Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


El meu germà persegueix dinosaures

portadaFet i fet, aquesta és la història d’en Giovanni.
D’en Giovanni que té tretze anys i un somriure més ample que les ulleres. D’en Giovanni a qui agraden els dinosaures i el vermell; que va al cinema amb una companya, torna a casa i anuncia: “M’he casat”.
D’en Giovanni que balla sol al mig de la plaça, al ritme de la música d’un artista de carrer, i els vianants, un rere l’altre, es deixen anar i el comencen a imitar. En Giovanni és un paio que fa ballar places senceres.
D’en Giovanni per a qui el temps sempre són vint minuts, mai més de vint minuts: si algú se’n va un mes de vacances, ha estat fora vint minuts.
D’en Giovanni que sap ser extenuant, esgotador, que cada dia surt al jardí i porta una flor a les seves germanes. I si és hivern i no en troba cap, els porta fulles seques.
En Giovanni és el meu germà. I aquesta també és la meva història. Jo tinc dinou anys. Em dic Giacomo.”

Avui us presentem El meu germà persegueix dinosaures, la història d’en Giovanni, un nen amb un cromosoma de més. És una història intimista, tendra i commovedora que subratlla la meravella que amaga la diversitat. Amb un tractament profund i còmic alhora, dolç i personal, d’un tema d’interès social com és la síndrome de Down. Per a escriure-la el seu autor, Giacomo Mazzariol, no ha hagut d’inventar res.protas

Tens cinc anys, dues germanes i unes ganes boges de tenir un germanet amb qui jugar a coses de nens. Un bon dia els pares t’anuncien que aquest germà que vols, el tindràs i que serà especial. Estàs boig d’alegria: especial per a tu vol dir «superheroi». Fins i tot li tries el nom: Giovanni.

Després ell neix i, de mica en mica, t’adones que sí, que és diferent dels altres, però que de superpoders no en té. Al final descobreixes l’expressió «síndrome de Down» i el teu entusiasme esdevé rebuig, fins i tot vergonya. Hauràs de passar l’adolescència per entendre que la teva idea inicial no estava equivocada. Et deixes commoure per la vitalitat de Giovanni per concloure que potser sí que és un superheroi de veritat. I que, sigui com sigui, és el teu millor amic.

Fa dos anys, Mazzariol va decidir gravar al seu germà fent una falsa entrevista de treball que va anar farcint amb seqüències del seu dia a dia. Amb subtil ironia, Giovanni es declara en la gravació un perfecte inútil per emprendre qualsevol tasca, tot i que els plànols de la seva vida diària desmenteixen les seves paraules. Inesperadament el vídeo, titulat ‘The simple interview’, va començar a rebre visites. Primer mil, després deu mil, després cent mil … “I es va desencadenar la bogeria. Van començar a cridar-me de la premsa perquè els parlés del meu germà i cada dia rebia desenes de missatges de persones que em donaven les gràcies per haver-los ensenyat a veure amb normalitat una cosa tan normal, però que de vegades mirem amb estranyesa i distància, com és la síndrome de Down”, explica.

A la vista de l’impacte mediàtic que va aconseguir la seva història, una editorial italiana li va proposar relatar-la en un llibre, que ha venut més de 150.000 exemplars en un any només a Itàlia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres sobre la síndrome de Down.
+

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari