Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per juny, 2017

Roma explicada als joves (i als no tan joves)

portadaAvui us presentem un llibre, Roma explicada als joves (i als no tan joves), que vol ser una introducció a la història de Roma per a lectors de totes les edats.

La idea d’aquest llibre neix quan l’editor demana a l’autor, el catedràtic d’Arqueologia Clàssica a Tarragona Joaquín Ruiz de Arbulo, d’escriure un llibre per explicar la història de Roma als joves. Amb aquest encàrrec, va plantejar a uns alumnes d’ESO que formulessin un seguit de qüestions que demanarien, si en tinguessin l’oportunitat, als joves romans de la seva edat. Evidentment, moltes de les preguntes feien referència al sexe, a l’amor i a les drogues. Altres eren sobre higiene corporal, maquillatge i depilació, o fins i tot sobre si els romans menjaven pizzes (la contesta és no, però sí coses semblants). Tot i això, també n’hi havia de molts altres temes que no solament tenien interès, sinó que, a més a més, corresponien a temes que no són tractats per a res en els plans d’estudi de l’ensenyament obligatori (i, en molts casos, tampoc a la universitat). Per tant, va assumir el repte de preparar les respostes, fent-ho d’una manera que fos fàcilment entenedora per a qualsevol lector que tingués curiositat per conèixer allò que actualment sabem sobre la forma de vida de les persones que van viure ara fa uns dos mil·lennis.

L’esquema del llibre és ben simple: comença amb un resum de la història de Roma i tot seguir agrupa les preguntes en un seguit de grans àrees temàtiques: la religió romana, el tractament dels morts, l’organització social, les professions, l’economia i el sistema monetari, l’exèrcit, les comunicacions, la mineria, la vida a les ciutats i a pagès, què es podia trobar a les botigues, l’aigua i els banys, els espectacles i la forma de viure el temps lliure. Dins de cadascun d’aquests apartats trobarem una relació de preguntes amb les seves respostes que, a poc a poc, fan de fil argumental per explicar-nos el món romà.Ruiz-de-Arbulo

Convé, finalment, destacar l’esforç que ha fet l’autor per a donar les explicacions amb un to planer i ben proper, gairebé com si el tinguéssim al davant i converséssim agradablement sobre el món romà. I així, a poc a poc, ens convencen que, efectivament, encara avui tots els camins porten a Roma.

Joaquín Ruiz de Arbulo és catedràtic d’Arqueologia Clàssica a la Universitat Rovira i Virgili (URV) des de l’any 2010 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Ha estat durant vint anys professor d’Arqueologia a la Universitat de Lleida i ha impartit seminaris d’investigació a les Universitats de Niça i d’Hamburg. Actualment és director del doctorat interuniversitari en Arqueologia Clàssica (impulsat per la URV, l’ICAC i la Universitat Autònoma de Barcelona) i s’ha especialitzat en l’estudi de l’urbanisme i l’arquitectura romana des dels vessants arqueològic, econòmic i social, així com en l’arqueologia dels santuaris en el món antic. És expert en arqueologia urbana i ha investigat en profunditat les ciutats romanes d’Empúries i de Tarragona. Ha treballat també en projectes d’investigació a Roma, Ostia Antica i Pompeia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més bibliografia sobre la història de Roma o sobre la civilització romana.

No hi ha comentaris

En Mic fa 10 anys!!!

435eb-1255958756310

El titella desmanegat, de cames llarguerudes, trapella i rialler, i un dels personatges més populars del canal Super3, celebra el seu 10è aniversari sense deixar de descobrir el món als més petits.

De color carbassa, llarguerut i amb un gran nas vermell, és el protagonista del programa de titelles, juntament amb el Cincsegons, el Cargol i la Mosca, adreçat als més petits, de 2 a 5 anys, i vol transmetre valors i col·laborar en el creixement dels nens.

Una de les claus del programa és crear continguts que serveixin com a exemples de joc i que motivin els nens a experimentar. “Volem que tot el que expliquem sigui senzill perquè els nens ho puguin seguir”, explica Laia Gimó, directora de l’espai. I així, durant els seus deu anys d’història, el Mic ha acompanyat els seus espectadors en la descoberta del món.

1421165719495

El titella va ser dissenyat tenint en compte que els nens en edat preescolar estan en procés de descoberta. “ El Mic és de veritat, d’alguna manera és un ésser viu, i aquesta autenticitat crea una empatia amb els nens”, diu Laia Gimó sobre la connexió del titella amb el seu públic, al mateix temps que el ritme tranquil del programa com un dels elements que els sedueix.

Quan es va estrenar el 2007, Mic acompanyava els blocs de sèries d’animació dirigides al públic preescolar. A poc a poc es va consolidar i va aconseguir guanyar més lloc a la graella del canal Super3. El setembre del 2013 va fer un salt i va estrenar un nou format, amb el títol El Mic i els seus amics, que agrupava les històries del personatge en capítols de 30 minuts. Les aventures del Mic es combinaven amb altres elements, com vídeos amb presència de nens, cançons i jocs visuals amb imatges de la natura.

L’evolució del programa ha fet que la presència del Mic i els seus amics augmentés al llarg dels anys i han passat d’ocupar cinc minuts diaris en pantalla a quaranta. Durant la programació d’estiu la periodicitat arriba a dues hores al dia, una al matí i una altra a la tarda.

D’aquests deu anys a la televisió, el programa ha guanyat riquesa: a més de passar d’un titella a quatre, els guions són cada cop més pròxims per als nens, sense abandonar mai la idea de renovar-se constantment. La prioritat és ser entenedor per als infants, respectar el seu ritme, i donar-los el temps necessari per veure, per escoltar, per comprendre.

El programa contribueix a la difusió del català com a llengua vehicular i d’expressió i recupera elements orals de la cultura popular. A les històries, l’idioma és viu i serveix per jugar, inventar onomatopeies i divertir-se amb les paraules. El llenguatge dels titelles es cuida al màxim i té el suport de cançons, cantarelles, jocs, derivats i repeticions per crear ritmes que acompanyen l’acció.

El món sonor del programa es completa amb un acurat muntatge musical que aposta per l’ús d’instruments que es reconeixen fàcilment i conformen una banda sonora única per a cada història.
Arran de l’èxit del programa, el Mic va traspassar la pantalla en forma de peluix, un nino que s’ha convertit en un acompanyant indispensable per a moltes criatures.

El programa ha editat quatre llibres de cartró: El Mic i els seus amics, La capsa secreta del bosc, L’ocell Piu-Piu i Què fa el Mic?, amb il·lustracions protagonitzades pels personatges del programa i impresos en lletra de pal per als nens que comencen a llegir.

IMG-20170622-WA0006

També ha editat dos discos: Mac, mec, mic! i Tocat’ el melic, que combinen temes originals amb cançons tradicionals. D’alguns d’aquests temes, se n’han fet videoclips interpretats pel Mic i els seus amics, que s’han pogut veure tant per televisió com al web.

A més, també s’han editat vuit DVDs, que recullen les històries protagonitzades pel Mic, en Cincsegons, el Cargol i la Mosca, amb títols com “Amiga primavera, amic estiu”, “Jugar, cantar i endevinar” o “Benvinguts al circ!”.

Des de 2007, en Mic motiva el despertar els sentits, provoca emocions i acompanya els més petits en la seva particular descoberta del món. Amb el temps, el Mic ha aconseguit traspassar la pantalla i convertir-se en tot un fenomen entre els més petits de Catalunya.

A la Biblioteca trobareu exposat tot aquest material.

Per molts anys més MIC!!!

No hi ha comentaris

20 anys de ‘Ok Computer’ de Radiohead

Radiohead.okcomputer.albumartOK Computer és el tercer LP d’estudi de la banda britànica Radiohead, publicat el 13 de juny de l’any 1997, és a dir, ara fa vint anys.

Sota la producció de Nigel Godrich, Radiohead va continuar treballant amb la guitarra com a base però ampliant les influències del rock alternatiu i establint la base de la seva posterior música experimental.

Tot i que el grup no el considera un disc conceptual, tant les lletres com la música i l’art escapen de la indústria comercial amb temes com el consumisme, la desconnexió social, l’estancament polític i el malestar.

L’àlbum va comptar amb un gran èxit comercial i de crítica posant al grup britànic al davant de la música rock moderna, sent considerat per molts com el millor disc de Radiohead i un clàssic del rock dels anys ‘90.

Entre les cançons més conegudes d’aquest disc hi figuren ‘Paranoid Android’, ‘Karma Police’ i ‘No Surprises’. També s’inclouen altres temes molt apreciats com ‘Lucky’, o ‘The Tourist’.

OK Computer és definit per alguns crítics com una barreja entre Pink Floyd i King Crimson, amb influències del Miles Davis dels anys ’70, del rock èpic dels U2 i de les bandes sonores d’Ennio Morricone .

Un disc que s’ha comparat en moltes ocasions al Sgt. Pepper’s Lonely Heart Club Band de The Beatles, que tot just ha celebrat el seu cinquantè aniversari, en el sentit que va suposar un canvi en la trajectòria del grup i que s’ha convertit en un àlbum que ha transformat la història de la música des de la seva publicació.

radiohead-1997Radiohead es va guanyar un lloc considerable a l’escenari del rock alternatiu del 1990 amb un àlbum discret, Pablo Honey (1993), però que contenia el que esdevindria el seu primer gran èxit mundial, ‘Creep’, un tema que basava la seva eficàcia en la lletra afectada i generacional de Yorke i en un riff de guitarra molt estrident.

El segon àlbum dels d’Oxford, The bends (1995) va ser un inqüestionable treball de confirmació, un pas endavant i per als fans més immobilistes o rockistes de Radiohead, el seu millor disc. Rock èpic, de guitarres poderoses, moments acústics i lletres colpidores, amb un bon grapat de talls sensacionals (‘Black Star’, ‘High & dry’, ‘Bones’, entre més) i una nova diana que els catapulta a les llistes, ‘Fake plastic trees’.

Per celebrar aquest aniversari, la banda ens regala una luxosa reedició del disc en la qual, a banda de trobar el disc original remasteritzat a partir de les cintes analògiques originals, s’hi han afegit vuit cares B i tres pistes inèdites: la bella i hipnòtica ‘I Promise’,’primer avançament en el qual l’acústica avança al costat d’una bateria a ritme de marxa militar, amb Yorke cantant com un àngel caigut sota una magnífica sessió de cordes; ‘Man of War’, amb uns teclats atmosfèrics i riffs que giren en una tempesta elèctrica i la vibrant ‘Lift’, pista que hauria brillat en qualsevol treball de la banda.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquest i altres discs d’aquesta banda británica: Radiohead

Us deixem amb el documental sobre la banda ‘Meeting people is easy’, enregistrat per Grant Gee i que segueix el grup en la gira posterior a l’èxit del disc.

No hi ha comentaris

Pascual Maragall. Pensament i acció

???????????????????????????????
Pasqual Maragall i Mira ha tingut una presència activa en la vida política a Barcelona, Catalunya i a Espanya durant més de quaranta anys. Aquesta irradiació l’ha projectat com una de les figures catalanes contemporànies de rellevància internacional. Conegudes com són algunes de les seves actuacions i manifestacions públiques, fins ara no comptem encara amb una valoració prou completa que ens permeti copsar la seva figura en totes les seves dimensions.

Amb la voluntat de donar a conèixer la riquesa del seu pensament i del seu projecte, el llibre que us presentem avui com a novetat, Pascual Maragall. Pensament i acció, aborda una sèrie d’eixos decisius en la seva trajectòria: l’acció política com a eina de canvi social; la ciutat i el territori com a espai d’intervenció pública; la visió d’una Catalunya projectada cap a Espanya i Europa; les polítiques de govern com a producte d’una obra de conjunt; i els Jocs Olímpics del 1992 com a paràbola d’una experiència pública reeixida. Aquesta revisió de l’obra i les reflexions de Maragall ens revela la vigència de les seves idees i intuïcions i, sobretot, la continuïtat de les seves preocupacions principals, tant en l’escenari polític més proper com a escala global.

Pasqual Maragall, Pensament i Acció- Acto completo from RBA on Vimeo.

Els autors de l’obra, que han treballat amb Maragall en alguna de les seves etapes polítiques, són Jaume Badia, Jaume Bellmunt, Quim Brugué, Joan Fuster i Oriol Nel·lo. L’obra ha estat coordinada per Jaume Claret Miranda.

Es tracta d’un llibre que, tot i que afirma evitar “temptacions hagiogràfiques, lectures teleològiques i aproximacions maniquees”, no amaga l’admiració que genera Maragall entre els portadaautors. I defensa “la pertinència de recuperar el pensament i l’obra política d’algú tan compromès amb la civilitat com Pasqual Maragall”. De fet, els autors de l’obra van ser estrets col·laboradors de l’exalcalde i expresident de la Generalitat, i en reivindicar la tasca de Maragall, també estan reivindicant la pròpia.

El llibre s’estructura en 5 capìtols. Joan Fuster-Sobrepera, a “La política és la gent” aborda la vida política de Maragall, sobretot des del seu punt de vista de la seva activitat partidista i institucional. El geògraf Oriol Nel·lo, a “La ciutat de Pasqual Maragall”, planteja les relacions de Maragall amb el seu projecte urbà per Barcelona. Quim Brugué, a “Polítiques públiques i ciutadania”, s’enfronta a la faceta de Maragall com a gestor de la cosa pública, especialment en el seu període com a president de la Generalitat. Jaume Bellmunt analitza el que anomena “L’acció catalana”, els vincles de la trajectòria de Pasqual Maragall amb el catalanisme, però també les seves relacions amb Espanya, amb Europa i amb el món. Per acabar, Jaume Badia fa un petit epíleg sobre la Barcelona Olímpica de Maragall, potser el moment estel·lar de la seva carrera, en què va gaudir d’una “treva” en què va poder treballar amb una certa sintonia amb Convergència i Unió i amb el PSOE.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de Pasqual Maragall i el seu llegat.

No hi ha comentaris

Les darreres paraules

Durant aquest estiu el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la Les darreres paraules, de Carme Riera

L’obra: Les darreres paraules

portadaEmprant el tradicional recurs literari del manuscrit fortuitament descobert, Riera escriu aquestes fictícies però molt documentades memòries sobre un personatge històric, present i en certa manera cabdal en la construcció del mapa d’Europa a l’inici del segle XX.
En el suposat manuscrit retrobat, Lluís Salvador d’Habsburg Lorena (Florència, 1847 – Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics i ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren el mapa europeu del segle XX, des de Meyerling fins a Sarajevo.
Cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’emperadriu Elisabet, la famosa Sissí, tal vegada tingué a l’abast evitar el desenca-denament de la Primera Guerra. Lluís Salvador d’Habsburg, viatger impenitent i misteriós, home de lletres, naturalista i ecologista “avant la lettre”, va ser també un enamorat de Mallorca. Allà hi bastí el seu petit regne paradisíac. Les darreres paraules desvetllen les vivències familiars, sentimentals i polítiques d’una personalitat extraordinària, que, tot i pertànyer a la Casa Imperial més important d’Europa, visqué allunyat dels convencionalismes.
A la novel·la, com ja és usual en aquesta autora, destaquen una trama interessant i el seu acurat estil, amarat de sensibilitat, que s’associa a la literatura romàntica, període històric, d’altra banda, on també se situen els personatges protagonistes de l’obra. Una mirada a la dissortada nissaga dels Habsburg mitjançant la visió d’un dels seus membres menys prototípics, l’arxiduc Lluís Salvador, que visqué captivat per Mallorca i els mallorquins.
Una obra sobretot psicològica, centrada en les darreres voluntats d’un noble estrafolari, que havia abusat del poder que li atorgava la seua condició privilegiada per fer realitat els seus capricis. Amb la cura, la tendresa, la humanitat que caracteritza l’escriptura d’aquesta artista de la paraula, retrata la vida d’un esperit massa lliure per a l’època que li va tocar de viure. La dolcesa de la prosa de Carme Riera no pot amagar la degradació moral del personatge, tot i la seva disfressa d’un romanticisme tronat, enmig de referències als mites clàssics i a un penediment sincer.

L’autora: Carme Riera

Carme Riera (Palma, 1948) és narradora, guionista i assagista. És doctora en Filologia hispànica i exerceix de professora universitària a la UAB. L’any 2013 és escollida Membre de la Real Academia Española (RAE). Des del juny de 2015 és la presidenta de CEDRO, l’entitat que gestiona els drets dels autors, editors i periodistes.
Autora d’una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) la parla Carme Rieracol·loquial mallorquina amb destresa i sense prejudicis. Ha estat guardonada, entre d’altres, amb el premis Prudenci Bertrana de novel·la de 1980 per Una primavera per a Domenico Guarini; el Ramon Llull de 1989 per Joc de miralls; el Josep Pla de 1994 per Dins el darrer blau, novel·la històrica que va rebre també els premis Joan Crexells, Lletra d’Or, el Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i l’Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa; el Premi Sant Jordi el 2003 per la novel·la La meitat de l’ànima, el Premi Terenci Moix el 2013 amb Temps d’innocència, o el Premi BBVA Sant Joan amb Les darreres paraules (2016), entre altres.
La seva obra assagística, escrita eminentment en castellà, se centra principalment en l’estudi de la generació de l’Escola poètica de Barcelona dels anys cinquanta: Jaime Gil de Bieda, Agustín Goytisolo i Carlos Barral, entre altres, dels quals ha tingut cura de nombroses antologies i edicions crítiques.
La seva trajectòria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or del Consell Insular de Mallorca, el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana el 2005, i el Premi José Luís Giménez Frontín de l’Associació Col3legial d’Escriptors de Catalunya, el 2012. El 2015 és guardonada amb el Premio Nacional de las Letras Españolas, pel conjunt de la seva trajectòria literària.
És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i Membre de la Real Academia Española de la Lengua, des de l’abril de 2012, on ocupa el seient amb la lletra N.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Carme Riera.

No hi ha comentaris

Guinovart. Trencant els límits

Necessito constantment el recurs no ja de transgredir, sinó de sortir del límit del que és la pintura.” Josep Guinovart

portadaAvui a dos quarts de vuit del vespre s’inaugura l’exposició Guinovart. Trencant els límits, del pintor Josep Guinovart, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, que es podrà visitar fins el dia 17 de setembre.

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer acull aquesta mostra sobre el pintor, fruit de la col·laboració amb la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt. L’exposició s’emmarca en la commemoració del desè aniversari de la mort de Josep Guinovart, que ens deixà el desembre de l’any 2007.

Deia Guinovart que la bandera que més li agradava era la bandera pirata, símbol per ell, de llibertat i transgressió.

Teles esquinçades, llenços arrencats del seu bastidor, marcs cremats… Totes les peces esdevenen banderes pirates que reclamen una nova manera de concebre les obres, que volen copsar la mirada de l’espectador i convidar-lo a eixamplar la seva visió i concepte de l’art.

Aquesta exposició vol mostrar com Guinovart mitjançant la seva obra busca depassar els límits, anar més enllà de la terra coneguda i, lliure d’academicismes i de normes, troba el seu propi llenguatge.

Els blaus, ara ja sense barreres que l’acotin, esdevenen oceans i els ocres, es converteixen en territoris sense horitzó.

La Torre de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú, (La Torre Blava), enllaça amb l’exposició  que proposem ja que en ella, Guinovart va recrear la història del pirata Travoniug (joc de lletres del seu propi cognom), deixant així el seu testimoni com a corsari del mediterrani.

Els vilanovins i geltrunencsguinovart podem trobar habitualment les seves obres a la Biblioteca Museu dins la seva col·lecció permanent i a la Torre Blava on va fer una excel·lent intervenció l’any 1999.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú podeu trobar una documentació molt interessant sobre l’artista. Cal destacar un llibre escrit per Cesáreo Rodríguez-Aguilera, el qual va escriure sobre els millors artistes d’art contemporani del moment, llibre de l’any 71 que forma part del fons Armand Cardona dipositat a la Biblioteca, un DVD documental de Pep Puig que està estructurat en diverses entrevistes a Josep Guinovart i a gent del seu entorn, un llibre de poesia de Goytisolo amb il·lustracions de Guinovart i un conte infantil de l’Espai Guinovarts d’Agramunt amb text del mateix Guinovart amb il·lustracions de Pilarín Bayés, a banda de diversos catàlegs d’exposicions temporals.

No hi ha comentaris

Arriba el Capità Calçotets !!

capitaConeixes el Capità Calçotets? Si? No?
En Dav Pilkey, autor, va començar a escriure històries quan anava a l’escola i des d’aleshores ha escrit i il·lustrat llibres per a infants.
El Capità Calçotets és un dels seus personatges més coneguts: un superheroi bondadós i que sempre va en roba interior. Ell i els seus amics, tots ells nascuts de la il·limitada imaginació de l’autor, estan tocats per un esmolat sentit de l’humor.
Títols com Les aventures del Capità Calçotets, El Capità Calçotets contra la Dona del Monyo Mutant, El Capità Calçotets i la revenja repugnant dels Robocalçotots Radiactius i El Capità Calçotets i la invasió dels extraterrestres, entre d’altres, han fet gaudir de la lectura divertida a molts infants, perquè el nostre protagonista no té por de res, excepte a l’espai de midó, ja que si cau sobre els seus calçotets, perdran la seva elasticitat i a més, si és un superheroi tan ràpid i veloç, és gràcies als seus turbocalçotets.
Consulta aquí totes les aventures disponibles a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrúautor

 

I ara, a partir del 9 de juny, arriba al cinema l’adaptació
del famosíssim personatge dels contes infantils. Jorge Betanzos i Berto Henares són dos nens molt gamberros que gaudeixen fent malifetes en el seu col·legi i dibuixant còmics. Un dia, el Senyor Carrasquilla, el director, cansat de tantes entremaliadures, decideix separar-los per acabar amb la seva amistat, i amb ella, amb les bromes. Horroritzats davant d’aquesta idea, Jorge i Berto hipnotitzen al director amb el seu anell màgic, i decideixen convertir-lo en el personatge d’un dels seus còmics: el Capità Calçotets, que acaba per convertir-se en un gran problema. Tot es surt fora de control, i els amics no poden aturar-lo. Però el pitjor encara ha d’arribar: el seu nou professor és en realitat un malvat amb un malvat pla secret.
Et perdràs l’ocasió de veure en acció al Capità Calçotets i les seves divertides aventures?

No hi ha comentaris

Grandes etapas y clásicas: 25 hitos que han marcado la historia del ciclismo

portadaAvui, dins el Racó Ciclista de la Biblioteca us presentem el llibre Grandes etapas y clásicas: 25 hitos que han marcado la historia del ciclismo, de Peter Cossins, amb tot el que cal saber sobre les etapes i clàssiques més emblemàtiques del ciclisme europeu.

Aquest és un llibre del veterà periodista especialitzat en aquest esport Peter Cossins i que pretén ser la “guia definitiva per traçar la volta ciclista perfecta“, el llibre va dirigit als amants de la bicicleta de tots els nivells, des d’experts competidors federats fins a simples aficionats i entusiastes.

Reuneix per primera vegada en un espectacular volum il·lustrat les etapes i clàssiques més emblemàtiques del ciclisme europeu. Peter Cossins ha aconseguit crear una guia essencial, pràctica i atractiva per recórrer amb bicicleta les etapes mítiques d’Europa. Amb detallades descripcions de les rutes, mapes i perfils de les etapa.

Cossins proposa un itinerari en el qual no falta res (des de les planes de Bèlgica fins a les marejadores altures dels Alps) i que incorpora recorreguts tant de proves d’un dia i de les clàssiques – els “Monuments” i les clàssiques de primavera – com de les grans voltes per etapes.

Comença pels ondulades turons del nord d’Anglaterra i es trasllada després al continent perquè serpentegem i anem botant per terrenys poc elevats dels Països Baixos, per la zona costanera del Bàltic i per l’alta muntanya de l’Europa central, des d’on descendeix després cap a la Mediterrània per, finalment, després de creuar els Pirineus, acabar en un alt amb àmplies vistes sobre el centre d’Espanya.

Amb detallades descripcions de les rutes, mapes i perfils de les etapes, aquesta és una guia tan atractiva com pràctica, ideal per planificar el nostre particular Tour d’Europa. Les seves sensacionals fotografies animen el lector a aixecar-se de la butaca i iniciar la seva aventura. Cada etapa està comentada amb completes descripcions que expliquen per què mereix estar inclosa en aquesta selecta ronda: per les seves majestuosos paisatges, perquè porta l’empremta de les heroiques gestes de llegendaris ciclistes, o pel particular esforç que comporta i l’eufòria que se sent en completar-la.Peter Cossins

Peter Cossins explica en la introducció: “Potser les coneguin com a proves cicloturistes, cicloesportives, de gran fons o qualsevol marxa ciclista per aficionats com les que tant han proliferat i s’han popularitzat en aquests últims anys, gràcies sobretot a l’interès i l’èxit collit pel Tour des de 1993. En l’actualitat, la pràctica totalitat de les curses del calendari internacional tenen programada algun tipus de marxa paral·lela que brinda als corredors aficionats (i m’incloc entre ells) l’oportunitat de rodar per les carreteres que recorren aquest any els professionals“.

Peter Cossins, periodista i escriptor, des de 1993 no ha parat d’escriure sobre ciclisme. Ha cobert més d’una dotzena d’edicions del Tour de França i ha treballat per a la revista Procycling com a director i col·laborador. És autor o coautor de nombrosos llibres sobre el món de les dues rodes, com la biografia del guanyador del Tour de 1987 Stephen Roche, The Monuments, la història de les cinc clàssiques d’un dia més importants del ciclisme, i Two Days in Yorkshire, una crònica dels secrets de la Gran Sortida del Tour de 2014 per terres d’aquest comtat anglès.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de ciclisme.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Juny

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de juny que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Internet no és la resposta, d’Andrew Keen. Quan sembla que totes les respostes les tingui el senyor Google, Andrew Keen posa damunt la taula els perills d’internet i tracta temes com la falta de privacitat i el gran poder de les dades que en aquest moment estan fora de control.

Pel que fa a la literatura us recomanem On es desborda el sol, de Pere Tàpias. Darrer llibre publicat pel polifacètic cantautor i gastrònom vilanoví. El llibre recull una quarantena de poemes, que ens endinsaran en el món íntim de Tàpias. Una sorpresa (delicadesa) literària, una confluència dels sentits com a forma de vida i els coneixements.

A la secció infantil us presentem Bru Artiac. Operació Cul de la lleona, d’Enric Gomà. El Grumoll, el Bru i la seva família viuen a Barcelona, fins que un dia el pare els diu que marxaran a viure a Girona. El Bru i la seva germana posen el crit al cel. Girona? No hi volen pas anar! El Bru comença en una nova escola i ha de fer nous amics. Tot va més o menys bé fins que un dia, visita el Tapís de la Creació.

portades2

De les novetats de còmics us destaquem Jamás tendré 20 años, de Jaime Martín. Es van conèixer l’any 1936, durant el caos de la Guerra Civil espanyola: Isabel és costurera, Jaime és artiller a l’exèrcit republicà. S’estimen. Lluiten. Escapen de la mort. No obstant això, quan cau la República, en Jaime i l’Isabel estan al costat perdedor i, de vegades, és més difícil sobreviure en la pau que en la guerra.

Pel que fa a la música us proposem escoltar I see you, del grup The XX. Amb el tercer àlbum d’estudi, la banda britànica deixa enrere la foscor, l’ansietat i el dolor i ens presenta unes composicions lluminoses i alegres plenes de ritme i de vida. Cançons enregistrades entre Nova York, Reykjavík, Los Angeles o Londres, i produïdes per Jamie XX al costat de l’habitual Rodaidh McDonald.

Per últim, a la secció de cinema us presentem El hijo de Saúl, de László Nemes. El 1944, a Auschwitz, un presoner jueu membre dels ‘Sonderkommando’ –encarregats de cremar els cadàvers dels presoners gasejats i netejar les cambres de gas-, troba certa supervivència moral tractant de salvar dels forns el cos d’un nen que pren com el seu fill. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de

No hi ha comentaris

La noia del creuer

La-noia-del-creuerDijous Maria Rosa Nogué i Almirall presentarà la seva darrera novel·la juvenil, La Noia del creuer, a la botiga Llorens Llibres de la ciutat.

L’Andrea, una noia de Sitges, estudiant de segon de Batxillerat, ens explica el viatge de l’estiu: un creuer a Itàlia amb el seu pare, separat, la seva nova parella i el seu germà petit. A bord, l’Andrea viu noves experiències, descobreix llocs interessants i coneix el capità del vaixell. Però mentre es banya a la piscina, balla a la Discoteca Oxygen i visita el Bar de Gel, descobreix que alguns dels seus nous amics, cambrers i periodistes, preparen un boicot per protestar contra les males condicions laborals de la tripulació. Accepta d’ajudar-los. Mentrestant, com li ha recomanat la seva mare, visita el David de Miquel Àngel, a Florència, el Colosseu, a Roma i les ruïnes de Pompeia. Sortint de Nàpols, l’Andrea es veu immersa en un naufragi ple de situacions que mai no s’hauria pogut imaginar. ??????????

Maria Rosa Nogué i Almirall (Còrdova, 1965) viu a Vilanova i la Geltrú, on col·labora amb el Diari de Vilanova i amb la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

Des de petita va voler ser professora i escriptora; el seu món són els  llibres, la música i els viatges. És llicenciada en Filologia Catalana i té el Grau Professional de Piano. Va començar fent classes de català per a adults, ha estat professora d’Ensenyament Secundari en diferents instituts i actualment és professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Sense títol

Ha publicat contes infantils (El secret d’en Bec Llarg, 2015), novel·la juvenil (La noia del descapotable, 2009) i novel·la per a adults (La casa dels cants, 2010). La noia del creuer és la seva darrera novel·la juvenil.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »