Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per octubre, 2017

Manuel de cabanyes, Poemes essencials

Can Cabanyes, és una residència senyorívola molt ben conservada. L’ombra romàntica d’un dels avantpassats de la casa, el poeta Manuel de Cabanyes, vaga per les estances.” Josep Pla. Guia de Catalunya.

portadaAvui us presentem com a novetat un llibre de poemes que és la selecció i traducció que ha fet Oriol Pi de Cabanyes dels poemes del seu avantpassat, el poeta de Vilanova, que deia Víctor Balaguer, Manuel de Cabanyes, amb el seus Poemes essencials.

Una traducció per facilitar, al lector d’avui, una major comprensió dels poemes originals de Manuel de Cabanyes, editat pel Consell Comarcal del Garraf a cura d’El Cep i la Nansa Edicions. El llibre es compon de dues parts. Els Poemes, que en formen el cos principal, i una part introductòria subscrita pel traductor Oriol Pi de Cabanyes.

Traduït però sense desvirtuar-ne l´essència. Traduir és una operació literària, on el més important és servir de la millor manera possible la comunicació entre l´autor i qui rep el seu missatge. Manuel de Cabanyes va morir jove i havent escrit uns versos que testimonien fins a quin punt es va avançar manifestant-se en favor d´una poesia lliure de servituds i de convencions formals, en lluita contra la hipocresia i contra la barbàrie, contra tot esclavatge i en favor dels ideals més humans. Dos-cents anys després, ja despullat de tanta retòrica, el poeta sembla així retrobar-se amb el seu jo més autèntic…

Quant als Poemes, primer apareixen traduïts al català els Preludis de la meva lira i, a continuació, sota el títol Altres poemes,manuel s’inclouen 6 poemes sencers i 2 poemes incomplets, sense cap ordre cronològic ni temàtic. La versió catalana de Pi de Cabanyes ens delecta amb els poemes de més fama i qualitat, cisellats amb molta cura, vers per vers i aconsegueix allò que desitjava el poeta, que els versos siguin sense rima concordant, que siguin aspres i enèrgics i que siguin lliures.

Tot i que es perd una part de la sonoritat original, el traductor, per altra banda, ajuda el lector per obtenir una millor comprensió, en especial en els temes polítics com els de la repressió i la llibertat, i així el lector descobrirà que el poeta defensa la justícia en pau i llibertat.

Abans d’arribar als Poemes, però, trobem la part introductòria, que està estructurada en dos apartats: primer una Notícia biogràfica resumida que facilita la ubicació del poeta, tant en la seva època com en la seva solitud i tristesa existencial, per tal d’entendre millor el missatge dels poemes; i després, una explicació argumentada dels motius pels quals el traductor ha decidit portar a terme aquesta versió catalana, que de fet és una introducció a les característiques del llenguatge i estil del poeta, per tal de justificar les dificultats tant del text original castellà com de la mateixa traducció.

I encara cal dir que el traductor adjunta al costat dels poemes unes notes o comentaris, que ajuden a comprendre millor els referents històrics i culturals, molt allunyats del nostre present, que d’una altra manera passarien inadvertits; i encara, per acabar, afegeix una bibliografia específica sobre el poeta Cabanyes, per als qui vulguin saber-ne més.

oriol

Oriol Pi de Cabanyes i Almirall, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1950. Va guanyar als 17 anys el primer premi de periodisme jove convocat per Serra d’Or i va publicar a vint anys el seu primer llibre, Vilanova i la Geltrú en la guerra del francès. El 1973 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana i el de la Crítica Serra d’Or amb Oferiu flors als rebels que fracassaren. Ha escrit altres novel·les, llibres de contes, proses memorialístiques (Llibre d’hores, 1980) i de viatges (Pel bell nord glaçat, Premi Sant Joan 1995), així com llibres d’estudi (La Renaixença) i d’assaig (Repensar Catalu-nya, Premi Josep Vallverdú, 1989), i la trilogia de llibres il·lustrats Cases senyorials de Catalunya (1990), Cases modernistes de Catalunya (1992) i Castells habitats de Catalunya (1999). Ha estat professor de l’Institut de Batxillerat Manuel de Cabanyes i de les Universitats de Tarragona i Montpeller, director del Museu Victor Balaguer i el primer director de la Institució de les Lletres Catalanes.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Manuel de Cabanyes, i aquestes de l’Oriol Pi de Cabanyes.

No hi ha comentaris

Blooming Duo & Òscar Dalmau. Quilòmetre Zero

Aquest divendres dia 20 l’Auditori Eduard Toldrà de la ciutat ha programat l’espectacle Quilòmetre Zero, amb Blooming Duo & Òscar Dalmau.

Esther PinyolEl comunicador Òscar Dalmau, gran amant de la música catalana del S.XX, juntament amb el duet Blooming duo format per l’Esther Pinyol a l’arpa i en Ferran Carceller a la marimba, anirà descobrint tots els secrets i curiositats del repertori català especialment compost per aquest duet que ja és referència a Catalunya. Un concert especial i màgic, on l’arpa i la marimba es troben i s’uneixen a la inconfusible veu i el talent comunicatiu de l’Òscar Dalmau.

Blooming Duo, amb la unió de l’arpa i la marimba, constitueix una formació certament ben poc habitual. El duo, que va actuar per primera vegada el maig del 2012, està format per Esther Pinyol Grífols, arpista (Vilanova i la Geltrú, 1990) i Ferran Carceller Amorós, percussionista (Castelló de la Plana, 1985).

El nom té el seu orígen en el títol d’una de les primeres peces que van incorporar al seu repertori “El peixet de Bloomington” de Feliu Gasull, una peça escrita originàriament per a guitarra i arpa que l’autor ha transcrit especialment per a ells. Blooming etimològicament fa referència a florir i volia indicar el “paradís de flors” que per als seus fundadors era el paisatge on s’hi instal·laven i on començaven el seu devenir vital; com si diguérem aquest és el marc d’inici d’un projecte musical que ha nascut amb harmonia i èxits en concursos i que albira un futur esperançador ple de prometences.Ferran Carceller

Esther Piñol i Grífols ha cursat els estudis superiors d’arpa amb l’arpista titular de l’OBC, Magdalena Barrera, a l’Escola Superior de Música de Catalunya sent la primer arpista que es gradua en aquesta modalitat d’instrument a l’ESMUC. El seu projecte final de carrera “L’arpa impressionista” ha merescut la qualificació de matrícula d’honor.

Ferran Carceller Amorós inicia els estudis musicals als vuit anys al Conservatori Professional “Mestre Tàrrega” de Castelló, on cursa els graus elemental i mitjà (LOGSE) amb la modalitat de percussió amb el professor Vicent Vinaixa. El 2003 fa 1r de Composició al Conservatori Superior de Castelló i el 2004 comença els estudis superiors de Percussió a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) amb els professors Miquel Bernat, Gratiniano Murcia, Lorenzo Ferrándiz i George Elie-Octors. Complementa la seva formació participant en diversos cursos i classes magistrals amb professors com Steven Schick, Nick Woud, Jean Geoffroy, Cristian Diersten, Sisco Aparici, i Gustavo Gimeno.

Òscar Dalmau i Alcaine és un comunicador català que treballa a la ràdio, la televisió i DJ esporàdic sota el pseudònim de “Phil Musical”. Va començar la seva trajectòria a la Ràdio a Ona Popular de Sants, on va dirigir el programa Rap a Sac, amb setze anys, i posteriorment va començar a estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, però al cap de sis mesos va deixar-ho i es va matricular a Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, on finalment es va llicenciar. Allà va conèixer qui seria la seva inseparable parella laboral Òscar Andreu, més coneguts com els Òscars. Als inicis va col·laborar amb en Manel Fuentes en els programes La noche… con Manel Fuentes i cia, i Amb Manel Fuentes a TV3 i el programa de Catalunya Ràdio Problemes domèstics, reconegut amb un Premi Ondas.

oscar-dalmauHa treballat col·laborant amb l’equip del programa de TV3 Polònia, així com amb Crackòvia, tots dos de la productora Minoria Absoluta, i amb el programa radiofònic Minoria absoluta a RAC 1 on hi va participar activament.

En l’actualitat codirigeix el programa de RAC 1 La competència, on posa veus a diferents personatges, i també s’encarrega dels guions. El programa va rebre un Premi Ondas a millor programa de ràdio l’any 2013.

El seu llibre d’humor Abcdari per a adults, amb la col·laboració de Pilarín Bayés, el podeu trobar en català i castellà a la Xarxa de Biblioteques municipals de la ciutat.

No hi ha comentaris

English Book Club: ‘Dracula’ by Bram Stoker

dracula-cover-2Dracula is a gothic horror novel. It introduced Count Dracula character and established many conventions of subseqüent vampire fantasy.

The novel tells the story of Dracula’s attempt to move from Transylvania to England so that he may find new blood and spread the undead curse, and of the battle between Dracula and a small group of men and a woman led by Professor Abraham Van Helsing.

The story is told in epistolary format, as a series of letters, diary entries, newspaper articles, and ships’ log entries, whose narrators are the novel’s protagonists, and occasionally supplemented with newspaper clippings relating events not directly witnessed.

The events portrayed in the novel take place chronologically and largely in England and Transylvania during the 1890s and all transpire within the same year between 3 May and 6 November. A short note is located at the end of the final chapter written 7 years after the events outlined in the novel.

Throughout the 1880s and 1890s, authors such as H. Rider Haggard, Rudyard Kipling, Robert Louis Stevenson, Arthur Conan Doyle, and H. G. Wells wrote many tales in which fantastic creatures threatened the British Empire.

Victorian readers enjoyed Dracula as a good adventure story like many others, but it did not reach its legendary status until later in the 20th century when film versions began to appear.

Before writing Dracula, Stoker spent seven years researching European folklore and stories of vampires, being most influenced by Emily Gerard’s 1885 essay “Transylvania Superstitions” which includes content about a vampire myth.[10][11] Some historians are convinced that a historic figure, Vlad III Dracula, often called Vlad the Impaler, was the model for Stoker’s Count although there is no supporting evidence.

bramstockerAbraham “Bram” Stoker (8 November 1847 – 20 April 1912) was an Irish author, best known today for his 1897 Gothic novel Dracula. During his lifetime, he was better known as the personal assistant of actor Henry Irving and business manager of the Lyceum Theatre in London, which Irving owned.

Stoker was the third of seven children and was bedridden with an unknown illness until he started school at the age of seven. He was educated in a private school and then graduated with honours as a B.A. in Mathematics.

Stoker worked during 27 years as acting and business manager of Herny Irving’s Lyceum Theatre, London. Working for Irving, the most famous actor of his time, and managing one of the most successful theatres in London made Stoker a notable if busy man.

Stoker visited the English coastal town of Whitby in 1890, and that visit is said to be part of the inspiration for Dracula. He began writing novels while manager for Henry Irving and secretary and director of London’s Lyceum Theatre, beginning with The Snake’s Pass in 1890 and Dracula in 1897.

After suffering a number of strokes, Stoker died in London on 20 April 1912. Some biographers attribute the cause of death to tertiary syphilis, others to overwork. He was cremated, and his ashes were placed in a display urn at Golders Green Crematorium in north London.

The story of Dracula has been the basis for numerous films. You can know more about cinema adaptations in an article published at the Prestatge Virtual de Cinema of Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

The English Book Club will meet again to coment this book on saturday November 11th.

Here you can see the movie tràiler of Bram Stoker’s Dracula by Francis Ford Coppola.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘House’

HouseAra que ja som a la tardor, una nova temporada de sèries comença a la televisió. A la Biblioteca Armand Cardona també ens afegim a aquesta estrena i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem la primera temporada de House, estrenada l’any 2004 per la cadena FOX i finalitzada en 2012. Aquesta sèrie va ser creada per David Shore i va comptar amb un total de vuit temporades.

Els productors de House van plantejar a la cadena televisiva el projecte d’una sèrie que semblava una espècie de novel·la policíaca on la malaltia era presa com un crim i els metges com a detectius que han de resoldre el misteri, i a través d’una sèrie de pistes (símptomes), han de trobar al culpable, la causa de la malaltia.

Els guionistes es va inspirar en la columna mensual mèdica anomenada ‘Diagnosi’ escrita per la doctora Lisa Sanders i publicada al New York Times. Als seus articles, la doctora Sanders presenta un conjunt atípic de símptomes i desenvolupa una recerca per donar finalment amb la malaltia que els provoca i plantejar la solució.

La sèrie gira al voltant del Dr. Gregory House, un misantrop geni de la medicina, egòlatra i de forta i marcada personalitat que dirigeix el departament de diagnòstic mèdic del fictici Hospital Universitari Princeton-Plainsboro de Nova Jersey, dirigit per la Dra. Lisa Cuddy. Té dues especialitats, una en malalties infeccioses i una altra en nefrologia.

untitled-1_4

El seu departament de diagnòstic ho conformen tres o quatre metges, a més d’ell mateix, segons la temporada. Inicialment l’equip estava integrat per Eric Foreman, Allison Cameron i Robert Chase. Ocasionalment s’agrega un dels seus pocs amics, el cap d’oncologia de l’hospital James Wilson.

Al departament de diagnòstic se li assignen casos complexos als quals House s’enfronta de forma impersonal, evitant el tracte directe amb els pacients, sempre que pugui. House considera que la gent tendeix a mentir i que aquesta actitud complica o impedeix descobrir la veritat. Per regla general, en cada capítol l’equip ha de diagnosticar un cas difícil i per a això travessa tot un procés d’investigació lògic-empíric, exposant i descartant diverses hipòtesis, a mesura que els fets es van succeint, fins a resoldre-ho.

original

House és addicte a la hidrocodona (vicodina) a causa d’un dolor crònic en la cama dreta derivat d’una necrosi muscular (causada per un aneurisma) i demostra falta de respecte per les normes, procediments i protocols establerts i escàs interès a dur a terme altres tasques mèdiques diferents de la resolució de casos complexos.

House va ser tot un èxit de crítica i públic, que la van convertir en una de les sèries més vistes de la història de la televisió i li va fer guanyar diversos premis, especialment per l’actor que donava via a House, Hugh Laurie, que va aconseguir el Premi Emmy al Millor Actor de Drama als anys 2006 i 2007.

Us deixem amb el tràiler de la primera temporada.

No hi ha comentaris

Lluís Plandiura. El gran col·leccionista

portadaAvui us presentem el llibre Lluís Plandiura. El gran col·leccionista, publicat per Edicions de La Garriga Secreta aquest mes de març. És la primera aproximació biogràfica de qui va ser el més gran col·leccionista de la primera meitat del segle XX i, per tant, un personatge clau en la història de l’art de Catalunya.

El treball ha estat escrit i dirigit per l’enginyer, professor i membre de l’associació La Garriga Secreta, Manel Vilar.

Lluís Plandiura i Pou (1882-1956), amb arrels familiars a la Garriga i propietari d’un negoci de productes colonials a Barcelona i de tres fàbriques de sucre a Motril, durant la seva vida va fer quatre grans col·leccions d’art. La més important incloïa 1.869 valuosíssimes peces romàniques i gòtiques, i també obres de pintors contemporanis que es van fer artísticament grans al seu costat. L’any 1932, Plandiura va vendre la col·lecció a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona, una operació que dotava de qualitat el Museu d’Art de Catalunya i que retornava al país part del seu patrimoni artístic. Anys abans s’havia encarregat de vendre als Estats Units els murals romànics de Santa Maria de Mur, actualment conservats al Museu de Belles Arts de Boston.

La gran col·lecció que Plandiura guardava a la Lluis_Plandiuraseva casa museu del carrer de la Ribera de Barcelona, a tocar del Born, la formaven 175 peces medievals romàniques i gòtiques de gran importància en l’art català i prop de 400 obres d’artistes moderns com Casas, Vayreda, Llimona, Galwey, Nonell, Nogués, Mir, Picasso, Manolo… Tot el paquet de murals, retaules, pintures, escultures i ceràmiques sumaven un total de 1.869 peces que van bastir de prestigi i qualitat les migrades col·leccions de què disposava aleshores el Museu d’Art de Catalunya, ara dit MNAC.

Acabada la guerra va començar una nova col·lecció que va anar portant a la casa que s’havia fet a la plaça de l’Església de la Garriga. A la Garriga hi havia obres de Zurbaran, Picasso, Clarà, Manolo, Casas, Rusiñol, Mir, Nonell, i algun retaule d’Huguet, entre moltes altres obres. Set anys després de la seva mort, tota aquesta col·lecció es va vendre l’any 1963 als Maragall de Sala Parés.

L’autor del llibre explica que “Sense tenir pràcticament estudis relacionats amb l’art, va tenir molta capacitat de veure què era bo i què no ho era, segons els seus criteris personals. Quan veia una obra que li feia peça, s’hi llançava, i no estalviava esforços per aconseguir-la”. “La fal·lera de Plandiura pel col·leccionisme l’havia portat a situacions desagradables”, explica l’autor al llibre sobre la pintura El mercat, de Xavier Nogués: “Plandiura volia de totes totes posseir aquell quadre, però la Isabel [Isabel Escalada, la segona dona del pintor] no se’n volia desprendre a cap preu. Aprofitant una visita a casa del pintor, Plandiura li va agafar el quadre. Conscient de la malifeta, la va voler compensar amb un immens ram de roses acompanyat d’un moneder molt car, uns regals que ella no va voler acceptar. Malgrat els precs i les súpliques de la Isabel, Plandiura no li va tornar mai la pintura”.

El llibre Lluís Plandiura. El gran col·leccionista, de tapa dura, té 144 pàgines i 118 fotografies tant del propi Lluís Plandiura com de les moltes obres d’art que van passar per les seves mans. El treball està prorrogat per l’historiador de l’art Francesc Fontbona, i compta amb un epíleg escrit per Marià Castells Plandiura, net del protagonista, que s’hi aproxima des de l’àmbit familiar.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Octubre

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes d’octubre que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Cómo se hizo Donald Trump, de David Cay Johnston. Johnston explica la història de com un noi de Queens (Nova York) es convertiria en una nova i complexa espècie de figura pública. Trump és un home de gran intel·ligència mediàtica, esperit emprenedor i poder polític. Amb tot, la seva carrera és plena de problemes legals i una gran controvèrsia al voltant d’ell i les seves activitats financeres.

Pel que fa a la literatura us recomanem El meu germà persegueix dinosaures, de Giacomo Mazzariol. Tens 5 anys i moltes ganes de tenir un germanet. Un bon dia els pares t’anuncien que tindràs aquest germà que vols, i que serà especial. Neix i, de mica en mica, t’adones que és diferent dels altres. Al final, descobreixes l’expressió “síndrome de Down” i el teu entusiasme esdevé rebuig, fins i tot vergonya. Hauràs de passar l’adolescència per concloure que, sigui com sigui, és el teu millor amic

A la secció infantil us presentem Tat y Carylon, d’Anna Val. Els dos amics s’endinsen al bosc buscant l’ajuda del doctor però ell els adreça a la maga Oairo. Arribar fins a ella els hi comportarà viure una gran aventura i a conèixer éssers molt especials. Sempre hi ha algú disposat a oferir-nos ajuda! No et pots donar mai per vençut!

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Saga 6, de Brian K Vaughan. Després d’un gir argumental sorprenent, aquest còmic guanyador de diversos premis Eisner segueix avançant. Hazel comença l’aventura més important de la seva vida: la llar d’infants. Mentrestant, la seva família ha d’aprendre difícils lliçons pel seu compte.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Moviment, del grup Les Sueques. Tercer disc d’estudi de la banda vilanovina-barcelonina Les Sueques. El disc explora onze visions del moviment en un cos que esclata èpic, enjogassat, extàtic i valent. Els temes que componen l’àlbum són més contundents, crus, i originals que mai; amb riffs cantelluts i lletres punyents.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la primera temporada de la sèrie The Young Pope, de Paolo Sorrentino. El conclave acaba de triar a Lenny Belardo nou Papa de la Santa Església Romana. Un Papa atípic: no sols per la seva edat o per ser el primer italoamericà nomenat Pontífex, sinó també per les idees reaccionàries, properes a l’obscuran-tisme, que en Lenny imposa per força des de les primeres setmanes de papat.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes d’octubre de 2017

No hi ha comentaris

Ernesto “Che”Guevara, el comandant

EXPO CHE

foto cheTal dia com avui de l’any 1967 el dirigent revolucionari Ernesto Che Guevara és executat a l’escola del poble de La Higuera, a Bolívia. La fotografia ‘Guerrillero Heroico’, d’Alberto Korda, es va convertir amb el temps en una imatge icònica que s’ha reproduït, homenatjat i copiat milions de vegades arreu del món.

Metge, polític, guerriller, escriptor i periodista, el “Comandant” continua generant diverses opinions tant a favor com en contra per la seva ideologia i accions. Quan fa 50 anys de la seva mort, la Biblioteca Armand Cardona exposa el seu fons, entre el que destaquem:

Che Guevara, el Espítiru de la Revolución, de Jean Cormier.
El 25 de novembre de 19556, als voltants de quarts de dues de la matinada, Ernesto Guevara inicia la Revolució: embarca amb Fidel Castro i vuitanta-dos homes en el Granma. Té 28 anys i és llicenciat en medicina i és argentí però arriscarà la seva vida per Cuba “fins a la victòria sempre”.Espiritu revolucion
Més de 150 fotografies seguint al Che des d’Argentina fins a Bolívia: companys d’armes i personatges com Castro, Nasser, Nehru, Tito, Ben Bella, Kruschov. La vida d’un home compromès amb la seva època.

Viaje por Sudamérica, d’Ernesto Che Guevara i Alberto Granado.
Llibre de viatges on dos argentins recorren Amèrica Llatina i narren, amb la frescor dels vint anys, els seus encontres amb el paisatge i els seus habitants. Un d’ells és Che Guevara, qui anys després per la mateixa viageruta de Bolívar, serà guia i exemple per a la joventut del tot el món,
En la narrativa, distreta i commovedora, s’intueix ja la sensibilitat i el tarannà que caracteritzarà al futur revolucionari.

Poemas al Che
Poetes rendint homenatge a la memòria del guerriller: León Felipe, Vicente Aleixandre, Gabriel Celaya, Celso Emilio Ferreiro, Manuel de Pedrolo, Crlos Bousoño, Josep M. Llompart, Alfonso Sastre, J.A. Goytisolo, J.A. Valente, Jesús López Pacheco, Gabriel Aresti, J.A. Labordeta, Carlos Sahagún, Manuel poemasVázquez Montalbán, Pablo de Rokha, Nicolás Guillén, Angel Augier, Julio Cortázar, Robert Lowell, Mario Benedetti, Cintio Vitier, Enrique Lihn i Juan Gelman, entre d’altres, fan seves les paraules amb les que Fidel Castro Honorà la memòria del Comandant Ernesto Che Guevara: “Podrà morir l’artista, sobre tot quan s’és artista d’un art tan perillós com és la lluita revolucionària, però allò que no morirà de ninguna manera és l’art al qual consagrà la seva vida i la seva intel·ligència”.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres d’Ernesto Che Guevara o que en parlen.

 

 

No hi ha comentaris

Zona prohibida

Durant el mes d’octubre el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la Zona prohibida, de David Cirici.

L’obra: Zona prohibida

portadaÉs el primer lliurament d’una sèrie distòpica. Un virus ha assolat la Terra. Es tracta d’una variant mortal de la grip; aquesta nova soca triga uns vint anys a incubar, però sempre resulta fatal quan es manifesta. Sense cura a la vista, els dirigents de les diferents nacions només troben una solució per assegurar la supervivència de la raça humana: l’aïllament de les generacions futures. És per això que creen escoles autosuficients i aïllades en les que els nens del futur quedaran reclosos durant els anys que duri la seva formació.
Daia és una adolescent d’aquest món. Ella, al costat d’altres cent onze noies entre les que hi ha la seva germana bessona Inge, ha estat criada en una escola de muntanya. Un refugi aïllat en el que reben una formació científica que els ajudarà a comprendre el món exterior quan els seus estudis acabin i abandonin la seva enclaustrament. Totes elles han estat criades per una escola intel·ligent que els proporcionava educació, suport i recer, però que no els deixava una altra opció que relacionar-se amb les seves pròpies companyes o amb els fantasmals hologrames dels professors o dels seus propis pares.
Tot això canvia quan, després d’un accident, l’escola deixa de funcionar. Seguint el pla d’evacuació establert per a casos d’emergència, les cent dotze noies comencen un pelegrinatge pel món exterior cap al punt de rescat. Però el que hi troben no és el que esperaven. El món sembla estar en guerra i la violència els arrabassa a algunes companyes i fins i tot aparta Daia de la seva germana. I malgrat que les noies supervivents són rescatades per altres joves com elles, alguna cosa no acaba d’encaixar. Per què continua havent adults? Què són aquestes cinc comunitats en què ara viuen i qui les governa? I sens dubte la pregunta més important per Daia: On s’han dut a Inge?
El llibre, narrat en primera persona per la protagonista, ens transporta a un món cruel i ple de dubtes per a uns ulls que ho veuen per primera vegada. La història transcorre pausada però sense descans pàgina a pàgina mentre el lector aprèn, descobreix i experimenta amb la pròpia Inge tot el que aquest erm i els seus habitants han d’oferir … i explicar.

L’autor: David Cirici i Alomar

David Cirici, nascut a Barcelona l’any 1954, és escriptor, guionista i publicitari.David Cirici.
Fill d’Alexandre Cirici i Pellicer, estudià filologia catalana i ha exercit com a professor de llengua i literatura catalanes. Ha treballat també en el món editorial i com a guionista de televisió, tant de programes infantils (Les tres bessones, Oliana Molls) com per a tots els públics (No passa res i Guaita què fan ara, de La Trinca; Blanc o Negre; etc.), i col·labora a la premsa diària. La seva obra literària comprèn narrativa infantil i juvenil, teatre musical i novel·les per al públic adult, de trames i personatges a cavall entre la quotidianitat i el fantàstic, en algunes de les quals mostra una visió crítica de la Catalunya actual. És membre del col·lectiu Germans Miranda.
Ha treballat com a guionista a la ràdio en el programa de Ràdio 4 “Català per a tothom” (1976-1982) i a la televisió en sèries com Oliana Molls (TV3, 1985-1986), Kiu i els seus amics (TV3 1984), Les tres Bessones (TV3 1995-2000), i programes com Ahí te quiero ver (TVE, 1986), Tariro Tariro (TVE, 1987), Blanc o negre (TV3, 1987), No passa res (TV3, 1988), El joc del segle (TV3, 1992).
També ha treballat en guions d’espectacles musicals del grup Roseland.
El 1984 va obtenir el Premi Recull i el Premi de literatura infantil Apel·les Mestres amb el llibre Vòlics. Amb la publicació de La fábrica de les mentides va guanyar el Premi de novel·la Joaquim Ruyra. Amb La vida dels altres va ser finalista del Premi Ramon Llull 2000. També ha publicat Els Grúfols (edicions Pau), un llibre per a nens sobre el racisme, i El baró i la leprosa (Empúries).
Ha estat director creatiu a les agències RCP Saatchi & Saatchi i Alta Definión, i soci fundador i director creatiu a Imagina. Des del 2000 dirigeix la seva pròpia agència, Cirici Comunicació.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat podeu trobar també la continuació de Zona prohibida, La Decisió d’en Viggo. A la Xarxa trobareu totes aquestes obres de David Cirici.

No hi ha comentaris

‘Mucha fauna humana’ de JuanolO

carnestoltesDes d’avui i fins el 28 d’octubre, podeu trobar al primer pis de la Biblioteca Armand Cardona l’exposició Mucha Fauna Humana, una sèrie de vinyetes còmiques que l’il·lustrador vilanoví JuanolO publica a la revista Amaniaco des del 2014.

A l’exposició podreu trobar 40 il·lustracions aparegudes a la revista.

Mucha fauna humana són unes vineyetes on en JuanolO analitza en clau d’humor diferents tipus de persones. Des d’un torero, a Santa Claus, passant per psychokillers, escombraires, policies, estiuejants, homes del temps, ciclistes, ciclistes aficionats o el Rei Carnestoltes, entre molts d’altres.

De cadascun d’aquests personatges crea una mena de fitxa on descriu on es pot trobar, quina és la seva frase favorita, què pensa, com s’alimenta, les seves eines de treball, les seves aspiracions, la seva indumentària i les seves aficions.

En altres ocasions ofereix passatemps relacionats amb alguns dels personatges que descriu.

IMG_20171002_113037_297

Amaníaco és el nom d’una revista d’historietes, fonamentalment còmiques, que s’edita des de 1991 a Barcelona i origen del segell editorial homònim. El seu director és Jordi Coll.

JuanolO és un il·lustrador i escriptor vilanoví amb més de trenta llibres publicats. Entre els seus darrers títols publicats s’inclou tota la col·lecció ‘Figures de festa’, guies il·lustrades del folklore català publicades per l’editorial El Cep i la Nansa.

Trobareu aquesta i altres obres seves a les Biblioteques de Vilanova: JuanolO

No hi ha comentaris