Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per juliol, 2018

‘A banda i banda del límit’ d’Antoni Munne-Jordà

34_Banda_i_banda“No va ser cap casualitat. Havia de ser així. La primera vegada que el vaig veure, just arribada jo a la vila, a la cercavila de la festa Major, tan ben proveït, amb la minga de la bandera alçada i a l’altra mà aquell as de bastos que feia presagiar una bona mà de morter amagada sota el faldellí, capitanejant la colla del ball de bastons, el bròquil em va començar a suquejar…”

Així comença el conte “La festa Major de la Neus” d’Antoni Munné-Jordà inclòs al llibre A banda i banda del límit publicat pel Cep i la Nansa Edicions.

Dimecres 1 d’agost a les 20 h, al local social de l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú (c/Major 73) tindreu l’oportunitat d’assistir a una audició interpretada del conte.

L’activitat comptarà amb la participació de l’autor, l’actriu Anna Cabanes i els actors Ignasi Gimeno i Carles Serra.

A banda i banda del límit, recull set contes i quatre relats breus escrits entre 1970 i 2017.

Sis són inèdits, quatre publicats en revistes o volums de difusió reduïda, i un publicat a Internet. Tots plegats, alhora que un ventall temporal de quasi cinquanta anys en la pràctica de l’autor, ofereixen un mostrari d’interessos literaris i d’exercicis d’estil.

Hi trobarem des d’assaigs d’ècfrasi —la representació amb paraules d’allò que es percep amb altres sentits, com la pintura o la música—, el document apòcrif d’un fet històric inexistent —tot i que meticulosament documentat—, la tècnica del muntatge paral·lel, aproximacions heterodoxes a gèneres populars com el policíac, l’eròtic i el realisme social, fins a provatures diverses en la tècnica del microconte.

I tot situat en llocs i temps allunyats o ben domèstics i contemporanis.

Munné JordàAntoni Munné-Jordà (Barcelona 1948) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix la col·lecció Porpra i plata de Pagès Editors.

La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista Serra d’Or de la qual ha estat corrector i redactor.

Molt interessat en la ciència-ficció, una gran part de la seva obra s’inscriu en aquest gènere, del qual avui ja n’és un referent.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquesta i altres de les seves obres: Antoni Munné – Jordà

Us deixem amb un petit reportatge sobre l’autor i la seva obra.

No hi ha comentaris

Emily Brontë i ‘Cims borrascosos’

emily-bronte

Avui es compleixen 200 anys del naixement d’Emily Brontë, autora de la novel·la Cims borrascosos, tot un clàssic de la literatura anglesa. Inicialment, però, gairebé no va interessar els lectors i va desconcertar els crítics per la seva complexitat psicològica i estructural, per la intensitat del sentiment i la brutalitat dels personatges.

Va néixer el 30 de juliol de 1818 a Thorton (Yorkshire). Es va criar a la vicaría de la població de Haworth, on el seu pare era pastor, amb les seves germanes menors Charlotte i Anne i el seu germà Patrick.

El reverend Brontë els va permetre a les seves filles desenvolupar-se intel·lectual i artísticament i els va donar llibertat per llegir tot allò que els interessés i els va pagar classes de música, dibuix i idiomes. Tenia grans expectatives posades en el futur del seu fill, però també va impulsar la formació de les seves filles, costum gens habitual a l’època.

De ben jovenets, Emily i els seus germans van sentir ganes d’escriure i van concebre un món propi i fantàstic.

Emily era talentosa i somniadora i mai no va reeixir en les seves relacions amb el món exterior. Va treballar un temps com a institutriu i va passar una temporada a Brusel·les amb la seva germana Charlotte, però finalment retornà a Hawort i va dedicar la resta de la seva vida a les feines domèstiques, les passejades pel camp i l’escriptura.

bronte02_3529925b

Les tres germanes van autoeditar les seves poesies i, posteriorment, les seves novel·les: Jane Eyre de Charlotte, Cims borrascosos de l’Emily i Agnes Grey de l’Anne, totes tres sota pseudònims masculins.

Els seus darrers anys els va dedicar a cuidar del germà alcohòlic i el seu pare.

9788496863583Cims borrascosos és l’única novel·la que va escriure Emily Brontë. Aquesta novel·la romàntica que narra la història d’amor entre Catherine Earnshaw i Heathcliff. Mostra fins a on pot menar una passió contrariada i el desencadenament d’emocions mal dirigides.

La narració va a càrrec d’en Lockwood, un inquilí de Heathcliff, i de Nellie Dean, la criada dels Earnshaw,. L’acció arrenca a finals del segle XVIII, quan el petit Heathcliff arriba a Wuthering Heights, la casa ombrívola dels Earnshaw, i continua fins passada la mort dels dos protagonistes principals.

L’autora respecta el parlar vulgar de la gent del poble i no maquilla les coses innobles de la vida a ulls victorians (sordidesa, sensualitat, violència, passió, vicis…). El títol de la novel·la ja resulta aspre i el nom propi del protagonista també hi fa referència: “heath” significa erm i “cliff”, cingle.

Per escriure-la, Emily es va inspirar en el paisatge erm, ventós i boirós que aïllava del món la rectoria d’Haworth, en les històries sobre espectres i apareguts que la criada dels Brontë els explicava, en les rudes narracions dels paisatges de Yorkshire i, tal vegada, en el record d’un vell amor desigual i prohibit (Robert Clayton). A més, s’aprecia la influència de Byron i de la novel·la gòtica.

S’ha adaptat al cinema en diverses ocasions a la televisió, i també al teatre. Actors i actrius com Laurence Olivier, Timothy Dalton, Raph Fiennes, Tom Hardy, Merle Oberon o Juliette Binoche van representar a en Heathcliff i la Cathy. A la darrera versió dirigida per Andrea Arnold el 2011, Heathcliff és de raça negra, per accentuar la distància ètnica i social entre ell i la societat victoriana que el rebutja.

La influència que ha tingut la novel·la en artistes posteriors es tanta que, fins i tot se’n va fer una cançó. La cantant britànica Kate Bush va compondre ‘Wuthering Heights’ després de llegir la novel·la i veure la mini-sèrie de la BBC i el tema es va convertir en el seu single debut l’any 1978 i va arribar a ser número de les llistes d’èxits durant quatre setmanes.

Els irreverents Monty Python també van voler retre homenatge a aquests personatges i amb el seu iconoclasta sentit de l’humor van fer per la seva popular sèrie ‘The Monty Python’s Flying Circus’ ‘La versió amb senyals de Cims Borrascosos’.

No hi ha comentaris

El club dels 27

club-27

El passat dilluns 23 de juliol es complien 7 anys de la mort de la cantant britànica Amy Winehouse, la darrera artista en incorporar-se al tristament denominat Club dels 27.

El 27 Club o Forever Club, en anglès és un terme que fa referència a un grup d’influents músics de rock i blues, entre altres estils musicals, que van morir als 27 anys, majoritàriament a causa d’abusos d’alcohol, drogues, i en altres casos, suïcidis o accidents.

Brian Jones. Guitarra de The Rolling Stones. Va ser trobat ofegat a la piscina de casa seva amb grans quantitats d’alcohol i altres drogues a l’organisme el juliol de 1969, poc després que la seva xicota el deixés per en Keith Richard i els Stones el fessin fora del grup. Es desconeix si va ser un accident o un suïcidi.

Jimi Hendrix. Considerat com un dels guitarristes elèctrics més influents de la història de la música popular i com un dels músics més cèlebres del segle XX. Va morir el setembre de 1970. Es va ofegar amb el seu propi vòmit, causat per una sobredosi de pastilles per a dormir, mentre dormia. Es desconeix si va ser un accident o un suïcidi.

Janis Joplin. Va ser una cantant de rock and roll i blues. La seva veu i el seu esperit rebel la convertiren en una de les artistes més estimades del moviment contracultural de la dècada del 1960. Va morir l’octubre del 1970 per una sobredosi d’heroïna i altres drogues.

Jim Morrison. Va ser un poeta, cantant i líder, autor de les cançons i director dels videoclips de The Doors gran influència en la rebel·lia rockera. Va morir el juliol de 1971 a París d’una fallada cardíaca a la banyera de casa seva, quan es prenia un bany. Mai li van fer cap autòpsia, motiu pel qual es desconeix l’origen de la fallada. Probablement està relacionat amb el seu habitual consum excessiu d’alcohol i altres drogues.

Kurt Cobain. Cantant i guitarrista, autor de les cançons i líder de Nirvana, banda creadora d’un nou estil de rock i un dels primers a afinar la guitarra en re#. Es va suïcidar l’abril de 1995, en un moment vital al qual es medicava contra la depressió i prenia drogues recreatives. Es va tirar un tret al cap amb una escopeta.

Amy Winehouse. Cantant i compositora d’imatge icònica. Va obrir el camí per a un corrent de revivalisme soul encara avui en voga. La seva vida va estar marcada per l’abús de l’alcohol i altres drogues, inestabilitat emocional i anorèxia nerviosa. Va morir el juliol de 2001 a causa de l’alcohol.

Aquests són els membres més coneguts d’aquest club una mica macabre, però n’hi ha d’altres. El primer va ser Robert Johnson, guitarrista de blues. Les causes de la seva mort mai han estat clares, però la llegenda diu que va fer un pacte amb el diable per ser el millor guitarrista de blues de la història.

A l’espai de música hem preparat una selecció de la seva música.

Us deixem amb el tràiler del documental 27: Gone too soon que intenta comprendre per què aquestes estrelles particulars són tan mitificades i celebrades, i per què, efectivament, les seves vides van acabar quan ho van fer.

No hi ha comentaris

Revista Descobrir Catalunya: Vilanova marinera

portadaAl número d’agost de la revista Descobrir Catalunya trobareu un article titulat Vilanova marinera: Una passejada pel barri de Baix a Mar. L’article l’obre una fotografia impressionant de la Platja de la República amb tot de persones fent txi-kung i donant la benvinguda al nou dia. Baix a Mar, un barri, una gent, una manera de fer i de viure. Una passejada per la façana marítima Vilanova i la Geltrú ens convida a viatjar als molls i al port de pescadors, a descobrir la seva arquitectura popular i els jaciments dels primers pobladors o a cuinar el peix a la manera tradicional. Són les memòries vives d’un barri que ha anat transformant-se amb el pas dels anys però que conserva un patrimoni material i immaterial que vol continuïtat.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu força documentació sobre la marina de Vilanova i la Geltrú, us n’hem seleccionat un tast:

Alguns exemples són La Vilanova i la Geltrú desapareguda: des de baix a mar de l’Anna Lleó Albà, les Memòries de Baix a Mar del Josep Ayza, les Metàfores vilanovines de baix a mar de Ton Sanabra Illa, Baix a mar vist per Salvador Pujadas: 1911-1993, i Baixamar i la seva gent, 1979-2014, de la Rosa Maria Farriol.barques grogues

La revista de l’Associació de Veïns del Barri de Mar La Veu de Mar també la podeu consultar a les biblioteques.

A la gastronomia pròpia de Vilanova i la Geltrú tenen un paper molt destacat els plats de la cuina de la platja, i dels llibres i articles sobre aquesta cuina que trobareu a la Xarxa us volem destacar Mariners i terraires: apunts sobre la cuina de Vilanova i la Geltrú de Joan Collel (Pere Tàpias) i Francesc Murgadas, editat pel Centre d’Estudis de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer el 1987, i l’edició de El Mèdol (Tarragona) de 1996. Les Receptes dels pescadors de la platja de Vilanova i la Geltrú, que són una publicació de l’Institut Setmana del Mar. El 2003 la Diputació de Barcelona, dins la col·lecció De la terra al rebost: un passeig gastronòmic per la província de Barcelona va publicar Sípia: l’estrella de Vilanova i la Geltrú. El darrer llibre que us volem destacar en el tema gastronòmic és La Vilanova i la Geltrú de Mar: -de la via per avall- ranxos i ranxaires, de Antoni Miquel Cerveró, Ferran Ferrer Margalef, Josep Gámez i Font.

vida marineraSi esteu interessats en la pesca i els pescadors de Vilanova i la Geltrú, la llotja del peix, la Confraria i les dones en aquest àmbit, també tenim documents que en parlen.

I, es clar, si parlem de Baix a Mar no podem deixar de parlar del Port de Vilanova i la Geltrú.

A ponent de la platja, al peu del turó de Sant Gervasi, hi ha el jaciment arqueològic ibèric i romà de Darró. Sobre aquesta primera Vilanova també trobareu documentació a les Biblioteques de la ciutat.

I, finalment, si parlem de llibres on el protagonisme és el Barri de Mar, no podem deixar d’esmentar Les Barques grogues: Vinaròs 1950-Vilanova i la Geltrú 1954, un relat novel·lat que Josep Ayza Rosales fa d’una família de pescadors durant els anys de la dictadura del general Franco Bahamonde, i el llibre La Vida marinera a Vilanova i la Geltrú de Xavier Garcia amb pròleg de Miquel Coll i Alentorn.

No hi ha comentaris

‘Dins el riu, entre els joncs’ d’Antoni Munné-Jordà

portadaAquesta setmana us presentem la darrera novel·la de l’escriptor Antoni Munné Jordà.

Un dels episodis més controvertits del Franquisme va ser la División Azul, un dels fracassos militars i polítics més sonats de la dictadura. Segona Guerra Mundial, any 1941: el govern franquista envia una unitat d’infanteria a lluitar amb l’exèrcit alemany, amb l’objectiu d’enderrocar la Unió Soviètica.

A Catalunya, les crides per anar a lluitar contra els comunistes no van tenir gaire èxit, però al voltant d’un miler de catalans es van unir a la causa. Però de tots aquests voluntaris que es van allistar a la División Azul el juny del 1941 se n’ha parlat ben poc.

Antoni Munné Jordà ho fa a Dins el riu, entre els joncs, publicat per l’editorial Males Herbes, la primera novel·la que tracta de la División Azul des d’un punt de vista català. Una obra corprenedora que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la 2a Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d’alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a alemanya.

L’escriptor es posa a la pell de tres joves d’idearis diferents que van decidir allistar-se a la Divisió d’Infanteria de la Wehrmacht i lluitar al costat de Hitler en una guerra devastadora.

El llibre, minuciosament documentat, permet entreveure les circumstàncies que van empènyer a alguns nois catalans a fer costat a l’Alemanya nazi en front de la Rússia comunista. També s’hi fan evidents els motius pels quals, a la tornada preferien esborrar-ne el record.

Munné Jordà es va apropar per primer cop a aquest tema amb la novel·la Entre Sant Peters i Sant Pau, on feia una reflexió sobre la difícil integració a la societat de personatges com els que coneixerem amb aquesta novel·la, i sobre les conseqüències de tot això en la generació següent.

La novel·la ha estat inspirada pel mateix pare de l’autor, la fotografia del qual trobem a la coberta del llibre. A través dels recorreguts vitals dels seus personatges, l’autor es qüestiona i fa qüestionar els lectors per què alguns nois catalans, i fins i tot catalanistes, van fer costat a l’Alemanya nazi enfront de la Rússia comunista.

Munné JordàAntoni Munné-Jordà (Barcelona 1948) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix la col·lecció Porpra i plata de Pagès Editors. La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista Serra d’Or de la qual ha estat corrector i redactor. Molt interessat en la ciència-ficció, una gran part de la seva obra s’inscriu en aquest gènere, del qual avui ja n’és un referent.

A banda, ha estat un dels difusors del gènere a Catalunya amb diverses iniciatives, com ara les antologies Narracions de ciència-ficció (1985) i Temps al temps (1990). El 1997 fundà amb Jordi Solé i Camardons la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia.

Dirigí també uns anys l’editorial Pleniluni, dedicada al gènere, i dins de l’Editorial Pagès, el 2000 impulsà la col·lecció Ciència-ficció, dirigida per ell mateix. A banda, ha escrit una vintena de llibres entre narrativa, narrativa infantil i juvenil i assaig literari.

Munné Jordà presentarà el llibre dimecres 25 de juliol a les 19.30 h al Foment Vilanoví acompanyat de cineasta i historiadora Isona Passola.

 

No hi ha comentaris

Akira fa 30 anys

comprar-bluray-akira-otomo-ciberpunk

El 16 de juliol de 1988, els cinemes japonesos estrenava Akira, l’adaptació del manga de Katsuhiro Otomo realitzada per ell mateix que estava destinada a canviar el cinema d’animació.

Any 2019. Neo-Tòquio és una ciutat construïda sobre les runes de l’antiga capital japonesa destruïda després de la Tercera Guerra Mundial. Japó és un país a la vora del col·lapse que sofreix contínues crisis polítiques. En secret, un equip de científics ha reprès, per ordre de l’exèrcit, un experiment per trobar a individus que puguin controlar l’arma definitiva: una força denominada “l’energia absoluta”.

Però els habitants de Neo-Tòquio tenen altres coses de les quals preocupar-se. Un d’ells és Kaneda, un jove pandillero líder d’una banda de motoristes. Durant una baralla, el seu millor amic, Tetsuo, pateix un estrany accident i acaba ingressat en unes instal·lacions militars.

87870.alfabetajuega-15-mejores-manganimes-akira-1-06112014

Allà els científics descobriran que és el posseïdor de l’energia absoluta. Però Tetsuo, que no es resigna a convertir-se en un conillet d’índies, molt aviat es convertirà en l’amenaça més gran que el món ha conegut.

Aquesta és la premissa d’Akira, que no va arribar a Espanya fins 4 anys més tard. L’any 1990, l’Editorial Glénat va començar a publicar una edició en petit format i a color, versió feta per la seva publicació als Estats Units i el 1991 la cinta s’estrenava al Festival de Cinema de Sitges i l’any 1992 es va poder veure a les sales comercials, tot i que amb molt poques còpies.

L’estrena d’aquest anime, sumada a l’èxit de sèries televisives com Dr. Slump o Bola de Drac, van popularitzar el cinema d’animació japonès i el còmic manga a tot el món i, sobretot, atreure a la lectura de còmics a adults i també dones, doncs fins aleshores es considerava que llegir còmics era una activitat pròpia de nens.

Akira va ser una superproducció, va costar 7 milions de dòlars, que va obtenir excel·lents crítiques tant per la seva impactant història com pel seu impecable i imaginatiu estil visual.

En definitiva, es tracta d’una obra clau del cinema anime que ha influït en gran part del cinema d’animació i digital asiàtic dels anys noranta.

DdSwikfVMAAgXLKAl manga, apareix que Tokio havia d’acollir la celebració dels JJOO l’any 2020, però l’explosió nuclear que va destruir part de la ciutat ho fa impossible i la trama del còmic passa l’any 2019 i ara l’estadi olímpic abandonat alberga els secrets del Projecte Akira.

La casualitat ha fet que el COI decidís que Tokio acollís els JJOO l’any 2020. La coincidència, lluny d’espantar els organitzadors ha fet que utilitzin imatges de la pel·lícula en actes promocionals i per fer murals per cobrir les obres de millora que s’estan fent a alguns barris de la ciutat.

Trobareu la pel·lícula a la secció d’animació de l’espai cinema i el còmic a la còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

El Tingladu 2018

43

EL TINGLADU, un dels festivals gratuït i d’entrada lliure més importants avui en dia a Catalunya, portadacomença aquest dijous 19 de juliol la seva 11à edició i promet quatre dies d’adoctrinament.

Per aquesta edició els grups participant són aquests:

Un dels grups més en forma dels Països Catalans. Els Txarango agraden, captiven, diverteixen i generen un ambient únic. És difícil que a hores d’ara encara no els coneixis però no deixis que t’expliquin com és el seu pas pel Tingladu.

Solleric que sap què és un bon globu al sol mentre sonen ritmes hipnòtics i mots robòtics. L’Atlanis de Joan Miquel Oliver, antic líder d’Antònia Font, es podrà sentir molt a prop del mar.

Uns dels grups pioners del hip hop en castellà també serà al Tingladu: SFDK Oficial acrònim de Siempre Fuertes De Konciencia. “Lucifer” és un dels seus èxits més recents però molts els recordaran per líriques excelses com les de “Fumar cagando”

Guitarres a la màxima potència. Un directe xocant, impressionant. Jardín de la Croix et retrona el cos i l’ànima.

Són inquiets i al·lèrgics a l’immobilisme. El trio osonenc la iaia també serà al Tingladu.caritat humana

El raper mallorquí també serà al cartell del Tingladu. Josep Valtonyc ha estat condemnat per la justícia espanyola a 3 anys i 6 mesos de presó per les lletres de les seves cançons. Però ha decidit no renunciar al seu art i posar el seu cas al servei de la lluita col·lectiva pels drets fonamentals. Ell no abaixa el cap. Tu no el deixis sol. Col·labora amb la caixa de resistència

Els vilanovins Copa Lotus treballen en un tercer disc després d’haver presentat ‘Moixó Foguer’ i ‘Batxillerat nocturn’. Potser, com que juguen a casa, ja tindran preparada més d’una sorpresa.

Més que un cantautor, Pau Vallvé és un experimentador i un inventor. Capaç de fer tots els papers a l’hora de crear uncopa lotus disc, damunt de l’escenari sap com transformar l’atmosfera sonora i atraure a la seva xarxa tothom qui el senti.

Els penedesencs SIDRAL BRASS BAND obriran el #Tingladu18 presentant ‘Clap!’, un espectacle que és una obra teatral i un concert a l’hora. ‘Clap!’ és música i és clown, és per a petits i grans, per l’amor al teatre i a la música, i, sobretot, perquè la música ens faci volar!

La cantant i compositora Judit Neddermann també serà al #Tingladu18. Ens presentarà el seu tercer disc, titulat “Nua”.

El rap compromès de les valencianes Pupil·les també serà present al Tingladu!gertrudis

Dijous de Tingladu serà el torn d’Ovidi4. Nascuts enmig de la democràcia de l’amnèsia decretada i l’oblit planificat, quatre joves que ja no ho són tant es troben, comparteixen i celebren humilment Ovidi Montllor a través de poemes, músiques i reflexions.

Des de Gurb, Judit Puigdomènech JU ho té clar i ho demostra a cada oportunitat. El talent i la joventut van agafats de la mà en el seu cas. I apunta maneres perquè en sentim a parlar temps i temps.

Fa temps que volten i volten, fent el ventilador, pels escenaris d’arreu. Però ara volen alt. Diumenge gaudirem del directe de intanaGertrudis Band al Tingladu.

La segona formació que ens acompanyarà al Tingladu és Intana, liderada per Núria Moliner, que amb la seva veu encisadora canta sobre pèrdues i perdre’s, sobre reptes i pors, sobre estimar, sobre marxar i tornar. En directe es presenta acompanyada per Guillem Callejón, Jordi Mestres i Ricard Parera.

El grup liderat per Jair Domínguez promet ritmes ballables, guitarres contundents i delictes d’odi a parts iguals. Caritat Humana també serà al Tingladu!

Qui va ser líder d’un dels grups referents de la música Jardin de la croixcompromesa, Obrint Pas, ha tornat als escenaris per mostrar la seva faceta més personal. Xavi Sarrià també serà al #Tingladu18.

Els valencians ZOO s’han convertit en una cita habitual del festival. Si encara no els heu vist en directe, no podeu perdre més temps!

El Tingladu sempre aposta per talents emergents. És el cas del jove Miquel del Roig, tot un descobriment que oferim al públic. Li pronostiquem un camí d’èxits i suport popular ;)

1

2 Llegeix més

No hi ha comentaris

El compositor del mes de juny: Antonio Vivaldi

antonio-Vivaldi Antonio Vivaldi és un violinista i compositor italià. Va néixer de manera prematura a Venècia el 4 de març de 1678 en mig d’un terratrèmol, i va morir a Viena el 28 de juliol de 1741. Estudia música amb el seu pare, violinista de l’orquestra de San Marco.
Ordenat de sacerdot (1703). Degut al seva delicada salut, patia asma des de ben jove, ben aviat l’aparten de les seves funcions i fou nomenat mestre de violí del Seminario Musicale del Pio Ospedale della Pietà (1703-1740), institució pedagogicobenèfica per a noies òrfenes i un dels conservatoris venecians més cèlebres, on fou professor de violí i mestre de cor.
Els seus cabells roigs li valgueren el sobrenom de Prete Rosso. Sembla que fou mestre de capella del príncep de Hesse-Darmstadt, a Màntua. Efectuà tournées com a violinista i director i actuà com a empresari a diverses ciutats europees. El 1740 abandonà Venècia i es dirigí a Viena, on morí solitari.

És autor de quaranta-cinc òperes i dos oratoris, i també d’una quarantena d’obres religioses i vint-i-vuit cantates i serenates. La seva producció instrumental és molt extensa i d’una gran qualitat: setanta-cinc sonates per a dos i tres instruments, vint-i-tres simfonies, que influïren d’una manera decisiva en l’estructura de la simfonia preclàssica, i uns quatre-cents setanta concerts, la majoria dels quals escrits per a instruments solistes: violí, violoncel, flauta, oboè, fagot i mandolina; els altres són concerti ripieni o concerti grossi.

Els més cèlebres són Les estacions, que pertanyen al recull Il cimento dell’armonia, opus 8, com també L’estro armonico, opus 3 i La stravaganza, opus 4. L’equilibri que obtingué entre el conjunt instrumental ( i tutti ) i els solistes ( i soli ) és perfecte, i se’n desprenen una gràcia i una naturalitat extraordinàries. Els instruments hi són utilitzats amb un gran virtuosisme.
Concebé la major part de les seves obres per al conjunt instrumental de l’Ospedale della Pietà, la qual cosa li permeté una confrontació amb les possibilitats reals, que es tradueix en una instrumentació intel·ligent i en una possibilitat de virtuosisme extraordinari. El seu art instrumental té una gran força lírica, que procedeix del camp dramàtic, la qual cosa li dóna un to molt personal.
És el més imaginatiu dels compositors de la seva època, que sap variar ininterrompudament els elements melòdics i rítmics, que evolucionen dintre una harmonia tonal rica i plena de sorpreses.

A la Xarxa de Biblioteques de Vilanova i la Geltrú trobareu tots aquests llibres i enregistraments sonors sobre Antonio Vivaldi i de la seva obra.

No hi ha comentaris

Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig

Òscar Cadiach i Puig s’ha convertit en el primer alpinista català a assolir els 14 cims de més de 8.000 metres de la Terra, sense l’ajut d’oxigen addicional, després de l’ascensió del Broad Peak principal el 27 de juliol de 2017.

portadaEl llibre del periodista Francesc Joan i Matas que us presentem avui, Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig: trenta-cinc anys als cims més alts de la Terra sense oxigen addicional, acompanyat de magnífiques fotografies, és testimoni de les grans aventures del muntanyenc tarragoní (1952) als gegants de l’Himàlaia. Des de la seva primera gran conquesta, el Nanga Parbat (1984), on va fer una variant en la travessa del Rupal cap al Diamir, Cadiach ha protagonitzat destacades gestes: fou el primer occidental a escalar la cara NNW de l’Everest i el segon esgraó en lliure (1985); i obrí noves rutes al Broad Peak Central, la Fem Tarragona per la vessant del Xinjiang xinès (1992), i al Cho Oyu, la Free Tibet, per l’aresta NNW (1996). El 2012 inicià la cursa per culminar els sis darrers vuitmils que li faltaven:oscar cadiach l’Annapurna, el Dhaulagiri, el K2 —els tres aconseguits aquell mateix any—, el G-I, el Kangchenjunga (tots dos el 2013) i el Broad Peak (2017), que coronà després de quatre expedicions consecutives. És guia d’alta muntanya UIAGM i tècnic superior d’Esport en l’especialitat de Muntanya. Té la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.

Francesc Joan i Matas (Cambrils, 1972) és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. És redactor en cap d’esports del Diari de Tarragona, el mitjà des d’on ha seguit les expedicions de l’Òscar Cadiach durant les dues darreres dècades.
Ha col·laborat també amb diaris com Marca i Sport. Guanyà el Premi Nacional de Periodisme Mañé i Flaquer el 2006. És autor dels llibres Olímpics tarragonins (Cossetània Edicions, 2008) i L’any del centenari del Reus Deportiu (2010). Formà part de l’equip de redacció de l’Enciclopèdia de l’Esport Català (2011- 2014).

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més testimonis personals d’alpinistes, i d’altres obres relacionades amb l’alpinisme.

No hi ha comentaris

El Sud de nou revisitat

poltadaAvui us presentem el nou llibre del periodista i escriptor vilanoví Xavier Garcia i Pujades, El Sud de nou revisitat, amb el que va aconseguir el II Premi Serret Terra de Cruïlla. Es tracta d’una crònica renovada de la seva constant fidelitats als homenots i paisatges de les terres de l’Ebre, de les quals ha esdevingut inevitable referent literari. El seu estil i les seves maneres de dibuixar el territori segueixen la tradició de l’obra dels seus admirats Josep Pla, Sebastià Juan Arbó i Artur Bladé. Garcia traça un plànol ple de detalls d’unes terres sovint oblidades, destaca paisatges i persones, “anant pels pobles”, al més pur estil Josep Pla.

En aquesta obra memorialística amb grans pinzellades literàries l’autor viatja pels seus paisatges de preferència, els pobles i les terres de l’Ebre, a la recerca del que ha quedat després d’allò que considera la devastació ecològica, econòmica, social i política dels darrers cinquanta anys. En la solitud de la Terra Alta, sent la força d’aquesta terra, al compàs de tots els combats, locals i globals, per un món millor, i també la grandesa d’unes biografies anònimes de dones i homes que han dignificat la memòria d’aquest país petit del sud i, de retruc, de tot Catalunya. Amb aquesta obra va guanyar el Premi Serret de Literatura Rural, dotat pel Museu de la Vida Rural.

“A la primera part evoco aquells primers contactes amb els pobles de la Ribera d’Ebre. Són vivències, impressions i evocacions d’aquelles comarques que vaig conèixer, fent el salt del que hi havia aquells anys i del que hi ha ara. I em pregunto com és que jo, després de tants anys, continuï fixat amb aquests paisatges. La segona part del llibre és més d’assaig, sobre quina mena de cultura rural és possible.

Es pot dir, doncs, que he conegut els interiors de moltes cases pageses, pescadores, pastores i artesanes, d’un ruralisme ja modernitzat, però en tots els casos amb aquell grau d’antiga saviesa camperola, que sempre m’ha emocionat.”

Xavier Garcia i Pujades (Vilanova i la Geltrú, 1950) haxavier_garcia exercit el periodisme, l’assaig ecològic, la crònica territorial (amb les tensions camp-ciutat), la biografia cultural i política de diverses personalitats catalanes (Esteve Fàbregas, Esteve Albert, Teodor Garriga, Artur Bladé, Joan Guinjoan, Josep M. Murià, etc.) i els retrats literaris, reunits en les sèries dels Homenots del Sud i, darrerament, en el volum Heterodoxos europeus. 25 biografies de la consciència ecològica del segle XX.

Va participar en la fundació del diari Avui, del qual va ser redactor entre els anys 1976 i 1992, i del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya, editors de la revista Userda (1977). També ha participat en les campanyes de Nacionalistes d’Esquerra (1979-1983), per vincular-se després a Els Verds-Alternativa Verda, amb els col·legues Santiago Vilanova i Xavier i Enric Borràs, entre molts d’altres.

Ha escrit llargament per a diaris i revistes, i ha publicat més d’una trentena de llibres. El Sud de nou revisitat forma part d’una trilogia memorialística, començada amb Memòria de la Catalunya Nova (1957-2000) i continuada amb Pelegrí de la Ribera d’Ebre (1969-1999).

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Xavier Garcia.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »