Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per agost, 2018

Sidonie 20 anys

unnamed-3-1-800x445

Els Sidonie estan de celebració. Fa 20 anys que van començar a actuar junts i per commemorar-ho celebren una gira especial que va començar el passat mes de març al Let’s Festival.

Es tracta d’una sèrie de concerts que recorrerà les primeres sales en les quals Marc Ros, Axel Pi i Jesús Senra van tocar quan editaven els seus primers discos. Aquesta gira especial farà un repàs a tota la seva discografia i serà en format trio.

Sidonie són un grup espanyol de pop, rock psicodèlic i rock alternatiu originari de Barcelona fundat en 1997.

El grup es van donar a conèixer gràcies a un concurs de joves talents de l’Hospitalet on van signar un contracte amb una petita discogràfica independent catalana anomenada Bip Bip Records. Durant l’estada en aquesta companyia discogràfica van publicar diversos treballs com les maquetes: Dragonfly i Roja, però la que els portà a l’èxit fou l’homònima Sidonie, d’on van treure diverses cançons com a sintonia publicitària, com per exemple (‘Sidonie Goes To Moog’, per als anuncis de la cadena FNAC.

Poc després van fitxar amb Sony Records amb quin han publicat la resta dels seus àlbums. Primer va ser Shell Kids (2003), on cantaven en anglès, i a partir de Fascinado (2005) i El incendio (2009) van passar a cantar en castellà.

Amb el seu darrer àlbum d’estudi El peor grupo del mundo (2016) van arribar a situar un dels singles del disc, Carreteras infinitass en el top 10 de la llista dels 40 Principals.

Vint anys donen per moltes anècdotes…Per exemple, la vegada que van tocar davant de només set persones, a Stuttgart; les dues peticions de mà que han presenciat damunt de l’escenari; la frustració de veure com sovint es quedaven a les portes de guanyar un premi; però també la satisfacció d’haver actuat al Hyde Park de Londres.

Aquest estiu, Sidonie ha presentat ‘Maravilloso’, un nou tema en el qual han fusionat estils i sons. La banda defineix la cançó com una “mescla inaudita de Georgie Dann i Nacho Vegas” i és que el grup confessa que els ha sortit “una cançó de xiringuito” i conviden al seu públic a “escoltar-la menjant fregits, bevent sangria i traient-se la sorra de sobre” perquè “l’estiu ja va arribar i la festa va començar”.

Podeu trobar tota la seva discografia a les Biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona: Sidonie

Us deixem amb el videoclip de la cançó ‘Siglo XX’.

No hi ha comentaris

Robert Redford

redford_crop1533613681932.jpg_1970638775

El mític actor i director nord-americà Robert Redford ha anunciat que es retira del món del cinema en una recent entrevista a una publicació del seu país.

A punt de complir 82 anys, l’intèrpret considera que ja ha arribat el moment de jubilar-se. Amb l’estrena de la seva última pel·lícula, The Old man and the gun, en la qual encarna a un cèlebre lladre de bancs, aprofita per acomiadar-se de la seva carrera com a actor, tot i que deixa oberta la possibilitat de continuar treballant com a director.

Redford va néixer a Santa Mònica i va estudiar a l’institut Van Nuys de Los Angeles (Califòrnia), en el qual va formar part de l’equip de beisbol i on va conèixer Natalie Wood. Als 18 anys va caure en l’alcoholisme, potser pel fet de la mort de la seva mare.

Més tard va estudiar pintura a l’Institut Pratt de Brooklyn i va viatjar per Europa; a la tornada, va fer classes d’escenografia teatral i interpretació a l’American Academy of Dramatic Arts de Nova York i va decidir-se per l’actuació.

A finals dels anys ’50 va començar a actuar a la televisió, on va participar en sèries com Perry Mason o La dimensió desconeguda. També va participar en obres teatrals, on destaca la seva actuació a Descalzos por el parque de Neil Simon, paper que repetiria a la pel·lícula del mateix títol rodada l’any 1967 amb Jane Fonda.

CBS_PERRY_MASON_096_CONTENT_CIAN_611696_1928_1280x720_502366787640_612770_640x360 

Redford ha participat en pel·lícules de gèneres diversos com Las aventuras de Jeremiah Johson, El gran Gatsby, Los tres dias del Cóndor, Todos los Hombres del presidente o la premiada Memorias de África.

Redford va conèixer en Paul Newman l’any 1968 quan va co-protagonitzar amb ell el western Dos Hombres y un destino, on interpretaven als mítics pistolers Butch Cassidy i Sundance Kid. A aquella pel·lícula es va forjar una amistat que va durar fins a la mort de Newman l’any 2008.

Junts van protagonitzar un altre clàssic del cinema de timadors, El golpe, realitzada per George Roy Hill l’any 1973. El film va guanyar el Premi Òscar a la Millor Pel·lícula.

resizer

L’any 1980, Redford s’estrena com a director amb la pel·lícula Gente corriente. La pel·lícula va ser un èxit de crítica i públic i va rebre el Premi Òscar al Millor Director. La pel·lícula va obtenir quatre estatuetes en total.

Redford ha dirigit nou llarmetratges, dels quals destaquem Un lugar llamado milagro, Quiz show, Leones por corderos o La conspiración, que és la darrera pel·lícula que va dirigir l’any 2010.

Redford està vinculat a l’estat de Utah, d’on era originària la seva primera dona, i als anys ’60 va comprar els terrenys d’unes pistes de ski als quals va posar el nom de Sundance, en homenatge al seu personatge de la pel·lícula Dos Hombres y un destino.

Allà va impulsar la creació del Sundance Institute i del Festival de Cinema de Sundance. Una iniciativa que pretenia unir creadors per fomentar projectes de cinema independents.

El Festival es celebra les dues darreres setmanes de gener a Park City, prop de Salt Lake City, la capital de l’estat.

A l’espai de cinema us hem preparat una selecció amb moltes de les seves pel·lícules, tant com actor com a director.

Us deixem amb el tràiler del seu darrer treball, pendent d’estrena.

No hi ha comentaris

La transparencia del tiempo

Avui us presentem la darrera novel·la policíaca que ha publicat Leonardo Padura,portada La transparencia del tiempo, amb el seu personatge Mario Conde. Desordenat, freqüentment borratxo, descontent i desencantat, com arrossegant una melangia, Conde és un policia de l’Havana que hagués volgut ser escriptor i que sent solidaritat pels escriptors, bojos i borratxos. Possiblement el detectiu més famós de l’Amèrica Llatina.

En aquest llibre un Mario Conde a punt de fer seixanta anys, i que se sent més en crisi i més escèptic que habitualment amb el seu país, li arriba de manera inesperada l’encàrrec d’un antic amic de l’institut, Bobby, que li demana ajuda per recuperar l’estàtua d’una verge negra que li han robat. Conde descobreix que aquesta peça és molt més valuosa del que li han dit, i el seu amic ha de confessar-li que prové del seu avi espanyol, que, fugint de la Guerra Civil, la va portar des d’una ermita del Pirineu català. Als baixos fons de l’Havana, Comte troba un sospitós al qual acaben matant. Amb l’assassinat d’un altre còmplice, Conde descobreix una inesperada trama de galeristes i col·leccionistes estrangers interessats en la talla medieval, i s’ensopega inevitablement amb la policia d’homicidis de l’Havana…

Amb tot això, en capítols intercalats, La transparència del temps també explica l’epopeia al llarg dels segles de l’estàtua, una verge negra portada amb l’última croada a una ermita del Pirineu per un tal Antoni Barral, i serà un altre Antoni Barral qui la salvi i es vegi obligat a embarcar com a polissó rumb a l’Havana.

Leonardo Padura (l’Havana, 1955) va treballar com a Leonardo_paduraguionista, periodista i crític, fins a aconseguir el reconeixement internacional amb la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pel detectiu Mario Conde: Pasado perfecto, Vientos de cuaresma, Máscaras, Paisaje de otoño, Adiós, Hemingway, La neblina del ayer y La cola de la serpiente, traduïdes a nombrosos idiomes i mereixedores de premis com el Cafè Gijón, el Dashiell Hammett, el Premio de las Islas i el Brigada 21. També ha escrit La novela de mi vida, el llibre de relats Aquello estaba deseando ocurrir i El hombre que amaba a los perros, una trepidant reconstrucció de les vides de Trotski i Ramon Mercader, traduïda a deu idiomes, venuts seus drets al cinema i mereixedora, entre altres, del Premi de la Crítica a Cuba. El 2012, Padura va rebre el Premi Nacional de Literatura de Cuba. La seva última novel·la, Herejes, ha merescut el Premio de Novela Historica Ciutad de Zaragoza i ha estat finalista dels premis francesos Médicis i Fémina. El 2015 va rebre el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres.

Moltes d’aquestes obres de Leonardo Padura les trobareu a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

Maria Aurèlia Capmany, centenari del seu naixement

logo-any-capmanyAvui es compleixen 100 anys del naixement d’una de les creadores més polifacètiques del nostre país, Maria Aurèlia Campamany.

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991), escriptora, pedagoga i política. Col·laboradora habitual a la premsa, a la ràdio i a la televisió, va destacar, també, pel seu activisme cultural i polític, per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, àmbit en què va esdevenir pionera a Catalunya i referent per a les generacions posteriors.

Va ser presidenta del PEN (1979-1983), regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991).

La carrera literària de Maria Aurèlia Capmany, que abasta tots els gèneres literaris, es va iniciar amb la novel·la Necessitem morir (1952), a la qual seguiren, entre d’altres, Betúlia (1956), El gust de la pols (1963), Un lloc entre els morts (1967), Feliçment, jo sóc una dona (1969), Quim/Quima (1970) o Lo color més blau (1982).

L’any 1960 va fundar, amb Ricard Salvat, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va impartir classes i va dirigir representacions teatrals. Com a dramaturga, destaquen Vent de garbí i una mica de por (1967), Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970), L’ombra de l’escorpí (1974), entre altres textos.

03-teatre-c

Armand Cardona Torrandell era íntim amic i col·laborador de Ricard Salvat i va conèixer i treballar ocasionalment amb Maria Aurèlia Capmany. Aquesta va publicar un breu article sobre l’exposició de Cardona, 50 màscares per un Carnaval, que va tenir lloc a la Galeria Pic el febrer de 1974.

Dins el gènere de l’assaig, Capmany va excel·lir amb obres com La dona a Catalunya: consciència i situació (1966), La joventut és una classe? (1969) o amb l’assaig literari Salvador Espriu (1972). Les seves memòries estan recollides als volums Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989).

04-assaig

Va obtenir diversos premis i reconeixements, com el Premi Joanot Martorell (1948), el Premi Sant Jordi de novel·la (1968), el Premi de la Crítica Serra d’Or de Teatre (1972) i de literatura infantil i juvenil (1982), el Premi del Ministeri d’Afers Estrangers Italià (1979) i la Creu de Sant Jordi (1982).

L’ambició literària i l’experimentació incessant, juntament amb el compromís amb la seva col·lectivitat, esdevenen dues de les constants de Capmany, una dona polifacètica i transgressora que és, sens dubte, una de les escriptores i intel·lectuals catalanes més importants del segle xx.

Per commemorar l’aniversari del seu naixement, s’han programat tot un seguit d’activitats per tota Catalunya,  de les quals destaquem l’exposició itinerant “Això era i no era: Maria Aurèlia Capmany entre nosaltres” que es podrà veure a diversos indrets de Catalunya fins al febrer dels 2019, l’espectacle ‘Carme Sansa diu i canta Maria Aurèlia Capmany’, la jornada pedagògica que es celebrarà a l’Espai Betúlia a l’octubre i el simposi que organitza l’IEC i l’Ateneu Barcelonès al novembre.

carme-sansa-article

Trobareu moltes de les seves obres i també llibres que parlen sobre la seva figura al nostre catàleg.

Us deixem amb una entrevista biogràfica a l’escriptora Maria Aurèlia Capmany a l’espai Personatges de TVE de 1977, dirigit per Montserrat Roig.

No hi ha comentaris

Indispensables de Grup Còmic

logo

El Grup de còmic i biblioteques del COBDC presenta per vuitè cop Els indispensables de Grupcòmic, on els membres del grup han escollit els 10 títols que els han semblat més rellevants entre l’editat durant el 2017.

Volem significar que l’ordre no té rellevància i els presentem alfabèticament.

La selecció té la voluntat de ser un reconeixement testimonial a partir de la perspectiva que dóna el nostre col·lectiu professional, el bibliotecari. Estem orgullosos de fer aquesta petita aportació singular i lliure, agraïts a un mitjà que tant plaer ens aporta.

labaladadelnorte2La balada del Norte 2 d’Alfons Zapico

Oviedo, 1934. Una vaga general revolucionària esclata la nit del 5 d’octubre i sumeix a tot el país en un profund caos. Tristán Valdivia, que havia tornat malalt des de Madrid a la casa paterna, busca refugi a la capital, mentre els revoltats avancen arrasant tot al seu pas. La ciutat roman en silenci, fins que de sobte se sent un soroll a la llunyania. És la dinamita dels miners… L’enfrontament està servit.

 

cubierta_el_club_del_divorcio_vol1_WEBEl club del divorcio 1 de Kazuo Kamimura

La jove Yûko, regenta un bar on treballen dones divorciades que intenten sobreviure com poden malgrat l’estigma social que pesa sobre el seu estat civil. Guardonat amb el Premi del Patrimoni del Festival Internacional de la Bande Dessinée de Angoulême 2017, aquest emotiu díptic descriu el dia a dia d’una cap, amfitriona i dona divorciada en el Japó dels anys setanta del passat segle.

 

equatoriaCorto Maltes: Equatòria de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero

Corto Maltes es troba a la seva estimada Venècia seguint les passes de Preste Juan, un monarca llegendari. Es creu que els seus dominis estaven poblats d’amazones, unicorns i tota classe de prodigis. No obstant això, el seu major tresor era un mirall a través del qual podia observar qualsevol part del regne. La cerca d’aquest objecte màgic portarà a Corto a recórrer un continent africà agitat pel colonialisme europeu de començaments del segle XX.

 

informe brodeckEl informe de Brodeck de Manu Larcenet

Brodeck, que acaba de sortir d’un camp de concentració, torna al seu poble, prop de la frontera amb Alemanya. Una nit arriba a l’hostal quan els homes del poble acaben de cometre un brutal assassinat. Llavors l’obliguen a escriure un «informe» sobre el succés amb la idea que se’ls «comprengui i perdoni».

 

jessica jones desatadaJessica Jones: Desatada de Brian Michael Bendis

Després de més d’una dècada, Jessica Jones torna a tenir sèrie pròpia. Des de llavors, molts han ocultat els seus secrets, i només una dona tan especial com ella pot descobrir-los. Recerques Alias ha tornat a obrir i el seu primer cas podria ser el més perillós de tots. El fabulós equip creatiu que ho va començar tot torna per oferir-te la col·lecció que no voldràs perdre’t.

 

zerocalcareKobane Calling de Zerocalcare

A Kobane Calling acompanyem a Zerocalcare en els seus viatges per Turquia, l’Iraq i Síria fins al cor del Kurdistan, travessant zones d’intens conflicte bèl·lic. L’estil de l’autor italià i la seva mirada personal es concentren a la ciutat de Kobane i la lluita del poble kurd contra l’Estat Islàmic, allunyant-se de la crònica impassible dels informatius per situar cada vinyeta en el paisatge natural i humà de la franja de Rojava.

 

Piruetas de Tillie Walden

Durant 10 anys el patinatge artístic ho va significar tot per a Tillie Walden. El patinatge era una peça clau de la seva identitat, un refugi segur on desconnectar de l’estrès del col·legi, l’assetjament escolar i la família. Amb el pas del temps, es va interessar per l’art i es va enamorar de la qual seria la seva primera xicota, i va començar a qüestionar-se com encaixava el patinatge artístic amb la resta de la seva vida.

 

poncho fuePoncho fue de Sole Otero

Lu i Santi es coneixen per un amic comú. Se citen, s’entenen, riuen, es besen i passen a complementar-se. Comencen a compartir, fan algun pla de futur, tenen sexe a tota hora i en qualsevol part i cadascun sembla comprendre les necessitats de l’altre. Però el temps corre, emergeixen les diferències i les discussions es fan freqüents.

 

tatuajeTatuaje de Manuel Vázquez Montalbán, Hernán Migoya i Bartolome Seguí

El cos d’un home nu apareix un dia a la platja de Vilassar de Mar. Un tatuatge gravat en la seva pell és l’única pista: “He nascut per revolucionar l’infern”. Carvalho és l’encarregat d’esbrinar la seva identitat. Una recerca que el portarà dels carrers de Barcelona als canals d’Ámsterdam en aquesta primera aventura d’una de les sagues de gènere negre més famoses de la literatura contemporània.

 

sostienepereiraSostiene Pereira de Pierre-Henry Gomont, segons la novel·la d’Antonio Tabucchi

Lisboa, 1938. El periodista cultural Pereira, obès, vidu i taciturn, viu embolicat en la nostàlgia del seu passat i pensa que no hi ha res més important que la literatura. Viu totalment aliè al que està passant al seu país i a Europa, on ha esclatat la guerra civil espanyola i on el feixisme creix per tot arreu. Fins que la seva trobada amb un jove activista capgirarà la seva vida.

No hi ha comentaris