Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per febrer, 2018

La confabulació dels irresponsables

A la biblioteca Armand Cardona Torrandell aquest divendres 2 de març a les 19 h, el periodista vilanoví Maiol Roger ens farà la presentació del llibre “La confabulació dels irresponsables”, amb la presència del propi autor, el també periodista Jordi Amat.

confabulació“La confabulació dels irresponsables”, un document sempre excel·lentment informat, reflecteix el fracàs d’una operació política de gran envergadura –la reforma de l’Estatut, captiva des del començament de populismes i nacionalismes, tacticismes i partidismes– que ha desembocat en la crisi institucional més profunda des de la Transició. Més enllà de relats interessats, tal vegada es pot descriure el procés com una suma d’irresponsabilitats.

Analitza la tensió entre Catalunya i Espanya dels darrers anys i per això es remunta a l’aprovació de la Constitució el 1978 i la definició que s’hi feia del Tribunal Constitucional.
Molt abans de l’aplicació de l’article 155, del referèndum de l’1 d’octubre i de les manifestacions, hi va haver la reforma de l’Estatut que va impulsar Pasqual Maragall i que va inaugurar un llarg procés encara obert.

A la secció de novetats de la biblioteca d’aquesta quinzena també podreu trobar una altra obra de Jordi Amat, Com una pàtria. Vida de Josep Benet (Premi Octavi Pellissa).

portada_com-una-patria

La vida de Josep Benet (1920-2008) és la història d’un país que lluitava per reconstruir la seva identitat després de la derrota de la Guerra Civil. Si algun activista va tenir la fortalesa i la tenacitat per recórrer tota la paràbola de l’antifranquisme democràtic va ser ell. En relació amb els principals homes de lletres del seu temps –de Josep Pla a Joan Sales o de Joan Fuster a Josep Maria de Sagarra– i col·laborant amb els nous líders del nacionalisme de postguerra –de Fèlix Millet a Jordi Pujol, de Jaume Vicens Vives a l’abat Escarré–, aquest polític i intel·lectual va ser un motor de la societat civil i un dels seus protagonistes més destacats al llarg de la segona meitat del segle XX.

Ja fos a la resistència o a l’Assemblea de Catalunya, defensant figures de l’oposició davant de consells de guerra o organitzant les Festes de l’Entronització de Montserrat, Josep Benet va esdevenir una peça clau del catalanisme d’esquerres durant la Transició i es va enfrontar amb contundència a Josep Tarradellas.

Jordi_Amat_FustéAquesta biografia, basada en centenars de documents inèdits, explica les fites i les vicissituds de la seva lluita, i descobreix els rostres d’un personatge complex que va ocultar molts secrets i va ser reconegut com un símbol transversal.

Jordi Amat Fusté, nascut a Barcelona el 1978, és filòleg i escriptor. Especialitzat en les relacions entre cultura i política al llarg del segle XX, ha publicat, entre altres, “Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas” (Premi Gaziel de Biografies i Memòries), i els assajos “Las voces del dialogo”, “El llarg procés” i “La primavera de Munich” (Premi Comillas). Actualment també col·labora amb el diari La Vanguardia.

No hi ha comentaris

Stefan Zweig

zweigEs compleixen 75 anys de la mort d’Stefan Zweig, (Viena, 1881 – Petrópolis -Brasil-, 1942), intel·lectual compromès, periodista, dramaturg, escriptor de novel·les, assaigs i biografies.

Tal dia com avui, 22 de febrer,  Zweig, exiliat al Brasil, convençut – per com es desenvolupaven els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial – de l’immediat triomf del nazisme, decidia posar punt i final a la seva vida juntament amb la seva esposa Charlotte Elisabeth Altmann.

Nascut a Viena, Zweig era fill de Moritz Zweig, un adinerat fabricant tèxtil jueu, i d’Ida (Brettauer) Zweig, filla d’una família de banquers italians. Va estudiar filosofia i història de la literatura, matèries que li van permetre entrar en contacte amb l’avantguarda cultural vienesa de l’època.

Va ser en aquest ambient que, el 1901, va publicar els primers poemes, una col·lecció titulada Silberne Saiten (“Cordes d’argent”) en la qual s’endevinava la influència d’Hugo von Hofmannsthal i de Rainer Maria Rilke. El 1904 va publicar la primera novel·la, gènere que conrearia especialment durant la seva carrera.

Stefan_Zweig_Lotte_1940_Brasilien_NoticiaAmpliadaZweig va desenvolupar un estil literari molt particular, que unia una acurada construcció psicològica amb una brillant tècnica narrativa.

Zweig va ser un gran viatger i va recòrrer l’Índia, l’Amèrica del Nord i del Sud i gran part d’Europa.

Durant la Primera Guerra Mundial, i després d’haver servit en l’exèrcit austríac (com a empleat de l’Oficina de Guerra, ja que havia estat declarat no apte per al combat), es va haver d’exiliar a Zuric a causa de les seves conviccions antibel·licistes.

Immediatament després, es va establir a Suïssa, on va treballar com a corresponsal per a la premsa lliure vienesa i on escrivia per a alguns diaris hongaresos.

Després de l’armistici de 1918, va poder tornar a Àustria. Com a intel·lectual compromès, Zweig es va enfrontar amb vehemència amb les doctrines nacionalistes i amb l’esperit de revenja que es respirava a l’època. Va escriure sobre tot això en una llarga sèrie de novel·les i drames, en el període més productiu de la seva vida.

El 1939 es va casar amb Charlotte Elisabeth Altmann i, en l’iniciar-se la Segona Guerra Mundial, Zweig es va traslladar a París. Poc temps després, va viatjar al Regne Unit, país del qual va obtenir la ciutadania. Va viure a Bath i a Londres, i després va viatjar als Estats Units, a l’Argentina i al Paraguai, per fer-hi unes conferències. Després de la publicació de Novel·la d’escacs, el 1941, s’instal·là al Brasil.

naca0283a-600x920 la-impaciencia-del-cor 9788477272229 9788477270553 9788495359490

A la ciutat de Petrópolis, el 22 de febrer de 1942, es va suïcidar juntament amb la seva muller, desesperats pel futur d’Europa i la seva cultura (després de la caiguda de Singapur estaven convençuts que el nazisme s’estendria per tot el planeta).

Va escriure:

“Trobo que és millor acabar en un bon moment i dempeus una vida en la qual la tasca intel·lectual ha significat el gaudi més pur i la llibertat personal el bé més preuat sobre la Terra.”

La seva autobiografia El món d’ahir es va publicar pòstumament el 1944. És un panegíric de la cultura europea, que considerava perduda per sempre.

Al racó literari us hem preparat una exposició amb les novel·les més conegudes de Zweig que podreu trobar a la Biblioteca i els companys del Prestatge Virtual de Novel·la de la Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona han preparat un especial sobre ell.

L’any passat, la realitzadora alemanya Maria Schrader va dirigir una pel·lícula sobre la seva vida. Us deixem amb el tràiler.

No hi ha comentaris

Aquell d’allà no sóc jo

El proppassat dilluns dia 19 el Club de Lectura de Ciència Ficció es va reunir, i ens comenta Victoria Ortiz, responsable del club de lectura de Ciència Ficció, que s’introduïren a l’univers “Corvovers” de Marc Pastor, a través de la seva obra Farishtaportada
Segons ens explica, Marc Pastor crea un univers on viure a cadascun dels seus llibres, que es poden llegir independentment però amb gestos de complicitat amb la resta de la seva obra. Aquest gest pot ser un personatge, una situació, escenaris d’altres llibres i que fins i tot pot canviar el final d’una altra obra.
Qui és Farishta? És la protagonista, una noia jove, que de vegades ens sorprèn per la seva maduresa. Amb ella recorrerem el camí d’aquestes prop de 500 pàgines i ens fan viatjar a través d’aventures, fantasia i creixement personal, situant-se en una illa, escenari significatiu, present a un altre dels seus llibres, BIOSKO.
De què ens parla aquest llibre? De la soledat, de l’arrelament, dels orígens, de les relacions pares-fills, de què seríem capaços de fer per un fill, de l’adopció, de clons, de viatges en el temps, de plagues …
“Tots necessitem saber d’on venim per poder avançar”. Aquesta frase reflecteix un dels grans temes d’aquesta història. Està estructurada en tres grans parts, escrita en forma de diari introduint diaris, informes, notes, etc, amb diferents textures, colors de les pàgines, tipografies i plena de referències musicals que ens van arribant de la mà dels protagonistes i que és un mitjà de comunicació entre ells.
“És millor que no sàpigues res del teu futur, o no podràs escapar d’ell”. Els viatges en el temps, el gran tema, un temps no lineal explicat pel continuum de les seves pròpies lleis, on no es pot modificar més que petits detalls del passat i s’ha de complir la resistència, la coherència i la proporció.
Un llibre que va començar a escriure el mateix dia que va néixer el seu fill i que comença amb una frase d’un diari trobat en un cadàver “crec que aquest any serà un bon any”

Per a la propera sessió del club, el 12 de març de 2018, el llibre que s’ha triat és “Aquell d’allà no sóc jo”, de Pau Escribano.

L’obra: Aquell d’allà no sóc jo
portadaSom en un futur proper no especificat, potser al final del segle XXI. El Marc Garcia és un pilot d’avions a l’atur que viu a Barcelona. L’invent de la teletransportació ha deixat pràcticament obsolet l’ús dels avions, i els aeroports s’han anat convertint en teleports.
Això és un invent de la World Teleport Company presidida per un sonat anomenat Albert Grey. Aparentment tot és molt xulo per la senzilla raó de que ara ets aquí i a l’instant ets a Nova York. Només té un petit (gran!) defecte… però no us l’explicarem.
Vidu, el Marc té una filla única, la Carla, amb qui manté una relació complicada i distant. La noia viu a Nova York i ell és a punt d’instal·lar-se amb ella perquè ja no es pot ni pagar el lloguer. Utilitzarà la teletransportació per primera vegada, cosa que li fa pànic.
Però en l’operació alguna cosa surt malament i el Marc es veu immers en una aventura frenètica en què hi ha implicada la principal empresa que controla el sistema de la teletransportació, la World Teleport Company (WTC).
La novel·la s’estructura en tres blocs, que són els tres dies en què passa l’acció, més un epíleg final. En Marc viurà tres dies d’autèntica bogeria, en què s’haurà de desempallegar de totes les seves pors, recórrer fins a tot a la violència extrema per defensar la seva família i despullar un secret que pot suposar una sacsejada a nivell mundial.
Pau Escribano construeix un relat força cinematogràfic en la seva concepció i plasmació narrativa, amb capítols curts. La novel·la té ritme, acció, persecucions i girs argumentals constants que sorprenen i mantenen l’atenció del lector. Vibrant, àgil i dinàmica que es llegeix pràcticament en una tarda. Com a obra primerenca, és fogosa i sorprenent.

L’autor: Pau Escribano
Pau Escribano és un jove nascut a Vilanovapau escribano i la Geltrú (1981), llicenciat en Comunicació Audiovisual.
Té 36 anys i ha dirigit ‘Crackòvia’, el programa de Televisió de Catalunya líder d’audiència indiscutible en la seva franja dels dilluns a la nit.
Pau Escribano és un periodista que ha fet ràdio, televisió, s’ha atrevit amb els curtmetratges i, darrerament, fins i tot ha col·laborat amb un espectacle teatral.
Aquest currículum tan farcit va començar als 17 anys a Canal Blau FM. El seu estil va agradar i van passar a col·laborar al ‘Fent amics’ de TV3, on enviaven idees. També van col·laborar regularment al programa de ràdio ‘El Terrat’ i van presentar-ne una edició estival. El següent pas va ser al programa ‘A pèl tour’, de TV3 junt amb Carles Sánchez. Tot seguit va ser guionista de ”Una altra cosa’. Volia ser director de cine. Com el 99 per cent de la gent que ha fet comunicació audiovisual.
La seva primera experiència com a director va arribar durant dos anys al late show de Localia. Quan el programa va acabar, ‘Polònia’ el va fitxar com a guionista. Des de la seva segona temporada dirigeix ‘Crackòvia’, un dels èxits més consolidats de la programació de TV3.
Ha dirigit un curtmetratge amb Sergi López com a actor i també ha escrit part de les cançons del musical ‘La família irreal’, o “Dins la cova”. També són seus els curtmetratges: “Primer Contacte” i “L’Encenedor Quàntic”. El primer sobre un astronauta i el segon sobre un noi que viatja des del futur.
I en literatura: “Aquell d’allà no sóc jo” = un thriller futurista. I el seu denominador comú? La ciència ficció, el futur, l’univers i el sentit de l’humor.

No hi ha comentaris

La república

Avui us presentem com a novetat la novel·la La república, del jove escriptor holandès Joost de Vries.

portadaUna comèdia d’embolics amb professors que fan d’espies? Una novel·la sobre les complexes rela­cions mestre-deixeble? Una reflexió sobre l’amor, l’amistat i la gelosia? Una provocació que indaga en els límits de l’humor? Un joc literari erudit i pop carregat de pèrfida ironia? Un toc d’alerta sobre el neofeixisme? Tot això i molt més forma part de La república, que arrenca amb la mort de Josip Brik, carismàtic professor universitari expert en Hitler. El seu deixeble i col·laborador Friso de Vos maniobra per convertir-se’n en hereu oficial enmig d’una crisi sentimental i una lluita a mata-degolla amb un rival, Philip de Vries, que, aprofitant una convalescència d’en Friso, s’apropia del paper de delfí.

A les pàgines d’aquesta singular novel·la de campus hi apareixen una revista acadèmica consagrada a publicar reportatges sobre Hitler, un viatge a Xile a la recerca de persones batejades amb el cognom del dictador, un congrés titulat End of History al qual assisteix Geert Wilders, un Front d’Alliberament del Braç Dret que pretén abolir la càrrega ideològica de la salutació nazi, un col·leccionista entestat a localitzar una maqueta d’Albert Speer, uns antiquaris vienesos que conserven un gabinet secret ple de parafernàlia nazi…

Farsa esbojarrada i punyent, La república és una potent narració sobre l’ambició i l’engany i una lúcida meditació sobre la realitat i la ficció. És, també, la presentació en català d’una de les veus més estimulants de les lletres holandeses.

Joost de Vries joost de vries(Alkmaar, 1983) va estudiar Periodisme i Història a Utrecht i des de 2007 és redactor i crí­tic d’art al setmanari De Groene Amsterdammer. El 2010 va debutar com a escriptor amb la controvertida i aclamada Clausewitz, un thriller inspirat en l’obra de Harry Mulisch que va ser nominat als premis Anton Wachter i Selexyz Debut. La república, la seva segona novel·la, va ser candidata al BNG Nieuwe Literatuurprijs i el Libris Literatuurprijs, i va guanyar el Charlotte Köhler Stipendium i el Gouden Boekenuil. Ha generat una gran expectació internacional i s’ha traduït a onze idiomes.

logo departament cultura

Amb el suport del Departament de Cultura

 

 

No hi ha comentaris

Homenatge a Alexandre de Cabanyes

portada

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Consell Comarcal del Garraf han organitzat tot un seguit d’actes d’homenatge a Alexandre de Cabanyes amb motiu del 140è aniversari del seu naixement.

portada llibreAquest dimecres 21 de febrer tindrà lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament de la ciutat la presentació del llibre Alexandre de Cabanyes. 1877-1972. L’últim modernista, amb edició a cura d’Oriol Pi de Cabanyes i Esther Alsina, i textos de Francesc Puig Rovira, Francesc Fontbona, Esther Alsina i Oriol Pi de Cabanyes.

Aquesta obra és una monografia fruit de la doble exposició en els espais museístics que van ser referència professional, cultural i personal d’Alexandre de Cabanyes: «La captura de l’instant», a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, i «L’entorn perpetuat», al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes – Masia d’en Cabanyes.

Ambdues exposicions s’inauguraran el proper dissabte dia 24 de febrer. A les dotze del migdia, «La captura de l’instant», a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i, a un quart de dues, «L’entorn perpetuat», al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes.

Hi haurà servei d’autobús per al desplaçament entre les dues institucions museístiques, just al davant de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

D’altre banda l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Consell Alexandre_de_Cabanyes_pintant_a_la_Masia_Cabanyes_de_Vilanova.Comarcal del Garraf han organitzat per diumenge 5 de març un acte d’homenatge a Alexandre de Cabanyes amb motiu del 140è aniversari del seu naixement. L’acte tindrà lloc a les 12 del migdia a la sala de les voltes de la Masia d’en Cabanyes.

L’homenatge comptarà amb les intervencions de l’escriptor Oriol Pi de Cabanyes, l’historiador Francesc Xavier Puig Rovira, i el periodista Bernat Deltell. El violoncel·lista Gilbert Bernadó hi farà una aportació musical amb obres de J. S. Bach.

Alexandre de Cabanyes va ser un referent cultural i social, no només com a pintor, sinó també com a activista cultural durant el franquisme.

L’homenatge es farà a través del Museu Víctor Balaguer i el Centre d’lnterpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, ja que l’artista va deixar una forta empremta en els dos equipaments patrimonials.

quadresPel que fa al Museu Víctor Balaguer, Cabanyes es va implicar en el projecte del Cafè Foment, les obres del qual formen part de la seva exposició permanent en l’actualitat. Alhora, fou Alexandre de Cabanyes qui, gràcies a la seva amistat amb Lluís Plandiura, propicià que el Llegat 56 acabés a Vilanova i la Geltrú.

En el cas de la Masia d’en Cabanyes i del Centre d’lnterpretació del Romanticisme, Alexandre de Cabanyes va ser la darrera persona de la família que va habitar aquesta residència fins a la seva mort l’any 1972. Aquest espai, que conserva tot el llegat Cabanyes fruit de la donació realitzada l’any 1976 pels seus hereus, representa la seva voluntat de conservar la casa amb els seus espais originals i amb el compromís de fer-ne un espai cultural.

Alexandre de Cabanyes fou un gran paisatgista, que sempre es va mantenir fidel al seu estil, amb poques variacions de tema i tècnica. Ell s’anomena “l’últim modernista” i en la seva dilatada biografia de 95 anys es manté fidel a aquesta descripció.

Els temes més tractats foren els de la platja i pescadors de Vilanova i els camps i boscos que envoltaven la seva residència: la Masia de Can Cabanyes. També va treballar en el gènere del retrat, on destaquen els realitzats per a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, entre els quals trobem el retrat de Manuel de Cabanyes, germà del seu avi, o el de Víctor Balaguer.

Va néixer el 5 de març de 1877 a Barcelona, i al cap de poc temps, la família va retornar a Vilanova, on ell residí sempre, a excepció de curtes estades.

Va rebre les primeres lliçons de dibuix del pintor Josep Sugranyes al col·legi Samà. Dels 18 als 23 anys va assistir a les classes de dibuix del Cercle Artístic de Sant Lluc a Barcelona, alhora que freqüentava Els Quatre Gats, iniciant-se així en el moviment artístic modernista. Compartí estudis i converses amb d’altres pintors catalans com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Pablo Picasso, Hermen Anglada Camarasa o Joaquim Mir, entre d’altres.

AI març de 1972 moria a Vilanova i la Geltrú deixant un extens llegat.

alexandre-de-cabanyes
No hi ha comentaris

Laia Aguilar a Vilanova i la Geltrú

portada_wolfgang-extraordinari_laia-aguilar-sariol_201703021158Dimarts 20 de febrer continua el cicle de trobades amb les autores finalistes del Premi Menjallibres 2018, amb la visita a Vilanova de la Laia Aguilar, autora de Wolfang (extraordinari) publicat per Columna Edicions.

Aquest dia l’escriptora es trobarà a l’Auditori Eduard Toldrà amb més de 300 alumnes i lectors de 1r i 2n d’ESO dels centres públics i concertats de Vilanova i la Geltrú que participen, voluntàriament, en el Premi Menjallibres.

En Wolfgang té onze anys i un coeficient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de coses impossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o fabular que es convertirà en un gran pianista. Tocar el piano és la seva passió, per a ell suposa el seu refugi d’emocions.

El dia que la mare mor, li toca anar a viure amb el desconegut del seu pare i inicia un pla per fugar-se a la millor acadèmia de música del món.

Durant el viatge, descobrirà qui és realment el pare, quin secret familiar li amaguen “els grans” i per què té tanta por d’alguna cosa que no s’ha atrevit a explicar mai… Wolfgang qüestionarà en tot moment el món adult, des d’uns ulls intel·ligents, distants i crítics.

La novel·la va guanyar el Premi Carlemany per al foment de la lectura en l’edició de 2016.

Laia AguilarLaia Aguilar va néixer a Barcelona l’any 1976 i és llicenciada en Comunicació Audiovisual. Treballa en el món de la televisió i ha participat com a guionista en sèries com ara Zoo, Ventdelplà, El cor de la ciutat, Infidels, Olor de colònia i Merlí, entre d’altres. És professora d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès i professora de guió a la Universitat Internacional de Catalunya.

Literàriament, ha cultivat el gènere del conte, i l’any 2009 va publicar la seva primera novel·la: Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres). Després ha publicat dues novel·les més. Pare de família busca…(Al revés) i la que ens ocupa, Wolfgang (extraordinari).

Trobareu aquests llibres a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona: Laia Aguilar

No hi ha comentaris

El compositor del mes de febrer: Charles Gounod

La història d’amor més cèlebre de la literatura convertida en la més fidel aproximació a la tragèdia original de Shakespeare, gràcies al talent de Charles Gounod, un dels grans representants del drama líric francès. Roméo et Juliette torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu després de 32 anys d’absència. I ho fa dirigit per Josep Pons, coprotagonitzat per Saimir Pirgu i Aida Garifullina, i en coproducció amb The Santa Fe Opera. El muntatge d’Stephen Lawless situa l’acció original en el context de la Guerra Civil dels Estats Units (1861-1865). Els amants viuen en un clàssic marc mortuori, com una prefiguració que condicionarà fatalment el seu destí des de l’inici del seu enamorament.

Aquest mes de febrer el Club de lectura LiceuBIB de la biblioteca ha treballat l’obra Roméo et Juliette, del compositor francès Charles Gounod.

Roméo et Juliette és una òpera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré, basat en la tragèdia Romeu i Julieta de William Shakespeare. S’estrenà al Théâtre Lyrique de París el 27 d’abril de 1866. A Catalunya s’estrenà al Gran Teatre del Liceu el 28 de maig de 1884.romeo et juliette

Després d’haver obtingut l’èxit amb Faust, Charles Gounod va escriure vuit òperes més. Només Mireille i Roméo et Juliette van ser rebudes amb entusiasme pel públic. Aquesta darrera sempre havia estat en la ment de Gounod, era una idea que el va obsessionar des de ben jove, posar música a una de les tragèdies més conegudes de Shakespeare. Gounod es va enamorar de la història dels amants desgraciats de Shakespeare als dinou anys, quan va concórrer a un assaig orquestral de la simfonia dramàtica Roméo et Juliette de Berlioz. Aquell poderós retrat musical de la tragèdia shakespeariana va marcar a Gounod profundament. La peça encara no havia estat publicada, però el jove compositor va memoritzar llargs trossos i els va tocar per Berlioz dies després. Convençut que Gounod havia aconseguit una còpia de la simfonia, Berlioz li va preguntar: “Com diables va ser que la va aconseguir?”. “En un dels seus assajos”, va ser la simple resposta.

En 1864, dècades després, Gounod es va proposar crear una versió operística de Romeu i Julieta. Els seus antics col·laboradors, el talentós grup de llibretistes de Jules Barbier i Michel Carré, van seguir la coneguda tragèdia escena per escena, preparant un llibret en només tres mesos. Simplificar la història original de Shakespeare, eliminant personatges secundaris i reduint la trama als seus elements essencials; Gounod va poder així focalitzar la seva atenció en el romanç captivador que és el cor de la trama. També va agregar elements específics per fer que el llibret sigui més operístic: com una escena nupcial, en la qual Juliette es desmaia dramàticament.

A la primavera de 1865, inspirat per la bellesa natural de la Riviera Francesa, Gounod es va abocar de ple a escriure. Quan es deixava portar per l’òpera, les notes fluïen sense esforç de la seva ploma. En una carta la seva dona, Gounod va admetre, més tard, que escriure Roméo et Juliette l’havia fet sentir com si hagués tornat als vint anys una altra vegada.

charles_gounod Charles Gounod (París, 1818 – Saint-Cloud, Illa de França, 1893) fou un compositor, director i organista francès. Tot i ser principalment conegut per l’òpera Faust i per un Ave Maria que va ser escrit com a contrapunt per al primer preludi de El Clavecí ben Temprat de J.S.Bach, va compondre en pràcticament tots els gèneres de l’època, tant profans com religiosos. Va ser un dels compositors més prolífics i importants de la segona meitat del segle XIX.

Va néixer al si d’una família d’artistes, el pare dibuixant i professor, i la mare una gran pianista. El 1823, amb 5 anys, mor el seu pare i la seva mare s’ha de dedicar a impartir classes de piano per poder mantindre a la família. Serà ella qui ensenyi a Gounod les primeres lliçons musicals i pianístiques. Obté el títol en filosofia en 1836 i també durant la seva joventut escoltarà l’Otello de Rossini, el Don Giovanni de Mozart i les Simfonies 6 i 9 de Beethoven. Aquestes obres donaran un gran impuls a la decisió que pren de ser compositor.

No hi ha comentaris

Tot el temps del món

portada

Bones notícies. Aquest dilluns al Canal 33 va tenir lloc l’estrena d’un nou programa dedicat al món de la literatura: Tot el temps del món. Cada setmana la periodista Anna Guitart entrevista un gran nom de les lletres; autors nacionals i internacionals conversaran sense rellotge en aquest programa que vol ser un homenatge a la paraula, a la reflexió, a la conversa pausada i, sobretot, al valor de la literatura.

Localitzades en espais naturals, les entrevistes pivoten sobre l’obra actual dels seus autors. Tots tenen entre mans una obra que han presentat recentment als lectors.
Alhora, el programa, de mitja hora de durada, inclou una peça inicial en què Anna Guitart fa unes recomanacions literàries vinculades a l’actualitat.4321

Al programa de dilluns passat l’escriptor nord-americà Paul Auster conversa amb Anna Guitart sobre la seva última novel·la “4 3 2 1” (publicada per Edicions 62 en català, i Seix Barral en castellà), la més ambiciosa que ha escrit fins ara, segons diu, i en què un mateix personatge, Archie Ferguson, viu quatre vides diferents.
La dificultat d’escriure, la relació amb el pas del temps i la mort, la família o el racisme en el seu país, els Estats Units, són altres temes destacats sobre els quals conversa l’autor.

Paul Auster és segurament un dels escriptors nord-americans vius més respectats avui dia. Els seus seguidors són nombrosos arreu, i especialment a Europa. La seva obra abasta una quarantena de títols que inclouen novel·la, poesia, assaig, teatre i guions de cinema.

L’entrevistat el proper dilluns dia 19 serà Jordi Puntí, i en els següents programes és previst que els convidats siguin Almudena Grandes, Colson Whitehead, Maria Bohigas o Carlos Zanón.

Al programa d’aquesta setmana, les recomanacions literàries han estat:

portades
El llibre infantil “El senyor Lambert“, de Jean-Jacques Sempé, en la traducció de Jordi Martín Lloret / Miguel Azaola (al castellà). l’assaig  “La veu i el poder de les dones“, de Mary Beard, traduïda per Anna Llisterri. I la novel·la “El ministeri de la felicitat suprema“, de Arundhati Roy, traduïda al català per Xavier Pàmies i al castellà per Cecilia Ceriani.Anna Guitart

 

Anna Guitart (Barcelona, 1976) és periodista i guionista. Va començar treballant a Ràdio Barcelona i després ho va fer al programa “La República”, de Joan Barril, a COM Ràdio. En televisió, i en l’àmbit de la literatura, va ser coordinadora de guió de “Via llibre” (canal 33) i conductora de la secció de llibres del “Tria 33″ (canal 33). Anteriorment havia estat cap de continguts del concurs “Bocamoll” (TV3) i va formar part de l’equip del documental “Setembres”, dirigit per Carles Bosch.

 

No hi ha comentaris

Projecte editorial: ‘La Gea, la flor de la posidònia’

portadaLes Biblioteques de Vilanova sempre estem atentes als nous projectes que apareguin per promocionar la cultura local, especialment en el seu vessant literari, però també musical o audiovisual.

En aquest cas us volem presentar el projecte de Lola Rojas, nascuda a Veneçuela però establerta des de fa molts anys a la nostra ciutat, la novel·la La Gea, la flor de la posidònia. Per fer aquest llibre, la Lola s’ha estat documentant i fent entrevistes durant mesos.

Per poder tirar endavant el projecte, la Lola, ha iniciat una campanya de micromecenatge al portal Edita.cat i necessiten patrocinadors! Podeu col·laborar fins al 17 de març.

Edita.cat és una plataforma dedicada a la publicació de projectes editorials de forma senzilla i col·lectiva, posant en contacte els escriptors amb els seus futurs lectors, amb el suport constant de l’editorial vilanovina El Cep i la Nansa.

La Gea, flor de la posidònia és una novel·la ambientada en la vida marinera de Vilanova i la Geltrú entre els anys 1940 i 1960. Descriu la infància d’aquella època mitjançant la Gea, una nena de 10 anys nascuda a Baix-a-Mar que s’estimava molt el mar. Ella, era família de pescadors i tenia una discapacitat visual, només podia veure-hi amb un ull. Això no va ser cap impediment perquè pogués complir els seus somnis.

La Gea volia ser tan bona al rem com a la vela, ella somiava ser una bona marinera i preservar el mar mediterrani, però això no era una tasca fàcil, ja que calia ser valenta i experta del món sota l’aigua, descobrir els seus secrets i superar les seves pors.

En aquesta aventura l’acompanyaran: el Botis un peix lluna, poeta i molt bromista, la gavina Fina una graciosa tafanera amb problemes de memòria, l’avi (el nanser), el Teio pare, pescador, la Maria mare, xarxaire experta en l’art de teixir tremalls, i molts personatges tradicionals.

Fotografia i il·lustració de Gloria Fort Mir

Fotografia i il·lustració de Gloria Fort Mir

La novel·la està composta per 7 capítols plens d’història marinera, anècdotes dels pescadors, successos, refranys mariners, metàfores, humor, art, poesia i posidònia. A més a més és un viatge al passat que convida al present i, per sobre de tot, ben carregat de tradicions, valors, amistat, lluita, constància, optimisme, alegria, cooperació, respecte al medi ambient, amor i igualtat entre homes i dones. I com diu la Gea: Estima la mar, perquè allà hi ha la nostra vida.

Les il·lustracions de la novel·la seran de la també vilanovina Gloria Fort Mir.

lola rojasLola Rojas va néixer a Veneçuela és mestra d’educació infantil i treballa a l’escola bressol des de fa 9 anys. És autodidacta, a vegades cantant, amant dels llibres i amb passió per les lletres, així que dedica el seu temps lliure a escriure.

Aquesta novel·la és la seva primera creació literària, fruit de mesos de recerca i entrevistes.

Podeu trobar alguns dels seus poemes i textos publicats a Eix Diari.

Gloria Fort Mir és licenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona en l’especialitat de Disseny i graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics en l’especialitat de Disseny de Moda. És dissenyadora gràfica i il·lustradora i ha dedicat gran part de la seva vida a les que han estat les seves dues grans passions, l’art i l’educació.

Així, ha compaginat les seves tasques com a il·lustradora i dissenyadora gràfica amb la docència com a professora a l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú (EMAiD) des de l’any 1987.

La Gloria és la creadora de la Ratoliva, la mascota de les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú i també dels pictogrames que representen la CDU Infantil.

Us deixem amb el booktrailer del llibre!

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – febrer

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de febrer i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre El Fantasma del rey Leopoldo, de Adam Hochschild. A finals del segle XIX, quan les potències europees es repartien l’Àfrica a cop d’esquadra i cartabó, el rei Leopold II de Bèlgica portà a terme un brutal saqueig del territori que rodejava el riu Congo. Provocà la mort de deu milions de persones mentre cultivava, irònicament, la seva fama de monarca humanitari.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Professió del pare, de Sorj Chalandon. Quan a l’escola li demanen quina és la professió del seu pare, l’Émile vacil·la: ¿paracaigudista? ¿Espia? ¿Professor de judo? Aquestes són, potser, les profes-sions del seu pare. Inspirada en la pròpia infantesa l’autor relata com la fantasia del nen que va ser fou estalonada pels deliris patològics del seu pare.

A la secció infantil us presentem el còmic Escuela de frikis, de Gitty Daneshvari. A Theo, Madeliene, Lulu i Garrison els uneix només una cosa: cada un d’ells pateix alguna fòbia. I tots quatre acaben a ka misteriosa Escuela de Frikis, un lloc inaccessible i aïllat regentat per l’excèntrica Mrs. Wellington, maquilladíssima, amb perruca i envoltada de gats. El panorama no pot des més desolador.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Naúfragos, de Laura Pérez. Dos llocs i dues èpoques diferents: el Madrid dels vuitanta, en plena ebullició, i la Barcelona de deu anys més tard, una ciutat igualment vibrant. Aquest còmic recrea la relació entre Alejandra i Julio en aquest espai urbà i poètic on s’entrellacen els somnis, l’amor i la incertesa.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Crack-up, de Fleet Foxes. Accentuant el vessant més líric del grup, aquest disc recorda als incompresos My Morning Jacket de “The Waterfall” quan la seva música no deslliga en tempesta, preferint una versió més ambiental i naturista de si mateixos, explorant sons folk i moderns com ho fan Woods i Villagers, bandes que han crescut en la rereguarda mentre ells respiraven aire pur.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la sèrie de tv The Big Bang Theory (1a temporada). Leonard i Sheldon són dos cervells privilegiats que comparteixen pis. Els dos són doctors en Física però no saben com relacionar-se amb els altres, especialment amb les noies. Penny, una veïna nouvinguda, és el pol oposat als dos amics, de manera que la seva arribada altera la tranquil·la vida sentimental de Leonard i el desordre obsessiu-compulsiu de Sheldon.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de febrer de 2018.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »