Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per juny, 2017

Locos por el swing dance moda, música, cultura y pasos básicos

El swing ha recuperat el protagonisme d’abans, amb les múltiples variacions del ball alegre i dinàmic que es va originar en els anys vint. Aquest ball reviu avui en festivals vintage, balls socials de cap de setmana i milers de classes setmanals en ciutats de tot el món.

portadaLa novetat que us portem avui en parla i ho demostra. És el llibre Locos por el swing dance: moda, música, cultura y pasos, de l’australià Scott Cupit, fundador de Swing Patrol a Austràlia, on s’explora la dinàmica del swing contemporani i ens porta pels estils de ball més populars i la cultura i la moda relacionades.

Els quatre grans estils d’aquest ball estan coberts: Charleston, Collegiate Shag, Balboa i Lindy Hop, inclosos els passejos, els quals estan garantits per omplir la pista de ball.
Cada capítol comença amb una visió general de la fascinant evolució de l’estil de ball; “Get the Look” examina les modes per a nois i noies, inclosos els cabells i el maquillatge, i una llista de verificació de roba, sabates i accessoris; mentre que “The Music” suggereix les deu millors cançons per practicar.
A continuació, es mostra un desglossament dels patrons de pas bàsics sobre els quals es construeix el ball, i una guia per a alguns dels moviments clau.
També hi ha consells privilegiats dels antics temporitzadors i dels principals ballarins swing d’avui, així com demostracions de vídeo divertides i fàcils de seguir incrustades en pàgines produïdes exclusivament per al llibre i accessibles a través de codis QR escanejables.

Durant un viatge  per Amèrica amb el seu germà, Scott Cupit es va trobar amb el Swing. Instantàniament es va sentir atret  per l’energia de la dansa, la música i la gent. I es va fer el propòsit d’aprendre’l a ballar.

Poc després, va començar Scott-Cupita donar classes i les coses es van agafar volum: juntament amb la seva parella de negocis Claudia, va començar la Swing Patrol, sovint anomenada escola de ball swing més gran del món. L’amor de Scott pel swing era contagiós: les seves classes van créixer de 23 persones la primera nit a més de 200 persones després de vuit setmanes.
Disset anys després Swing Patrol exerceix classes setmanals a Melbourne, Sydney, Tasmània, Berlín i Londres. Scott es va traslladar a Londres el 2009 per obrir la Swing Patrol London, que ara compta amb més de 900 estudiants per setmana a través dels seus nombrosos locals i danses socials setmanals.

Scott encara ensenya setmanalment i dirigeix el negoci. Sovint és convidat a ensenyar a l’estranger i a escenaris locals del Regne Unit. Després de 17 anys, encara pensa que té el millor treball del món.

Si us interessa aquest ball, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu també un curs bàsic del ball en DVD, diversos CD de música de Swing i dues antologies.

No hi ha comentaris

Cuina On Road, productes i receptes d’El Suplement de Catalunya Ràdio

portadaAvui us tornem a presentar un llibre de gastronomia, Cuina On Road, productes i receptes d’El Suplement de Catalunya Ràdio, escrit a quatre mans pel vilanoví Francesc Murgadas i pel cuiner Pep Nogué, membres tots dos de la secció del mateix nom del programa de Catalunya Ràdio “El Suplement”.

Una de les grans passions de Pep Nogué és viatjar per tot Catalunya a la recerca de receptes noves i delicioses i productes de qualitat, com fa en El Suplement On Road. Aquest llibre, fill del programa, reuneix una miscel·lània de 55 receptes i productes de zones determinades de Catalunya.

Cadascuna de les receptes inclou un text narratiu de Francesc Murgadas, en què s’esplaia lúdicament sobre el producte en qüestió, i també una cita de personatges de renom relacionats amb el producte. Hi ha receptes del safrà de la Conca, de l’arròs de Pals, de la poma golden de Girona, de l’ostra del Delta o dels cigrons de Prats de Rei. Algunes de les receptes són dels cuiners que han aparegut en alguns dels espais del programa.

Pep Nogué i Puigvert és un inquiet cuiner sense restaurant. pep nogueAquesta voluntària situació, combinada amb la seva gran passió, fer cervesa, recuperar productes i varietats perdudes, assessoraments a diversos hotels i restaurants, l’escriptura de llibres i d’articles o la simple i sempre agraïda pràctica de cuinar, li ha permès aprofundir en un munt d’aspectes relacionats amb la gastronomia, fins a ser batejat com a “activista gastronòmic”. Col·labora habitualment a la revista Cuina, a Catalunya Ràdio al programa El Suplement o a TV3 al programa Divendres amb Espartac Peran. President de l’Associació Alimentaria Garrotxa, cuina i territori, és professor de cuina, conferenciant i des de fa una colla d’anys, assessorant a restaurants i tot tipus d’empreses alimentàries que busquin nous horitzons.
A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu diverses obres d’en Pep Nogué, entre les que us destaquem La Cuina de l’arròs de Pals: de l’Orient a l’Empordà, La Cuina de les terres gironines, i Menjar per un euro.

 

murgadasPer la seva part Francesc Murgadas i Bardí (Vilanova i la Geltrú, 1948) és biòleg i, com a tal, fa anys que es passeja per la cuina i la gastronomia. Professor, divulgador i comunicador d’aquest àmbit, ha col·laborat i ha col·laborat a les principals emissores de ràdio i revistes gastronòmiques de Catalunya, entre les quals cal destacar el programa “Tàpies Variades” de Catalunya Ràdio amb Pere Tàpias. Amb ell va escriure un llibre de referència per a la cuina de la ciutat, Mariners i terraires: apunts sobre la cuina de Vilanova i la Geltrú. A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu diverses obres d’en Francesc Murgadas.

Als catàlegs de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú també hi ha fins a 63 referències més de cuina catalana.

No hi ha comentaris

Àlbums il·lustrats: eines per apropar la realitat LGTBQ+ dels infants

lgbtbookscur

“Josh va explicar com responia a les preguntes que li feien sobre el seu bebè acabat de néixer: “Diria que sí, que és nen, però, ja ho saps, això pot canviar”.

Aquesta cita del llibre Buscando el final del arco iris de Fiona Joy Green y May Friedman il·lustra molt bé el tema del qual tractarem avui.

A finals de juny se celebrarà el Dia Internacional de l’Orgull LGBT, també conegut com a dia de l’orgull gai o simplement orgull gai, amb una sèrie d’esdeveniments que cada any els col.lectius homosexuals celebren de forma pública per a instar per la tolerància i la igualtat de leslesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. Per bé que gai fa referència a homes aquesta dóna cabuda a tot el col.lectius no heterosexuals.

La festa té lloc entorn del 28 de juny o bé el primer dissabte posterior a aquest, data en què es commemoren els aldarulls de Stonewall que van tenir lloc a Nova York el 1969 i que es considera que marquen l’inici de l’alliberament homosexual.

Recentment s’ha celebrat la xerrada a la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona “Contes sense armaris. Algunes reflexions sobre l’àlbum il.lustrat infantil LGTBQ+” ja que des de l’any 2.000 aquesta realitat queda reflexada en la literatura infantil a través de diferents àlbums il.lustrats, mostrant-se com una eina molt útil per als mateixos infants, famílies, mestres i educadors. Bernat Cormand, filòleg, dibuixant i màster en Literatura comparada analitzà l’evolució dels llibres per a infants de temàtica LGTBQ+. Ell és autor de El nen perfecte.

DCblnxDUAAEoO9Z

Hem de partir de la premisa que tot allò que surt de la normalització obté com a resposta el rebuig. Quan es pren un camí que s’allunya d’aquell que la societat espera de nosaltres, quan ens allunyem dels estereotipus marcats de gènere binari, topem amb la poca acceptació d’aquesta diferència. Cada vegada més davant de l’ampli ventall de possibilita dins de la identitat sexual, la societat accepta i normalitza al col.lectiu LGBTQ+, ja siguin adults o infants, perquè tampoc hi ha una única manera de ser un nen o una nena: n’hi ha una infinitat.

103457_aneguet_lleig-e1375352329836 neda que neda

A L’Anaguet lleig i Neda-que-neda, es mostre el rebuig dels qui no et veuen igual, encara que tothom hi té un lloc en aquest món.

julia  oliver button gosset  soy_jazz-portada-catalan nen perfecte

A La historia de Julia, la niña que tenía sombra de niño, Oliver Button és una nena, El meu gosset vol fer ballet, El nen prefecte i Sóc la Jazz hi trobem nens que se senten nena i nenes que se senten nen, i a més no tots s’hi senten seguint els mateixos patrons normatius.

rey+y+rey titiritesa princesa li

A Rei i Rei, Titiritesa i La Princesa Li hi apareixen personatges adults clarament homosexuals.

aitor fest ablai cosas fran tango portada:And Tango...Cover_TP.qxd

També podem trobar als àlbums il.lustrats les diferents tipologies de famílies en Aitor tiene dos mamás, La festa d’en Blai, Las cosas que les gustan a Fran, o Amb la Tango són tres.

Des d’avui i fins el proper 4 de juliol trobareu tots aquests àlbums exposats a les sales infantils de les Biblioteques de Vilanova.

Us deixem amb una entrevista amb Bernat Cormand feta per Biblioteques de Barcelona.

No hi ha comentaris

Vida Festival en 3,2,1…

Vida2017_Cartells_24Abril2017

El proper dimecres 29 de juny comença la quarta edició del Vida Festival, Festival Internacional de Vilanova i la Geltrú, un festival que té lloc enmig d’uns entorns immillorables, durant el matí a La Daurada Beach Club i a partir de la tarda i fins a la nit, a La Masia d’en Cabanyes.

El VIDA vol donar aire a la nova cultura de l’oci, prioritzant per davant de tot el benestar del públic, fugint de les masses i garantint excel·lència en els serveis. Aquest nou concepte de festival pretén fer encabir en un sol esdeveniment diferents disciplines artístiques al voltant de la música i grans noms nacionals i internacionals configuraran una línia artística diferenciada i adaptada a l’entorn.

El VIDA enceta una nova edició amb els abonaments esgotats i amb uns caps de cartell que no tenen res a envejar a altres festivals nacionals i europeus que se celebren aquest estiu com Phoenix, The Flaming Lips, Devendra Banhart o Fleet Foxes, entre molts d’altres.

A la Biblioteca hem preparat una exposició de fons amb la música de molts dels artistes que passaran per la nostra ciutat aquest cap de setmana i us volem destacar alguns que són novetat durant aquesta quinzena.

Oczy_Mlody_cover dr dog Guadalupe Plata - Guadalupe Plata PAU-VALLVÉ-ABISME-CAVALL-HIVERN-PRIMAVERA-I-TORNAR-Portada-cover-internet Warhaus - We Fucked A Flame Into Being_0 Heads_Up_-_Warpaint JAGWAR_ENAT_23-1-640x640

Ozcy MldoyThe Flaming Lips En actiu des de 1983, la banda de Wayne Coyne va camí de batre rècords de longevitat, amb el mèrit afegit de seguir només les seves regles. La glòria els va arribar l’any 1999 amb “The Soft Bulletin”, obra mestra de l‘indie pop amb vestidures de surrealisme àcid. “Oczy Mlody”, el seu quinzè àlbum, es presenta des del segell com la volta de la banda al format de pop psicodèlic dels temps de glòria. “Oczy Mlody” recupera a una banda amb sobrada capacitat per trobar or melòdic, ritmes infecciosos, arranjaments imaginatius, ambients de bellesa majestuosa i inquietants atmosferes.

The Psychedelic SwampDr. Dog Una vegada més Dr. Dog proven al món que no són un grup a l’ús que es mogui dins d’unes pautes diguem convencionals. O almenys no resulta molt comú que una banda amb més de quinze anys de trajectòria, set discos i diversos canvis de formació recuperi ara els primers enregistraments que van realitzar en un casset del 2001 per actualitzar-les i passar-les pel filtre de com són i com sonen en l’actualitat.

Guadalupe PlataGuadalupe plata El segon llarg de Guadalupe Plata, gravat a Austin (Texas), manté les constants estilístiques del trio d’Úbeda, com són el seu blues vertebral i endimoniat amb tints psicodèlics però, a més a més, aprofundeixen en la negritud plàstica del seu so. Ells mateixos adverteixen que “el caràcter de l’enregistrament és més fosc i podrít que mai”.

Abisme, cavall, hivern, primavera i tornar Pau Vallvé A partir d’un títol dilatat i grandiloqüent, l’artista cerca raons de ser a través d’un cançoner que representa en ordre cronològic 22 episodis de vida. Amb alè introspectiu o perspectives sobre el món, Vallvé resol el seu periple estacional amb lletres sempre properes, i la tecla melòdica més encertada per a cada discurs.

We fucked a flame into beingWarhaus Warhaus és el nou projecte de Maarten Devoldere -artífex dels sempre recomanables Balthazar- en el qual el belga fa equilibris entre la profunditat lírica de Leonard Cohen, la insinuació de Serge Gainsbourg i la inquietant solidesa dels seus compatriotes dEUS. Es tracta d’un àlbum carregat d’influències elegants, que presenta fons clàssic aprofitant elements actuals.

Heads upWarpaint Si el seu disc de debut va servir perquè el quartet Los Àngeles Warpaint aconseguís un so més cohesionat i grupal, aquest enlluernador “Heads Up” es beneficia del recent vol lliure de les seves quatre integrants per retornar-nos-les amb impuls renovat i sense rastre de cotilles. Les aventures paral·leles d’Emily, Theresa, Jenny i Stella i un modus operandi més individual es resolen en el seu treball més físic, més bailable i més proper a l’esperit del seu directe, supervisat pel seu vell camic Jacob Bercovici.

Every now & thenJagwar Ma El que comença amb la psicodelia i el rotllo experimental de “Loose Ends” acaba al cap de pocs segons d’haver començat per donar pas a les vuit cançons restants que realment defineixen el so del segon disc del grup. Un “Every Now & Then” que flirteja amb ritmes més propers a la pista de ball, a cavall entre l’electrònica o el dance, inundant temes com “Give M’A Reason” o “Slipping” de dinàmics beats, harmònics sintetitzadors i tornades encomandisses que animen a qualsevol a moure l’esquelet.

No hi ha comentaris

Roma explicada als joves (i als no tan joves)

portadaAvui us presentem un llibre, Roma explicada als joves (i als no tan joves), que vol ser una introducció a la història de Roma per a lectors de totes les edats.

La idea d’aquest llibre neix quan l’editor demana a l’autor, el catedràtic d’Arqueologia Clàssica a Tarragona Joaquín Ruiz de Arbulo, d’escriure un llibre per explicar la història de Roma als joves. Amb aquest encàrrec, va plantejar a uns alumnes d’ESO que formulessin un seguit de qüestions que demanarien, si en tinguessin l’oportunitat, als joves romans de la seva edat. Evidentment, moltes de les preguntes feien referència al sexe, a l’amor i a les drogues. Altres eren sobre higiene corporal, maquillatge i depilació, o fins i tot sobre si els romans menjaven pizzes (la contesta és no, però sí coses semblants). Tot i això, també n’hi havia de molts altres temes que no solament tenien interès, sinó que, a més a més, corresponien a temes que no són tractats per a res en els plans d’estudi de l’ensenyament obligatori (i, en molts casos, tampoc a la universitat). Per tant, va assumir el repte de preparar les respostes, fent-ho d’una manera que fos fàcilment entenedora per a qualsevol lector que tingués curiositat per conèixer allò que actualment sabem sobre la forma de vida de les persones que van viure ara fa uns dos mil·lennis.

L’esquema del llibre és ben simple: comença amb un resum de la història de Roma i tot seguir agrupa les preguntes en un seguit de grans àrees temàtiques: la religió romana, el tractament dels morts, l’organització social, les professions, l’economia i el sistema monetari, l’exèrcit, les comunicacions, la mineria, la vida a les ciutats i a pagès, què es podia trobar a les botigues, l’aigua i els banys, els espectacles i la forma de viure el temps lliure. Dins de cadascun d’aquests apartats trobarem una relació de preguntes amb les seves respostes que, a poc a poc, fan de fil argumental per explicar-nos el món romà.Ruiz-de-Arbulo

Convé, finalment, destacar l’esforç que ha fet l’autor per a donar les explicacions amb un to planer i ben proper, gairebé com si el tinguéssim al davant i converséssim agradablement sobre el món romà. I així, a poc a poc, ens convencen que, efectivament, encara avui tots els camins porten a Roma.

Joaquín Ruiz de Arbulo és catedràtic d’Arqueologia Clàssica a la Universitat Rovira i Virgili (URV) des de l’any 2010 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Ha estat durant vint anys professor d’Arqueologia a la Universitat de Lleida i ha impartit seminaris d’investigació a les Universitats de Niça i d’Hamburg. Actualment és director del doctorat interuniversitari en Arqueologia Clàssica (impulsat per la URV, l’ICAC i la Universitat Autònoma de Barcelona) i s’ha especialitzat en l’estudi de l’urbanisme i l’arquitectura romana des dels vessants arqueològic, econòmic i social, així com en l’arqueologia dels santuaris en el món antic. És expert en arqueologia urbana i ha investigat en profunditat les ciutats romanes d’Empúries i de Tarragona. Ha treballat també en projectes d’investigació a Roma, Ostia Antica i Pompeia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més bibliografia sobre la història de Roma o sobre la civilització romana.

No hi ha comentaris

En Mic fa 10 anys!!!

435eb-1255958756310

El titella desmanegat, de cames llarguerudes, trapella i rialler, i un dels personatges més populars del canal Super3, celebra el seu 10è aniversari sense deixar de descobrir el món als més petits.

De color carbassa, llarguerut i amb un gran nas vermell, és el protagonista del programa de titelles, juntament amb el Cincsegons, el Cargol i la Mosca, adreçat als més petits, de 2 a 5 anys, i vol transmetre valors i col·laborar en el creixement dels nens.

Una de les claus del programa és crear continguts que serveixin com a exemples de joc i que motivin els nens a experimentar. “Volem que tot el que expliquem sigui senzill perquè els nens ho puguin seguir”, explica Laia Gimó, directora de l’espai. I així, durant els seus deu anys d’història, el Mic ha acompanyat els seus espectadors en la descoberta del món.

1421165719495

El titella va ser dissenyat tenint en compte que els nens en edat preescolar estan en procés de descoberta. “ El Mic és de veritat, d’alguna manera és un ésser viu, i aquesta autenticitat crea una empatia amb els nens”, diu Laia Gimó sobre la connexió del titella amb el seu públic, al mateix temps que el ritme tranquil del programa com un dels elements que els sedueix.

Quan es va estrenar el 2007, Mic acompanyava els blocs de sèries d’animació dirigides al públic preescolar. A poc a poc es va consolidar i va aconseguir guanyar més lloc a la graella del canal Super3. El setembre del 2013 va fer un salt i va estrenar un nou format, amb el títol El Mic i els seus amics, que agrupava les històries del personatge en capítols de 30 minuts. Les aventures del Mic es combinaven amb altres elements, com vídeos amb presència de nens, cançons i jocs visuals amb imatges de la natura.

L’evolució del programa ha fet que la presència del Mic i els seus amics augmentés al llarg dels anys i han passat d’ocupar cinc minuts diaris en pantalla a quaranta. Durant la programació d’estiu la periodicitat arriba a dues hores al dia, una al matí i una altra a la tarda.

D’aquests deu anys a la televisió, el programa ha guanyat riquesa: a més de passar d’un titella a quatre, els guions són cada cop més pròxims per als nens, sense abandonar mai la idea de renovar-se constantment. La prioritat és ser entenedor per als infants, respectar el seu ritme, i donar-los el temps necessari per veure, per escoltar, per comprendre.

El programa contribueix a la difusió del català com a llengua vehicular i d’expressió i recupera elements orals de la cultura popular. A les històries, l’idioma és viu i serveix per jugar, inventar onomatopeies i divertir-se amb les paraules. El llenguatge dels titelles es cuida al màxim i té el suport de cançons, cantarelles, jocs, derivats i repeticions per crear ritmes que acompanyen l’acció.

El món sonor del programa es completa amb un acurat muntatge musical que aposta per l’ús d’instruments que es reconeixen fàcilment i conformen una banda sonora única per a cada història.
Arran de l’èxit del programa, el Mic va traspassar la pantalla en forma de peluix, un nino que s’ha convertit en un acompanyant indispensable per a moltes criatures.

El programa ha editat quatre llibres de cartró: El Mic i els seus amics, La capsa secreta del bosc, L’ocell Piu-Piu i Què fa el Mic?, amb il·lustracions protagonitzades pels personatges del programa i impresos en lletra de pal per als nens que comencen a llegir.

IMG-20170622-WA0006

També ha editat dos discos: Mac, mec, mic! i Tocat’ el melic, que combinen temes originals amb cançons tradicionals. D’alguns d’aquests temes, se n’han fet videoclips interpretats pel Mic i els seus amics, que s’han pogut veure tant per televisió com al web.

A més, també s’han editat vuit DVDs, que recullen les històries protagonitzades pel Mic, en Cincsegons, el Cargol i la Mosca, amb títols com “Amiga primavera, amic estiu”, “Jugar, cantar i endevinar” o “Benvinguts al circ!”.

Des de 2007, en Mic motiva el despertar els sentits, provoca emocions i acompanya els més petits en la seva particular descoberta del món. Amb el temps, el Mic ha aconseguit traspassar la pantalla i convertir-se en tot un fenomen entre els més petits de Catalunya.

A la Biblioteca trobareu exposat tot aquest material.

Per molts anys més MIC!!!

No hi ha comentaris

20 anys de ‘Ok Computer’ de Radiohead

Radiohead.okcomputer.albumartOK Computer és el tercer LP d’estudi de la banda britànica Radiohead, publicat el 13 de juny de l’any 1997, és a dir, ara fa vint anys.

Sota la producció de Nigel Godrich, Radiohead va continuar treballant amb la guitarra com a base però ampliant les influències del rock alternatiu i establint la base de la seva posterior música experimental.

Tot i que el grup no el considera un disc conceptual, tant les lletres com la música i l’art escapen de la indústria comercial amb temes com el consumisme, la desconnexió social, l’estancament polític i el malestar.

L’àlbum va comptar amb un gran èxit comercial i de crítica posant al grup britànic al davant de la música rock moderna, sent considerat per molts com el millor disc de Radiohead i un clàssic del rock dels anys ‘90.

Entre les cançons més conegudes d’aquest disc hi figuren ‘Paranoid Android’, ‘Karma Police’ i ‘No Surprises’. També s’inclouen altres temes molt apreciats com ‘Lucky’, o ‘The Tourist’.

OK Computer és definit per alguns crítics com una barreja entre Pink Floyd i King Crimson, amb influències del Miles Davis dels anys ’70, del rock èpic dels U2 i de les bandes sonores d’Ennio Morricone .

Un disc que s’ha comparat en moltes ocasions al Sgt. Pepper’s Lonely Heart Club Band de The Beatles, que tot just ha celebrat el seu cinquantè aniversari, en el sentit que va suposar un canvi en la trajectòria del grup i que s’ha convertit en un àlbum que ha transformat la història de la música des de la seva publicació.

radiohead-1997Radiohead es va guanyar un lloc considerable a l’escenari del rock alternatiu del 1990 amb un àlbum discret, Pablo Honey (1993), però que contenia el que esdevindria el seu primer gran èxit mundial, ‘Creep’, un tema que basava la seva eficàcia en la lletra afectada i generacional de Yorke i en un riff de guitarra molt estrident.

El segon àlbum dels d’Oxford, The bends (1995) va ser un inqüestionable treball de confirmació, un pas endavant i per als fans més immobilistes o rockistes de Radiohead, el seu millor disc. Rock èpic, de guitarres poderoses, moments acústics i lletres colpidores, amb un bon grapat de talls sensacionals (‘Black Star’, ‘High & dry’, ‘Bones’, entre més) i una nova diana que els catapulta a les llistes, ‘Fake plastic trees’.

Per celebrar aquest aniversari, la banda ens regala una luxosa reedició del disc en la qual, a banda de trobar el disc original remasteritzat a partir de les cintes analògiques originals, s’hi han afegit vuit cares B i tres pistes inèdites: la bella i hipnòtica ‘I Promise’,’primer avançament en el qual l’acústica avança al costat d’una bateria a ritme de marxa militar, amb Yorke cantant com un àngel caigut sota una magnífica sessió de cordes; ‘Man of War’, amb uns teclats atmosfèrics i riffs que giren en una tempesta elèctrica i la vibrant ‘Lift’, pista que hauria brillat en qualsevol treball de la banda.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquest i altres discs d’aquesta banda británica: Radiohead

Us deixem amb el documental sobre la banda ‘Meeting people is easy’, enregistrat per Grant Gee i que segueix el grup en la gira posterior a l’èxit del disc.

No hi ha comentaris

Pascual Maragall. Pensament i acció

???????????????????????????????
Pasqual Maragall i Mira ha tingut una presència activa en la vida política a Barcelona, Catalunya i a Espanya durant més de quaranta anys. Aquesta irradiació l’ha projectat com una de les figures catalanes contemporànies de rellevància internacional. Conegudes com són algunes de les seves actuacions i manifestacions públiques, fins ara no comptem encara amb una valoració prou completa que ens permeti copsar la seva figura en totes les seves dimensions.

Amb la voluntat de donar a conèixer la riquesa del seu pensament i del seu projecte, el llibre que us presentem avui com a novetat, Pascual Maragall. Pensament i acció, aborda una sèrie d’eixos decisius en la seva trajectòria: l’acció política com a eina de canvi social; la ciutat i el territori com a espai d’intervenció pública; la visió d’una Catalunya projectada cap a Espanya i Europa; les polítiques de govern com a producte d’una obra de conjunt; i els Jocs Olímpics del 1992 com a paràbola d’una experiència pública reeixida. Aquesta revisió de l’obra i les reflexions de Maragall ens revela la vigència de les seves idees i intuïcions i, sobretot, la continuïtat de les seves preocupacions principals, tant en l’escenari polític més proper com a escala global.

Pasqual Maragall, Pensament i Acció- Acto completo from RBA on Vimeo.

Els autors de l’obra, que han treballat amb Maragall en alguna de les seves etapes polítiques, són Jaume Badia, Jaume Bellmunt, Quim Brugué, Joan Fuster i Oriol Nel·lo. L’obra ha estat coordinada per Jaume Claret Miranda.

Es tracta d’un llibre que, tot i que afirma evitar “temptacions hagiogràfiques, lectures teleològiques i aproximacions maniquees”, no amaga l’admiració que genera Maragall entre els portadaautors. I defensa “la pertinència de recuperar el pensament i l’obra política d’algú tan compromès amb la civilitat com Pasqual Maragall”. De fet, els autors de l’obra van ser estrets col·laboradors de l’exalcalde i expresident de la Generalitat, i en reivindicar la tasca de Maragall, també estan reivindicant la pròpia.

El llibre s’estructura en 5 capìtols. Joan Fuster-Sobrepera, a “La política és la gent” aborda la vida política de Maragall, sobretot des del seu punt de vista de la seva activitat partidista i institucional. El geògraf Oriol Nel·lo, a “La ciutat de Pasqual Maragall”, planteja les relacions de Maragall amb el seu projecte urbà per Barcelona. Quim Brugué, a “Polítiques públiques i ciutadania”, s’enfronta a la faceta de Maragall com a gestor de la cosa pública, especialment en el seu període com a president de la Generalitat. Jaume Bellmunt analitza el que anomena “L’acció catalana”, els vincles de la trajectòria de Pasqual Maragall amb el catalanisme, però també les seves relacions amb Espanya, amb Europa i amb el món. Per acabar, Jaume Badia fa un petit epíleg sobre la Barcelona Olímpica de Maragall, potser el moment estel·lar de la seva carrera, en què va gaudir d’una “treva” en què va poder treballar amb una certa sintonia amb Convergència i Unió i amb el PSOE.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de Pasqual Maragall i el seu llegat.

No hi ha comentaris

Les darreres paraules

Durant aquest estiu el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la Les darreres paraules, de Carme Riera

L’obra: Les darreres paraules

portadaEmprant el tradicional recurs literari del manuscrit fortuitament descobert, Riera escriu aquestes fictícies però molt documentades memòries sobre un personatge històric, present i en certa manera cabdal en la construcció del mapa d’Europa a l’inici del segle XX.
En el suposat manuscrit retrobat, Lluís Salvador d’Habsburg Lorena (Florència, 1847 – Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics i ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren el mapa europeu del segle XX, des de Meyerling fins a Sarajevo.
Cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’emperadriu Elisabet, la famosa Sissí, tal vegada tingué a l’abast evitar el desenca-denament de la Primera Guerra. Lluís Salvador d’Habsburg, viatger impenitent i misteriós, home de lletres, naturalista i ecologista “avant la lettre”, va ser també un enamorat de Mallorca. Allà hi bastí el seu petit regne paradisíac. Les darreres paraules desvetllen les vivències familiars, sentimentals i polítiques d’una personalitat extraordinària, que, tot i pertànyer a la Casa Imperial més important d’Europa, visqué allunyat dels convencionalismes.
A la novel·la, com ja és usual en aquesta autora, destaquen una trama interessant i el seu acurat estil, amarat de sensibilitat, que s’associa a la literatura romàntica, període històric, d’altra banda, on també se situen els personatges protagonistes de l’obra. Una mirada a la dissortada nissaga dels Habsburg mitjançant la visió d’un dels seus membres menys prototípics, l’arxiduc Lluís Salvador, que visqué captivat per Mallorca i els mallorquins.
Una obra sobretot psicològica, centrada en les darreres voluntats d’un noble estrafolari, que havia abusat del poder que li atorgava la seua condició privilegiada per fer realitat els seus capricis. Amb la cura, la tendresa, la humanitat que caracteritza l’escriptura d’aquesta artista de la paraula, retrata la vida d’un esperit massa lliure per a l’època que li va tocar de viure. La dolcesa de la prosa de Carme Riera no pot amagar la degradació moral del personatge, tot i la seva disfressa d’un romanticisme tronat, enmig de referències als mites clàssics i a un penediment sincer.

L’autora: Carme Riera

Carme Riera (Palma, 1948) és narradora, guionista i assagista. És doctora en Filologia hispànica i exerceix de professora universitària a la UAB. L’any 2013 és escollida Membre de la Real Academia Española (RAE). Des del juny de 2015 és la presidenta de CEDRO, l’entitat que gestiona els drets dels autors, editors i periodistes.
Autora d’una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) la parla Carme Rieracol·loquial mallorquina amb destresa i sense prejudicis. Ha estat guardonada, entre d’altres, amb el premis Prudenci Bertrana de novel·la de 1980 per Una primavera per a Domenico Guarini; el Ramon Llull de 1989 per Joc de miralls; el Josep Pla de 1994 per Dins el darrer blau, novel·la històrica que va rebre també els premis Joan Crexells, Lletra d’Or, el Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i l’Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa; el Premi Sant Jordi el 2003 per la novel·la La meitat de l’ànima, el Premi Terenci Moix el 2013 amb Temps d’innocència, o el Premi BBVA Sant Joan amb Les darreres paraules (2016), entre altres.
La seva obra assagística, escrita eminentment en castellà, se centra principalment en l’estudi de la generació de l’Escola poètica de Barcelona dels anys cinquanta: Jaime Gil de Bieda, Agustín Goytisolo i Carlos Barral, entre altres, dels quals ha tingut cura de nombroses antologies i edicions crítiques.
La seva trajectòria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or del Consell Insular de Mallorca, el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana el 2005, i el Premi José Luís Giménez Frontín de l’Associació Col3legial d’Escriptors de Catalunya, el 2012. El 2015 és guardonada amb el Premio Nacional de las Letras Españolas, pel conjunt de la seva trajectòria literària.
És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i Membre de la Real Academia Española de la Lengua, des de l’abril de 2012, on ocupa el seient amb la lletra N.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Carme Riera.

No hi ha comentaris

Guinovart. Trencant els límits

Necessito constantment el recurs no ja de transgredir, sinó de sortir del límit del que és la pintura.” Josep Guinovart

portadaAvui a dos quarts de vuit del vespre s’inaugura l’exposició Guinovart. Trencant els límits, del pintor Josep Guinovart, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, que es podrà visitar fins el dia 17 de setembre.

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer acull aquesta mostra sobre el pintor, fruit de la col·laboració amb la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt. L’exposició s’emmarca en la commemoració del desè aniversari de la mort de Josep Guinovart, que ens deixà el desembre de l’any 2007.

Deia Guinovart que la bandera que més li agradava era la bandera pirata, símbol per ell, de llibertat i transgressió.

Teles esquinçades, llenços arrencats del seu bastidor, marcs cremats… Totes les peces esdevenen banderes pirates que reclamen una nova manera de concebre les obres, que volen copsar la mirada de l’espectador i convidar-lo a eixamplar la seva visió i concepte de l’art.

Aquesta exposició vol mostrar com Guinovart mitjançant la seva obra busca depassar els límits, anar més enllà de la terra coneguda i, lliure d’academicismes i de normes, troba el seu propi llenguatge.

Els blaus, ara ja sense barreres que l’acotin, esdevenen oceans i els ocres, es converteixen en territoris sense horitzó.

La Torre de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú, (La Torre Blava), enllaça amb l’exposició  que proposem ja que en ella, Guinovart va recrear la història del pirata Travoniug (joc de lletres del seu propi cognom), deixant així el seu testimoni com a corsari del mediterrani.

Els vilanovins i geltrunencsguinovart podem trobar habitualment les seves obres a la Biblioteca Museu dins la seva col·lecció permanent i a la Torre Blava on va fer una excel·lent intervenció l’any 1999.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú podeu trobar una documentació molt interessant sobre l’artista. Cal destacar un llibre escrit per Cesáreo Rodríguez-Aguilera, el qual va escriure sobre els millors artistes d’art contemporani del moment, llibre de l’any 71 que forma part del fons Armand Cardona dipositat a la Biblioteca, un DVD documental de Pep Puig que està estructurat en diverses entrevistes a Josep Guinovart i a gent del seu entorn, un llibre de poesia de Goytisolo amb il·lustracions de Guinovart i un conte infantil de l’Espai Guinovarts d’Agramunt amb text del mateix Guinovart amb il·lustracions de Pilarín Bayés, a banda de diversos catàlegs d’exposicions temporals.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »