Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘Antígona’ i ‘Èdip Rei’ de Sòfocles

En aquesta ocasió el Club de lectura de Teatre s’apropa a dues tragèdies clàssiques escrites per Sòfocles. La tragèdia és per a un grec la representació d’un misteri sagrat. Convé tenir present que una representació tràgica a Grècia no és “art” en el sentit de gaudir estètic i desinteressat que se li dona actualment. La tragèdia és una representació teatral molt especial i el seu origen és clarament religiós.

Representació pictòrica de l’Èdip Rei de Sòfocles

Sòfocles, al llarg de la seva vida, va perfeccionar encara més la tragèdia grega, portant-la fins a nous límits i delectant als seus coetanis. Entre les seves reformes, va destacar per afegir un tercer actor, i per elevar a quinze el nombre d’integrants del cor, que fins llavors conformaven dotze membres. Va utilitzar el cor per expressar les seves idees, i la seva opinió sobre el que transcorria en l’obra. Va donar més desenvolupament al diàleg, i va dotar a l’acció d’un profunditat psicològica molt major que la que havia tingut amb Èsquil, i amb anteriors autors. La solitud de l’heroi es va convertir en un dels temes més recorreguts.
AntígonaLa primera d’aquestes tragèdies és Antígona, una de les obres paradigmàtiques en la representació de la problemàtica a l’entorn de la llei i l’obligatorietat o no del seu compliment i fou escrita compartint època amb el moviment intel·lectual de la sofistica. Per alguns en aquesta obra Sòfocles dibuixa a Pèricles a través del personatge de Creont. L’Antígona fou, per la temàtica que hi és tractada i per la virtuositat dramàtica del seu autor, una de les grans tragèdies de l’art grec. No resulta gens estrany, doncs, que una narració així hagi perviscut fins al nostre present, i s’hagi adaptat a aquelles circumstàncies que es volen interpretativament parelles a la situació de la tragèdia grega descrita en aquesta obra.

Èdip ReiL’altra tragèdia que es tractarà durant aquest mes és Èdip Rei. Per a molts entesos questa obra és la més representativa i perfecta de les tragèdies gregues. Després de resoldre l’enigma de l’Esfinx que el coronà com a rei de Tebes i li permeté de casar-se amb Iocasta, Èdip consulta l’oracle per saber com pot salvar la ciutat de la pesta que pateix: ha de trobar i castigar l’assassí de l’anterior rei. Sòfocles narra en aquesta tragèdia com Èdip descobreix que la profecia de l’oracle segons la qual mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare finalment s’ha acomplert.

SòfoclesSófocles és el més clàssic i universal dels autors tràgics grecs. Nascut entre el 497/6 aC, va morir a Atenes el 406 aC, la seva vida ocupa tot el segle de l’època gloriosa d’Atenes, ciutat que mai va abandonar excepte en breus missions oficials. Al costat de la seva activitat literària va tenir diversos càrrecs públics importants al llarg de la seva vida, i va ser tan popular que a la seva mort els atenesos li van rendir culte. Va compondre 123 peces dramàtiques, entre tragèdies i drames satírics, de les quals només es conserven senceres 7 tragèdies: Ayax (propera al 447), Les Traquinias, Antígona (442), Èdip Rei (entre 440 i 425), Electra (propera a 418), Filoctetes (409) i Èdip en Colona (representada pòstumament pel seu nét el 401). Va abandonar la trilogia temàtica que formaven les tragèdies d’Èsquil i va concentrar cada argument en una sola tragèdia per ressaltar el seu protagonista: l’heroi tràgic, que sofreix un dolor inexplicable causat per la divinitat. A l’igual que Heròdot, encara reprodueix esquemes del pensament arcaic, com en el respecte a les normes religioses tradicionals i en el rebuig del racionalisme sofístic; els homes han de ser moderats davant la divinitat i acceptar el que ella els envia.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: ‘Antígona’ i ‘Èdip Rei’ de Sòfocles

La propera trobada del Club de lectura de Teatre es farà el proper divendres 8 d’abril a les 18h. Esteu convidats a participar-hi!

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari