Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Camarón de la Isla, 25 anys de la seva mort.

foto portada

El dia 2 de juliol va fer 25 anys de la mort de José Monge Cruz, Camarón de la Isla. L’artista és un nom imprescindible per comprendre el cante jondo de la segona meitat del segle XX. Se’l considera un dels millors cantaores de flamenc de tots els temps i, segons l’opinió de molts, un revolucionari del cant que va contribuir, al costat d’Enrique Morente, a fer renéixer d’un gènere que travessava una greu crisi, transformant-lo des de dins, encara que respectant les seves essències més genuïnes. La seva figura, que ha traspassat les fronteres del flamenc, així com la seva mort primerenca i les mostres del seu art que han quedat gravades, han propiciat la creació d’una llegenda al voltant de la seva persona que s’ha estès per tot el món.

Camarón de la Isla erapaco-lucia-camaron-isla nascut a San Fernando, província de Cadis, el 1952. Va ser el setè dels vuit fills d’un ferrer gitano, Luis Monje, que va morir sent ell un nen, i d’una cistellera, Juana. El seu malnom, “Camarón”, hi va posar un oncle seu, tota vegada que el seu cabell ros i la seva pell clara no encaixava amb l’estereotip d’un noi “calé”, sinó més aviat una gambeta. Va sentir des de nen l’afició pel món dels toros, però va veure que no era la seva i es va inclinar pel cant, un fet habitual en la seva família (el seu pare entonava bé), on es veneraven figures com La Perla de Cadis o El Chaqueta.

De fet, va ser considerar un nen prodigi, tota vegada que el seu cant causava l’admiració de tot aquell que l’escoltés. Amb set anys cantava en els trens i autocars que anaven de l’illa de San Fernando a Chiclana o Jerez, al costat del seu company Rancapino, i les seves dots flamenques es van afermar en les innombrables festes flamenques que la seva família solia preparar. El seu pas per l’escola va ser molt breu, doncs molt aviat va començar a treballar en la ferreria del seu pare, alhora que cantava per guanyar alguns diners amb el qual contribuir a la minsa economia familiar.

la leyenda del tiempoEl 1968 va iniciar una ampliació i renovació del seu llenguatge musical i a partir de 1979 va intensificar els seus esforços per fer de l’art flamenc un gènere més assequible per al públic en general. Malgrat les crítiques dels més puristes, Camarón opinava que no tenia sentit cantar alguna cosa que ja havien fet altres “com un disc” si no li podia donar una mica de si mateix, que és el que ell feia. El seu disc La leyenda del tiempo és, d’entre els seus dinou magnífics LP ‘s, el més destacable per la gran innovació que va suposar la seva aparició en el cante jondo.

Al principi de la seva carrera professional està lligat al guitarrista Paco de Lucia, amb qui va gravar vuit discos. Camarón tenia la idea d’apropar el cant a un públic poc acostumat al flamenc convencional, introduint instrumentacions i innovacions estilístiques que sonessin “millor” per al públic jove, amb la intenció que fos un art més creatiu.

Són famoses, en aquest sentit, les idees que expressés en una entrevista: “El flamenc està fet, però sobre el fet es pot seguir creant sense enganyar, sense mistificar. Per què hem de fer tots la soleá exactament igual, com si fóssim un disc? Si jo puc afegir alguna cosa pròpia, enriquir-la, sense desvirtuar el que és el cante por soleá, per què no ho he de fer?”. El canvi experimentat va ser tan profund que fins i tot canviar la seva imatge; abandonà, així, la cantarella “De la Isla” en el seu nom, va presentar el seu disc amb una portada diferent a les anteriors, més “moderna”, i va lluir una barba que ja el va acompanyar per sempre.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu alguns dels discos de Camarón de la Isla. També trobareu les biografies Camarón de la Isla: el dolor de un príncipe, de Francisco Peregil; i Camarón de la Isla, 1969-1992: entre tradición y evolución, de Mercedes García Plata. I amb la novel·la Pistola y cuchillo, de Montero Glez, entrem amb el gran cantaor en la Venda de Vargas, un petit temple flamenc, transfigurat en lloc sagrat, on Camarón, malalt i sense resignar-se a morir, haurà de prendre una de les decisions més dures de la seva vida.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari