Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Poemas y poetas. El canon de la poesía

BLOOM_PYP_C_ImprentaPer Harold Bloom, la poesia és aprendre a suportar la mortalitat, en línia amb Freud. “La poesia no pot curar la violència organitzada de la societat, però pot realitzar la tasca de curar el jo”, afegeix.

Aquest eminent i controvertit crític ha anat tramant, llibre a llibre, un complex cànon de la literatura occidental que travessa totes les èpoques i, per descomptat, tots els gèneres sense excepció. Al llibre que us presentem avui, Poemas y poetas. El canon de la poesia, recala en la que potser és la seva més preuada activitat: la lectura i crítica de poesia. Els més de cinquanta estudis sobre poetes i les seves obres, des de Shakespeare i Donne fins Ashbery, Walcott o els desapareguts Heaney i Strand, passant, és clar, per les peces magistrals que dedica a autors com Shelley, Byron o Dickinson, componen un generós panorama de la història de la poesia, en què Bloom no evita ni la polèmica, ni les habituals manies personals, així com tampoc limita les seves lectures a la llengua anglesa i fixa la seva mirada en autors com Petrarca, Pushkin, Baudelaire, Octavio Paz o Pablo Neruda.

Amb una mirada rigorosa però didàctica al mateix temps, amb descobriments, tributs, i alguna que una altra omissió reconeguda, Harold Bloom ha escrit a Poemes i poetes no només algun dels millors textos crítics sobre poesia que puguem llegir, sinó també una emocionant i valuosa antologia de poemes ineludibles.

«La meva memòria segueix retenint gairebé tota la poesia que he estimat. Potser la memòria (sense la qual la lectura i el pensament són igualment impossibles) va tenir un paper d’allò més determinant en la meva orientació crítica ».

Bloom escriu en la introducció que es va enamorar de la poesia fa setanta anys, quan tenia quatre. “Encara que nascut al barri novaiorquès del Bronx, a aquesta edat només parlava i llegia en jiddisch”, diu.

“Els poetes que llegia eren els millors que havien vingut a Estats Units: Moshe Leib Halpern, Mani Leib, H. Leivick o Jacob Glatstein”, explica; però després, el prestigiós crític, gràcies a la Biblioteca Pública del Bronx, va aprendre de manera autodidacta a llegir anglès endinsant-se en l’estudi de la poesia americana, i aquí va començar tot per a aquest escriptor, que sempre fa una encesa defensa dels clàssics.

Harold Bloom

Harold Bloom és Catedràtic Sterling d’Humanitats a la Universitat de Yale. És autor de més de vint llibres, entre ells La creació de mites en Shelley (1959), La companyia visionària (1961), L’Apocalipsi de Blake (1963), Yeats (1970), Mapa de les lectures errònies (1975), Càbala i crítica (1975), El cànon occidental (1994), Presagis del mil·lenni: la gnosi d’àngels, somnis i resurrecció (1996). L’angoixa de la influència (1973) exposa la provocadora teoria de Bloom sobre la relació entre els grans escriptors i els seus predecessors. Entre els seus llibres més recents estan Shakespeare: la invenció del que és humà (1998), finalista del National Book Award aquest mateix any, Com llegir i per què (2000), Genios: un mosaico de cien mentes creativas y ejemplares (2002), Hamlet: el poema il·limitat (2003), i ¿Dónde se encuentra la sabiduría? (2004). El 1999 Bloom va rebre la prestigiosa Medalla d’Or a la Crítica per part de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres, i el 2002 va rebre el Premi Internacional de Catalunya.

En aquest enllaç trobareu totes les obres d’en Harold Bloom disponibles a les biblioteques municipals de la ciutat.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari