Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per novembre, 2017

‘La princeseta’, el número 22 de la Col·lecció Ginjoler

Presentació La princeseta_Vilanova

Aquest dissabte 18, a les 12h, la biblioteca Armand Cardona acollirà la presentació del darrer número de la Col·lecció Ginjoler: La Princeseta. La Clara Clos ens explicarà el conte i també comptarem amb la presència de la seva autora i il·lustrador així com amb un representant de la cooperativa Atenció a les Persones Sordes i Sordcegues, APSO, per a la interpretació en LSC.

Amb text de Marta Plans i il.lustracions de Valentí Gubianas, el conte narra com a princeseta s’ha perdut: està al mig del carrer i no sap com tornar a palau. Es toparà amb moltes persones pel camí, algunes d’elles l’ajudaran i d’altres no. Però la princeseta té clara una sola cosa: si no l’ajuden, tant se val! Un conte on posa en entredit el rol i paper històric de les princeses i, alhora, exposa de manera subtil que una dona, sigui princesa o no, és autosuficient per a aconseguir el seu objectiu.

Les Biblioteques de Vilanova som pioneres en el treball per la inclusió d’usuaris amb discapacitats ja que des del 2005 s’organitzen les Hores del Conte en llengua de signes.

L’activitat consisteix a explicar un conte amb l’acompanyament d’un intèrpret de Llengua de Signes Catalana (LSC). En acabar el conte es canta una cançó que també és interpretada i els assistents aprenen alguns dels signes més freqüents que apareixen en la narració i/o cançó.

p1000634

Aquesta activitat es du a terme amb la idea d’oferir i prestar serveis a col·lectius amb necessitats especials i arran del seu èxit, l’any 2007 El cep i la nansa edicions decideix iniciar una col·lecció de contes: Ginjoler, i és a partir de llavors que es presenten a la Biblioteca Armand Cardona quan són publicats.

El Cep i la Nansa Edicions va apostar per la Col·lecció Ginjoler, que trobareu en castellà sota el nom Carambuco, i ja porten 22 números publicats. El text original de cada conte va acompanyat d’una adaptació al català signat, un sistema de comunicació que utilitza el vocabulari de la llengua de signes catalana (LSC) amb l’estructura de la llengua oral. Aquest sistema bimodal representa la visualització de les paraules de la parla i consisteix en utilitzar un signe per a cada paraula. Com que “veiem” les paraules a través dels signes, l’aprenentatge de la llengua oral és més fàcil!

A més a més la col·lecció inclou un vídeo, com a material d’acompanyament, amb la representació del conte seguint l’estructura pura de la llengua de signes catalana (LSC). Aquesta és la llengua natural de les persones sordes de Catalunya que funciona de manera independent al català oral.

Us deixem amb el vídeo que acompanya un altre dels contes de la col·lecció: M’he perdut del vilanoví Juanolo.

No hi ha comentaris

Hygge, la receta de la felicidad: cómo disfrutar más con lo que ya tenemos

“Hygge” és un concepte 100% danès. El significat és entre acollidor i còmode, i per als danesos això significa passar temps amb la família i els amics, encendre espelmes al vespre i beure una tassa de cafè o una beguda calenta. Els danesos busquen sempre la calidesa en les seves llars, descriuen la paraula “hygge” com “la sensació de benestar més intensa, el sentir-se en pau amb el seu entorn més proper i sentir la calor i el plaer de gaudir d’un lloc amb encant”.

portadaAvui us volem presentar com a novetat a la biblioteca el llibre Hygge, la receta de la felicidad: cómo disfrutar más con lo que ya tenemos, de Marie Tourell Søderberg. Aquest llibre és una mirada a tot el que hygge representa. Descobriràs com incorporar-lo a la teva vida amb petits consells per aconseguir una atmosfera agradable, i així el teu dia a dia estarà ple de moments hygge. Quan sentis en clau hygge ja no et caldrà la seva traducció.

Els darrers mesos arreu es parla molt de hygge. Tot d’una, tothom s’interessa per aquesta estranya paraula que pocs (si no són nòrdics) saben pronunciar. Serà perquè connecta amb una forma d’entendre i viure la vida a la que tots en el fons aspirem? ¿Potser perquè diuen que el hygge tanca el secret de la felicitat? El que està clar és que «hygge» és la nova tendència de moda.

Dinamarca és el país més feliç del món, segons un informe anual que l’ONU porta fent des de 2012. Molts apunten, més enllà del seu escandinau Estat de benestar, al fet que el secret de la seva felicitat és el hygge.

hyggeNo hi ha una única definició per la paraula hygge. Cadascun la tradueix de la manera que vol o li sembla més adequada. Té més a veure amb l’ambient i l’experiència que amb les “coses”. Consisteix en estar amb les persones que estimem. Una sensació de llar. Sentir-nos segurs, protegits del món, i permetre’ns baixar la guàrdia. Ja sigui tenint una conversa sense fi sobre les petites o grans coses de la vida -o només estar a gust en companyia de l’altre en silenci- o senzillament gaudint una tassa de te tot sol.

En el que sí coincideixen tots els danesos és que es tracta d’una sensació bonica, una manera de viure i que hauria de expandir-se a tot el món.TourellSoderbergMarie

Marie Tourell Soderberg és una actriu danesa, nascuda a Copenhaguen. És un estel de Nordic Noir i ha participat en nombroses pel·lícules i sèries de televisió, d’entre els personatges que ha interpretat destaca el paper principal en la sèrie històrica 1864. És una veritable entusiasta de l’hygge.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més llibres que parlen de la realització personal, la qualitat de vida, i en resum, de la felicitat.

 

 

No hi ha comentaris

Testimoni de Narom

Pel proper 8 de gener el Club de Lectura de Ciència-Ficció està treballant la novel·la Testimoni de Narom, de Miquel Barceló i Pedro Jorge Romero.

L’obra: Testimoni de Narom
portadaNarom és un planeta on els humans s’hi van establir fa molts anys i una religió conta que fa molt temps, abans que els humans s’hi establissin, hi havia els naromites, els habitants autòctons del planeta. Aquesta religió té molt pocs adeptes, però la xicota del protagonista (el narrador) surt a la recerca d’aquests naromites en un canvi d’estació, que és l’únic moment en el que, segons la llegenda, se’ls pot trobar. Però durant aquests canvis d’estacions, la vida a fora (perquè els humans fan vida subterrània) és impossible degut a les tempestes fortíssimes de vent i de pluja que ho arrenquen i ho destrueixen tot al seu pas. El protagonista es fa el valent i segueix els passos de la seva xicota. El que no s’espera és el que hi tro
Narra la història d’un dels colons humans del inhòspit planeta Geria. Geria està castigada per uns fenòmens atmosfèrics periòdics i devastadors. L’única manera de sobreviure és en ciutats subterrànies. Durant les inimaginablement poderoses tempestes que assolen el planeta és impossible sobreviure a l’exterior, segons creu tothom excepte els cercadors, els qui creuen en una absurda religió que els porta a sortir a l’exterior durant les tempestes a la recerca dels mítics gerios, suposats pobladors originals del planeta.

Els autors:

Miquel BarcelóMiquel Barceló García (Mataró, 1948) és doctor en informàtica, enginyer aeronàutic i diplomat en energia nuclear. A més, és editor, traductor i escriptor, especialitzat en el gènere de la ciència-ficció.

En el vessant professional, dirigeix i coordina el programa de doctorat sobre sostenibilitat, tecnologia i humanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya. Catedràtic EU, ha estat, durant molts anys, professor a la Facultat d’Informàtica de Barcelona, des de la seva creació (el 1976), concretament al Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC.

Com a editor, la seva carrera ha estat lligada a Ediciones B, on ha dirigit la col·lecció NOVA, especialitzada en relats i novel·les de ciència-ficció. En moltes ocasions, Barceló inclou en els llibres que edita en aquesta col·lecció un article introductori. L’any 1996 l’Asociación Española de Fantasía y Ciencia Ficción li va concedir el Premio Gabriel A la labor de una vida. Ha estat l’editor del fanzine KANDAMA, promotor dels premis UPC de Ciència-Ficció i director de la col·lecció Nova de Ciencia-Ficción d’Ediciones B.Miquel-Barceló Pedro Jorge Romero
Autor de diversos articles i assaigs científics, llibres de text i nombrosos articles de divulgació científica; també ha escrit contes, novel·les i assaigs de ciència ficció. Fins ara, ha publicat dues novel·les, totes dues escrites amb Pedro Jorge Romero, Testimoni de Narom (1998), guanyadora del Premi Jules Verne (Andorra),que va ser ampliada i publicada en castellà amb el títol El otoño de las estrellas i el Tríptico de Dios (2001). Així mateix és autor de Ciencia ficción: Guía de lectura (1990), la nova edició de la qual, revisada i ampliada, va aparèixer 2015.

Pedro Jorge Romero Pedro Jorge Romero va néixer a Lanzarote el 1967 i resideix des de fa anys a Santiago de Compostel·la. És Físic, tot i que es dedica professionalment a la informàtica ia la traducció de llibres, principalment de ciència ficció.
Durant molts anys va ser un gran aficionat a aquest gènere i un dels seus assagistes més brillants. També va ser l’editor de No ficció, una revista no comercial dedicada a l’assaig i posteriorment, al costat de Joan Manel Ortiz, Ricard de la Casa i José Luis González, va formar Interface Grup Editor i va estar publicant la revista BEM durant 75 números entre 1990 i 2000 , guanyant durant aquest temps cinc premis Ignotus en la categoria de millor revista.
Com a editor va crear i va administrar L’arxiu de Nessus, un lloc hispà de referència sobre la ciència ficció i fantasia, que va guanyar el Premi Ignotus 2000 a la millor producció audiovisual, però abans de crear aquest lloc ja va ser un dels pares i editors d’una altra referència de la ciència ficció, el fanzine BEM.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – novembre

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de novembre que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Billete al fin del mundo: la historia del Transiberiano, de Christian Wolmar. El Transsiberià és la línia de tren més llarga del món, amb 9.000 km entre Moscou i Vladivostok, travessant alguns dels paisatges més àrids del planeta. Tot i les dificultats es va construir en molt poc temps i va fer que Sibèria no fos només coneguda com a lloc de desterrament i penúries.

Pel que fa a la literatura us recomanem El Càtar proscrit, de Jaume Clotet. Un cavaller occità lluita per preservar la memòria i l’honor d’uns homes i unes dones perseguits pels croats francesos: els càtars. Frares arrogants i nobles despietats conflueixen en la vida d’un nen destinat a ser el rei més gran de la corona catalana i toparan amb la determinació d’uns cavallers sense terres ni possessions però amb el desig de justícia ben viu a les seves ànimes.

A la secció infantil us presentem La festa del pollastre, de Núria Albertí. Un pollastre tocat de l’ala vol organitzar una festa, però a qui podria convidar? A un tigre de bengala? A una bruixa en moto? A un rossinyol? A qui podria convidar? Història pensada per a infants primers lectors, escrita en lletra de pal i lletra lligada i amb paraules destacades en color per tal d’afavorir la memòria.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem El pupitre de al lado, de Takuma Morishige. Qui no s’ha avorrit alguna vegada a classe? Seki ha fet de la necessitat de distreure’s durant la lliçó, tot un art. Tot això portarà de cap a la seva companya Yokoi qui, malgrat els seus esforços per que Seki deixi de jugar i pari atenció a classe, acabarà sempre fascinada per l’originalitat dels seus passatemps.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc 45 cerebros y 1 corazón, de Maria Arnal i Marcel Bagés. Això és el que es van trobar entre els 104 cadàvers apareguts a una fossa comuna de la Guerra Civil trobada a La Pedreja (Burgos), troballa que va impressionar tant la MA i el MB que van titular així aquest disc de debut, que gira entorn la memòria història de l’esquerra i de dignificar la figura dels vençuts.

Per últim, a la secció de cinema us presentem El rey tuerto, de Marc Crehuet. Dues amigues, Lidia i Sandra, que porten molt temps sense veure’s, decideixen organitzar un sopar de parelles per així conèixer als seus respectius nuvis: David, un policia antidisturbis, i Ignasi, un documentalista social que va perdre un ull per culpa d’una bola de goma que li va copejar en una manifestació.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de novembre de 2017.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: Els Joves

81XcxNqXOWL._SY445_Ara que ja som a la tardor, una nova temporada de sèries comença a la televisió. A la Biblioteca Armand Cardona també ens afegim a aquesta estrena i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem un clàssic, la sèrie britànica Els Joves.

Els Joves és una comèdia de situació que es va començar a emetre a la BBC el 9 de novembre de 1982, ara fa 35 anys. El seu darrer capítol es va emetre el 19 de juny de 1984.

Els Joves, en anglès The Young Ones, deu el seu títol a una cançó de Cliff Richard que sonava a l’inici de cada capítol.

El programa combinava l’estil tradicional de les sitcoms amb la violenta astracanada, els canvis d’argument més incongruents i el surrealisme. Aquests estils es combinaven amb les actituds de classe baixa i mitjana-baixa del creixent boom de la comèdia alternativa dels ‘80, en el qual tots els actors havien participat.

La sèrie gira al voltant de quatre estudiants de la universitat Scumbag (literalment ‘bossa de porqueria’) que comparteixen una casa: el violent rocker punk Vyvyan (Adrian Edmondson), el presumptuós anarquista Rick (Rik Mayall), el sofert hippie Neil (Nigel Planer) i el misteriós i diminut Mike (Christopher Ryan). També hi actuava Alexei Sayle interpretant alhora el propietari del pis i diversos altres personatges.

El seu humor anàrquic i poc convencional va ajudar a portar la comèdia alternativa a la televisió als anys 80 i va convertir en noms coneguts els seus actors i guionistes.

Poc després, el programa va ser emès a MTV, sent un dels primers programes no musicals emesos per aquesta cadena en els seus inicis.

Perfecte reflex de les subcultures juvenils del moment, Els Joves també amagava una crítica àcida a l’Anglaterra de Margaret Thatcher, tan odiada pel Rick. A més, feia una aposta aleshores tan insòlita com la de filtrar l’aparició d’un grup de música al mig de cada capítol, i en alguns dels seus episdois hi van participar grups new wave i rock de l’època, com Madness, The Damned, Motörhead i Dexys Midnight Runners entre d’altres.

També hi van fer aparicions especials alguns grans actors britànics.

Els actors d’Els joves tornarien a coincidir en projectes com Bad news, Filthy Rich & Catflap o Bottom (Salut i peles). Però, tot i que només van ser dues temporades de tan sols sis capítols cadascuna, va ser amb Els joves que van protagonitzar una sèrie de veritable culte, també a Catalunya, ja que va tenir un gran impacte quan es va emetre a TV3.

Us deixem amb el tall on en Neil li escriu una carta al director del banc per tenir més diners.

No hi ha comentaris

’45 cerebros y 1 corazón’ de Maria Arnal i Marcel Bagés

arnalAquesta setmana a l’espai música trobem com a novetat 45 cerebros y un corazón (Fina Estampa, 2017) el primer àlbum del duo format per la Maria Arnal i el Marcel Bagés. L’origen del duo cal anar a buscar-ho en el col·lectiu Compartir Dóna Gustet, compromès amb el popular i les preocupacions de la gent.

L’agost del 2015 al municipi de La Pedraja (Burgos) es va descobrir una fossa comuna d’assassinats per les forces franquistes en 1936. El més impactant és que en aquesta fossa es van conservar, intactes, 45 cervells i un cor. A la vocalista de Badalona i el guitarrista de Flix, aquesta notícia els va impressionar tant que van decidir titular així el seu disc de debut.

I entorn la memòria històrica d’esquerres i la dignificació dels vençuts (de la Guerra Civil, del sistema capitalista) es vertebra aquest àlbum. El record com a reivindicació, però també alè per als exclosos d’avui.

Les cançons que conformen aquest disc tan aviat sonen com una carícia com giren i et sonen com un cop de puny i barrejen exquisidament el folklore de la terra, amb el pop galàctic de Sisa, la cançó d’autor d’Ovidi Montllor i picades d’ullet a sons més actuals al The xx, tot comandat per la guitarra excelsa de Marcel i la increïble veu de la Maria.

Maria-Arnal-1012x675

Explica la llegenda que al disc d’or enviat a l’espai per Carl Sagan a la sonda Voyager estan els batecs del cor d’Ann Druyan, la directora creativa del projecte, de la qual Sagan es va enamorar mentre preparaven l’enregistrament amb les imatges i cançons de la terra que enviarien a l’infinit.

Aquesta podria ben ser la base de ‘Tu que vienes a rondarme’, el primer single de l’àlbum que inclou un sample de la sonda espacial, al costat d’una cançó íntima i amorosa que parla de perifèries, estels antics i gessamins.

Maria Arnal i Marcel Bagés han realitzat un recorregut acurat, tendre i compromès per arribar fins aquí. El duo va passar primer pels EPS en català, Remescles, Acoples i Melismes i Verbena, que en quatre i cinc cançons respectivament recuperava les músiques de tradició oral de la Península, amb un objectiu molt clar, que continua en aquest treball: la memòria com a espai i bé comú.

A l’àlbum també s’inclouen noves preses de ‘Ball del vetllatori’, ja inclosa en el seu primer EP, o ‘A la vida’ (Ovidi Montllor), versionada en el segon, es combinen amb noves aventures com l’adaptació del poema de Joan Brossa ‘La gent no s’adona del poder que te…’ o una magnètica ‘Desmemoria’.

Us deixem amb l’interpretació en directe de ‘A la vida’ a Enderrock TV.

No hi ha comentaris

Àlbum il·lustrat: educar la mirada, descobrir la lectura.

cartellDel 6 al 12 de novembre té lloc la Setmana de l’Àlbum, organitzada per l’Associació Àlbum Barcelona amb l’objectiu d’aconseguir una presència estable i constant d’aquest gènere literari i, per tant, posicionar l’àlbum il·lustrat al capdavant de l’actualitat literària.

Consisteix en un centenar d’activitats a Barcelona ciutat i comarques al voltant del gènere, que tindran lloc, d’una manera descentralitzada, a llibreries, escoles i biblioteques. Les activitats consistiran en trobades amb autors, tallers, xerrades al voltant del gènere i activitats lúdiques, destinades tant a nens com a joves i adults.

Podeu consultar totes les activitats per ESPAI, DATA o AUTOR.

Una altra de les activitats destacades serà ‘L’Àlbum a l’Aula’, unes jornades adreçades a professionals del món de l’educació i del sector de la LIJ. Una oportunitat per descobrir tot allò que l’àlbum il·lustrat pot aportar en l’educació de la sensibilitat artística i literària així com en el foment de la lectura.

Volem apropar el gènere tant a infants i pares com al sector educatiu, i aquest original festival literari i visual ens sembla la millor manera d’implicar-los, sobretot per la utilització d’espais descentralitzats i els diferents sectors implicats en el llibre infantil.

Però… què hem d’entendre per àlbum il·lustrat? Ens referim a un llibre concebut com una integritat, com una totalitat que té a veure amb la cooperació que fa el text, el dibuix, però també el paper, l’edició, el format i que converteix aquesta mena de llibres en una petita joia, fins i tot una petita obra d’art.

Quan la imatge és imprescindible per entendre qui fa què, com, quan i per què; quan, observant-la, podem fer-nos una idea cabdal i fiable de la història o de l’anècdota narrada, explícitament i implícitament, i quan analitzant-la podem apreciar com i per què aquell discurs icònic ens expressa el que ens expressa, és que som davant d’un àlbum, segons Teresa Duran, escriptora i il·lustradora.

Album

“L’educació visual i literària dels nens i nenes és un eix en la seva formació per esdevenir persones crítiques, lliures i creatives. Una creativitat que no només ha de ser plàstica i artística, sinó que neix de quan s’ajunten idees, s’associen conceptes i s’aconsegueixen solucions innovadores”, explica el president d’Àlbum Barcelona, Pablo Larraguibel.

L’àlbum il·lustrat permet el debat literari sense la barrera de la capacitat lectora i al mateix temps ens permet trencar amb la idea que aquest s’adreça només a nens petits que no saben llegir o n’estan aprenent, ja que atrau indistintament a lectors adolescents i adults. Així doncs ens trobem davant d’una eina que aconsegueix crear nous lectors, deixant de banda l’edat que puguin tenir.

L’Associació Àlbum Barcelona està formada per les editorials Ekaré, A Buen Paso, Babulinka, BiraBiro, Coco Books, Corimbo, El Cep i la Nansa, Flamboyant, Juventud, Takatuka, Thule i Libros del Zorro Rojo.

Participaran a fires nacionals i internacionals, treballaran en l’edició de fulls informatius i de promoció de la lectura i donaran suport a cursos per a docents. Tot plegat, de la mà dels llibreters, que són experts en l’àmbit del foment de la lectura, i perquè entenen que l’activitat editorial té molt poc sentit sense les llibreries.

L’any passat, l’associació ja va organitzar la primera Nit de l’Àlbum i va publicar un manifest sobre l’àlbum il·lustrat.

manifest01manifest

A la Sala Infantil de la biblioteca Armand Cardona tenim a la vostra disposició àlbums il·lustrats que segur que desconeixeu. Us estan esperant.

No hi ha comentaris

La vida sense la Sara Amat

Durant el mes de novembre el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig.

L’obra: La vida sense la Sara Amat
portadaEl llibre narra una història aparentment senzilla, gairebé minimalista. Un dia, mentre una colla de nens i nenes juguen a cuca amagar, una nena, la Sara Amat, s’amaga tan bé, que ja no torna a aparèixer. Per a tot el poble, la Sara ha estat segrestada o ha fugit voluntàriament. Ja no hi és. Per a tots, menys per al Pep de Can Sabater que viu uns dies iniciàtics mentre vetlla pel secret de la Sara.
La novel·la es podria definir com una història d’amor entre adolescents desiguals (la Guerra i la Pau) o, millor, com la descripció d’un salt en l’evolució de la infantesa a l’adolescència. El procés de fer-se gran, de madurar, si és que aquest terme és aplicable a una etapa de la vida tan estrident i cantelluda com l’adolescència, és segurament el tema o un dels dos temes cabdals del llibre: aquesta passa que s’ha de donar per cabussar-se a l’aigua, aquesta porta (física i mental) que s’ha de creuar, i que costa tant perquè la por paralitza.
Els encerts literaris d’aquesta novel·la, que sembla autobiogràfica, però que no ho és ben bé, són múltiples: una original veu narrativa, tan autèntica que et duu a pensar que et trobes enfront una de les obres actualment anomenades d’autoficció; el magistral dibuix dels personatges, tant els principals com els secundaris; la tria dels elements metaliteraris, les novel·les Guerra i pau i Platero y yo, que són usats com a símbols; un estil de narració que flueix amb la frescor de l’oral i la mestria del llenguatge més literari, i, per acabar, el mèrit segurament més valuós per a la majoria de lectors i lectores: l’interès, la gran capacitat d’enganxar i emocionar.
Aquesta novel·la aparentment senzilla, d’un autor pràcticament desconegut, va sorprendre i emocionar el jurat del Premi Sant Jordi 2015. Ara, sorprèn i emociona a la majoria de lectors i lectores.

L’autor: Pep Puig
Pep (Pepe) Puig i Ponsa neix a Terrassa, el 4 d’abril de 1969 (curiosament, o no, com el Pep de can Sabater).
De jove estudia al Escolapis dePep_Puig Terrassa, on ja guanya alguna Calassanç, el premi dels concursos literaris escolars i juga a futbol amb el FC Terrassa.
Llicenciat en Educació Física, exerceix com a professor d’Educació Física, Ioga i Pilates i és instructor de gimnàstiques posturals .
El 2005 publica la seva primera novel·la, L’home que torna (Empúries), que guanya el premi FNAC Jove i és rebut amb entusiasme, per la crítica i el públic. La segueixen Les llàgrimes de la senyoreta Marta (Empúries), el 2007 i Veus (Empúries), el 2010, formant part de la cinquantena de joves autors (menors de 45 anys) antologats per Lolita Bosch.
L’any 2015 publica L’amor de la meva vida de moment (L’Altra Editorial), un recull de contes, un dels qual, Clara Bou, ja conté la llavor del que serà el seu gran èxit en forma de novel·la: La vida sense la Sara Amat, guanyadora del 56è Premi Sant Jordi, 2015, i publicada per Proa l’any 2016.
L’autor, que viu actualment a la Nou de Gaià, un poblet del Camp de Tarragona, entre vinyes i garrofers, i que no es prodiga molt pels cercles literaris, i té un fill, Nil, al qual dedica el llibre guardonat.
Manté una relació literària de fidelitat amb Eugènia Broggi, l’editora, primer a Empúries i després a l’Altra Editorial.
Literàriament es confessa deutor d’Estellès, Vinyoli, Papasseit, Calders i J.Rulfo.

No hi ha comentaris

XXIII Saló del Manga de Barcelona

700_x_xxiii-salon-del-manga-de-barcelonaAhir va obrir les seves portes la 23ena edició de Saló del Manga al recinte de Fira Barcelona Montjuïc. Aquest any el certamen, que organitza FICOMIC, ocuparà 75.000 metres quadrats, 5.000 més que en la passada edició. Aquest augment de dies de celebració i d’espai és fruit del creixement del certamen en expositors, públic i visitants.

La robòtica tindrà un gran protagonisme en el certamen amb una exposició sobre la presència dels robots, els mechas i els ciborg al manga i l’anime, la participació de destacades empreses del sector i diverses activitats pedagògiques i lúdiques ubicades al Palau 5.

A més, gràcies a la col·laboració del Consolat General del Japó a Barcelona i de Fundación Japón el certamen comptarà amb la participació del doctor Takanori Shibata, una de les grans eminències de la robòtica.

A l’auditori del Palau 5 tindran lloc les projeccions d’estrenes de pel·lícules d’animació japoneses, així com alguns de les multitudinàries trobades dels autors japonesos amb els seus fans i actuacions musicals.

Un dels plats forts del XXIII Saló del Manga de Barcelona són els convidats. Entre ells destaquen les mangakas Yôko Kamio, coneguda a Espanya per No me lo digas con flores (Planeta Cómic), Robico, una altra gran autora de manga que ha publicat al nostre país El Monstruo de al lado, entre altres.

300_x_robico-retrato1-300x277 yoko-kamio

També hi ha molts convidats relacionats amb el mon de l’animació, la gastronomia, la cultura i la cançó japonesa.

La direcció del Saló del Manga de Barcelona ha volgut que l’autora del cartell d’enguany del certamen sigui una jove i brillant il·lustradora espanyola, que va morir l’any passat. Kenneos, com era coneguda Victoria Chamizo, ha deixat una brillant obra gràfica d’estètica manga i com prova d’això la il·lustració que aquest any és la imatge del certamen. A més, el certamen comptarà amb una exposició antològica dedicada a la seva obra.

Dintre de les exposicions, a banda de la dedicada als robots, també podem destacar la dedicada l’animació japonesa, 100 anys d’anime, una exposició que recorrerà algunes de les més importants aportacions al gènere, o la dedicada al recentment desaparegut Jirō Taniguchi.

300_x_mazinger-z   300_x_oten-shimokawa-100-anys-anime 600_x_barrio-lejano

A la planta superior del Palau 2 serà novament el recinte de L’Esperit del Japó, que enguany també amplia el nombre de tallers, exposicions i activitats relacionades amb la cultura, tradicions i espiritualitat japoneses, a més de una zona nova de photocalls i la sala d’actes on es faran presentacions de novetats editorials i trobades amb autors. El certamen utilitzarà totes les plantes del Palau 4 per albergar els tallers de cosplay, videojocs, youtubers, manga, anime i impressores 3D, a més d’un ring de lluites de robots i un espai destinat als jocs japonesos.

Al vestíbul del primer pis de la Biblioteca Armand Cardona us hem preparat una exposició amb part del fons de manga que tenim a la nostra comicteca.

Us deixem amb una actuació d’Azumi Inoue, una les cantants convidades, que ha fet nombroses i populars cançons japoneses incloent anisongs (cançons d’anime) apareguts en algunes de les millors pel·lícules del famós Studio Ghibli com El meu veí Totoro, el Castillo en el cielo i Nicky, aprendiz de bruja.

No hi ha comentaris