Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per desembre, 2016

Entre dos mundos

portadaAvui us presentem una novel·la d’Upton Sinclair, Entre dos mundos.

Arrenquen els feliços anys vint i l’encantador Lanny Budd, hereu de l’empori armamentístic Budd Gunmakers Corp, porta una relaxada vida a la Riviera. La Gran Guerra ha acabat i els burgesos buiden ampolles de xampany festejant que encara segueixen vius. No obstant això, núvols foscos treuen el cap a l’horitzó: Mussolini marxa desafiant sobre Roma i un histèric homenet de bigoti retallat escriu des de la presó que Alemanya ha de recuperar el seu lloc al món. Irremeiablement, la festa arriba al final quan el crac del 29 sacseja el món des dels seus fonaments.

En aquest segon lliurament de la saga de Lanny Budd, el jove playboy ens brinda la crònica d’un temps convuls, amb tots els ingredients, històrics i folletinescos, per deixar al lector rendit als seus peus.

Amb el contrapunt sostingut de l’acció novel·lesca i la crònica periodística, aquell somni va degenerar en malson, en el despertar de la festa i en una mala ressaca de la borratxera com en la cançó que s’evoca al final d’aquestes pàgines, quan els núvols de la història treuen el cap ja a l’horitzó: “Perquè aquesta nit serem feliços, feliços serem / i demà sobris estarem.”

Entre dos mundos, Upton Sinclair from Hoja de Lata Editorial on Vimeo.

Sinclair ho va publicar en 1941, quan ja havia esclatat la Segona Guerra Mundial i podia preguntar-se en el text inicial: Quant durarà tot això? No puc precisar-ho. Depèn en gran mesura de dues figures públiques i ben conegudes ja: Hitler i Mussolini. Què seran capaços de fer-li a la humanitat i com respondrà la humanitat davant aquests actes? Em resulta difícil creure que qualsevol dels dos es resigni a una mort pacífica. Tan sols espere sobreviure a tots dos per poder explicar-ho. I, passi el que passi, Lanny Budd estarà prou a prop com per explicar-ho.

Upton Sinclair (Baltimore, 1878-Bound Brook, 1968) va ser un novel·lista,upton_sinclair dramaturg i assagista nord-americà d’èxit, pioner també en el periodisme d’investigació i denúncia, fins el punt de guanyar un premi Pulitzer. Novel·les com La jungla (1906), en la qual destapava les inhumanes condicions de treball de la indústria càrnica als Estats Units, King Coal (1917), sobre les companyies carboneres, o ¡Petroleo! (1927), inspirada en un escàndol petrolier destapat a Wyoming, el van consagrar com un dels grans escriptors de literatura social del seu temps.

El 1940 va publicar La fi del món (Full de Llauna, 2014), primer lliurament de la apassionant saga de Lanny Budd que, al llarg dels seus onze llibres, recorre la història de la primera meitat del segle XX. El segon volum, Entre dos mons (1941), és el llibre que us hem presentat avui.

No hi ha comentaris

L’hora del vermut

portadaL’hora del vermut segueix sent una hora sagrada del diumenge al migdia. I un bon vermut es pot acompanyar amb un munt de diferents petits plats: des de tapes fredes i pintxos, fins a cassoletes, truites i empanades, entre molts d’altres.

Avui us presentem un llibre que et convida a degustar un bon vermut acompanyat amb qualsevol de les més de 100 receptes que inclou, pensades tant per als paladars més exigents com per aquells que s’inicien als fogons. L’hora del vermut, del periodista Toni Monné.

Toni Monné enceta el llibre referint-se a la metonímia de la paraula. I Abans d’endinsar-se en 150 receptes suculentes de tapes, platets, pinxos i mossets per acompanyar el vi aromatitzat, ressalta el paper que ha tingut durant la història: “El vermut, amb el seu mosaic de gammes herbàcies, dolços i amargues, passa a ser un ingredient indispensable de la cocteleria més sofisticada. Després de la Segona Guerra Mundial, el vermut conquesta Hollywood i es reafirma com la beguda cosmopolita amb més glamour. Ara ha tornat “. El receptari de Monné posa l’accent en com s’ha adaptat el beure als temps que corren i ha trobat en Yzaguirre Vermouth, amb més de 130 anys d’història, un bon partner per posar-ne exemples.

El llibre, amb fotografies Excel·lents de Xabier Mendiola, inclou receptes lleugeres i d’altres de mésfoto contundents, conegudes i sorprenents, des d’un ceviche o esgarraet -amanida valenciana de bacallà- a carn fumada i salada amb mandarina, caneló de tonyina amb escabetx, i ortigues de mar arrebossades o a els típics calamars a la romana. Propostes culinàries fàcils i d’altres de més entretingudes en la secció de “cassoles”, com una caldereta de corder a l’extremenya, un cassoleta de faves amb comí i safrà … El vermut, ja sigui rosat, blanc, negre o reserva, és l’acompanyament proposat per al beure, però també en una secció especial se’l menciona per acabar de reblar el plat: amanida de ruca i pera amb vinagreta de vermut, pastís de rap i gambes al vermut, pollastre escabetxat al vermut amb bolets i castanyes o una refrescant pinya al vermut amb maduixes i mel.

Toni Monné ha estat sempre vinculat en diferents publicacions de cuina i gastronomia. Va fundar i va dirigir durant més de deu anys dues de les revistes de cuina més venudes a Espanya (Cocina Fácil i Comer Bien). També ha dirigit la revista Lecturas Especial Cocina, la col·lecció de minillibres “Con Mucho Gusto” i ha estat assessor editorial de Comer y Beber. A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat podreu trobar també els seus treballs 101 truites, El Huerto, Los Mejores bocadillos del mundo, i Pica pica: 15 menús per menjar amb els dits.

Xabier Mendiola és l’autor de Barcelona gastromía y cocina i coautor dels llibres Emoción en el plato, Del huerto a la mesa, Del bosque a la mesa, Quesos y Paisajes, Los mejores bocadillos del mundo i Pica-Pica.

A les biblioteques de la Xarxa també trobareu el llibre Teoria i pràctica del vermut, de Josep Sucarrats, Miquel Àngel Vaquer i Sergi Martín, il·lustrat per Blanca Miró Skoudy.

No hi ha comentaris

Nedant entre taurons. El meu viatge al món dels banquers

portada2El llibre que us presentem avui, Nedant entre taurons. El meu viatge al món dels banquers, us obrirà els ulls al món dels banquers i us ajudarà a entendre el perquè de la crisi financera. Es podria tornar a repetir?

Joris Luyendijk, un periodista d’investigació holandès, sabia tant del sistema bancari com qualsevol de nosaltres: gairebé res. Els banquers, pensava, són “uns taurons competitius, despietats i obsedits amb els bonus. Una gent del tot irrellevant en la meva vida”. Però aleshores li va arribar l’encàrrec d’investigar el sector financer. Es va submergir en la City de Londres durant un parell d’anys, el centre financer més important del món juntament amb Wall Street, i durant aquell temps va entrevistar i conèixer de ben a prop més de dues-centes persones: des dels competitius banquers d’inversió i els directius d’elit de fons de cobertura, fins al personal oprimit de back-office, passant pels gerents de recursos humans vilipendiats i els acomiadats en els ja habituals “sacrificis”.

Joris Luyendijk ha dedicat una part important de la seva carrera a informar sobre l’Orient Mitjà i els seus conflictes, com a corresponsal o com a enviat especial. L’any 2011 va rebre l’encàrrec del prestigiós diari britànic The Guardian per a redactar un blog sobre el món de les finances. Luyendijk va voler investigar qui eren aquesta gent que remenaven el diners del món i quina era la seva tasca concreta, per a entendre com funcionava el món de la City londinenca, autèntic centre de les finances mundials. Tot plegat a partir del principi que l’autor, com la majoria dels mortals, tenia uns coneixements limitats en temes econòmics.

Nedant entre taurons no és un estudi sobre economia, sinó que pretén explicar el funcionament dels empleats de la banca d’inversió, a la gent que no és experta en finances. De fet, l’autor assegura que aquest és el llibre que a ell li hagués agradat llegir quan va començar a interessar-se pel tema. El llibre és el resultat d’una recerca extremadament difícil, perquè aquestes entitats financeres prohibeixen als seus treballadors qualsevol contacte per lliure amb la premsa, i les entrevistes autoritzades són rígidament censurades. Tot i que les altes finances són d’interès públic, no hi ha cap transparència en aquest món.©Jelmer de Haas - All Rights Reserved

Els banquers que entrevista Luyendijk són molt conscients que les seves empreses són massa grans per fer fallida. Saben perfectament que si hi ha problemes, els Estats hauran d’intervenir per salvar-les. Alguns d’ells són molt conscients que això trenca totes les normes de la teoria econòmica, i afirmen que “el capitalisme sense risc és com el catolicisme sense pecat”, un món que no pot funcionar. El periodista holandès és contundent: “es proclamen liberals, però el sistema, per a ells, és una mena de socialisme. Però només val per a ells”.

Nedant entre taurons posa de manifest la connivència de les elits polítiques amb les institucions financeres. I apunta a que aquesta col·laboració pot deure’s, en bona part, a les portes giratòries. Al llibre es revela els pagaments milionaris que va fer la banca J.P. Morgan a Tony Blair. Un Tony Blair que va ser primer ministre de la Gran Bretanya fins el 2007 i que no va posar cap obstacle al funcionament caòtic del sector bancari. Al nostre país també es podria parlar de molts personatges amb trajectòries similars.

Si us interessa el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu altres títols sobre finances i institucions financeres.

No hi ha comentaris

20 anys de ‘Hecho, es simple’ de 7 Notas 7 Colores

7_Notas_7_Colores-Hecho,_Es_Simple-FrontalHecho, es simple és el títol del primer àlbum de la banda de hip hop de El Prat de Llobregat 7 Notas 7 Colores.

El grup, format pel raper Oliver Gallego, més conegut com a Mucho Muchacho i el productor Dive Dibosso, que ja s’havia guanyat una reputació a l’escena underground barcelonesa amb les seves maquetes i el seu estil fresc, brut i descarat, va publicar aquest disc el 1997 i va convertir temes com ‘Puercos’ o ‘Con esos ojitos’ en himnes per una generació d’aficionats a aquest estil musical.

L’àlbum és considerat com un dels millors discs de hip hop en castellà de tots els temps i va posar a 7 Notes 7 Colores al més alt de l’escena nacional. Les rimes àcides de Mucho Muchacho van ser clau per a l’ascens del que, a posteriori, seria un dels grups més importants de l’escena rap a Espanya i que tindria en Mucho Mu a un dels MCs més audaços i amb més carisma del rap espanyol.

A aquest àlbum li van seguir altres dos: 77 (1999) i La Mami Internacional (2000), aquest últim nominat als Premis Grammy Latino com a millor disc en la categoria de rap/hip-hop. Però la banda, per on van passar altres músics com DJ Vadim, Zemo Ese o Eddy la Sombra, es va dissoldre l’any 2002.

7_Notas_7_Colores-77-Frontal la mami  chuleria

Mucho Muchacho va continuar la seva carrera en solitari i el Chulería l’any 2003 o l’aclamada mixtape Cookin’ Bananes amb Cookin’ Soul, publicada el 2013. D’altra banda, exerceix de DJ (la seva principal ocupació en aquests últims tretze anys de carrera musical) amb residències en clubs com Pachá Eivissa i ciutats com Nova York.

Un dels seus darrers projectes és la Cream Barber Shop, una barberia i botiga ubicada a Barcelona on ven roba, skates, afaiten i, a més a més, volen mostrar el que és la cultura urbana actual amb la decoració del local i, òbviament, amb la música hip hop que es pot sentir quan hi entres.

El grup torna a reunir-se per celebrar aquest aniversari per fer una gira que els portarà en 2017 a recórrer gran part de la geografia espanyola, visitant ciutats com Zaragoza, Bilbao o València entre moltes altres. Tot just la setmana passada donaven el tret de sortida d’aquestes celebracions d’aniversari amb uns concerts a Madrid i Barcelona.

Tota aquesta gira ha vingut promoguda per la productora del festival Primaveria Sound, i, a més a més, el seu segell discogràfic rellançarà el disc remasteritzat i amb una nova portada i 7 Notas 7 Colores serà un dels plats forts del festival, que es celebrarà entre el 31 de maig i 4 de juny de l’any vinent.

Us deixem amb la banda en directe als Conciertos de Radio 3 interpretant ‘Con esjos ojitos’ i ‘La medicina’

No hi ha comentaris

Lectures per aquestes vacances!

capcelera

El Seminari per a la coordinació de les biblioteques escolars del Garraf, després d’una tasca de selecció i posta en comú, ens ha fet arribar la seva proposta de lectures seleccionades per a infants d’educació primària.

El Seminari, que pertany al Centre de Recursos Pedagògics del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya és un espai per a la formació dels i les mestres responsables de biblioteques dels centres educatius de la comarca, per a compartir experiències i per treballar coordinadament temes relacionats amb la dinamització de la biblioteca escolar, la competència informacional i la lectura.

En formen part les escoles El Morsell d’Olivella, Sant Nicolau de Canyelles, L’Arjau, Cossetània, Ginesta, Ítaca, Llebetx, Pompeu Fabra, Col.legi Sant Bonaventura, El Cim, i la Pia de Vilanova i la Geltrú, i Agnès de Sitges.

La guia presenta cinc lectures adequades a cada una de les franges escolars d’educació infantil, cicle inicial, mitjà i superior.

GuiaNadal1GuiaNadal2

Podrem gaudir amb la reedició d’ El Camp, llibre il·lustrat per Roser Capdevila, ara en format gran i llegir una història en imatges i observar-ne tots els petits detalls, descobrir alternatives ben enginyoses a la calvície prematura d’en Nicomedes a Nicomedes, cap pelat, viatjar per la natura i descobrir deu dels paisatges més diversos del món i conèixer als animals que hi viuen i que estan amagats a les pàgines a Il.luminatura, o conèixer a l’Olívia , que és una noia normal com qualsevol altra encara que té una mare actriu, un pare missing i un germà poruc a La pel·lícula de la vida de Maite Carranza.

1.2.0-78782e5-92d9beb-7a0bae2

A la sala infantil de la Biblioteca Cardona tindrem exposats els exemplar que tenim disponibles i si us ve de gust us els podreu endur en préstec.

 

No hi ha comentaris

Desde la sombra

portadaAvui us presentarem com a novetat la novel·la Desde la sombra, darrera obra de l’autor nascut a València Juan José Millás.

Damián se sent confús des que va perdre la seva feina. Un dia comet un petit furt en un mercat d’antiquaris i s’amaga a l’interior d’un armari.
Abans que pugui sortir, l’armari és venut i traslladat a l’habitació de matrimoni de Lucía i Fede, on Damián acaba instal·lat, com si formés part del moble.
L’habilitat amb què es porta fins a les últimes conseqüències una premissa impossible, encara que versemblant, imprimeix a aquesta novel·la una tensió extraordinària. Així, des del seu amagatall, Damià s’observa a aquesta família. S’anirà acostant al cor de Lucía, als seus temors i als seus somnis, i en fer- ho se sabrà per fi respectat i comprovarà de tot el que és capaç en sentir-se viu.

Amb aquesta premissa, Millás posa el debat sobre de la taula. Som tots una mica voyeurs? Potser pocs ho admetran obertament, però tots tenim un tafaner dins. Aquest tafaner que es fixa sempre en les qualitats de l’altre, que anhela el que no podem tenir, que tendeix a comparar. Aquest altre que es torna un objecte sobre el qual bolcar les nostres pors i inseguretats, que envegem o admirem en silenci, però que sempre té una part que ens agradaria tenir. Si no … per què anàvem a perdre el temps mirant-?

Desde la sombra és curta, clara i concisa. Aquests tres termes són la clau de l’èxit en el periodisme, com bé sap Millás, per això no dubta a aplicar-lo també a les seves novel·les, fórmula que porta repetint anys, amb un èxit qualitatiu i quantitatiu difícil de discutir.
El Juan José Millás lector i el gran escriptor es donen la mà en aquesta novel·la que conté un fort valor simbòlic en la seva aparent senzillesa. La millor prosa millasiana al servei d’una novel·la brillant que articula les obsessions del mestre de l’estranyesa.

Juan José Millás (València, Horta, 1946) és un escriptor i periodista valencià. De família humil, es va traslladar encara nen amb la sevaJuan_Jose_Millas nombrosa família a un suburbi de Madrid (1952), ciutat on ha viscut la major part de la seva vida. Va ser un mal, encara que curiós, estudiant i va cursar la majoria dels seus estudis com nocturn mentre treballava en una caixa d’estalvis. Va començar Filosofia i Lletres, que va abandonar al tercer any. Va obtenir un treball com administratiu a Iberia i es va consagrar a la lectura i l’escriptura.
El 1974 va publicar la seva primera novel·la, Cerbero son las sombras, amb la qual va guanyar el Premi Sésamo. Influït per Dostoievski i Kafka en els seus inicis, la seva obra està poblada de personatges corrents que de sobte es veuen immersos en situacions extraordinàries, que moltes vegades limiten amb el fantàstic: desaparicions, mons paral·lels, terribles angoixes que poden desembocar en la bogeria, la depressió , el crim, la mort.
Al principi dels anys 90 va començar la seva tasca periodística a El País i en altres mitjans de comunicació.
El 2007 és guardonat amb el Premi Planeta per la seva novel·la autobiogràfica El mundo, i el 2008 li va ser concedit el Premi Nacional de Narrativa.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu fins a 26 de les obres d’aquest autor.

No hi ha comentaris

‘Todxs vosotrxs’ de José Luis Algar

“La gente va y viene y yo tengo la maldición de acordarme de todxs vosotrxs.”

todxs vosotrxsAquesta és la premisa en la que el vilanoví José Luis Algar s’inspira per crear aquest llibre de poesia il·lustrat que podeu trobar entre les novetats setmanals de la Biblioteca.

Com ell mateix diu: ‘Todxs vosotrxs és un llibre sobre les persones que s’han oblidat de mí. Sobre les persones a les quals he estimat i he odiat. Todxs vosotrxs és una col·lecció d’il·lustracions i textos amb nom propi. Todxs vosotrxs és una manera de recordar-me de les persones que ja no se’n recorden de mi i que jo estic condemnat a recordar’.

En aquesta novel·la gràfica trobem algunes vivències, records i pensaments del mateix autor narrats des de la poesia i la quotidianitat, proximitat i naturalitat que aconsegueix amb les seves paraules que tots trobem una mica de nosaltres mateixos.
Els textos, escrits a màquina d’escriure, van acompanyats per unes cuidades il·lustracions en aquarel·la amb retrats i situacions narrades.

Todxs vosotrxs ha estat publicat per Edicions Hidroavión, una empresa editorial creada en 2015 centrada en la publicació literària i artística de nous creadors.

2

algarJosé Luís Algar ca néixer l’any 1989 i va estudiar cinema i televisió. Abans de complir la majoria d’edat ja havia fet alguns curtmetratges que es van projectar per tot el país.

Ha realitzat videoclips, il·lustracions i portades de discos per a Ellos, Sr. Chinarro, Lucia Etxebarría, Vice, Sònar…

També es dedica a la música i, després de la seva primera maqueta Cuando pasa lo peor enregistrada el 2011, va publicar un disc anomenat Planes per después de un resfriado i un petit llibre de poemes i il·lustracions, Canciones para que no salga el sol.

Todxs vosotrxs ha estat prologat per Lucía Etxebarria que descriu l’autor com: ‘músic, pintor, il·lustrador i dissenyador gràfic, poeta i cuiner. Les dues primeres ocupacions són ben conegudes per al públic’ i també diu que: ‘la poesia d’Algar és com una joia cara, el seu amo no la porta posada a tot arreu, ni l’ensenya a tot el món, ni a cada passa, només quan és convenient i hi hagi una raó per mostrar-la. La poesia d’Algar és la seva pintura que es mou i la seva música que pensa.’

Us deixem amb el booktrailer del llibre.

No hi ha comentaris

Els Güell. La historia d’una de les famílies més influents a Catalunya els últims dos segles

portadaEren capaços d’entrar a les residències dels reis espanyols sense demanar permís, perquè eren grans d’Espanya, de donar suport a la Lliga Regionalista de Catalunya o de pagar els deutes de Primo de Rivera perquè pogués fer el cop d’estat. Això només és un tast de l’enorme influència política que ha tingut la família Güell durant decennis. Tothom n’ha sentit parlar, sobretot perquè foren els mecenes d’Antoni Gaudí i van impulsar algunes de les obres més grans del modernisme català. Però qui eren? D’on els prové la fortuna? I sobretot, com van arribar a esdevenir un dels llinatges més poderosos de la història recent de Catalunya i Espanya?

Totes aquestes preguntes intenta respondre-les Andreu Farràs al llibre Els Güell. La història d’una de les famílies més influents a Catalunya els últims dos segles.

Un dels cinc primers occidentals que van entrar a la tomba de Tutankamon es deia Güell. Un dels catalans que van llegir davant del Rei d’Espanya el primer memorial de greuges de la Catalunya contemporània es deia Güell. Un dels homes més rics d’Espanya durant la Segona República i la Guerra Civil del 1936 es deia Güell.

Güell s’anomenava un dels redactors de les Bases de Manresa, Güell es deia un dels ponents de l’Estatut de Sau i un dels diputats de la comissió que va redactar la Constitució espanyola del 1978. L’amfitrió de dues de les tres úniques trobades polítiques que van mantenir el general Francisco Franco i Joan de Borbó es deia Güell…

 

El més generós mecenes d’Antoni Gaudí s’anomenava Güell. El mateix que va fundar la colònia Güell i que va promoure la ciutat-jardí del parc Güell. Un Güell va oferir el Palau de Pedralbes a la Corona espanyola. I qui va hostatjar mossèn Cinto Verdaguer a la Finca Güell. Guell es deien dos dels principals impulsors de les exposicions universals de Barcelona del 1888 i del 1929. I entre els que van fomentar l’obertura de la Via Laietana per intentar convertir-la en el districte financer de la capital catalana…

Farràs repassa cinc generacions a través de cinc membres de la nissaga: Joan Güell Ferrer, el patriarca i l’indià; Eusebi Güell Bacigalupi, el mecenes de Gaudí; Joan Antoni Güell López, l’amic d’Alfons XIII i de Primo de Rivera; Juan Claudio Güell, que va organitzar la primera reunió entre Franco i Joan de Borbó, i Carlos Güell de Sentmenat, fundador del Cercle d’Economia. A partir d’aquest últim, que va mori l’any 2012, Farràs creu que la poderosa família ha perdut influència. “De patrimoni en continuen tenint moltíssim, tenen participació a moltes empreses i moltes propietats immobiliàries”, diu.Andreu-Farras

Andreu Farràs (Barcelona, 1959). Redactor en cap d’El Periódico de Catalunya i professor de periodisme de la UAB. Ha publicat amb Pere Cullell els exitosos L’oasi català i L’ascensor: l’arribada al poder dels altres catalans. Amb Toni Soler va escriure la biografia Roca, l’últim segon (1996). Guionista del documental El 23-F des de dins, guanyador d’un premi Ondas el 2001, i director de Barcelona: ciutadans en temps de guerra, sèrie emesa a BTV, premi Miramar de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona el 2006. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals. A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú també podeu trobar el seu assaig El 23-F a Catalunya.

No hi ha comentaris

‘A moon shaped pool’ de Radiohead

088055831Aquesta setmana podeu trobar com a novetat a l’espai de música de la Biblioteca A moon shaped pool, el novè àlbum d’estudi de la banda de rock britànica Radiohead.

+El 30 d’abril de 2016 va haver-hi fans que van reportar haver rebut fullets procedents de la banda per correu ordinari. En ells es mostraven els versos «Sing a song of sixpence that goes / Burn the Witch / We know where you live», juntament amb una fotografia abstracta de artwork en blanc i negre, i el símbol del grup.

L’1 de maig la banda va eliminar tota la informació dels seus comptes a Twitter i Facebook, així com de la seva pàgina oficial, que va quedar completament en blanc, generant nombrosos rumors sobre la sortida de l’àlbum.

El 3 de maig van publicar un nou tema, «Burn the Witch», al costat del seu corresponent videoclip i el 6 de maig van compartir el segon senzill, «Daydreaming».

Aquest mateix dia van anunciar que el nou àlbum es podria descarregar el 8 de maig a les 19.00h, hora anglesa, i estaria disponible en format físic el 17 de juny.

L’àlbum va obtenir una bona rebuda per part de la crítica i es va convertir en el sisè àlbum de Radiohead a ser número 1 a Regne Unit.

Radiohead va treballar en l’àlbum de forma intermitent des del final de la gira del seu anterior disc, The King of Limbs (2012). Va ser gravat en l’estudi La Fabrique de Saint-Rémy-de-Provence (sud de França) amb Nigel Godrich.

Inclou alguns temes escrits diversos anys abans: «Burn the Witch» va començar a compondre’s sobre el 2000, i «Present Tibi» és del 2008. A l’àlbum predominen els arranjaments per a cordes i cor de Jonny Greenwood, interpretats per la London Contemporary Orchestra.

radiohead-new-2

El disc, on l’ordre de les cançons segueix un estricte ordre alfabètic, es tanca amb una cançó d’amor que fa 20 anys que és en un calaix, sortint d’ell únicament per ser tocada de tant en tant en directe, arribant fins i tot a aparèixer en directe en el disc oficial ‘I Might Be Wrong‘, encara que sempre sense presentar-se en versió estudio.

Segons sembla, Thom Yorke, el cantant de la banda, s’ha separat de la seva esposa després de 23 anys i sens dubte ha fet bé a guardar-se per a aquest moment tan dur aquesta composició que acaba suplicant “per favor, no marxi”, doncs ara el seu nou significat es veu enriquit i més encara amb el seu preciós títol, el millor d’aquest senzill tema: ‘True Love Waits’.

Podreu trobar la resta de la seva discografia a les Biblioteques de Vilanova: Radiohead

Us deixem amb el videoclip de ‘Daydreaming’ dirigit pel cineasta Paul Thomas Anderson.

No hi ha comentaris

‘Historia de las series’ de Toni de la Torre

2528Aquesta setmana podreu trobar com a novetat a l’espai de cinema el llibre Historia de las series del crític de televisió Toni de la Torre.

Història de les sèries és un llibre sense precedents al nostre país, que traça l’evolució de les sèries en tota la seva complexitat. El llibre ofereix un recorregut panoràmic extraordinari sobre el desenvolupament de la ficció televisiva tant als Estats Units i Regne Unit, com a països europeus i de la resta del món, examinant la formació i evolució de la sèrie televisiva com a llenguatge narratiu i al mateix temps oferint el context industrial, social i polític, mentre s’analitzen tots els elements clau i els personatges que han contribuït al desenvolupament tècnic i artístic de les sèries.

Les ficcions experimentals de la televisió mecànica als anys 20 i 30; les produccions en directe dels 40; els programes d’antologies amb noms il3lustres com Paddy Chayfsky o Rod Serling als 50; la creació de l’oligopoli de les tres grans networks i el realisme social britànic de la BBC dels 60, les incursions televisives de directors de cinema europeu com Rainer Werner Fassbinder als 70; la formació de l’estructura serial moderna mitjançant la feina d’Steven Bochco i la resposta a la política de Margaret Thatcher a les sèries britàniques dels 80; Twin peaks i els primers fenòmens serials de culte dels 90; la revolució de l’HBO i la reivindicació de l’autoria del creador de les sèries com Los Soprano o The Wire a principis dels nou mil·leni; el procés de fragmentació del cable i la sublimació de l’art serial que suposa Breaking Bad; la revolució europea impulsada per les sèries de ficció nòrdiques i els nous rumbs que tomen les sèries com a noves formes de consum televisiu representades per plataformes com Netflix.

A la Biblioteca Armand Cardona fa temps que apostem per aquest format i al nostre espai de cinema podreu trobar un bon recull de les sèries que es comenten al llibre.

Podeu consultar els títols que tenim disponibles en aquesta petita guia de lectura: Un mon de sèries

IMG_20161215_195221

toni-de-la-torre-walter-whiteToni de la Torre és crític de sèries de televisió des de fa més de 10 anys, a la ràdio (El Món a RAC1), la televisió (Arucitys) i la premsa (La Vanguardia). També és professor de guió de sèries i membre del jurat dels premis Ondas.

Durant la seva carrera ha escrit diversos llibres sobre sèries que han estat traduïts i publicats a diversos països com J.J.Abrams, la teoría de la caja; Series de culto o La vida según Sheldon, sobre el particular protagonista de la comèdia The Big Bang Theory.

Us deixem amb una entrevista a l’autor on explica algunes curiositats sobre el llibre.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »