Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


La camisa del marido

portadaQuan va tornar del cementiri, Elisa organitzà les pertinences del seu difunt marit. Actuava com si aquest hagués partit de viatge sense anunciar-ho i li hagués faltat temps per ocupar-se dels seus propis béns. Es desplaçava pel dormitori amb aparent indiferència, com si ell encara visqués i ella res sabés dels detalls de la seva mort. I, per tant, com si ignorés les circumstàncies en què havia estat executat i no li fes falta compartir amb els seus fills les sospites que abrigava sobre la identitat del botxí. Li interessava més fer veure que l’assumpte no li concernia i, d’aquesta manera, no haver de prendre mesures. I així es va comportar, indiferent al sobresalt de la família, que en aquest moment menjava, present a la vetlla, abans de tancar el fèretre.

Així comença el conte La camisa del marido, el primer del recull de vuit contes de Nélida Piñón recollits en el llibre que us presentem avui, i que li dona títol. Amb ressons de tragèdia grega, ens descriu la destrucció d’una família per la força dels sentiments, més enllà de tota racionalitat. La camisa ensangonada del títol és la que guarda Elisa del seu marit assassinat, en una urna de vidre, per a veure cada dia i recordar així la seva determinació de venjar sense pensar en les conseqüències.
En la mateixa estela podria enquadrar un altre, La dona del meu pare, en el qual Piñón manté aquesta influència de la tragèdia grega, aquest cop centrada en l’Èdip Rei de Sòfocles. No importa aquí el realisme, ja que el lector es deixa arrossegar per la prosa nua de tot ornament, i s’endinsa en aquest món de sentiments extrems. Anna, la dona del major terratinent de Brasil, és objecte del desig del fill d’aquest, el qual ens explica les seves ardors en primera persona.
Al darrer dels llibres Piñón fa un homenatge a Luis de Camoes, sota el títol La desgràcia de la lira. El relat tracta sobre la grandesa i la futilitat de la literatura. És el propi Camoes qui ens parla en primera persona, per explicar-nos les seves desgràcies. Al final de la seva vida, després d’escriure Os Luisiadas, passeja per Lisboa oblidat per tots i es pregunta: Qui s’equivoca: jo o el meu poema? No correspon a les paraules encertar. Són meres presoneres del pit sotmès a un sentiment fugaç que no sap d’on va venir ni on va. I conclou amb aquestes belles i pessimistes paraules: Que trist és ser portuguès, què amarg és ser europeu, quina desgràcia ser un home.

Un nen que sent atracció cap a la nova esposa del seu pare, un vell poeta que ha perdut per sempre la il·lusió i una jove que no entén les maniobres amoroses d’un cavaller delirant que intenta seduir-la. Aquests són només alguns dels sorprenents personatges creats en aquestes pàgines per una de les millors escriptores contemporànies

Nélida Piñon va néixer a Rio de Janeiro (Brasil)Nelida piñon el 3 de maig de 1937, en el si d’una família d’origen gallec. Va començar a escriure amb tan sols deu anys.
Va cursar la carrera de Periodisme a la Facultat de Filosofia de la Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro i va ampliar els seus estudis a la Universitat de Columbia (EUA). Ha estat professora de diferents universitats dels Estats Units, Brasil, França, Espanya i Perú. És col·laboradora habitual en mitjans de comunicació brasilers i ferma defensora dels drets humans, especialment dels de la dona.
Des de 1989 és membre de l’Acadèmia Brasilera de les Lletres, institució que va presidir durant un any (1996-1997), convertint-se en la primera dona que ocupava aquest càrrec en els seus cent anys d’història i la primera dona a tot el món en presidir una acadèmia literària nacional. També és membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa des de 1999. En 2004 va ser triada membre de l’Acadèmia de Filosofia del Brasil. En la seva tasca com a acadèmica s’ha distingit pel seu esforç en apropar les comunitats literàries de parla hispana i portuguesa. Entre les seves obres hi ha llibres de contes i llibres d’assajos i memòries. La seva extensa producció literària, traduïda en més de vint països, ha rebut nombrosos guardons literaris, entre els quals destaquen el Premi Internacional de Literatura Llatinoamericana i del Carib Juan Rulfo 1995, el Premi Internacional Menéndez Pelayo 2003 i el premi Príncep d’Astúries de les Lletres 2005. També ha estat nomenada doctora honoris causa per diferents universitats i en 2012 Ambaixadora Iberoamericana de la Cultura.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú també trobareu el llibre Corazon andariego, novel·la autobiogràfica de la mateixa autora

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari