Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per desembre, 2017

‘Els homes m’expliquen coses’ de Rebecca Solnit i altres llibres feministes

ElsHomesMexpliquenCoses.Portada.OK.smallAquesta setmana podeu trobar a la secció de novetats el llibre Els homes m’expliquen coses de l’escriptora, historiadora i activista nord-americana, Rebecca Solnit.

L’any 2003, mentre era en una festa de l’alta societat a Aspen, l’escriptora Rebecca Solnit va viure una situació surrealista. Enmig de la munió d’encorbatats, un senyor molt important va dignar-se a xerrar amb ella, i quan Solnit li va explicar que acabava de publicar un llibre sobre el fotògraf Eadweard Muybridge, l’home la va interrompre, venint-li a dir que segur que el seu llibret estava molt bé però que aquell any havia sortit un títol sobre Muybridge molt més important.

El llibre veritablement important sobre Muybridge l’havia escrit, òbviament, Rebecca Solnit, i d’aquella anècdota -i de moltes altres arrogàncies similars- va néixer l’article Els homes m’expliquen coses, inspirador del neologisme mansplaining, la contracció anglosaxona que ha fet fortuna per descriure el paternalisme i la condescendència amb què molts homes encara tracten les dones, sermonejant-les sobre conceptes que elles dominen molt més..

Els homes m’expliquen coses és una reflexió sobre com s’ha construït al llarg de la història la diferència entre homes i dones, i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d’intel·ligència i esperança que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigència del feminisme.

Al segle XXI hem de parlar de literatura feminista?

Doncs sí, ja que el gran objectiu és aconseguir encara que obres fonamentals de la literatura tinguin el lloc que es mereixin, que les dones publiquin i controlin la seva obra en igualtat de condicions que els seus col·legues escriptors i donar a conèixer l’ampli ventall de situacions de discriminació que pateixen les dones i reivindicar igualtat.

La gran majoria de persones que escriuen llibres sobre feminisme són dones i la gran majoria de persones que els llegeixen son dones d’entre 25 i 40 anys, tot i que els homes interessats en la literatura feminista són menys nombrosos, però existeixen, i són capaços d’empatitzar amb relats escrits per dones.

De fet, les autores d’aquest tipus de literatura defensen que els llibres de feminisme no exclouen els homes, ja que és un tema que ens afecta a tots.

Si vols conèixer o aprofundir sobre la literatura feminista, trobaràs a la biblioteca Armand Cardona una exposició de fons disponible per ampliar aquest concepte amb obres de diverses autores.

portada_tothom-hauria-de-ser-feminista_chimamanda-ngozi-adichie_201604141013 portada_la-mujer-que-mira-a-los-hombres-que-miran-a-las-mujeres_siri-hustvedt_201701241720 9788426403520 9788416709052 9788416154869 9788415307594 5080984 91re6WOnfpL portada_estimada-ijeawele-manifest-feminista-en-quinze-consells_chimamanda-ngozi-adichie_201701181343 Cómo se hace una chica_CobA.indd 6d26ff37da321502a6928e6de3a4fcc34f40fc28 11 - Mujer y sociedad 9788496614765 portada_yo-tambien-soy-una-chica-lista_lucia-lijtmaer_201702201317 978841654443
No hi ha comentaris

I Love 80’s

poster

La dècada dels ’80 potser no passarà a la història per la qualitat de les seves pel·lícules (amb honorables excepcions, és clar) però és evident que moltes de les pel·lícules que es van estrenar durant aquella dècada han marcat a una generació d’espectadors que ara ronden els 40 anys.

Però…perquè agraden tant aquestes pel pel·lícules populars? Algú pot parlar de nostàlgia, però això no explicaria la seva bona fama també entre espectadors que van néixer després del final d’aquella dècada. ¿Encant kitsch? No pot ser només això.

Segons la periodista Hadley Freeman, autora de l’assaig ‘The time of my life’, aquestes pel·lícules tenen certes qualitats i ofereixen lliçons particulars que no es troben a les pel·lícules d’avui dia.

A banda de clàssics com Los Goonies, Regreso al Futuro, la saga Indiana Jones, Cazafantasmas, Dirty Dancing, Cuenta conmigo o La història interminable, entre moltes altres, a l’espai cinema de la Biblioteca us hem preparat una selecció de novetats de pel·lícules d’aquesta dècada que faran les delícies dels fans del cinema d’aquesta època.

Comèdies Els anys ’80 es van caracteritzar per la gran quantitat de comèdies que es caracteritzaven per la seva irreverència i surrealisme.

top secret aterriza como puedas escuela de genios mujer de rojo principe zamunda hote new hampshire baby tu vales mucho big este muerto esta muy vivo

Comèdies romàntiques Tot i que en la selecció que us hem preparat predominen els romanços adolescents, també hi ha lloc per l’amor entre persones adultes i fins i tot entre humans i sirenes!

16 velas la chica de rosa un gran amor un mar de lios splash

Aventures Les aventures d’Indiana Jones van deixar el llistó molt alt, però durant els anys ’80 es van fer populars algunes pel·lícules d’acció i aventures amb un toc de comèdia, intentant imitar la fórmula que va portar Spielberg a l’èxit.

tras el corazon verde señores del acero golpe en la pequeña china joya del nilo los inmortales el chico de oro calles de fuego superdetective en hollywood

Drames Als anys ’80 també hi va haver lloc per alguns drames lacrimògens com els que us presentem a continuació.

mascara magnolias de acero st elmo class fuerza del cariño
No hi ha comentaris

El que resta del dia

Pel proper gener el Club de Lectura d’Adults està treballant la novel·la Testimoni de Narom, de l’últim Premi Nobel de Literatura Kazuo Ishiguro .

L’obra: El que resta del dia
portadaAquesta novel·la narra un viatge per carretera des de Darlington Hall, la mansió Victoriana en què Stevens exerceix de majordomo des de fa trenta anys, al port de Weymouth, on viu la que havia estat la seva majordona, la senyoreta Kenton, actualment casada i convertida en la senyora Benn. La compra de Darlington Hall per un milionari nord-americà, obliga el majordom a prendre les seves primers vacances i a fer un viatge en què haurà d’enfrontar-se amb realitats que sempre s’ha negat.
Diu Ishiguro que la idea de la novel·la li va sorgir d’una broma de la seva dona, que li proposava fer-se passar pel majordom, quan els periodistes van començar a interessar-se per la seva obra. Diu que la idea del majordom, que no viu la seva vida sinó la del seu patró, ja no el va deixar, fins a desembocar en aquesta obra.
El que queda del dia és una mena de meravellosa contradicció: una novel·la irònica malgrat que el protagonista i narrador és incapaç d’entendre un acudit; un relat profundament commovedor malgrat que Stevens no pot admetre’s ni un sentiment; una història de la II guerra Mundial, en què el seu narrador està entrenat per no adonar-se’n; un romanç entre dues persones que no s’acaben de comunicar i que, malgrat viure junts un grapat d’anys, no s’arriben a tocar ni un dit.
El protagonista i narrador, com a bon majordom anglès de la primera meitat del s. XX, està incapacitat per a la reflexió i per plasmar-lo, Ishiguro sembla escriure amb una camisa de força. El major mèrit de la seva narració i narrativa és que aconsegueix transmetre’ns tot l’univers del majordom sense que aquest mateix se n’assabenti.
Aquesta extraordinària novel·la tan britànica – curiosament escrita per un japonès d’origen i que combina el tema polític, amb el costumista i el romàntic –, un model de contenció, on res no sembla expressar-se obertament, però tot queda perfectament clar, constitueix “Un profund i punyent estudi de la personalitat, les classes i la cultura” va escriure el New York Times.
Una lectura, sens dubte imprescindible, de l’últim i merescut premi Nobel.

L’autor: Kazuo Ishiguro
Aquest autor, japonès de naixement però britànic de formació i professió, neix a Nagasaki l’any 1954, però als sis anys es trasllada amb la família a viure a Londres, Anglaterra.
Rep una formació acadèmica totalment occidental. Cursa estudis superiors de Filologia anglesa i Filosofia a la Universitat de Kent i posteriorment es doctora en escriptura creativa a la d’East Anglia, on rep classes de M. Bradbury que influirà la seva obra posterior.
Es comença a donar a conèixer en cercles literaris anglesos a través d’articles i relats breus que apareixen a diverses revistes literàries.
El 1982, any en què es nacionalitza anglès, apareix la primera narració extensa, Una pàl·lida vista dels turons, que és acollida amb entusiasme i rep el premi Winifred Holtby. La segueixen Un artista en un món flotant (1986) que guanya el premi “Whitbread”, i El que resta del dia (1989), premi Booker Price i posteriorment portada al cinema pel director americà James Ivory, l’any 1993.kazuo-ishiguro
La següent novel·la, Els inconsolables (1995) marca un canvi de rumb a la seva trajectòria literària, es fa més introspectiva i encara aprima més el ja subtil fil argumental. Publica després, Quan érem orfes (2001) on reprèn el tema del record i la nostàlgia i ens trasllada al Shangai d’entreguerres.
Posteriorment, publica Mai m’abandonis (2005), que el consagra com un dels novel·listes actuals més valorats en llengua anglesa, company d’armes en el mític dream team amb Martin Amis, Julian Barnes, Ian Mc Ewan o Graham Swift. L’any 2010 Mark Romanek dirigeix la versió cinematogràfica d’aquesta última novel·la.
El gegant enterrat (2016) i Nocturns (2010), un llibre de relats, completen la seva obra (al menys, la traduïda al castellà i/o català).
El 1995 havia estat nomenat Oficial de l’Ordre de l’Imperi Britànic, i tres anys després, el 1998, Cavaller de les Arts i les Lletres, pei govern francès. Finalment, l’any 2017, ha estat reconeguda, la totalitat I extraordinària qualitat de la seva obra, amb el Premi Nobel de Literatura.
Joyce Carol Oates diu d’aquest autor: Ishiguro es distingeix com un dels més eloqüents poetes de la pèrdua.

No hi ha comentaris

El Día més curt a la Biblioteca i Festival Inclús

dia mes curtEl dia 21 de desembre és el dia més curt de l’any i per aquest motiu, aquest dia se celebra mundialment la festa del curtmetratge, per reivindicar el cinema de curta durada amb esdeveniments i projeccions en moltes ciutats.

A Catalunya des del 2013 una sèrie d’entitats es van unir per coordinar projeccions a tot el territori de parla catalana.

Enguany les projeccions del Dia més curt tindran lloc el 23 de desembre i a Vilanova i la Geltrú, el Cineclub Sala 1 ha triat aquest dia per celebrar el seu cinquè aniversari coordinant una jornada on es projectaran curtmetratges durant tot el dia.

En aquest Dia més curt participen sis entitats diferents, i la Biblioteca Armand Cardona som una d’aquestes institucions.

Així doncs, el 23 de desembre hem preparat un programa que inclou tres curtmetratges sota el títol genèric ‘Tots som discapacitats’.

La Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú va iniciar el 2016 un projecte d’inclusivitat per tal d’aconseguir que les dues biblioteques de la ciutat siguin espais inclusius i accessibles per a tothom. El desenvolupament d’aquest projecte s’ha realitzat en paral·lel al projecte “Biblioteques inclusives” impulsat pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Per realitzar aquesta activitat comptem amb la col·laboració dels companys de l’Inclús. Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona que ens permet projectar tres dels curtmetratges presentats a la seva darrera edició.

InclusL’Inclús és un festival que promou les obres audiovisuals la temàtica de les quals sigui la diversitat funcional, amb l’objectiu de donar a conèixer la realitat de les persones amb discapacitat des d’un punt de vista diferent.

L’eix central del festival és un concurs audiovisual on hi tenen cabuda curtmetratges, pel·lícules de ficció, documentals i produccions audiovisuals d’entitats.

A banda, Inclús programa altres activitats annexes, com xerrades, experiències sensorials, o tallers infantils.

És un certamen anual, que sempre s’organitza el dates pròximes al 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, al CaixaForum Barcelona.

La voluntat tant del Festival com de la Biblioteca amb aquesta activitat, és la d’oferir peces audiovisuals que ens ajudin a trencar estigmes socials, i que a banda, són 100% accessibles, per a tots els públics, sense diferenciació de si algú té o no diversitat funcional.

Els curtmetratges es passaran en versió original amb subtítols adaptats per persones amb discapacitat auditiva.

Just like You de Philip W. da Silva (Suècia, 2015)

El dia de l’operació ha arribat! Com serà la vida amb un braç? Continua com sempre i t’accepten per qui ets? Tanja fuig de l’hospital en pànic, lligant-se el braç al cos amb un cinturó. Necessita convèncer-se que res canviarà.

Lethe d’Eric Romero (UK, 2017)

Eve, una jove amnèsica, ha d‘ajuntar els seus records fragmentats mentre fuig de misteriosos perseguidors abans que finalitzi el temporitzador del seu rellotge. Desesperada, farà el necessari per descobrir la veritat.

Sky  de Loes Janssen (Paisos Baixos, 2015)

L‘Sky té una discapacitat auditiva significativa. S‘esforça per participar a classe, però sovint pensa que els altres no l‘entenen. En aquest documental veiem a l‘Sky durant i després de l’escola mentre intenta mantenir el control sobre el seu entorn.

Per poder gaudir de la projecció amb audiodescripció, cal descarregar una aplicació mòbil per l’ ONCE amb el suport de la Fundació Vodafone. AUDESC MOBILE és totalment gratuïta i està disponible per Android i IOS. Podeu decarregar les instruccions per fer servir l’aplicació aquí: Audesc Mobile

Us deixem amb un vídeo resum dels films presentats al Festival Inclús en l’edició d’aquest any.

No hi ha comentaris

Ciclopedia, guia ilustrada de ciclismo

Qui és el millor escalador de tots els temps?
Qui era l’esprinter llançava els millors atacs finals?
Quants ciclistes es necessiten per alimentar una assecadora?
Qui va lluir el bigoti més elegant del gran grup?

dibuix

portadaAvui us presentem una novetat al Racó Ciclista de la Biblioteca, el llibre Ciclopedia, guia ilustrada de ciclismo, un llibre visual i informatiu ple de dades, anècdotes i curiositats que tot amant del ciclisme hauria de conèixer.

El campió més alt o més baix, el corredor del Tour de França més jove o més veterà i el més ric del pilot, ciclopèdia els té a tots. A més, ens acosta les històries més curioses del ciclisme, com les de les rivalitats més llegendàries, els eterns segons, les estrelles més polèmiques i els escàndols en els quals s’han vist embolicades. Sense oblidar-nos de les baralles i contratemps en meitat d’una carrera. En aquestes pàgines també trobareu el costat més excèntric de l’esport, des de vestits ostentosos a supersticions curioses fins als bigotis més curosos.

Una col·lecció magnífica d’infografies d’allò més entretingudes que recullen tot el que necessites saber sobre el ciclisme professional, des descripcions detallades dels majors mites d’aquest esport fins estadístiques de les grans voltes i compendis de les plusmarques robert dineenque han passat a la història.

Amb gràfiques que van des de finals del segle XIX fins als nostres dies, ciclopèdia és el llibre perfecte per als amants d’aquest esport, tant el que el practica sobre l’asfalt com el que en gaudeix des de la butaca.

 

L’autor de llibre, Robert Dineen és escriptor i periodista esportiu al Daily Telegraph, després de passar per les redaccions de The Times i el Sunday Times. Ha estat seleccionat dues vegades com a finalista del Premi al Llibre Esportiu de l’Any William Hill i dels premis Vogue Writer of the Year i Irish Post Young Sports Writer of the Year.

 

No hi ha comentaris

‘El crimen del conde Neville’ d’Amelie Nothomb

Carpeta PN954_El crimen del conde Neville_CORR.inddAquesta setmana podreu trobar entre les novetats literàries la darrera novel·la de l’escriptora belga Amelie Notohomb, ‘El crimen del conde Neville’ publicada per Anagrama Editorial i traduïda per Sergi Pàmies.

El comte Neville va a casa d’una vident per recollir la seva filla petita. La vident se l’ha trobada en un bosc, en posició fetal i tremolant de fred. Sembla que l’adolescent, que du el singular nom de Sérieuse, s’havia fugat del castell familiar. Però, abans de portar l’aristocràtic progenitor davant de la noia, la vident li agafa la mà i li anuncia: «Aviat farà una gran celebració a casa seva. Durant la recepció, matarà un dels convidats.»

En efecte, els Neville, excèntrica família d’antiga soca, celebraran aviat la seva garden party anual, a la qual conviden la flor i nata de la societat. La festa és una tradició irrenunciable, malgrat que els Neville estan arruïnats i el comte fins i tot es planteja vendre el castell i el bosc que el rodeja. Amb tota probabilitat, aquesta serà la darrera. Acabarà, tal com prediu la vident, amb un assassinat?

Amélie Nothomb, en plena forma, ironitza sobre aquest món anacrònic de la noblesa belga que coneix de primera mà. I ho fa amb un homenatge a l’Oscar Wilde d’El crim de Lord Arthur Savile.

El resultat és una juganera i perversa faula moderna amb un vernís tragicòmic, en què, sota una capa d’espurnejant lleugeresa, treu el cap una suggestiva indagació sobre el món de les aparences, les relacions familiars, els secrets del passat, el dolor de la infantesa, les incerteses de l’adolescència i el destí, que pot acabar donant tombs ben sinuosos…

Amélie_Nothomb_02828_G.GaritanLa seva biografia assegura que Amélie Nothomb va néixer a Kobe, una ciutat portuària al sud de Japó, allà per 1967. Els annals de la noblesa belga, no obstant això, donen una altra versió: ho hauria fet un any abans a Etterbeek, privilegiat barri de Brussel·les, amb el nom de Fabienne-Claire.

L’escriptora no aclarirà que versió és la correcta, tal vegada perquè és la suma d’ambdues la que dóna fe del seu desarrelament existencial.

L’ofici del seu pare, diplomàtic, que descendeix d’una família aristòcrata que va exercir un paper fonamental en la independència de Bèlgica, va fer que creixés a Estats Units, Xina, Birmània o Bangladés.

En tornar a Europa als 17 anys, després de superar una anorèxia que gairebé va posar fi a la seva vida, Nothomb es va posar a escriure per intentar entendre de què va tot això. No ha parat. “Solament vaig deixar d’escriure un diumenge al matí. Va ser el pitjor dia de la meva vida”.

Al racó literari de la biblioteca trobareu una exposició amb una selecció de les seves novel·les: Amelie Nothomb

Us deixem amb l’entrevista que el programa Pàgina 2 de RTVE va fer a l’escriptora l’abril de 2016.

No hi ha comentaris

Caganers a dojo! Nadal a la biblioteca

1

4Des d’ahir, 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, i fins el dia 13 de gener podeu visitar a la biblioteca l’exposició Caganers a dojo! La tradicional figura del Caganer del Pessebre ha esdevingut un element de col·leccionisme. En aquesta mostra s’hi podrà veure des de les figuretes tradicionals fins a interpretacions actuals com també representacions del personatge en altres suports, procedents d’una col·lecció particular.

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, sovint amagada en un racó, darrere d’un arbust, on fa les seves necessitats a l’aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca,6 pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L’home que caga, l’home que fa les seves necessitats o En Bernat qui caga (com se’l coneix a Menorca) són altres noms que se li han atribuït.

Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, Reis mags, Pares Noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l’Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d’estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.

L’origen sembla que se situa en el pas del segle XVII al XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el pessebre sinó que s’ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX.

Tradicionalment al petit de la família o al nounat li deien familiarment el caganer, perquè això és bàsicament el que fan els nadons “mam, pis i non”. És de suposar que, als volts de Nadal, a les cases es muntava el pessebre i els visitants de la casa afirmaven amb sorna a l’arribar: 5“Ja heu posat el caganer?”, referint-se al pessebre amb el nounat, el Nen Jesús, i que a partir d’aquí a algun fabricant de figuretes de pessebre amb enginy se li acudiria fabricar el primer caganer real per a fer mofa d’algun personatge del poble i així es popularitzaria.

Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó de col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se’l considera un símbol de prosperitat i bona sort per a l’any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l’Església. La gent deia que amb les seves femtes adobava la terra i així la fertilitzava per a l’any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l’alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests contes infantils amb la figura del caganer com a protagonista.

Curiosament, el caganer no és l’únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, al Principat: el Tió, un tronc d’arbre que els nens escullen i que és portat al menjador de la casa. És cobert amb una manta2 perquè no passi fred i és alimentat fins al dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li cançons típiques, li donen cops amb un bastó perquè “cagui” neules, torrons, dolços i llaminadures. A la Xarxa de Biblioteques també podreu trobar tots aquest contes protagonitzats pel Tió de Nadal.

Pensant en els més petits, les biblioteques han programat aquests dos actes específics de Nadal:
- Dissabte 23 de desembre a les 10.30h, a la biblioteca Armand Cardona Torrandell. HORA DEL CONTE NADAL: Bon Nadal! Petit conte i taller de Nadal. A càrrec de la seva autora Glòria Fort i l’editora Cesca Mestres. Les festes de Nadal explicades per als més petits. Descobrim els elements més representatius i tradicionals en odre cronològic: calendari d’advent, fem el Pessebre, decorem l’arbre de Nadal…. Col·lecció Mini. Adreçat a infants de 0 a 4 any. Col·labora: El Cep i la Nansa edicions.

- Dijous 4 de gener a les 11.30h i a les 12.15h a la biblioteca Joan Oliva i Milà. HORA DEL CONTE DE NADAL: Eliseu, carter reial. A càrrec de Carme Jariod, actriu. Aquestes Festes l’Eliseu, carter reial, té instal·lada la vela per rebre a tots els nens i nenes que el volen veure i li porten la carta pels Reis d’Orient. Voleu conèixer la història d’aquest personatge i com va arribar a la ciutat? Veniu a la Biblioteca! Activitat adreçada a infants a partir de 3 anys.

3A la Xarxa de Biblioteques Municipals trobareu prop de 450 documents catalogats que parlen del Nadal, des de contes infantils fins a llibres de cuina…

Us poden interessar la Guia lectura Nadal 2017 que ha elaborat el Grup de Treball de Literatura Infantil del Centre de Recursos Pedagògics del Garraf, amb les recomanacions bibliogràfiques per a Educació Infantil i Primària, i la Guia lectura Nadal 2017 de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat, també per a infants.

 

Bon Nadal!

 

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – desembre

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de desembre que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Fills del Nil, de Xavier Aldekoa. El Nil no és un riu. El Nil és molt més. El més gran dels rius africans és el cor de centenars de pobles i el testimoni infatigable de l’ascens i l’ocàs de les dinasties de faraons més poderoses de la Terra. El seu nom evoca secrets ocults en piràmides o cambres subterrànies i alimenta l’orgull de civilitzacions mil·lenàries que avui encara lluiten per sobreviure.

Pel que fa a la literatura us recomanem Origen, de Dan Brown. Nova història del professor Robert Langdon. En aquesta ocasió va al Guggenheim de Bilbao per assistir a un anunci que canviarà per sempre la faç de la ciència. L’amfitrió de la vetllada vol revelar un descobriment que donarà resposta a les dues preguntes que han obsessionat la humanitat des del principi dels temps.

A la secció infantil us presentem El tió de Nadal, de Care Santos. Sóc un tronc amb barretina que fa un somriure amical. Quan em trobes, ja endevines que falta poc per Nadal. De la nostra tradició en sóc un tros de memòria. Em vols conèixer millor? Una dotzena de poemes ben nadalencs per gaudir d’aquesta tradició. I l’ovella al seu corral et desitja Bon Nadal!

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Asylum, de Javier de Isusi. Marina, als seus 94 anys, recorda aquell camí que va recórrer des d’Otxandio fins a Barcelona, de Barcelona a França, de França a Veneçuela. Una experiència d’exili que es creua i es fon amb les de Sanza, Aina, Chris i Imelda, que fugen de la guerra i la violència.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Pleasure, de Feist. Sis anys després de Metals, Feist sona especialment bruta a aquest àlbum que no compta amb cap hit com ‘1 2 3 4’. Al costat del seu co-productor Mocky, l’artista deixa que el xiuxiueig de la cinta d’enregistrament ens acompanyi al llarg de tot el disc i amb prou feines retoca les cançons des de les seves primeres preses.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la sèrie de televisió The Young Ones/Els Joves, de Geoff Posner. Els Joves és una comèdia de situació que es va començar a emetre a la BBC 1982. El programa combinava l’estil tradicional de les sitcoms amb la violenta astracanada, els canvis d’argument més incongruents i el surrealisme. El seu humor anàrquic i poc convencional va ajudar a portar la comèdia alternativa a la televisió als anys 80 i va convertir en noms coneguts els seus actors i guionistes.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de desembre de 2017.

No hi ha comentaris

Las Migas

las migas

Aquest divendres el grup de flamenc Las Migas presenta el seu nou disc, Vente Conmigo, a l’Auditori Eduard Toldrà de la ciutat. El concert tindrà lloc a les nou del vespre, i hores d’ara encara hi ha entrades disponibles.

Alguns mitjans han denominat l’estil de Las Migas com a cançó mediterrània, música per a l’ànima, poesia cantada, sense altres límits que la seva pròpia inspiració. La seva música és un viatge cap a allò que ens és proper i a l’impossible, amb creacions que et submergeixen en la nostàlgia, l’eufòria o et connecten amb les emocions i sentiments.

“Vente conmigo” és el seu darrer disc. Produït per Josemi Carmona, incorpora tocs llatins i electrònics que difereixen dels seus anteriors àlbums, amb el qual pretenen sorprendre i emocionar. Un estil més rítmic i lluminós, que conserva la passió i l’elegància que sempre ha caracteritzat a la música d’aquest grup.

Las Migas és un quartet format actualment per Alba Carmona las migas2(veu), Marta Robles (guitarra), Alicia Grillo (guitarra) i Roser Loscos (violí). Destaquen pel diferents i semblants que són al mateix temps i la fusió de cultures tan meravellosa que creen quan estan juntes.

Sobresurten per ser no només intèrprets, sinó també compositores i arranjadors dels seus propis temes, i per diferents i semblants que són al mateix temps, creant una sorprenent fusió de cultures quan estan juntes.

El grup es va formar el 2004 a Barcelona per integrants i músics de diversos països europeus amb el flamenc com a base quan Marta Robles, Sílvia Pérez Cruz (fins a 2011) i Isabelle Laudenbach (fins a 2013), totes elles alumnes de l’Escola Superior de Música de Catalunya, van unir-se per formar un grup al que poc més tard s’uniria Lisa Bause (fins a 2013).

matuteL’any 2010 va veure al llum el primer treball discogràfic del grup titulat Reinas del matute que va comptar amb la producció de Raül Fernández «Refree» i les col·laboracions de músics com Raúl Rodríguez o Javier Colina. Aquest disc va portar al grup a iniciar una gira per Espanya i Europa.

A la fi de juliol de 2011 es va anunciar que Sílvia Pérez Cruz deixava el grup per centrar-se en projectes propis, i el seu últim concert amb la bandanosotras somos va ser al Teatre Grec de Barcelona. Després, Las Migas van presentar a la seva nova cantant Alba Carmona, qui ja havia treballat fent cors en l’àlbum Reinas del matute.

A principis de 2012 va sortir a la venda el segon disc del grup, Nosotras somos, gravat en els estudis Manitú i produït per Raúl Rodríguez, i van iniciar una gira que les va portar a recórrer Catalunya, el sud d’Espanya i Madrid.

No hi ha comentaris

Lágrimas en la lluvia

Avui 11 de desembre el Club de Lectura de Ciència-Ficció comença a treballar la novel·la Làgrimas en la lluvia, de Rosa Montero.

L´Obra: Lágrimas en la lluvia

portadaLa novel·la ens situa als Estats Units de la Terra, més concretament a Madrid, l’any 2109, quan augmenta el nombre de morts de replicants o tecnohumanos, que embogeixen de sobte. La detectiu Bruna Husky és contractada per descobrir què hi ha darrere d’aquesta onada de bogeria col·lectiva en un entorn social cada vegada més inestable. Mentre, una mà anònima transforma l’arxiu central de documentació de la Terra per modificar la Història de la humanitat.
Agressiva, sola i inadaptada, la detectiu Bruna Husky es veu immersa en una trama d’abast mundial mentre s’enfronta a la constant sospita de traïció dels que es declaren els seus aliats amb la sola companyia d’una sèrie d’éssers marginals capaços de conservar la raó i la tendresa enmig del vertigen de la persecució.
Rosa Montero narra una recerca en un futur imaginari, coherent i poderós, i ho fa amb passió, acció vertiginosa i humor, eina essencial per a comprendre el món. En aquest futur, alguns dels principals problemes actuals de la humanitat segueixen presents: Els pols ja s’han fos amb la consegüent desaparició de les més importants ciutats costaneres i d’alguns dels països els territoris amb prou feines superaven el nivell del mar. La ingent contaminació ha provocat que cadascú pagui segons la qualitat de l’aire que respira. La crisi afecta a nivell mundial sense que els polítics facin res eficient per solucionar-la. I així successivament…
Amb aquest futur també podem veure com l’ésser humà no aprèn dels errors del passat. ¿Els sonen partits extremistes que segueixen una jerarquia de puny de ferro i que tracten de cometre un genocidi contra els que gairebé no poden defensar-se? O una carrera per veure qui pot construir abans un astre artificial, sent uns participants conservadors aferrats a la religió i els altres, uns individus que busquen la societat perfecta?
Una novel·la de supervivència, sobre la moral política i l’ètica individual; sobre l’amor, i la necessitat de l’altre, sobre la memòria i la identitat.

L’autor: Rosa Montero

Rosa Montero va néixer a Madrid el 1951. Periodista i escriptora espanyola, va cursar estudis de Filosofia i Lletres i Ciències de la Informació.

La seva vocació per l’escriptura va rosa monterocomençar des de molt petita: víctima de la tuberculosi, amb prou feines podia fer res més que llegir i escriure les seves pròpies històries. El que va començar com un joc aviat es va convertir en una manera de vida.
Després de la universitat va passar a treballar en el diari Pueblo i a col·laborar amb diferents revistes, com Garbo o Hermano Lobo. D’aquí va passar al diari El País, on des de 1980 exerceix com a directora d’El País Semanal. En aquest mateix any, Rosa Montero va rebre el Premi Nacional de Periodisme.
La seva primera novel·la va ser Crònica del desamor (1979), però el seu primer gran èxit li va arribar amb Te trataré com una reina (1983), que la va fer pujar als primers llocs de les llistes de vendes.
El 1997 va guanyar el Premi Primavera per La hija del caníbal, llibre que va ser el més venut d’aquest any, i es va distribuir de manera internacional.
En l’actualitat segueix exercint com a directora del suplement d’El País amb el seu estil entre la literatura i el periodisme. Les seves últimes novel·les han variat des de la ciència ficció – Lágrimas a la lluvia – a una barreja entre novel·la íntima i biografia novel·lada – La Ridícula idea de no volver a verte -.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »