Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per desembre, 2018

Història de la violència

portadaAvui us presentem com a novetat Història de la violència, una impressionant novel·la autobiogràfica d’una violació i les seves conseqüències emocionals, escrita per Édouard Louis, un dels escriptors amb més projecció de França.

Dos anys després de publicar Para acabar con Eddy Bellegueule, Louis torna amb una història colpidora. La matinada d’un vint de desembre, quan tornava a casa després de sopar amb els seus amics més íntims, Édouard es va trobar casualment amb un desconegut i el va convidar al seu apartament. Unes hores més tard, en un acte d’una brutalitat inusitada, l’home el va violar i el va intentar estrangular.

Basant-se en aquesta experiència traumàtica, l’autor ha realitzat un audaç exercici de catarsi literària no només per analitzar i comprendre els impulsos més vils i ultratjants dels quals és capaç l’ésser humà, sinó també per explorar les múltiples facetes de la violència. En una ostentació de sinceritat extrema, Édouard Louis franqueja la barrera del pudor i aconsegueix una cosa que està a l’abast de molt pocs creadors: fer-nos sentir i pensar alhora. Sense cap tipus de restricció, el seu testimoni és profundament emotiu i intel·ligent, de manera que mereix figurar entre les obres més representatives del nostre temps.edouard-louis

La publicació de Per acabar amb Eddy Bellegueule va projectar a Édouard Louis com un dels escriptors joves més destacats en el panorama de les lletres franceses. La novel·la, de tints marcadament autobiogràfics, es va convertir d’un dia per l’altre en un autèntic fenomen de vendes i crítica, que es va estendre a països tan dispars com Albània, Dinamarca o els Estats Units.

Édouard Louis, nascut com a Eddy Bellegueule, (Hallencourt, Somme, 1992) va estudiar Història a la Universitat de Picardia i Sociologia a l’Escola Normal Superior de París. Va irrompre en el panorama literari francès amb Para acabar con Eddy Bellegueule (2014), un acostament a la França de Marine Le Pen molt abans que aquesta triomfés a les eleccions regionals. Història de la violència, escrit amb anterioritat a l’onada d’atemptats que va patir França el 2016, ens ajuda a entendre la fractura que viu aquest país pel que fa a l’emigració, el racisme, l’homofòbia i la pobresa. Els drets de traducció s’han venut a vint idiomes i en breu es començarà a rodar una pel·lícula.
amb el suport de la generalitat

No hi ha comentaris

Els guapos són els raros

‘Sense les persones valentes que un dia decideixen explicar la seva vida a una periodista, el periodisme no canviaria vides.’

portadaAvui us presentem un llibre, Els guapos són els raros, que aplega reflexions i testimonis de persones excepcionalment normals que ens parlen d’altres maneres d’estimar, de què vol dir perdre-ho tot, de veure morir els pares, de rebre i oferir un trasplantament, de saber-se alcohòlic, de triar la prostitució de manera voluntària o de decidir no voler tenir fills.

La periodista Agnès Marquès aconsegueix que ens tornem a mirar a nosaltres mateixos, que entenguem que la vida és canvi i que qualsevol cosa que decidim o ens toqui viure és meravellosament normal.

El llibre és una obra treballada amb cura i gust pel detall, ideal per seguir reflexionant sobre les històries que van nodrir el programa La gent normal, ideat i conduït per Agnès Marqués.

 

La gent normal” és un programa al voltant d’allò que fa de les nostres vides un relat imperfecte, però normal. Experiències amb una alta prevalença a la societat narrades en primera persona del singular, sovint per personatges de l’escena pública. Així, veurem l’actriu Núria Espert explicar la depressió severa que va tenir en un dels moments àlgids de la seva carrera o l’excampió de motociclisme Joan Garriga parlant sobre la seva addició a les drogues. Sentirem el crític de cinema Àlex Gorina explicar com va afrontar el canvi de la seva orientació sexual després d’haver format una família en una relació heterosexual, parlarem del suïcidi amb l’exfutbolista Gerard López, que fa vuit anys va viure el del seu germà Sergi, o de l’adopció amb l’actriu Laura Conejero, entre altres.
Els testimonis són presentats a través de reportatges, entrevistes i un espai de conversa.

programa

 

il.lustracióAl final de cada capítol, el programa incorpora un punt de vista més, el d’un il·lustrador que hi aporta la seva mirada personal a través d’un dibuix. Al llibre pareixen les il·lustracions de: Joan Alturo, Júlia Bertran, Ignasi Blanch, Paula Bonet, Iván Bravo, Gemma Capdevila, Mercè V. Chimeno, Maria Corte, Àfrica Fanlo, Ari Fleck, Miquel Fuster, Marta R. Gustems, Edmon de Haro, Lyona, Oriol Malet, Elisa Munsó, Marc Pallarès, Sergi Pérez, Carme Solé Vendrell, Luis Tinoco, Quim Torres, Marc Vicens, Alba Vilardebò i Glòria Vives.

 

agnes marquesAgnès Marquès (Palma,1979), va estudiar periodisme a la Universitat Ramon LLull. Ha treballat tant en ràdio (COM Ràdio, Ràdio 4, Onda Rambla…) com en televisió (Telecinco, Televisió de Catalunya). A TV3 ha treballat a diversos programes, tant de redactora com de presentadora: TN cap de setmana, la Marató, seguiment d’eleccions. Al canal 33, el 2016 va estrenar el programa La gent normal , per lluitar contra els tabús que imposa la societat. Paral·lelament fa classes de periodisme a la Facultat de Comunicació-Blanquerna(URL). Des del setembre del 2017 és la nova directora del programa No ho sé,a RAC1.

 

 

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més llibres que parlen de les relacions humanes.

No hi ha comentaris

Mary Poppins

004_mAquest proper cap de setmana s’estrena als cinemes El regreso de Mary Poppins, la seqüela de la pel·lícula de Disney de 1964 que, en aquesta ocasió està protagonitzada per la britànica Emily Blunt.

Ara ens trobem a Londres, 30 anys més tard, durant l’era de la gran depressió. Els germans Michael i Jane Banks, han crescut. Ara viuen junts amb els tres fills de Michael i la seva serventa Ellen a Cherry Tree Lane.

Després que el jove sofreixi una dramàtica pèrdua personal, la màgica mainadera Mary Poppins tornarà a entrar en les vides de la família Banks, al costat de l’optimista fanaler Jack, amb el propòsit d’ajudar que la família redescobreixi l’alegria i la fantasia que ara manca a les seves vides.

Mary Poppins utilitzarà les seves habilitats màgiques úniques per a portar-los a un nou món acolorit ple de personatges peculiars com la seva excèntrica cosina Topsy.

PL-TRAVERS3Pamela Lyndon Travers, més coneguda com a P.L.Travers és l’autora de les aventures d’aquesta fantàstica mainadera.

Travers va ser una escriptora, actriu i periodista australiana. L’any 1924 es traslladà a Anglaterra i uns anys més tard va començar a escriure la seva sèrie de novel·les infantils sobre aquesta mística i màgica mainadera.

Publicat a Londres en 1934, Mary Poppins va ser el primer èxit literari de Travers. Li van seguir una sèrie de cinc seqüeles (l’última en 1988), així com altres novel·les, col·leccions de poesia i obres de no ficció.

Walt Disney va empaitar Travers durant molts anys per poder adaptar les seves novel·les al cinema, que eren les favorites de les seves filles petites. L’autora va cedir finalment els drets i el 1964 es va estrenar la pel·lícula musical que tots coneixem, protagonitzada per Julie Andrews i Dick Van Dyke.

Travers va seguir el procés d’adaptació de molt a prop i va quedar molt decebuda amb el resultat. No volia que la pel·lícula tingués animació, no aprovava les cançons, no li agradava que Poppins tingués una relació amb un netejador xemeneies, no volia incloure paraules nord-americanes, ni als protagonistes seleccionats.

81wEvqFAW-L 71kQWGHjx0L

Els llibres de Travers són més foscos i una mica cruels, tot el contrari que la pel·lícula. I la raó per la qual l’autora cuidava amb tanta arpa la sèrie és per la gran similitud que tenia amb la seva vida. Encara que Travers assegura que no està basada en la seva infància, admet que hi ha moltes característiques que coincideixen entre els personatges i els seus familiars.

La mateixa Mary Poppins està inspirada en la seva tieta Helen Morehead, que la va adoptar a ella i a les seves germanes després que la seva mare s’intentés suïcidar. Al documental de la BBC ‘The secret life of Mary Poppins’, es diu que la tieta era disciplinada i manaire i que sempre portava un paraigua amb un cap de lloro.

Com era d’imaginar, la relació entre l’autora i el productor va acabar molt malament. Aquesta història va ser recreada per John Lee Hancok a la pel·lícula Al encuentro de Mr.Banks (2013) on Emma Thomposon interpretava a P.L.Travers i Tom Hanks a Walt Disney.

Així doncs, no sabem que en pensaria Travers d’aquesta nova adaptació de les seves novel·les.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: Legión

Legion_season_1_posterAmb la temporada d’estrenes a televisió, la Biblioteca Armand Cardona comença el seu ‘Tardor de sèries’ i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem la primera temporada de la sèrie nord-americana Legión.

Legión és una sèrie de televisió creada per a FX per Noah Hawley, basada en el personatge de Marvel Comics del mateix nom. A Espanya es va poder veure la primera temporada al 2017 a la cadena FOX. La segona temporada de la sèrie es va estrenar l’abril de 2018.

David Haller, àlies Legión, és un personatge de ficció de l’Univers Marvel. El personatge va ser creat per l’escriptor Chris Claremont i el dibuixant Bill Sienkiewicz, i la seva primera aparició va ser en New Mutants #25 (març de 1985).

Haller s’inspira en el Legión creat per aquests autors, però recorre camins diferents i està envoltat de personatges diferents, molts dels quals ni tan sols procedeixen dels còmics. Però el personatge és el mateix: un fill de Charles Xavier que, juntament amb un complet set d’habilitats psíquiques i telequinètiques, és posseïdor d’un no menys complet catàleg de malalties mentals.

A22784-3234-25414-1-new-mutants-thels còmics David sofreix un trastorn d’identitat dissociatiu que li fa desdoblegar la seva personalitat en centenars de mutants amb ambicions i poders diferents (d’aquí el seu nom).

La sèrie comença amb en David internat a un hospital psiquiàtric on se’l tracta d’un cas greu d’esquizofrènia.

Al llarg de la primera temporada descobrim que la seva malaltia està, en realitat, causada per Farouk, àlies el Rei Ombra, un mutant paràsit que per a sobreviure ha d’infestar les ments d’altres mutants i que porta amagat en la de David des de la seva infància.

Amb l’ajuda de la Sydney la “noia dels seus somnis” a la qual coneix a l’hospital, i uns altres mutants (a cadascú amb un poder més peculiar), David aconsegueix expulsar a Farouk del seu cap.

No sabem del cert d’on venen les patologies que pateix en David, però Legion és una història que se’ns narra a través dels seus ulls. I David no és un narrador fiable.

1486639436_853554_1486921384_noticia_fotograma

Legión juga constantment amb la manipulació de la percepció de la realitat, l’autoengany, les històries dins de les històries i la naturalesa de la malaltia mental. L’espectador s’assegui en tot moment submergit en una història en la qual poques vegades sap amb certesa si el que està veient succeeix realment.

Una sèrie de superherois diferent. Us deixem amb el tràiler de la primera temporada.

No hi ha comentaris

CATCON 2018, II Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia

catconEls dies 24 i 25 de novembre la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) va organitzar la CATCON 2018, II Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú.

La CATCON és la convenció de literatura fantàstica i de ciència-ficció que se celebra als territoris de parla catalana. Té per objectiu esdevenir un punt de trobada entre els autors i traductors que conreen aquest gènere, els bloguers, els afeccionats i les editorials.

Els actes que s’han celebrat a la Catcon podem dividir-los en dues parts: d’una banda la programació que es va realitzar durant el cap de setmana a l’Auditori i per l’altre els actes paral·lels que s’han desenvolupant a Vilanova durant les setmanes anteriors.

La Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú ha participat amb diversos actes, l’exposició Pedrolo. Més enllà dels límits, del 5 al 25 de novembre; Jugar i jugar sense parar, amb jocs de taula d’última generació; una trobada amb l’escriptor Antoni Munné-Jordà; la projecció de la pel·lícula Segon orígen amb cinefòrum a segon origencàrrec de l’actor Sergí López; una trobada amb l’escriptora especialitzada en ciència-ficció Èlia Barceló; i l’Hora del Conte Max i els superherois a càrrec de l’actriu Montse Panero…

Podem dir que s’han cobert gairebé totes les diferents variants en les que podria aparèixer la ciència ficció.

En relació amb el programa hem de ressaltar els convidats d’honor de este 2018, els escriptors Joan-Lluís Lluís i Èlia Barceló.

MaxI de les diferents activitats de la Catcon ha destacat l’homenatge a Rosa Fabregat, gran dama de este gènere a Catalunya, una de les participants en la taula rodona sobre el punt de vista femení a la ciència ficció i la fantasia, a la que també va hi han pres part noms de primeríssima actualitat, i que ha estat conduit per la periodista Karen Madrid.

Un programa on ens han parlat de traduccions, de música, d’autoedició, de mitologia i il·lustració, de Mary Shelley, a més de la presentació de nombrosos llibres.

 

No hi ha comentaris

La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca, que es reuneix la tarda de l’últim dissabte de cada mes, i pel mes de desembre està preparant la lectura de la novel·la La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey, Mary Ann Shaffer i Annie Barrows.

L’obra: La societat literària i el pastís de pelal de patata de Guernsey
portadaPer als qui ens agraden els llibres sobre llibres, aquest és una petita delícia.
És l’hivern de 1946 i Londres intenta aixecar el cap amb els seus carrers enrunats a causa dels bombardejos dels nazis durant la recent guerra. Una jove escriptora, Juliet Aston, que l’ha patida i alhora ha trobat en les seves col·laboracions periodístiques, un modus vivendi, busca desesperadament un tema per a la seva pròxima novel·la mentre comença una relació sentimental envoltada d’incerteses. Un dia rep una carta d’un granger duna illa del Canal, a les mans del qual ha arribat un volum de l’autor Charles Lamb que havia estat d’ella. Això la posa en contacte i li fa descobrir tota una galeria de personatges illencs, una colla de curiosos i entranyables persones, que van trobar en un peculiar Club de Lectura i en l’amor compartit pels llibres, una manera de sobreviure a l’ocupació nazi i als horrors de la guerra.
Escrita en forma epistolar i amb un hàbil entreteixit d’anècdotes i personatges, aquesta novel·la, sense moltes pretensions, però amb un cert magnetisme i molta amenitat, resulta un cant a la literatura i a la vida.
Amb grans dosis de sentit de l’humor i una tendresa i empatia envers els diversos personatges sempre present, el relat absorbeix, i sovint emociona o fa riure.
El tractament dels personatges, malgrat resultar una mica estereotípic i a voltes un pèl ensucrat, resulta efectiu. L’autora aconsegueix una certa versemblança (potser el que més grinyola és la solvència en l’escriptura demostrada en la correspondència d’una colla de personatges rurals i amb poca formació) i les anècdotes, sovint colpidores, del dia a dia de la població civil durant el conflicte bèl·lic, són originals i ofereixen una visió no gaire habitual del que podia ser la vida quotidiana sota la bota de l’invasor.
Un altre punt d’interès és la reivindicació de la lectura a través de les filies i fòbies dels integrants de la Societat literària i del paper salvífic dels llibres en uns anys de penúries i por.
La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey és una novel·la romàntica, lleugera i molt amable, que, sens dubte, proporciona unes estones molt agradables de lectura.
Actualment es projecta una pel·lícula, dirigida per Mike Newell, del mateix títol, basada en la novel·la. Encara que és una adaptació bastant lliure, és una pel·lícula interessant i amb uns paisatges de l’illa de Guernsey, de somni.

Les autores: Mary Ann Shaffer i Annie Barrows
Mary Ann ShafferLa veritable autora de la novel·la, que constitueix la seva única obra, és Mary Ann Shaffer. Annie Barrows, la seva neboda, només li va ajudar a acabar-la quan l’autora va caure molt malalta. De fet Mary Ann va morir als 73 anys, el febrer de 2008, cinc mesos abans que la prestigiosa editorial Random House la hi publiqués, el juliol de 2008.
Mary Ann Shaffer va néixer a Martinsburg (Virgínia, Estats Units) l’any 1934 i podem dir que tota la seva vida gira al voltant dels llibres i de la literatura, encara que no es va decidir a escriure fins a la jubilació.
Va treballar com a editora a Harper & Roww, va fer de llibretera i va exercir de bibliotecària a diversos centres com San Anselmo, Larkspur o San Rafael.
L’any 1976 va viatjar a Londres i va visitar les illes del Canal, quedant fascinada per l’illa de Guernsey, fascinació que es va veure reforçada amb la lectura del llibre Jersey Under the Jackboot, de Reginald Maughan, publicada el 1980, que parlava de la invasió alemanya a les illes del Canal, durant la segona Guerra Mundial.
Uns anys després, i animada pels seus companys d’un Club de Lectura, va decidir començar aquesta novel·la, el final de la qual va requerir una mica d’ajuda d’una neboda a causa de la seva salut tan deteriorada.

Annie_BarrowsLa neboda, Annie Barrows, que va néixer a San Diego, el 1962, també és escriptora i editora. Durant la infantesa va viure a San Anselmo (Califòrnia) i va passar molt de temps a la biblioteca on la seva tia exercia de bibliotecària. Durant els seus anys d’escola secundària fins i tot va aconseguir-hi una feina de mitja jornada.
Posteriorment va assistir a la Universitat de Berkeley, on començà a estudiar Literatura anglesa però es va graduar en Història Medieval.
Va escriure algun llibre de no ficció per a adults però és coneguda , sobretot, per la sèrie de llibres infantils Ivy and Bearn, i per la seva intervenció en el tram final de la malaltia de la seva tia i en la culminació de La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey.

 

 

No hi ha comentaris

La estela de Miguel en 101 imágenes

Miguel s’ha convertit en el rei del Tour, l’únic ciclista a guanyar-ho cinc vegades seguides. El mite Induráin s’engrandeix pel seu estil basat en el” viure i deixar viure “que li permet tenir admiradors fins i tot dins del gran grup“. Carlos Tiguero.

Aquest dissabte dia 15 a les 18 hores tindrà lloc a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell la presentació del llibre La estela de Miguel en 101 imágenes a càrrec del seu autor, Carlos Tigero, amb la col·laboració de l’editorial que l’ha publicat, Cultura Ciclista.

Aquest és un llibre de repàs, d’anàlisi i d’homenatge a la carrera esportiva del millor esportista espanyol de tots els temps, Miguel Induráin Larraya. Una obra de luxe, amb 135 fotografies dels millors professionals i text del màxim expert en la trajectòria esportiva d’Induráin.

portadaDurant més d’un lustre Miguel Induráin va emocionar a milions de persones amb les seves gestes aconseguint un palmarès excepcional que el va convertir en un dels millors ciclistes i esportistes de la història. Però la seva singularitat i la seva empremta, tan present encara avui, encara que hagin passat més de dues dècades des de la seva retirada, es deuen a la humanitat i al senyoriu que va desprendre durant tota la seva trajectòria esportiva, sens dubte sense precedents en l’esport professional de qualsevol disciplina. Va marcar un abans i un després en l’esport espanyol introduint-lo en la modernitat i va fer impacte en una societat que va trobar en ell un mirall on mirar-se amb orgull i sense complexos. Al llibre s’aprofundeix en els moments més transcendentals de la seva carrera a través de les seves vivències, de les seves històries i de la seva quotidianitat comptades per les persones que van estar més a prop seu en el seu creixement i maduració com a ciclista en els anys 80, i en la seva condició d’estrella de l’esport mundial en els 90.

Cultura Ciclista és una microeditorial especialitzada en ciclisme de carretera. Publica llibres en suport paper, sobretot traduccions de clàssics en francès, anglès i italià. Cultura Ciclista pretén omplir un buit en el mercat editorial en espanyol, i al mercat de productes relacionats amb el ciclisme. El seu objectiu és fomentar la cultura ciclista al món hispanoparlant a través de les belles lletres.

Al Recó Ciclista de la biblioteca també trobareu els llibres Miguel Indurain: el señor del Tour, de José Garai i Induráin: una pasión templada, de Javier García Sánchez.

No hi ha comentaris

Criaturas fantásticas: novetat del mes de la Sala Infantil

tapa llibreLibros del zorro rojo publica Criaturas fantásticas: sobre dragones, unicornios, grifos y otros seres mitológicos, signat per Floortje Zwigtman i il.lustracions de Ludwig Volbeda.

Tenim la possibilitat de recórrer aquest singular túnel del terror que neix de les criatures i déus de la mitologia grecoromana i continua amb una desfilada de personatges sorprenents, entre els qui hi trobem els trols del nord, els rars yokais japonesos i els dragons xinesos, entre d’altres.

Mary Hoffman a Cuentos del sol, la luna y las estrellas ja ens indicava que “la mitologia no és una falsa ciència; és una cosa molt diferent. A través de les històries antigues aprenem sobre la ment humans, i amb elles, sobre nosaltres mateixos”.

Recorrerem la geografia terrestre al mateix temps que veurem criatures fantàstiques dels aires, germans d’aparença distinta, ballarins de les estrelles, ocells del sol, gats trol y homes ós, rondinaires amb alè de foc, esperits del bé i éssers salvatges dels boscos, monstres i belleses de les profunditats marines, sense oblidar els cerbers, les harpies i altres criatures fantàstiques de l’antiga Grècia i Roma.

ésser descarga

Coneixes el Centaure, l’Ijirat, el Mahaha, el Domovói, el Leshii, el Bannik, el Kitsune, el Tengu, el Kappa, el Selki, El Ningyo, la yemayà, el Kayeri, la Boi-tatà, els Pipintus, els Tsenahales, el Windigo o el Squonk? Sabies que un cop al mes en Bakunawa, la serp dragó alat que habita les profunditats marines abandona l’aigua, la terra i l’atmosfera per quaixalar la lluna? O que els cherruves, serps amb cua en flama i que vomiten lava porten sempre mort, malalties i desgràcies?

Floortje-Zwigtman-4-kleur-c-Barry-MarreLa mateixa autora, Floortje Zwigtman explica que tots els escriptors viuen amb una mascota, un animal que els observa atentament mentre escriuen llibres. Segons ella, a casa seva hi viu un mico. O potser sigui un gat.

El que sí que sap és que té les potes llargues i brinca alegrement al ritme de les frases i salta d’un capítol a l’altre. Una criatura fantàstica pot tenir diferents noms i infinites cares i això també val per totes les que han desfilat per les pàgines d’aquest llibre.

I vosaltres, heu trobat mai un ésser que sembla el fruit d’una imaginació sense límits?

No hi ha comentaris

40 anys de la Unió Ciclista Vilanova

Aniv. UCV Marin Pastor Pascual 1978-1988

El novembre d’aquest any es celebren els 40 anys de creació de la Unió Ciclista Vilanova, una de entitats més representatives de la ciutat que va nàixer sota l’impuls de vilanovins com Lluís Pascual o Vicenç Iturat entre d’altres.

Per aquest motiu la biblioteca Armand Cardona, que disposa un fons especialitzat en ciclisme, organitza al llarg del mes de desembre vàries activitats per tal de promoure aquest esport a la nostra ciutat.

RètolDel 3 de desembre al 12 de gener es podrà visitar l’exposició ‘1978-2018: 40 anys de la Unió Ciclista Vilanova’.

La mostra recull amb material gràfic els 40 anys del club de ciclista vilanoví. Per realitzar-la s’ha col·laborat amb la Unió Ciclista Vilanova, l’Arxiu Comarcal del Garraf i amb diferents aficionats de la ciutat que han aportat els seus fons particulars.

La inauguració d’aquesta exposició tindrà lloc dijous 13 de desembre a les 19h, amb la participació de Joan Antoni Marín, president de la Unió Ciclista Vilanova durant els anys 80 i d’Antoni Palacios, actual president de la UCV.

Els aficionats al ciclisme també podran gaudir dissabte 15 a les 18h a la pròpia biblioteca Cardona Torrandell amb la presentació d’un dels bestsellers del gènere al llarg del 2018: La estela de Miguel Induráin en 101 imágenes, a càrrec del seu autor, Carlos Tigero. Amb la col·laboració de l’editorial Cultura ciclista.

Al llarg de tot el mes la biblioteca exposarà l’ampli fons de que disposa sobre tot allò relacionat amb el ciclisme i el món de la bicicleta.

46836777_2066638003395672_6927343693632372736_o
No hi ha comentaris

‘Kobane Calling’ i ‘Comandante Arian’

0011689280

Kobane és una ciutat Rojava al Kurdistan. És una ciutat que forma part de la governació d’Alep, al nord de Síria, tot i que des de 2012 és un territori independent de facto i sota el control de les Unitats de Protecció Popular (YPG), la milícia kurda del Partit de la Unió Democràtica (PYD).

Lluny del conflicte armat obert a Síria, a aquesta i altres ciutats de la zona, s’ha pogut implantar a gran escala el confederalisme democràtic, un concepte d’autogovern a tots els nivells (polític, social, econòmic, ambiental…) que defensa el moviment kurd des de la renúncia a la creació d’un estat independent, a partir del 1999.

En aquesta proposta –pionera al Pròxim Orient– de societat multicultural sense estat, gestionada per assemblees locals i cantonals, les dones hi han tingut un paper central. Com també a l’hora de defensar amb les armes el cantó de Kobane de l’ofensiva del grup gihadista Estat Islàmic (ISIS), arran del setge a la ciutat que va durar del juliol de 2014 al gener de 2015.

Aquesta peculiar situació, on les dones tenen un paper molt important, ha cridat l’atenció de creadors europeus per documentar-ho.

 003És el cas de l’italià Zerocalcare amb el seu còmic Kobane calling i la catalana Alba Sotorra amb el seu documental Comandante Arian.

El característic estil de l’autor italià i la seva mirada personal es posen en el setge a la ciutat de Kobane i la lluita del poble kurd contra l’Estat Islàmic, allunyant-se de la crònica impassible dels informatius per situar cada vinyeta en el paisatge natural i humà de la franja de Rojava.

Aquí se’ns mostra la lluita dels kurds per la llibertat sexual, social i religiosa, a més de per la mateixa existència, en un relat que fuig del titular trillat. En conviure durant setmanes amb la població civil i les guerrilles, Zerocalcare s’endinsa en el dia a dia d’una de les revolucions més importants que s’estan duent a terme en el nucli de l’islamisme radical… i, potser, al món sencer.

D’altra banda, la directora catalana ens presenta una història sobre l’emancipació i la llibertat en ple front de la guerra de Síria, la comandant Arian guia cap a Kobane a un batalló de dones amb la missió d’alliberar a la població que viu sota el jou del Daésh (ISIS).

Arian, qui sent molt jove havia presenciat el salvatge tracte que rebien les víctimes de la violència sexual, fa tot el possible perquè les seves companyes descobreixin el veritable sentit de la seva lluita: la llibertat per a la pròxima generació de dones.

Després de conviure durant mesos amb la comandant i les seves tropes, rodant una intimitat sense precedents en la qual s’inclouen crues seqüències de la lenta recuperació d’Arian, Sotorra confecciona un fascinant retrat d’una dona embarcada en una missió.

Els membres del Cineclub Sala1 han programat una projecció de Comandante Arian dimarts 4 de desembre a les 20:30h al Teatre Principal en el marc del seu Cicle d’Autors Catalans i comptaran amb la presència de l’Alba Sotorra  per comentar la pel·lícula.

Us deixem amb el tràiler.

No hi ha comentaris