Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘Sol Invictus’ el retorn de Faith No More

portadaSol invictus és el setè àlbum d’estudi de la banda de rock californiana Faith No More, el primer en 18 anys, quan van donar per finalitzada la seva etapa com a grup. Aquesta setmana trobareu aquest compacte a la secció de novetats de l’espai de música.

Després de molts rumors i especulacions, Faith No More va anunciar el 2009 que es tornaven a reunir i iniciaven una gira mundial denominada The Second Coming Tour. Aprofitant l’avinentesa es va publicar el doble àlbum recopilatori The Very Best Definitive Ultimate Greatest Hits Collection i el grup ha estat tocant a grans festivals i estadis dels cinc continents des d’aleshores.

Tot i que el grup va afirmar que no continuarien junts després de la gira, finalment van incloure noves cançons com ‘Motherfucker’ o ‘Superhero’ als concerts que van fer a Londres el juliol de 2014.

Al novembre d’aquell any van editar un single especial en vinil i finalment al maig de 2015 van editar el disc complert. Sol invictus ha estat produït pel seu baixista, Billy Gould, i editat sota el seu propi segell Reclamation Recordings.

Dustin Rabin Photography, Faith No More, FNM, Dustin Rabin

L’àlbum navega entre la duresa dels seus tres primers àlbums i les melodies que els van portar a l’èxit massiu amb els tres darrers. Entre les seves deu cançons no trobem temes èpics com els que els van fer famosos als anys ’90 però el conjunt sona a Faith No More. Un retorn que fa sentir que mai han marxat del tot.

Faith No More és una banda de rock formada a San Francisco l’any 1982. Els seus membres eren Billy Gould (baixista), Mike Bordin (bateria), Roddy Bottum (teclats), Jim Martin (guitarra) i Chuck Mosley (cantant).

La formació va enregistrar dos àlbums We Care a Lot (1985) i Introduce Yourself (1987) on barrejaven estils com rock alternativo, funk, hardcore i el hip hop amb les guitarres heavey metal d’en Martin.

L’any 1988 Mosley va deixar la banda i el seu lloc com a cantant va ser ocupat el carismàtic Mike Patton. El seu primer álbum amb Patton The Real Thing (1989) els va portar a l’èxit amb cançons com ‘Epic’.

El 1992 van editar la seva obra mestra, Angel Dust, on canvien d’estil i s’allunyen de les bases rítmiques del seu àlbum anterior. De l’àlbum sorgeixen clàssics com ‘Midlife Crisis’ o ‘Everything’s ruined’ i la versió de ‘Easy’de Lionel Richie. Després de la gira corresponent, el guitarrista Jim Martin va ser acomiadat després i els darrers dos àlbums abans de deixar el grup van ser enregistrats per guitarristes diferents.

La baixada de les vendes dels seus discs i la multitud de projectes paral·leles dels membres de la banda els van portar a anunciar la seva dissol·lució a l’abril de 1998.

Durant els anys que no han estat junts tots han continuat el món de la música, però la carrera més destacada continua sent la del seul polifacètic líder. Mike Patton ha continuat enregistrant discs i actuant en directe amb tot un seguit de bandes com són Mr. Bungle, Tomahawk, Fantômas, Lovage o Peeping Tom, entre d’altres.

Però potser el seu projecte més personal ha estat la gira Mondo Cane, on acompanyat per una orquestra de trenta músics ha revisitat clàssics de grans músics italians com Gino Paoli, Ennio Morricone o Ornella Vanoni entre d’altres.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari