Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per maig, 2016

Primavera Sound 2016

maxresdefault

Demà dimecres comença al Parc del Forum de Barcelona una nova edició del festival musical de referència de la capital catalana, el Primavera Sound.

El festival se celebra a la Ciutat Comtal des de 2001 i s’ha consolidat com un referent del model de festival urbà que genera expectació i interès en tots els racons del globus i és percebut com a un esdeveniment ineludible.

Radiohead, Brian Wilson, LCD Soundsystem, PJ Harvey, Tame Impala, Sigur Rós, Beach House, John Carpenter, Animal Collective, Richard Hawley, Beirut, Julia Holter o The Last Shadow Puppets són alguns dels caps de cartell de la setzena edició del festival.

Però també cal destacar altres noms no tan coneguts però amb demostrada qualitat com els d’artistes com Explosions in the Sky, Air, Floating Points, Suede, Dinosaur Jr., Deerhunter, Ty Segall, Cabaret Voltaire, Manel, The James Hunter Six, Algiers, Shellac, Ben Watt, Grupo de Expertos Sol y Nieve, Tortoise o The Oh Sees.

Vilanova i la Geltrú tindrà representació amb l’actuació de Pacosan, que tocarà a la Sala Teatre el diumenge 5 de juny a les 16h.El grup ha aconseguit obrir una esquerda entre l’electrònica i la psicodèlia apropant-se amb idèntica dedicació a Animal Collective i a Caribou i esprement al màxim les propietats lisèrgiques, abrasives i hipnòtiques de la música.

Després de passar per bandes com El Petit de Cal Eril, The Lions Constellation i Shorebreak, els tres components de la banda van trobar a Pacosan un vehicle més que idoni per canalitzar la seva pulsió creativa i transformar-la en una muntanya russa de textures, ritmes i brillants acabats pop. El seu debut, “My High”, els ha portat a compartir escenari amb bandes com The Dodos, Glass Animals i Holy Fuck.

A banda dels concerts al Parc del Fòrum, en aquesta edició es continua la línea d’oferir concerts a altres espais de la ciutat.

Al Primavera als Clubs, sales de concerts com Apolo, La [2] de Apolo i BARTS acolliran les actuacions que inauguren la setzena edició del festival i que prosseguiran el dimarts i el dimecres per finalitzar el diumenge dia 5 de juny en l’habitual jornada de clausura.

Primavera al Raval aproparà per primera vegada i amb l’ajuda de Martini el gruix de la cada vegada més considerable programació addicional del Primavera Sound fins a aquest barri situat al cor de Barcelona. Un gran nombre de concerts se celebraran del divendres 3 al diumenge 5 de juny a l’emblemàtic Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Els tres escenaris rebran més de 70 artistes i grups musicals al llarg del primer cap de setmana de juny i en horari diürn.

De forma paral·lela a l’esdeveniment barceloní es du a terme PrimaveraPro, una trobada internacional dirigida als professionals de la indústria musical que en només cinc anys s’ha convertit en un referent internacional per a la música independent. La seva programació està formada per les xerrades, conferències, tallers, showcases, reunions, etc. que tenen lloc durant el dia i conformen el DayPro Conference i l’àrea exclusiva NightPro, dins el recinte del Parc del Fòrum, que acull un escenari propi on es presenten grups emergents dels països participants.

Conferencia Asia DayPro MACBA Paco Amate

El Festival ha exportat el seu model i enguany es celebra la quarta edició del NOS Primavera Sound a la ciutat de Porto entre el 9 i l’11 de juny.

Els més petits també tindran l’oportunitat de gaudir de la música amb Minimúsica, aquest espai estarà en funcionament a partir del divendres 3 de juny al Parc del Fòrum i acollirà tallers i activitats dirigides a desenvolupar la creativitat i els coneixements musicals dels més petits. El dissabte 4 a partir de les 18:00 pujaran al seu escenari el grup de punk pop Los Carradine, el projecte de Mau Boada Esperit!, els barcelonins Me and The Bees i el quintet Doble Pletina. L’àrea disposarà d’un servei gratuït de ludoteca amb monitors titulats, ‘babycare’, espai adaptat per lactancia i auriculars per protegir les oïdes dels nens i nenes que visitin el recinte.

Cartell-PS-minimusica-baixa2_20160518111652

Podeu seguir el festival en directe a través dels seus perfils de Facebook, Twitter, Instagram i Snapchat, que trauran fum aquesta setmana per retransmetre a temps real l’exaltació col·lectiva que es palpa durant els dies del festival.

Trobareu els àlbums de molts d’aquests artistes als espais de música de les Biblioteques de Vilanova.

Us deixem amb el video de presentación del festival.

No hi ha comentaris

Matar a un ruiseñor i Ve y pon un centinela

El mes de juny el Club de Lectura d’adults el dedica a l’escriptora Harper Lee amb dos llibres, Matar a un ruiseñor i Ve y pon un centinela.

Matar a un ruiseñor.
Matar a un ruiseñor“L’única cosa que no depèn de la decisió de la majoria és la consciència d’una persona.”
Aquesta frase de l’autora glossa, en certa manera, el missatge d’aquesta celebrada novel·la – d’obligada lectura als instituts nord-americans – que constitueix un al·legat per la llibertat de consciència, la igualtat, la justícia, i una denúncia en contra del racisme i l’exclusió.
Ambientada en una petita població del sud d’EEUU, als anys 30, en plena Gran Depressió, la història té clars ressons autobiogràfics: el personatge de Scout s’inspira en la mateixa Harper Lee i el d’Atticus Finch (curiosament du el cognom de la mare de l’escriptora) en el seu pare, també advocat. Encara hi ha un tercer personatge amb nom i cognom: un nen, veí temporal de la família Finch, que beu directament de les històries sobre la seva pròpia infantesa, explicades per Truman Capote a la seva amiga.
La història narra els records d’una nena de nou anys sobre els incidents en què es veu embolicat el seu pare, un advocat, respectat i progressista, que accepta defensar un home negre, acusat arbitràriament de violar una jove blanca.
L’advocat no només s’enfronta a una comunitat plena de prejudicis que acaba arraconant i jutjant els diferents – negres, discapacitats… – simbolitzats pel rossinyol, sinó que s’esforça per fer viure els valors de la tolerància, la justícia i la independència d’esperit als seus fills, encara nens, que estan immersos en els jocs infantils, però també en els conflictes i pors d’un món, sovint en contradicció al dels adults.
L’estil de la novel·la és fluït i planer i la seva estructura, en capítols no gaire llargs, integra un collage de narració, descripció i referències al passat. La narradora, la jove Scout, ens introdueix en el seu món, infantil però intel·ligent, amb un llenguatge viu i ple d’inflexions del tarannà i els trets més pintorescos del Sud.
Alguns/es, segurament, tancaran aquest llibre amb una certa tristesa d’haver-lo acabat.

Ve y pon un centinela. Ve y pon un centinela
El títol d’aquesta novel·la gairebé pòstuma fa al·lusió a una cita del Llibre d’Isaïes, capítol 21: “Perquè el Senyor em va dir: Vés, posa un sentinella que faci saber el que veu”.
Tot i que ens presenta la mateixa protagonista de Matar a un ruiseñor, Jean Louise “Scout” Finch, amb 20 anys més, quan viatja de NY per veure el seu ja ancià pare, Atticus Finch, la novel·la va ser escrita uns anys abans de la que coneixíem com a única novel·la de la celebrada autora.
En un comunicat des de la residència, Harper Lee explica que quan, a mitjans dels anys 50 va presentar el seu primer llibre a un editor, aquest es va mostrar molt interessat per tots els passatges en què Scout recordava la seva infantesa i la va convèncer que escrigués una altra novel·la des del punt de vista de l’Scout nena.
“Jo era una escriptora novella i vaig fer el que em van dir. No era conscient que el llibre original hagués sobreviscut, així que em vaig sorprendre i alegrar quan la meva estimada amiga i advocada, Tonja Carter, el va descobrir. Després de molt pensar i de molts dubtes, el vaig compartir amb un grapat de persones en qui confio i em va complaure escoltar que consideraven que valia la pena de publicar-lo. M’honora i impressiona que es publiqui ara, després de tants anys”.
Ve y pon un centinela desvetlla una Harper Lee més realista, política, combativa, directa, contundent, feminista, audaç i arriscada, que va espantar l’editor amb una novel·la escrita per una dona, blanca, del sud, amb les idees molt clares sobre els drets civils, la segregació racial, la justícia i la convivència als EEUU dels anys 50.
Una mirada comparativa sobre ambdues novelles ens demostra que la primera que va ser redactada mostra la fi de l’idealisme i de la innocència que reflectia Matar a un ruiseñor. Atticus Finch ens deixa veure el seu cantó fosc; els herois són fills de mortals i no escapen als embats de les ombres.
Ve y pon un centinela pot agradar més o menys que la seva predecessora, des del punt de vista literari, però és innegable que la comparació resulta interessant i enriquidora i que ens farà descobrir una novel·la, en certa manera autònoma, que és un al·legat més realista i desencantat, però també, en última instància, a favor dels somnis i de l’ètica de la justícia.

Harper Lee
Aquesta autora – digne exponent del fet que hi ha escriptors que ho són tot i no tenir més que una història a explicar – havia mantingut, al llarg de la seva vida, d’altra banda molt dilatada, la fama i el prestigi d’una gran escriptora, a partir una única novel·la apareguda feia més de 50 anys.
Nelle Harper Lee va néixer el 28 d’abril de 1926 a Monroeville, una petita localitat del sud d’Estats Units, a Alabama. Era la menor de quatre fills d’un advocat i editor periodístic, Amasa Coleman Lee – descendent directe del general Robert E. Lee, heroi confederat en la Guerra Civil d’EEUU – i de Frances Finch, que va morir quan la futura autora era encara una nena.
Nelle HarperHarper Lee va iniciar els estudis de Dret a la Universitat d’Alabama, però el 1949, quan li faltaven només sis mesos per a la seva graduació, els abandonà i s’instal·là a Nova York, en un modest apartament que no tenia ni aigua calenta i que sufragava amb el també modest sou d’empleada de reserves en dues aerolínies. Allà conegué alguns ambients artístics i intel·lectuals. És remarcable la seva amistat amb Truman Capote, que venia des de l’escola primària, i que va motivar que ajudés l’escriptor en la investigació i seguiment dels autors de la massacra de la família Clutters, reproduïda en A sang freda, llibre que li fou dedicat i que, tanmateix, els acabà distanciant.
La jove escriptora publicà la que es creia la seva primera i única novel·la el 1960 (posteriorment va escriure algun assaig, de no gaire ressò), Matar a un ruiseñor, per la qual li fou concedit el premi Pulitzer de 1961. El 1962, la novel·la va ser portada al cinema per Robert Mulligan i va guanyar dos Òscars, el del millor guió adaptat (Horton Foote) i el del millor actor (Gregory Peck). Posteriorment, l’autora tornà a la seva població natal i des d’aleshores evità d’aparèixer en públic, es negà a concedir entrevistes i només abandonà el seu retir per fer puntuals compareixences a instituts i escoles, on el seu llibre havia estat llegit i comentat. També, el 2007, als 81 anys, viatjà a Washington per rebre del president G.W.Bush, a la Casa Blanca, la “Medalla Presidencial de la Libertad”:
Però 55 anys després… El 2014, l’advocada de Harper Lee, Tonja Carter, va descobrir un manuscrit, Ve y pon un centinela, escrit als anys 50, abans que Matar a un ruiseñor, que és clarament la seva seqüela.
Es publicà el febrer de 2015, mentre la seva autora, de 88 anys vivia reclosa en una residència de gent gran de la seva ciutat natal, a Monroeville (Alabama). Uns mesos després, el febrer de 2016, moria mentre dormia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat podreu trobar totes aquestes obres de Harper Lee.

No hi ha comentaris

A ritme del temps: notes d’una vida

Portada«Però he de dir que m’ha sorprès que molt sovint una idea es formulés dins meu d’acord amb una mètrica determinada, no prèviament triada. Sovint m’he trobat a mi mateix pensant en hendecasíl·labs d’una manera natural, o en altres estructures rítmiques més breus.» Josep M. Espinàs, del pròleg del llibre que us presentem avui, A ritme del temps: notes d’una vida.

Es tracta d’una successió d’escenes i reflexions autobiogràfiques. Són notes d’una vida que ha escrit en la seva inseparable Olivetti, i sempre acompanyat de la seva pipa, un recull d’estampes que deixen en el lector la sensació que Espinàs és un enamorat de la vida.

Una autobiografia? No a la manera habitual. A la manera Espinàs, saltant d’un tema a l’altre, lliurement, al llarg dels anys. Recollint moments i fets que estan guardats en la memòria de l’emoció. Una discreta ironia tampoc no hi podia faltar. I, per damunt de tot, una rotunda independència que es manté intacta als 88 anys. Moments de tendresa, de tristesa. I tot narrat amb un ritme que demana ser llegit en veu alta.

Als seus 88 anys, Josep Maria Espinàs segueix oferint la seva visió del món que l’envolta i continua fent balanç de l’experiència acumulada durant tots aquests anys,  una autobiografia diferent que ens mostra retalls de la seva vida a ritme de versos.

Malgrat que el propi autor es resisteix a definir com a poesia els textos que ha escrit, Espinàs presenta una obra  autobiogràfica molt poètica al mateix temps que ens mostra  sentiments molt profunds i personals.

Tot i això ens recomana “que llegíssiu aquestes pàgina articulant les síl·labes discretament, marcant el ritme de les frases- com si recitéssiu en veu baixa-. Així les he pensat i així les he escrit”.

Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 1927). Ha construït una obra literària de gran abast en diversos camps. S’inicià com a novel·lista, gènere en què ha obtingut els premis Joanot Martorell i Sant Jordi. També guanyà el Víctor Català per a llibres de contes. Més endavant tornaria a la ficció amb la novel·la Vermell i passa i el llibre de narracions Un racó de paraigua. Ha fet una singular aportació a la literatura de viatges amb nombrosos recorreguts a peu per diferents territoris de Catalunya, Castella, Andalusia, Galícia, el País Basc, el País Valencià i Mallorca, entre d’altres.espinas

Entre els seus títols més destacats sobresurten tres llibres de contingut autobiogràfic: El teu nom és Olga, traduït a vuit llengües, El nen de la plaça Ballot i Inventari de jubilacions. S’hi ha sumat Temps afegit, breu creació literària de moments diversos que pot ser considerada com un autoretrat; Relacions particulars, un relat del tracte personal que ha tingut amb Cela, Pla, Delibes, Sagarra, Foix i Espriu; El meu ofici, una incisiva reflexió sobre la relació entre l’ofici d’escriure i la societat, i I la festa segueix, que continua la línia literària autobiogràfica de Temps afegit. És destacable Entre els lectors i jo, una mostra suggestivament comentada de les cartes que ha rebut. També s’han recollit en llibre-CD, amb gran èxit, Les 26 cançons infantils.

Una vida articulada és una selecció dels textos que Espinàs ha publicat diàriament durant més de 35 anys a l’Avui i a El Periódico.

Josep M. Espinàs ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i és membre de la Reial Acadèmia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu 68 de les obres de Josep Maria Espinàs.

No hi ha comentaris

‘Tribunal’ de Chaitanya Tamhane

portadaTribunal és el primer film del realitzador hindú Chaitanya Tamhane. La pel·lícula va guanyar el Premi al Millor Director al Festival de Mumbai i el Premi Orizzonti a la Millor Pel·lícula i el Premi Lleó del Futur al millor debut del Festival de Venècia, entre altres guardons.

Comèdia surrealista, malson kafkià o comèdia tràgica, com la defineix el seu director, Tribunal explica la història d’un cantant folk i activista dalit (el també debutant Vira Sathidar) al que acusen d’interpretar una cançó que hauria portat al suïcidi a un treballador del clavegueram. Tot és una excusa per treure dels carrers a aquest artista crític amb les polítiques socials i econòmiques.

El judici que segueix, absurd, etern (dura setmanes) i sovint amb referències a lleis que daten del XIX, no té el glamur dels quals solem veure en les sèries americanes. De fet, no s’assembla en gens al que veiem en les pel·lícules o les sèries. És desordenat, caòtic, gris. El jutge s’avorreix una mica i els advocats solament fan el seu treball, no s’apassionen, no hi ha grans lluites per la justícia.

56e1b4f283cc0

L’òpera prima de Tamhane pot veure’s com una crítica de les esquerdes i fissures del sistema judicial del seu país, però aquesta és solament una part de la història. Bona part del film es dedica a explorar i contrastar la vida domèstica de l’advocat, gujarati d’existència acomodada (Vivek Gomber), i una fiscal (Geetanjali Kulkarni) més propera en termes de classe a l’acusat.

Tamhane evita convertir-se en jutge dels seus personatges. La seva visió es compon de plànols generals estàtics –del tribunal o la vida de carrer de Mumbai– en els quals l’espectador té temps i llibertat per prendre la seva pròpia posició sobre el que observa.

lpedragosa33163200-writer-and-director-chaitanya-tamhane-poses-with-t160313193043-1457894021468Chaitanya Tamhane va néixer el 1987 a Mumbai i es va llicenciar en Literatura Anglesa a la Universitat d’Arts de Mithibai. Va escriure i dirigir el documental ‘Four Step Plan (2006), on mostrava la tendència al plagi del cinema hindú.

Tamhane també va dirigir i escriure una obra de teatre ‘Grey Elephants in Denmark’. L’obra es va estrenar a Mumbai i va tenir molt d’èxit en les seves representacions a altres prestigiosos escenaris.

La seva primera pel·lícula de ficció va ser el curtmetratge ‘Six Strands’ (2010), que es va veure a diversos festivals de cinema internacionals incloent-hi el Festival de Rotterdam, El Festival de ClermontFerrand, Edimburgh i molts altres.

La propera projecció del Club de Cinema serà el dimarts 28 de juny a les 20:30h al Teatre Principal. 

El film és comentarà el dimecres 29 de juny a les 18h a la Biblioteca Armand Cardona.

No hi ha comentaris

Posem-nos a l’hora! 100 motius per a la reforma horària

portadaEl passat dimecres 9 de març a la biblioteca Armand Cardona Torrandell va tenir lloc una xerrada, Ara és l’hora: la Reforma horària, a càrrec d’Assumpta Baig, mestra i política, i Fabian Mohedano, de qui avui us presentem el llibre Posem-nos a l’hora! 100 motius per a la reforma horària.

Arribes cansat i tard de treballar i probablement no tens prou energia per gaudir de la família ni per dedicar-te a allò que tant t’agrada. Aquest llibre explica els orígens i les conseqüències de per què el nostre país té una organització del temps de vida quotidiana inèdita en cap altre indret del món. Es tracta d’un horari laboral que absorbeix la major part del temps i que deixa una disponibilitat reduïda per portar a terme altres tipus d’activitats personals. A més, l’alteració del ritme circadiari té unes conseqüències devastadores sobre la salut.

El debat de la Reforma Horària ha guanyat força en els darrers anys, per això l’autor apunta algunes solucions en forma de palanques d’acceleració i intenta demostrar principalment que el canvi anhelat és a tocar.

Fabian Mohedano aporta, en aquesta publicació, cent motius que justifiquen i argumenten els beneficis de la Reforma Horària, tot aportant solucions en forma de palanques d’acceleració en cinc àmbits (món laboral, comerç i consum, administració pública, comunitat educativa i la cultura i l’oci) i que intenten demostrar que aquest canvi anhelat és possible.

Fabian Mohedano i Morales (Barcelona, 1975) ésFabian Mohedano Treballòleg i emprenedor social. Actualment diputat al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí.

Llicenciat en Ciències del Treball (UB) i diplomat en Relacions Laborals (UPF). Màster en MBAExecutive (UB) i màster en Mediació i Gestió de Conflictes en el Treball (UCA) i postgrau en Consultoria de Negocis (UPF). És Consultor especialitzat en tres àmbits: creixement d’organitzacions, disseny de plans de formació i usos del temps.

gràficPresideix en la seva primera etapa el Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) del Govern de la Generalitat de Catalunya com a evolució natural de la Iniciativa per a la Reforma Horària, en la qual exerceix de promotor des del seu naixement.

Activista i dirigent d’organitzacions socials, culturals i educatives al llarg de més de vint anys. Secretari d’organització i secretari general del Moviment Laic i Progressista, president de l’Escola Lliure El Sol, impulsor de XarxAteneu, coordinador de programes de la Fundació Ferrer i Guàrdia i de la Fundació Autònoma Solidària (UAB) i president del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) a través d’Acció Escolta de Catalunya, que prèviament havia presidit.

A la Xarxa de Biblioteques municipals de la ciutat podreu trobar més llibres per a organitzar el temps.

No hi ha comentaris

Adele en concert a Barcelona

Adele_-_25_(Official_Album_Cover)Aquesta setmana trobareu com a novetat a l’espai de música de la Biblioteca el darrer treball de la britànica Adele, ‘25’.
La cantant actua avui i dimecres al Palau Sant Jordi de Barcelona amb les entrades exhaurides i quatre premis Billboard, els anomenats ‘Òscar de la música’, a la butxaca.

La gala es va celebrar ahir diumenge 22 de maig al T Mobile Center de Las Vegas i la cantant va guanyar el premi de millor artista de l’any, i altres tres estatuetes: millor artista femenina, millor cançó amb majors vendes (‘Hello’) i Top Billboard 200 Album.

Adele no va poder recollir els premis però durant la cerimònia es va estrenar el seu nou i hipnòtic videoclip: ‘Send My Love (To Your New Lover)’.

El cas Adele és únic en la indústria musical actual, perquè en un món on l’ streaming s’està consolidant com a via d’accés a la música ella continua treballant a l’antiga, menystenint plataformes com Spotify i apostant per la venda, la digital però sobretot la física. Ho pot fer des d’una posició de domini avalada pels números. La cantant va publicar el disc el 20 de novembre de l’any passat, i només va necessitar sis setmanes per vendre’n més de 17 milions de còpies arreu del món.

‘25’ és el tercer àlbum d’estudi de la cantant. Després de la publicació de ’21′ (2011), que va ser el disc més venut en 2011 i 2012, i que va vendre més de trenta milions de còpies mundialment, Adele va considerar abandonar la indústria musical i acabar la seva carrera de bona manera, perquè li preocupava que el seu següent àlbum no estigués a l’altura d’aquest treball.

Adele Laurie Blue Adkins va néixer el 5 de maig de 1988 a Tottenham, Londres, Anglaterra. Va créixer sent filla d’una mare soltera. Des de ben petita es va començar a interessar pel món de la música i és va graduar al maig de 2006 al Brit School of Performing Arts of Croydon (la mateixa que van estudiar altres estrelles amb Amy Winehouse, Leona Lewis…).

Un mes més tard va publicar dues cançons en una pàgina web d’arts escèniques i va començar una petita gira pel Regne Unit amb altres músics.

En veure el seu potencial no va trigar a firmar un contracte discogràfic amb l’independent XL Recordings. El seu segon single, ‘Chasing Pavements’, un altre dels seus exits, va guanyar el Premi Grammy a la millor interpretació vocal de pop femení.
El títol del seu àlbum de debut, ’19′, ve donat per l’edat que tenia quan va publicar l’àlbum i va aconseguir ser disc d’or.

Adele també ha tingut l’honor de compondre la cançó principal de la 23ena pel·lícula de James Bond, Skyfall.

Us deixem amb la cantant interpretant el tema en directe a la cerimònia dels Premis Òscar 2013, on va guanyar el Premi a la Millor Cançó.

No hi ha comentaris

La Constitució segons Benegre.cat

Amb una mica d’humor.

 

portadaPotser no ho havíeu notat, però es veu que hi ha un debat sobiranista damunt la taula. Pel que pugui passar, Benegre.cat s’avança als esdeveniments escrivint dues constitucions en clau satírica, perquè… “Si hem de fer camins separats, almenys procurem que tothom vagi ben calçat”.

La Constitució segons Benegre.cat, el llibre que us presentem avui, és una paròdia de Constitució feta pels mateixos humoristes que fan les notícies fictícies de la pàgina web. Dues constitucions en un llibre reversible! Una per quan Espanya hagi de viure sense els catalans i una altra per quan Catalunya esdevingui un estat. Amanit amb il•lustracions originals d’Àlex Roca.

En ser “una constitució”, la lectura es farà a través d’articles i les seves parts respectives. El que fan és basar-se en la constitució per anar tractant diferents temes que hi apareixen (habitatge, sanitat, mobilitat, etc.) adaptada al moment actual i utilitzant als personatges polítics del moment. Hi ha barbaritats tan enormes i tan exagerades que no poden fer-te riure més, perquè ja se sap que l’humor és part de saber veure les coses bones, però també les dolentes, els errors que cometem i els paranys que ens empeny a cometre de vegades el nostre bon judici influenciat per valors i creences.

RajoyArtur_MasFem paròdia dels nostres vicis i ens en riem com els que més. Aquesta és una gran virtut del poble català, una virtut que es veu reflectida en un èxit absolut dels programes televisius d’humor àcid com al Polònia, que fa més de 10 anys que està en antena, perquè som capaços de tenir clar el que pensem i tot i així veure i criticar els nostres errors.


Benegre.cat
és un espai virtual a internet, una pàgina logoweb on un equip de professionals de la comunicació aposten per la ironia, l’humor i l’absurd. Aspiren amb humilitat a ser dignes successors dels seus avis que, el 23 de juny del 1931, van fundar el setmanari El Be Negre per esperonar el país amb els seus textos satírics.

El Be Negre
va ser un setmanari satíric i polític català dirigit per Josep
be negreMaria Planes i Martí que va estar relacionat estretament amb la biografia de la Segona República Espanyola. Va néixer dos mesos després de la proclamació de la Segona República, i va desaparèixer el 15 de juliol de 1936, abans de l’inici de la Guerra Civil Espanyola, després d’haver realitzat un total de 245 números.

No hi ha comentaris

La Setmana Bio

NP_SetmanaBiO2016.jpg_1152044387Del 20 al 29 de maig es celebra La Setmana Bio, una iniciativa del Departament d’Agricultura que agrupa tot d’actuacions encaminades a promocionar i donar a conèixer la producció i alimentació ecològica.

L’interès pels productes ecològics va creixent arreu d’Europa i del món, cada cop hi ha més consumidors interessats en aquest tipus de productes, obtinguts a partir d’un sistema que utilitza substàncies i processos naturals i cerca l’obtenció d’aliments d’alta qualitat que no danyin el medi ambient ni la salut humana.

Setmana Bio per a l’alimentació ecològica, com a marca pensada per a agrupar sota un sol paraigües totes aquelles actuacions programades per qualsevol persona, entitat o agent promotor que encaixi amb l’objectiu comú de promocionar i donar a conèixer els aliments ecològics entre els consumidors catalans.

La Setmana Bio ja arriba, aquest 2016, a la quarta edició i, com en ocasions anteriors, el seu programa contindrà diversos tipus d’actuacions, com ara visites guiades a finques, granges i empreses de productors ecològics, xerrades divulgatives, activitats escolars, promocions gastronòmiques i comercials, etcètera, que se celebraran del 20 al 29 de maig arreu de Catalunya.

activitats

A les Biblioteques de Vilanova podreu trobar material relacionat amb Agricultura biològica, Aliments naturals o Horticultura.

A Vilanova existeix una cooperativa de consum responsable, La Vinagreta. L’entitat va néixer l’estiu del 2009 de la inquietud d’un grup d’amigues i amics de Vilanova i la Geltrú amb ganes per trobar vies de consumir de manera més responsable, entenent que el consum és quelcom que caracteritza les nostres societats benestants i que l’exercim sense cap mena de control social.

És un espai de trobada de consumidors que ens organitzem per a consumir productes eco-biològics i de proximitat, i intentem resoldre així qüestions de sobirania alimentaria, ecologia, economia alternativa i salut que tant ens preocupen, beneficiant-nos també de la compra en grup i evitem així els intermediaris.

Actualment tenen la seva seu al local de Can Pistraus, espai on organitzen les comandes i hi fan les assemblees i altres trobades.

docsforactionsUna d’aquestes activitats és el Docs For Action.
D enunciar el model de consum actual
Formular alternatives transformadores
Actuar per frenar el canvi climàtic

Es tracta d’un cicle de documentals, debats, mercat de productes de proximitat, cuina d’aprofitament i dinar de profit, per sensibilitzar sobre el canvi climàtic i les seves causes, debatre sobre els impactes ambientals, socials i econòmics de l’actual model econòmic i de consum i visualitzar alternatives per a un futur més just i sostenible, en el marc de la sobirania alimentària i la transició energètica.

El cicle tindrà lloc entre el 27 de maig i el 19 de i l’organitzen conjuntament amb el Cineclub Sala 1 i, hi col·laboren l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Teatre Principal, el Mercat del Centre i el de Mar, L’Espiga d’Or o Slow Food del Garraf i Penedès, entre altres.

Us deixem amb el tràiler de documental ‘Just eat it’ que parla de l’escàndol del malbaratament dels aliments.

No hi ha comentaris

Miquel Galmes, compromès amb la fotografia

portada

Demà divendres dia 20 s’inaugura al Centre d’Art foto 2Contemporani LA SALA l’exposició Miquel Galmes, compromès amb la fotografia. És organitzada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i comissariada per l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, en homenatge a la figura i a la memòria del seu fundador Miquel Galmes i Creus. Reuneix una mostra de treballs realitzats per l’autor al llarg de la seva vida i que ara es mostren a la seva ciutat d’adopció. La mostra es podrà visitar fins al 26 de juny de 2016, i aquest és el dossier de premsa de l’exposició.

  Miquel Galmes i Creus va morir l’any passat a Barcelona, als 78 anys autorretratd’edat. Va ser el creador de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya l’any 1972, institució pionera dedicada a la difusió, promoció i ensenyament de la fotografia, així com la recuperació del patrimoni fotogràfic del nostre país, sent fins a la seva mort el director i president.

Com a fotògraf, comptà amb més de 60 exposicions, entre individuals i col·lectives, a les millors sales i galeries d’art i de cultura de Catalunya i Espanya. Ha exposat també a Puerto Rico, París, Londres, Perpinyà, Belgrad, Bucarest, entre altres ciutats del món.

La seva vinculació amb Vilanova i la Geltrú va ser notable al llarg de tota la seva vida, participant en nombroses activitats relacionades amb el món de la fotografia i la cultura en general. La seva darrera acció destacada va ser la participació en l’exposició col·lectiva El Mar, abans verd i ara blau, al Centre d’Art Contemporani La Sala.

Cal destacar el seu important paper en la donació a la ciutat de l’arxiu del fotògraf Ramir Horro, que ell mateix va custodiar durant molts anys.

Miquel Galmes també va ser un gran actiu a l’hora de difondre el treball fotogràfic tant de grans autors com de fotògrafs propers. Va ser comissari i coordinador en nombroses exposicions, membre de jurat en concursos, autor i col·laborador en llibres i publicacions com en el llibre Americanos -Indianos publicat per la Biblioteca Museu Victor Balaguer. Galmes va destacar com a mestre i conferenciant en cursos, jornades i congressos.

La seva trajectòria ha estat reconeguda repetidament. Va ser Membre d’Honor de la Federació Catalana de Fotografia i Mestre Fotògraf Honorari de la Federació Espanyola de Professionals de la Fotografia i la Imatge (FEPFI). Membre també de la Royal Photographic Society of Great Britain i de la European Society for the History of Photography.foto 1

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu el seu article Els Primers fotògrafs vilanovins, publicat al cinquè número de la revista municipal 08800 del 5 març 1998. També va col·laborar amb les seves fotografies als llibres Llums i ombres del temps: abecedari coral, de P. Brull Carreras, i Travelling 1993 – 2006, de Joan Ill.

No hi ha comentaris

Temps de vi a les biblioteques!

Temps-de-Vi

Temps de Vi és una fira amb tres eixos principals, primer, promoure els vins elaborats a Catalunya, segon, estendre la Cultura del Vi i del Cava juntament amb el patrimoni de Vilanova i la Geltrú, i tercer, augmentar la presència a la carta dels restaurants de vins de la terra.
L’esdeveniment es celebra enguany entre el 3 i el 5 de juny al centre neuràlgic de la ciutat, amb més d’una quarantena d’estands de les diferents D.O.’s, estands gastronòmics, i diverses actuacions musicals.
Paral·lelament, la fira comptarà amb l’activitat estrella: tasts a alta mar. La ubicació marinera del municipi, fa que sigui una activitat amb un tret diferenciador a la resta de fires.

Coincidint amb aquest Temps de Vi la Xarxa de Biblioteques Municipals, en col·laboració amb la fira, organitza dues activitats per apropar cultura i gastronomia als ciutadans.

TASTDEVILa primera activitat tindrà lloc el divendres 20 de maig de les 20.30h a les 22h. a la terrassa dels llimoners de la biblioteca Armand Cardona i es tracta d’un Tast de vins i formatges, a càrrec de l’enòleg Xavier Planas Pàmies del celler COVIDES Vinyes-Cellers.
Els assistents podran degustar tres vins i un cava Duc de Foix, maridats amb formatges, de la cooperativa vitivinícola COVIDES. Preu 10€. Places limitades. Inscripció prèvia a la Biblioteca a partir del 2 de maig.

L’altra activitat és la xerrada-audició-tast Gran reserva de l’òpera i que tindrà lloc a la biblioteca Joan Oliva el dijous 26 de maig de les 20 a les 21:30h. A càrrec de David Puertas, músic i periodista, conferenciant empedreït i autor d’una dotzena de llibres sobre música, l’últim dels quals -100 coses que has de Gran reserva operasaber sobre l’òpera- es presentarà a la biblioteca Armand Cardona el dissabte 18 de juny a les 12h. El tast de vins anirà a càrrec d’Oriol Guevara, enòleg.
Gran reserva de l’òpera és una xerrada-audició-tast sobre l’òpera i el vi o, més aviat, sobre el vi a l’òpera. Amb els brindis més festius —el de La traviata de Verdi, el de Marina d’Arrieta— i les àries més vinícoles del repertori: “Viva il buon vino” de Don Giovanni o “Beva con me” d’Otello. Preu: 6€. Places limitades. Inscripció prèvia a la Biblioteca a partir del 2 de maig. Amb la col·laboració de Temps de vi i Abicon Wines SL.

portada llibreAprofitant la fira us volem presentar com a novetat el llibre Vinyes, vins i cooperativisme vitivinícola a Catalunya, de Josep Colomé i Ferrer, Jordi Planas i Maresma, i Francesc Valls Junyent. El llibre conte 16 treballs d’investigació que es van presentar a les jornades d’estudi De la vinya a la fassina celebrades a l’Espluga de Francolí l’any 2013.
En els darrers anys, la història de la vitivinicultura a Catalunya ha rebut nombroses aportacions que n’han millorat el coneixement en molts aspectes. Amb els treballs recollits en aquest volum volem fer balanç d’aquests avenços i oferir un assaig de comprensió global de la història de la vinya i el vi al nostre país, des de finals del segle XVII, quan la producció i comercialització dels aiguardents va impulsar una primera expansió vitivinícola, fins a la recent evolució del sector en els temps presents vers la producció de vins de qualitat, comercialitzats sota una denominació d’origen, embotellats i amb publicitat. Tot resseguint aquesta trajectòria, es tracten qüestions tan diverses com ara l’aparició dels nuclis de població rabassaire, els efectes de la dramàtica crisi de la fil·loxera, la creació dels cellers cooperatius, o el cas del reeixit procés de modernització de la vitivinicultura del Priorat.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres de Josep Colomer, i també d’altres que parlen del vi a Catalunya i de la seva viticultura.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »