Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per setembre, 2018

Melissa & Nicole

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca, que es reuneix la tarda de l’últim dissabte de cada mes, pel mes d’octubre està preparant la lectura de la novel·la Melisse & Nicole, de David Nel·lo.

L’obra: Melissa & Nicole

Amb aquesta novel·la, guanyadora del prestigiós premi Prudenci Bertrana l’any 2017portada ( i per unanimitat de tot el jurat, cosa que s’ha esdevingut molt poques vegades), precisament l’any que s’acomplia la seva 50ena edició i les celebracions de l’Any Aurora i Prudenci Bertrana, David Nel·lo se situava com un dels principals escriptors de la panoràmica de la literatura catalana.
Dues noies recorren amb les seves famílies respectives una illa de Suècia, Fâro, on hi ha un centre d’interpretació d’Igmar Bergman i on el director suec havia rodat algunes escenes de les seves pel·lícules. En una cafeteria coincideixen i les dues famílies queden sobtades davant de la increïble semblança física de les joves. Mentre els nadius es preparen per viure el solstici d’hivern, les noies aprenen molt sobre la vida i la seva pròpia identitat i les dues famílies entren en una situació de crisi existencial i familiar.
En aquesta novel·la el paisatge és també protagonista, i la recreació dels espais resulta suggerent i realista, degut que l’autor ha estat dues vegades en el centre de traductors i escriptor que hi ha a l’illa.
Aquesta novel·la singular tracta el tema de la paternitat i de la maternitat, i totes les connotacions biològiques i ètiques que se’n deriven. També els límits de la ciència i el desenvolupament de la personalitat i de la identitat personal.

L’autor: David Nel·lo

Neix a Barcelona, el 3 de febrer de 1959.
Es forma en música clàssica, com a flautista i, al llarg dels anys, desenvolupa una extensadavid nello i celebrada carrera com a escriptor de literatura infantil, juvenil i d’adults. També ha escrit assaig de viatges i alguna peça de teatre i és traductor de l’italià i l’anglès. Entre les seves recents traduccions hi ha les famoses sèries de literatura infantil i juvenil, de Geronimo Stilton i Els Diaris de Greg.
Si ens centrem en la literatura d’infants, on ha aportat quinze títols, el trobem debutant l’any 1995 amb Els menjabrossa, guanyador del Premi El Vaixell de Vapor, i continuant amb encara dos premis més: el Premi J.M. Folch i Torres, amb Ludwig i Frank (2011) i el EDEBÉ de literatura infantil, amb La nova vida del senyor Rutin (2014).
Quant a la literatura juvenil, Nel·lo, que compta amb tretze títols, ha rebut quatre premis més: el Premi Enric Valor, amb Peter Snyder (1999), el Premi Columna Jove, amb L’aposta (2002), el Premi Ciutat d’Olot de literatura juvenil amb Contrajoc (2007) i el Premi Ramon Muntaner, amb Guguengol (2009).
En el món de la literatura d’adults, amb set novel·les publicades, ha obtingut quatre guardons: el Premi Fiter i Rosell, amb Nou dits (2003), el Premi Andròmina, amb La geografia de les veus (2007), el Premi Marian Vayreda, amb El meu cor cap a tu per sempre (2009) i El Premi Prudenci Bertrana, amb Melissa &Nicole (2017).
Nel·lo ha vist traduïdes les seves obres al castellà, al francès, a l’alemany, al turc, al coreà, al rus, al grec i al portuguès.

No hi ha comentaris

Pirenaica: catorce crónicas de la cordillera

 

mapa

Muntanyes mig màgiques i homes mig óssos, un poble de pescadors sonats i un Tour sense cap assenyat, un llogaret cubista i un vent surrealista, óssos eslovens i pelegrins coreans, una guerra que va començar per un senyal de Stop i una altra que va acabar per tres vaques, monstres tímids i cambrers rondinaires, un país nan entre muntanyes gegants, emperadors enamorats i comtesses pèl-roges, herois de mentida i esclaus de veritat. I una guineu.

 

 

portadaAvui us presentem Pirenaica: catorce crónicas de la cordillera, una altra novetat del Racó Ciclista de la biblioteca, apassionant crònica d’una ruta en bicicleta pels Pirineus de costa a costa narrada amb humor, intel·ligència i emoció.

Són catorze cròniques corresponents a les catorze jornades que va dedicar Ander Izagirre, l’autor, a travessar la serralada dels Pirineus seguint les seves sinuoses carreteres. En cadascuna de les cròniques reuneix la descripció de la jornada (sensacions, paisatges, etc.) amb les anècdotes que acompanyen els llocs que va recorrent.

Són aquestes anècdotes les que tenyeixen de matisos el recorregut i el dimensionen i li donen volum. Catorze són els trams que descriu l’autor i que acompanya amb Història, molta Història.

 

 

Ander Izagirre (Sant Sebastià, 1976) va voler ser ciclista i es va quedar en escriptor. Ha publicat reportatges sobre els portadors de les muntanyes de Karakorum, els supervivents de Txernòbil o el pagès que va munyir núvols a la illa de El Hierro, i va rebre el Premi Europeu de Premsa del 2015 per un reportatge sobre crims militars a Colòmbia. També és autor de llibres viatgers com Trekking de la costa vasca, llibres ciclistes com Plomo en los bolsillos i llibres de crònica com Potosí, pel qual va rebre el Premi Euskadi de Literatura del 2017.

 A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres sobre cicloturisme en general i aquestes més específiques sobre cicloturisme als Pirineus.

 

No hi ha comentaris

Bèsties: o què passa quan rellegim avui el Llibre de les bèsties de Ramon Llull

unes besties

“Senyor, molt gran és la dissort del poble que ha de sofrir un mal govern. No sols pel mal que fa, sinó per tot el bé que deixa de fer!”

bestiesL’obra de teatre que us portem avui com a novetat, Bèsties, o què passa quan rellegim avui El llibre de les bèsties de Ramon Llull, de Joan Santanach, és una narració que ens parla de la condició humana portant-la al límit: afany de poder, manca d’escrúpols, violència i crueltat. Que no ens enganyi la màscara animal dels personatges: totes les passions que s’hi representen són estrictament humanes.

Set segles després de l’obra de Llull, l’autor Joan Santanach, allunyant-se d’una visió reduccionista, aprofita la vigència del relat per tal d’acostar-nos-hi i dialogar-hi a partir d’una dramatització de l’obra.

Cal destacar la col·laboració a l’epíleg de Laura Borràs, exdirectora la Institució de les Lletres Catalanes i actual Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i de Jordi Armengol, amb les aquarel·les que il·lustren el llibre i encapçalen aquest article.

Joan Santanach i Suñol ensenya literatura a la Universitat de Barcelona i és editor. S’ha dedicat a estudiar diversos aspectes de la literatura catalana, sobretot medieval, amb un atenció especial en Ramon Llull i la seva obra. Ha fet així mateix alguna marrada per la Renaixença. Ha estat comissari de l’Any Llull. A estones perdudes, també escriu. Recentment a publicat l’assaig Llegir Ramon Llull. Bèsties és la seva primera incursió teatral.Joan-Santanach

A Llull, com també passa amb Homer, Cervantes, Dante o tants d’altres, no ens l’acabarem mai. Cada vegada que el reprenem se’ns presenta amb una llum nova. És autor de títols que es poden rellegir i gaudir de tal manera que, com afirmava Italo Calvino a Per què llegir els clàssics, “mai acaben de dir el que han de dir”. És per això que es poden fer mil versions de les obres de Shakespeare, Sòfocles o Lope de Vega: totes enriquiran, donant-hi un enfocament nou i divers a les obres originals. Pensem en les versions d’Il gattopardo o de Mort a Venècia, de Visconti. Welles adaptant Shakespeare. Picasso recreant Velázquez. Joyce reinterpretant l’Odissea, o Huston reinventant Joyce. Totes i cadascuna són un homenatge a les peces originals, alhora que són, sobretot, obres singulars, extraordinàries en la seva capacitat d’haver-se sabut enfilar a les espatlles dels clàssics per mirar-se’ls, i ajudar-nos a mirar-nos-els, amb ulls nous.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Ramon Llull, i totes aquestes que parlen d’aquest autor clàssic o de les seves obres i versions. També trobareu una secció dedicada al teatre.

logo departament cultura

 

Amb el suport del Departament de Cultura

 

 

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – setembre

 SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de setembre i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Medusas: una historia natural, de Lisa-Ann Gershwin. Les meduses són tan fascinants i maques com perilloses. Es troben per tots els mars i a qualsevol profunditat i són una de les formes de vida més antigues del planeta, ja que va aparèixer fa 500 milions d’anys. Al llibre es presenten 50 es-pècies, alguna de les quals potser és la que et va fer passar un mal dia de platja.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Dins el riu, entre els joncs, de A. Munné-Jordà. El vilanoví Munné-Jordà escriu la primera novel·la que tracta de la División Azul des d’un punt de vista català, i que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la 2a Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d’alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a Alemanya.

A la secció infantil us presentem el llibre T’ho diré cantant, de Jordi Folck. L’Ilai rep una notícia que el deixa sense veu: els seus pares se separen. Des d’aquell moment sent un nus a la gola que li atura totes les paraules. Sols quan recordi el cant de la natura als bells estius de Finlàndia s’atrevirà a obrir la boca; però tot allò que digui serà cantant. I no a tothom li agrada que algú canti a tothora…

portdes2

De les novetats de còmics us destaquem Sostiene Pereira, de Pierre Henry Gomont. Lisboa, 1938. El periodista cultural Pereira, obès, vidu i taciturn, viu embolicat en la nostàlgia del seu passat i pensa que no hi ha res més important que la literatura. Viu totalment aliè al que està passant al seu país i a Europa, on ha esclatat la guerra civil espanyola i on el feixisme creix per tot arreu. Fins que la seva trobada amb un jove activista capgirarà la seva vida.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc B-map 1917 + 100, de Fermin Muguruza eta The Suicide of Western. Àlbum que projecta l’ombra del centenari de la Revolució Russa sobre deu zones geogràfiques diferents del planeta, al voltant de ciutats el nom de les quals comença per la lletra B. Fermín Muguruza posa al mapa el rugit de la indignació, la convulsió i la revolució al món actual.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Logan, de James Mangold. Per primera vegada sense els seus poders, Lobezno és veritablement vulnerable. Després d’una vida de dolor i angoixa, sense rumb i perdut al món on els X-Men són llegenda, el seu mentor Charles Xavier el convenç per assumir una última missió: protegir a una jove que serà l’única esperança per a la raça mutant…

 

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de setembre de 2018.

No hi ha comentaris

Serielizados Fest

2000x667

Aquest cap de setmana es celebra al CCCB i diversos espais de Barcelona la 5a edició del Serielizados Fest, Festival Internacional de Sèries de Barcelona.

Serielizados és un festival sobre el fenomen cultural i social que representen les sèries de televisió. Documentals inèdits, projeccions de capítols, conferències de professionals del sector audiovisual i espectacles d’humor i música. Tot plegat amb les sèries de televisió com a referent indiscutible de la cultura pop.

Islàndia serà el país convidat d’aquesta cinquena edició, que comptarà amb la presència de Jón Gnarr (Naeturvaktin, The Mayor), humorista, creador de sèries i exalcalde de Reikiavik i Sigurjon Kjartansson, el guionista de la sèrie Trapped. També participarà  Vince Gilligan, creador de la sèrie televisiva Breaking Bad, que enguany celebra el seu desè aniversari.

Enguany el festival retrà homenatge a l’escriptora, assagista i dramaturga Maria Aurèlia Capmany, la primera creadora de sèries a RTVE quan es commemoren 100 anys del seu naixement. Es projectarà un episodi les Nits de la Tieta Rosa i posteriorment hi haurà una taula rodona moderada per Mònica Terribas.

Com a novetats, el festival tindrà la secció Panorama, centrada en l’estrena de sèries internacionals, inèdites a Espanya.

Així es projectara l’èxit de la televisió flamenca De Dag (The Day); la nova sèrie d’HBO en coproducció amb RAI, basada en el bestseller d’Elena Ferrante La Amiga Estupenda (Itàlia) i directament des de la Berlinale 2018 Sleeping Bears amb presència de Keren Margalit (Israel).

També estaran en la secció Panorama la projecció especial Patrick Melrose, la nova sèrie protagonitzada per Benedict Cumberbatch de la mà de Sky Espanya, i Heimebane, una ficció noruega que narra la història d’una dona entrenadora d’un equip de primera divisió masculí.

El Hall i l’Auditori del CCCB seran la a seu central del festival, a més d’altres espais com la Filmoteca de Catalunya i l’Auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna.

Serielizados Fest està organitzat per la revista online Serielizados. Al seu web podeu trobar moltíssima informació sobre moltes sèries de televisió, tant actuals com antigues.

I també el serieselektor, una eina que us recomanarà una sèrie en funció de les dues últimes que hagueu vist.

A l’espai cinema és hem preparat un racó on us recomanem les sèries de televisió més interessants que podeu trobar a la biblioteca. Podeu descarregar la llista complerta aquí: Un món de sèries

No hi ha comentaris

Frankenstein

El passat dilluns dia 17 de setembre va tenir lloc la primera trobada de la temporada del club de lectura de Ciència-ficció, on es va comentar el llibre ” El mapa del tiempo ” de l’escriptor Félix J. Palma. Un cop saludats els antics membres del Club de Lecturamapa tiempo i donada la benvinguda als nous companys, s’explicà el plantejament per aquest curs, que és el d’anar realitzant un viatge des dels inicis d’aquest gènere per intentar tenir una visió global de la seva evolució i influència en tots els àmbits, sense oblidar-se de les novetats. A més hi haurà l’oportunitat de tenir un dia de jocs de taula dedicats a la ciència ficció, i s’inclourà la lectura d’algun còmic. A més a més aquest any es realitzen a la ciutat les jornades de la Catcon…

El llibre treballat durant les vacances, “El mapa del temps” de Félix J. Palma, té de prop de 700 pàgines, està escrit en tipus fulletó i dividit en tres parts amb un llenguatge molt construït que va provocar diferències d’opinions entre els membres del club, a alguns el llibre els va enganxar i a d’altres els hi va semblar massa pesat. Les visions diferents enriqueixen la lectura.
Aquest llibre es pot enquadrar dins el subgènere de steampunk, clarament dedicat a diversos escriptors que van ser els iniciadors i grans alma mater del gènere de la ciència ficció com van ser H.G. Wells, Poe, Aldous Huxley etc.
Llibre d’aventures que pretén entretenir i que alhora ens dóna peu per a les lectures posteriors d’aquest club.

Per a la propera trobada el llibre triat és:

Frankenstein o el modern Prometeu
frankensteinFrankenstein o el modern Prometeu, o simplement Frankenstein (títol original en anglès: Frankenstein; or, The Modern Prometheus) fou publicat l’11 de març de 1818 i s’emmarca en la tradició de la novel·la gòtica. El text parla de temes com ara la moral científica, la creació i destrucció de vida i l’atreviment de la humanitat en la seva relació amb Déu. D’aquí, el subtítol de l’obra: el protagonista intenta rivalitzar en poder amb Déu, com una mena de Prometeu modern que arrabassa el foc sagrat de la vida a la divinitat. Pertany al gènere ciència ficció.
La novel·la narra la història de Víctor Frankenstein, un jove suís, estudiant de medicina a Ingolstadt, obsessionat per conèixer “els secrets del cel i la terra”. Amb la voluntat de desentranyar “la misteriosa ànima de l’home”, Víctor crea un cos a partir de la unió de diferents parts de cadàvers disseccionats.
Víctor Frankenstein comprèn en aquest moment l’horror que ha creat, rebutja amb espant el resultat del seu experiment i fuig del seu laboratori. En tornar, el monstre ha desaparegut i ell creu que tot ha conclòs. Però l’ombra del seu pecat el persegueix: el monstre després de fugir del laboratori, sent el rebuig de la humanitat i desperta en ell l’odi i la set de venjança.
Després d’un període de convalescència a causa de l’excés de treball, i després d’assabentar de l’assassinat del seu germà menor William, Víctor torna al seu Ginebra natal amb la seva família i la seva promesa, només per descobrir que darrere del crim hi ha el furor de la criatura que ell ha portat a la vida. La culpa de Víctor es fa gran quan permet que una serventa de la família -Justine Moritz- sigui condemnada a mort i executada, acusada del crim.
Decidit finalment a acabar amb la seva creació, Víctor persegueix a la criatura cap a l’altre del món. Víctor mor en un vaixell que li recull entre els gels de l’Àrtic. Poc després de la mort de Víctor, el vaixell és abordat per la pròpia criatura que acaba per relatar els seus motius i trista història al capità. La novel·la acaba amb la confessió de la criatura.

L´autora: Mary Sheller
Mary Wollstonecraft Shelley (de soltera Godwin; Londres, 30 d’agost de 1797 – 1 de febrer de 1851) va ser una narradora, dramaturga, assagista, filòsofa i biògrafa britànica, reconeguda sobretot per ser l’autora de la novel·la gòtica Frankenstein o el modern Prometeu (1818).
També va editar i va promocionar les obres del seu espòs, el poeta romàntic i filòsof Percy Bysshe Shelley. El seu pare va ser el filòsof polític William Godwin i la seva mare la filòsofa feminista Mary Wollstonecraft. El 1814, Mary Godwin va iniciar una relació sentimental amb un dels seguidors polítics del seu pare, Percy Bysshe Shelley, qui ja estava casat. Tots dos, juntament amb la germanastra de Mary, Claire Clairmont, van viure a França i van viatjar per Europa. Es van casar a finals de 1816, després del suïcidi de la primera esposa de Percy Shelley, Harriet.mary sheley
En 1816, la parella va passar un estiu amb George Gordon Byron, John William Polidori i Claire Clairmont prop de Ginebra, Suïssa, on Mary va concebre la idea per la seva novel·la Frankenstein. En 1822, el seu espòs Percy va morir ofegat en enfonsar el seu veler, durant una tempesta a la badia de La Spezia. Un any després, Mary Shelley va tornar a Anglaterra i des de llavors es va dedicar a l’educació del seu fill i a la seva carrera com a escriptora professional.
Fins a la dècada de 1970, Mary Shelley va ser principalment reconeguda pels seus esforços per publicar les obres de Percy Shelley i per la seva novel·la Frankenstein, la qual segueix sent àmpliament llegida i ha inspirat diverses adaptacions en cinema i teatre.
Recentment, els historiadors han començat a estudiar més detalladament els èxits de Mary Shelley. Els erudits han mostrat un interès creixent en la seva producció literària, particularment en les seves novel·les, com les novel·les històriques Valperga (1823) i Perkin Warbeck (1830), la novel·la apocalíptica L’últim home (1826) i les seves dues últimes novel·les, Lodore (1835 ) i Falkner (1837).
Els estudis dels seus treballs menys coneguts, com el llibre de viatges Caminades a Alemanya i Itàlia (1844) i els seus articles biogràfics inclòs en l’obra de Dionysius Lardner Cabinet Cyclopaedia (1829-46) donen suport al punt de vista que Mary Shelley va continuar sent una política radical al llarg de la seva vida.
Les obres de Mary Shelley sovint argumenten que la cooperació i la compassió, particularment les practicades per les dones en les seves famílies, són les formes de reformar a la societat civil. Aquesta visió va constituir un desafiament directe al romanticisme individual promogut per Percy Shelley i a les teories polítiques educatives articulades pel seu pare, William Godwin.

No hi ha comentaris

Fake News, la verdad de las noticias falsas

portadaLes fakes news és el terme anglosaxó que s’utilitza per denominar les notícies falses que es difonen a través dels portals de notícies com un producte periodístic a través dels canals de premsa escrita o digital, ràdio, televisió i xarxes socials per tal de generar confusió, desinformació o engany entre la població. El seu objectiu primordial és manipular les decisions o opinions dels usuaris per mitjà de la mentida, normalment en favor o detriment d’una entitat o persona per tal d’obtenir uns beneficis a canvi.

Si les fake news són mentides, per què ens les creiem? Per què les compartim? Qui les fa virals? Quina és la veritat de les notícies falses? Al mateix temps que respon a aquestes preguntes, el professor universitari Marc Amorós aprofundeix en el llibre que us presentem avui, Fake News, la verdad de las noticias falses, en les implicacions de llegir i creure en notícies falses, i de quina manera perjudiquen la nostra salut informativa i ens tornen cada dia més cecs.

Què t’estimes més: llegir fake news o menjar caca? La pregunta no és gratuïta. “Pot ser que et semblin dues accions molt diferents, però per al papa Francisco són el mateix. Els mitjans de comunicació i els periodistes que difonen fake news corren el risc de caure presos de la coprofilia (interès anormal per la caca) i els seus lectors, al seu torn, corren el risc de coprofàgia (ganes d’alimentar de femta), va afirmar el summe pontífex al desembre de 2016 en una entrevista al setmanari catòlic belga Tertio”, ens diu Amorós.

Seguint el seu raonament, “Si arribem al punt en què no podem confiar en les notícies, només ens creurem les que reafirmin el nostre pensament. És a dir, aquelles que ens donin la raó”. “Això ens conduirà a una societat impermeable al pensament aliè o contrari. Ens tornarem cecs i sords a totes les notícies contràries als nostres prejudicis i opinions preconcebudes. No estarem disposats a que la informació ens tregui la raó, acte que ens portarà a una polarització cada vegada més radical “, opina Amorós. “Amics i amigues, no hi ha dubte que estem deixant de ser una societat de la informació per endinsar-nos en la societat de la desinformació. En la societat de la informació falsa”.

Tot això i més trobareu en aquest llibre, prorrogat pel televisiu Jordi Évole.

Marc Amorós Garcia és fan de Bruce Springsteen, mark amorosdes de fa 20 anys és periodista i quan es va llicenciar no portava barba. Actualment és guionista i director de programes de televisió. Ha dirigit programes per a Movistar +, La Sexta i TVE i treballat per a Antena 3, Tele 5, RNE, RAC1 i la Cadena SER. També ha estat professor universitari. Del periodisme es va enamorar per la seva voluntat d’explicar les coses d’acord amb els fets, no amb les opinions ni les creences. D’ell diran moltes coses, encara que no totes veritat.

Si us interessa el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més llibres que ens parlen de les xarxes socials en línia.

No hi ha comentaris

‘Los amantes del círculo polar’ de Julio Medem

los_amantes_del_circulo_polar-775457093-largeLos amantes del círculo polar de Julio Medem es va convertir, des de la seva estrena el setembre de 1998, ara fa vint anys en un film de culte i sinònim de l’amor més arrabassat. Han passat vint anys ja però la pel·lícula s’ha convertit en un clàssic contemporani del cinema espanyol i ha captat l’atenció de les generacions més joves.

Tot comença el 1980, quan dos nens, a la sortida d’un col·legi, arrenquen a córrer per diferents motius. Des d’aquest dia, les vides d’Ana i Otto formaran un cercle que es tancarà a Finlàndia, a la vora del Cercle Polar cosit de casualitats.

Otto i Ana expliquen la seva apassionada i secreta història d’amor que s’estén des dels vuit anys fins als vint-i-cinc.

Tot comença en 1980, quan un dia a la sortida del col·legi, els dos nens es troben fugint per motius diferents. Poc després, mor el pare de l’Ana, la seva mare es casa amb el pare d’Otto.

ninos

En un principi Ana creu que Otto és la reencarnació del seu pare, però finalment acaben enamorant-se. Per diverses raons, els dos joves se separen, i Otto es converteix en pilot de missatgeria entre Espanya i el Cercle Polar Àrtic. Ana va a la mateixa àrea per fugir del seu passat, i intenta posar-se en contacte amb ell de nou, per tancar el cercle.

Aquesta estructura circular no només es pot apreciar a la narració sinó en altres aspectes com els noms dels protagonistes. Otto i Ana són palíndroms, paraules que es poden llegir igual d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra.

10065_02

No només cal destacar l’estructura de la pel·lícula, sinó també la seva posada en escena, la fotografia, inspirada en la de Slawomir Idziak a Tres colores: azul de Krzysztof Kieslowski o l’emocionant banda sonora d’Alberto Iglesias, habitual de les pel·lícules de Medem o Almodóvar.

Quan va estrenar la seva quarta pel·lícula, Julio Medem ja havia demostrat que tenia un univers particular a les seves altres pel·lícules: Vacas, La ardilla roja i Tierra. I amb aquest llargmetratge va aconseguir el favor del públic, que es va rendir a aquesta història d’amour fou, tot i que tampoc li van faltar detractors, que veien el film com una mena de catàleg de frases estil ‘Mr.Wonderful’.

Després de Los amantes…Medem, que prové d’una família burgesa de Sant Sebastià i és llicenciat en medicina, ha dirigit altres films com Lucia y el sexo, La pelota vasca, Caótica Ana, Habitación en Roma o Ma ma, amb Penélope Cruz com a protagonista.

Trobareu totes les seves pel·lícules a l’Espai de cinema de la Biblioteca: Julio Medem

El proper 1 de novembre estrenarà El árbol de la sangre, la seva darrera pel·lícula, on torna a rodar al País Basc.

No hi ha comentaris

El compositor del mes de setembre: Wolfgang Amadeus Mozart

Retrato-de-Wolfgang-Amadeus-Mozart (1)

Wolfgang Amadeus Mozart és un compositor austríac nascut a Salzburg el 27 de gener de 1756. Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, Leopold, que va decidir educar-lo i, alhora, exhibir-lo com a font de ingressos. A l’edat de sis anys, Mozart ja era un intèrpret avançat d’instruments de tecla i un eficaç violinista, al mateix temps que demostrava una extraordinària capacitat per a la improvisació i la lectura de partitures. Encara avui en dia s’interpreten cinc petites peces per a piano que va compondre a aquella edat.
L’any 1762 Leopold va començar a portar el seu fill de gira per les corts europees. Primerament a Munic i a Viena i, en 1763 els Mozart van emprendre un llarg viatge de tres anys i mig que va suposar per al petit Wolfgang valuoses experiències: conèixer la cèlebre orquestra i l’estil de Mannheim, la música francesa a París, i l’estil galant de J.Ch. Bach a Londres.
Ja de tornada a Salzburg, va continuar les seves primeres composicions. L’any 1769, amb 13 anys, era nomenat Konzertmeister de l’arquebisbat de la seva ciutat.
Després d’uns quants anys a casa, pare i fill van marxar a Itàlia (1769-71).

En 1777 Mozart va marxar cap a Munic amb la seva mare, Anna Maria. A l’edat de vint anys Mozart cercava per les cort europees un lloc més ben remunerat i més satisfactori que el que tenia a Salzburg sota les ordres de l’arquebisbe Colloredo, però els seus desitjos no es van complir. Va arribar a Mannheim, capital musical d’Europa per aquella època, amb la idea d’aconseguir un lloc en la seva orquestra, i allà es va enamorar d’Aloysia Weber. Posteriorment Leopold va enviar a la seva esposa i fill a París. La mort de la seva mare a la capital francesa el 1778, el rebuig de Weber -després de la segona trobada de Mozart amb la família- i el menyspreu dels aristòcrates pels quals treballava, van fer que els dos anys transcorreguts entre la seva arribada a París i el retorn a Salzburg el 1779 fossin un període molt difícil en la seva vida.
L’any 1781, Mozart trenca les seves relacions laborals amb el príncep-arquebisbe de Salzburg i decideix traslladar-se definitivament a Viena.
Aquest mateix any es casa amb Constanze Weber, germana petita d’Aloysia; junts van viure sovint perseguits pels deutes fins a la mort de Mozart.

D’aquesta època data la seva amistat amb F.J. Haydn. L’arribada de Lorenzo da Ponte a Viena li va proporcionar un llibretista d’excepció per a tres de les seves millors òperes: Le nozze di Figaro (1786), Don Giovanni (1787) i Così fan tutte (1790). Mort aquest any Gluck, l’emperador Josep II va concedir el càrrec de kapellmeister a Mozart, però va reduir el salari, fet que va impedir que sortís del cercle viciós de deutes. Els anys finals Mozart va escriure les seves últimes òperes. El Rèquiem en Re menor K.626, inacabat per la mort de Mozart -el 5 de desembre de 1791- va ser la seva última composició, acabada pel seu deixeble F.X. Süssmayr.
Mozart s’ha considerat el compositor més destacat de la història de la música occidental i la seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí; la seva extensa producció inclou gairebé tots els gèneres (des del lied i les danses alemanyes fins als concerts per a instrument, les simfonies i les òperes), i en qualsevol d’ells podem trobar obres mestres que ens fan recordar l’apassionada opinió de Goethe al referir-se al compositor: “Com, si no, podria manifestar-se la Divinitat, a no ser per l’evidència dels miracles que es produeixen en alguns homes, que no fan sinó sorprendre’ns i desconcertar-nos?”.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu mes de cent documents que parlen de Wolfgang Amadeus Mozart i la seva música, així com també enregistraments de la seva obra.

No hi ha comentaris

Tornen els vermuts musicals a la Biblioteca!

Després de la parada estival i abans que arribi a l’hivern, tornen els vermuts musicals a la terrassa dels llimoners de la Biblioteca Armand Cardona.

Amb aquesta acció les biblioteques s’afegeixen a l’oferta musical de la ciutat amb unes actuacions gratuïtes de petit format i que tenen com a característica principal que van unides a la presentació de productes locals, emmarcats en un espai idoni (la terrassa dels Llimoners) tot degustant el producte i la música.

0011501614_10

Aquest dissabte 22 de setembre a partir de les 12:30 podreu gaudir del #psicotrònica amb els Pacosan. Col·laboren amb l’aperitiu l’Associació Singlot i la parada del Mercat de Mar, La Cassoleta.

Originaris del sempre prolífic Garraf i avesats en bandes com El Petit de Cal Eril, The Lions Constellation, Ly o Shorebreak, David Paco, Perico Massana i Sergi Marcet funden el grup al 2013.

Amb el seu EP Space’s Confes (Bankrobber, 2014) aconseguiren captar l’atenció de l’escena alternativa amb la seva mescla narcòtica de psicodèlia lo-fi i electrònica, que va de Gary Numan a Animal Collective passant per Caribou —el mateix John Schmersal de la banda canadenca va fer la remescla dels temes originals de Space’s Confes—, reivindicant-se d’aquesta manera com una de les propostes més eclèctiques, versatils i subjetives del panorama independent nacional.

Amb el seu primer llarg, My High (Bankrobber, 2015) van consolidar la seva proposta lisèrgica fent-los guanyar molts adeptes.

Una trajectòria afiançada amb el seu segon treball “Sour Mood” (Ondas del Espacio / La Nada Colectiva, 2017), on el grup explora sonoritats més electròniques amb el qual redefineixen parcialment el seu so sense renunciar a la seva pròpia essència, marcada per la fusió de sons psicodèlics i dream pop que caracteritza les seves cançons.

Com a complement al vermut, els dissabtes 22 i 29 de setembre de les 17 a les 19hh organitzem el taller tecnològic ‘Creant música en directe amb Sonic PI’.

A través d’aquesta eina de codi lliure ens introduirem en un entorn de programació que ens permetrà crear música electrònic en directe. El taller està adreçat a joves i adults a partir de 14 anys. Places limitades, cal inscripció prèvia a la Biblioteca.

El taller forma part del programa BiblioLab de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

I dissabte 20 d’octubre podrem veure un vermut #bitpoppunk amb els Sonic Lust que ens presentaran el seu primer EP Six thousand miles, que podeu escoltar a Spotify.

En aquesta ocasió, l’aperitiu anirà a càrrec de Caves Jaume Serra i l’Associació Ecoconscient.

Us deixem amb el seu primer videoclip ‘Californian Dream’

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »