Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per octubre, 2017

Presentació de Cartografías. Revista de pensamiento.

revista Cartografias

Aquest dissabte 4 de novembre a les 12 hores la Biblioteca Armand Cardona Torrandell es farà la presentació de Cartografias. Revista de pensamiento.

marge esquerraEl Grup de Filosofia del PortadaGarraf presenta el número 1 d’aquesta revista en format digital, acompanyats del filòsof i escriptor Ramon Surroca Nouvilas. La presentació serà a cura d’Ester Astudillo i J. Miguel García, membres del Grup.

L’activitat consistirà en una sessió de debat en viu dels filòsofs del Garraf sobre un tema perenne, les relacions entre la filosofia i la literatura.

Segons expliquen el components del Grup, l’edició de la revista de pensament Cartografías és el resultat de la col·laboració entre diversos dels components del Grup de Filosofia del Garraf. La majoria son docents de filosofia de la comarca, tot i que alguns ni resideixen ni treballen, ni ensenyen filosofia, ni tan sols ensenyen, tota vegada que alguns són estudiants. Els uneix la filosofia i el Garraf, i es troben en algun bar, alguna cantonada, diversos i oblidadissos dels punts de partida i d’etiquetes. Molt succintament son: Josefina Aranda Armengod, Ester Astudillo, Fèlix de Castro, Wenceslao Galán, Carmen Gallego Cruz, J. Miguel García, Núria González, Jordi Moreno, Félix Pardo, Josep Pradas, Pilar Ruiz Gimeno, i Alín Salom.

El Grupo de Filosofía del Garraf va iniciar el seu camí en el món virtual fa tot just quatre anys, el 30 d’octubre de 2013. Per aconseguir apropar la filosofia a tot aquell que senti la necessitat de saber sobre ella, i als que no.

El filòsof i escriptor Ramon Surroca i Nouvilas ramon-surrocaneix a Barcelona el 1966. Als onze anys es fa soci de la biblioteca popular del seu barri. Durant els vuit anys següents visita aquesta biblioteca amb molta assiduïtat i sens dubte les lectures que allà fent són determinants en la seva vocació literària. Es llicencia en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona el 1990. És membre de la Societat Catalana de Filosofia i treballa des de 1991 com a professor de filosofia en el batxillerat. Ha col·laborat en la desapareguda revista Lateral i en l’espai de ràdio Ciutat Oberta, de ràdio Badalona.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més de 600 documents sobre filosofia que us poden interessar.

No hi ha comentaris

‘Aigua i pedra’ de Clams

VRCLAMS002Aquesta setmana us presentem com a novetat ‘Aigua i pedra’, el segon treball discogràfic del grup Clams.

Clams va sorgir de l’èxit que va tenir el projecte Música per a la Inclusió, que té la finalitat de contribuir a canviar la mirada envers les persones amb diversitat funcional, visibilitzant les seves capacitats i fent de pont cap a la inclusió social del col·lectiu.

La banda està formada per una dotzena d’alumnes de la Coral de l’Escola d’Educació Especial Mare de Déu de Montserrat del Guinardó i diversos músics que formen part de bandes de l’escena musical independent barcelonina (Pool, Maika Makovski, Teatre Magnètic, Mery Lemon, Clara Luna i Soon)

Clams va autoeditar el seu primer disc a mitjans de l’any 2014 juntament amb el seu videoclip “A sobre d’un coet”. L’any 2015 van presentar el seu segon treball “Aigua i Pedra” enregistrat i mesclat a Cal Pau Recordings i masteritzat per Charly Chicago.

Aquest mes d’octubre acaben d’editar el seu tercer treball ‘Ciclorama’, amb la discogràfica La Produktiva Records i distribució per part de Discmedi, on transmeten la maduresa artística i musical assolida durant de tots aquests anys com a banda.

Clams presentaran el seu darrer treball en concert a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú el proper divendres 1 de desembre.

1457023386_13

Aquest concert s’inclou en el programa d’activitats de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú que ha dedicat l’any 2017 a promoure la inclusivitat i vetllar per fer de les biblioteques espais inclusius i accessibles a tothom.

Trobareu el disc al catàleg de les Biblioteques de Vilanova: Clams

Us deixem amb el making-off del disc.

No hi ha comentaris

Futurs imperfectes

portadaAvui us presentem el que és, probablement, el recull de contes més complet de la literatura de ciència-ficció escrita en català, Futurs imperfectes. Antologia. Aquest volum presenta la panoràmica històrica de la literatura de ciència-ficció escrita en català, des del final del segle XIX fins al 2006, amb una tria antològica preparada per Antoni Munné-Jordà, especialista en aquest gènere. En aquest recull hi trobarem contes d’autors com Pompeu Gener, Joaquim M. Nadal, Antoni Ribera, Pere Calders, Sebastià Estradé, Pere Verdaguer, Màrius Lleget, Manuel de Pedrolo, Lluís Busquets i Garbulosa, Roser Cardús, Esteve Freixa, Avel·lí Artís-Gener, Joan Crexell, Víctor Mora, Josep Albanell o Montserrat Galícia.

A part d’escollir els contes de la present antologia, Munné-Jordà ens introdueix al gènere en un estudi preliminar que passa per orientar al lector sobre l’inici del gènere de la Ciència-Ficció repassant els principals autors internacionals fins a mitjans del passat segle. Però el punt fort d’aquest estudi és l’anotació del que s’ha publicat en català des de finals del s. Segle XIX. Aquesta informació és enorme i difícil de digerir, i mereixeria un assaig per a ella sola. Aquest estudi d’A. Munné- Jordà no és apte per tots els públics doncs la quantitat de llibres i contes referenciats, cadascú en el seu context (La primitiva ciència-ficció, La ciència-ficció en la dictadura, La normalització, La consolidació i L’organització) és prou gran com per sentir-nos uns analfabets en la matèria.

De la selecció de comtes que fa Munné-Jordà us volem destacar, per ordre cronològic, els següents:

El primer conte, “La darrera paraula de la ciència” (1875) de Jordi Sardà és una sàtira a l’obra Frankenstein, de Mary Shelley. Un cant en contra de la ciència. És interessant comprovar com podia preocupar un tema com aquesta a l’època.

Seguint amb les sàtires, trobem també “Un somni futurista espaterrant” (1910) de Pompeu Gener. En aquest cas la víctima és la religió. L’autor barreja elements del cosmos i del catolicisme més integral per fer una burla a aquest últim. Amb tocs d’anarquia i fins i tot de nacionalisme.

De Pere Calders ens presenta una reflexió al voltant de la paranoia de la Guerra Freda a “L’espiral” (1956); una bona idea tractada de forma surrealista al voltant de la fi de la civilització. Un científic té al seu abast la destrucció del món pitjant un sol botó. Però li cal vigilància per què no el premi indegudament. I al vigilant també li cal ser vigilat perquè no elimini al científic per error. I a aquest també li cal ser vigilat a la vegada… i així fins a l’infinit. Divertit i amb sentit de denúncia ens porta a pensar en aquella màxima de Qui vila als vigilants?

“Darrer comunicat a la Terra” (1973) de Manuel de Pedrolo ha estat el conte escollit (podria haver estat qualsevol de la seva extensa bibliografia) per representar-lo a Futurs Imperfectes. Es tracta d’una història força curta amb els viatges en el temps com a eix vertebrador, un tema que Pedrolo havia tracta també en altres relats.Antoni Munné-Jordà

Una de les visions més originals ens ve de la mà d’Esteve Freixa i Baqué amb “Cabòries (Memòries d’una rata d’Skinner)” (1980). Un conte sota la perspectiva d’una rata de laboratori que filosofa sobre la seva existència i la dels seus.

“Domesticació de la memòria” (1980) d’Avel·lí Artís-Gener és un altre relat en clau d’humor. Aquest cop amb final divertit. Ens narra la reversió de la memòria a partir d’un comprimit que porta a recordar allò que tenim emmagatzemat a l’ADN.

Víctor Mora ens planteja un problema més acord amb els cànons dels vuitanta i noranta a “La computadora incriminada” (1981). Un conte sobre les implicacions dels ordinadors en la guerra nuclear.

Ja al 1985, ens arriba el conte “Suïcidi d’Estat” de Josep Albanell. Una història més llarga i elaborada que toca elements tan interessants com la telepatia, la biologia etc. També amb un rerefons d’implicacions polítiques que recorda òbviament l’opressió del franquisme a casa nostra.

I per últim destaquem un conte d’una autora molt actual, Montserrat Galícia, amb qui fem un salt temporal increïble que ens trasllada al 2006 amb un relat, “Resurrecció” que s’endinsa dins els corrents de l’space opera i l’aventura. Un personatge principal que se’n duu tot el protagonisme i que l’autora perfila molt bé és la comandant d’una milícia que ocupa un planeta i que veu com un antic amant és condemnat injustament.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres d’Antoni Munné-Jordà, i més de 150 referències de ciència ficció.

No hi ha comentaris

Centenari Dizzy Gillespie i Thelonius Monk

Aquest mes d’octubre es celebren els centenaris del naixement de dos grans músics de Jazz, Thelonius Monk i Dizzy Gillespie.

gillespie-1e96b745864b76de1c52e5f9b3f69e0f2e13ac54-s900-c85John Birks Gillespie, més conegut com a Dizzy, va néixer a un poblet de Carolina del Sud (EEUU) el 21 d’octubre de 1917. El seu pare va ser líder d’una banda municipal i en Dizzy i els seus germans tenien accés a tots tipus d’instruments.

Gillespie va començar a tocar el piano als quatre anys i va aprendre a tocar el trombó i la trompeta pel seu compte als 12. Va obtenir una beca per estudiar música a l’Institut Laurinburg, però ho va deixar als dos anys per traslladar-se amb la seva família a Filadèlfia.

En els seus primers anys com a instrumentista, va treballar amb les grans bandes de Cab Calloway i Earl Fatha Hines, mentre que el 1945 va col·laborar amb el saxofonista Charlie Parker, amb qui va gravar alguns dels més revolucionaris temes de la història del jazz.

Gillespie i Parker, va ser una de les figures més rellevants en el desenvolupament del bebop, jazz llatí i del jazz modern. El bebop és considerat el primer estil del jazz modern però, als seus inicis, no era gaire popular ni estava tan ben considerat com el swing.

D’altra banda, va ser uns dels principals responsables creadors del jazz afrocubà al costat de Machito i Chano Pozo entre d’altres, per la qual cosa va sobrepassar les fronteres nord-americanes i es va internar en la música mundial ràpidament.

Gillespie es va convertir en una de les figures més conegudes del jazz. La seva fama es va acréixer amb la seva forta personalitat i els seus espectacles personals, entre els quals destaca la seva habilitat per a l’scat, els instruments de percussió centreamericans i les seves aparicions públiques, entre les quals destaca la seva postulació a la presidència dels Estats Units el 1964.

Gillespie va morir a causa d’un càncer als 75 anys.

thelonious-monkThelonius Monk va néixer a una ciutat de Carolina del Nord (EEUU) el 10 d’octubre de 1917. Poc temps després la seva família es va traslladar a Manhattan, Nova York, on va residir fins la seva mort.

Thelonius va aprendre a tocar el piano als 6 anys i tot i que va rebre alguna educació musical, essencialment, va ser autodidacta. Les seves primeres influències van ser dos dels grans pianistes de tall stride, James P. Johnson i Willie “The Lion” Smith. Durant la seva adolescència va començar a treballar en algunes festes tocant l’orgue i el piano a l’església baptista. Va estudiar en l’institut Stuyvesant, però no va arribar a graduar-se.

Després de viure fora de la ciutat un temps i formar el seu propi quartet, li van donar l’oportunitat de tocar al Minton’s Playhouse, el llegendari club de Manhattan en el qual s’engendraria el bebop. El seu estil en l’època és descrit com “hard-swinging”, amb marcades influències d’Art Tatum, Duke Ellington, James P. Johnson i altres pianistes.

Durant la seva estada al Minton’s, Monk va ser perfeccionant el seu estil únic i va entrar amb contacte amb músics com Dizzy Gillespie, Charlie Parker, Miles Davis, Sonny Rollins, Milt Jackson i John Coltrane, que estaven creant els fonaments del bebop. El 1944 va realitzar els seus primers enregistraments i el 1947 va gravar per primera vegada com a líder de la seva pròpia banda, i va publicar la seva LP de debut, Genius of Modern Music, Vol. 1, que mostrava el seu talent tant per a la composició com per a la improvisació.

Com tants altres de la seva època, ja esmentats, els opiacis, bàsicament morfina i d’altres, van contribuir a la seva genialitat.

Va passar la primera meitat dels anys 50 component, gravant discos i actuant en teatres i gires fora de la ciutat. Poc després va ser contractat pel Five Spot Café i allà, tocant amb músics com John Coltrane, es va convertir en una celebritat.
Monk es va retirar als anys ’70 a causa d’una malaltia mental i va viure reclòs al seu apartament fins a la seva mort l’any 1982.

A l’espai de música de la Biblioteca trobareu una exposició amb els seus àlbums: Dizzy Gillespie, Thelonius Monk

Us deixem amb un concert de Giants of Jazz enregistrat a Copenhaguen l’any 1971 on podeu gaudir de la trompeta de Gillespie i el piano de Monk amb altres grans músics de jazz.

No hi ha comentaris

Has d’esperar a créixer per llegir obres clàssiques? No!

No, és clar que no! Et proposem que descobreixis els clàssics adaptats a la teva edat que trobaràs a la Sala Infantil de la biblioteca Armand Cardona.

Les obres clàssiques ho són justament perquè no envelleixen. Parlem de literatura al marge d’un temps que avui en dia encara ens sedueix perquè escapen de modes i tendències cícliques i sobreviuen a qualsevol best seller. De fet, aquestes obres sí que són grans i autèntics best sellers: els títols de sempre que mai es deixen de llegir.

Títols que has sentit i sentiràs tota la vida, i que els tens disponibles per llegir com ara Donetes de Louisa May Alcott, Peter Pan de James M. Barrie, El Màgic d’Oz de L. Frank Baum, Frankenstein de Mary Shelley, Les aventures de Tom Sawyer de Mark Twain, Els tres mosqueters d’Alexandre Dumas, L’illa del tresor i El Dr. Jekyll y Mr. Hyde de Robert Louis Stevenson, El fantasma de l’òpera de Gaston Leroux, Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand, El jorobado de Notre Dame de Víctor Hugo, Les aventures d’Ulisses d’Homer, i La llegenda del Rei Artur i els seus cavallers, entre d’altres.

peterpan fantasma de la opera Coberta_Magic_Oz-e1433949910162
mosqueters illa del tresor frankenstein alicia

I si et ve més de gust Don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes, Les aventures del Pinocho de Carlo Collodi, Alícia al país de les meravelles de Lewis Carrol, l’Odissea d’Homer, L’Eneida de Virgili o Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.
Obres clàssiques per a tots els gustos i moments, amb acció i imaginació segons els gustos del lector.

odissea pinocho (02) Don-Quijote-de-la-Mancha.indd tirant

Avui hi podem accedir a través de molt bones adaptacions que amb un llenguatge adequat i el to de la narració original, proposen endinsar-nos en les obres cabdals de la literatura universal a l’abast dels joves lectors.

A què esperes a ser un lector d’obres clàssiques?

Trobaras totes aquestes obres i moltes més exposades a la sala infantil de la Biblioteca.

IMG-20171018-WA0005
No hi ha comentaris

¿Por qué a los patos no se les enfrían los pies?

Avui us presentem com a novetat un llibre de divulgació científica, ¿Por qué a los patos no se les enfrían los pies?. L’autora del llibre és Helen Czerski, i la seva traductora Ana Pedrero Verge.

portadaLa nostra llar, la Terra, és un mon caòtic, mutable i està ple d’objectes que toquem i modifiquem tots els dies, gairebé sense adonar-nos. Però són precisament aquests escenaris quotidians en què ens hem de fixar si volem saber què fa que l’engranatge de l’univers funcioni.

Com viatja l’aigua des de les arrels d’una sequoia fins a la copa? Com aconsegueixen els ànecs mantenir els peus calents quan caminen sobre gel? Per què la llet, al tirar-la al te, s’assembla tant a un remolí de núvols de tempesta? En una època de teoria de cordes, dinàmica de fluids i biofísica, pot semblar que la ciència del nostre món només és per a especialistes i acadèmics. No és així, insisteix Helen Czerski, i en aquest llibre explora els patrons i connexions que il·lustren les teories més grans en els objectes i experiències quotidianes més petites. Vinculant el que fa que els pops de popcorn arribin als vents antàrtics, les taques de cafè a les proves de sang o les ampolles de quetxup als extraterrestres a l’espai, cada fil que tires del teixit de la vida quotidiana us mostra alguna cosa nova sobre els patrons complexos del nostre món. Czerski, d’una manera propera i audaç, comparteix els seus sorprenents coneixements tot aixecant el vel de la familiaritat d’allò que és quotidià. És probable que després de llegir aquest llibre no tornem a mirar res amb els mateixos ulls.

Helen Czerski és físic, en primer lloc, però ha adquirit algunes altres etiquetes en el camí: oceanògrafa, presentadora, autora, i entusiasta de les bombolles. Va néixer i es va criar prop de Manchester al nord-oest d’Anglaterra, i va passar la seva infància jugant pels canals i al llarg de les antigues vies de ferrocarril de la primera Revolució Industrial. Les matemàtiques i la ciència (especialment la física) sempre es van sentir com si es tractés d’un enfocament a llarg termini, i va estudiar Ciències Naturals (Física) al Churchill College, Cambridge, on va optenir un doctorat en física d’explosius experimentals, motivada per l’oportunitat d’utilitzar fotografia d’alta velocitat per explorar encara més el món físic.

Després del seu doctorat, va mirar al seu voltant un altre tema que li permetria continuar construint aquest tipus d’experiment, però amb una aplicació en el món natural. Va ser quan va descobrir les bombolles i els oceans. La Institució Scripps d’Oceanografia de San Diego va ser la seva porta a aquest món, seguida d’un postdoc a la Graduate School of Oceanography de Rhode Island. I després va tornar al Regne Unit per iniciar el seu propi programa de recerca sobre la física de les bombolles oceàniques, primer a la Universitat de Southampton i després a la seva casa acadèmica actual, University College London.

Helen està especialmentHelen+Czerski entusiasmada amb la física del món quotidià i els oceans. Observar el cosmos és molt important per a la nostra consciència del nostre lloc a l’univers, però la gran majoria de les regles que fan que l’univers s’assequi es vegi al nostre voltant en la nostra vida quotidiana. Estima jugar amb el món i animar els altres a tenir confiança en la seva capacitat per explorar-la i pensar-ne també. I els oceans són el cor del motor de la Terra, el sistema d’atmosfera, roques, gel, vida i oceà que conformen el nostre sistema de suport a la vida planetària. Més enllà de la pura ciència, Helen està fascinada per la relació entre les civilitzacions humanes i els oceans, i com aquestes grans extensions de blau han format i influenciat l’estructura de la societat humana.

Ediciones Paidós va ser fundada el 1945. Amb més de dos mil títols en el catàleg actual, és una de les editorials de referència a en l’àmbit de les ciències humanes i socials. Les seves col·leccions de filosofia, política, psicologia, història, pedagogia, comunicació, cinema i divulgació científica es complementen amb unes exitoses sèries adreçades a tots els públics sobre temes d’autoajuda, guies per a pares, salut i divulgació general.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més de 230 referències d’Editorial Paidós.

No hi ha comentaris

Manuel de cabanyes, Poemes essencials

Can Cabanyes, és una residència senyorívola molt ben conservada. L’ombra romàntica d’un dels avantpassats de la casa, el poeta Manuel de Cabanyes, vaga per les estances.” Josep Pla. Guia de Catalunya.

portadaAvui us presentem com a novetat un llibre de poemes que és la selecció i traducció que ha fet Oriol Pi de Cabanyes dels poemes del seu avantpassat, el poeta de Vilanova, que deia Víctor Balaguer, Manuel de Cabanyes, amb el seus Poemes essencials.

Una traducció per facilitar, al lector d’avui, una major comprensió dels poemes originals de Manuel de Cabanyes, editat pel Consell Comarcal del Garraf a cura d’El Cep i la Nansa Edicions. El llibre es compon de dues parts. Els Poemes, que en formen el cos principal, i una part introductòria subscrita pel traductor Oriol Pi de Cabanyes.

Traduït però sense desvirtuar-ne l´essència. Traduir és una operació literària, on el més important és servir de la millor manera possible la comunicació entre l´autor i qui rep el seu missatge. Manuel de Cabanyes va morir jove i havent escrit uns versos que testimonien fins a quin punt es va avançar manifestant-se en favor d´una poesia lliure de servituds i de convencions formals, en lluita contra la hipocresia i contra la barbàrie, contra tot esclavatge i en favor dels ideals més humans. Dos-cents anys després, ja despullat de tanta retòrica, el poeta sembla així retrobar-se amb el seu jo més autèntic…

Quant als Poemes, primer apareixen traduïts al català els Preludis de la meva lira i, a continuació, sota el títol Altres poemes,manuel s’inclouen 6 poemes sencers i 2 poemes incomplets, sense cap ordre cronològic ni temàtic. La versió catalana de Pi de Cabanyes ens delecta amb els poemes de més fama i qualitat, cisellats amb molta cura, vers per vers i aconsegueix allò que desitjava el poeta, que els versos siguin sense rima concordant, que siguin aspres i enèrgics i que siguin lliures.

Tot i que es perd una part de la sonoritat original, el traductor, per altra banda, ajuda el lector per obtenir una millor comprensió, en especial en els temes polítics com els de la repressió i la llibertat, i així el lector descobrirà que el poeta defensa la justícia en pau i llibertat.

Abans d’arribar als Poemes, però, trobem la part introductòria, que està estructurada en dos apartats: primer una Notícia biogràfica resumida que facilita la ubicació del poeta, tant en la seva època com en la seva solitud i tristesa existencial, per tal d’entendre millor el missatge dels poemes; i després, una explicació argumentada dels motius pels quals el traductor ha decidit portar a terme aquesta versió catalana, que de fet és una introducció a les característiques del llenguatge i estil del poeta, per tal de justificar les dificultats tant del text original castellà com de la mateixa traducció.

I encara cal dir que el traductor adjunta al costat dels poemes unes notes o comentaris, que ajuden a comprendre millor els referents històrics i culturals, molt allunyats del nostre present, que d’una altra manera passarien inadvertits; i encara, per acabar, afegeix una bibliografia específica sobre el poeta Cabanyes, per als qui vulguin saber-ne més.

oriol

Oriol Pi de Cabanyes i Almirall, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1950. Va guanyar als 17 anys el primer premi de periodisme jove convocat per Serra d’Or i va publicar a vint anys el seu primer llibre, Vilanova i la Geltrú en la guerra del francès. El 1973 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana i el de la Crítica Serra d’Or amb Oferiu flors als rebels que fracassaren. Ha escrit altres novel·les, llibres de contes, proses memorialístiques (Llibre d’hores, 1980) i de viatges (Pel bell nord glaçat, Premi Sant Joan 1995), així com llibres d’estudi (La Renaixença) i d’assaig (Repensar Catalu-nya, Premi Josep Vallverdú, 1989), i la trilogia de llibres il·lustrats Cases senyorials de Catalunya (1990), Cases modernistes de Catalunya (1992) i Castells habitats de Catalunya (1999). Ha estat professor de l’Institut de Batxillerat Manuel de Cabanyes i de les Universitats de Tarragona i Montpeller, director del Museu Victor Balaguer i el primer director de la Institució de les Lletres Catalanes.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Manuel de Cabanyes, i aquestes de l’Oriol Pi de Cabanyes.

No hi ha comentaris

Blooming Duo & Òscar Dalmau. Quilòmetre Zero

Aquest divendres dia 20 l’Auditori Eduard Toldrà de la ciutat ha programat l’espectacle Quilòmetre Zero, amb Blooming Duo & Òscar Dalmau.

Esther PinyolEl comunicador Òscar Dalmau, gran amant de la música catalana del S.XX, juntament amb el duet Blooming duo format per l’Esther Pinyol a l’arpa i en Ferran Carceller a la marimba, anirà descobrint tots els secrets i curiositats del repertori català especialment compost per aquest duet que ja és referència a Catalunya. Un concert especial i màgic, on l’arpa i la marimba es troben i s’uneixen a la inconfusible veu i el talent comunicatiu de l’Òscar Dalmau.

Blooming Duo, amb la unió de l’arpa i la marimba, constitueix una formació certament ben poc habitual. El duo, que va actuar per primera vegada el maig del 2012, està format per Esther Pinyol Grífols, arpista (Vilanova i la Geltrú, 1990) i Ferran Carceller Amorós, percussionista (Castelló de la Plana, 1985).

El nom té el seu orígen en el títol d’una de les primeres peces que van incorporar al seu repertori “El peixet de Bloomington” de Feliu Gasull, una peça escrita originàriament per a guitarra i arpa que l’autor ha transcrit especialment per a ells. Blooming etimològicament fa referència a florir i volia indicar el “paradís de flors” que per als seus fundadors era el paisatge on s’hi instal·laven i on començaven el seu devenir vital; com si diguérem aquest és el marc d’inici d’un projecte musical que ha nascut amb harmonia i èxits en concursos i que albira un futur esperançador ple de prometences.Ferran Carceller

Esther Piñol i Grífols ha cursat els estudis superiors d’arpa amb l’arpista titular de l’OBC, Magdalena Barrera, a l’Escola Superior de Música de Catalunya sent la primer arpista que es gradua en aquesta modalitat d’instrument a l’ESMUC. El seu projecte final de carrera “L’arpa impressionista” ha merescut la qualificació de matrícula d’honor.

Ferran Carceller Amorós inicia els estudis musicals als vuit anys al Conservatori Professional “Mestre Tàrrega” de Castelló, on cursa els graus elemental i mitjà (LOGSE) amb la modalitat de percussió amb el professor Vicent Vinaixa. El 2003 fa 1r de Composició al Conservatori Superior de Castelló i el 2004 comença els estudis superiors de Percussió a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) amb els professors Miquel Bernat, Gratiniano Murcia, Lorenzo Ferrándiz i George Elie-Octors. Complementa la seva formació participant en diversos cursos i classes magistrals amb professors com Steven Schick, Nick Woud, Jean Geoffroy, Cristian Diersten, Sisco Aparici, i Gustavo Gimeno.

Òscar Dalmau i Alcaine és un comunicador català que treballa a la ràdio, la televisió i DJ esporàdic sota el pseudònim de “Phil Musical”. Va començar la seva trajectòria a la Ràdio a Ona Popular de Sants, on va dirigir el programa Rap a Sac, amb setze anys, i posteriorment va començar a estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, però al cap de sis mesos va deixar-ho i es va matricular a Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, on finalment es va llicenciar. Allà va conèixer qui seria la seva inseparable parella laboral Òscar Andreu, més coneguts com els Òscars. Als inicis va col·laborar amb en Manel Fuentes en els programes La noche… con Manel Fuentes i cia, i Amb Manel Fuentes a TV3 i el programa de Catalunya Ràdio Problemes domèstics, reconegut amb un Premi Ondas.

oscar-dalmauHa treballat col·laborant amb l’equip del programa de TV3 Polònia, així com amb Crackòvia, tots dos de la productora Minoria Absoluta, i amb el programa radiofònic Minoria absoluta a RAC 1 on hi va participar activament.

En l’actualitat codirigeix el programa de RAC 1 La competència, on posa veus a diferents personatges, i també s’encarrega dels guions. El programa va rebre un Premi Ondas a millor programa de ràdio l’any 2013.

El seu llibre d’humor Abcdari per a adults, amb la col·laboració de Pilarín Bayés, el podeu trobar en català i castellà a la Xarxa de Biblioteques municipals de la ciutat.

No hi ha comentaris

English Book Club: ‘Dracula’ by Bram Stoker

dracula-cover-2Dracula is a gothic horror novel. It introduced Count Dracula character and established many conventions of subseqüent vampire fantasy.

The novel tells the story of Dracula’s attempt to move from Transylvania to England so that he may find new blood and spread the undead curse, and of the battle between Dracula and a small group of men and a woman led by Professor Abraham Van Helsing.

The story is told in epistolary format, as a series of letters, diary entries, newspaper articles, and ships’ log entries, whose narrators are the novel’s protagonists, and occasionally supplemented with newspaper clippings relating events not directly witnessed.

The events portrayed in the novel take place chronologically and largely in England and Transylvania during the 1890s and all transpire within the same year between 3 May and 6 November. A short note is located at the end of the final chapter written 7 years after the events outlined in the novel.

Throughout the 1880s and 1890s, authors such as H. Rider Haggard, Rudyard Kipling, Robert Louis Stevenson, Arthur Conan Doyle, and H. G. Wells wrote many tales in which fantastic creatures threatened the British Empire.

Victorian readers enjoyed Dracula as a good adventure story like many others, but it did not reach its legendary status until later in the 20th century when film versions began to appear.

Before writing Dracula, Stoker spent seven years researching European folklore and stories of vampires, being most influenced by Emily Gerard’s 1885 essay “Transylvania Superstitions” which includes content about a vampire myth.[10][11] Some historians are convinced that a historic figure, Vlad III Dracula, often called Vlad the Impaler, was the model for Stoker’s Count although there is no supporting evidence.

bramstockerAbraham “Bram” Stoker (8 November 1847 – 20 April 1912) was an Irish author, best known today for his 1897 Gothic novel Dracula. During his lifetime, he was better known as the personal assistant of actor Henry Irving and business manager of the Lyceum Theatre in London, which Irving owned.

Stoker was the third of seven children and was bedridden with an unknown illness until he started school at the age of seven. He was educated in a private school and then graduated with honours as a B.A. in Mathematics.

Stoker worked during 27 years as acting and business manager of Herny Irving’s Lyceum Theatre, London. Working for Irving, the most famous actor of his time, and managing one of the most successful theatres in London made Stoker a notable if busy man.

Stoker visited the English coastal town of Whitby in 1890, and that visit is said to be part of the inspiration for Dracula. He began writing novels while manager for Henry Irving and secretary and director of London’s Lyceum Theatre, beginning with The Snake’s Pass in 1890 and Dracula in 1897.

After suffering a number of strokes, Stoker died in London on 20 April 1912. Some biographers attribute the cause of death to tertiary syphilis, others to overwork. He was cremated, and his ashes were placed in a display urn at Golders Green Crematorium in north London.

The story of Dracula has been the basis for numerous films. You can know more about cinema adaptations in an article published at the Prestatge Virtual de Cinema of Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

The English Book Club will meet again to coment this book on saturday November 11th.

Here you can see the movie tràiler of Bram Stoker’s Dracula by Francis Ford Coppola.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘House’

HouseAra que ja som a la tardor, una nova temporada de sèries comença a la televisió. A la Biblioteca Armand Cardona també ens afegim a aquesta estrena i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem la primera temporada de House, estrenada l’any 2004 per la cadena FOX i finalitzada en 2012. Aquesta sèrie va ser creada per David Shore i va comptar amb un total de vuit temporades.

Els productors de House van plantejar a la cadena televisiva el projecte d’una sèrie que semblava una espècie de novel·la policíaca on la malaltia era presa com un crim i els metges com a detectius que han de resoldre el misteri, i a través d’una sèrie de pistes (símptomes), han de trobar al culpable, la causa de la malaltia.

Els guionistes es va inspirar en la columna mensual mèdica anomenada ‘Diagnosi’ escrita per la doctora Lisa Sanders i publicada al New York Times. Als seus articles, la doctora Sanders presenta un conjunt atípic de símptomes i desenvolupa una recerca per donar finalment amb la malaltia que els provoca i plantejar la solució.

La sèrie gira al voltant del Dr. Gregory House, un misantrop geni de la medicina, egòlatra i de forta i marcada personalitat que dirigeix el departament de diagnòstic mèdic del fictici Hospital Universitari Princeton-Plainsboro de Nova Jersey, dirigit per la Dra. Lisa Cuddy. Té dues especialitats, una en malalties infeccioses i una altra en nefrologia.

untitled-1_4

El seu departament de diagnòstic ho conformen tres o quatre metges, a més d’ell mateix, segons la temporada. Inicialment l’equip estava integrat per Eric Foreman, Allison Cameron i Robert Chase. Ocasionalment s’agrega un dels seus pocs amics, el cap d’oncologia de l’hospital James Wilson.

Al departament de diagnòstic se li assignen casos complexos als quals House s’enfronta de forma impersonal, evitant el tracte directe amb els pacients, sempre que pugui. House considera que la gent tendeix a mentir i que aquesta actitud complica o impedeix descobrir la veritat. Per regla general, en cada capítol l’equip ha de diagnosticar un cas difícil i per a això travessa tot un procés d’investigació lògic-empíric, exposant i descartant diverses hipòtesis, a mesura que els fets es van succeint, fins a resoldre-ho.

original

House és addicte a la hidrocodona (vicodina) a causa d’un dolor crònic en la cama dreta derivat d’una necrosi muscular (causada per un aneurisma) i demostra falta de respecte per les normes, procediments i protocols establerts i escàs interès a dur a terme altres tasques mèdiques diferents de la resolució de casos complexos.

House va ser tot un èxit de crítica i públic, que la van convertir en una de les sèries més vistes de la història de la televisió i li va fer guanyar diversos premis, especialment per l’actor que donava via a House, Hugh Laurie, que va aconseguir el Premi Emmy al Millor Actor de Drama als anys 2006 i 2007.

Us deixem amb el tràiler de la primera temporada.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »