Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per novembre, 2018

Trobada amb Èlia Barceló

9788408064176El Divendres dia 23 va tenir lloc la trobada mensual del club de lectura Ciència-Ficció.

Va ser una reunió molt especial perquè comptàvem amb la presència de l’escriptora Elia Barceló autora del llibre Fills del clan vermell que visitava la nostra ciutat convidada per l’organització de la CatCon, la Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

Elia Barceló va néixer a Elda, va estudiar Filologia Anglogermànica a la Universitat de València i Filologia Hispànica a la Universitat d’Alacant. Es va doctorar en literatura hispànica per la Universitat d’Innsbruck, on viu des de 1981.

És considerada com l’autora espanyola més important de Ciència-Ficció, ha escrit també relats de terror, obres realistes i obres juvenils i les seves obres estan traduïdes a més de divuit idiomes.

Segons ens va comentar, considera la Ciència-Ficció com el gènere del segle XXI i l’únic que aporta temes nous. Pel que fa a la seva novel·la, , és la primera part de la novel·la Anima mundi, un text de més de 1800 pàgines, on es reflecteix la diferència salvatge entre pobres i gent rica que només vol tenir diners sense saber per què.

El seu punt de partida és l’existència d’uns éssers diferents dels humans que tenen més fortalesa física, que viuen molts més anys i que es divideixen en diferents clans.
Així va construint tot un nou món on, en aquesta primera part, ens dóna un esbós i ens deixa molts interrogants.

IMG_20181123_184737_132

La seva novel·la és una novel·la global i cosmopolita que succeeix en molts llocs però sense que aparegui U.S.A. A Anima mundi, podem trobar diversos gestos de complicitat religiosos, una crítica ferotge al paper de la dona en la societat on sempre som l’últim i una crítica ferotge a l’ideal romàntic del príncep blau sobretot dirigit a les adolescents.

Elia Barceló sempre intenta, amb els seus llibres, evadir-se de la vida, ja que considera que aquesta vida és molt avorrida.

Aquest seria el resum d’una trobada que va ser molt amena i que ens va desvetllar moltes incògnites que ens van anar sorgint amb el llibre i ens va obrir unes noves.

Ella va dir una vegada “quan el llibre arriba al lector adquireix vida, jo poso la meitat, i el lector posa l’altra meitat”. Espero que aquest cop ho havem fet.

IMG_20181123_202657_135
No hi ha comentaris

Mor Stephen Hillenburg, pare de Bob Esponja.

stephenhillenburg- bob i PatricioStephen Hillenburg va néixer a Lawton, Oklahoma, el 1961, tot i que en la seva infància va emigrar amb la seva família a Anaheim, Califòrnia, on va quedar fascinant per l’oceà. Va estudiar Biologia marina i va impartir classes en un institut oceanogràfic, on utilitzava com a mètode d’ensenyament un còmic amb ninotets de fauna i flora subaquàtica que ell mateix havia dibuixat.vida moderna de rocko

Més atret per l’animació que per la docència, es matriculà a l’Institut de les Arts de Califòrnia, abans d’entrar a treballar a Nickelodeon per treballar en la sèrie La vida moderna de Rocko, tot i que al mateix temps aniria desenvolupant aquell còmic dels seus anys de mestre fins a convertir-lo en la sèrie Bob Esponja, amb els seus carismàtics personatges de l’al·lucinant –i al·lucinogen– món de Fondo de Bikini, ciutat dotada d’hamburgueseria, hospital, parc d’atraccions i autoescola, i atapeïda de criatures en actitud gairebé sempre absurda. Un espai, en fi, on l’alegria i la bogeria són una forma de vida: com explicar, si no, que Bob Esponja i Patricio no sàpiguen nedar vivint sota l’aigua.

Totes i cada una de les aventures de Bob Esponja, Patricio Estrella i la resta d’habitants de Fondo de Bikini han sigut una alenada de vida, una injecció d’eufòria, des de la seva aparició l’1 de maig del 1999 a la cadena Nickelodeon, en aquell ja històric ‘Se busca ayuda’, en el qual l’alegre esponja dels ulls sortits trobava feina a la graella de l’hamburgueseria El Krustáceo Krujiente. Al llarg d’aquests 19 anys, la sèrie ha convertit els seus personatges en icones de la cultura popular per a totes les edats, amb 242 episodis repartits en 12 temporades i dos llargmetratges estrenats al cine, Bob Esponja: La pel·lícula (2004) i Bob Esponja 2 (2014). I un tercer en preparació: Bob Esponja: Una esponja maravillosa, l’estrena de la qual està prevista per al 2020.

Bob Esponja és la sèrie més longeva i premiada en la història de Nickelodeon i ha sigut durant dues dècades un fenomen sideral de la cultura pop, amb il·lustres fans com Bruce Willis, LeBron James, Pharrell Williams, Marc Jacobs o Barack Obama.

I també ha estat focus de controvèrsia pel seu nivell boig de frenesí visual, que segons alguns estudis mèdics podria afectar l’atenció dels nens. Sense oblidar, per descomptat, les crítiques per les suposades tendències homosexuals en la relació d’amistat de Bob Esponja i Patricio, tot i que el mateix autor sempre li va treure importància a aquesta possibilitat, més enllà de certes picades d’ullet probablement autoconscients del sempre boig equip de guionistes d’una sèrie tan única i inoblidable com el mateix Hillenburg.

Si vols saber tots els documents que tenim a les Biblioteques de la ciutat sobre aquest personatge i el seu autor, clica aquí.

No hi ha comentaris

Things have changed: Bettye Lavette

bettye-lavette-earlyThings have changed és el títol del darrer treball de Bettye Lavette, una artista amb un estil difícil de classificar ja que es mou entre el soul, el country, el rock, el funk i el gospel.

Nascuda l’any 1946 a Míchigan és actualment una de les grans cantants nord-americanes de soul. Als 16 anys va publicar el seu primer single, My man, i després d’una temporada d’èxits intermitents l’any 2005 publica I’ve got my own hell to rise, que li proporciona un gran reconeixements internacional.

Betty Lavette va compartit gires amb Clyde McPhatter, Ben E. King, Barbara Lynn, Otis Redding, Cab Calloway i James Brown, fins que Let Me Down Easy es va convertir en la seva cançó de capçalera, i tot tenint un nombrós grup de seguidors l’artista continuà sent refusada per les grans companyies discogràfiques, fins l’any 1982 va ser contratada per la Motown, la discogràfica dedicada a la música negra.

Al 1999 el col·leccionista francès de soul, Gilles Petard, descobreix una còpia original de Child of the Seventies i és aleshores quan podem parlar del renaixement de Bettye Lavette que inclou fins el moment actual un àlbum en viu i dos nous àlbums que compten amb compositors de renom com Sinéad O’Connor, Lucinda Williams, Joan Armatrading o Dolly Parton.

En el seu darrer treball discogràfic versiona passant pel seu sedàs personal del soul a Bob Dylan, ja que totes les cançons que interpreta són d’ell.

Si encara no heu descobert la veu de Betty Lavette i els seu estil de cantar, ara és un bon moment. Podeu consultar la seva discografia disponible a les Biblioteques de la ciutat clicant aquí.

No hi ha comentaris

English Book Club: ‘Leaves of grass’ by Walt Whitman

9780451419170In 1855, Whitman, finally finding the style and voice he’d been searching for, self-published a slim collection of 12 unnamed poems with a preface titled Leaves of Grass.

Leaves of Grass marked a radical departure from established poetic norms. Tradition was discarded in favor of a voice that came at the reader directly, in the first person, in lines that didn’t rely on rigid meter and instead exhibited an openness to playing with form while approaching prose. On the book’s cover was an iconic image of the bearded poet himself.

Leaves of Grass received little attention at first. The following year, Whitman published a revised edition of Leaves of Grass that featured 32 poems, including a new piece, “Sun-Down Poem”.

Like its earlier edition, this second version of Leaves of Grass failed to gain much commercial traction. In 1860, a Boston publisher issued a third edition of Leaves of Grass. The revised book held some promise, and also was noted for a sensual grouping of poems—the “Children of Adam” series, which explored female-male eroticism, and the “Calamus” series, which explored intimacy between men.

The book is now a landmark in American literatura.

Walt Whitman was born on May 31, 1819 in West Hills, New York. He grew up in a family of modest means. At 11, Walt Whitman was taken out of school by his father to help out with household income.

He started to work as an office boy for a Brooklyn-based attorney team and eventually found employment in the printing business. When he was 17, Whitman turned to teaching, working as an educator for five years. In 1838 he had started a weekly called the Long Islander and in 1846 he became editor of the Brooklyn Daily Eagle.

Whitman proved to be a volatile journalist, with a sharp pen and a set of opinions that didn’t always align with his bosses or his readers. He backed what some considered radical positions on women’s property rights, immigration and labor issues.

In 1848 Whitman left New York for New Orleans, where he became editor of the Crescent. It was a relatively short stay for Whitman—just three months—but it was where he saw for the first time the wickedness of slavery. He often worried about the impact of slavery on the future of the country and its democracy.

On March 26, 1892, Walt Whitman passed away in Camden. Right up until the end, he’d continued to work with Leaves of Grass, which during his lifetime had gone through many editions and expanded to some 300 poems.

The English Book Club will meet again to coment this book on saturday December 15th.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘Divorce’

565106Amb la nova temporada d’estrenes a televisió, la Biblioteca Armand Cardona comença el seu ‘Tardor de sèries’ i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem la primera temporada de la sèrie nord-americana Divorce.

Divorce és una sèrie creada per Sharon Horgan i protagonizanda per Sarah Jessica Parker i Thomas Haden Church per la cadena HBO.

La sèrie va marcar la tornada de la Sarah Jessica Parker a televisió després del gran èxit de Sexo en Nueva York.

De fet, el personatge de l’actriu, Frances DuFresne, sembla una rèplica de Carrie una dècada després, cansada de la seva vida matrimonial i amb una sofisticació que és correspón poc o gens amb la resta de personatges de la ficció.

Això és, un marit malcarat i una vida tradicional que no connecta molt amb el paper de Frances, massa esnob per la trama global de la sèrie. El matrimoni format per Robert i Frances és el vèrtex absolut sobre el qual es recolza la sèrie.

En el seu conjunt, Divorce és capaç d’oferir a l’espectador una comèdia àcida i negra a parts iguals, en un relat que riu dels mites més arrelats de les crues separacions matrimonials i les conseqüències que tenen per a cadascun dels cònjuges, especialment quan han sobrepassat la dècada dels 50.

806541_3382081_5477x3651

Guerres d’advocats, la lluita per la custòdia, la separació dels béns, els amics d’un i d’un altre… Tot això i més té el seu reflex en capítols de mitja hora que construeixen un discurs atractiu sobre les ruptures sentimentals, sobre portes que s’obren i unes altres que es tanquen, amb el començament d’una nova vida per a cadascun dels protagonistes de l’infructuós matrimoni.

L’HBO va estrenar a primavera la segona temporada de la sèrie i l’ha renovat per una tercera.

Us deixem amb el tràiler d’aquesta primera temporada.

No hi ha comentaris

Max i els superherois

Dissabte 24, l’Hora del Conte de la biblioteca Armand Cardona, a les 12h., l’actriu Montse Panero ens explicarà Max i els superherois.tapa àlbum

“Al Max, com a quasi tots els nens de la seva edat, el fascinaven els superherois. Des de ben petit esperava l’arribada del carnestoltes per disfressar-s’hi. Tot i que, ben mirat, no necessitava cap excusa per fer-ho…”

Així comença Max i els superherois, àlbum il·lustrat signat per Oriol Malet i Rocío Bonilla, encara que de fet, tot i que al nostre protagonista el fascinen tots els superherois, en té un de preferit.

Max-volant_1_630x630En realitat, es tracta d’una superheroïna: Megapower! Ella és valenta, pot programar computadores i desactivar bombes, té ultravisió i una força descomunal… I és que sovint, els superherois i les superheroïnes estan més a prop del que ens pensem!!

Si voleu saber com neix aquest projecte, si ha resultat complicat o senzill, si els autors creuen que els pares i les mares són superherois i si teniu curiositat per saber per a qui és aquesta història, veieu el vídeo on el mateix Oriol Malet i la Rocío Bonilla us proporcionen totes les respostes:

Si voleu saber quants documents tenim a les Biblioteques que tracten el tema dels superherois, cliqueu aquí.

Si voleu saber quan té documents signats per la Rocío Bonilla tenim a les Biblioteques de la ciutat, cliqueu aquí. I si voleu saber dels de l’Oriol Malet, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

SúperLópez

1-bolseFerq9jChQuZkATxoA

Aquest cap de setmana s’estrena l’esperada adaptació de SúperLópez, la sèrie de còmics sobre aquest superheroi maldestre i despistat, creat pel barceloní Jan fa 45 anys.

La versió per la pantalla gran ha anat a càrrec de Javier Ruíz Caldera amb un guió de Borja Cobeaga i Diego San José, el mateix equip que ja va adaptar al cinema un altre mite de Bruguera, Anacleto, agente secreto.
SúperLópez va néixer com una paròdia de Superman que l’editorial Euredit va encarregar a Juan López Fernández, Jan, l’any 1974. La historieta de 48 pàgines en blanc i negre i muda es va incloure al recopilatori Humor del siglo XX.

L’any següent, en Jan va recuperar el personatge per l’Editorial Bruguera. Al principi, les historietes eren curtes i amb arguments molt banals, però la trobada entre Jan i el guionista Francisco Pérez Navarro, conegut com a Efepé, van donar forma al SúperLópez que coneixem ara, un superheroi molt humà, preocupat en major mesura pels seus problemes a l’oficina que per les seves baralles amb supervilans.

Efepé, coneixedor del món dels superherois, va idear per Las aventuras de SúperLópez una trama inicial en què es parodia al Superman de DC Comics, amb nombroses referències a l’original. En els següents àlbums van una mica més enllà i es va continuar amb la paròdia de multitud d’herois i vilans dels comic-books de superherois estatunidencs.

1542740009366

D’aquesta manera, en els dos números següents, El supergrupo i Todos contra uno, uno contra todos, entrava en escena El supergrupo, una sàtira dels grups de superherois, com ara Los Vengadores, Los 4 Fantásticos o X-Men.

El 1980, Jan va decidir tornar a agafar el control del seu personatge i deslligar a SúperLópez de la trama de superherois. Així, va abordar temàtiques tan variades com la ciència-ficció (Los alienígenas, La caja de Pandora), la fantasia (El señor de los chupetes), la sèrie negra (La semana más larga) o el món del cinema (La gran superproducción).

La-gran-superproducción 61yq6cNLcSL 61v3TUW5EiL 61F3AX3zYIL

A causa de la fallida de Bruguera, Jan va abandonar el personatge entre 1983 i 1987, quan passa a publicar-se a Ediciones B on continua fins avui dia.

L’any 2013, amb motiu de la celebració del 40è aniversari de SúperLópez, Jan va tornar a col·laborar amb Efepé a l’abum Otra vez el supergrupo.

SuperLópez va néixer al planeta Chitón amb el nom de Jo-Con-Él i, després de colar-se en un coet, va arribar a la Terra sent encara bebè. Després de l’aterratge, el nen és adoptat per la família López —una parella d’ancians residents a Lleida— amb el nom de Juan López Fernández.

López creix intentant portar una vida normal al mateix temps que s’esforça a controlar els seus superpoders i combatre el mal. Quan es fa gran, en Juan comença a treballar com un comptable en una oficina a Barcelona.

Sotmès a la pressió del seu cap i als desitjos de la seva núvia Luisa Lanas, es realitza i evadeix de la rutina diària exercint de superheroi sota l’alter ego de Superlópez, sovint intentant entendre inútilment què passa al seu al voltant i avançant a força de cops fins a resoldre els problemes.

A la Còmicteca de la sala infantil trobareu les aventures de SúperLópez, el Supergrupo i altres històries de Jan.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

“Allà on viuen els monstres” de Maurice Sendak al Club de Lectura Familiar Addictes als Àlbums.

Publicat per primera vegada l’any 1963 i tot i que aquesta obra ha esdevingut un àlbum de referència dins de la Literatura Infantil i Juvenil, va suscitar polèmica tant pel tractament poc exemplar dels infants com per la manera de tractar els tema dels monstres.

28451_105313_1Maurice Sendak narra un viatge simbòlic des de l’habitació d’en Max, el protagonista, fins a un lloc fantàstic, tot travessant un temps i espai mític on s’enfronta amb les seves pors. L’infant s’evadeix del seu entorn tot imaginant un món fantàstic dins de la seva habitació.allaonviuenelsmonstres

A “Allà on viuen els monstres” hi ha un enfrontament entre realitat i ficció i la imaginació s’usa per experimentar un alleujament del món real, el càstig de la mare pel mal comportament del protagonista, i els monstres són la manera de posar en imatges els problemes i les pors quotidianes infantils.

La interacció del Max amb els monstres és la representació del diàleg que viu dins de l’habitació, on transita des de la revolta contra els límits que la mare imposa i la reafirmació del jo al reconeixement i acceptació de les raons de la mare fins a l’acceptació, tot passant pel desconcert, la frustració i la ràbia. Estem, de fet, davant d’un exercici d’autocrítica reflexiva pròpia del procés educatiu.

Publican-clasico-monstruos-Maurice-Sendak_4695518

L’àlbum proporciona una atmosfera quasi màgica que es desprèn en cada pàgina i mostra una perfecta conjunció entre paraula i imatge. Trobem una història poètica i senzilla explicada amb humor i amb total economia expressiva, on les il·lustracions van “in crescendo” a mesura que el protagonista s’endinsa en el món imaginari fins que les imatges ocupen la totalitat de la pàgina quan la història arriba al seu punt àlgid i van disminuint a mesura que el Max torna a la realitat.

Si voleu saber quins documents de Maurice Sendak podreu trobar a les Biblioteques, només heu de clicar aquí.

Si teniu curiositat per saber quin va ser el primer àlbum que es va comentar al Club Familiar Addictes als Àlbums, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

Breve historia del Japón feudal

portadaAvui us presentem com a novetat un assaig sobre la apassionant història dels senyors de la guerra del Japó: Breve historia del Japón feudal, de Rubén Almarza. Shogunats, samurais i ronin, des del període Heian, les guerres amb Mongòlia, Corea i la Xina fins al comerç amb Europa, la Revolució Meiji i la fi de la societat feudal. Una crònica real de mil anys convulsos plens de guerres civils, rebel·lions i lluites intestines.

L’època feudal d’aquest país és coneguda per l’halo de misteri que envolta als seus famosos ninjas i samurais tan admirats pel seu profund sentit de l’honor. Al llibre es desmitifica a una societat que, com totes, va seguir els seus processos evolutius per arribar a ser el que és el Japó d’avui dia. Abastant des del començament del període Heian fins al final de shogunato Tokugawa, caminarem al costat dels personatges més emblemàtics del període feudal japonès per entendre la mentalitat, la cultura i la manera de fer política japonesa. És un viatge ple de traïcions, lluites pel poder i estratègia per comprendre una societat completament diferent a la nostra.

Breve historia del Japón feudal és un assaig rigorós que abasta l’ampli període feudal del país. Mil anys d’història d’un imperi en constant canvi. Al llibre es descobreixen alguns dels personatges més emblemàtics del període, com Murasaki Shikubu (una dona poeta), l’emperador GO-Daigo i el samurai Kusuwoki així com la mentalitat, la cultura i la gestió política japonesa. A més el lector descobrirà les greus i constants guerres civils, les invasions de l’exterior, les rebel·lions internes i l’auge dels samurais.

foto

Rubén Almarza González és graduat en Història per la UCM i màster en Arxius, Gestió de Documents i Continuïtat Digital per la UC3M. treballa com a redactor per a la revista ArtyHum, ha publicat en diferents revistes universitàries espanyoles i argentines. Col·labora habitualment amb l’editorial Playa de Akaba per a la qual va coeditar l’antologia de relats Cosas que nos importan. És webmaster del blog Contra la inèrcia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més llibres sobre la història del Japó, i tots aquests títols de la col·lecció d’assajos Breve historia, de l’editorial Nowtilus.

No hi ha comentaris

Visita a l’exposició permanent sobre Armand Cardona Torrandell

img_27004038_1La sala d’actes de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell acull, des de l’octubre del 2011, una exposició permanent de part de l’obra de Cardona Torrandell gràcies a la cessió en dipòsit que va fer la seva família amb la voluntat de difondre el seu llegat artístic.

La Biblioteca Armand Cardona també conserva una part important de la biblioteca personal del pintor i un arxiu documental, i intenta mantenir viu el nom de l’artista entre els ciutadans d’avui.

Armand Cardona Torrandell (1928-1995), nascut a Barcelona, residí a Vilanova des del 1932. El març del 1957 es donà a conèixer com a pintor i arribà en pocs anys a ser una figura destacada de l’art del seu temps. Abans, la seva inquietud intel·lectual, el seu afany de saber, desenvolupat amb tenacitat i de manera autodidacta alhora que personalment reservada, s’havia orientat més cap al camp de la literatura, del teatre i de l’assaig.

Aquesta mostra es compon de dinou peces que es poden veure de manera permanent a la Biblioteca. Hi ha exemplars destacats que han format part d’exposicions, esbossos o treballs preliminars que pertanyen a visions més personals de Cardona. Obres realitzades en el període comprès entre la primera exposició a Barcelona, el març de 1957, i la darrera, l’hivern de 1984, al Castell de la Geltrú.

El conjunt que es pot veure a la Biblioteca vol ser representatiu de la totalitat de la producció de l’artista. No es pot considerar com una antologia, però sí una selecció acurada que comprèn les diverses etapes o cicles i que vol mantenir viu l’esperit d’Armand Cardona Torrandell.

Enguany se celebra el 90è aniversari del naixement de l’artista i el seu nebot Àlex Cardona Masdeu farà una visita guiada a l’exposició el divendres 3 de desembre a les 19h que clourà amb una interpretació musical a càrrec d’un trio del Conservatori Municipal format per Clara Coll, Manel Mosquero i Montse Romagosa sota la tutela José Luís Bieito.

img_47555859_1 img_41247246_1 img_12956810_1

L’activitat és gratuïta però cal inscripció prèvia a la Biblioteca. Ho podeu fer de manera presencial, per telèfon trucant al 918 159 121 o per correu electrònic a b.vilanovag.act@diba.cat.

Per contribuir a promoure l’estudi, la difusió, el coneixement de l’obra de Cardona Torrandell i la coordinació de diverses activitats, es va constituir l’Associació Cultural Armand Cardona Torrandell.

L’associació va col·laborar activament amb altres institucions locals que aquesta exposició hagi estat possible.

Us deixem amb un vídeo on l’actor vilanovcí Sergi López recita el poema ‘Món de Cardona Torrandell’ que Salvador Espriu va dedicar a l’Armand l’any 1982, publicant-se per primera vegada a la revista Hors Jeu de París.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »