Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘El crimen del conde Neville’ d’Amelie Nothomb

Carpeta PN954_El crimen del conde Neville_CORR.inddAquesta setmana podreu trobar entre les novetats literàries la darrera novel·la de l’escriptora belga Amelie Notohomb, ‘El crimen del conde Neville’ publicada per Anagrama Editorial i traduïda per Sergi Pàmies.

El comte Neville va a casa d’una vident per recollir la seva filla petita. La vident se l’ha trobada en un bosc, en posició fetal i tremolant de fred. Sembla que l’adolescent, que du el singular nom de Sérieuse, s’havia fugat del castell familiar. Però, abans de portar l’aristocràtic progenitor davant de la noia, la vident li agafa la mà i li anuncia: «Aviat farà una gran celebració a casa seva. Durant la recepció, matarà un dels convidats.»

En efecte, els Neville, excèntrica família d’antiga soca, celebraran aviat la seva garden party anual, a la qual conviden la flor i nata de la societat. La festa és una tradició irrenunciable, malgrat que els Neville estan arruïnats i el comte fins i tot es planteja vendre el castell i el bosc que el rodeja. Amb tota probabilitat, aquesta serà la darrera. Acabarà, tal com prediu la vident, amb un assassinat?

Amélie Nothomb, en plena forma, ironitza sobre aquest món anacrònic de la noblesa belga que coneix de primera mà. I ho fa amb un homenatge a l’Oscar Wilde d’El crim de Lord Arthur Savile.

El resultat és una juganera i perversa faula moderna amb un vernís tragicòmic, en què, sota una capa d’espurnejant lleugeresa, treu el cap una suggestiva indagació sobre el món de les aparences, les relacions familiars, els secrets del passat, el dolor de la infantesa, les incerteses de l’adolescència i el destí, que pot acabar donant tombs ben sinuosos…

Amélie_Nothomb_02828_G.GaritanLa seva biografia assegura que Amélie Nothomb va néixer a Kobe, una ciutat portuària al sud de Japó, allà per 1967. Els annals de la noblesa belga, no obstant això, donen una altra versió: ho hauria fet un any abans a Etterbeek, privilegiat barri de Brussel·les, amb el nom de Fabienne-Claire.

L’escriptora no aclarirà que versió és la correcta, tal vegada perquè és la suma d’ambdues la que dóna fe del seu desarrelament existencial.

L’ofici del seu pare, diplomàtic, que descendeix d’una família aristòcrata que va exercir un paper fonamental en la independència de Bèlgica, va fer que creixés a Estats Units, Xina, Birmània o Bangladés.

En tornar a Europa als 17 anys, després de superar una anorèxia que gairebé va posar fi a la seva vida, Nothomb es va posar a escriure per intentar entendre de què va tot això. No ha parat. “Solament vaig deixar d’escriure un diumenge al matí. Va ser el pitjor dia de la meva vida”.

Al racó literari de la biblioteca trobareu una exposició amb una selecció de les seves novel·les: Amelie Nothomb

Us deixem amb l’entrevista que el programa Pàgina 2 de RTVE va fer a l’escriptora l’abril de 2016.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari