Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per juny, 2016

Beat Attitude. Antologia de mujeres poetas de la generación beat.

 

Diane di Prima en un recital de poesia

Diane di Prima en un recital de poesia

La generació beat va ser un moviment social i literari que va sotragar la societat nord-americana als anys cinquanta. El terme beat prové de “beaten down” (derrotat), reflectint la desesperació d’una societat afectada per la depressió econòmica, la Segona Guerra Mundial i l’amenaça de la bomba atòmica. Representà una nova manera d’entendre la vida, de rebutjar els conformismes socials, d’obrir la ment i el pensament a noves finestres de percepció.

portadaEls membres d’aquesta generació varen llançar-se a la carretera cap a enlloc en actuacions desastroses, i udolant a la nit als joves nord-americans dels anys 50. Rodamóns del dharma, frenètics amants del jazz i la benzidrina, desencantats fugitius al gran sud -Mèxic, Marroc, Índia-, pioners de la contracultura zen i la llibertat sexual …

Allen Ginsberg, Jack Kerouac, William Burroughs, Gregory Corso, Lawrence Ferlinghetti, Bob Kaufman, Gary Snyder … cap nom femení? Sí. Va haver-hi dones. Relegades a un segon o tercer pla per un cànon crític que, fins i tot en els nostres dies, segueix mitificant a les figures masculines del moviment, les escriptores de la generació beat no es van limitar a ser meres amants, esposes o amigues: també van ser escriptores prolífiques que, en nombroses ocasions, no van obtenir el suficient reconeixement.

Poc sabem d’elles a la realitat literària espanyola i hispanoamericana. El llibre que us presentem avui, Beat Attitude. Antologia de mujeres poetas de la generación beat seleccionada i traduïda per Annalisa Marí Pegrum, ve a cobrir, en bona mesura, aquest buit amb una dissecció que inclou els poemes de Cowen, Joanne Kyger, Lenore Kandel, Diane di Prima, Denise Levertov, Ruth Weiss, Janine Pommy Vega, Hettie Jones, Anne Waldman i Mary Norbert Korte.

Segons l’autora, “durant els 50 i començaments dels 60, les coses no pintaven molt bé si eres dona. Fins i tot Sylvia Plath parla de tot això. Tenir casa, tenir fills, cuinar, ser amable Annalisa Mari Pegrumamb els amics del marit, totes aquestes coses”. Gary Snider deia sentir-se desconcertat davant les dones que escrivien: ‘Si bé podia comprendre la psicologia dels poetes homes, desconeixia el que passava en la psique de les poetes dones’, deia. els homes no les consideraven com boges; apreciaven la seva companyia i d’alguna manera, les necessitaven. però no podien comprendre que volguessin viatjar, o tenir el mateix tipus d’experiències que ells, i en la seva obra es pot llegir aquesta frustració de ser dona i voler volar però tenir les ales tallades“.

En què es distingeix la seva poesia de la dels homes? Segons Pegrum, “en general parlen del mateix que els homes: l’espiritualitat, les filosofies orientals, l’alteració de la consciència, el jazz, l’escriptura automàtica, viatges, reivindicació social i política …, però observem temes nous: menstruació, parts, avortaments, fills, frustració d’estar a un costat de la carretera, invisibilitat, l’espera, i la presència del domèstic. Cal dir que, confinades a l’espai domèstic pels seus companys de generació, desenvolupen una interessant escriptura dins de la casa i converteixen el domèstic a tema literari que amb prou feines es troba entre els homes“.

Si us interessa el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més informació sobre la generació beat.

No hi ha comentaris

‘Tchindas’ de Pablo García Pérez de Lara i Marc Serena

TCHINDAS_poster1-ENGA l’illa caboverdiana de Sao Vicente, el Carnestoltes transforma els dies, les nits, els carrers i les vides dels seus 76.000 habitants. Durant tres setmanes, només importen les carrosses, els vestits i la música de la festa més gran de l’any.

A Mindelo, qui encapçala l’organització de l’esdeveniment és Tchinda Andrade, que de dia cuina i ven bunyols brasilers i de nit regenta un diminut bar enclaustrat a la seva pròpia casa. Ella decideix les músiques, les cançons i les coreografies. Té caràcter, però el poble sencer l’adora. Fins i tot els nens i nenes, que durant la preparació del Carnestoltes passen gairebé totes les tardes amb ella i les seves amigues, Elvis, Edinha i Sabrina, preparant els balls.

Tchindas ens narra, amb veracitat i claredat, la vida de tres amigues que preparen amb nervis i emoció el Carnestoltes. Escoltant crioll caboverdià i música de Cesária Évora, descobrim a Tchinda, que en 1998 va explicar a un diari local que va néixer home però se sent dona, i a Elvis, que està còmode vestit tant d’home com de dona. És modista i dissenya els vestits de la festa amb l’ajut de l’Edinha, dolça i coqueta, a la qual veiem desfilar feliç pels carrers de Mindelo mitjà nua empastifada amb purpurina.

Al seu poble tothom coneix el protagonista i les seves amigues com Tchindas i les respectes i estimen tal com són.

03-Tchindas1

pablo_marcMarc Serena (Manresa,1983) és periodista i autor del blog La volta dels 25, que va ser distingit per la guia Lonely Planet com el millor blog del món de viatges en llengua no anglesa. El blog es va convertir més endavant en un llibre homònim. És també l’autor del llibre Això no és africà! Del Caire a Ciutat del Cap a través dels amors prohibits (RBA 2013), sobre la situació social i legal de la sexualitat no majoritària (homosexualitat,transsexualitat, transvestisme, intersexualitat…) arreu de l’Àfrica.

En Marc va conèixer Cap Verd durant aquest viatge i va quedar tan colpit per la història de Tchinda Andrade que va decidir, tornar amb el seu amic i director de cinema Pablo Garcia Pérez de Lara (Barcelona, 1970), que compta amb una llarga experiència al terreny audiovisual.

Tchindas, que ha rebut el premi del jurat en el festival Outfest de Los Angeles i al Reeling de Chicago, es va estrenar gairebé alhora a la 39ª edició de la Mostra de Sao Paulo de Brasil i a la 60ª edició de la Seminci, la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid. També ha estat seleccionada en el festival In-Edit de Barcelona, el festival MiradasDoc de Canàries i LesGaisCineMad de Madrid.

El Club de cinema s’acomiada durant l’estiu però ens tornarem a trobar a l’octubre.

Bones vacances!

No hi ha comentaris

Limbo

El mes de juliol el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la de l’escriptora italiana Melania G. Mazzucco Limbo.

L’obra: Limbo
Maquetación 1Aquesta novel·la és alhora una denúncia de les contradiccions de l’aparentment acció humanitària a Afganistan i un relat intimista de lluita per recuperar una vida i un passat d’una dona jove que hi va participar. Una història èpica i lírica d’amor i de guerra.
Manuela Paris és una jove suboficial de l’exèrcit italià destinada a una missió a l’Afganistan. En el seu decurs cau greument ferida en una acció en què perd la seva tropa. Quan torna al seu poble natal, Ladíspoli, per a mirar de recuperar-se de les ferides físiques i de les morals, presa del sentiment de culpa per haver sobreviscut mentre els seus homes morien.
Una part de la novel·la, escrita en primera persona, està formada pels records de l’estada a Afganistan, sota el títol de Homework, ja que es tracta d’una mena de deures imposats pel metge per tal d’ajudar-la a superar el trauma moral; l’altra, escrita en tercera persona i titulada Live, relata el retorn de Manuela a la seva llar, a la seva complicada família i la trobada amb un misteriós personatge que podria ajudar-la en el difícil camí del retorn a la Vida.
Limbo, escrita amb l’evident intenció de fer reflexionar ja no tant sobre la brutalitat de la guerra, com sobre les conseqüències físiques i psíquiques dels que s’hi ha vist embolicats, encara que sigui voluntàriament, és dura pel que relata i pel dolor dels seus protagonistes, però resulta emocionant i molt motivadora.
A destacar l’interès dels temes que proposa, y la valoració del sentit del compromís i de com els sentiments poden ser elements de redempció de tots els homes i les dones que, fruit de diverses circumstàncies de la seva vida, viuen transitòriament o permanentment als llimbs.
En diu el crític D. Gigliolo, del Corriere della Sera: “Limbo és una festa dels cinc sentits: colors, olors, sons, sensacions tàctils s’entrelliguen amb records i pensaments amb una naturalitat que es tradueix, òbviament, en un resultat artístic”

L’autora: Melania G. Mazzucco
Nascuda a Roma, l’any 1966, filla de Roberto Mazzuco, també escriptor, va estudiar al Liceu Mamiani i es llicencià el 1992 en Història Moderna i Contemporània de la Literatura Italiana a la Universitat La Sapienza, de Roma.
Entre el 1988 i el 1990 havia assistit al Centre Experimental de Cinematografia de Roma i s’havia graduat en escriptura de guions, així com havia participat en diversos cursos de muntatge, vestuari, i fotografia. mazzucco
Entre 1995 i 2002 col·labora amb l’Enciclopèdia Trecanni com a editora de la secció de Literatura i Espectacles. L’any 1995 escriu, juntament amb Luigi Guarnieri Una pàl·lida felicitat. Un any a la vida de Giovanni Pascoli, que guanya el concurs per a obres teatrals inèdites i que és produïda pel teatre Stabiles di Torino. Aquesta obra és reconeguda, en estrenar-se, el 1996, amb la medalla d’Or com a la millor obra dramàtica italiana.
El mateix any, publica la seva primera novel·la, El beso de la medusa, que és finalista del premi Strega. Des d’aleshores, se succeeixen els títols: La sala de Baltus (1998), Ella tan amada (2000), biografia de l’escriptora Annemarie Schwarzenbach, i guanyadora dels premis Napoli i Vittorini, Vida (2003), història novel·lada de la seva família i guanyadora del premi Strega, Un dia perfecto (2005), La llarga espera de l’àngel (2008), biografia novel·lada de Tintoretto, Limbo (2012), premi Elsa Morente i Tal como eres (2013).
Melania G. Mazzucco és considerada com una de les més brillants escriptores italianes que, a més de novel·les, escriu assaigs i guions cinematogràfics, teatrals i radiofònics i que col·labora a diversos periòdics amb reportatges de viatges.
Diu d’ella la crítica: “La magnífica, flexible i zigzaguejant prosa de Mazzucco acredita en el lector la seguretat d’estar davant d’un dels talents més prodigiosos de la novel·lística actual” (Francisco Solano. El País).

No hi ha comentaris

Vida Festival

2000x1334_Escenari+catala

Aquest cap de setmana es celebra a la nostra ciutat la tercera edició del VIDA Festival.

EL Festival comença dijous dia 30 amb l’obertura de portes a la Masia d’en Cabanyes i les actuacions als espais ‘El Vaixell’ i ‘La Cabana’ dels grups Lois, Extraperlo, Belako, Zulu Zulu i els vilanovins Mareta Bufona.

El divendres dia 1 de juliol serà el dia fort a La Masia d’en Cabanyes amb les actuacions a l’escenari Estrella Damm de Wilco, Manel i Delorean.

Pels escenaris ‘La Masia’, ‘El Vaixell’, ‘La Cabana’ i ‘La Cova’ passaran artistes com Inspira, Villagers, Tríangulo de amor bizarro, Kiko Veneno, els vilanovins Biscuit, The New Raemon o Za!

Dissabte dia 2 de juliol al matí serà el moment dels concerts a La Daurada Beach Club. Als dos escenaris preparats actuaran grups com Trau, Bearoid o Le Parody.

A la tarda tornarà a obrir portes la Masia per rebre la resta dels caps de cartell: The Divine Comedy, Kula Shaker i !!! (Chk Chk Chk). Els altres escenaris acolliran els concerts de bandes com Nacho Umbert, Perro, Doble Pletina o Joe Crepúsculo entre d’altres.

spotify

El Festival va guanyar el Premi Fest al Millor Festival estatal de Format Mitjà. Aquest nou concepte de festival engloba en un únic esdeveniment diferents disciplines artístiques, amb la música com a nexe d’unió.

Grans noms nacionals i internacionals configuren una línia artística diferenciada i adaptada a l’entorn. El VIDA, Festival Internacional de Vilanova i la Geltrú, no vol ser únicament sinònim d’exquisidesa artística sinó que també vol fer gala de valors com el respecte a les persones, al medi ambient i a l’economia local.

Per aquest motiu el VIDA torna a apostar pel Vida Market, on trobarem una gran varietat de marques creatives amb identitat pròpia que donin importància a valors com el disseny, el fet a mà i la contemporaneïtat del producte. I un any més torna també el Vida Bikes, és a dir, promoure que els desplaçaments entre els diversos espais del Festival es facin amb bicicleta, la manera més fàcil, sana, ecològica i sostenible de gaudir del festival. Es farà una rua en bicicleta pels diversos espais de l’esdeveniment i de la ciutat i també hi haurà un servei de lloguer i pàrquing de bicicletes.

bikes baixa

I per incidir en l’aspecte familiar de la ciutat i del festival a la Masia d’en Cabanyes també hi haurà un lloc pels més petits, El Niu, la zona ideal per fomentar la interacció entre grans i petits experimentant, aprenent i jugant mitjançant tallers, concerts i activitats.

A la biblioteca Armand Cardona trobareu exposats tots els CDs dels artistes que participen en l’edició d’enguany.

Us deixem amb un vídeo dels millors moments del VIDA 2015.

No hi ha comentaris

Paris – Austerlitz

NH555_Paris-Austerlitz.inddAvui us presentem un relat curt de Rafael Chirbes, la seva obra pòstuma Paris – Austerlitz.

El narrador d’aquesta història, un jove pintor madrileny de família benestant i afiliat al Partit Comunista, rememora, a manera d’urgent confessió que possiblement es degui a si mateix, i en la qual a estones sembla justificar-se, els passos que l’han portat a últim trajecte de la seva relació amb Michel.
Michel, l’home madur, de cinquanta i tants, obrer especialitzat, amb la solidesa d’un cos de pagès normand; l’home que el va acollir a casa seva, al seu llit, en la seva vida quan el jove pintor es va quedar sense sostre a París; Michel, el lliurament del sense fissures li va tornar l’orgull i el va lliurar del desemparament, avui agonitza a l’hospital de Sant-Louis, atrapat per “la plaga”, la malaltia temuda i vergonyant.
Al principi van ser els dies feliços, les passejades pels carrers de París, les copes al cafè-tabac mentre durava el sou, l’alcohol i el desig, el plaer d’estimar-se sense més ambició que la de saber-se estimats.
Però, aviat, els llenços arraconats en el modest apartament de Michel li assenyalen al jove que les seves aspiracions estan molt lluny d’aquesta habitació sense llum, d’una relació de pati del darrere que comença a trencar-se alhora que s’accentuen els efectes de les procedències desiguals, les diferències de classe, d’edat i de formació, tot i la ferma convicció de Michel d’anteposar a tot un amor indestructible i etern … tot i que també possessiu i asfixiant

El llibre el va donar per conclòs el maig de 2015. El seu autor va morir Rafael-Chirbesmesos després, el 15 d’agost. Però aquestes pàgines les va estar macerant durant dues dècades: el prenia i el deixava reposar, tornava a ell i es distanciava. I té el seu sentit. Són 153 pàgines intenses, directes, sense concessions.

En moltes obres de l’autor es tracta obertament el tema de l’homosexualitat, encara que més que el sexe el que interessa és la necessitat d’afecte i de fugir de la solitud.

Rafael Chirbes (Tavernes de la Valldigna, 1949 – Beniarbeig, 2015) és autor, entre d’altres de les novel·les que podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú: Mimoun, La buena letra, Los Disparos del cazador, Los viejos amigos (Premi Cálamo), Crematorio (Premi de la crítica, Premi de la crítica Valenciana, Premi Cálamo, Premi Dulce Chacón i amb una adaptació televisiva de gran èxit), i En la orilla (Premi Nacional de Narrativa, Premi de la crítica, Premi de la crítica Valenciana, Premi Francisco Umbral, Premi ICON al Pensament), que va ser seleccionada com a millor novel·la espanyola de l’any pels suplements culturals d’El Mundo, El País i ABC, entre d’altres.

No hi ha comentaris

Ja ho he dit: articulant la Independència al Diari de Vilanova

portadaAvui us presentem un nou llibre del fons local, escrit per Isidre Cunill, actual editor del Diari de Vilanova.

El llibre, Ja ho he dit: articulant la Independència al Diari de Vilanova, recull quasi un centenar d’articles apareguts al Diari de Vilanova, on el periodista Isidre Cunill fa un repàs a l’actualitat local i nacional, passant pels temes i fets més destacats de la vida social i política. El rerefons del camí i destí independentista de Catalunya, n’és molt present.

Al llibre hi deixen petjada també amb els seus escrits: Guillem Mercader, Director del Diari de Vilanova, Neus Lloveras, Alcaldessa de la ciutat, Joan Ignasi Elena, exalcalde i membre del moviment polític Avancem, Josep Mª Domènech, Cap de llista de les CUP a l’Ajuntament i Joaquim Macià, de l’E.R.C. de Cubelles.

Isidre Cunill, nascut a Barcelona el 1956, és periodista i escriptor.

Com periodista a desenvolupat una llarga trajectòria de més de trenta anys, en diversos mitjans de comunicació, especialitzant-se en periodisme d’investigació, matèria sobre la que ha sigut docent universitari i ha impartit diversos seminaris i conferències.  També ha estat professional del mitjà ràdio. Últimament dedicat a columnista d’opinió, principalment al Diari de Vilanova.

isidrecunill
Com escriptor ha esdevingut un autor d’èxit i el seu nom és conegut internacionalment a rel d’obres d’assaig de temàtica social, històrica i política entre els quals destaquen aquests que podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú:

- Los Sicarios de la retaguardia (1936-1939): in odium fidei, la verdad del genocidio contra el clero en Catalunya, amb pròleg de Daniel Arasa;

- Leticia Ortiz, una republicana en la corte del rey Juan Carlos I,

- De Felip a Felip, i Catalunya fins els Borbons, amb pròleg de Joan Tardà.

No hi ha comentaris

Mares de cinema

madres

Mare només hi ha una…i a tu et vaig trobar al cinema!

El personatge de la mare és una representació poc habitual al cinema i, en general, quan apareix està totalment estereotipat i només hi ha dos referents: el de la bona mare i la mala mare, dos arquetips antagònics que reprodueixen els mateixos codis de la santa i la meretriu, tan habituals en l’ordre de representació patriarcal. D’aquests exemples, el cinema n’és ple però també hi ha moltes mares de cinema que surten d’aquesta dicotomia per mostrar molts altres aspectes del que representa ser una dona i una mare.

Tot seguit trobareu tot un catàleg de mares de pel·lícula, de les mares més curioses, inoblidables, sorprenents, úniques que s’han passejat per les pantalles de cinema de tot el món, retent homenatge, tribut, veneració, a unes persones que solen ser molt poc valorades. En definitiva, mares de tots els colors.

De cada categoria en destaquem una, però trobareu moltes més mares de cinema al recorregut que han preparat els companys del Prestatge Virtual de Cinema de la Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

Mares treballadores

El dia a dia de moltes dones d’avui en dia consisteix en fer malabarismes per conciliar la seva vida laboral amb la seva vida familiar. La manca d’ajuts de l’estat i uns horaris laborals extensius fan d’Espanya un dels països on tenir cura dels fills i treballar i progressar a la feina és pràcticament incompatible. I no només per les dones, també pels pares que volen implicar-se en la criança dels seus fills.

Mares coratge

Quan sentim l’expressió ‘mare coratge’ tots pensem en una mare sacrificada que seria capaç de qualsevol cosa, fins i tot de morir, per protegir els seus fills. Però en realitat Mare Coratge, és un personatge d’una peça teatral de Bertolt Brecht que acaba sacrificant els seus tres fills per aconseguir beneficis econòmics durant la II Guerra Mundial. Tot i així, en aquesta categoria farem servir l’apreciació equivocada i us presentem tot un seguit de mares (i en ocasions, pares també) que ho sacrifiquen tot per tirar endavant els seus fills, que lluiten per superar circumstàncies adverses.

Mares Terrorífiques

Hi ha mares que fan por, molta por. Mares amb unes personalitats tan fortes que tenen els seus fills dominats, als quals han desposseït totalment d’autoestima i, en algunes ocasions, han aconseguit que acabin tenint trastorns mentals greus: esquizofrènia, masoquisme i altres malalties. Són mares que per no perdre l’estima dels seus fills, han abocat en ells els seus somnis frustrats i, degut a això, s’han convertit en autèntics monstres.

Mares adolescents

Els embarassos en adolescents impliquen un gran conflicte familiar, degut a la situació de dependència jurídica d’aquestes noies vers els seus progenitors. L’embaràs sol implicar un risc en la trajectòria vital de les joves adolescents, i un seriós problema mèdic i social. Els embarassos adolescents al cinema acostumen a no ser desitjats, o potser sí, i poden desembocar en múltiples situacions: avortament, adopció, la convivència de la jove parella, la relació amb la família…

Mares absents

A vegades l’absència de la mare és una marca tan forta com la seva presència, generant també un buit en l’esperit del protagonista del film i condicionant la seva vida, en general, de manera tràgica. En ocasions és perquè la progenitora ha mort i en d’altres perquè ha abandonat a la família. Curiosament, aquest és un tema recurrent a les pel•lícules infantils d’una coneguda productora cinematogràfica, perquè serà?

Mares que no ho son

Ser mare és una decisió per tota la vida i hi ha dones que decideixen no ser-ho.
Potser parlar en aquest recorregut sobre un tema tant tabú com l’avortament voluntari resulti una mica contradictori però és un tema que s’ha tractat poc al cinema i que val la pena reivindicar, doncs sempre han resultat pel3lícules d’allò més colpidores.

No hi ha comentaris

Rumba Fest, Festival Itinerant de Rumba Catalana

cropped-logo-boEl 21 de juny es celebra el Dia de la Música i nosaltres ho volem celebrar al ritme de la rumba catalana.

La jove Associació Professional d’Autors i Creadors de Rumba Catalana (APAC Rumba Catalana), nascuda el passat mes de febrer, posa en marxa el festival itinerant RumbaFest.

La primera sessió serà a Igualada el dijous 23 de juny. Es tracta del debut d’una iniciativa dissenyada per difondre la rumba i integrar-la a les programacions locals i festes majors de Catalunya, i que es concreta en una jornada de tallers, animació infantil i concerts nocturns Landy el Rumbero, Terratombats, 9Son i Sabor de Gràcia seran els protagonistes de la primera cita del RumbaFest, que ja té lligades visites a Sant Quirze del Vallès al setembre i a Mataró a l’octubre.

Més que un festival en sentit estricte, el RumbaFest és una proposta flexible i adaptable a les necessitats de cada municipi.

La cartera de grups amb què compten, per ara, està formada per 9Son, Sabor de Gràcia, Rumba Tres, Sherpah, Arrels de Gràcia, Landy el Rumbero, Muchacho y Los Sobrinos, Terratombats i Revolución. A cada cita del RumbaFest actuarà una selecció d’aquests grups, de la mateixa manera que els tallers de rumba catalana i les activitats infantils variaran en funció de les necessitats i petició de cada municipi.

670_14241674719SON1100_f_andreu_robuste Sicus-Carbonell-mig-Sabor-Gracia_1584451796_29229082_651x366

El 25 de juliol de 2015 la rumba catalana va ser declarada Patrimoni Cultural i Música Popular i Tradicional de Catalunya i amb aquesta iniciativa també es vol impulsar que el gènere esdevingui Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

pescaillaLa Rumba Catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils.
L’origen de la rumba catalana no està del tot clar, però alguns creuen que aquest se situa al carrer de la Cera del barri de El Raval de Barcelona en plena dècada del 1940.

D’altres, situen el bressol de la rumba catalana a Lleida capital. El Parrano, el Marquès de Pota o el Beethoven són alguns dels noms destacats d’aquesta rumba lleidatana gitana a la qual es coneix com el garrotín. A finals dels anys cinquanta es forma el nucli originari que donarà lloc a la Rumba Catalana, com una derivació del tanguillo, pal del flamenc molt apreciat pels gitanos barcelonins.

ep007829_1Però serà la família González, de Gràcia, amb l’oncle Pollo, l’oncle Mero i sobretot, Antonio González El “Pescaílla”, qui donarà forma a una manera de fer que utilitza la base rítmica creada pel ventilador (la mà percuteix la caixa de la guitarra alhora que toca les cordes, el seu ritme furor i més distintiu) i el martell (tècnica d’execució amb el bongó).

Els anys ’70 van suposar el moment de més repercussió de la rumba, comercialment parlant, amb artistes com Gato Pérez. Poc després el gènere va entrar en decadencia i no va ser fins a l’aparició de Los Manolos i la seva vinculació a la Barcelona Olímpica que no va a tornar a posar-se de moda.

Aquest ‘boom’ engrescà formacions com Ai! Ai! Ai! o Sabor de Gràcia i van començar a aparèixer noves bandes arribades de llocs inèdits per a la rumba com La Garriga, Sabadell o Girona que feren despertar un nou interès entre el públic més jove al fusionar-la amb altres estils moderns.

Dusminguet, amb una amalgama de sons que van de la cúmbia a la rumba o la posterior banda de Joan Garriga anomenada La Troba Kung-Fú, obriren les portes a un nou moviment on triomfen grups com Gertrudis, Muchachito Bombo Infierno i, sobretot, Ojos de Brujo i Estopa.

kungfu ojos

Trobareu tots aquests grups a les Biblioteques de Vilanova: Rumbes

Us deixem amb un petit reportatge sobre la creació de l’Associació.

No hi ha comentaris

En Pitus fa 50 anys !!!

zoo_pitusQuan en Sebastià Sorribas va escriure El zoo d’en Pitus no hauria endevinat mai que esdevingués una lectura clàssica del a literatura infantil catalana!

I és que enguany es compleixen 50 anys de la publicació d’aquesta novel.la que és el tercer llibre català més venut després de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i dEl mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo.

El zoo d’en Pitus explica la història d’en Pitus, el més petit d’una colla de nens que viuen a la Barceloneta. Al barri tenen una colla rival, “els de la trinxera”, que els fan contínuament la guitza. El relat pivota al voltant d’una nau abandonada, reivindicada pel barri com a equipament, on es troben els nens i on acaben fent classe quan un incendi destrueix la seva escola.

Alhora, la nau també és objecte de desig d’uns especuladors que pretenen construir- hi un bloc de pisos i agafa encara més protagonisme quan en Pitus es posa greument malalt i la colla s’activa per ajudar el seu amic.

Ens trobem, doncs, davant d’ un cant a l’amistat, a la col·laboració, a la fe i a l’entusiasme, a través de l’acció i les aventures d’una colla de nois i noies del barri d’en Pitus, que munten un autèntic zoo -amb tigre i tot- perquè l’amic malalt es pugui pagar un viatge a Suècia, on un especialista pot guarir-lo.

sorribasSebastià Sorribas (Barcelona, 1928-2007) va compaginar la literatura amb l’ensenyament i la pedagogia. L’èxit dels seus llibres s’ha d’atribuir al coneixement que tenia dels nois i les noies, per haver fet de mestre i de monitor i pel fet d’haver viscut una infantesa lliure i intensa en dos ambients ben diferents: el poble de Sallent i un barri humil de Barcelona.

Mireia Ros, actriu i directora, va dirigir la versió cinematogràfica l’any 2000 a partir de l’adaptació literària del llibre de Sebastià Sorribas que van fer els estudiants d’una escola de cinema participants d’un concurs expressament pensat amb aquest objectiu. Podeu veure la pel·lícula al web de TV3.

No l’has llegit? Doncs ara és el moment! I si l’has llegit ara és una bona ocasió per tornar a gaudir de la seva lectura!

Trobareu aquesta i altre obres de l’autor a les Biblioteques de Vilanova: Sebastià Sorribas

No hi ha comentaris

Anna Roig a l’Auditori

portadaDemà divendres dia 17 a les nou del vespre Anna Roig i L’ombre de ton chien finalitzen la seva gira de presentació del seu darrer treball, Un pas i neu i un pas, a l’Auditori Eduard Toldrà de la ciutat.
Aquest tercer disc de l’autora penedesenca ens evoca sensacions, paisatges i reflexions, amb una mirada més propera a la realitat i un ritme reposat. En aquestes noves cançons tot és més suggerit que explicat i L’ombre de ton chien explora altres territoris sonors per reflectir musicalment aquesta nova perspectiva, creant ambients de caire més contemplatiu.
Sempre curosos amb la seva posada en escena, l’aspecte visual pren més força que mai en la presentació en directe d’aquest nou treball. Concebut com a espectacle global, amb recursos manllevats de diferents arts escèniques, l’actuació d’Anna Roig i L’ombre de ton chien representarà una experiència que transcendirà allò estrictament musical.grup
L’espectacle, dirigit per Pako Merino i Diego Lorca de la companyia Titzina Teatro, aposta per no utilitzar la paraula i deixar que les cançons llueixin per si soles a través de la pròpia interpretació i recursos visuals donats per la utilització de l’espai i la il·luminació. Aquest espectacle ha significat un pas molt important per al grup a nivell escènic.

Amb una personalitat i estil propi, Anna Roig i L’ombre de ton chien s’ha consolidat com una proposta de qualitat que es caracteritza per la creació i interpretació de temes en català i francès.
Aquest grup de músics del Penedès van decidir recuperar la chanson mantenint la llengua francesa i afegint-li la pròpia, el català.
El resultat d’aquesta original proposta són els tres treballs discogràfics que el grup ha llençat al mercat amb gran èxit.
Decidits a no casar-se amb un sol estil, fan de l’eclecticisme un dels puntals de la frescor d’aquesta proposta, en que la coherència ve donada per la forta personalitat de les composicions de l’Anna.

 
primer discEls seus anteriorsbigoti vermell treballs, Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien, i Bigoti vermell també els varen presentar al Teatre Principal i a l’Auditori Eduard Toldrà respectivament, i els podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques municipals de la ciutat.

 

 

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »