Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per octubre, 2016

Años lentos, de Fernando Aramburu

Durant el mes de novembre el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la Años lentos, de Fernando Aramburu.

anos-lentosL’obra: Años lentos

Quan el jurat integrat per Juan Marsé, Almudena Grandes, Juan Gabriel Vásquez i Rafael Reig acorda per unanimitat atorgar el VII premi  Tusquets de novel·la 2012, a Fernando Aramburu per aquesta novel·la, valora “la narración dickensiana” d’una infància als anys seixanta al País Basc.
Años lentos “ofrece una brillante reflexión sobre cómo la vida se destila en una novela, la mediación y el trasvase entre recuerdo sentimental y memoria colectiva, en una escritura diàfana que, sin embargo, deja ver un fondo turbio de culpa en el marco de la historia reciente del País Basc”, indica el comunicat del jurat.
A la novel·la s’alternen fragments d’una llarga carta que, a proposta de l’autor, escriu Txiki Mendioroz, on narra la seva infantesa des que, als 8 anys, la seva mare, incapaç d’atendre els seus tres fills, l’envia a viure amb la família de la seva germana a Sant Sebastián. Aquests fragments de la narració de Mendioroz s’alternen amb una sèrie de notes en què Aramburu, com a autor, introdueix elements diferents: retrats de personatges, escenes possibles, descripcions de llocs i altres aspectes que no figuren al relat principal.librillo
Li toca al lector de construir un tercer i definitiu relat amb la fusió dels dos anteriors.
Años lentos és una novel·la important que pot introduir un autor també important, amb un llenguatge brillant i nítid al servei d’unes històries humanes i amb un gran contingut històric.

L’autor: Fernando Aramburu

fernando aramburuNeix a Sant Sebastià, l’any 1959.
Malgrat que els seus pares són obrers, estudia Filologia Hispànica a la Universitat de Saragossa i participa a la creació, i n’és integrant, del Grup Cloc. El Grup, que s’anomena Grup Cloc de ARTE I DESARTE, edita una revista i entre els anys 1978 i 1981 intervé en la vida cultural del País Basc, Navarra i Madrid amb propostes de tipus surrealistes i dadaistes on es barregen la poesia, la contracultura i el sentit de l’humor.
Aramburu, que manifesta admiració per autors tan diversos com Albert Camus, Fedor Dostoievski, Fray Luis de León, Franz Kafka, Luís de Góngora i viaje claraCharles Dickens, publica en primer lloc un llibre de poemes Ave sombra, el 1981, seguit de El librillo, textos poètics per a nens.
Des de l’any 85, i casat amb una alemanya, viu a Hannover, on treballa com a professor d’espanyol.
La seva primera novel·la, guardonada amb el Premio Ramón Gómez de la Serna, és Fuegos con limón (1996). Més tard apareixen Los ojos vacíos (2000), primer volum de la trilogia de Antibula, completada amb Bami sin sombra avidas(2005) i La gran Marivián (2013).
Altres novel·les d’aquest autor són El trompetista del Utopía (2003), Viaje con Clara por Alemania (2010), O Años lentos (2012), que guanyà el Premio Tusquets de novel·la. patria
Altres títols remarcables són Los peces de la amargura(2006), sobre les víctimes d’ETA, guardonat amb el Premio Mario Vargas Llosa, el de la Real Academia de la Lengua i el Premio Dulce Chacón.
Amb la novel·la d’humor Ávidas pretensiones (2014), guanya el premi Biblioteca Breve i un any després publica Las letras entornadas (2015), un diàleg sobre literatura que porta a la invitació als plaers de la vida.
El seu últim llibre, Patria (2016) està tenint una gran acceptació per part de la crítica i dels lectors.
Cal remarcar, també, entre d’altres títols, la novel·la infantil Historia de un piojo llamado Matías (2004).

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu d’altres obres d’aquest autor.

No hi ha comentaris

‘El paraíso perdido’ de Pablo Auladell, Premi Nacional de Còmic

AuladellNi més ni menys que traslladar al còmic El paraíso perdido de John Milton, 10.000 versos èpics i rotunds que expliquen el pols bíblic entre Llucifer, l’àngel caigut, i el mateix Déu.

Aquesta és la gesta que a l’autor de còmics i il·lustrador Pablo Auladell li ha valgut el Premi Nacional de Còmic 2016. El jurat ha triat El Paraíso perdido “pel gran valor artístic i la força visual inspirada per la intemporal visió de Milton, el seu tractament del color, l’ús original de la iconografia i la narrativa que aconsegueix al mateix temps ser arquetípica i plenament actual”.

El Premi Nacional del Còmic és un guardó que el Ministeri de Cultura d’Espanya atorga anualment des del 2007, com a part dels Premis Nacionals. Està dotat amb una quantia de 20.000 euros i distingeix al millor còmic d’autor espanyol publicat al país durant l’any anterior al lliurament del guardó, en qualsevol de les llengües cooficials. És el més prestigiós dels premis de còmic que es lliuren a Espanya.

Auladell ha emprat tres anys de treball en aquesta obra i suportar un sense fi de vaivens editorials fins que finalment l’editorial Sexto Piso la va publicar el 2015.

ICULT El paraiso perdido  de Pablo Auladell

Encara que el aclaparador poema èpic de Milton sigui molt narratiu, l’aposta del dibuixant era traslladar la música original i la potència poètica del text a les imatges. “No volia que els dibuixos es limitessin a il·lustrar, de fet, hi ha moltes vinyetes sense text. Així que les imatges havien de ser solemnes perquè es tracta d’éssers superiors parlant a l’humà”, ha dit l’autor.

636131849676612191_NoticiaAmpliadaPablo Auladell (Alacant, 1972) és un reconegut il·lustrador espanyol que desenvolupa el seu treball en l’àmbit editorial. Guanyador del Premi del Ministeri de Cultura a les Millors Il·lustracions de Llibres Infantils i Juvenils en 2005 i del Premi a l’Autor Revelació al Saló del Còmic de Barcelona del 2006 per La Torre Blanca (Ed.de Ponent).

Auladell és també professor del màster Ars in Fabula i de l’AIF Summer School de Macerata (Italia). Ha il·lustrat una trentena d’àlbums, novel·les i còmics, i la seva obra s’ha exposat a Barcelona, Madrid, Roma, Bolonya i Ginebra.
Entre les últimes publicacions d’Auladell destaquen La feria abandonada (2013), La leyenda del Santo Bebedor (2014) i La puerta de los pájaros (2015).

Podeu trobar aquesta i altres obres de l’autor a la còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona: Pablo Auladell

Us deixem amb un vídeo del mateix autor sobre una pàgina de l’obra.

No hi ha comentaris

Traficants d’ànimes

portada  Gustau Nerín (Barcelona, 1968) és antropòleg, especialitzat en l’estudi del colonialisme a l’Àfrica. Doctor per la Universitat de Barcelona, ha estat professor a la Universitat de Guinea Nacional, de Guinea Equatorial, i de la Universitat Paul Valéry, de Mont-real (Quebec). Ara torna a viure a Catalunya, després d’anys de viure a Guinea i al Brasil. És un dels antropòlegs més prolífics del país i, per més que sembli estrany, no és professor de cap universitat catalana. Nerín fa vint anys que elabora estudis sobre Guinea Equatorial i ha escrit llibres d’èxit, com Blanco bueno busca negro pobre: crítica de la cooperación y las ONG (2011) i L’antropòleg a l’olla (2010). Ara ha escrit Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica (Pòrtic, 2015), que és el llibre que us presentem avui.

Gustau Nerín ha aconseguit posar al descobert l’activitat dels negrers espanyols a la costa africana durant el segle XIX. Entre els negrers, hi havia homes de Cadis, de Màlaga i de Santander, però també de l’Escala, de Sant Feliu de Guíxols, de Vilanova i, sobretot, de Maó.

blanco buenoLa majoria procedien de riques famílies de mercaders o antropolegde capitans de vaixell, però també n’hi havia que eren mariners abandonats pels seus patrons a la costa africana, o fins i tot algun que compaginava el tràfic d’esclaus amb la pirateria. Aquests factors negrers compraven els esclaus a baix preu a la costa africana i els guardaven empresonats en barracots abans d’embarcar-los cap a les plantacions de Cuba, Puerto Rico, Brasil, l’illa de la Reunió, etcètera.

 

Entre el 1514 i el 1866, arreu del món es van embarcar 10.203.657 esclaus i se’n van desembarcar 8.799.380. Per tant, durant la travessia un 15% van morir. Es desconeix quants homes, dones i nens van morir a les factories. Nerín assegura que hi ha documentació que detalla que, quan els esclaus sortien de la factoria, a vegades pesaven només 35 quilos. “Era un negoci a gran escala, era impossible que funcionés només amb segrestos i captures. Hi havia xarxes comercials en què estaven implicats molts africans.

 

 L’esclavitud ja existia abans de l’arribada dels europeus, gustauperò es va dinamitzar molt i va provocar més guerres per capturar esclaus”, diu.

Molts esclavistes van morir a la costa africana: de malària, de disenteria, en enfrontaments armats o, fins i tot, enverinats; uns pocs van quedar-se a l’Àfrica, i d’altres van retornar. Nerín deixa constància d’alguns negrers que van gaudir d’un gran reconeixement social al nostre país. Traficants d’ànimes documenta una realitat incòmoda i punyent sense la qual no s’entén ni la història d’Àfrica ni la nostre.

 

 

Aquestes son totes les obres de Gustau Nerín que trobareu a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

Club de cinema, Richard Linklater

 todosAquest dimarts dia 2 a les 18 hores torna el Club de Cinema de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, a càrrec del Cineclub Sala1, que a partir d’ara es farà el darrer dimarts de mes i on es comentarà la pel·lícula projectada el dimarts anterior, en aquest cas Anomalisa, de Charlie Kaufman i Duke Johnson.

En acabar, i al Teatre Principal es projectarà la pel·lícula Todos queremos algo, de Richard Linklater, autor també del guió.boyhood

Jake arriba a la Universitat de Texas a la seva esportiu, amb les finestretes baixades i la música a tot volum. Queden només uns dies perquè arrenqui el curs, però pensa aprofitar-los per coneixent noies, anant a festes i fent amics. Aquest és el punt de partida de la pel·lícula.

Seqüela espiritual de Dazed and Confused, ambientada en els anys 80. Els protagonistes, un grup de jugadors de beisbol a punt d’ingressar a la Universitat, són conscients que les obligacions de l’edat adulta són ja ineludibles.

antes del amanecerEl cinema de Richard Linklater va començar a imposar-se en certs cercles a partir de Boyhood (2014), la seva pel·lícula anterior, potser perquè revestia d’un caire respectable el que en gran part de la seva filmografia prèvia eren cròniques aparentment desenfadades sobre el que significa viure, moure, interactuar i pensar -en el sentit ampli de la paraula- a l’Amèrica contemporània.Antes_del_atardecer

En efecte, Linklater portava fent cinema des de mitjans dels 80, i entre altres coses era el responsable de la trilogia composta per Antes del amanecer (1995), Antes del atardecer (2004) i Antes del anochecer (2013), que seguia les aventures d’una parella -i d’un parell d’actors: Ethan Hawke i Julie Delpy- al llarg de vint anys de trobades i desencontres.

A_Scanner_DarklyPerò el nostre home també havia dirigit productes tan diferents a aquests com a Escuela de rock (2003) o Una pandilla de pelotes (2005), cinema de gènere, cinema d’adolescents, cinema d’esperit sèrie B que, en el fons, albergava les mateixes càrregues de profunditat: primer, una visió alternativa sobre el concepte americà de “comunitat”; i segon, una reformulació de l’estil clàssic filtrat per les noves onades europees dels 60 i el nou Hollywood dels 70.

En aquest sentit, Todos queremos algo és una mena de culminació, ja que combina magistralment l’arrel més popular del cinema de Linklater amb el seu propi revés, de manera que acaba reflexionant amb absoluta espontaneïtat no només sobre la història recent d’Amèrica sinó també sobre les seves maneres de representació cinematogràfics.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu A Scanner darkly, del mateix autor.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: The Leftovers

The-Leftovers-2014Un cop més arriba la tardor i l’espai de cinema de la Biblioteca Armand Cardona comença una nova temporada de novetats en sèries de televisió.

Aquesta setmana trobareu la primera temporada de la sèrie The Leftovers,  creada per Damon Lindelof i Tom Perrotta per al canal HBO. Està basada en la novel·la de Perrotta del mateix títol, que també trobareu a la secció de novel·la de la Biblioteca.

Lindelof va ser un dels creadors, productors i guionistes de la sèrie Perdidos, una de les sèries que va fer que la ficció televisiva resorgís amb més força que mai als Estats Units.

CapturaLa sèrie està protagonitzada per Justin Theroux, Amy Brenneman, Christopher Eccleston, Liv Tyler i Chris Zylka, i va ser estrenada el 29 de juny de 2014 a Estats Units. A Espanya va ser estrenada el 30 de juny de 2014 per Canal+ Series.

El 13 d’agost de 2014, HBO va anunciar la renovació de la sèrie per a una segona temporada. El 10 de desembre de 2015, es va donar a conèixer que la sèrie va ser renovada per a una tercera i última temporada.

La trama de la sèrie s’inicia tres anys després que milions de persones hagin desaparegut de la Terra de cop i volta. Sense avís. Sense motiu.

Alguns dels que queden hi busquen explicacions científiques, però els més fanàtics creuen que es tracta d’un esdeveniment religiós i proliferen tota mena de sectes.

En Kevin Garvey, l’home concret davant l’abstracció, procura mantenir una aparença de normalitat malgrat que la seva pròpia família s’està desintegrant: la seva dona s’ha unit al Residu Culpable, una secta local que traspua problemes, i el seu fill Tom segueix un profeta anomenat Sant Wayne.

Només queda la seva filla, la Jill; però ja no és la noia dolça que ell coneixia.

leftovers-1-590x324

Es tracta d’una historia coral que vol aprofundir més en el que senten i pensen els personatges davant aquest fenòmen estrany que no pas esbrinar que és el que ha passat amb els que han desaparegut.

Us deixem amb el tráiler d’aquesta primera temporada.

No hi ha comentaris

The Penguins: 5 anys a ritme de reggae per a tota la família!!!

250216111126_reggae_xics_barts_gr

The Penguins és una destacada formació de música moderna per als més petits que ha aconseguit reinventar i apropar a un nou públic el repertori infantil i tradicional clàssic català, mesclant-lo a través dels seus arranjaments de reggae i ska amb la música jamaicana.

Durant aquesta mitja dècada ha anat consolidant aquesta proposta i The Penguins han arribat a fer més de 150 concerts, han venut al voltant de 10.000 discs i gràcies a la seva progressió continua ofereixen un dels espectacles infantils més consolidats del país, que fins i tot ha estat guardonat amb el premi ARC com a millor espectacle per a públic familiar.

Cançons clàssiques com ara ‘El lleó no em fa por’, ‘El cuiner’, ‘El cargolet’, ‘El poll i la puça’, ‘El gripau blau’, ‘La fera ferotge’, ‘Marrameu torra castanyes’, ‘Pere Gallarí’, ‘Una mosca volava per la llum’….ressonen amb més ritme i força que mai a través de The Penguins, ja que les versions d’aquestes peces infantils populars i cançons d’autor estan passades pel sedàs dels ritmes jamaicans.

14158906329811-0-680x276

Però The Penguins és molt més que un grup de música familiar, és un projecte pedagògic. Sota la iniciativa del guitarrista del grup, Oriol Serna, llicenciat en Magisteri Musical i professor a l’escola municipal de música de Sant Esteve Ses Rovires. El seu objectiu es primar i prioritzar la qualitat i l’educació musical amb la voluntat de transmetre un estil de música al més petits i, al mateix temps, enriquir la seva trajectòria personal com a banda i com a músics.

Es tracta d’una proposta apta a totes les edats on, a banda de l’assistència a un concert, es podran descobrir els diferents instruments que componen el conjunt (corda, vent i percussió), cantar, descobrir alguns dels secrets dels ritmes caribenys i, fins i tot ballar!

The Penguins és una formació d’onze músics, nascuda a Sant Feliu de Llobregat. Tenen un ampli bagatge musical, doncs van començar la seva aventura musical tocant música jamaicana per un públic més adult.

El grup actua aquest diumenge 23 d’octubre a l’Auditori Eduard Toldrà per presentar el seu darrer treball, un CD commemoratiu dels cinc anys de trajectòria com a banda de música familiar.

Trobareu els seus discos a les Biblioteques de Vilanova: The Penguins – Reggae per xics

No us els perdeu! Us deixem amb el videoclip de la cançó ‘La Mosca’.

No hi ha comentaris

Armand Cardona cartellista

cartell itsmesDel 14 d’octubre al 16 de novembre a Ismes Galeria d’Art podeu gaudir de l’exposició Armand Cardona Torrandell – Cartellista.
En aquest enllaç podeu veure i descarregar-vos cartells realitzats pel pintor Armand Cardona Torrandell: exposicions, escenografies, actes commemoratius, etc. i que trobareu a la Biblioteca que porta el seu nom.

 
La Biblioteca Armand Cardona Torrandell és dipositaria de la biblioteca personal del pintor per la cessió que el juny de 2005 va fer la família. Segons el conveni de cessió dels 4.246 documents que formen la col·lecció, tots poden ser consultats, quedant exclosos de préstec aquells documents que pel seu valor bibliogràfic, de testimoni personal i artístic, o pel seu estat físic, requereixen una cura especial. Seguint aquestes premisses, del total dels volums catalogats, el 71.5% estan exclosos de préstec per les seves característiques documentals.
El divendres 28 cartell llarcd’octubre a les 19 hores al Centre d’Art Contemporani La Sala s’inaugurarà l’exposició Armand Cardona Torrandell. L’etapa informalista (1960-1962) a càrrec de Bernat Puigdollers, crític d’art.
cartell 1Entre 1960 i 1962, Armand Cardona Torrandell va orientar la seva pintura a l’informalisme, una de les tendències de l’avantguarda internacional manifestada  després de la Segona Guerra Mundial. Potser es pot dir, amb més precisió, que hi experimentà.
L’exposició presenta una selecció d’obres d’aquests anys, amb algunes dels períodes immediatament anterior i posterior, on es podrà veure com s’introdueix progressivament en l’Informalisme i com el va deixant per entrar en una nova figuració, mantenint continuïtat en la seva trajectòria.
Les obres que es mostren pertanyen totes a col·leccions de Vilanova, amb una aportació important de la família de l’artista.
cartell 2Aquesta exposició romandrà oberta fins el 8 de gener de 2017, amb nombroses activitats complementàries:
-    Visita comentada a l’exposició a càrrec d`Àlex Cardona, membre de l’associació Cultural Armand Cardona Torrandell i nebot de l’artista. Diumenge 27 de novembre a les 12h.
-    Visites comentades per a grups amb reserva prèvia.
-    Visites comentades per a grups escolars amb reserva prèvia

No hi ha comentaris

Copa Lotus i Pares a l’Auditori

Aquest dissabte 22 d’octubre actuaran a l’Auditori Eduard Toldrà els grups vilanovins Copa Lotus i Pares, a les 21 hores. Ens presentaran els seus últims treballs, Batxillerat nocturn i De sota els pins, respectivament.

Aquest concert forma part del Projecte de Suport a la Creació impulsat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Segons ens diu la mateixa Regidora, el Programa de Suport a la Creació “vol vetllar per les realitzacions d’artistes i professionals locals i comarcals, tant els que ja tenen trajectòria com els joves creadors o amb un format innovador que inclogui un cert risc creatiu”. Així doncs, la seva raó de ser és donar suport en el procés de creació, producció, exhibició, difusió i promoció dels projectes visuals i escènics d’autoria local i comarcal, fomentar els nous formats i les noves tendències, generar nous públics i crear sinèrgies entre l’àmbit professional i l’àmbit social, en el teatre, la música, la dansa i les arts visuals.

copa lotusEls Copa Lotus ens presentaran el seu últim àlbum Batxillerat nocturn, que molt properament estarà a la vostra disposició a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat. Aquest disc, enregistrat pel productor Paco Loco a cavall entre el Penedès i el Puerto de Santa María (Cadis), segons el grup, suposa un canvi sonor i estilístic en la seva carrera. Copa Lotus es presenten més elèctrics que mai sense renunciar a les arrels americanes però abraçant-se de ple al rock alternatiu.
Per l’ocasió, comptaran amb la complicitat dels músics Guillem Callejón i Eduard Gener, que faran créixer l’aposta en directe, així com altres convidats de luxe que garantiran una nit divertida i moixó fogueremocionant, plena de sorpreses. Un any després de publicar la seva primera referència El Moixó Foguer, el quartet ha tocat a diferents punts de l’Estat i ha visitat festivals com el MMVV, l’Acústica de Figueres, la FiM de Vila-Seva, el BAM o d’altres més nostrats com el Vida Festival.
Copa Lotus serà els dies 20 i 21 d’octubre a l’Auditori Eduard Toldrà, fent una estada tècnica. I el dissabte oferiran un concert acurat on la banda, amb aquests músics complementaris i col·laboracions especials, es vestirà de llarg per oferir un espectacle únic i irrepetible aprofitant que juguen a casa.

D’altre banda, el projecte inicial del vilanoví paresDavid Espinola va transitar de forma natural cap a un projecte de grup, Pares, al qual es van incorporar d’altres coneguts de l’òrbita del músic, antics companys de viatge i habituals de l’escena a casa nostre com Danny R. del Moral (Suite Momo) al baix, Jordi Contreras (The Bongo Experience) als teclats i Lluis Vidal i Marc Grau Jr (Los Rotos), Bateria i Guitarra respectivament.
Pares es defineixen com una formació lliure d’etiquetatge, una banda d’influències folk i rock, de tradició psicodèlica, a vegades intimista i a vegades atacant amb voracitat riffs i juganeres harmonies vocals. I ens presenten el seu últim disc De sota els pins.

No hi ha comentaris

Dia de les escriptores

FOTO.Mujeres-escritoras

El Dia de les Escriptores és una celebració, de caràcter anual que es convoca el dilluns següent a la data del 15 d’octubre, en commemoració de la data de la mort de l’escriptora Santa Teresa de Jesús.

Aquesta commemoració va sorgir per iniciativa de la Biblioteca Nacional d’Espanya, l’Associació Clàssiques i Modernes i la Federació Espanyola de Dones Directives (FEDEPE) per recuperar el llegat de les dones escriptores, fer visible el seu treball en la literatura i combatre la discriminació que han sofert al llarg de la història.

bronteAl segle XIX, gran part de les dones escriptores havien de publicar amb un pseudònim d’home per ser preses seriosament. Émily Brontë i les seves germanes en van ser una mostra manifesta. La novel·la Cims borrascosos va ser publicada sota el pseudònim d’Ellis Bell, ja que cap editor s’atrevia a publicar, perquè consideraven que les dones només escrivien novel·les romàntiques. Al segle XX, s’inicia amb un canvi de tendència amb la pionera Virginia Woolf que comença el 1905 a escriure per al suplement literari del The Times i el 1915 publica la seva primera novel·la, o Marguerite Yourcenar, qui va publicar la seva primera novel·la el 1929.

woolfTanmateix aquests fets produeixen pocs avanços significatius, tal com assenyala Laura Freixas, presidenta de Clàssiques i Modernes, explicant el motiu de la commemoració: «Encara que les escriptores tinguin bones crítiques en els llançaments de les novel·les, en els rànquings amb els millors llibres que es fan a final de cada any, les dones no hi són.

Tot i que hi ha moltes escriptores amb èxit a Espanya el Premi Nacional de Narrativa el vaguanyar una dona, Carme Riera per última vegada el 1995. Portem vint-i-un anys en què cada any se l’emporta un home».

El premi més important de literatura en llengua castellana, el Premi Cervantes, només s’ha concedit en quatre dècades, des de la seva institució el 1976 a 2016, a quatre dones: María Zambrano (1988), Dulce María Loynaz (1992) Ana María Matute (2010) i Elena Poniatowska (2013) davant de trenta-set homes, i el Premi Nobel de Literatura des de la seva creació el 1901 fins al 2016, ha premiat setze dones davant de noranta-nou homes.

zambrano dulce 23079_I_ana-maria-matute 22 Elena-Poniatowska_foto1

Enguany és el primer any que es celebra i, a Catalunya les activitats al voltant d’aquest dia estan coordinades per l’Observatori  Cultural de Gènere. Entre els actes que tindran lloc avui, destaquem el que se celebra a les 20h a la Biblioteca de Catalunya. Es tracta d’una lectura continuada de textos escrits per dones. Hi participaran escriptores catalanes com Imma Monsó, Maria Barbal, Gemma Lienas, Najat el Hachmi o Ester Xargay, entre d’altres.

En acte hi col·laboren la Institució de les Lletres Catalanes i l’Associació d’escriptors en llengua catalana. Simultaniament tindran lloc actes similars a les Biblioteques Públiques de Tarragona, Girona i Lleida i a altres biblioteques d’arreu de l’Estat.

L’altre acte destacat de la setmana és la Viquimarató del Dia de les Escriptores. Es tracta d’un una activitat emmarcada dins del Projecte Viquidones del grup de treball Espai Viquidones de la UPF. L’objectiu és millorar la presència de les dones vinculades amb l’escripturaː escriptores, traductores, impressores, editores, etc., a la Viquipèdia ampliant i creant els seus articles.

Té com a finalitat crear i millorar entrades en llengua catalana, i d’altra banda també és una oportunitat per difondre en l’àmbit internacional els articles de la Viquipèdia catalana, com per exemple ampliant i/o traduint al màxim nombre de llengües les biografies de dones guanyadores del Premi Sant Jordi de novel·la, així com enriquir la Viquipèdia catalana incorporant-hi escriptores en altres llengües.

gemmalienas_012 Maria-Barbal monso Najat Hachmi riera

Aquesta Viquimarató tindrà lloc el proper dissabte 22 d’octubre de les 10 a les 13h a la seu de l’Ateneu Barcelonés.

Des de les Biblioteques de Vilanova ens agradaria reivindicar a dues autores locals: Mercè Foradada i Teresa Costa-Agramunt, les escriptores que pertanyen al projecte De Capçalera. Un programa conjunt de la ILC amb el servei de biblioteques de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de les Dones per establir lligams estables entre un escriptor/a i una biblioteca que sigui de referència.

La Mercè Foradada és l’escriptora De Capçalera de la Biblioteca Armand Cardona i la Teresa Costa-Agramunt de la Biblioteca Joan Oliva.

Us deixem amb un vídeo de la conferència que la Mercè Foradada va donar a la Biblioteca Armand Cardona sobre el seu darrer llibre ‘Estimades Zambrano’.

No hi ha comentaris

La invenció dels càtars

portadaAvui us presentem el llibre La invenció dels càtars, La veritable història dels Bons Homes a Catalunya.
Al voltant dels càtars s’ha fabricat una imatge que té poc a veure amb la realitat. El mite ha crescut sense rigor històric i avui dia aquesta imatge domina la gran majoria de llibres, des de l’assaig als best-sellers i la ciència ficció, i fins tot no és difícil trobar algun programa televisiu o radiofònic que hi faci referència.
Aquest llibre vol ser una història dels càtars a Catalunya a través dels seus documents, fonts i testimonis, els quals ens apropen a la vivència d’homes i dones que van creure en la reforma del cristianisme. La seva proposta va desencadenar la reacció ferotge del poder eclesiàstic i polític i el catarisme va ser condemnat. La conseqüència immediata va ser la creació de la Inquisició i la instauració dels mecanismes repressius que, a partir de llavors, van castigar tothom que s’allunyés del dogma catòlic. Així, els càtars van acabar condemnats per heretges i perseguits arreu d’Europa.
La persecució dels càtars per part del poder eclesiàstic va ser tan ferotge que pràcticament el seu llegat va desaparèixer. El seu únic patrimoni, la paraula, va ser oblidat. I, amb el temps, es va anar fabricant una imatge molt distorsionada sobre qui van ser o què predicaven. El filòsof i historiador Sergi Grau ha dedicat anys a investigar els càtars. Ha fet recerca a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a la Biblioteca Nacional de França, a la Biblioteca Apostòlica Vaticana i a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid, entre d’altres.catars
“L’Església catòlica temia els càtars perquè temia la dissidència, perseguia tothom que s’escapava del dogma oficial”, detalla Grau. Els càtars no només qüestionaven el missatge de l’Església sinó que proposaven una ruptura radical. Com els catòlics, creien que hi havia una única divinitat i dues creacions, una de bona i una altra de dolenta. “El problema és que atribuïen la creació bona al déu del Nou Testament, al qual anomenaven payre sant, i la dolenta a un altre déu, el déu estrany, que associaven al diable i a la divinitat del Vell Testament”, explica l’autor.
Però, què en sabem realment dels càtars? Eren vegetarians? Místics? Creien en la reencarnació? Quants n’hi va haver a Catalunya? Quines rutes seguien? Tenien el Grial? I els templers? Quins eren els seus preceptes?
Un llibre per descobrir la veritable naturalesa dels Bons Homes i la persecució a què han estat sotmesos a través dels segles.
sergi grau Sergi Grau Torras. Nascut a Terrassa el 1978, és doctor en Filosofia i llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre de l’Institut d’Estudis Medievals i s’ha dedicat a la recerca sobre el metge i reformador espiritual Arnau de Vilanova. També és autor de diversos llibres i articles sobre els càtars i recentment ha coordinat el dos volums de L’herètica pravitat a la Corona d’Aragó: Documents sobre càtars, valdesos i altres heretges (1155-1324), publicats per la Fundació Noguera (2015). També s’ha dedicat a la gestió cultural i actualment forma part de l’equip de Jordi Savall a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, on fa recerca històrica sobre els projectes musicals, la dramatúrgia i el desenvolupament institucional.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més informació sobre els càtars.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »