Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Àlex, de Pierre Lemaitre

portadaEl llibre d’aquest mes del Club de Lectura és Àlex, de Pierre Lemaitre.

Una dona jove és segrestada en ple carrer. El segrest, de gran brutalitat, acaba de manera sorprenent i la narració fa un gir de 180º quan ens endinsem en el passat de la víctima.
En la investigació retrobem el comandant Verhoeven, que s’ha d’enfrontar als fantasmes dels seus traumes personals, encara recents.
L’acció s’alterna entre la víctima i el policia, amb un ritme ràpid (capítols curts) que converteix la novel·la en addictiva, perquè en cadascun hi ha sorpreses i novetats i no hi ha lloc per a la palla.
La història té una gran força, encara que no és una novel·la per a lectors aprensius, perquè hi ha escenes bastant explícites no aptes per a lectors i lectores molt impressionables. El mateix autor es defensa de l’acusació de l’excés de violència de les seves novel·les, fet, per exemple, per John Banville: “Crec que és una crítica de petits burgesos, sí, de petits burgesos. Què és el que demana un lector del gènere? Abans que res, un bon crim [...] Estem en societats en què la violència física ha retrocedit, però tenim una violència molt més abstracta. A Espanya, per exemple, amb un de cada dos joves menors de 25 anys a l’atur, es dóna una situació de violència inaudita. No és física, però està allí i crec que les nostres societats tenen la necessitat d’exorcitzar aquella violència i en certa manera el gènere policial hi ajuda”.
La crítica ha dit d’aquest autor: Lemaitre és, avui per avui, el millor i més en forma novel·lista noir francès, una paio capaç de trepitjar-li els talons al mestre (Banville) Black, en destresa narrativa i musculat magnetisme literari criminal, Laura Fernández, El Cultural.

L’autor: Pierre Lemaitre. Aquest reconegut autor de novel·la negra, en el més ampli sentit que ell mateix reivindica per a aquest gènere, va néixer a París el 1951. Va passar la seva joventut entre Aubervilliers i Drancy a casa de familiars.Pierre Lemaitre
Posteriorment, va estudiar psicologia i va treballar molts anys en la formació professional d’adults, ensenyant comunicació i cultura general i literatura destinada a bibliotecaris.
Lemaitre publicà per primera vegada el 2006, amb 56 anys, i ho feu amb la novel·la Irene, amb la qual retia homenatge als seus escriptors admirats del gènere d’intriga: James Ellroy i Émile Gaboriau, entre d’altres. Amb aquesta novel·la inicià el cicle del comandant de policia de la Brigada Criminal de París, Camille Verhoeven, un peculiar, discret i meticulós personatge que no arriba al 1’50 m d’estatura.
Tres anys més tard, el 2009, publicà Vestido de novia, on explicitava la seva admiració per l’art de Hitchcock. Hi explicava la història de Sophie, una dona de trenta anys, dement, convertida en una criminal en sèrie, que no recorda les seves víctimes.
Un any després, publicà Cadres noirs i el 2011, Àlex, on reapareixia el comandant Verhoeven i una heroïna que és alhora víctima i botxí. Hi ha referències explícites a Marcel Proust, Roland Barthes i Boris Pasternak.
La tercera novel·la de la trilogia va ser Sacrifices (2012), però el 2013 publicà Rosy&John, un quart volum, en clara picada d’ull a Alexandre Dumas i als seus Els tres mosqueters, que n’eren quatre.
El 2013, Lemaitre va fer un cop de timó a la seva producció i guanyà el Goncourt amb Ens veurem allà dalt, novel·la no policíaca, però sí negra, com afirma en una entrevista: “No és una novel·la policíaca però és novel·la negra. I ho és perquè aporta una mirada crítica i àcida , sobre la societat, i un cert pessimisme. No tot el que és policial és novel·la negra. Agatha Christie escriu novel·les policíaques que no són per res novel·les negres, de vegades són fins i tot novel·les humorístiques”.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat podreu trobar totes aquestes obres de Pierre Lemaitre.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari