Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Perdidas

portadaEll l’ajuda a allitar-se a la llitera. És un home alt, d’uns quaranta anys, pell morena. Amb actitud arrogant la ausculta mentre els mugrons de Lia treuen el cap altivament per la bata, però li és ben bé igual que se’ls vegi, tot i que és conscient que es fixa en ells. Ha perdut la vergonya, creu que la va oblidar fa dues hores en algun lloc del seu pis, amb tot el seu passat. Aquest pànic que la fa seva ha anul·lat la seva voluntat i el seu pudor, i l’ha convertit en una exhibicionista involuntària, en un cos despullat de tabús.
-És clar que aquesta no sóc jo-, reconeix.”

Lucia i Lia són dues dones que comparteixen pis a Barcelona.
Lucía és una jove que fuig de la pressió dels seus pares i es matricula a la Universitat Autònoma només pel fet de distanciar de la seva família i alliberar-se de seus progenitors. Barcelona serà la seva aliada on trobar la festa, el sexe, les drogues i buscar la seva identitat en una ciutat nocturna que es rendirà al seu atractiu però que alhora la deixarà buida.
Lia és una jove psicòloga que ja no sap si pot o vol ser psicòloga tota vegada que no es pot enfrontar a les dones que atén víctimes de violència de gènere per que ha començat a perdre ella el rumb. Es perd buscant feina, en altres oficis que no li recordin per que va estudiar psicologia. Però Barcelona està en plena crisi econòmica i de valors, no hi ha treball i a més en tots els llocs la seva faceta de psicòloga la persegueix.

Aquesta és la trama de la novel·la que us presentem avui, Perdidas, de Silvia Aparicio.

Lia i Lucia, són dos mons que es repel·leixen i que alhora cohabiten en un mateix espai, on el caràcter de Lucía s’imposa al de Lia, on Lia es deixa arrossegar i fer per la seva companya de pis per no entrar en conflicte. Però res és el que sembla, cadascuna amaga la seva pròpia història, les seves pròpies pors, els seus propis vicis. I és que Lucía i Lia es coneixeran per repel·lir-se, odiar-se, i pot ser en algun moment puguin trobar la causa de la seva angoixa. Si alguna cosa uneix a les dues protagonistes és que estan perdudes…silvia aparicio
Perdidas no és la trama que envolta a les dues dones protagonistes, no és el que els passa ni on les porta, no és el que fan i, potser, ni tan sols sigui l’escenari. El centre de la novel·la són les protagonistes, com senten, i com s’enfronten a elles mateixes. No hi ha una líder, no hi ha un personatge fosc i un altre ple de llum; hi ha sobretot la capacitat de dues dones de reinventar-se, de canviar i de tornar a mirar-se des d’un altre prisma. Dues dones que es troben sense buscar-se.

Silvia Aparicio va néixer a Barcelona, però actualment viu a Cubelles. Treballa des de fa anys com a educadora social a serveis socials d’atenció primària i s’ha format com a terapeuta narradora i comunitària.
Assegura haver tingut des de sempre una vocació cap a l’escriptura: “Ja fa anys em van publicar un conte a la premsa local en llengua catalana, L’Ànima s’amaga, i a l’abril de 2015 vaig ser seleccionada per la iniciativa de Barcelona Lectures a Jardí, on promocionen autors que encara no han publicat, gràcies a un capítol que vaig presentar del llibre que estava escrivint llavors … Perdidas“.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari