Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per abril, 2017

Només seran quatre gotes

Tot el que necessites saber del temps amb la meteoròloga de Catalunya ho pots trobar al llibre que us presentem avui com a novetat, Només seran quatre gotes, de Mónica Usart.

portadaNomés seran quatre gotes és un llibre carregat de preguntes i respostes del temps i de l’espai. Explica la meteorologia i l’astronomia d’una manera planera, tot responent preguntes plantejades sempre amb un to simpàtic. Fuig de ser un llibre tècnic, per decantar-se més cap a les curiositats. Té alguns elements que el diferencien clarament d’altres llibres com és una llista de Spotify de cançons del temps o l’anàlisi de la part científica d’algunes pel·lícules.

Mònica Usart posa de manifest que moltes tradicions referents al clima tenen un cert fonament. És cert que si les clavegueres fan pudor és probable que plogui. I que el frare de la caputxa del vell higròmetre indica aproximadament el temps que farà. Malgrat tot, les tradicions no són una ciència exacta: Usart reconeix que la meteorologia és molt complexa i ni el més expert meteoròleg pot fer pronòstics infal·libles. I en alguns casos, les tradicions no tenen el més mínim fonament: pots tallar una ceba la darrera nit de l’any i preparar, amb els talls mullats en sal, un calendari de prediccions meteorològiques per a tot l’any següent. Però probablement serà erroni. I si no ho és, serà per pura sort…

El llibre de Mònica Usart ha estat pensat com una eina divulgativa, encaminada a la gent sense formació específica en la matèria i, molt encertadament, incorpora diferents tipus de dades curioses. No hi pot faltar la temperatura màxima mai registrada a l’ombra (56,7 ºC a Califòrnia) ni la mínima (-89,2 ºC a l’Antàrtida); i tampoc la temperatura mínima registrada a Catalunya (-32º, registrada a l’Estan Gento). Explica que els esquimals són baixets i corpulents, perquè d’aquesta forma el cos té una despesa mínima en energia, perquè no se li escapa l’escalfor. El mateix motiu perquè les guineus àrtiques tenen les orelles més curtes que les d’altres zones. Per trencar mites: els estels fugaços, que alguns han descrit com molt romàntics, poden ser simples excrements dels astronautes. Només seran quatre gotes fins i tot ens explica si hi ha més possibilitats de que ens mati un llamp o de que ens toqui la Grossa.

Aquest llibre conté explicacions de nivell molt bàsic. Que ningú esperi pronosticar el temps que farà l’endemà en base als coneixements obtinguts en la lectura d’aquesta obra. Algunes coses de les que s’expliquen són les que els joves aprenen, o haurien d’aprendre, al batxillerat. I, malgrat tot, és un llibre elaborat de forma molt acurada. Amb unes il·lustracions monicausartgracioses, amb un esquema molt planer, amb un disseny clarificador… A més a més, incorpora materials complementaris per al que vulgui saber-ne més, links, una selecció de pel·lícules, una llista de músiques… Un llibre molt adequat per als interessats en el tema sense gaire formació, però que poden obviar els qui ja fa temps que són aficionats a la meteorologia.

Mònica Usart Rodríguez va néixer a Molins de Rei el 1984. És Llicenciada en Física i té un Màster en Meteorologia. Ja de petita l’apassionava mirar el cel i sabia que algun dia arribaria a ser astronauta o meteoròloga. Ha treballat a TV3 i a Barcelona TV, entre d’altres mitjans de comunicació. Actualment és dona del temps de Rac1, Rac105 i 8tv. Compagina la seva feina amb les conferències i tallers de meteorologia per a nens i adults.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu també els contes infantils Mirant els núvols i Mirant el cel, tots dos de la Mònica, i si us interessa el tema, llibres sobre climatologia i sobre meteorologia.

No hi ha comentaris

Tu no ets una mare com les altres

«La meva mare era tan complicada com un trencaclosques de mil peces, i jo en vaig haver de reunir tots els fragments i fer-los encaixar.» Angelika Schrobsdorff

portadaAl llibre que us presentem avui, Tu no ets una mare com les altres: la història d’una dona apassionada, Angelika Schrobsdorff reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, l’Else, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín que viurà de ple els «bojos anys vint» i que tindrà tres fills de tres pares diferents, fidel a les dues promeses que es va fer de jove: viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés.

Amb passió però sense compassió, amb empatia i admiració, però alhora amb una mirada crítica, Angelika Schrobsdorff ho explica amb dues veus diferents: la de la dona adulta, que coneix fins al fons l’ànima humana i, per tant, no jutja, i la de la nena i l’adolescent que reviuen els records d’aquella mare tan poderosa.

Tu no ets una mare com les altres és una potent història real d’una mare fascinant i forta però al mateix temps plena de debilitats i contradiccions.

L’autora va néixer el 24 de desembre del 1927 a Friburg de Brisgòvia. El 1939 va marxar de Berlín i va emigrar a Sofi a amb la seva mare i la seva germana. La seva àvia va morir al camp de concentració de Theresienstadt. El 1947 va tornar de Bulgària a Alemanya. Posteriorment, va viure a París i Munic, i el 1983 va decidir emigrar a Israel. El 2006 va tornar a Berlín, on va morir el juliol del 2016.

El gran èxit d’Angelika Schrobsdorff és el supervendes que us presentem avui, portat a les pantalles amb Katja Riemann en el paper protagonista.

Entre els seus títols destaquen les novel·les Die Herren, que va produir un gran escàndol, Jericho. Eine Liebesgeschichte, Jerusalem war immer eine schwere Adresse i Grandhotel Bulgaria. Heimkehr in die Vergangenheit i el recull de contes Von der Erinnerung geweckt. La seva obra s’ha traduït a diversos idiomes.??????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????

El 2007 va rebre la distinció de Dona de l’Any de l’Associació de Ciutadanes Alemanyes: «Honorem la senyora Angelika Schrobsdorff per la seva obra literària, que plasma amb franquesa l’esperit de diverses èpoques que formen part de la nostra història recent, i sobretot pel seu llibre Tu no ets una mare com les altres, un testimoni documental de la història contemporània i una descripció profundament commovedora de la història de la seva família i de la seva vida personal.»

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú també trobareu Tú no eres como otras madres: historia de una mujer apassionada en la seva traducció al castellà.

No hi ha comentaris

Leonardo Da Vinci -cara a cara-

portadaEl llibre que us presentem avui com a novetat, Leonardo Da Vinci -cara a cara-, és un anàlisi il·lustrat de totes les teories existents sobre la imatge de Leonardo da Vinci, escrit Cristian Gálvez, periodista, actor i especialista en l’artista del renaixement.

«Molts dels manuscrits sobre anatomia humana estan en possessió de Francesco Melzi, un gentilhombre de Milà que era un home bell en el temps en què Leonardo vivia i al que li professava un gran afecte. Francesco aprecia i conserva aquests treballs com a relíquies de Leonardo, juntament amb el retrat d’aquest artista en la seva feliç record. »

Amb aquestes paraules Giorgio Vasari, un dels primers historiadors d’art i autor de les biografies dels artistes italians durant el Renaixement, assegura que hi ha un retrat de Leonardo da Vinci que Francesco Melzi, alumne, secretari i marmessor de l’artista florentí, va guardar a morir el mestre. Per tant tenim una referència històrica real de la imatge.

A què retrat es referia Vasari? ¿A suposat autoretrat que guarda la Biblioteca Reial de Torí i que mundialment es reconeix com a tal?, o per contra, al retrat que va fer Francesco Melzi mentre el seu mestre seguia amb vida? Són compatibles els dos retrats? Coincideixen aquests rostres amb la resta de l’imaginari de Leonardo da Vinci, tals com el de L’home de Vitruvi de Venècia o els de L’últim sopar de Milà? Qui és l’home representat en la Tavola Lucana?Christian-Galvez-

A través d’aquestes pàgines, prologades pel prestigiós historiador Ross King, s’analitzen totes les teories que erudits, historiadors i experts en art han elaborat al voltant de la imatge del mestre florentí amb un únic objectiu: trobar el veritable rostre del polímata més conegut de la història de la humanitat: Leonardo da Vinci.

Christian Gálvez (Madrid, 1980) és actualment una de les cares de la televisió, on condueix amb èxit el concurs cultural Pasapalabra des de fa nou anys. Així mateix és el director de la productora 47 Ronin, S. L., empresa destinada a potenciar el talent de joves promeses. Des de 2009 compagina la seva feina a la televisió amb la investigació de les grans figures del Renaixement, com Leonardo, que ha estat el tema estrella de les seves conferències, i viu a cavall entre Madrid i la Toscana. De la seva curiositat i afany investigadors va sorgir Matar Leonardo da Vinci, el seu debut literari, que va obtenir gran èxit de venda i crítica. La novel•la, primer volum de les seves Crónicas del Renacimiento, va aconseguir les cinc edicions i porta més de 38.000 exemplars venuts. Rezar por Miguel Ángelés la segona entrega d’una trilogia sobre el Renaixement que uneix thriller històric amb literatura d’aventures al més pur estil Dan Brown o Alexandre Dumas.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més documents sobre Leonardo da Vinci i les seves obres.

No hi ha comentaris

Cómo ser Bill Murray de Gavin Edwards

9788416290710Aquesta setmana trobareu com a novetat a l’Espai de Cinema la biografia de l’actor nord-americà Bill Murray.

Bill Murray va néixer el 21 de setembre de 1950 a Wilmette, a prop de Chicago. Cinquè d’una família de nou fills, s’inscriu a la universitat de Regis a Denver per estudiar medicina, però abandona després d’alguns problemes amb la justícia.

Entra a la “National Lampoon Radio Hour” amb diversos altres humoristes com Dan Aykroyd, Chevy Chase, Gilda Radner, i John Belushi després de fer unes proves a la “Second City “, un cabaret de comèdia improvisada de Chicago.

Tot aquest grup d’humoristes crearà l’any 1975 el famós programa de monòlegs “Saturday Night Live”, amb el que va aconseguir un Premi Emmy.

L’any 1979 es va estrenar al cinema de la mà d’Ivan Reitman amb la pel·lícula Los albóndigas, interpretant a un monitor del campament. L’èxit li arribà l’any 1984 amb l’estrena de Cazafantasmas, també dirigida per Reitman. Murray va protagonitzar també la segona part l’any 1989 i des de fa uns anys està en marxa el projecte de rodar una tercera part amb els actors originals, però en Murray no te gaire clar si vol participar-hi.

19fea4vcf2fu8jpg

Encasellat durant molts anys en el gènere de la comèdia, Murray volia demostrar que també podia ser un bon actor dramàtic. Ja el 1984 havia co-escrit el guió d’una pel·lícula que després va protagonitzar, un drama basat en un relat de William Somerset Maugham, que va dirigir John Byrum amb el títol de El filo de la navaja.

Però els seus grans èxits continuaven sent comèdies, com la molt celebrada Atrapado en el tiempo (1993), en la que interpretava un home del temps maniàtic i bastant malcarat que haurà de repetir el mateix dia una i altra vegada fins a aconseguir enamorar la seva companya periodista.

La seva oportunitat vindria de la mà de Sofia Coppola, que li va oferir encarnar un actor trist i solitari que va a fer un anunci de whisky al Japó. Per aquesta interpretació a Lost in Translation (2003) va aconseguir guanyar el Globus d’Or i la seva primera i única nominació a l’Òscar al Millor Actor.

Posteriorment, i ja amb el reconeixement de la crítica, arribarien altres interpretacions a mig camí entre la comèdia i el drama (o potser comèdia agredolça), com la molt recomanable Flores rotas (2005) de Jim Jarmusch, o l’autoparòdia delirant de Bienvenidos a Zombieland (2009).

És l’actor fetitxe del director Wes Anderson i ha participat a totes les seves pel·lícules. Les seves darreres col·laboracions han estat Moonrise Kingdom i El Gran Hotel Budapest.

ff20130201a2a

El passat 2016 es va estrenar una nova versió de la pel·lícula que el va portar a l’èxit, Cazafantasmas, protagonitzada per dones i on ell i la resta dels protagonistes de la primera pel·lícula van fer unes aparicions especials.

Trobareu moltes de les seves pel·lícules a les Biblioteques de Vilanova: Bill Murray

Us deixem amb un muntatge amb algunes de les seves millors escenes.

No hi ha comentaris

Pere Tàpias

Pere Tapias

“I era tan bon home, i era tan bon home, i era tan bon home però avui s’ha mort…”

Joan Collell Xirau, conegut popularment com a Pere Tàpias, ha mort aquest aquesta matinada després d’una llarga malaltia. El cantautor, gastrònom, comunicador i advocat ha estat una de les persones que més i millor han exportat el nom de Vilanova i la Geltrú arreu.

Pere Tàpias és un dels personatges vilanovins més reconeguts arreu del país, havent assolit popularitat i distinció no només per la seva extensa carrera com a cantautor, sinó també per la tasca divulgativa en el camp de la gastronomia. De fet, ha estat un referent en la promoció de la cuina marinera i en especial del xató.

Va néixer a Vilanova i la Geltrú el 19 de maig de 1946. La seva activitat musical és anterior a l’arribada de Pere Tàpias. Des de l’any 1964, Collell composa i interpreta cançons al Teatre Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú. Aquestes primeres cançons eren transcendentals, i van animar el seu autor a intentar l’entrada a Els Setze Jutges.

L’any 1967 es va presentar a La Cova del Drac per fer la prova d’accés a aquell prestigiós col·lectiu de cantants. Hi va cantar algunes d’aquestes cançons transcendentals, però no van aconseguir captivar el tribunal, que va demanar a Collell si tenia alguna cançó més divertida. L’aspirant va entonar “La Tia Maria”, una cançó feta en clau d’humor que prenia distància amb totes les que havia interpretat fins aquell moment. Aquesta darrera cançó va ser la que més va interessar els presents, i el van encoratjar a seguir la seva carrera per aquesta línia. Aquí va ser quan va néixer Pere Tàpias.

Mesos més tard, quan la companyia de discos va decidir publicar-li el primer senzill (el que contenia “La Tia Maria” i “El Progressista”) va demanar a Joan Collell que triés un nom artístic. És en aquest moment quan es formalitza el nom artístic de Pere Tàpias. Durant la dècada dels 70 i 80 és quan treu gran part de la seva discografia i volta per tot Catalunya fent recitals. Destaca la seva participació al festival “Sis hores de cançó” a Canet (des de 1974 fins a 1980), el festival de referència del fenomen de la Nova Cançó.

fotoLa seva cançó més coneguda, “La moto”, s’inclou en el disc “400 pendons”, de 1979. L’any següent seria el torn de “Passeig del Carme”, nom de l’emblemàtic passeig vilanoví, que alguns consideren el seu treball més reeixit, i que els darrers anys s’ha convertit en l’himne del FIMPT.

L’any 1982 comença a treballar a TVE Sant Cugat. El 1987, després del disc “La mar de bé”, deixa la música durant un llarg període, i es concentra en altres activitats. D’una banda, la ràdio i la televisió (on presenta el programa “Què vol veure?” del circuit català de Televisió Espanyola); de l’altra, la seva tasca de gastrònom, escrivint llibres i promocionant el xató; i la seva feina d’advocat, ja que és llicenciat en Dret. Des de 1996 combina ràdio i cuina en el programa de Catalunya Ràdio “Tàpias variades”. L’any 2001 va publicar un recopilatori titulat “Les meves cançons” i va fer algunes actuacions per tot Catalunya.

Vaser impulsor de la Festa del Xató vilanovina, mestre xatòleg i inventor de la cerimònia d’aixetonament de la bóta i de la investidura dels xatonaires d’honor.

L’any 2004 enceta una sèrie de programes per les televisions locals de Catalunya sota el títol “Tapias a la Carta”, i durant uns anys fa xerrades de cuina per molts pobles de Catalunya. L’any 2010 va reaparèixer als escenaris amb l’espectacle “Tot Tàpias”, recull de les diferents facetes i disciplines de l’artista.

Després d’un llarg silenci discogràfic, l’any 2014, acompanyat de la banda vilanovina Copa Lotus, retorna als escenaris amb el nou disc “No som un grup”, que van presentar en directe a l’Auditori Eduard Toldrà.

El maig de 2016, el Teatre Principal va omplir l’escenari de personalitats i la platea de públic per l’homenatge que li va organitzar el programa “El Suplement” de Catalunya Ràdio amb motiu dels seus 70 anys.darrer acte public

En el seu darrer acte  públic, fa tres setmanes, va presentar al Círcol Catòlic el seu darrer llibre de poesia “On es desborda el sol”, del Cep i la Nansa Edicions, una acurada mirada endavant des dels versos que Tàpias va escriure entre 1998 i 2008.

Des de l’any 2001 fins al 2010 va ser Defensor de la Ciutadania a Vilanova i la Geltrú. Aquest fet, i la seva trajectòria com a divulgador del nom de Vilanova i la Geltrú arreu del país ha fet decidir a l’Ajuntament de la ciutat d’atorgar-li la Medalla de la Ciutat.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu algunes de les obres del vilanoví Pere Tàpias.

No hi ha comentaris

VNG celebra el Dia Mundial del Circ

cia patawaEl tercer dissabte del mes d’abril se celebra el Dia Mundial del Circ. I, un any més, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú se suma a la festa amb la programació d’espectacles i activitats diverses.

Així, avui divendres 21 d’abril, a les 18 h, a la plaça de les Neus es podrà veure “Xaribari Blues”, un espectacle de la companyia Circo Los, potent i divertit, on quatre experimentats artistes de circ en una exuberant escenografia i inspirats en la pel•lícula “The Blues Brothers” ofereixen malabars, monocicles i llit elàstic amb equilibris impossibles i vertiginoses acrobàcies amb elegància i molt d’humor.

Per dissabte, l’Escola de Circ Saltimbanqui ha programat, a les 20 h a la plaça de la Vila, un espectacle de circ a càrrec dels seus alumnes.

D’altra banda, les biblioteques de la ciutat també celebren el Dia Mundial del Circ, oferint una exposició dels seus fons dedicats al circ a l’aparador, i amb una hora del conte especial. Dissabte 6 de maig, a la biblioteca Armand Cardona Torrandell, a les 12 h, “La carpa dels contes”, amb la companyia Patawa. El petit circ arriba a la ciutat, i amaga, sota la seva carpa, un munt de històries secretes.naufrags

A banda de l’espectacle de divendres, la Regidoria de Cultura ha programat, dins la temporada estable Escena, un espectacle de teatre clown per a tots els públics.
Serà dissabte 27 de maig a les 21 h als Jardins del Museu Romàntic Can Papiol, amb l’obra “Nàufrags”, de la companyia La Industrial Teatrera. Els petits i grans naufragis de cada dia des de l’humor i la fragilitat. Un espectacle per a tots els públics, on els nens i nenes estan convidats a venir acompanyats.
Les entrades ja es poden comprar a www.elprincipal.cat

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu la revista de referància del mon del circ, Zirkolika , i un assortit fons sobre el circ.

 

No hi ha comentaris

30 anys de ‘Els Simpson’

the-simpsons

El 19 d’abril de 1987 un popular programa de la cadena nord-americana Fox, ‘The Tracey Ullman Show’, va estrenar una nova secció: Els Simpson, una sèrie de curts animats d’una disfuncional família -groga- de l’Amèrica profunda que va calar de tal manera entre l’audiència que, un parell d’anys després (19 de desembre de 1989), ja tenia el seu propi ‘xou’ a les televisions d’EUA.

I d’això fa 28 temporades completes, que són 615 episodis i 30 anys.

L’humor d’en Home, la Marge, en Burt, la Lisa i la Maggie es va apoderar dels televisors de totes les llars nord-americanes i amb rapidesa va creuar l’Atlàntic per conquerir també els teleespectadors espanyols.

La sèrie creada per Matt Groening va arribar a Espanya de la mà d’Atresmedia, que va ser l’encarregat de fer-li un lloc en la seva graella i, que es va començar a emetre per Antena 3 l’any 1994. Des d’aleshores la ficció no s’ha deixat de veure i és la sèrie més longeva del grup.
Per commemorar aquesta data, la cadena de televisió emetrà una programació especial a través dels canals Antena 3, Neox i la Fox.

Neox serà l’encarregada de programa una marató on es passaran 30 capítols (un per cada any d’emissió) que es podran veure des de les 9.30h fins a les 22.30h. Antena 3 ho celebrarà amb l’emissió de dos dels episodis més ben valorats pel públic durant els anys: El gest de disgust i El joc de la cadira, que s’oferiran en el seu horari habitual de 14.00h a 15.00 h.

37ed4f6a8620aae00700593c003d46d4-1024x640

Recentment, l’agència de comunicació PR Garage va llançar una petició a través de Change.org per tal d’establir un Dia Mundial de Els Simpson i va proposar el 19 d’abril com a dia oficial, amb motiu de la primera emissió del curtmetratge ara fa 30 anys.

A més i amb el hashtag #TheSimpsonsDay, es podrà seguir la celebració a les xarxes.

Artistas-musicales-aparecen-Simpson-mejores_PLYIMA20130508_0039_4

La sèrie ja és part de l’imaginari social. Política, art, cinema, televisió, música… Per ‘Els Simpson’ han passat no solament els habitants de Springfield, sinó incomptables figures històriques, celebritats, experts i personalitats de multitud de camps, de tots els temps. Líders d’opinió, pensadors, esportistes, actors, intèrprets…

Per la seva gran llista d’aparicions estel·lars i visites i visites, la ficció ha aconseguit entrar en el llibre Guinness dels rècords, a causa que és la sèrie amb més estels convidats de tota la història.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu tant DVDs com sobre aquests personatges i el seu creador Matt Groening.

Us deixem amb el curtmetratge que va originar el fenomen.

No hi ha comentaris

Ossos

ossosAquest divendres l’actor vilanoví Toni Albà estrena la seva darrera creació, Ossos, al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú. Serà a les nou del vespre, acompanyat pel també actor Fermí Fernàndez.

Segons ens explica l’autor i director de l’obra, Sergi Pompermayer, a Ossos hi ha dos gossos que es comporten com humans. I dos científics que no paren de fer el gos. Uns són hereus directes dels personatges de Cervantes Quixot i Sancho Panza, i Cipión i de Berganza, els gossos del Coloquio de los Perros de les seves Novelas Ejemplares. Els altres, fills de la picaresca ibèrica, del mou-te molt i no facis gaire. A Ossos hi ha quatre personatges, i un altre de molt present, però absent, o del que en queda poc, tret d’una obra literària immortal i quatre ossos que no se sap ni si són els seus: Miguel de Cervantes Saavedra. Els gossos fan de gossos que busquen i guarden ossos. I els científics també busquen, treballar poc i molts beneficis. Tots quatre personatges emprenen un viatge a través del humor, de l’absurd, i també de l’amistat, la memòria i la bellesa, amb un objectiu comú: quedar-se amb els ossos del gran novel·lista. Si voleu saber qui se’ls acaba quedant… cal anar a veure Ossos, una comèdia molt fàcil de rossegar.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat podeu trobar el llibre ¿La Fi del món? de Toni Albà, i les obres Refugiats i Zowie de Sergi Pompermayer.

No hi ha comentaris

‘Per 13 raons’ de Jay Asher

9788492790845“Per què s’ha acabat la meva vida? Si esteu escoltant aquestes cintes, sou una de les raons”.

D’aquesta manera tan impactant comença aquesta novel·la juvenil que parla d’un tema que preocupa molt aquests dies a pares i adolescents, el bullying o assetjament escolar.

En Clay Jensen troba, quan arriba a casa, una misteriosa capsa dirigida a la seva atenció. La capsa conté set cintes de casset, tot fa pensar que les ha enviat la Hannah, una companya de classe que es va suïcidar un parell de setmanes abans.

A poc a poc descobrirà les tretze raons per les quals ella ha decidit posar fi a la seva vida, tretze cares de casset que coincideixen amb les tretze persones que les han d’escoltar. Ell n’és una. «és un joc molt senzill: primer les escoltes i després les passes». En Clay confirmarà que res del que fem o deixem de fer és indiferent.

Jay Asher (Califòrnia, 1975) és un escriptor nord-americà contemporani de novel·les per a adolescents. Aquest autor ha publicat dues obres fins avui, Per 13 raons, que va ser líder en vendes del New York Times en 2007, i Tu i jo, ara i aquí, co-escrita amb Carolyn Mackler. A Catalunya les novel·les han estat publicades per Estrella Polar.

netflixAsher, també ha escrit diversos àlbums il·lustrats i novel·les d’humor adreçades a nens de secundària. Per 13 raons ha guanyat diversos premis i ha rebut cinc estrelles per la Teen Book Review.

Al nostre país, Per 13 raons va guanyar el Premi Protagonista Jove l’any 2010.

El passat 31 de març la cadena Netflix va estrenar la sèrie de televisió basada en el llibre i en pocs dies la seva popularitat ha crescut de forma exponencial en posar en imatges un cas extrem d’assetjament escolar i com, en moltes ocasions els culpables no són només els assetjadors sino també els que callen i s’aparten del problema o segueixen el seu joc sense donar-li importància.

La sèrie, que, evidentment, té tretze episodis està protagonitzada per en Dylan Minette que interpreta a en Clay i la Katherine Lengford que dóna vida a la Hannah. Por trece razones ha estat produïda per la diva del pop Selena Gómez que, afectada per lupus, una malaltia autoimmune, i períodes depressius, ha viscut a la seva pròpia pell com pot ser de tòxica la fama, ja que s’ha sentit observada i jutjada pel seu aspecte arran de la malaltia.

Fins i tot ha arribat a deixar d’usar el seu compte d’Instagram, la més seguida del món amb 115 milions de fans.

4

De fet, en un dels primers capítols de la sèrie, la sensible i crítica Hannah Baker diu: “Facebook, Twitter i Instagram ens han convertit en una societat d’assetjadors”. Alguna cosa tant del segle XXI com les xarxes socials i alguna cosa tan intemporal com l’angoixa de l’individu davant la mirada de l’altre. Hannah es perd en el laberint d’allò que diuen de tu, el que creus que diuen de tu i el que saps i no saps que diuen de tu.

Trobareu Per 13 raons a les Biblioteques de Vilanova.

Us deixem amb el tràiler de la sèrie.

No hi ha comentaris

Pel·lícules per la Setmana Santa

peliculas-y-pesca-por-semana-s-JPG_604x0

Durant aquests dies de vacances amb motiu de la Setmana Santa és habitual trobar a la televisió tot un seguit de pel·lícules que tracten d’una manera o altra la passió de Jesucrist o els inicis del cristianisme.

Per si no voleu fer zàping per trobar-les, a l’Espai de Cinema us hem preparat una selecció amb les més conegudes. Sobretot trobarem moltes pel·lícules històriques, algunes que tenen a Jesucrist com a protagonista i d’altres on la seva figura o la religió són una part important del guió.

Però en aquesta selecció també trobem pel·lícules musicals, d’autor, comèdies i fins i tot una d’animació.

ben hur 10mandamineots quovadis espartaco evangelio

Ben Hur de William Wyler (1959). Som a l’Antiga Roma, sota el regnat dels emperadors August i Tiberi (s. I d. de C.). Judá Ben-Hur (Charlton Heston), fill d’una família noble de Jerusalem, i Mesala (Stephen Boyd), tribuno romà que dirigeix els exèrcits d’ocupació, són dos antics amics, però un accident involuntari els converteix en enemics irreconciliables: Ben-Hur és acusat d’atemptar contra la vida del nou governador romà, i Mesala ho empresona a ell i a la seva família. Mentre Ben-Hur és traslladat a galeres per complir la seva condemna, un home anomenat Jesús de Natzaret s’apiada d’ell i li dóna beure.

Los diez mandamientos de Cecil B. DeMille (1956). Drama bíblic ambientat en l’Antic Egipte que narra la història de Moisès (Charlton Heston), favorit de la família del faraó, que decideix renunciar a la seva vida de privilegis per conduir al seu poble, els hebreus esclavitzats a Egipte, cap a la llibertat.

Quo vadis de Mervin LeRoy (1951). Quan torna victoriosament a Roma, després de tres anys en el camp de batalla, el general Marco Vinicio s’enamora de Ligia. Però ella és cristiana i les seves creences l’impedeixen enamorar-se d’un guerrer. Encara que va ser adoptada per un general retirat, jurídicament és un ostatge de Roma, de manera que Marco aconsegueix sense dificultat que l’emperador Neró la hi cedeixi en pagament pels seus serveis.

Espartaco de Stanley Kubrick (1960). Espartaco era un esclau traci que va ser venut com gladiador a Léntulo Batiato. A Itàlia va promoure i va dirigir la rebel3lió dels esclaus (73-71 a. de C.) contra la República romana. A mesura que recorrien el país, innombrables esclaus s’anaven sumant a la rebel•lió. Espartaco intentarà arribar amb el seu exèrcit al sud d’Itàlia per embarcar-se amb rumb a les seves llars.

El Evangelio según San Mateo de Pier Paolo Pasolini (1964). En clau neorealista però sense apartar-se del text bíblic, el polèmic Pasolini realitza un proper retrat de Jesús de Natzaret.

baixa superstar vida de brian dogma principe

La última tentación de Cristo de Martin Scorsese (1988). Jesús, un fuster de Natzaret, decideix atendre la constant crida de Déu. Però quan està a punt de completar la seva missió, ha de fer front a la major de les temptacions i realitzar un sacrifici per salvar a tots els homes.

Jesucristo SuperStar de Norman Jewison (1973). Famós musical de rock, basat en una reeixida obra de Broadway, que relata la història de Jesús de Natzaret per mitjà de cançons. Es van vendre milions de discos de la seva banda sonora a tot el món.

La vida de Brian de Terry Jones (1979). Brian neix en un pessebre de Belén el mateix dia que Jesucrist. Un cúmul de desgraciats i divertits equívocs li faran portar una vida paral·lela a la del veritable Fill de Déu. Les seves poques llums i l’ambient de decadència i caos absolut en què està submergida la Galilea d’aquells dies, li faran viure en mans de la seva mare, d’una feminista revolucionària i del mateix Poncio Pilatos, la seva pròpia versió del calvari.

Dogma de Kevin Smith (1999). La batalla final en l’eterna guerra entre el Bé i el Mal tindrà lloc en Nova Jersey, quan dos àngels caiguts intentin destruir l’univers sencer, tret que algú aconsegueixi aturar-los. Aquests dos àngels, Loki i Bartleby, tracten de trobar una manera d’acabar amb el seu exili perpetu a Wisconsin, quan es topen amb el pla perfecte per tornar al paradís: la possibilitat d’eludir el dogma que els permetrà retornar al Cel, si passen sota el beneït arc de la catedral de Nova Jersey, eliminant alhora tota existència humana. Però hauran d’enfrontar-se a un problema; una persona ha estat triada per impedir-li-ho… i no haurà de fer-ho sola.

El príncipe de Egipto de Simon Wells (1998). La productora DreamWorks va ser la responsable del llançament en l’àmbit internacional del primer film de dibuixos animats de gran qualitat per part d’un estudi aliè a la Walt Disney Pictures. En l’antic Egipte, fa milers d’anys, el faraó Seti ordena la mort de tots els nounats jueus. Una mare, desesperada, col·loca al seu fill en una cistella i la diposita en el Nil. Les aigües la condueixen riu avall fins a la riba on la trobarà la reina. El nen era Moisès i va ser educat com a germà de Ramsés, l’hereu del tron. No obstant això, quan, anys després, es descobreixi l’origen hebreu de Moisès, els germans es distanciaran.

La figura de Jesucrist no passa de moda i per acabar us deixem amb el tràiler de ‘Últimos dias en el desierto’ dirigida per Rodrigo Garcia i amb l’actor escocès Ewan McGregor com a protagonista, es va estrenar als cinemes el passat 31 de març.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »