Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘El marino que perdió la gracia del mar’ de Yukio Mishima

La lectura d’aquest mes és una de les grans obres d’aquest malaurat escriptor japonés. Publicada l’any 1963, aquesta novel·la curta de Yukio Mishima, tanca diverses històries tràgiques: d’una banda està la història del romanç entre Fusako i Ryuji, que fa que ella El mariner que va perdre la gràcia del martorni a obrir-se i lliurar-se a l’amor després d’anys d’estar vídua i solitud; d’altra banda la història del mariner, Ryuji, un home solitari i una mica esquerp, la vida del qual al mar li ha fet acostumar-se al silenci. La història entre ells no tindria major rellevància que una altra d’amor si no fos per l’existència del fill de Fusako, Noburu. Aquest és un adolescent que viu el romanç de la seva mare amb molt interès cap al mariner i les seves històries de navegació, que més tard es veurà decebut per l’acceptació del mariner de la quotidianitat.

Mishima sap utilitzar els diàlegs i els silencis per crear en El marí que va perdre la gràcia del mar una atmosfera sufocant i tibant. Reflecteix, en els seus trastornats personatges, la convulsió soferta per la societat japonesa després de la traumàtica derrota que van sofrir en la Segona Guerra Mundial. L’autor aconsegueix admirablement produir amb la paraula sensacions tan diverses, com la compassió, rebuig, tendresa,… al llarg de tan poques pàgines.
En el característic estil de Mishima, la història es va desenvolupant pausadament. Però, per la brevetat del text, aquest estil pausat no resulta lent. La seva habilitat radica a proporcionar les pistes i detalls suficients com perquè el lector pugui simpatitzar amb els personatges i desitjar que el final sigui un altre com el que amenaça amb presentar-se. Un final impensable i fatídic que, no obstant això, Mishima té el bon gust de no detallar, deixant al lector armar el desenllaç de la història en la foscor de la nostra imaginació.

El marinero que perdió la gracia del mar

Yukio Mishima és un dels autors japonesos més coneguts a tot el món, no solament per la seva obra literària sinó també per la seva mort, producte del suïcidi ritual conegut com Yukio MishimaHarakiri. Tot i estar tres vegades nominat al Premi Nobel de Literatura no va arribar a guanyar-ho. En els seus llibres, predominen temes com la sexualitat, les transformacions polítiques i la mort.

Es tractà d’un autor molt prolífic que va escriure 40 novel·les, 18 obres de teatre, 20 llibres de relats, i almenys 20 llibres d’assajos, així com un llibret. Entre tots aquests destaquen, a banda de la seva tetralogia El mar de la fertilidad, 1967-1970 (Nieve de primavera, Caballos desbocados, El templo del alba i La corrupción de un ángel) altres relats com ara Confesiones de una máscara (1948), Sed de amor (1950), El pabellón de oro (1956), El marinero que perdió la gracia del mar (1963), La Perla y otros cuentos (1966) i l’assaig Lecciones espirituales para los jóvenes samurais.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: El mariner que va perdre la gràcia del mar

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 26 de febrer a les 17.30h. Us esperem!!!

12 Comentaris fins ara

  1. Mercè Foradada divendres 25 de febrer de 2011 - 19:13 h

    Hola cluberos i cluberes i hola Cisco,

    Començo per tu i per la teva proposta de fer una selecció d’obres de teatre per anar-hi.Em sembla genial i si encara tens temps de fer-ho, t’ho agrairem.
    Núria R.: Jo també ofrereixo la casa per al take-away japo, el problema és trobar el dia. Demà ho parlem i la proposta dels cinc pisos no m’atura, que consti!
    A tots i a totes, estic molt contenta perquè aquest blog ja torna a fer il·lusió, com en els nostres bons temps!
    Demà ja parlarem del Mishima (recordeu la proposta de dur tothom un fragment que li hagi agradat especialment).
    I anem a les pistes de la lectura de març:
    1. Novament hi ha la possiblilitat d’una lectura bicèfala, amb l’afegitó que els dos caps pertanyen a un mateix ésser tot i ser molt i molt diferents.
    2. El títol (títols?) fa al·lusió a un animal no europeu i a un adjectiu substantivat que no es pot aplicar als homes ( ni a les dones)
    3. La Núria i el Pere el(els?) podran llegir en llengua original, tot i que vénen d’un país que crec que no hem tocat).
    “Xupat”, no?
    Apa, fins demà, guapíssims/es.

    Mercè

  2. olga divendres 25 de febrer de 2011 - 12:57 h

    Tot i que ahir a la nit pensava que no aniria a la trobada del club perquè no passava de la pàgina 30,m’he aixecat d’hora i he fet els deures;l’he acabat.Trobo que el Juanjo té raó en quan que el Mishima posa en boca dels nois pensaments i filosofia de vida més propers a ell que no a adolescents de 13 anys,per molt madurs que siguin.Quan parlen del pares:”són com mosques,que descarreguen les insatisfaccions i frustracions en nosaltres”,és molt dur.Aixi com quan parla el cap del que han de fer per aconseguir la seva llibertat com a homes abans de complir els 14 anys.Les descripcions de paissatges,de les trobades entre home i dona,són genials.El mar sembla ser molt important a la seva vida ,potser també a la seva obra.És conscient en Ryuji,quan està assegut dalt del turó de que la vida li está passant davant els seus ulls com diuent que succeeix quan un s’està morint?M’estimo més aquest final que un altre més descriptiu sobre el que sembla ser que passarà.Fins demà.

  3. Núria V. dijous 24 de febrer de 2011 - 9:39 h

    Hola a tot@s:

    Del llibre del Mishima m’han agradat molt les descripcions que fa, sobretot quan parla del mar. Té una forma d’escriure molt cuidada i refinada.
    La escena del gat és esgarrifosa, amb tants detalls, confesso que algunes línies me les vaig saltar ;))
    Respecte el final encara que crec que teniu raó de que deixant-ho obert t’imagines coses pitjors que amb el gat, a mi m’agrada que l’autor et doni un final determinat.
    Ens veiem dissabte,
    Núria

  4. fmoreno dimarts 22 de febrer de 2011 - 18:53 h

    Si us interessa l’opció d’anar una vegada al trimestre al teatre el que es pot fer és mirar la programació teatral susceptible de que us pugui interessar (Teatre Principal, TNC, teatres de BCN,…) i intentar combinar una de les lectures d’aquell trimestre amb la sortida en qüestió.
    Si us sembla bé puc fer una ullada a les programacions que hi haurà de cara al darrer trimestre del curs (abril/maig/juny) i us les dono aquest dissabte que hi ha trobada.

    Ja direu. Xao!

    Sisco

  5. Núria Rovira dimarts 22 de febrer de 2011 - 18:35 h

    Hola a tot(e)s,

    Jo encara no he acabat el Mishima, però em falta poc, pel dissabte segur que si… I si voleu, jo ofereixo casa meva pel take away japo; però com el pis es petit si som molts potser haurem de menjar asseguts al terra, molt autèntic, no? I aviso, visc a un cinquè sense ascensor… I estic d’acord en que dissabte 26 no és bon dia. La meva filla celebra el seu anniversari i tindré okupas de 8 a 11 de la nit (jo me n’anire al cine…
    Ah, heu vist què guapos hem quedat a la foto del TN? Jo tambe voto perquè o repetim més sovint, un cop al trimestre per exemple.
    Fins dissabte

  6. olga diumenge 20 de febrer de 2011 - 10:51 h

    Un comentari sobre Pedra de Tartera:trobo que va ser genial,et deixa amb un nus a la boca del estòmac i la gola tancada;i els ulls emocionats.Els personatges força creibles,per remarcar algun,el de la Conxa,com no,però la tia,i el de la Elvira,com molt bè va dir la Blanca,va anar creixent segons anava desarrollant l’obra.Si he de posar alguna pega,crec que ès una llàstima que,soposo per qüestions de posada en escena l’etapa en què la Conxa i les filles estaven detingudes no fos més detallada.Em va anar molt bé la sortida i espero que les poguem repetir.Gràcies.

  7. Mercè dimecres 16 de febrer de 2011 - 11:49 h

    I ara, el Juanjo! Finalment això s’anima.
    Tots els punts que anota el Juanjo són interessantíssims i pertinents. Ja tenim la tertúlia del dissabte 26 guionada. Crec que mirant de contestar-los i, si us apunteu a la proposta de dur cadascú/na un paràgraf que us hagi agradat especialment per llegir-lo, ens trauran de la Biblio i encara no haurem acabat.
    El sopar japo haurà de ser un altre dia perquè algú ja m’ha dit que li toca ballar embolicada en mantons!
    Petons i bones lectures

  8. Mercè dimecres 16 de febrer de 2011 - 11:43 h

    Aleluia!
    Molt bé, Blanca!
    Estic totalment d’acord amb la remarca que fas del desenllaç. Per a mi, és clau que el deixi obert. L’esgarrifosa i detallada descripció del sacrifici del gat dóna prou pistes perquè, obviant la descripció del del pobre ex-mariner, tinguem prou elements per tornar-nos a esgarrifar. Per a mi, és una mostra de la mestria del Mishima.
    Per cert, heu vist la presentació de divendres, d’aquest llibre que narra una experiència algeriana? Potser serà interessant. jo faré els possibles per anar-hi.
    Petonets.

    Mercè

  9. Juanjo Milà dimecres 16 de febrer de 2011 - 11:19 h

    Hola comanys/es
    Per a mí ha estat una descoberta el llegir Mishima ( autor que tenía pendent per curiositat ), en general la literatura asiática no hem crida gaire l’atenció, però en aquest cas ha estat una descoberta agradable.
    Com ja es va anunciar, hem ratifico en la qualitat d’unes descripcions molt detallades no només de la natura sino també de l’estètica de l’escriptura, dels aconteixements i dels personatges.

    M’han interessat diversos subtemes del llibre:
    - Escriu un llibre on es descriuen situacions que van lligades a la seva futura biografía ( era conscient d’aixó ??)
    - Dona la sensació que Mishima viu en un temps que no coincideix amb la seva mentalitat.
    - La visió d’un fet des del punt de vista diferent dels tres personatges principals.
    - El comportament dels adol.lescents que no les veig com a simples gamberrades sinó com accions totalment justificades per a ells. Mentalitats curioses en nois de 13 anys.
    - La importància d’obtenir la gloria…
    - El paper del mar
    - El final: potser interiorment vols que sigui un altre pero veus
    venir que no acabarà gaire bé. En aquest sentit m’agrada que no estigui detallat el final… es com si ens deixi escriure a nosaltres 10 fulls més per detallar-ho.

    He aprofitat per llegir aquest mes un altre Mishima “la remor de les onades ” (és també de la biblio). Una història d’amor amb elements molt similars a l’obra escollida encara que per a mí amb un nivell una mica inferior.

    PD. No se si a la cultura nipona el gat també te set vides…. però estaria bé saber-ho.
    Sayonara.

  10. Blanca dimecres 16 de febrer de 2011 - 10:58 h

    M’estreno al blog! Això de deixar els comentaris “en obert”, no ho controlo gaire encara. I si la Mercè ens renya serà que té raó. M’ha convençut, cal fer servir el blog!!
    El Mishima a mi m’ha agradat força. Tot i que el final és dur, és bastant previsible. Jo encara pensava que hi hauria més detalls, però ho deixa tot molt obert.
    El que més m’ha impressionat és la solitud del Noboru. Té família, té amics, però està més sol que la una.
    I no faré esment de l’episodi del gat… perquè encara tinc la pell de gallina !!
    Apa, animeu-vos a deixar el comentari. Tot plegat, tampoc ha estat tan difícil!

    Blanca

  11. Mercè dimarts 15 de febrer de 2011 - 23:10 h

    Quina colla de silenciosos blogueros, que esteu fets, cluberos i cluberes!,
    Però jo, “inaccesible al desaliento”, continuo amb el Mishima, que amb l’ajuda del llibre de la Yourcenar, resulta bastant apassionant.
    Ara estic començant la tetralogia El mar de la fertilidad, concretament amb Nieve de primavera. Té algun fragment que es fa una mica pesat però en general és interessant, de vegades, bonic, i t’acosta a la realitat d’un Japó que no coneixem i que resulta sempre sorprenent. No sé si em veuré amb cor de llegir els altres tres, a causa de moltes altres lectures que tinc pendents, però crec que valdria la pena de fer-ho.
    Tenim pendent el sopar japo. Crec que el Moi( on era l’antic Grog) podria ser una bona opció. A més m’han dit que fan takeaway, és a dir, que ens el podríem portar on vulguéssim.
    A veure si piuleu! Apa, bones lectures!

    Mercè

  12. Mercè dimarts 8 de febrer de 2011 - 11:13 h

    Hola, cluberos i cluberes,

    Com que és curteta, encara que densa, suposo que en aquestes alçades del mes ja deveu haver enllestit el Mishima i espero, que malgrat la duresa del tema, vosaltres que ja sou veterans en això de “desbudellar” un llibre, n’haureu pogut trobar alguns dels mèrits que té.
    Jo us proposo que cadascú seleccioni un fragment per llegir que li hagi cridat l’atenció, per la bellesa plàstica, per la contundència narrativa o per l’interès temàtic, i que el llegeixi a l’hora del Club.
    M’han arribat algunes propostes força interessants sobre la possibilitat de fer un sopar o berenar “japo”, el dia 26. S’admeten més idees.
    Recordeu que el dia 19 alguns vam al Nacional!
    Petonets.

    Mercè

Deixa un comentari