Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘Taxi Teheran’ de Jafar Panahi i el cinema iranià

Taxi_Teher_n-777627015-largeTaxi Teheran és la tercera pel·lícula del director iranià Jafar Panahi des del 2010, any en que va ser condemnat pel govern d’Iran a no poder fer cinema ni sortir del país ni concedir entrevistes, acusat de llençar missatges contra el règim. Malgrat aquesta sentència, el realitzador ha continuat fent cinema.

A aquesta pel·lícula, Panahi condueix un cotxe pels carrers de la capital iraniana fent-se passar per taxista. D’aquesta manera, amb una càmera col·locada sobre el quadre de comandament del vehicle que ell mateix condueix, canviant la seva posició i enfocaments, grava les converses que tenen els seus passatgers, ja sigui entre si – a vegades, desconeguts comparteixen la mateixa carrera dintre del taxi– o amb el mateix Panahi quan el reconeixen.

cinema-taxi-teheran-08L’arribada d’un simpàtic venedor de pel·lícules piratejades comença a enfonsar el dispositiu del que fins ara semblava un documental amb càmera oculta, i posa en dubte sobre si els passatgers del taxi són persones anònimes alienes a la càmera o actors, encara que es tracti de no professionals improvisant sobre una situació fixada abans de rodar.

El film planteja tot un discurs sobre els mecanismes del cinema i la situació social a Iran que emergeixen amb naturalitat dins d’una road movie urbana on el cineasta no amaga la serietat de la seva situació.

La pel·lícula va guanyar l’Os d’Or al Festival de Berlin del 2015, premi que va recollir la neboda del director Hana Saeidi.

jafar panahiJafar Panahi va néixer a Mianeh, a l’Iran, el 1960. És un director de cinema, un dels més influents de l’anomenada nova ona iraniana. El seu treball ha rebut grans elogis tant dels teòrics del cinema com dels crítics de tot el món.

Les seves pel·lícules han rebut nombrosos premis entre els quals destaquen el Lleó d’Or en el Festival Internacional de Cinema de Venècia i l’Ós d’Or en el Festival de Cinema de Berlín.

Panahi tenia deu anys quan va escriure el seu primer llibre, amb el qual va guanyar un concurs literari. També a aquesta edat va començar a interessar-se pel cinema rodant pel·lícules en 8mm, actuant en una d’elles i ajudant a completar una segona. Més tard es va dedicar a la fotografia. Durant el servei militar, que Panahi va passar durant la guerra Iran-l’Iraq (1980-88), va fer un documental sobre la seva experiència en aquest conflicte.

Va estudiar adreça en la Facultat de Cinema i Televisió de la Universitat de Teheran. La seva carrera professional la va començar rodant diverses pel·lícules per TV i també va treballar com a ajudant del director Abbas Kiarostami al film A través de les oliveres (1994). A partir de llavors va començar a dirigir.

El seu primer llargmetratge com a director va ser El globus blanc (1995) que va guanyar la Càmera d’Or en el Festival de Cinema de Cannes. El segon, El mirall (1997) va ser premiat amb el Lleopard d’Or en el Festival Internacional de Cinema de Locarno.

La seva obra més coneguda fins al moment és El cercle (2000), en el qual va criticar la forma en què són tractades les dones en la República Islàmica d’Iran, mostrant les vexacions quotidianes al fet que són sotmeses i la seva falta de llibertat. Panahi va guanyar el Lleó d’Or en el Festival de Cinema de Venècia amb aquesta pel·lícula i el premi de la FIPRESCI d’aquell any en el Festival Internacional de cinema de Sant Sebastià.

Panahi sempre s’ha mostrat crític amb el govern del seu país i el 2010 va ser arrestat durant gairebé 90 dies. El seu empresonament tingué gran ressò internacional i molts directors de cinema es van mobilitzar per aconseguir que fos alliberat. Finalment va sortir després de pagar una fiança de 15000€, però al desembre del mateix any va ser condemnat a 20 anys sense fer cinema per ‘actuar contra la seguretat nacional i fer propaganda contra l’estat’

A l’espai de cinema de la Biblioteca trobareu exposades una selecció de films realitzats a l’Iran.

La propera projecció del Club de Cinema serà el dimarts 26 d’abril a les 20:30h al Teatre Principal i la pel·lícula triada és El abrazo de la serpiente de Ciro Guerra.

El film és comentarà el dimecres 27 d’abril a les 18h a la Biblioteca Armand Cardona.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari