Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Josep Ayza “El Ros”. Memòries de Baix a Mar

portadaEl 1978 els pescadors Josep Ayza Rosales i Pere Ortoll i l’escriptor Xavier Garcia i Soler, van fundar el Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú.

Des de fa uns anys, l’Associació de Veïns del Barri de Mar, el Museu del Mar i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú editen una publicació sobre la vida d’alguns dels seus veïns més actius, i la biografia d’Ayza i la seva dedicació a la mar era segurament una de les més fàcils de justificar. Durant les Festes de Sant Pere d’aquest any es va presentar la seva autobiografia, Memòries de Baix a Mar, que avui us presentem. Nascut a Vinaròs, i fill de família de pescadors, va aterrar a Vilanova als 14 anys, i des d’aleshores sempre s’ha mantingut fidel a la capital del Garraf. Més enllà de la feina sobre la seva embarcació, és sens dubte una de les figures que més han reivindicat i més coneix la història de la Vilanova marinera. Un amor a la ciutat que li ve pràcticament des del mateix dia que hi va arribar.

Amb motiu de la presentació a Vinaròs de la primera novel·la de “El Ros”, Les barques grogues, l’escriptor i periodista vilanoví Xavier Garcia, fill de Xavier Garcia i Soler va publicar al diari digital Vilaweb una ressenya que podreu llegir aquí, i parlant sobre l’Ayza diu: “El cas és que el pescador-novel·lista va implicar-se en els moviments de l’època –PSUC, Assemblea de Catalunya i demés concilis–, amb el resultat, previsible, de la seva detenció, el 1973, en una d’aquelles batudes. I, compartint calabós a Josep AyzaVia Laietana amb eminències culturals com ara Pere Portabella, Jordi Carbonell i el seu paisà el músic Carles Santos, van batejar-lo amb el sobrenom el Ros.”

L’historiador local Albert Tubau Garcia també va publicar el 13 de juny de 2008 una ressenya de la primera novel·la de Josep Ayza al Diari de Vilanova, on entre d’altres deia que “L’Ayza parla de la mar i s’estima la mar, perquè és la metàfora més perfecta de la llibertat. Des de l’honradesa i potser un excés de bonhomia, va donar la cara a primera línia, tastant el xarop que s’hi donava: presó i moltes garrotades. De tot plegat, no en discurseja, ni en fa apologia. No li cal. La seva coherència, impertorbable, per a molts insuportable, mai li ha fet ni li farà canviar el rumb. Ell és, com pocs, dels de rumb fix. I jo, com tots, l’he conegut sempre igual.”

El 15 de juny d’aquest any, també us vàrem presentar el llibre de fotografies Baixamar i la seva gent, 1979 – 2014, de Rosa Maria Farriol, de la mateixa col·lecció.

En aquest vídeo podeu veure la notícia de l’acte de presentació del llibre que va publicar el Canal Blau:

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari