Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la renaixença i el marxisme.

portadaEl noucentisme català entre la renaixença i el marxisme. Aquest és el subtítol de l’assaig La voluntat i la quimera, de Jordi Casassas, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, i Premi Carles Rahola d’assaig 2016, que us presentem avui com a novetat a la Biblioteca.

El noucentisme ha exercit una funció central en la nostra particular trajectòria contemporània. Per a l’historiador, el noucentisme constitueix un dels tres elements culturals i polítics clau en la nostra història recent, amb el romanticisme i el marxisme, entesos com tres cosmovisions, tres grans visions del país i del lloc que aquest ocupa al món, i a les corresponents polítiques a què han donat vida i amb què s’han adaptat a la realitat canviant.

Jordi Casassas és conscient que reduir-ho tot a aquesta triple successió d’hegemonies és un perill, però, “tot i així, penso que aquest reduccionisme podrà ser útil per entendre més bé la dinàmica general, cultural i política de l’espai català, aquella que al cap i a la fi dóna sentit als discursos individuals i als posicionaments col·lectius”.

La voluntat i la quimera fa una lectura nova d’aquest moviment dins del seu temps, que a l’Europa occidental transcorre entre les darreries del segle XIX i l’impacte de la Gran Guerra. El noucentisme no és, per tant, un fenomen privatiu de Catalunya i, molt menys, el reflex exclusiu dels interessos de la burgesia local.

El llibre ressegueix les diferents etapes del moviment noucentista de finals del segle XIX fins a ben entrada la segona dècada del XX, n’assenyala els principals protagonistes i les principals aportacions teòriques a dreta i esquerra i els elements comuns i les principals plataformes d’intervenció, com la revista noucentista La Cataluña, que va esdevenir el mitjà d’expressió del grup en el seu pas, després del trasbals de la Setmana Tràgica, cap a la nova figura d’intel·lectual professional o funcionari de l’entramat institucional i cultural creat pel dirigent catalanista Enric Prat de la Riba, veritable eix vertebrador i catalitzador d’una generació noucentista que aspirava a manar i a influir en la Catalunya del segle XX.

Jordi Casassas i Ymbert (Barcelona, 1948) és un casassashistoriador i catedràtic català. Des d’abril de 2014 presideix l’Ateneu Barcelonès. Doctorat en història contemporània el 1977 amb la tesi «Jaume Bofill (1878-1933). L’adscripció social i l’evolució política», ocupa la càtedra de la mateixa matèria a la Universitat de Barcelona des de 1990. Considerat un intel·lectual d’ideologia catalanista, va ser codirector del Diccionari d’Historiografia Catalana i de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català. Per la seva obra, El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats, va rebre el Premi Ramon Trias Fargas 2004. També és autor, entre altres obres, de Les identitats a la Catalunya contemporània i La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (2009), El futur del catalanisme (1997), Intel·lectuals, professionals i portadespolítics a la Catalunya contemporània (1850-1920) (1989) i La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) (1983). És també director de la revista “Cercles. Revista d’Història Cultural”, portaveu del Grup d’Estudis d’Història Cultural i dels Intel·lectuals (GEHCI) vinculat a la Universitat de Barcelona des de 1989. Forma part, com a membre numerari, de l’Institut d’Estudis Catalans.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu aquestes obres de Jordi Casassas i totes aquestes sobre el Noucentisme i Catalunya.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari