Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per octubre, 2018

Art. Cultura. Economia i societat a la Masia d’en Cabanyes

portada

Avui us presentem un recull de textos que donen continuïtat a les “Visites temàtiques, de la mà d’especialistes, a la Masia d’en Cabanyes” que el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes va proposar i va realitzar els anys 2012 i 2013, amb l’objectiu de difondre el llegat dels Cabanyes.

El llibre va ser editat el 2014, el mateix any que el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar la Masia d’en Cabanyes bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric. Un reconeixement “a una de les peces més significatives del primer període del neoclassicisme català”.

Al recull trobarem els treballs i aportacions dels diferents especialistes que han posat negre sobre blanc allò que van expressar en la seva visita. El recull de textos deixa constància de les investigacions a l’entorn del segle XIX, dels Cabanyes i de la Masia d’en Cabanyes i ens apropa a l’art, a la cultura, a l’economia, a l’arquitectura i a la societat d’aquesta època.

Els texts recollits són els següents:

La projecció del poeta Manuel de Cabanyes a la Masia-Museu de Vilanova i la Geltrú, per Xavier Solà de Andrés.

Els Goya de la Masia d’en Cabanyes, per M. Rosa Vives.

La vinya i el vi al Garraf a través de la història, per Albert Tubau.

La petita història de tres peces, per Oriol Pi de Cabanyes.

Alexandre de Cabanyes a la Masia Cabanyes. La seva empremta a Vilanova i la Geltrú e en l’Art Català, per Francesc X. Puig Rovira i Mònica Rovira Borrell.

Un Palau de Masia, per Pere Marsé.

El llibre Art. Cultura. Economia i societat a la Masia d’en Cabanyes, el podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú, i també el recull La Masia d’en Cabanyes: relat cultural dels Cabanyes i significats de la casa-museu, de la mateixa col·lecció.

contra

No hi ha comentaris

Mujeres de negro

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca, que es reuneix la tarda de l’últim dissabte de cada mes, i pel mes de novembre està preparant la lectura de la novel·la Mujeres de negro, de Josefina Aldecoa.

L’obra:

portada Mujeres de negro és la segona novel·la de la trilogia creada per l’autora als anys 90, on vessa una gran part de contingut autobiogràfic. Va precedida per Diario de una maestra (1990) i seguida per La fuerza del destino (1997). Es considera, en part, una resposta al discurs polític sobre educació que campava en els anys de la transició, i que ella considerava encara poc laic.
El llibre, narrat en primera persona – primer des de la veu d’una nena, després d’una jove i finalment d’una dona que inicia la seva maduració – que fàcilment podem identificar, encara que sigui parcialment, amb la pròpia de l’autora, retrata l’Espanya negra de la guerra i la postguerra, representada per tres dones endolades, immerses en la frustració, la impotència i la tristesa. Posteriorment ens du fins a Mèxic i a la vida de l’exili, per retornar-nos a l’Espanya dels anys cinquanta i l’ambient d’una Universitat que no trigarà a despertar.
Escrita amb l’estil sobri i realista, ens fa un retrat ponderat dels diferents ambients i ens porta de la mà pel pas de la infantesa, l’adolescència i l’entrada de la protagonista a l’edat adulta, a través de la dependència i rebel·lia de la filla contra l’ambient trist que li arriba de les altres dues dones.
Realisme, però també nostàlgia i tendresa, al servei d’una crònica del patiment de tres generacions que van veure la seva vida condicionada per una guerra fratricida i les seves terribles conseqüències.

L’autor:
Josefina Rodríguez Álvarez, escriptora i pedagoga, pren el nom literari de Josefina Aldecoa (o de Josefina R. Aldecoa), en morir el 1969 el seu marit, també escriptor, Ignacio Aldecoa (Vitòria 1925, Madrid 1969).
Nascuda a León, el 1926, filla i néta de mestres autorade la Institución Libre de Enseñanza, va formar part d’un grup literari, a León, que va crear la revista literària Espadaña.
El 1944 es trasllada a Madrid, estudia Filosofia i Lletres, i es doctora en Pedagogia. Durant els anys de la facultat entra en contacte amb un grup d’escriptors que després formarien la Generació dels 50: Carmen Martín Gaite, Rafael Sánchez Ferlosio, Alfonso Sastre, Jesús Fernández Santos e Ignacio Aldecoa, amb qui es casa el 1952 i té una filla, Susana.
El 1959 funda el col·legi Estilo, inspirat en les idees vessades en la seva tesi doctoral i amb clares influències d’escoles que havia visitat a Anglaterra i Estats Units.
A banda de la seva tesi doctoral, que publica amb el títol El arte del niño (1960), la seva primera publicació és A ninguna parte (1969), una col·lecció de contes.
La mort del seu marit la manté allunyada de les lletres durant 10 anys, que dedica exclusivament a la docència.
Reapareix, ja amb el nom de Josefina Aldecoa, el 1981, amb una edició crítica de contes del seu marit, i des d’aleshores, gairebé fins a la seva mort, als 85 anys, no deixa de publicar: Los niños de la guerra (1983); La enredadera (1984); Porque éramos jóvenes (1986); El vergel (1988); Cuento para Susana (1988); Historia de una maestra (1990); Mujeres de negro (1994); Ignacio Aldecoa en su paraíso (1996); Espejismos (1996), cuento en Madres e hijas; La fuerza del destino (1997); Confesiones de una abuela (1998); Pinko y su perro (1998) ; El mejor (1998), cuento en Cuentos de fútbol II; La rebelión (1999), cuento en Mujeres al alba.; El desafío (2000), cuento en Cuentos solidarios 2; Fiebre (2001); La educación de nuestros hijos (2001); El enigma (2002); En la distancia (2004). Memòries; La Casa Gris (2005); Hermanas (2008); Madrid, Otoño, Sábado (2012) . Cuentos completos. Inclou els llibres A ninguna parte (1961) y Fiebre (2001), i els contes «Cuento para Susana» (1988) y «El mejor» (1998).
Josefina Aldecoa va obtener els guardons següents: Premio Castilla y León de las Letras, el 2003 i el 2004; la Gran Cruz d’Alfonso X el Sabio, el 2004; la Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo, el 2005; el VII Premio Julián Basteiro de las Artes y las Letras el 2005; la Medalla de Oro de las Bellas Artes, el 2006 i el Premio Internacional de Letras. Fundación Gabarrón, el 2006.
Mor el 2011 a Mazcuerras, Cantàbria.

No hi ha comentaris

Activitats a les biblioteques de VNG per commemorar l’any Fabra

Del 19 al 31 d’octubre a la biblioteca Armand Cardona Torrandell es pot visitar l’exposició POMPEU FABRA: UNA LLENGUA COMPLETA que presenta les dimensions científiques i socials de l’obra de Fabra i també els aspectes més humans de la seva biografia, una producció de la Direcció General de Política Lingüística.

Sin títuloLes biblioteques municipals apropen la figura i obra de Pompeu Fabra a tota la ciutadania amb quatre activitats al llarg de les pròximes setmanes. Aquest any 2018 se celebra l’Any Pompeu Fabra commemorant 150 anys del seu naixement i 100 anys de l’edició de la Gramàtica Catalana.

Al llarg dels mesos d’octubre i novembre la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú organitza diverses activitats en memòria i reconeixement de qui fou un científic brillant, que va codificar i modernitzar la llengua i la va fer apta per als diversos estils i funcions. La celebració fa especial incidència en la seva aportació a la llengua, i també remarca el gran arrelament social de la seva figura i obra arreu de Catalunya.

El Govern de Catalunya va acordar l’agost de 2017 celebrar els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra, el lingüista i gramàtic català més il·lustre, i també els 100 de la publicació de la Gramàtica catalana, la seva obra emblemàtica.

El dimarts 23 d’octubre a la biblioteca Armand Cardona Torrandell va tenir lloc la xerrada DADES I CURIOSITATS ENTORN DEL ‘SENY ORDENADOR DE LA LLENGUA CATALANA a càrrec de Mònica Montserrat Grau, consultora a la UOC i coordinadora del Postgrau de Correcció i Assessorament Lingüístic de la UAB. A través de dades, anècdotes, curiositats i algunes descobertes relacionades amb la vida, l’obra i el context social, es fa un recorregut cronològic per les diferents etapes vitals de Pompeu Fabra. Organitzada per la Direcció General de Política Lingüística i Consorci per a la Normalització Lingüística.

Dissabte 27 d’octubre a les 12 h a la biblioteca Joan Oliva i Milà està programat l’espectacle infantil MESTRE FABRA, CAÇADOR DE PARAULES, a càrrec de la Companyia Peus Grossos. La Carola viu en una casa plena de llibres que amaguen coses màgiques i inimaginables. Tota aquesta biblioteca és del seu pare; un home ben especial que és tot un savi i un gran mestre de les paraules: es diu Pompeu Fabra. El Mestre Fabra estima les paraules, les adorm, les riu i les somia; les pesca, les planta i les cull; les caça! Sí, és tot un caçador de paraules que s’ha proposat posar fil a l’agulla, fer neteja i ordenar-les com cal. Adreçat a públic infantil a partir de 6 anys. Col·labora el Servei de Biblioteques de la Generalitat de la Generalitat de Catalunya.

Dijous 15 de novembre, a les 17 h, a la biblioteca Armand Cardona Torrandell, es farà la presentació del còmic ‘POMPEU FABRA: L’AVENTURA DE LA LLENGUA‘, a càrrec dels seus autors: Gemma Pauné Xuriguera i Oriol Garcia Quera. La vida de Pompeu Fabra explicada en una doble versió de text i còmic: els seus estudis, els amics, les seves aficions, l’elaboració del diccionari i les normes ortogràfiques… Amb la col·laboració de Rafael Dalmau, editor, la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

També volem fer esment de la RUTA POMPEU FABRA el dilluns 5 de novembre a les 10 h. Ruta cultura, a peu, per Barcelona, entorn dels episodis més rellevants de la vida i l’obra de Pompeu Fabra. Inscripcions gratuïtes: Servei de Català de Vilanova i la Geltrú.

Més informació sobre les activitats AQUÍ.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Pompeu Fabra.

No hi ha comentaris

‘In-Edit made in Barcelona: una historia sobre el documental musical’ de Toni Castarnado

1498122542-in-edit-barcelonaAhir va comentar una nova edició de l’In-Edit, certamen que aposta pel documental musical a Barcelona des del 2003, amb el gruix de la programació als emblemàtics cinemes Aribau i activitats complementàries en altres punts de la ciutat, com el CCCB; també hi ha convidats il·lustres, entre els quals destaca David Gedge, membre fundador de The Wedding Present.

A la programació d’enguany destaca l’acostament a la jove trompetista catalana Andrea Motis, un homenatge a la sala Apol·lo –que compleix setanta-cinc anys en el cor del Paral·lel barceloní– a La juventud baila, una pel·lícula de Marc Crehuet.

Un biopic de Joan Jett i 24 Hour Party People, de Michael Winterbottom (setze anys ja des de la seva estrena) comparteixen espai amb l’interessantíssim llarg Cuando respiro en tu boca, del xilè Carlos Moena, realitzador de videoclips des dels primers 90 per a gent com Els Tres, Els Presoners, Javiera & Els Impossibles o Els Pettinellis.

Enguany, pots gaudir també de l’In-Edit des de casa. A partir del 26 d’octubre, 14 documentals d’In-Edit 2018 també disponibles des de casa. Durant els deu dies de festival (25/10 – 4/11), la plataforma de video on demand de In-Edit estrenarà fins a 14 pel·lícules l’endemà a la seva projecció en cinemes.

A més a més, si ets usuari de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, ja pots accedir a In-Edit TV.

Per accedir cal registrar-se amb el carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i introduir el teu nombre de carnet de biblioteca i el teu PIN aquí o registrar-te a la web i afegir la informació del teu carnet en El meu compte.

Captura

1595_1_madeinbarcelona També trobareu com a novetat a la secció de cinema el llibre In-Edit made in Barcelona: una historia sobre el documental musical de Toni Castarnado.

El festival In-Edit va néixer l’any 2003 a Barcelona amb la voluntat d’enaltir el documental musical com a gènere cinematogràfic. La iniciativa d’Uri Altell i Albert Pascual —el seu germà Cristian continuaria amb el seu llegat— va arrelar amb força a la seva ciutat d’origen i, amb el pas del temps, s’ha expandit cap a altres països.

Aquest llibre repassa la història del documental musical, amb especial dedicació als tretze anys de vida del festival, una trobada anual ineludible per als amants del cine, de la música i, sobretot, de les bones històries, que se celebra amb l’única finalitat d’aprendre i un objectiu comú: emocionar-se, compartir i divertir-se.

Toni Castarnado (Santa Coloma de Gramenet, 1974). És col·laborador habitual a revistes especialitzades com Mondo Sonoro, Ruta 66, Rock Zone i Blisstopic. També és redactor a El País i actualment el podeu escoltar a Cadena SER. També ha escrit els llibres Mujer y Música: 144 Discos que avalan esta relación, Mujeres y Música: 144 Discos más que avalan esta relación, el pròleg del llibre Un día más en la vida i Political World. Rebeldía desde las guitarras.

Us deixem amb el tràiler d’un dels documentals més esperats del Festival ‘MATANGI /MAYA /M.I.A.’. A través de vídeos casolans gravats durant vint anys, descobrim la vida de M.I.A., des que es va refugiar a Londres fugint de la guerra a Sri Lanka fins que es va convertir en una figura de referència per al hip-hop.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘The Deuce: Las crónicas de Times Square’

the_deuce_tv_series-722953068-largeAra que ja som a la tardor, una nova temporada de sèries comença a la televisió. A la Biblioteca Armand Cardona també ens afegim a aquesta estrena i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem la primera temporada de la sèrie nord-americana The Deuce. The Deuce va debutar a la cadena HBO el setembre del 2017 i s’acaba d’estrenar la seva segona temporada.

La sèrie ha estat creada pels escriptors David Simon i George Pelecanos, productors i guionistes de sèries de gran èxit com The Wire o Treme. Totes les seves creacions tenen elements estilístics semblants i una preocupació comuna per temàtiques de caràcter social, assumptes sobre els quals torna una vegada i una altra. Fenòmens concrets com la famosa «gentrificació» o desplaçament de les classes humils que estaven vivint en barris ara reconvertits en zones de moda apareixen constantment en el seu treball

The Deuce (Las crónicas de Times Square) tracta com es va iniciar i va aconseguir legalitzar-se i créixer la indústria del cinema pornogràfic a la famosa intersecció de Manhattan, amb la prostitució i el consum de drogues com a tema de fons.

Es tracta d’una sèrie coral, malgrat tenir dos protagonistes clars: un cambrer, Vince Martino (interpretat per James Franco, qui fa doble paper, doncs encarna també al seu germà bessó), i una prostituta anomenada Eileen Merrell, el sobrenom professional de la qual és «Candy» (interpretada per la gran Maggie Gyllenhaal).

El primer, portat per la seva ambició, accepta treballar per a la màfia, regentant un club nocturn en el qual les cambreres vesteixen a l’estil «conilleta» de Playboy, cosa que el fa apropar-se al negoci de la prostitució, del que gens sap ni, en principi, vol saber.

cq5dam.web.1200.675 thedeuce1-660x374

La segona protagonista, l’única prostituta a la qual veiem exercir sense la vigilància d’un pinxo, descobreix un rodatge pornogràfic per pura casualitat i comença a interessar-se per la possibilitat de treballar al cinema X, llavors tan il·legal com la mateixa prostitució.

Encara que pot fer l’efecte que gens es mou en The Deuce, que tot pasa lentament (no hi ha tant de sexe ni violència com es podria esperar, malgrat la seva temàtica) en realitat hi ha molt sota aquesta capa del quotidià en la vida dels seus personatges.

Petits avanços personals i socials que fan que tot vagi encaixant i movent-se en un mateix sentit: un protagonisme de les dones més gran. Elles són el centre gravitatori de la sèrie. Són dones, poderoses, lluitadores i, algunes d’elles, s’alcen i s’apoderen d’un univers majoritàriament masculí.

Us deixem amb el tràiler de la primera temporada de la sèrie.

No hi ha comentaris

English Book Club: Frankenstein or the modern Prometheus. By Mary Wollstonecraft Shelley

The book: Frankenstein or the modern Prometheus
frankensteinFrankenstein is a novel that tells the story of Victor Frankenstein, a young scientist who creates a grotesque, sapient creature in an unorthodox scientific experiment. Shelley started writing the story when she was 18, and the first edition of the novel was published anonymously in London on 1 January 1818. Her name first appeared on the second edition, published in France in 1823.
Shelley travelled through Europe in 1814, journeying along the river Rhine in Germany with a stop in Gernsheim, near of Frankenstein Castle, where, two centuries before, an alchemist was engaged in experiments. She also visited Lord Byron at the Villa Diodati in Switzerland. The weather was consistently too cold and dreary that summer caused by the eruption of Mount Tambora in 1815, so the group retired indoors until dawn. The company amused themselves by reading German ghost stories from the book Fantasmagoriana, then Byron proposed the famous bet. It was after midnight before they retired, and unable to sleep, she became possessed by her imagination as she beheld the grim terrors of her “waking dream”
She began writing what she assumed would be a short story. With Percy Shelley’s encouragement, she expanded the tale into a full-fledged novel. Shelley wrote the first four chapters in the weeks following the suicide of her half-sister Fanny.This was one of many personal tragedies that impacted Shelley’s work.
Frankenstein has been both well received and disregarded since its anonymous publication. Some papers said about the novel: “very bold fiction” or “a tissue of horrible and disgusting absurdity”.
The British Critic knowing who the author was wrote:”The writer of it is a female; this is an aggravation of that which is the prevailing fault of the novel; but if our authoress can forget the gentleness of her sex, it is no reason why we should; and we shall therefore dismiss the novel without further comment”.

The author: Mary Wollstonecraft Shelley

mary sheley

Mary Shelley was born Mary Wollstonecraft Godwin in Somers Town, London, in 1797. She was the second child of the feminist philosopher Mary Wollstonecraft, and the first child of the philosopher William Godwin. She was raised by Godwin, who was able to provide his daughter with a rich, informal education. Godwin married Mary Jane Clairmont, a well-educated woman with two young children of her own. Mary came to detest her stepmother.
In 1814, Mary began a romance with Percy Bysshe Shelley, who was already married. Together with Mary’s stepsister, left for France and travelled through Europe for a time. They struggled financially and faced the loss of their first child in 1815. The following summer, the Shelleys were in Switzerland with Jane Clairmont, Lord Byron and John Polidori. The group entertained themselves one rainy day by reading a book of ghost stories. Lord Byron suggested that they all should try their hand at writing their own horror story. It was at this time that Mary Shelley began work on what would become her most famous novel, Frankenstein, or the Modern Prometheus. The book debuted in 1818 as a new novel from an anonymous author. Many thought that Percy had written it since he penned its introduction. The book proved to be a huge success.
Upon their return to England, Mary was pregnant with Percy’s child. Over the next two years, she and Percy faced ostracism, constant debt, and the death of their prematurely born daughter. They married in late 1816, after the suicide of Percy Shelley’s first wife. Mary’s life was rocked by another tragedy in 1822 when her husband drowned. Made a widow at age 24, Mary Shelley worked hard to support herself and her son. She wrote several more novels, including Valperga and the science fiction tale The Last Man (1826).
Mary Shelley died of brain cancer on February 1, 1851, at age 53, in London, England. She was buried at St. Peter’s Church in Bournemouth.

No hi ha comentaris

Trobada amb l’escriptor David Nel·lo

El dissabte 27 d’octubre a les sis de la tarda l’escriptor David Nel·lo visitarà la biblioteca per presentar la seva nova novel·la per a adults, Melissa & Nicole, que ha estat guardonada amb el Premi Prudenci Bertrana 2017. La presentació serà a càrrec de Mercè Foradada, escriptora, i l’activitat està organitzada en col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes dins el Programa Lletres en viu.

Una illa a Suècia. Dues famílies que es troben. Un secret pertorbador. Melissa & Nicole.

portadaLa vigília del solstici d’estiu, dues famílies visiten la petita illa de Fårö, a pocs quilòmetres de l’illa sueca de Gotland, al mar Bàltic. Uns i altres, els Callahan i els Vinyals, passegen amb els cotxes suecs que han llogat. Així doncs, què els uneix? Tot i res. La filla dels Callahan, la Melissa, és ben americana. La Nicole Vinyals, en canvi, és la perfecta jove parisenca.

I tanmateix, després de la trobada fortuïta, els esdeveniments se succeiran en un brevíssim període de pocs dies i sacsejaran completament l’existència de les dues famílies, que no s’haurien volgut retrobar mai més.

«Allò que fins aleshores només havia estat una confusa intuïció intermitent —gairebé una sensació d’encanteri que les corprenia certes nits i no entenien què volia dir ni d’on venia—, de cop s’ha fet realitat i totes les peces del trencaclosques han encaixat al seu lloc».

Per a qui vulgui llegir prèviament aquesta novel·la, la pot demanar el préstec en format digital amb el carnet de la biblioteca a la plataforma eBiblio.

 

David Nel·lo Neix a Barcelona, el 3 de febrer de 1959. Es forma en música clàssica, com a flautista i, al llarg dels anys, desenvolupa una extensa i celebrada carrera com a escriptor de literatura infantil, juvenil i d’adults. També ha escrit assaig de viatges i alguna peça de teatre i és traductor de l’italià i l’anglès. Entre les seves recents traduccions hi ha les famoses sèries de literatura infantil i juvenil, de Geronimo Stilton i Els Diaris de Greg.

Si ens centrem en la literatura d’infants, on david nelloha aportat quinze títols, el trobem debutant l’any 1995 amb Els menjabrossa, guanyador del Premi El Vaixell de Vapor, i continuant amb encara dos premis més: el Premi J.M. Folch i Torres, amb Ludwig i Frank (2011) i el EDEBÉ de literatura infantil, amb La nova vida del senyor Rutin (2014).
Quant a la literatura juvenil, Nel·lo, que compta amb tretze títols, ha rebut quatre premis més: el Premi Enric Valor, amb Peter Snyder (1999), el Premi Columna Jove, amb L’aposta (2002), el Premi Ciutat d’Olot de literatura juvenil amb Contrajoc (2007) i el Premi Ramon Muntaner, amb Guguengol (2009).
En el món de la literatura d’adults, amb set novel·les publicades, ha obtingut quatre guardons: el Premi Fiter i Rosell, amb Nou dits (2003), el Premi Andròmina, amb La geografia de les veus (2007), el Premi Marian Vayreda, amb El meu cor cap a tu per sempre (2009) i El Premi Prudenci Bertrana, amb Melissa &Nicole (2017).
Nel·lo ha vist traduïdes les seves obres al castellà, al francès, a l’alemany, al turc, al coreà, al rus, al grec i al portuguès.

 

El 30 de maig de 2009 David Nel·lo ja va visitar la biblioteca, i aquest és el vídeo resum de la trobada:

No hi ha comentaris

‘Un hombre rubio’ de Christina Rosenvinge

CHRISTINA-ROSENVINGE-UN-HOMBRE-RUBIOAquesta setmana trobareu com a novetat a l’espai música de la Biblioteca el darrer treball de la compositora Christina Rosenvinge, Un hombre rubio.

La idea de fer aquest disc va sorgir amb un encàrrec que la cantaora Rocío Márquez, que li va demanar que posés lletra a un romanç per al seu proper treball.

Sorprenentment, la Christina, nascuda a Madrid però de pares nòrdics, tenia un potent vincle amb el món flamenc a través del seu pare, Hans Jørgen Rosenvinge.

Ell era un enginyer danès que, en el seu viatge de noces, va recórrer Espanya al costat de la seva dona en un descapotable i es va enamorar profundament del cante jondo i de la poesia de García Lorca, fins al punt que van decidir instal·lar-se al nostre país.

Durant la seva adolescència, Christina va mantenir una relació tirant amb el seu progenitor, que va morir quan ella tenia vint-i-sis anys.

Arran de l’encàrrec de Rocío Márquez va tornar a pensar en el flamenc i, per extensió, en el seu pare i d’aquí va sorgir ‘Romançe de la plata’, on parla dels sentiments que desperta en ella la figura paterna.

En acabar-la, va reparar que just aquest dia es complia el vintè sisè aniversari de la mort del seu pare. Per això el dia de Tots Sants es va vestir amb un vestit del seu progenitor i va anar a la seva tomba per cantar-li la cançó.

A partir d’aquí, la resta de l’àlbum el va decidir escriure des d’“un jo masculí indefinit” i parlar sobre “la presó” que pot suposar també la masculinitat al no permetre, per exemple, la mostra de sensibilitat, sentiments o febleses, més enllà de ser només un homenatge a un ésser estimat perdut o un avantpassat.

El disc conté també un fort contingut social que podem veure a la cançó ‘El pretendiente’, sobre un jove africà que emigra a Europa i topa amb les quatre reines de la baralla espanyola i amb un “pont d’aigua”; i per ‘Berta multiplicada’, un tema dedicat a una activista del medi ambient hondurenya, assassinada en 2016 per les seves idees.

Trobareu més àlbums de la Christina Rosenvinge a l’espai música de la biblioteca.

Us deixem amb la cançó que obre el disc ‘La flor entre la via’.

No hi ha comentaris

Hijos del clan rojo

El dimarts dia 16 es va fer la trobada del Club de lectura de ciència-ficció sobre el llibre Frankenstein, de Mary Shelley. Una autora sorprenent tant pel moment històric que vaig viure com el tipus de llibres que va escriure. L’any 1817 frankensteins’acaba de descobrir que el sol és un planeta més i que no som el centre de l’univers, les teories del creacionisme i, entre l’aristocràcia, l’electricitat és un divertiment.
És un llibre romàntic, amb paisatge tenebrós i tempestes i un personatge, Víctor Frankenstein, que pot recordar al jove Werther, un personatge molt romàntic. També té un punt gòtic per la Criatura, que de vegades es pot assimilar a un fantasma, a un ésser demoníac com Faust.
Avançat al seu temps, om el considera com el primer relat de ciència–ficció, tota vegada que per reviure el monstre es fan servir coneixements científics i no màgia, com el Golem ni un pacte amb el diable, com en el cas de Faust.
En general, el grup es troba més a prop de la Criatura que del creador, més identificats amb el ser monstruós que amb Victor Frankenestein. La sensació de soledat que transmet el monstre, d’algú que no té família, que és òrfena, i que és diferent i aquest sentiment de rebot per ser diferent.
Ens suggereix la idea del bon salvatge perquè el monstre no comença a matar fins que no sent profundament el rebuig i el que fa és venjar-se del seu creador perquè no ha estat capaç d’estar amb ell, d’educar-ho i fer-li un lloc en la vida.
La conclusió és la d’un llibre que ja sempre serà etern.
Per a la propera trobada el Club prepara la lectura del llibre Hijos del clan rojo

L´autora: Elia Barceló
Elia Barceló va néixer el 1957. Va estudiar Filologia Anglogermànica a la Universitat de València (1979) i Filologia Hispànica a la Universitat d’Alacant (1981). elia BarceloEs va doctorar en literatura hispànica per la Universitat d’Innsbruck, Àustria (1995) amb una tesi sobre els arquetips del gènere de terror en els relats fantàstics de Julio Cortázar. Des de 1981 viu a Innsbruck (Àustria), on treballa al Departament de Romanística de la Universitat. Imparteix classes de literatura hispànica, cultura i civilització espanyoles, composició i estilística, i escriptura creativa.
És considerada una de les tres grans escriptores de gènere fantàstic en llengua espanyola juntament amb la cubana Daína Chaviano i l’argentina Angélica Gorodischer. A part del gènere fantàstic, el que la va fer popular i amb el qual va guanyar diversos premis com l’UPC de novel·la curta o el Ignotus, ha conreat també la novel·la juvenil, el que li ha valgut grans reconeixements i la concessió de dos premis Edebé el 1997 i 2006. El 2007 va ser reconeguda per l’Associació Espanyola de Fantasia, Ciència Ficció i Terror amb el Premi Gabriel, guardó honorífic reservat per a les més importants personalitats del gènere fantàstic a Espanya, sent la primera dona en aconseguir-ho.
Ha publicat novel·les, assaig i uns quaranta relats en antologies i revistes espanyoles i estrangeres (Alemanya, Argentina, Bèlgica, Xina, Estats Units, França, Itàlia, Grècia, Hongria, Mèxic). Part de la seva obra ha estat traduïda al francès, italià, alemany, català, gallec, anglès, grec, hongarès, holandès, danès, noruec, suec i esperanto. El 1994 i 1995 va col·laborar en El País de las Tentaciones amb articles d’opinió.
Participa regularment en la Semana Negra de Gijón, on ha portat tallers literaris juntament amb Luis Sepúlveda, Laura Grimaldi, Angèlica Gorodischer i Rolando Hinojosa-Smith.
Sobre la seva obra s’han escrit diversos articles acadèmics, dues tesis de llicenciatura (Àustria i França) i part d’una tesi doctoral (Estats Units).
Amb el nom d’Elia Eisterer-Barceló es dedica a la investigació literària, dóna conferències, imparteix cursos de formació de professorat, participa en congressos de la seva especialitat i publica ressenyes i articles acadèmics. El seu camp d’investigació és la literatura fantàstica, de ciència ficció i de terror, així com la narrativa argentina i cubana del segle XX, la novel·la negra i la literatura juvenil a Espanya.

L’Obra: Hijos del clan rojo
Hijos del clan rojo és el primer llibre d’una saga on la informació està massa dosificada, dels que has portadade començar a degustar a poc a poc per poder descobrir pàgina a pàgina el món que s’amaga darrere d’elles, adornat i camuflat hàbilment per mantenir-te amb centenars de incògnites planejant sobre el teu cap, aconseguint que siguis incapaç de descobrir el que succeirà fins que ensopegues contra la realitat quan menys t’ho esperes. És una novel·la coral, una cosmogonia d’allò amb el que vivim, però no veiem, és una crítica a les societats anomenades “del benestar”.
Quatre clans que es relacionen amb els quatre arcans. El món als peus d’uns éssers que són superiors als humans, i es mouen amb la impunitat de saber-se més bells, més savis, més rics… Uns ens que, protegits per la seva posició social, es mouen pel món amb total impunitat, sense haver de retre comptes a ningú.
Una novel·la desenvolupada a Europa i el nord d’Àfrica. Tenen poder, diners, bellesa, i la seva vida abasta diversos segles. Són esplendorosos i cruels. Fascinants. Són Karah, els quatre clans. Les seves llegendes diuen que procedeixen d’una altra realitat.
Karah viu entre nosaltres, Haito, controlant el nostre món, ocultant secrets mil·lenaris, però s’estan extingint i han decidit forçar el naixement d’un nexe per intentar el contacte amb els seus creadors. Ara la necessiten a ella, una heroïna que no sap que és una cosa especial i a la qual tots persegueixen, en una trama de traïcions, viatge, assassinats … en la recerca de la clau: Què és l’Anima Mundi?
A la manera de Cien años de solitud, Barceló ens ofereix un pla de personatges al principi de la novel·la perquè no es tracta només d’una novel·la coral, sinó de la creació d’un món nou en el qual els personatges tenen entitats absolutament diferenciades, es mouen de manera autònoma i exerceixen la seva llibertat fins al punt de fer-nos partícips de qualsevol decisió que prenguin, còmplices-admiradors de l’exercici del lliure albir que, de vegades, ens porta a la sang i altres a l’infern.
L’enfrontament entre el bé i el mal està representat per dues amigues que, sense voler-ho, es veuen separades per dos dels clans: Lena (karah del clan blanc) i Clara (portadora d’un dels hereus del clan vermell).
Una novel·la muntada des de diverses càmeres que van fragmentant la història fins deixar-nos escenes en prismes que ens permeten anar recopilant informació tal com l’autora desitja que passi.
Res queda a la improvisació, com és propi dels grans escriptors. Barceló pren les regnes de la història i no les deixa anar. D’aquesta manera, viatjar per Innsbruck, Madrid, Rabat, París, etc… no ens resulta estrany. L’ànima del món està en cada racó del planeta i així ho va reconstruint l’escriptora alacantina.

No hi ha comentaris

‘Ropa, música, chicos’ de Viv Albertine

f4b820592098da3d14df7a0aeafcc49d24220336Com els vells elepés, aquest llibre té una cara A i una cara B. La primera podria titular-se «Sexe, drogues i punk». La segona, «Hi ha vida després del punk». Aquesta setmana trobareu com a novetat a la secció de música Ropa, música, chicos la biografia de la cantant Viv Albertine.

Viv Albertine arriba a Londres en 1958 amb quatre anys, procedent de Sídney. Aquestes memòries arrenquen amb la seva infància i adolescència, entre descobriments musicals –John Lennon, els Kinks, Marc Bolan–, concerts -–dels Stones, David Bowie…–, primeres escapades –a Ámsterdam– i primeres experiències adultes.

A la fi dels anys setanta, dues trobades ho canvien tot: coneix a Mick Jones i descobreix a Patti Smith.

A partir d’aquí, Viv s’integra en l’emergent escena punk i viu en primera línia aquells anys de revolta, provocació i excessos: els Sex Pistols, Malcolm McLaren, Vivienne Westwood, els Clash, Sid Vicious i Johnny Thunders, la formació del grup de noies The Slits, en el qual toca la guitarra, els locals mítics, el Soho, amb els seus cinemes porno i els seus clubs, els concerts salvatges, l’heroïna, les baralles amb skinheads, el descobriment del free jazz i la gira a la qual conviden a Do Cherry…, fins que a principis dels vuitanta la seva banda es dissol.

Arrenca llavors la cara B, amb la necessitat de reinventar-se, l’interès pel cinema, un avortament, una filla, el càncer de coll d’úter, el divorci després d’un llarg matrimoni i la seva nova situació com a dona madura, tema al qual dedica una cançó: «Confessions of a MILF».

Escrit amb una sinceritat aclaparadora, el llibre és abans de res una valuosíssima crònica de primera mà de l’efervescència punk. Però és també el relat d’una època turbulenta i vibrant, i un llibre sobre els reptes de la maduresa i la necessitat de buscar nous camins en l’àmbit artístic i personal.

Viv Albertine (Sídney, 1954) va ser una figura rellevant de l’escena punk londinenca i membre de la influent banda femenina The Slits.

Ha treballat en diversos projectes cinematogràfics i televisius, i, després d’un silenci de més de vint anys, va reprendre la seva carrera musical en solitari el 2010 amb l’EP de quatre temes Flesh i en 2012 amb el disc The Vermillion Border, molt bé rebut per la crítica.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »