Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Pere Tàpias

Pere Tapias

“I era tan bon home, i era tan bon home, i era tan bon home però avui s’ha mort…”

Joan Collell Xirau, conegut popularment com a Pere Tàpias, ha mort aquest aquesta matinada després d’una llarga malaltia. El cantautor, gastrònom, comunicador i advocat ha estat una de les persones que més i millor han exportat el nom de Vilanova i la Geltrú arreu.

Pere Tàpias és un dels personatges vilanovins més reconeguts arreu del país, havent assolit popularitat i distinció no només per la seva extensa carrera com a cantautor, sinó també per la tasca divulgativa en el camp de la gastronomia. De fet, ha estat un referent en la promoció de la cuina marinera i en especial del xató.

Va néixer a Vilanova i la Geltrú el 19 de maig de 1946. La seva activitat musical és anterior a l’arribada de Pere Tàpias. Des de l’any 1964, Collell composa i interpreta cançons al Teatre Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú. Aquestes primeres cançons eren transcendentals, i van animar el seu autor a intentar l’entrada a Els Setze Jutges.

L’any 1967 es va presentar a La Cova del Drac per fer la prova d’accés a aquell prestigiós col·lectiu de cantants. Hi va cantar algunes d’aquestes cançons transcendentals, però no van aconseguir captivar el tribunal, que va demanar a Collell si tenia alguna cançó més divertida. L’aspirant va entonar “La Tia Maria”, una cançó feta en clau d’humor que prenia distància amb totes les que havia interpretat fins aquell moment. Aquesta darrera cançó va ser la que més va interessar els presents, i el van encoratjar a seguir la seva carrera per aquesta línia. Aquí va ser quan va néixer Pere Tàpias.

Mesos més tard, quan la companyia de discos va decidir publicar-li el primer senzill (el que contenia “La Tia Maria” i “El Progressista”) va demanar a Joan Collell que triés un nom artístic. És en aquest moment quan es formalitza el nom artístic de Pere Tàpias. Durant la dècada dels 70 i 80 és quan treu gran part de la seva discografia i volta per tot Catalunya fent recitals. Destaca la seva participació al festival “Sis hores de cançó” a Canet (des de 1974 fins a 1980), el festival de referència del fenomen de la Nova Cançó.

fotoLa seva cançó més coneguda, “La moto”, s’inclou en el disc “400 pendons”, de 1979. L’any següent seria el torn de “Passeig del Carme”, nom de l’emblemàtic passeig vilanoví, que alguns consideren el seu treball més reeixit, i que els darrers anys s’ha convertit en l’himne del FIMPT.

L’any 1982 comença a treballar a TVE Sant Cugat. El 1987, després del disc “La mar de bé”, deixa la música durant un llarg període, i es concentra en altres activitats. D’una banda, la ràdio i la televisió (on presenta el programa “Què vol veure?” del circuit català de Televisió Espanyola); de l’altra, la seva tasca de gastrònom, escrivint llibres i promocionant el xató; i la seva feina d’advocat, ja que és llicenciat en Dret. Des de 1996 combina ràdio i cuina en el programa de Catalunya Ràdio “Tàpias variades”. L’any 2001 va publicar un recopilatori titulat “Les meves cançons” i va fer algunes actuacions per tot Catalunya.

Vaser impulsor de la Festa del Xató vilanovina, mestre xatòleg i inventor de la cerimònia d’aixetonament de la bóta i de la investidura dels xatonaires d’honor.

L’any 2004 enceta una sèrie de programes per les televisions locals de Catalunya sota el títol “Tapias a la Carta”, i durant uns anys fa xerrades de cuina per molts pobles de Catalunya. L’any 2010 va reaparèixer als escenaris amb l’espectacle “Tot Tàpias”, recull de les diferents facetes i disciplines de l’artista.

Després d’un llarg silenci discogràfic, l’any 2014, acompanyat de la banda vilanovina Copa Lotus, retorna als escenaris amb el nou disc “No som un grup”, que van presentar en directe a l’Auditori Eduard Toldrà.

El maig de 2016, el Teatre Principal va omplir l’escenari de personalitats i la platea de públic per l’homenatge que li va organitzar el programa “El Suplement” de Catalunya Ràdio amb motiu dels seus 70 anys.darrer acte public

En el seu darrer acte  públic, fa tres setmanes, va presentar al Círcol Catòlic el seu darrer llibre de poesia “On es desborda el sol”, del Cep i la Nansa Edicions, una acurada mirada endavant des dels versos que Tàpias va escriure entre 1998 i 2008.

Des de l’any 2001 fins al 2010 va ser Defensor de la Ciutadania a Vilanova i la Geltrú. Aquest fet, i la seva trajectòria com a divulgador del nom de Vilanova i la Geltrú arreu del país ha fet decidir a l’Ajuntament de la ciutat d’atorgar-li la Medalla de la Ciutat.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu algunes de les obres del vilanoví Pere Tàpias.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari