Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Las vidas de Grace

posterShort Term 12 és un centre d’acollida per a nens menors de divuit anys que provenen de famílies conflictives i que es troben en perill d’exclusió social. Fa les funcions d’una casa mentre l’Estat decideix què fer amb ells. Grace (Brie Larson) és una jove cuidadora que somia, «viu» i treballa al centre, gairebé com si fos la seva pròpia llar. L’arribada a la institució d’una adolescent amb problemes d’integració, Jayden (Kaitlyn Dever), farà que Grace revisqui el seu passat replantejant el present.
Aquest és l’argument de la commovedora pel·lícula “índie” que us presentem avui, Las vidas de Grace, amb la que es donà a conèixer internacionalment el hawaià Destin Daniel Cretton.
Basada en el curtmetratge que ell mateix va dirigir el 2008, Cretton desplega en aquest film una fluïda posada en escena hiperrealista, al servei d’uns actors excel·lents que omplen d’humanitat un script d’enorme intensitat dramàtica, habitat per uns personatges molt propers, res estereotipats, en els perfils abunden els grisos, i conviuen les ombres i les llums en inestable harmonia.Destin Cretton
Las vidas de Grace és un bon exemple del tipus de pel·lícula que en un festival aconsegueix el Premi del Públic més que el del jurat. És un drama amb rerefons social centrat en un centre d’acollida per a adolescents amb problemes familiars. Cretton va partir de la seva pròpia experiència després del seu pas per un centre d’acollida en què va treballar dos anys a San Diego, abans de dedicar-se al cinema. Amb la cinta s’acosta a aquest escenari espinós des de la perspectiva de dos dels professionals que hi treballen: la Grace del títol i Mason, el seu company sentimental, una parella conscienciada amb el món que els envolta. Al contrari que el seu nuvi, Grace és incapaç de separar la seva vida laboral de la seva vida privada, i en això té molt a veure el seu propi passat. La protagonista acaba projectant en una de les noies noves que entra al centre seus propis traumes infantils …
fotogramaLa pel·lícula és un drama, però el paper de l’humor és molt important. Només amb l’humor es pot suportar tanta desgràcia. La cinta comença amb una història graciosa que protagonitza el mateix Mason, acaba amb una altra i enmig assistim al gaudi de Grace i Mason dins d’un castell inflable. El riure ens acluca els ulls i impedeix que surtin les llàgrimes. A més de fer una pel·lícula per a la indústria de l’entreteniment, el realitzador hawaià no dubta a denunciar un sistema tutelar americà mancat de unes mínimes garanties de seguretat per a aquests joves que estan en un limbe social. Posa en dubte l’enorme burocràcia d’aquests sistemes, i que es premiï més el títol (el que s’ha après) que el do personal (el viscut).
A les biblioteques municipals de la ciutat podreu trobar més pel·licules amb rerefons social.
Aquest és el tràiler de Las vidas de Grace.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari