Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Núria Pompeia, sola davant la vinyeta

EXPONURIAPOMPEIAEntre el 2 de març i el 2 d’abril la Biblioteca acollirà l’exposició Núria Pompeia, sola davant la vinyeta, produïda pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i comissariada pel periodista i guionista de còmics Pepe Gálvez.

L’exposició mostra l’humor gràfic i les il·lustracions de Núria Pompeia, un treball compromès i modern que va desenvolupar en un ofici que sempre havia estat dominat per el punt de vista masculí. Els seus dibuixos, molts d’ells plenament actuals, mereixen una visita.

Núria Vilaplana i Buixons va néixer el 1931 a l’esquerra de l’eixample. L’afició pel dibuix li va venir, més que res, per manca d’altres alternatives.

El seu pare deia que no li agradaven les dones sàvies i la va matricular a l’Escola Massana perquè aprengués a dibuixar.

Aquest contacte amb els llapis i els pinzells es va trencar el 1952, quan es va casar amb Salvador Pàniker, i durant una llarga temporada es va dedicar a la professió de mare de família en la qual no li va faltar feina, ja que va tenir cinc fills. Salvador Pàniker, el seu marit durant molts anys, és escriptor i propietari de l’editorial Kairós.

nuria-pompeia-pilar-aymerichCap al 1960 va tornar a agafar el llapis i va començar a fer algun dibuix amb intenció crítica i humorística. Va fer un llibret i el va donar a un agent literari, que va aconseguir vendre’l a una editorial francesa que el va publicar el 1968. El llibre es diu Maternasis i és totalment mut.

El mateix any va començar a publicar la sèrie Metamorfosis a la revista Triunfo. Les vinyetes d’aquesta sèrie evolucionen i expliquen un canvi de forma sense cap línea de text.

L’èxit del seu treball la va animar, i va seguir amb els llibres de dibuixos Y fueron felices comiendo perdices(1969), ja amb textos a sota dels grafismes, Pels segles dels segles (1970), La educación de Palmira (1972) i Mujercitas (1975), on pels diàlegs ja fa servir els globus, bafarades o nuvolets.

472-610-906  publicaciones-F952-192-213-716  Mujercitas-Nuria-Pompeia-200x300

Mentre els seus dibuixos anaven apareixent en altres publicacions nacionals com Oriflama (1970), Sábado Gráfico (1973), Cuadernos para el diálogo (1974), Por Favor (1974-1978), Vindicación Feminista (1978), L’Hora (1979), Dúnia (1979-1982) i a El Món (1983), amb el personatge d’una noia que es deia Ramoneta, també sortien a l’estranger en publicacions com Linus, Charlie Hebdo o Brigitte.

El seu estil és de línies inacabades i de figures que de vegades s’insinuen mig tremoloses, fet que ella justifica per un desig inconscient de passar desapercebuda. Les seves imatges són plenes d’ingenuïtat i d’ironia, alhora que estan plenes de vitalitat i de sensualitat.

mujercitas-nuria-pompeia-texto 43382409_20071130

La seva trajectòria l’ha portat a defensar unes idees feministes i a lluitar per la igualtat de sexes, i és per això que la seva obra reflecteix aquesta problemàtica i fins i tot fa d’ella el motiu principal. A finals dels anys seixanta era pràcticament l’única dona que es dedicava a l’humor gràfic, i hi va aportar un punt de vista diferent i alhora de gran qualitat.

L’any 2000 va rebre la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, l’any 2003 va rebre el premi Rosa del Desert atorgat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i el 2007 la Creu de Sant Jordi. L’Asociación de Autoras de Cómic (AAC) li va concedir el seu Premi Honorífic l’any 2013.

Per saber més de la figura d’aquesta autora, en Pepe Gálvez ens farà una xerrada i visita guiada a l’exposició dijous 3 de març a les 19h.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari