Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per març, 2018

Frankenstein o el Prometeu modern: celebrem el seu bicentenari

56df7b0aea9cb518c77a7a6c1f2fc35bAmb només 18 anys, Mary Shelley va començar a escriure la seva obra més coneguda: Frankenstein o el Prometeu modern, considerada tot un clàssic dins del gènere de la novel.la gòtica i gòtica i el primer text de ciència ficció de la literatura.

Frankenstein o el Prometeu modern, en anglès Frankenstein or The Modern Prometheus, va ser publicada el març de 1818, i el text explora temes com la moral científica, la creació i la destrucció de la vida, així com l’audàcia de la humanitat en relació amb Déu. D’aquí, el subtítol de l’obra: el protagonista intenta rivalitzar en poder amb déu, com una mena de Prometeu modern que arrabassa el foc sagrat de la vida a la divinitat per afavoir els homes i resulta cruelment castigat pels déus.

Concebut com a relat de terror, s’hi destil.la el concepte de caràcter científic, moral i filosòfic sobre el dret de l’ésser humà a crear vida intel·ligent i quines conseqüències comportaria una acció com aquesta, la resurrecció mitjançant l’ús d’electricitat i la por i la intolerància a la singularitat.

1200px-RothwellMaryShelleyL’autora britànica Mary Shelley, filla de dos intel·lectuals rebels, William Godwin i Mary Wollstonecraft, va ser també la segona esposa de Percy Bysshe Shelley, poeta líric i un altre gran rebel.

En una casa prop del llac de Ginebra a Cologny, on s’hi estaven amb la seva germanastre Claire Clairmont i Lord Byron, i obligats a una clausura obligada a causa de les pluges, és on l’autora va concebre Frankenstein o el Prometeu modern prenent com a base una conversa fosca i interessant, d’on sorgeix la idea de fer-ne un relat curt i amb l’ajuda de Shelley, amplià la narració fins a convertir-la en el clàssic que nosaltres coneixem.

Frankenstein per a molts de nosaltres és el nom d’un monstre més que el cognom del creador d’un monstre. De fet monstre i creador són en realitat dues meitats antitètiques de la mateixa persona. Victor Frankenstein representa els sentiments i la seva criatura sense nom és l’enteniment.

El monstre ha esdevingut una icona de la cultura popular. Si Frankenstein encara no forma part del teu entorn, a la Biblioteca el trobaràs en diferents formats i dirigits a diferents franges lectores. Els companys del Prestatge Virtual de Novel·la han preparat una guia de lectura molt complerta sobre aquest mite: Guia de Lectura Frankenstein o el Modern Prometeu.

Us deixem amb el tràiler de Remando al viento (1988). Pel·lícula de Gonzalo Suárez on es fantaseja amb els orígens del relat.

No hi ha comentaris

Visca la revolució

IMG_20180327_132646_616

La Biblioteca Armand Cardona Torrandell acull fins el proper divendres dia 6 d’abril l’exposició Visca la Revolució! produïda pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil.

Tal i com presenta aquesta exposició l’escriptor i especialista en literatura infantil i juvenil Pep Molist, “n’hi ha prou amb una gallina que diu que no vol pondre cap més ou; amb una granota que lluita per fer realitat els seus somnis; amb una nena que no es vol treure les ulleres perquè ja són part d’ella mateixa; amb una bala que canvia de trajectòria… per capgirar el curs d’una vida, o fins i tot, el curs de la història. Deia algú que un petit gest és poderós. Pot fer sortir el sol en un dia de pluja, i pot canviar el tarannà de la nostra escola, el nostre barri, la nostra ciutat, el nostre país, el nostre món…”

La mostra es vertebra en diferents dimensions per entendre la revolució: Un gest. La revolució comença per un mateix; una persona. La revolució s’escampa; un grup. La revolució és un fet; revolucionaris amb nom i cognom; revolucions científiques; revolucions pendents, i el test del bon revolucionari.

IMG_20180327_132616_391

La mostra ens presenta contes que al llarg de la història han parlat de la revolució ja sigui de forma col·lectiva o individual. Hi trobarem personatges que decideixen revolucionar-se, hi trobarem revolucions minúscules i íntimes, però també algunes de majúscules i col·lectives. Totes a favor dels canvis i de les millores de tot allò que ens envolta.

La Biblioteca posa a la vostra disposició aquells documents que estan inclosos en el catàleg de l’exposició i que formen part del fons bibliotecari: Bibliografia

No hi ha comentaris

Comictitza a Andersen!

neudachniki.-Gans-Hristian-Andersen-600x480

Heu llegit mai el conte de La sireneta? I el de La reina de les neus? O El soldadet de plom? L’aneguet lleig? La princesa i el pèsol?

Segur que has escoltat més d’una vegada algun conte de Hans Christian Andersen i segur que tu mateix n’has llegit i quan siguis més gran els continuaràs llegint i també els explicaràs.

soldadet neus  la-princesa-i-el-pesol-9788498250237  aneguet

Però mentre tot això arriba i per celebrar el Dia Internacional del Llibre Infantil, actualitzem els contes d’aquest autor en format còmic? T’hi atreveixes?

Logo_Andersen_comic_casAquest dia es celebra el  2 d’abril amb motiu el naixement d’Hans Christian Andersen, l’autor de molt contes considerats com a clàssics, enguany es convoca el concurs “Un conte de H. C. Andersen en còmic”.

Hi podran participar els lectors i lectores que cursin Primària o primer cicle de Secundària, a través del seu centre docent o des de la biblioteca. Caldrà que triïn un dels contes escrits per Andersen i que el dibuixin entre quatre i dotze vinyetes , en format còmic que com a màxim haurà d’ocupar 3 fulls Din A4, signat individual o col·lectivament.

Cada centre docent i biblioteca seleccionarà un màxim de tres còmics i remetre’ls a Barcelona, al Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, abans del 23 d’abril. Podeu descarregar les bases aquí: Bases Concurs Andersen en còmic

Els premis constaran d’un diploma i un lot de llibres per ales diferents categories: primers lectors, lectors avançats i súper lectors. El jurat qualificador estarà integrat per representants de cadascuna de les seccions i farà públic el veredicte abans del 21 de maig.

andersenEls originals no seran retornats als autors i l’entitat organitzadora podrà usar el dibuixos guanyadors en diferents suports i usos relacionats amb el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil.

Encara no has decidit quin conte vols “comictitzar”? Vine a la biblioteca Armand Cardona perquè tenim tots els contes que va escriure Andersen! Podràs triar, llegir i escollir el que més t’agradi, pel motiu que sigui.

Que qui va ser Hans Christian Andersen? Fou un escriptor danès, fill d’un humil sabater. El coneixem sobretot pels seus contes infantils, alguns inspirats en rondalles i llegendes nòrdiques, però la majoria inventats per ell i caracteritzats per una gran imaginació, humor i sensibilitat.

Aquests més de 200 relats, alguns traduïts a moltes llengües, han estat reeditats i gràcies a ells ha estat reconegut com un autor dels clàssics de la literatura infantil.

No hi ha comentaris

30 anys de ‘Mujeres al borde de un ataque de nervios’

cartelAvui es compleixen 30 anys de l’estrena de Mujeres al borde de un ataque de nervios de Pedro Almódovar.

Va ser la seva cinquena pel·lícula com a director i s’ha convertit en una de les millors comèdies del cinema espanyol, i també una de les més icòniques.

La pel·lícula va triomfar a taquilla (amb més de 3 milions d’espectadors) i va guanyar 5 Premis Goya. També va estar nominada als Premis Òscar i als Globus d’Or.

Mujeres al borde de un ataque de nervios és un vodevil modern, inspirat lleugerament en La voz humana (1930) de Jean Cocteau , una obra d’un acte que explica el llarg monòleg d’una dóna al telèfon, abandonada pel seu amant.

Pepa i Iván són actors de doblatge. Ell és un faldiller empedreït i, després d’una llarga relació, trenca amb Pepa. En quedar-se sola, Pepa no suporta viure en una casa plena de records i decideix llogar-la.

Mentre espera que Iván vagi a recollir la maleta, la casa se li va omplint de gent extravagant…el fill de l’Iván amb la seva xicota, la seva ex-dona, que acaba d’escapar d’un psiquiàtric, la seva nova amant, advocada, una amiga de la Pepa, la portera, un taxista…

Amb tot aquest grup de personatges, Mujeres al borde de un ataque de nervios ha proporcionat alguna de les escenes més memorables de la història del cinema espanyol com la melena al vent de Julieta Serrano en moto, Maria Barranco (Candela) amb les seves arrecades de cafeteres dient ‘horroroso, horroroso’ o la recepta del Gazpacho amb somnífer de Carmen Maura (Pepa).

El pòster de la pel·lícula va ser la primera col·laboració d’Almódovar amb el dissenyador gràfic argentí Juan Gatti.

L’èxit internacional de la pel·lícula, i l’admiració que Almodóvar suscitava entre diverses actrius de Hollywood, va fer que aviat sorgissin rumors sobre una nova versió en idioma anglès. Es va dir que Jane Fonda havia adquirit els drets pel projecte, i es rumorejava que ella podria protagonitzar-lo al costat de Julia Roberts i altres estels; però el film no es va fer realitat.

567b96a6617571848558d3564362ee32

 

També és va voler fer una sèrie de televisió, projecte que tampoc va funcionar però el 2010 sí es va estrenar una adaptació de l’argument a Broadway: es va estrenar a finals d’any amb una tèbia acollida i el gener de 2011 van cessar les funcions. Posteriorment, amb correccions en el guió, l’adaptació teatral es va estrenar a Londres, amb un millor acolliment.

A l’espaicinema trobareu exposades aquesta i moltes altres pel·lícules d’Almodóvar.

No hi ha comentaris

El compositor del mes de març: Frédéric Chopin

Si el piano és l’instrument romàntic per excel·lència es deu en gran part a l’aportació de Frédéric Chopin: a l’extrem oposat del pianisme orquestral del seu contemporani Liszt (representant de la faceta més extravertida i apassionada del Romanticisme), el compositor polonès va explorar un estil intrínsecament poètic, d’un lirisme tan refinat com subtil, que encara no ha estat igualat.

Frederic_Chopin_photo Frédéric Chopin (Fryderyk Franciszek Chopin) va néixer a Zelazowa Wola, actual Polònia, el 1810 i va morir a París el 1849. Fill d’un mestre francès emigrat a Polònia, Chopin va ser un nen prodigi que des dels sis anys va començar a freqüentar els grans salons de l’aristocràcia i la burgesia poloneses, on va suscitar la sorpresa dels assistents gràcies a la seva sorprenent talent. D’aquesta època daten també les seves primeres incursions en la composició.

Els seus estudis musicals a Varsòvia li van proporcionar una sòlida base teòrica i tècnica, i ja des de 1829 va emprendre la seva carrera professional com a solista amb una sèrie de concerts a Viena.

El fracàs de la revolució polonesa de 1830 contra el poder rus va provocar el seu exili a França, on molt aviat es va donar a conèixer com a pianista i compositor, fins a esdevenir el favorit dels grans salons parisencs. En ells va conèixer a alguns dels millors compositors del seu temps, com Berlioz, Rossini, Luigi Cherubini i Vincenzo Bellini, i també, en 1836, a la qual havia de ser un dels grans amors de la seva vida, l’escriptora George Sand.

En aquells dies Chopin es trobava greument afectat per la tuberculosi, traslladant-se a Mallorca cercant un clima més benigne per la seva malaltia, i va trobar refugi a la cartoixa de Valldemossa. En 1848 va realitzar encara una última gira de concerts per Anglaterra i Escòcia, que es va saldar amb un extraordinari èxit.

Excepte els dos concerts juvenils per a piano i alguna altra obra concertant i cambrística, tota la producció de Chopin és dirigida al seu instrument musical, el piano, del qual va ser un virtuós incomparable. Tot i això, la seva música queda lluny de ser només un vehicle de lluïment, car en les seves composicions hi ha molt de la tradició clàssica, de Mozart i Beethoven, i també una mica de Bach, el que confereix a les seves obres una envergadura tècnica i formal que no es troba en altres compositors contemporanis, més afectes a l’estètica de saló.George_Sand

La melodia dels operistas italians, amb Bellini en primer lloc, i el folklore de la seva terra natal polonesa, evident en les seves sèries de masurques i poloneses, són d’altres influències que atorguen a la seva música la seva peculiar i inimitable fisonomia.

A tot això cal afegir la pròpia personalitat del músic, que si bé en una primera etapa va conrear les formes clàssiques (Sonata núm. 1, els dos concerts per a piano), a partir de mitjans de la dècada de 1830 va preferir altres formes més lliures i simples, com els impromptus, preludis, fantasies, scherzi i danses.

Són obres aquestes tan brillants -si no més- com les dels seus predecessors John Field i Carl Maria von Weber, però que no busquen tant la brillantor en si mateixa com l’expressió d’un ideal secret; música de saló que sobrepassa els criteris estètics d’un moment històric determinat. Els seus poètics nocturns constitueixen una excel·lent prova d’això: d’exquisit refinament expressiu, tenen una qualitat lírica difícilment explicable amb paraules.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests obres i enregistraments de Frédéric Chopin.

No hi ha comentaris

Fotopoemes

Demà es celebra el dia de la poesia i des de la Biblioteca us volem proposar una activitat molt especial, el taller Fotopoemes.

En el marc del projecte BiblioLab, impulsat per la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, la Biblioteca acollirà el dijous 5 i divendres 6 d’abril de 17:30 a 19:30h aquest taller a càrrec de Clicme, petites experiències fotogràfiques.

Aquesta és una activitat fotogràfica i plàstica que ens permetrà descobrir, la relació entre les imatges i la poesia. Tot analitzant el treball de Joan Brossa i Chema Madoz ens endinsarem en un món ple d’objectes i paraules que no deixaran de sorprendre’ns…

Macba_0008_510xloquede baixa

Contemplem els seus treballs per separat i el seu treball comú del Fotopoemari, i ens adonem de les possibilitats d’explorar els objectes, les formes, els significats, les idees, que cercarem amb el nostre treball fotogràfic.

Hi ha una similitud en alguns aspectes de les seves obres, no només en el seu vessant més conceptual, on tots dos recorren a la construcció poètica, sinó també en un vessant més formal.

El concepte de la fotografia en Chema Madoz està molt proper al concepte de llenguatge, el qual, per expressar un missatge recorre a una sèrie de signes col·locats sota una estructura que els dóna sentit i en un context que els situa. El plantejament i la posada en escena són inseparables.
Què és la poesia visual? Quin paper hi juguen els objectes quotidians? Com mirem un objecte? Poden aquests arribar a sorprendre’ns? Influeix la llum en el significat de l’objecte? I el punt de vista? I la composició?

lienzo (1)

Durant el taller es donaran una sèrie de pautes sobre la tècnica fotogràfica a l’hora de fotografiar un objecte o bodegó als assistents per entendre totes les preguntes plantejades: què és el punt de vista? I l’enquadrament? Com puc modificar la llum? Llum dura, llum suau, llum filtrada, llum indirecta, llum directa, com organitzo, componc, els elements que vull fotografiar per donar més força a la imatge final?

Jugarem amb els objectes, els mirarem, els hi donarem la volta… Cerquem nous significats per aquell mateix objecte.

Tenim una idea i la portem al pla fotogràfic, ara bé com fotografiar una idea? Com treure el màxim partit d’una imatge?…

Tot així i molt més ho podreu descobrir a aquest taller!

Us deixem amb un documental sobre Chema Madoz emès a RTVE al programa Imprescindibles.

No hi ha comentaris

Cenital, d’Emilio Bueso

A la darrera sessió del club de lectura de ciència ficció de la biblioteca van treballar el llibre “Aquells i aquelles d’allà no sóc jo” de l’escriptor Pau Escribano.portada anterior
Al llarg de la trobada es van tractar temes suggerits per la lectura, com la teletransportació i els èxits produïts fins ara, dels forats negres, dels dimonis de Hawking i de Maxwell, de les lleis de la termodinàmica, de l’antimatèria, etc.
També es va comentar l’ètica dins de la ciència: el poder i els interessos dels diners dins de la investigació, i del que podria arribar a fer un investigador per a figurar en un descobriment que podria canviar les nostres vides.
Va sortir la idea de la deshumanització en el món, el canvi climàtic, el fet de no ser ningú ni existir si no tens feina, del control que tenen tant els governs com els interessos monetaris de cada moviment que realitzem en la nostra quotidianitat …
Finalment, es va comentar el fet que qualsevol esdeveniment, per petit que sigui, pot fer aflorar una part de la nostra personalitat amagada, i convertir-nos en persones totalment diferents.
Com poden veure, llegint ciència ficció es pot parlar de molts i diversos temes.

Per a la propera sessió el club treballarà el llibre Cenital, d’Emilio Bueso

L’obra: Cenital
Cenital és la crònica d’un malson anunciada. La fi del petroli és a prop i amb ell la fi de la civilització tal com la coneixem.Cenital Tots els nostres sistemes, tant socials com econòmics, es vindrien a baix i llavors, ai amics, campi qui pugui. La solució? Modificar les nostres vides, tornar a la prehistòria (o gairebé) i sobreviure en petits nuclis, petits llogarets ecològiques i autosostenibles, perquè la fi ha arribat.
Destral s’erigeix com un líder gairebé messiànic, primer a Internet, proclamant el que està a punt de succeir i més tard com a cap de Cenital, un petit llogaret. No obstant això, la lluita per la supervivència no serà gens fàcil i l’arribada d’una parella a les portes del llogaret suposarà el començament d’un nou malson.
Cenital juga amb les nostres pors més profunds i realistes, aquests que no tenen res de sobrenatural i que poden succeir en qualsevol moment.
La novel·la juga amb diverses línies temporals. D’una banda, hi ha les entrades al blog de Destral, que ens va advertint de la que se’ns ve a sobre; d’altra banda, tenim l’acció real de la novel·la, des que la parella arriba a la porta de Cenital fins al desenllaç. A més, va intercalant capítols en els quals ens explica la vida de cada un dels membres del llogaret.
Una història en la qual descobrirem el que és Cenital, un reducte on aquells que van veure venir la fi del món com el coneixem s’han reunit per poder subsistir i on coneixerem, saltant d’un personatge a un altre, la història tant d’ells com de la construcció d’aquesta espècie de edèn que en realitat es converteix en una petita presó, on ni dins ni fora, hi ha una llibertat completa.
El directe, l’absència d’artificis i enganys que ens portin a plantejar-nos que l’autor juga amb nosaltres, els discursos de Destral – protagonista absolut -, la vida fora i dins del recinte, la sensació de viure la podridura, l’abisme, el cataclisme convertit en frases que ataquen el lector, en definitiva, un joc rodó en la relació llibre – lector que aprofita les millors imatges possibles per captar la nostra atenció i que no ens desviem amb detalls innecessaris.
Tot el que aquí es compti té una raó, té un per què, encara que això ho hàgim de posar nosaltres, en una mena d’experiència que ens dóna peu a reflexionar sobre els avatars d’aquest món i en què Emilio Bueso posa a l’ésser humà com a subjecte en proves d’una realitat que està més a prop del que ens pensem.
Emilio Bueso trama una novel·la realista, o pessimista si es prefereix, de rabiosa actualitat. Cenital se situa en algun punt limítrof de la província de Castelló, entre 2007 i 2014.

L’autor: Emilio Bueso
Neix a Castelló, el 1974. Va cursar estudis d’enginyeria i vaEmilio Bueso ser professor de Sistemes Operatius de la Universitat Jaume I de Castelló entre el 2003 i el 2011. Treballa com a responsable de tecnologia d’una institució interuniversitària, tasca que compagina amb l’escriptura. És enginyer de sistemes.
La seva trajectòria com a autor arrenca en el realisme brut per submergir-se en la narrativa de terror i ciència ficció. Ha guanyat diferents premis, entre els quals destaca el Premi Celsius a la millor novel·la fantàstica de ciència ficció o terror, que es lliura cada any a la Setmana Negra de Gijón, per la seva novel·la Diàstole el 2012 i Cenital el 2013, les seves dues obres més destacades. Bueso ha guanyat premis com el Domingo Santos de relat, atorgat per l’AEFCFT, i va publicar la seva primera novel·la, Noche Cerrada, en 2007, que ha conreat publicant els seus relats en Ahora intenta dormir (Valdemar, 2015) i signant novel·les com Diástole (Salto de Página, 2011), Cenital (Salto de Página, 2012) i Extraños Eones (Valdemar, 2014).
Membre fundador de l’associació Nocte, va començar a publicar a cavall entre el realisme brut i el gènere fantàstic. Es va estrenar en el format llarg amb Noche Cerrada (Verbigràcia, 2007). Diástole (2011), Cenital (2012) i Esta noche arderá el cielo (2013), totes publicades a Salto de Página, ho van consagrar com un dels valors més ferms de la ciència ficció espanyola.

No hi ha comentaris

Maria Carme Roca a Vilanova i la Geltrú

9788448942892Dimarts 20 de març continua el cicle de trobades amb les autores finalistes del Premi Menjallibres 2018, amb la visita a Vilanova de la Maria Carme Roca, autora de Selfies al cementiri publicat per Barcanova Infantil i Juvenil.

Aquest dia l’escriptora es trobarà a l’Auditori Eduard Toldrà amb més de 300 alumnes i lectors de 1r i 2n d’ESO dels centres públics i concertats de Vilanova i la Geltrú que participen, voluntàriament, en el Premi Menjallibres.

El bell i antic cementiri del Malmö, al centre de la ciutat, és el punt de trobada dels vius virtuals. En Nils és un d’ells i està encantat de ser-ho: perquè pot dedicar-se a fer allò que més li agrada: lligar.

Els morts reciclats tenen molts avantatges i quan els convé apliquen el mode fantasma i passen desapercebuts. O no.

Perquè la Siri, una noia molt especial, els ha descobert. I a en Nils no li ha fet cap gràcia, perquè no pot permetre que ningú sàpiga de la seva existència. Ells, els vius virtuals, han de continuar sent una llegenda.

La novel·la va guanyar el 15è Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil

Imagen1Nascuda a Barcelona l’any 1955, Maria Carme Roca és historiadora i Filòloga. L’any 1997 va publicar la seva primera obra, i des d’aleshores que no ha parat d’escriure.

Amb més d’una cinquantena de llibres publicats, ha conreat la LIJ, el conte curt, l’assaig i la novel·la històrica.

En el decurs de la seva trajectòria ha obtingut diversos premis literaris com el Lola Anglada de contes infantils, el Barcanova de literatura infantil per la novel·la Akanuu, l’arquer persa, el Nèstor Luján de novel·la històrica per Intrigues de palau o el Bancaixa per Qui és el de la foto? i el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Katalepsis.

Trobareu aquests llibres i molts altres a les Biblioteques de Vilanova: Maria Carme Roca

No hi ha comentaris

Sergi López a la Filmoteca de Catalunya

1520970661_539448_1520973848_noticia_normal

Entre el 13 de març i el 15 d’abril, La Filmoteca de Catalunya ha donat Carta Blanca a l’actor vilanoví Sergi López.

Des que el març del 2005 li van dedicar un cicle, Sergi López ha actuat en quaranta llargmetratges i ha protagonitzat muntatges teatrals i curtmetratges. Una activitat frenètica sembrada de guardons i reconeixements que certifiquen la qualitat d’un actor completíssim dotat d’una gran varietat de registres que li han servit per donar vida a tipus simpàtics, inquietants o malintencionats.

L’amor per l’ofici defineix Sergi López. Un intèrpret que tant s’adapta al cinema d’autor com al de gènere, que tant assumeix papers principals com rols més secundaris, i que tant sap quedar-se en la superfície com endinsar-se en els racons més profunds dels seus personatges, tot dotant-los de matisos.

Vilanoví arrelat a la nostra ciutat, és també l’actor català més internacional i ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria a França, on va ser descobert per Manuel Poirier.

Durant aquets cicle, en Sergi López presentarà alguns dels títols preferits de la seva filmografia, però que també ens permetrà conèixer-lo millor a través dels seus gustos cinèfils. Tots els films del cicle aniran precedits d’introduccions enregistrades.

El resultat és una llista de quinze films, vuit en què hi ha participat i set escollits entre els que més s’adapten als seus gustos com a espectador, que van de Buñuel a Bertolucci, passant per Fellini, Lynch i Kurosawa. Una retrospectiva personal i intransferible que s’estendrà al llarg dels mesos de març i abril.

Entre els seus films podrem veure:

348760.jpg-c_215_290_x-f_jpg-q_x-xxyxx dirty-pretty-things Harry-un-amigo-que-os-quiere1_cartel Un-dia-perfecte-per-volar western-946593047-large

I entre els films que han marcat la seva vida com a espectador podrem veure:

verdugo Trainspotting-Poster-Empeliculados.co_ strada siete samurais novecento el_angel_exterminador-376152972-large blue velvet

A l’#espaicinema us hem preparat una exposició de fons amb totes les seves pel·lícules.

No hi ha comentaris

Quim Monzó, 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

capcelera

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural l’any 1969, compleix enguany 50 anys. És un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, perla seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

L’escriptor barceloní Quim Monzó és el guanyador d’aquest 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Narrador, articulista i traductor, és una de les figures més rellevants i representatives de la literatura catalana contemporània. “Un dels millors ambaixadors de la literatura catalana actual”, ha assegurat el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri. Traduït a més de 14 llengües i amb el seu estil directe i irònic, és una cara molt coneguda per a tots els públics gràcies a les seves col·laboracions habituals als mitjans de comunicació. “És un honor ser al costat de noms com Mercè Rodoreda o Pere Calders”, ha assegurat el guardonat Quim Monzó.

quimEl jurat ha definit Quim Monzó com “un referent ineludible per als escriptors catalans” i ha valorat, entre d’altres, que “la seva capacitat narrativa, unit a la seva facilitat per copsar les formes populars, han fet dels seus textos veritables actes notarials d’un temps i d’un país”. Martí Domínguez, biòleg, escriptor i periodista, ha actuat com a portaveu del jurat independent -format per un total de 9 persones-, ha assegurat que Monzó és un “corredor de distàncies curtes, velocista de la prosa, directa i punyent”. Alhora, han posat en valor el seu “humor còmplice” i la “claredat expositiva”. “Els seus contes són veritables enginys d’habilitat retòrica”, ha assegurat Domínguez, “fins a l’extrem que en molts sentits es podria dir que és una mena de Pere Calders del seu temps”.

Per primer cop en la història del Premi d’Honor, el president d’Òmnium premino ha pogut trucar personalment al premiat per comunicar-li el guardó. Tal com ha explicat el vicepresident Marcel Mauri, “en Jordi va escriure una carta a mà a en Quim Monzó des de la presó i jo li vaig portar en mà”. “És tan escandalós el que fa la injustícia espanyola”, ha dit Monzó, “tinc un esborrany a casa des de fa dies per respondre en Jordi Cuixart i per primera vegada no sé què dir, no me’n surto”. Des de la presó, el president d’Òmnium ha enviat una carta per ser llegida durant la roda de premsa: “el primer que vull fer és felicitar molt fort el seu guanyador; aquest país està ple de persones fantàstiques i visionàries”. El president d’Òmnium ha tingut paraules de record per a molts dels premiats que “també van patir la repressió, com Tísner, Pere Calders, Mercè Rodoreda o Teresa Pàmies”, cosa que demostra que “encara ens queda molt camí per recórrer”.

Quim Monzó va néixer a Barcelona l’any 1952. Va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana de Barcelona i els seus inicis professionals van ser, precisament, en les arts gràfiques. A la dècada dels 70 va començar a treballar en el món del periodisme, en col·laboracions com a corresponsal de guerra i columnista.

Es dona a conèixer com a escriptor l’any 1976 amb L’udol del griso a les clavegueres (Edicions 62), la seva primera novel·la centrada en el Maig del 68 francès, gràcies a la qual guanya el Premi Prudenci Bertrana. Aviat s’endinsa en el terreny de la narrativa breu amb obres com Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L’illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993) i Olivetti o Guadalajara (1996). Aquests cinc llibres són revisats i aplegats a Vuitanta-sis contes (1999), obra que el porta a guanyar el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d’Or, l’any 2000.

Autor, també, de les novel·les Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989), Quim Monzó té una trajectòria especialment extensa com a articulista. Les obres El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1994), Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), El tema del tema (2003) i Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010) són una mostra de la mirada lúcida de l’autor.

El públic s’ha familiaritzat amb l’univers monzonià arran de la participació de l’escriptor en diferents mitjans de comunicació. Va ser part de l’equip que l’any 1983 va posar en marxa Catalunya Ràdio i el seu primer programa, El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, amb Jordi Vendrell i Ramon Barnils. A Catalunya Ràdio ha participat en molts d’altres programes, com Negra Nit, El mínim esforç i Albània, i en magazines i informatius, amb Josep Maria Machs, Salvador Alsius i Fina Brunet. Va col·laborar amb Empar Moliner a El Matí de Catalunya Ràdio que dirigia Antoni Bassas i també al matinal de Manel Fuentes, Problemes Domèstics. A la retina de tots els espectadors hi ha la seva col·laboració amb el programa quim 2Persones Humanes de TV3 els anys 1993 i 1994. També col·labora a El Món a Rac1 i a Versió RAC1. Actualment escriu una columna diària a La Vanguardia. Anteriorment havia escrit columnes d’opinió a diferents diaris, com el Diari de Barcelona, Avui, El Periódico de Catalunya, El Correo Catalán i El País. Quim Monzó ha traduït autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, i les seves obres s’han traduït a més d’una vintena d’idiomes. En el món del cinema, ha escrit amb Cuca Canals els diàlegs de la pel·lícula Jamón, jamón de Bigas Luna. També ha fet tastos en el teatre escrivint l’obra dramàtica El Tango de Don Joan, amb Jérôme Savary.

L’any 2007 va fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt: una dissertació en forma de conte allunyada dels discursos tradicionals. Monzó va aprofitar la intervenció per fer valdre la llengua i la literatura i tocar el crostó dels polítics que les usen com a excusa per fer demagògia. “Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort’”, va dir. El centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona va acollir des del desembre de 2009 a l’abril de 2010 una exposició retrospectiva sobre la seva vida i obra, titulada Monzó.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Quim Monzó.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »