Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


La vida sense la Sara Amat

Durant el mes de novembre el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig.

L’obra: La vida sense la Sara Amat
portadaEl llibre narra una història aparentment senzilla, gairebé minimalista. Un dia, mentre una colla de nens i nenes juguen a cuca amagar, una nena, la Sara Amat, s’amaga tan bé, que ja no torna a aparèixer. Per a tot el poble, la Sara ha estat segrestada o ha fugit voluntàriament. Ja no hi és. Per a tots, menys per al Pep de Can Sabater que viu uns dies iniciàtics mentre vetlla pel secret de la Sara.
La novel·la es podria definir com una història d’amor entre adolescents desiguals (la Guerra i la Pau) o, millor, com la descripció d’un salt en l’evolució de la infantesa a l’adolescència. El procés de fer-se gran, de madurar, si és que aquest terme és aplicable a una etapa de la vida tan estrident i cantelluda com l’adolescència, és segurament el tema o un dels dos temes cabdals del llibre: aquesta passa que s’ha de donar per cabussar-se a l’aigua, aquesta porta (física i mental) que s’ha de creuar, i que costa tant perquè la por paralitza.
Els encerts literaris d’aquesta novel·la, que sembla autobiogràfica, però que no ho és ben bé, són múltiples: una original veu narrativa, tan autèntica que et duu a pensar que et trobes enfront una de les obres actualment anomenades d’autoficció; el magistral dibuix dels personatges, tant els principals com els secundaris; la tria dels elements metaliteraris, les novel·les Guerra i pau i Platero y yo, que són usats com a símbols; un estil de narració que flueix amb la frescor de l’oral i la mestria del llenguatge més literari, i, per acabar, el mèrit segurament més valuós per a la majoria de lectors i lectores: l’interès, la gran capacitat d’enganxar i emocionar.
Aquesta novel·la aparentment senzilla, d’un autor pràcticament desconegut, va sorprendre i emocionar el jurat del Premi Sant Jordi 2015. Ara, sorprèn i emociona a la majoria de lectors i lectores.

L’autor: Pep Puig
Pep (Pepe) Puig i Ponsa neix a Terrassa, el 4 d’abril de 1969 (curiosament, o no, com el Pep de can Sabater).
De jove estudia al Escolapis dePep_Puig Terrassa, on ja guanya alguna Calassanç, el premi dels concursos literaris escolars i juga a futbol amb el FC Terrassa.
Llicenciat en Educació Física, exerceix com a professor d’Educació Física, Ioga i Pilates i és instructor de gimnàstiques posturals .
El 2005 publica la seva primera novel·la, L’home que torna (Empúries), que guanya el premi FNAC Jove i és rebut amb entusiasme, per la crítica i el públic. La segueixen Les llàgrimes de la senyoreta Marta (Empúries), el 2007 i Veus (Empúries), el 2010, formant part de la cinquantena de joves autors (menors de 45 anys) antologats per Lolita Bosch.
L’any 2015 publica L’amor de la meva vida de moment (L’Altra Editorial), un recull de contes, un dels qual, Clara Bou, ja conté la llavor del que serà el seu gran èxit en forma de novel·la: La vida sense la Sara Amat, guanyadora del 56è Premi Sant Jordi, 2015, i publicada per Proa l’any 2016.
L’autor, que viu actualment a la Nou de Gaià, un poblet del Camp de Tarragona, entre vinyes i garrofers, i que no es prodiga molt pels cercles literaris, i té un fill, Nil, al qual dedica el llibre guardonat.
Manté una relació literària de fidelitat amb Eugènia Broggi, l’editora, primer a Empúries i després a l’Altra Editorial.
Literàriament es confessa deutor d’Estellès, Vinyoli, Papasseit, Calders i J.Rulfo.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari