Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Farishta, de Marc Pastor

Victoria Ortiz, responsable del club de lectura de Ciència Ficció de la biblioteca ens fa un resum de la trobada d’aquest dilluns del club. En aquesta ocasió s’ha comentat el llibre “Llàgrimes a la pluja” de l’escriptora Rosa Montero. Aquesta escriptora és un dels casoslogo en què un escriptor de mainstream escriu ocasionalment literatura de ciència ficció. Rosa Montero es va plantejar aquest llibre i la seva continuació “El pes del cor” com un regal per ella, tota vegada que crea un món propi on pot marxar de vacances periòdicament i, a més, parla del seu protagonista Bruixa com el personatge més fort dins de la seva producció literària. A la trobada van sortir diversos temes: la mort a través de la por a la dissolució de la personalitat en el no res. Això pot implicar una acceptació d’un clon o d’un ésser artificial on, si aboquéssim totes les nostres idees i records, continuaríem sent nosaltres? La idea de la necessitat de la memòria per a la nostra maduresa, encara que sigui falsa. O no són falses totes les nostres memòries? El rebuig al diferent de qualsevol tipus, la nostra por a l’altre que crea situacions d’odi i guerres. Serem alguna vegada capaços d’acceptar al diferent i arribar a sentir la nostra igualtat? L’art com a reflex de les diferents societats i el mercat de l’art. Els problemes mediambientals i, si paguem per l’aigua, l’energia, etc., quan començarem a pagar per l’aire? Existeixen ja zones amb l’aire més net on ja viuen les classes privilegiades? El gran món de la literatura de ciència ficció que ens fa fer preguntes i qüestionar el nostre món i societat.

Per a la propera sessió del club, el 19 de febrer a les 18:30 h, el llibre que s’ha triat és Farishta, de Marc Pastor.

L’obra: Farishta
portadaFarishta  és una novel·la de ciència ficció que beu de moltíssimes influències diferents, però podríem definir-la com un Lost amb viatges en el temps
Som a 1993. Farishta, sense res a la lligui al món, acceptarà una misteriosa oferta de treball per anar-se’n durant una llarga temporada al “complex Sannikov”, una mena de centre turístic a la Polinèsia francesa, on una sèrie de famílies viuen voluntàriament aïllades de la resta del món. Es tracta, doncs, d’un retir a la solitud remota, al qual no tothom és capaç d’acostumar. Allà, Farishta coneixerà Manse, pel qual se li revelarà en breu una potent atracció romàntica. Són els capítols que ens poden fer pensar que estem llegint una obra juvenil. No és el cas, però. És cert que el primer terç de l’obra transcorre amb un ritme més aviat pausat i que l’evolució de la relació Farishta-Manse i el coneixement íntim de les famílies és l’eix central. Però a poc a poc també se’ns van presentant alguns interrogants. Entreveiem el misteri que s’oculta després de la pàtina d’aparent normalitat d’aquelles famílies, que voluntàriament han renunciat a viure en societat per estar, aïllades, en aquelles illes al cul del món. Per què persones d’èxit renuncien a tot per ser-hi? Què hi ha darrere de la misteriosa organització Iefremov-Strugatski?
No és fins que comencem a estar una mica empalagats de la relació Farishta-Manse que gira hàbilment el rumb i ens endinsa en una altra aventura, molt menys convencional. És llavors, quan es fa evident que estem llegint un thriller fantàstic, que ens trobem amb sensacions conegudes. Amb les velles, i bones, sensacions conegudes. L’arxipèlag ja no és només un arxipèlag, és un experiment, una presó, un portal a l’inexplicable. Una font de misteris que posarà a prova la nostra imaginació i que inevitablement ens convidarà (ens desafiarà) a imaginar solucions possibles als paranys parades per l’autor.
Del punt de vista narratiu, focalitzat en una jove (la Farishta del títol), que moltes vegades s’expressa a través d’un diari o dels seus gustos musicals, ens porta irremissiblement al món de les inseguretats i els anhels d’una adolescent tardana. És clar que no és una adolescent convencional i que ja ha conegut com se les gasta la vida. Farishta és doblement òrfena: sent molt petita va perdre als seus pares biològics a l’Afganistà i, anys més tard, es va quedar sense els pares adoptius a causa d’un accident aeri. La solitud, el desarrelament i els orígens seran els temes clau de l’obra, al voltant dels quals reflexionarà amb brillantor de l’autor.

L’autor: Marc PastorMarc Pastor
Nascut a Barcelona el 12 d’octubre de 1977. Membre del cos dels Mossos d’Esquadra, el 2007 es donà a conèixer amb la novel·la Montecristo, que narra les aventures bèl·liques d’uns republicans espanyols fugits del camp de concentració de Mauthausen que s’enfronten a Himmler. El 2008 publicà La mala dona, sobre el personatge històric d’Enriqueta Martí, Vampir del carrer de Ponent, amb la qual obtingué el premi Crims de Tinta. Posteriorment ha publicat les novel·les L’any de la plaga (2010), Bioko (2013) i Farishta (2017).
Ha escrit una trilogia al voltant de les seves obsessions infantils: els nazis (Montecristo), els vampirs (La Mala Dona) i els extraterrestres (Lany de la plaga), i ara està immers en una altra trilogia, aquest cop sobre tres illes: una a Guinea Equatorial (Bioko), una altra a la Polinèsia francesa (Farishta) i un western modern ambient a Madagascar encara per escriure.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari