Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Futurs imperfectes

portadaAvui us presentem el que és, probablement, el recull de contes més complet de la literatura de ciència-ficció escrita en català, Futurs imperfectes. Antologia. Aquest volum presenta la panoràmica històrica de la literatura de ciència-ficció escrita en català, des del final del segle XIX fins al 2006, amb una tria antològica preparada per Antoni Munné-Jordà, especialista en aquest gènere. En aquest recull hi trobarem contes d’autors com Pompeu Gener, Joaquim M. Nadal, Antoni Ribera, Pere Calders, Sebastià Estradé, Pere Verdaguer, Màrius Lleget, Manuel de Pedrolo, Lluís Busquets i Garbulosa, Roser Cardús, Esteve Freixa, Avel·lí Artís-Gener, Joan Crexell, Víctor Mora, Josep Albanell o Montserrat Galícia.

A part d’escollir els contes de la present antologia, Munné-Jordà ens introdueix al gènere en un estudi preliminar que passa per orientar al lector sobre l’inici del gènere de la Ciència-Ficció repassant els principals autors internacionals fins a mitjans del passat segle. Però el punt fort d’aquest estudi és l’anotació del que s’ha publicat en català des de finals del s. Segle XIX. Aquesta informació és enorme i difícil de digerir, i mereixeria un assaig per a ella sola. Aquest estudi d’A. Munné- Jordà no és apte per tots els públics doncs la quantitat de llibres i contes referenciats, cadascú en el seu context (La primitiva ciència-ficció, La ciència-ficció en la dictadura, La normalització, La consolidació i L’organització) és prou gran com per sentir-nos uns analfabets en la matèria.

De la selecció de comtes que fa Munné-Jordà us volem destacar, per ordre cronològic, els següents:

El primer conte, “La darrera paraula de la ciència” (1875) de Jordi Sardà és una sàtira a l’obra Frankenstein, de Mary Shelley. Un cant en contra de la ciència. És interessant comprovar com podia preocupar un tema com aquesta a l’època.

Seguint amb les sàtires, trobem també “Un somni futurista espaterrant” (1910) de Pompeu Gener. En aquest cas la víctima és la religió. L’autor barreja elements del cosmos i del catolicisme més integral per fer una burla a aquest últim. Amb tocs d’anarquia i fins i tot de nacionalisme.

De Pere Calders ens presenta una reflexió al voltant de la paranoia de la Guerra Freda a “L’espiral” (1956); una bona idea tractada de forma surrealista al voltant de la fi de la civilització. Un científic té al seu abast la destrucció del món pitjant un sol botó. Però li cal vigilància per què no el premi indegudament. I al vigilant també li cal ser vigilat perquè no elimini al científic per error. I a aquest també li cal ser vigilat a la vegada… i així fins a l’infinit. Divertit i amb sentit de denúncia ens porta a pensar en aquella màxima de Qui vila als vigilants?

“Darrer comunicat a la Terra” (1973) de Manuel de Pedrolo ha estat el conte escollit (podria haver estat qualsevol de la seva extensa bibliografia) per representar-lo a Futurs Imperfectes. Es tracta d’una història força curta amb els viatges en el temps com a eix vertebrador, un tema que Pedrolo havia tracta també en altres relats.Antoni Munné-Jordà

Una de les visions més originals ens ve de la mà d’Esteve Freixa i Baqué amb “Cabòries (Memòries d’una rata d’Skinner)” (1980). Un conte sota la perspectiva d’una rata de laboratori que filosofa sobre la seva existència i la dels seus.

“Domesticació de la memòria” (1980) d’Avel·lí Artís-Gener és un altre relat en clau d’humor. Aquest cop amb final divertit. Ens narra la reversió de la memòria a partir d’un comprimit que porta a recordar allò que tenim emmagatzemat a l’ADN.

Víctor Mora ens planteja un problema més acord amb els cànons dels vuitanta i noranta a “La computadora incriminada” (1981). Un conte sobre les implicacions dels ordinadors en la guerra nuclear.

Ja al 1985, ens arriba el conte “Suïcidi d’Estat” de Josep Albanell. Una història més llarga i elaborada que toca elements tan interessants com la telepatia, la biologia etc. També amb un rerefons d’implicacions polítiques que recorda òbviament l’opressió del franquisme a casa nostra.

I per últim destaquem un conte d’una autora molt actual, Montserrat Galícia, amb qui fem un salt temporal increïble que ens trasllada al 2006 amb un relat, “Resurrecció” que s’endinsa dins els corrents de l’space opera i l’aventura. Un personatge principal que se’n duu tot el protagonisme i que l’autora perfila molt bé és la comandant d’una milícia que ocupa un planeta i que veu com un antic amant és condemnat injustament.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres d’Antoni Munné-Jordà, i més de 150 referències de ciència ficció.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari