Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per febrer, 2017

El imperio del algodón

portadaEl cotó és tan omnipresent com per ser gairebé invisible, tot i què la comprensió de la seva història és clau per entendre els orígens del capitalisme modern.

El llibre que us presentem avui com a novetat, El imperio del algodón: una historia global de Sven Beckert, explica la història de com en un temps notablement breu, els empresaris europeus de la indústria manufacturera més important del món i els homes d’Estat de les potències que s’hi recolzen van fer canviar el món amb la combinació de l’expansió imperial i el treball esclau amb noves màquines i treballadors amb salaris baixos.

Aquesta és una història d’oficis antics. Comença molt abans de l’arribada a la xarxa de producció de la màquina, en la dècada de 1780, amb els homes esclavitzats i habilitats a l’Àsia, i que es va combinar amb l’expropiació de terres a les Amèriques i l’esclavització dels treballadors africans per remodelar de manera crucial la regnes dispars de cotó que havien existit durant milers d’anys. I explica com el capitalisme industrial va donar a llum a un imperi, i com aquesta força va transformar el món.

L’imperi de cotó va ser, des del principi, un punt de suport de la constant lluita global entre els esclaus i els propietaris de les plantacions, comerciants i homes d’Estat, treballadors i propietaris de les fàbriques. Beckert deixa clar com aquestes forces han portat al món del capitalisme modern, incloent la gran riquesa i les desigualtats inquietants amb les que convivim nosaltres avui. El resultat és un llibre tan inquietant que és aclaridor: un llibre que teixeix brillantment la història de cotó fins arribar a existir l’actual món global.

esclaus i cotoEns van educar en una visió de la història que presentava l’auge de la civilització industrial com un dels cims del progrés humà on el cotó, la indústria més important del món fins a 1900, tenia el paper dominant en aquesta epopeia del capitalisme. Sven Beckert, professor d’Història de la Universitat de Harvard, ens mostra ara la cara oculta d’aquest procés i denúncia com aquest auge es va assentar en una explotació inhumana dels esclaus en les plantacions, que va impulsar l’expansió del domini imperial del món, i dels treballadors a les fàbriques.

Beckert, ens diu Thomas Bender, ha culminat una svenobra extraordinària, investigant en arxius de tots els continents per construir un relat que ens arriba amb una prosa fascinant i uns arguments clars i convincents. Daniel Walker Howe, professor emèrit de la Universitats d’Oxford i de Califòrnia, afirma: «Aquest llibre hauria ser llegit apassionadament, no només pels especialistes i els estudiants, per sinó també pel públic lector intel·ligent».

Sven Beckert és professor d’Història d’Amèrica a la Universitat de Harvard. Doctorat a la Universitat de Columbia, és autor d’una gran producció en història política, social i econòmica del capitalisme. Ha rebut nombroses distincions i premis, entre els que figuren els de la Harvard Business School, el Dorothy i Lewis B. Cullman Center per Acadèmics i Escriptors de la Biblioteca Pública de Nova York i el Centre Charles Warren d’Estudis en Història d’Amèrica. A treballat també a l’American Council of Learned Societies i al John Simon Guggenheim Memorial.

No hi ha comentaris

Viaje por el antiguo Egipto

portadaLuxor, Tebes, Edfú … aquests i molts altres llocs de l’Antic Egipte encara ens fan somiar per la seva grandesa arquitectònica i pel seu punt de misteri, així com imaginar-se navegant pel Nil en l’època dels faraons cap a Abu Simbel o cap a l’Alexandria hel·lenística.

Un somni ara convertit en realitat gràcies a la perfecta combinació que ofereix aquesta obra de les troballes que ha brindat l’Arqueologia amb el talent de l’arqueòleg, arquitecte i dibuixant Jean-Claude Golvin a l’obra que us presentem avui, Viaje por el antiguo Egipto.

Aquest llibre és tota una invitació a viatjar per Gizeh o Menkaura, en plena construcció de la seva piràmide; per Karnak, en el regne de Ramsès III; o acompanyant les expedicions dels emperadors romans, al desert d’Aràbia, per explotar les pedreres i les mines de metalls preciosos.

El rigor científic, juntament amb l’evocació artística, mostren en aquestes pàgines un contingut mai reunit sobre l’Egipte de 2800 a. C. a 500 d. C. Pura sumptuositat gràfica que dota de vida a ciutats mil·lenàries i enclavaments majestuosos.foto

Acompanyen cada il·lustració comentaris sobre l’arquitectura i la investigació arqueològica, a més d’abundant text que descriu el context mitològic, literari, històric i polític per comprendre cada lloc íntegrament.

Les aquarel·les de Jean-Claude Golvin recullen el testimoni d’arqueòlegs i fonts històriques per recrear el passat, per reconstruir-a força de color, però també del gran coneixement tècnic que li proporcionava la seva professió d’arquitecte. Són com petites pinzellades del nostre passat més remot. Diu Frèderic Lontcho, redactor en cap de la prestigiosa revista L’Archéologue i autor del prefaci d’aquesta obra, que “tota restitució, com tot pla arqueològic, és falsa per definició … Però no resulta preferible proposar aquestes imatges? “. Quan veiem els dibuixos de Golvin no pensem en si s’ajusten o no a la realitat d’un moment històric determinat, només ens deixem portar per les seves traços, que materialitzen d’alguna manera el boirós record d’un esplendorós passat del que avui només queden ruïnes.

foto2

Jean-Claude Golvin va néixer el 18 de de desembre de 1942 a Sfax, Tunísia. És arqueòleg, arquitecte, dibuixant i director d’investigació a Centre national de la recherche scientifique; exdirector de la Missió arqueològica de Karnak, responsable d’operacions a Tunísia i topògraf en els llocs arqueològics de la Mediterrània. La seva obra gràfica es va exposar el 2006 al Museu d’Art i Història d’Orange i en la Vila grecque Kérylos a Beaulieu-sur-Mer.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més de trenta obres sobre la història l’antic Egipte.

No hi ha comentaris

La nit de les criatures

portada“No és culpa meva. O sigui que no me’n podeu acusar. Jo no ho vaig fer i no tinc ni idea de com va poder passar. No em va caler més d’una hora després que me la traguessin d’entre les cames per adonar-me que alguna cosa anava malament. Molt malament. Era tan negra que em va fer por. Negra com una gola de llop, negre sudanès.”

Amb aquestes paraules contundents rep la mare a la Lula Ann, protagonista de la novel·la que avui us presentem, La nit de les criatures. Lula Ann més endavant es farà dir Bride, el dia del naixement. Que la teva mare, negra, et doni així la benvinguda al món és ja tota una declaració d’intencions. La Lula Ann no se sent estimada durant la infantesa, ella només busca una mica d’afecte i cridar l’atenció perquè algú estigui per ella, però això és una proesa si s’esperava que nasquessis amb una pell més blanqueta i dissimulada.

La Lula Ann va ser una nena poc estimada. El seu color de pell, negre com la nit, fou viscut com una creu a la família, de to més tènue, quasi blanc. Avui, als vint-i-tres anys, la Lula Ann es fa dir Bride i llueix amb orgull la seva contundent negror i el seu rotund èxit laboral. Aquest orgull, però, no podrà refrenar el floriment dels traumes infantils i de noves nafres emocionals: el rebuig familiar que va marcar els seus primers anys; el testimoni, quan era petita, d’uns successos aberrants; l’inesperat abandonament de la seva parella actual; la influència de la Rain, la nena amb una dolorosa història per oblidar…

La nit de les criatures és una provocadora i absorbent novel·la de la premi Nobel Toni Morrison, gairebé un tresor
patrimonial als Estats Units, que retrata la complexitat d’uns individus amb arestes inassolibles, membres d’una societat que els convida a l’aïllament, a la incomprensió més profunda.

L’any 1993, l’escriptora nord-americana ?????????Toni Morrison va ser guardonada amb el Premi Nobel de Literatura. Es premiava així una trajectòria molt important per la novel.la americana però, especialment, per la novel.la americana que donava veu a les dones negres i a tot el que havien viscut als Estats Units.

A La nit de les criatures apareixen, igual que a novel·les seves que l’han fet mundialment cèlebre com ara Sula, personatges femenins de gran fortalesa i personalitat. No obstant, a diferència d’altres obres anteriors de l’autora, La nit de les criatures està situada en temps actuals, és a dir, en temps de pàgines web i d’empreses start-up creades per dones. Sembla que l’autora vulgui explorar l’actualització del racisme, dels prejudicis, del que significa ser una dona negra 60 anys després de la lluita per part del Black Power.

Toni Morrison va néixer el 18 de febrer de 1931 a Lorain, Ohio, i a més a més del premi Nobel a guanyat el premi Pulitzer entre altres. Viu a Rockland Country, Nova York, i és professora emèrita de la Universitat de Princeton, a més d’editora.

Les seves novel·les són conegudes pels seus temes èpics, llenguatge exquisit i personatges afroamericans amb gran riquesa de detalls, fonamentals per a les seves narratives. Entre les seves novel·les més conegudes són Ojos azules, Sula, Amor, Jazz, El retorn i Una benedicció.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu aquestes i d’altres obres de Toni Morrison.

No hi ha comentaris

30 anys de la mort d’Andy Warhol

sopes campbells

“Si ho vols saber tot sobre Andy Warhol, n’hi ha Sense títolprou veient les meves pintures i les meves pel·lícules, i soc allà. No hi ha res més”. Andy Warhol

Avui es compleixen trenta anys de la mort d’Andy Warhol, i la seva figura i la seva obra continuen sent molt reconegudes i molt populars, a tots els nivells: des de l’underground fins a les botigues de decoració, plenes de quadres que imiten les seves serigrafies de colors cridaners. El reconeixement que rep la seva obra supera amb escreix aquella cèlebre frase de l’artista: “En el futur, tothom serà famós durant 15 minuts i tothom hauria de tenir dret a 15 minuts de glòria”.

Andrew Warhola, més conegut com a Andy Warhol va néixer el dia 6 d’agost de 1928 a Pittsburgh, Pennsilvània, i va morir el 22 de febrer de 1987 a Nova York.
Va ser un pintor estatunidenc i una figura central del moviment conegut com a pop art. Després d’una reeixida carrera com a il·lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pels seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública coneguda per la seva pertinença a cercles socials molt diversos que incloïen des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates. Durant la dècada dels seixanta del segla passat va fundar La Factoria, el seu estudi d’art a Manhattan i es va envoltar d’estrelles del porno, transvestits, drogoaddictes i pensadors que l’ajudaven amb el seu art.
Warhol va utilitzar mitjans diferents per crear les seves obres, com el dibuix a mà, la pintura, el gravat, la fotografia, la serigrafia, l’escultura, el cine i la música. El Museu Andy Warhol a seva ciutat natal conserva una àmplia col·lecció permanent d’art. Resulta ser el museu més gran dels Estats Units dedicat a un sol artista.
El treball de Warhol, malgrat les múltiples crítiques oposades, ha estat objecte després de la seva mort de nombroses exposicions, llibres i pel·lícules. Sembla un artista molt banal, però sota aquesta banalitat hi ha un art molt pensat, molt estratègic. Per exemple, les pintures de llaunes de sopa Campbell semblen totes iguals, però si es miren detingudament es pot veure que totes són diferents.
Andy Warhol viu molt de prop els esclats de llibertat dels anys 60 i 70, però viu amb la mare, no parla de la sevaAndy_Warhol religiositat i fa apologia de l’abstinència sexual. L’artista clava a la memòria col·lectiva les imatges de Jackie Kennedy, Marilyn Monroe, Elvis Presley i tantes altres celebritats com icones i mites sexuals. I aireja els draps bruts d’Amèrica ampliant en quadres gegants imatges de cadires elèctriques, retrats policials de delinqüents, accidents de cotxe i aldarulls racials. Malgrat tot, no ha passat a la història com un artista compromès. “La raó per la qual intento no ficar-me en política és perquè un dia crec en una cosa i el dia següent crec en una altra”, va dir.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu diverses obres que parlen d’Andy Warhol i la seva obra.

No hi ha comentaris

‘Mustang’ de Deniz Gamze Ergüven

mustang-895061507-largeAquesta setmana trobareu com a novetat a l’espai cinema de la Biblioteca, Mustang  el primer llargmetratge de la realitzadora d’origen turc i arrelada a França, Deniz Gamze Ergüven.

El títol pot fer referència tant a un model de cotxe de fabricació nord-americana, molt popular a pel·lícules clàssiques de la dècada dels ’60, com per exemple, Bullit, protagonitzada per Steve McQuenn, però també  a una raça de cavalls salvatges. Així serien les germanes que protagonitzen el film.

La pel·lícula ens explica la història de cinc germanes òrfenes que després de jugar a la platja innocentment amb uns nois l’últim dia de classe, són sotmeses a una espiral de repressió per part de la seva àvia, però sobretot del seu oncle, que pretén cedir-les, una per una, en diferents matrimonis concertats. De mica en mica, les noies es van rebel·lant contra aquesta opressió.

Amb aquella mania que tenen els mitjans de comunicació en buscar referents a les obres cinematogràfiques, han definit com ‘Las Vírgenes Suicidas turques tancades a La casa de Bernarada Alba’, comparant el film amb el debut com a directora de Sofia Coppola.

La realitzadora admet que va gaudir molt al seu moment amb aquesta pel·lícula però prefereix subratllar que per Mustang es va inspirar més en pel·lícules com L’home de Alcatraz (John Frankenheimer, 1962), ja que, encara que l’acció es desenvolupi en l’ambient familiar d’una casa, la tensió dramàtica és la del cinema carcerari.

original

La tesi del film es pot resumir en què no hi ha cap obscenitat en aquestes nenes que es converteixen en dones. Només són obscens els ulls dels homes que les miren. La pel·lícula és una forta crítica al patriarcat dominant a Turquía i a les retallades en la llibertat d’expressió que executa el primer ministre Erdogan.

Les reaccions a la pel·lícula al país natal de la directora van ser d’allò més polaritzades. Va rebre moltes crítiques dels sectors més radicals però també molts elogis.

dir-deniz-gamze-erguvenDeniz Gamze Ergüven va néixer a Ankara el 1978 però la seva família es traslladà a França a la dècada dels ’80, té la nacionalitat francesa. Ergüven va estudiar a la prestigiosa escola de cinema de París La Femis, on es va graduar el 2008.

L’any 2011 va ser convidada pel Festival de Cannes a assistir a uns tallers per desenvolupar el seu projecte ‘The Kings’. Durant l’estada va conèixer la realitzadora Alice Wincour que estava desenvolupant el seu primer llargmetratge Augustine, que la va encoratjar a escriure una història més intimista en no trobar Ergüven finançament pel seu projecte. Això va donar com a resultat el guió per Mustang.

La pel·lícula es va projectar a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes del 2015 on va guanyar el Premi Europa Cinemas Label i després de passar per altres festivals va triomfar a la temporada de premis, on va guanyar quatre Premis César:  Òpera Prima, Guió, Muntatge i Banda Sonora i va quedar entre les cinc finalistes als Premis Òscar del 2015, que finalment va guanyar la magnífica El hijo de Saúl del realitzador hongarès László Nemes.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Carson MacCullers

carson mccullersAvui fa 100 anys naixia a Columbus, Georgia, Lula Carson Smith, més coneguda com a Carson McCullers, considerada una de les millors representants de la narrativa del sud dels Estats Units.

A McCullers el reconeixement dels lectors li va arribar molt aviat, amb només 23 anys quan publicà la seva primera novel·la El cor és un caçador solitari però en el seu moment la crítica la va relegar a la categoria d’escriptora de segona. L’autora va ser contemporània del gran escriptor William Faulkner i va formar part d’un grup d’excel·lents escriptores nord-americanes Flannery O’Connor, Eudora Welty i Catherine Anne Porter, amb les quals habitualment és confosa.

Des de ben petita va estudiar piano i als tretze anys va decidir que sería concertista. Als quinze anys va contraure febre reumàtica que, a causa del seu mal diagnòstic, li provocaria futures recaigudes. Als setze anys ja era una lectora voraç. Inspirada per l’obra d’Eugene O’Neill, va començar a escriure obres de teatre i el seu primer relat “Sucker”.

L’any 1934 va viatjar cap a Nova York per estudiar a la prestigiosa escola de música Julliard. Però no hi va acabar assistint perquè va perdre els diners per pagar-la al metro. Decidida a ser escriptora, es va posar a treballar en feines menors per aconseguir els diners suficients per matricular-se als cursos d’escriptura creativa de les universitats de Columbia i Nova York.

El novembre de 1936 va emmalaltir greument i és des d’aquesta convalescència que va començar a escriure El cor és un caçador solitari publicat el 1940. El desembre del 1936 també es va publicar el seu primer relat ‘Wunderkind’ a la revista Story.

El 20 de setembre de 1937 es va casar amb Reeves McCullers, a qui havia conegut a l’estiu de 1935. El matrimoni s’instal·là a Nova York on van conèixer altres escriptors com la sueca Annemarie Clarac-Schwarzenbach, amb la que l’escriptora va mantenir una intensa amistat. Carson i Reeves es van divorciar al 1940.

ffaacacbbad61b11fe08b49c3994ef75

Ella continuà escrivint mentre el seu estat de salut va empitjorar a causa d’una pleuresia mentre el seu ex-marit lluitava com a combatent a la Segona Guerra Mundial. L’any 1945 Reeves va tornar als Estats Units i van decidir tornar-se a casar. Durant aquests anys el matrimoni va ser tempestuós. Després de diverses ruptures i reconciliacions, el 19 de novembre de 1953 Reeves McCullers es va suïcidar en una habitació d’un hotel de París.

Tot i el seu greu estat de salut Carson McCullers va mantenir la seva activitat professional oferint conferències sobre l’ofici d’escriure fins que va morir d’un vessament cerebral al setembre del 1967.

Per conmemorar el seu centenari l’editorial Seix Barral està reeditant les seves obres en castellà La balada del café triste i Reflejos en un ojo dorado, dos dels seus títols més aplaudits i també Reloj sin manecillas. L’editorial L’Altra també ha editat en català Frankie Addams i Balada del cafè trist.

La seva és una obra d’una gran sensibilitat on parla de l’amor, la soledat i el dolor, universalitzant el sud dels Estats Units per donar una veu especial als perdedors. Trobareu els seus llibre al catàleg de les Biblioteques de Vilanova: Carson McCullers

Gran part de les seves obres van ser adaptades al cinema. L’adaptació cinematogràfica que més destaca és la que va portar a terme John Huston l’any 1967 del llibre Reflejo en un ojo dorado, amb Marlon Brando i Elizabeth Taylor com a protagonistes.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Devendra Banhart és VIDA

m8U4i1ITEl cantautor nord-americà és una de les darreres incorporacions al cartell del Vida Festival, que es va presentar el passat dijous 16 de febrer a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm i que comptarà com a grans reclams els francesos Phoenix, els nord-americans The Flaming Lips i Fleet Foxes, entre molts altres artistas nacionals i internacionals.

Banhart va néixer a Houston (Texas), de mare veneçolana i pare nord-americà i el seu nom és sinònim d’Indra, el déu del cel, llampec, tro i pluja de la mitologia hindú i va ser suggerit per Prem Rawat, el mestre espiritual al qual els seus pares seguien.

Els seus pares, però, es van divorciar al cap de dos anys i ell se’n va anar a viure a Veneçuela amb la seva mare, on va viure fins als 13 anys.

La família va tornar als EUA i es va instal·lar a Califòrnia, on Banhart va començar a desenvolupar la seva carrera musical i el 2002 publica el seu primer treball Oh Me Oh My. Banhart enregistra les seves primeres obres a casa seva, amb una gravadora de quatre pistes i utilitzant fins i tot el so del seu contestador automàtic, al qual li cantava cançons quan li arribava la inspiració tot conduint.

Entre 2002 i 2009 publicà fins a cinc àlbums i comença a obtenir el reconeixement del públic i la crítica gràcies a cançons com ‘I feel just like a child’ inclòs al seu llarg Cripple Crow o ‘Carmensita’, amb un divertit videoclip o actuava la seva parella en aquells moments, l’actriu Natalie Portman.

Banhart no va tornar a publicar un disc fins al 2013, però durant aquest temps va col·laborar amb músics com Beck, Marisa Monte o Rodrigo Amarante. El seu darrer treball fins ara és Ape in pink marble, publicat al juny del 2016.

La música i personalitat de Banhart és original i difícil de classificar, el seu estil musical, despullat (sovint guitarra sola o acompanyada amb pocs instruments) i eclèctic, abasta el folk, el rock psicodèlic, el blues, la country, el soul i els ritmes llatins.

Les lletres de les seves cançons (que canta en anglès i de tant en tant en castellà) tenen sovint un caràcter surrealista, així com les seves actuacions en directe, els seus vídeoclips i les caràtules dels seus dics que dibuixa ell mateix.

A banda de la música, Banhart també es dedica a pintar i ha exposat les seves obres a ciutats com San Francisco, Miami, Módena, Madrid o Nova York.

Us deixem amb el vídeo de ‘Saturday night’, cançó inclosa al seu darrer treball, que trobareu a les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

Carnaval…Fes-ho tu mateix!

650_1200

Ja arriba el Carnaval, temps de disbauxa i diversió…i la millor forma de gaudir-ho és disfressant-se!

A la Biblioteca tenim un Racó anomenat “Fet a mà”, on els amants de les manualitats trobaran tots els llibres sobre costura, labors, manualitats, scrapbooking, bijuteria, nines, etc. A la Sala Infantil de la Biblioteca també hi ha molts llibres per aquells que us agrada fer les coses amb les vostres pròpies mans.

Així que combinant el Carnaval i el Fet a Mà us proposem tota una sèrie de llibres on trobareu idees i instruccions per fer-vos les vostres pròpies disfresses!

Dins Crea tus disfraces de Beatriz Rivera de Marinel·lo, trobareu sirenes i ratpenats, cavallers amb espasa i dracs amb moltes dents. A més de personatges reals o fantàstics, també tens l’opció de transformar-te en un gratacel o en una carta. Només necessites seguir les instruccions, explicades pas a pas. I el millor de tot: podràs fer-ho en família!

Disfraces, maquillajes, máscaras y sombreros de Bainka Langnickel veureu que amb fantàstiques formes, vius colors i senzills materials serà possible realitzar fàcilment disfresses, maquillatges, màscares i barrets per als nens, en la confecció dels quals ells mateixos podran col·laborar. El llibre ofereix noves idees i suggeriments per personalitzar les disfresses variant-los segons el gust personal de cadascun, i fins i tot idear altres nous. Una àmplia varietat d’idees que van des d’un llop feroç, una delicada fada o una exòtica índia, fins a un bàrbar víking o un monstre terrorífic; totes elles per divertir-se en festes infantils.

A El gran libro de los disfraces de Savine Pied trobareu més de 50 projectes fàcils de fer a casa. Disfresses sobre elements de la natura, l’espai, contes de fades, superherois…

910ySyb7IBL 9788415807379788492882182

A Disfresses de Marta Ribón trobareu idees per fer-vos unes ales de papallona amb cel·lofan, un barret de pirata amb cartolina, un vestit de fada o de follet i fins i tot un vestit de robot.

A Manualitats esbojarrades de Cristina Picazo trobareu, entre altres coses, idees per disfressar-te de pingüí, fer-te una carota i barret de bruixa, una espasa i un garfi de pirata, una corona d’indi o una màscara d’extraterrestre!

A De cartró de l’Àngels Navarro trobareu les instruccions per fer-te un escut i una espasa de cavaller medieval, una guitarra elèctrica per fer de rocker, una avioneta per vestir-te d’aviador o un camió de bombers.

images es151946_140403 9788466138635_G

També trobareu molts llibres sobre com fer els maquillatges més sorprenents!

Us deixem amb un tutorial per fer-vos una ales de roba ben maques!

No hi ha comentaris

Gatos ilustres

portada«Un gat és un autèntic luxe… ho veus caminar per la teva habitació i en el seu caminar solitari descobreixes un lleopard, fins i tot una pantera. L’espurna groga d’aquests ulls et recorda tot l’exotisme amagat en l’amic que tens al costat, en aquest animalet que miola de plaer quan li acaricies.»
Doris Lessing

El suposat amor de Doris Lessing pels gats ve de lluny. Quan li van donar el Premi Nobel, el 2007, estava molt preocupada pel mal humor del seu gat a causa de les trucades telefòniques i les visites dels periodistes.

L’autora del llibre que us portem avui com a novetat, Gatos ilustres, l’obre amb les experiències de a la granja africana on es va criar. En el seu recorregut ens porta fins a la seva vida adulta a Londres, en un viatge a través dels continents i dels anys que té com a fil conductor a molts dels gats que van formar part la seva vida.foto2

Agressius alguns, molt dignes altres, tots a la recerca d’atenció, aquests animals corrents es converteixen en criatures extraordinàries sota la mirada atenta de Lessing. Les il·lustracions de Joana Santamans donen el toc de gràcia a un text que en si mateix és una autèntica delícia literària, tot i que de vegades us pot semblar un relat cru de les seves vivències amb els felins. Cru i desagradable…

Filla de pares anglesos, Doris Lessing va néixer a Pèrsia (ara Iran) el 1919, i a l’edat de cinc anys es va traslladar amb la família a Zimbabwe. Des de 1949 i fins a la seva mort, va residir a Londres. Va ser una de les escriptores més influents del segle XX i va obtenir prestigiosos Doris-Lessingguardons com el Premi Príncep d’Astúries en 2001 i el Premi Nobel de Literatura el 2007.
Autora prolífica, sovint conflictiva en els seus plantejaments i genial narradora, d’entre els seus llibres destaquen El Cuaderno dorado, La terrorista bona, De nuevo, el amor, La clivella, Alfred i Emily i seus reculls de relats, com Històries de Londres: contes i apunts. Acompanyen la seva obra narrativa diversos llibres d’assaig i diversos volums de tarannà autobiogràfic, entre els quals es troba Made in England.

Aquí trobareu totes les obres de Doris Lessing disponibles a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

Viatge al centre del musical

portadaLa història de Dagoll Dagom és una història d’audàcia, alegria i èxit. Després de sorprendre el públic amb Antaviana, Nit de Sant Joan i Glups!, i recórrer tota la península amb furgoneta, la companyia de Joan Lluís Bozzo fa la gran aposta pel teatre musical amb una adaptació de l’òpera còmica Mikado.

El mes de desembre de 2015 us vàrem presentar en aquest mateix blog el primer llibre d’una trilogia, Memòries trobades en una furgoneta, on Joan Lluís Bozzo relata els primers anys i els primers espectacles de la companyia Dagoll Dagom. En aquest primer volum recordava els primers espectacles de la companyia: ‘No hablaré en clase’ (1977), ‘Antaviana’ (1978), ‘Nit de Sant Joan’ (1981) i ‘Glups’ (1983).

Avui us presentem el segon volum, Viatge al centre del musical, on el mateix Bozzo s’endinsa en el record dels espectacles ‘Mikado’ (1986), ‘Mar i cel’ (1988) i ‘Flor de Nit’ (1992). Poc després de la producció Mikado els Dagoll Dagom s’arrisquen amb una creació pròpia, l’adaptació de Mar i cel d’Àngel Guimerà, que esdevé el gran hit del musical català de tots els temps. Després amb l’ambiciosa Flor de nit, amb llibret de Manuel Vázquez Montalbán, fan un homenatge al Paral·lel.

Són anys de molts projectes, d’eufòria econòmica, de la irrupció del teatre institucional, de la renovació preolímpica de Barcelona, però també d’algunes desaparicions sobtades i doloroses. Joan Lluís Bozzo ens convida a viure-ho en un relat apassionat i ple d’interès, amb un repartiment que inclou Pepe Rubianes, Mary Santpere, la Bella Dorita, el Tricicle, Josep Maria Flotats i tants altres personatges del nostres escenaris.

Cap companyia catalana té una trajectòria com Dagoll Dagom ni tampoc un cronista apassionat i divertit com Joan Lluís Bozzo, que sap mantenir l’espectador i el lector clavats a la butaca amb un relat espurnejant, simpàtic i ple d’interès. El tercer volum d’aquesta trilogia és previst pel mes de maig d’aquest any, amb el títol (encara provisional) de “L’Ofici de comediant”.

Joan Lluís Bozzo bozzoentra en el món del teatre fent Els Pastorets als Lluïsos de Gràcia. Estudia Filologia Catalana a la UAB. L’any 1971 funda una comuna teatral d’espectacles de carrer. El 1978 s’integra a la companyia Dagoll Dagom en el doble vessant d’actor i director (Antaviana, 1978, basada en contes de Pere Calders; La nit de Sant Joan, 1981, amb música de Jaume Sisa; Glups!, 1983, basada en l’obra de l’humorista francès Lauzier, o de director: El Mikado, 1986; Mar i Cel, 1988; Flor de Nit (1992), T’odio amor meu (1995), Pigmalió (1997) i un llarg etcètera. A més de les obres de Dagoll Dagom, ha dirigit Pepe Rubianes, El retaule del flautista, òperes i altres espectacles. Ha intervingut en les sèries televisives Oh! Europa (1993), Oh! Espanya (1996), La memòria dels Cargols (1999) i La sagrada família (2010-2011). Col·labora amb una columna d’opinió a El Periódico i fa de comentarista a tertúlies de ràdio i televisió.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »