Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per abril, 2016

Economia en colors

portadaEls xoriços estan uniformement distribuïts per tot el planeta. La pregunta no és a quin país hi ha més lladres sinó què es fa quan se’ls captura. Als Estats Units se’ls posa a la presó. En altres països els hi donen un ministeri.

Amb el llibre que us presentem avui, Economia en colors, el professor Xavier Sala i Martín ha volgut ampliar els guions del programa de TV3 del mateix nom, i ho ha fet sobre el paper. Sala i Martin ens mostra de la manera més desenfrenada, divertida i fresca, una explicació magistral d’economia, per posar-la a l’abast de tothom, aplicar-la a les situacions quotidianes i, en definitiva, per mostrar-la com mai s’havia vist abans: en colors.

Divertida, pròxima, entenedora, diferent… Així és l’economia quan en parla un comunicador carismàtic, algú que fa que l’economia deixi de ser gris plom i s’ompli de colors. Xavier Sala i Martin demostra que l’economia enganxa, que no és llunyana i abstracta i que és present en la nostra vida quotidiana.

La monumental crisi dels darrers anys ens ha fet veure a tots plegats que, ens agradi més o ens agradi menys, l’economia juga un paper molt important a les nostres vides. Des que ens llevem fotofins que anem a dormir, la nostra existència està afectada per fenòmens econòmics que, massa sovint, s’escapen a la nostra comprensió: comprem el cafè amb llet per esmorzar, portem els nens a l’escola, anem a treballar a canvi d’un salari, paguem els impostos, rebem serveis públics, patim les conseqüències de les retallades, ens quedem a l’atur per raons que no entenem, anem al supermercat i comprem, decidim si anem caminant cap a la feina o bé agafem la moto, el cotxe o el transport públic, hem de triar entre una carrera o una altra, entre un banc o un altre, entre pagar amb diners o amb targeta de crèdit, entre estalviar en un fons de pensió o fer vacances amb la família, entre demanar un vi car o demanar un vi barat quan anem al restaurant, entre anar de festa amb els amics o quedar-nos a casa i anar a dormir d’hora per anar a córrer demà de bon matí. Fins i tot (si som homes) decidim si apuntem a la mosca que està dibuixada a la tassa del wàter dels lavabos públics!

Encara que nos ens n’adonem, l’economia està embotida indestriablement a molts aspectes de la nostra vida i això fa que sorprengui, i molt, el poc coneixement que sovint tenim de tot el que és i representa. A Economia en colors, Sala i Martin explica els secrets dels economistes, els trucs que es fan en la borsa i les estratègies de les empreses, i també es pregunta què vol dir ser ric, com es té una idea, què vol dir «innovar», en què consisteix el capital humà, quina és la història dels diners, i moltes coses més, tot per acostar l’economia al carrer.

Perquè l’economia, com les americanes de Xavier Sala i Martin, és plena de colors.

Xavier Sala i Martín  Xavier Sala i Martin (Cabrera de Mar, Maresme, 17 de juny de 1962) és un economista català, professor de la Columbia University conegut també pels seus articles i aparicions en diversos mitjans de comunicació. Ha adoptat la nacionalitat nord-americana amb el nom de Xavier Sala-i-Martin.

A mitjan novembre de 2012, amb altres catedràtics com ara Carles Boix de Princeton, Pol Antràs de Harvard, Jordi Galí del CREI, Jaume Ventura del CREI i Gerard Padró de la London School of Economics va crear el Col·lectiu Wilson, una entitat que vol “contribuir al debat sobre l’autodeterminació a Catalunya” per tal que els catalans “puguin decidir del seu futur lliurement sense por ni amenaces”.
A la Xarxa de Biblioteques Municipals de VNG trobareu més llibres de l’economísta Xavier Sala i Martín.

No hi ha comentaris

‘Right on time’ de Flamingo Tours

FLAMINGO-TOURS-Right-on-timeAquesta setmana trobareu com a novetat a l’espai de música Right on time el primer treball de la banda barcelonina Flamingo Tours.

El nom del grup fa referència a una agència de viatges imaginària i la portada del disc mostra un aeroplà a punt d’estavellar-se vist des de la terminal d’un aeroport d’estètica vintage. Fins i tot han escrit la història de la peculiar família propietària de l’agència, els Flaming.

Aquest univers, que fa referència a la cultura popular americana anterior a allò que anomenem estrictament pop, és el projecte més personal de la Myriam Swanson, que en aquesta ocasió és acompanyada per Jordi Mena (guitarra), Jorge Rebenaque (piano i hammond), Artem Zhulyev (saxo), Lere Mases (baix) i Salva Suau (bateria).

L’àlbum ha estat gravat als Estudis Ground i ha estat produït per Swanson i Ander Agut. El repertori està ple de temes propis i d’algunes versions de diversos sabors. Temàtica viatgera i despreocupada en un còctel musical ple de rock’n’roll arrelat en la tradició més salvatge de la música popular i aromes diverses: rhythm’n’blues d’exotisme cavernós, soul profund, surf frenètic i rockabilly trepidant.

Myriam-Swanson_1538256298_27796417_1000x1466Myriam Swanson va néixer a Barcelona en 1978, i des d’adolescent va començar la seva carrera en formacions underground de la ciutat que la va portar als estils rhythm n’ blues i al rock n’ roll. Myriam és una cantant, compositora i performer que porta en les seves influències a mites com Etta James, Bessi Smith, Dina Washington o Ella Fitgerald.

La seva primera col·laboració professional va ser en 1996 amb el saxofonista i compositor Dani Nel·lo, que la portaria a realitzar multitud de projectes entre 2003 i 2011 i la va convertir en una professional camaleònica amb una gran capacitat per al blues, el rhythm n’ blues, el jazz…

Reconeguda com una artista excel·lent a la ciutat comtal, va ser la veu principal del Taboo- Burlesque Nights de la Sala Apol·lo de Barcelona entre 2009 i 2011, on actuava amb els Mambo Jambo. La seva passió pel so rhythm n’ blues clàssic ho combina amb rock’n’ roll i música popular, creant temes propis en espanyol i anglès.

La versatilitat i matisos de la seva veu l’han portat a realitzar projectes amb el guitarrista Cesc Pascual o Amadeu Casas, un dels grans noms del blues del país, amb el qual va actuar en el “Mes i Mes Festival” en el Palau de la Música presentant la preparació del seu primer disc conjunt.
Alguns dels projectes de Swanson són amb grups com Magnolia i The Rhythm Treasures. I per si tot això no fos prou, també punxa la seva música preferida a diferents clubs de la ciutat comtal.

Us deixem amb el reportatge sobre la banda que va realitzar el programa Tria 33.

No hi ha comentaris

Ramon Mercader, l’home del piolet

portadaLa galeria de catalans il·lustres és prou àmplia com per no desmerèixer cap comparació amb la resta de països del món, ara bé, Catalunya també ha estat el bressol de catalans no il·lustres, i un d’ells és sens dubte Ramon Mercader, un personatge que ha passat als llibres d’història per haver comès un assassinat el 20 d’agost del 1940, el del revolucionari marxista Lev Trotski.

Fa més de setanta-cinc anys que Ramon Mercader, nascut a Barcelona, va matar Lev Trotski. Es va introduir a casa seva, a Mèxic, i li va clavar un cop de piolet letal al cap. Aquest català executava l’ordre directa de Stalin d’eliminar aquell dissident del partit. A més del fet puntual de l’assassinat, tot allò que va passar abans i després a la vida de Mercader és una història d’espionatge, de complots i d’idealisme, i també el retrat d’una època. L’historiador Eduard Puigventós s’hi ha endinsat i, en el llibre del diari ARA Ramon Mercader, l’home del piolet publica la investigació que avui us presentem. És un treball historiogràfic minuciós amb nous descobriments d’una biografia de film.

Comunista de primera hora, fidel company de Lenin i trotskiorganitzador de l’Exèrcit Roig, Trotski va caure en desgràcia amb l’arribada al poder d’Stalin, amb qui es va enfrontar pel poder, però també per les diferents visions que cada un tenia del comunisme. Expulsat de l’URSS el 1929 va raure a Mèxic a finals dels anys trenta, on viuria fins el dia que va rebre la darrera visita de Ramon Mercader.

Paral·lelament, Ramon Mercader, nascut a Barcelona el 1913, militant del PSUC i membre dels serveis secrets soviètics, va rebre a finals dels anys 30 l’ordre d’eliminar a Trotski, objectiu pel qual es va traslladar a Mèxic i on va aconseguir penetrar al seu cercle de confiança. El 20 d’agost del 1940, Mercader, sota l’àlies de Jacques Monard, visita Trotsky al seu despatx i li obre el cap amb un piolet. El revolucionari mor l’endemà a l’hospital i el català és ingressat a presó, d’on no sortirà fins el 1960. el 1961 rep la condecoració d’Heroi de la Unió Soviètica i poc després es trasllada a Cuba, on mor el 1978.

La vida de Mercader però, ha estat envoltada de silencis i ramon mercadermisteris, de fet, durant molts anys, mentre era a presó a Mèxic, s’ignorava la seva identitat real. Per fer més llum a la seva vida, l’historiador Eduard Puigventós López publica el llibre que us presentem avui, un exhaustiu treball sobre la vida de l’assassí català més rellevant de la història on repassa els seus viatges, detalla les seves identitats falses, els diferents intents que va perpetrar per matar Trotski, així com les motivacions polítiques que el van dur a cometre aquell assassinat.

Amb abundant documentació i una interessant selecció de fotografies inèdites, Puigventós repassa la trajectòria de Mercader durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial i el seu periple vital per França, la Unió Soviètica, Mèxic i finalment Cuba, per stalinmirar d’esbrinar l’autèntica dimensió que va suposar per a la vida de l’assassí acabar amb la vida de Lev Trotski.

Tal com indica Josep M. Solé i Sabaté al seu pròleg del llibre, la seva voluntat de treure l’aigua clara de tantes inexactituds “ha dut Eduard Puigventós a investigar els arxius catalans, espanyols, holandesos, russos, mexicans, nord-americans i cubans que fan referència a Ramon Mercader i a parlar amb persones properes al seu entorn” per mirar d’establir quins foren realment els esdeveniments i, especialment, quins factors els provocaren o, almenys, els facilitaren.

eduardpuigventosEduard Puigventós López (Rubí, 1984) és Doctor en Història Contemporània i Màster en Història Comparada per la UAB. Ha col·laborat durant set anys en el projecte del Cost Humà de la Guerra Civil a Catalunya, desenvolupat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, i en diverses iniciatives de caràcter històric per a l’Ajuntament de Rubí (exposicions, conferències, visites guiades, investigacions històriques, publicacions…). Col·labora amb moltes entitats i mitjans de comunicació d’àmbit local en la defensa i difusió del patrimoni històric i natural.

No hi ha comentaris

‘El abrazo de la serpiente’ de Ciro Guerra

El_abrazo_de_la_serpiente-385873306-largeEl abrazo de la serpiente ha estat l’única pel·lícula llatinoamericana que va estar nominada al Premi Òscar a la Millor Pel·lícula Estrangera i va guanyar el Premi Art Cinema en la secció Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes 2015.

Karamakate va ser en el seu moment un poderós xaman de l’Amazones. És l’últim supervivent del seu poble, i ara viu en aïllament voluntari en el més profund de la selva.

Porta anys de total solitud que l’ han convertit en chullachaqui, una pela buida d’home, privat d’emocions i records. Però la seva vida buida dóna una bolcada el dia en què al seu remot cau arriba Evan, un etnobotànic americà a la recerca de la yakruna, una poderosa planta oculta, capaç d’ensenyar a somiar.

Karamakate accedeix a acompanyar a l’Evan en la seva cerca i junts emprenen un viatge al cor de la selva en el qual el passat, present i futur es confonen, i en el qual el xaman anirà recuperant els seus records perduts.

Aquests records porten amb si vestigis d’una amistat traïda i d’un profund dolor que no alliberarà a Karamakate fins que no transmeti per última vegada el seu coneixement ancestral, el qual semblava destinat a perdre’s per sempre.

La pel·lícula es basa en els diaris de l’etnòleg Theodor Koch-Grünberg  i del botànic Richard Evans Schultes.

foto3 foto2

Ciro Guerra construeix una història de xocs de civilitzacions al cor de l’Amazones columbiana, però a diferencia de les seves referències més properes (les de Werner Herzog), El abrazo de la serpiente s’explica des de la perspectiva dels indígenes i no des dels registres deixats en els quaderns dels exploradors que van inspirar aquesta història.

ciroAquest, és el tercer llargmetratge del realitzador colombià Ciro Guerra (1981). Guerra va cursar estudis de cinema i televisió a la Universitat Nacional de Colòmbia.

Després de dirigir 4 curtmetratges: Silencio (1998) i Alma (2000), el documental sinistre: Jairo Pinilla, cineasta colombiano (1999) i el curt d’animació Intento (2001), amb els que va obtenir nombrosos premis en festivals, va escriure i va dirigir La sombra del caminante, la seva òpera prima, que va ser seleccionada en més de 60 Festivals de Cinema de tot el món i va guanyar més de 15 premis i esments en diversos Festivals.

La seva segona pel·lícula Los viajes del viento va guanyar el  premi Latino Screenwriters Lab del Festival de Cinema Llatí de Los Ángeles, entre altres premis que el van permetre desenvolupar el projecte.

La propera projecció del Club de Cinema serà el dimarts 24 de maig a les 20:30h al Teatre Principal i el film és comentarà el dimecres 25 de maig a les 18h a la Biblioteca Armand Cardona.

Us deixem amb una entrevista al director.

No hi ha comentaris

El llibre dels esmorzars de forquilla

portadaSou de torrades i suc? Sou de croissant i cafè amb llet? I per què no un primer àpat potent, d’aquells que es mengen amb forquilla? És una litúrgia culinària que res té a veure amb l’anglosaxona costum del brunch, molt més frugal i més fina, més protocol·lària, si no amb la companyonia i la fam matinal dels que es posaven en peu al mig de la nit per guanyar-se el pa.

Els esmorzars de forquilla han estat tradicionalment un àpat molt important en la nostra cultura gastronòmica, no només per la necessitat d’encarar el dia amb energia i motivació, sinó pel seu habitual caràcter social, gairebé ritual. Una tradició massa arraconada per les exigències de la vida moderna, però que es vol reivindicar i actualitzar amb aquest llibre que us presentem avui, la primera obra de referència sobre els esmorzars de debò, El llibre dels esmorzars de forquilla, de Adelaida Castells i Sergi de Meià.

El xef d’Els Matins de TV3, en Sergi de Meià, i la seva mare, l’Adelaida Castells, serveixen esmorzars de forquilla en el seu restaurant, uns platets tradicionals que s’elaboren amb ingredients de proximitat. En aquest llibre ens ofereixen el seu receptari perquè puguem traslladar a casa nostra aquest petit plaer. I per als qui prefereixen ser servits en lloc de treballar als fogons, també s’ofereix una guia de restaurants on encara es pot gaudir d’aquest àpat matiner, a càrrec d’en Pep Palau.bacallà a la llauna

El servei quedarà complet amb els escrits de na Julià Guillamon al pròleg i en Miquel Sen a l’epíleg, que des de la seva literatura i experiència culinària reflexionen sobre un dels temes més oblidats de la cultura gastronòmica catalana.
En Sergi va néixer a Esplugues, però se sent fill de Vilanova de Meià (Lleida), on va passar els estius de la seva infantesa.
OLYMPUS DIGITAL CAMERADes de petit, va viure la cuina de ben aprop. Es va criar entre els fogons del restaurant familiar, regentat per la seva mare a Esplugues, i de la mà dels avis de Vilanova de Meià, que li van transmetre l’amor per la terra i els seus productes. Amb ells va aprendre els plaers del bon menjar, a conèixer el territori i a saber triar les millors fruites, els bolets més saborosos o les carns més meloses per aconseguir els millors aromes, gustos i textures. Amb aquests mestres, des de sempre va tenir clar que es dedicaria a la gastronomia.
Va iniciar els seus estudis a l’Escola Sant Narcís de Girona per seguir a l’Escola de Restauració i Hostelatge de Barcelona i a L’Ecole d’Hotelerie des Pirenees.
Va començar treballant al restaurant El Rusc d’Andorra, La torre del Remei (Puigcerdà), Rydges Hotel (Australia), Akelarre (San Sebastià) i El Racó d’en Freixa (Barcelona). adelaida i sergi
Ja com a cap de cuina, va treballar al restaurant Reno, a L’Excellence d’Andorra i Barcelona, al Fishhh¡¡ de Barcelona i durant 6 anys, ha estat el primer cap de cuina del Monvínic de Barcelona, considerat un dels millors restaurants de vi del món pel Financial Times The Wall Street Journal.

La seva coneguda afició pels ingredients de proximitat, la defensa dels receptaris tradicionals i el seu bon criteri en els fogons en l’aplicació de les tècniques actuals, el converteixen en un dels xefs més ben col·locats per proposar -i explicar- l’elaboració d’un bon nombre de suggerents opcions per gaudir d’aquests esmorzars en tota regla. Adelaida Castells, la seva mare, també és cuinera i, en bona part, responsable dels plats que serveix Sergi a aquests esmorzars reparadors, col·labora en l’aportació de receptes. I que estiguin atents seus fans, que entre elles s’inclou la dels seus ja cèlebres Macarrons de l’Adelaida.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú també trobareu el llibre La Cuina dels bolets del mateix cuiner.

En aquest vídeo en Sergi de Meià ens ensenya a preparar un entrepà de perdiu.

No hi ha comentaris

Els indispensables de Grupcòmic 2015

logoEl Grup de còmic i biblioteques del COBDC presenta la sisena edició d’Els indispensables de Grupcòmic, els 10 títols escollits pels membres del grup com els més rellevants dels editats durant el 2015.

Un any més, el GT vol felicitar totes les editorials que han apostat pel còmic i en especial les que ho han fet pels autors autòctons, que en aquests temps, més que mai, necessiten suport.

La selecció té la voluntat de ser un reconeixement testimonial a partir de la perspectiva que dóna el nostre col·lectiu professional.

arabdelfuturL’àrab del futur de Riad Sattouf

L’autor és un dels col·laboradors de Charlie Hebdo que no era a la redacció de la revista el dia de l’atemptat. Mestre de la sàtira ferotge i de l’apunt costumista, a L’àrab del futur, la seva primera obra autobiogràfica, descriu una infància viscuda entre la Bretanya francesa, la Líbia de Gaddafi i la Síria de Hafiz al-Assad.

Amb una mirada infantil – però no ingènua–, Sattouf pinta un retrat tragicòmic i implacable de la societat àrab de l’època.

la casa de paco rocaLa casa de Paco Roca

Al llarg dels anys l’habitant omple de records la seva casa, testimoni mut de la seva vida. I aquell és també la fidel imatge d’ella. Com les parelles que han conviscut sempre juntes. Així, quan el seu ocupant desapareix per sempre, el contingut de la casa es paralitza per la pols esperant que alguna vegada el seu amo torni.

Es perceben en aquesta nova obra de Paco Roca ressons autobiogràfics que sorgeixen d’una necessitat d’explicar una situació que ha tocat d’a prop a l’autor valencià, tal com ja li succeís amb Arrugues.

chapuzas de amorChapuzas de amor de Jaime Hernández

Jaime Hernandez porta dècades donant-nos a conèixer les preocupacions de Maggie Chascarrillo, una noia que, malgrat anar madurant, mai va deixar de créixer. La vida de Maggie ha anat succeint-se en una saga torrencial que avui es considera una dels cims artístics i narratives de la història del còmic, però com ocorre en les millors històries, els grans secrets encara no havien estat revelats.

cortomaltesCorto Maltés: Sota el sol de mitjanit de Díaz Canales i Rubén Pellejero

1915, Corto Maltès travessa el vast paisatge gelat del Gran Nord, entre Estats Units i Canadà. Porta un missatge del seu amic Jack London destinat a un amor de joventut. A canvi, l´escriptor ha promès a en Corto una nova aventura… i un misteriós tresor.

baixaEl escultor de Scott McCloud

David Smith està disposat a morir per la seva obra… literalment. Gràcies a un tracte amb la Mort, aquest jove escultor aconsegueix complir el seu gran desig de la infància: ser capaç d’esculpir, únicament amb les mans, qualsevol cosa que imagini. Però ara, amb nomes 200 dies de vida per davant, decidir què crear li està resultant més difícil del que pensava. I trobar a la seva ànima bessona a l’últim moment no va a fer-ho més senzill.

garcia¡García! de Luis Bustos i Santiago García

Santiago García i Luis Bustos uneixen els seus talents per plantejar amb García! una novel·la gràfica que beu de la sàtira política i el thriller d’acció amb una evident connexió amb la realitat espanyola. I és que la crisi econòmica i institucional ha fet que la societat d’aquest país es torni més volàtil que mai.

hombre sin talentoEl hombre sin talento de Yoshiharu Tsuge

Publicat al Japó l’any 1985, El hombre sin talento és la història de Sukezo Sukegawa, un dibuixant de manga sense èxit que es reconvertirà en venedor de pedres i de càmeres fotogràfiques antigues però fracassarà en tot sense excepció. Les ànsies per solucionar la seva desastrosa situació econòmica el portaran a fantasiejar amb fer-se monjo o amb descobrir una cura per al càncer o les hemorroides.

El-mundo-a-tus-piesEl mundo a tus pies de Nadar

Els tres relats que componen aquest llibre parlen d’aquesta interrupció, la que vivim avui dia, on s’ha dilapidat el futur d’una generació i ha donat motiu a un nou món on les regles del joc han canviat, on ja no val la pena escrutar el passat per aconseguir respostes o consol. Carlos, David i Sara juguen les seves cartes i aposten fort, tracten de ser felices, de viure i seguir endavant.

ritualesRituales de Álvaro Ortiz

Manuel i Lorenzo són dos amics que acaben d’arribar a Barcelona i que, després d’una llarga cerca, han llogat un pis cèntric que no està malament de preu. Els han explicat que en el pis d’a baix no viu ningú i que és el magatzem d’un anticuario situat en aquest mateix carrer. Però, el fet que, després de mesos vivint allí, ningú entre ni surti d’aquest magatzem comença a inquietar bastant a Lorenzo, fins al punt de convertir-se en una obsessió.

vagabundosLos vagabundos de la chatarra de Jordi Carrión i Sagar

El progrés és un mite –diu el pròleg d’aquest llibre– que deixa al seu pas munts d’escombraries. Els autors d’aquest còmic segueixen els seus múltiples rastres per Barcelona. Encara que la crisi, l’atur o els desallotjaments semblin locals, són en realitat arguments universals: els desequilibris i injustícies del planeta. Per abordar el problema s’opta per l’estratègia de la teleserie ‘The Wire’: si Baltimore és els Estats Units, la Ciutat Comtal és, rabiosamente avui, Espanya o Europa.

Trobareu tots aquests còmics a les Biblioteques de Vilanova.

No hi ha comentaris

Charlotte Brontë, 200 anys

Charlotte Brönte

El 31 d’octubre de l’any passat us vàrem presentar en aquestangeles caso bloc el llibre Todo ese fuego d’Ángeles Caso, una obra en què l’escriptora ha volgut donar un dia de felicitat en les tràgiques vides de les germanes Brontë. Aquestes escriptores angleses de mitjans del segle XIX van tenir una existència molt trista marcada per les pèrdues de la mare i de les dues germanes grans i pels problemes econòmics. De fet, va ser la recerca d’ingressos que les va animar a dedicar-se a l’escriptura.

Avui es commemora el 200 aniversari del naixement a Thornton de Charlotte Brontë, novel·lista i poeta anglesa i la més gran de les tres germanes Brontë.

La família Brontë és una família d’autores literàries anglesa del segle XIX, notorietat de la qual s’estén a les tres germanes, Charlotte, Emily i Anne, gràcies als seus poemes i novel·les. Publicaven les seves obres, en un inici, sota pseudònims masculins, però els seus contes van atraure ràpidament l’atenció, no sempre per a bones crítiques. En un jane eyre 1principi, tanmateix, només la Charlotte i la seva obra “Jane Eyre” aconsegueix èxit. Aviat, però, comencen a escriure plegades històries més elaborades, influenciades per un pare culte i la confrontació entre germanes i mare. Els tràgics destins personals, totes tres varen morir de tuberculosi, així com la seva precocitat, han contribuït enormement a la seva reputació i, per extensió, als seus familiars més propers. Després de la seua desaparició, i fins i tot durant la vida del seu pare, ha sobreviscut un culte que s’estén més enllà d’Anglaterra. La seua llar, la casa parroquial d’Haworth, s’ha transformat en un museu que s’ha convertit en lloc de pelegrinatge, acollint, endemés, cada any centenes de milers de visitants d’arreu del món.

Creus que perquè sóc pobre, poc coneguda, poc atractiva i petita, no tinc ànima i no tinc cor? Penses malament! Tinc tanta ànima com tu i plena de cor! Si Déu m’hagués dotat d’una mica de bellesa i molta riquesa, hauria estat tan difícil per a tu deixar-me, com ho és ara per a mi el deixar-te. No estic parlant amb tu ara per mitjà del costum, convencionalitats, ni tan sols de la carn mortal: és el meu esperit que s’ocupa del jane eyre 2teu esperit, com si tots dos haguessin passat per la tomba, i se situaran als peus de Déu, iguals com som “.
Aquesta meditació és dirigida a l’home del que està enamorada la protagonista de la novel·la Jane Eyre i explica els efectes immediats del llibre a la moralment rígida i hipòcrita societat anglesa de 1847, quan va ser publicada la primera edició. També conté les raons que justifiquen que el llibre sigui considerat una de les primeres obres literària feministes o, més aviat, protofeministes, atès que la idea de la igualtat de la dona i l’home ni tan sols es plantejava en aquells dies. Jane Eyre va ser la seva primera novel·la publicada i de seguida va ser un gran èxit. Es va considerar molt innovadora per estar escrita en primera persona, seguir un estil naturalista i ser un melodrama gòtic.

De gran timidesa en persona, Charlotte Brönte va qüestionar amb valentia les convencions socials en les seves novel·les, basant-se en la seva experiència personal com a mestra i institutriu. Les germanes desitjaven muntar una escola privada a la casa familiar, però mai van aconseguir alumnes suficients ni suport financer per materialitzar el projecte.

el profesorCharlotte va viure durant dos anys a Bèlgica estudiant pedagogia i allà es va enamorar d’un dels professors, un home casat. L’experiència va ser el germen de Jane Eyre, el desventurat i impossible amor entre la protagonista, una òrfena de pocs recursos, i el senyor Rochester, hisendat i casat, per als fills treballa la noia com institutriu.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú podreu trobar el llibre de la Charlotte  El Profesor: una historia, escrita entre 1845 i 1846, abans que Jane Eyre. És la seva primera novel·la, i no va ser publicada fins a 1857, després de la seva mort. Els editors havien rebutjat el manuscrit, que, per la seva brevetat, el seu realisme i el caràcter dels seus personatges, contradeia els patrons de la novel·la victoriana. L’ètica del treball s’articula l’ideari de la novel·la, però en ella destaca així mateix el solitari i dolorós afany per conservar la fidelitat als propis principis en un món opressiu i i ple de perjudicis, regit per la dissimulació, la vigilància i l’afectació. Les relacions de poder, el llenguatge eròtic de l’autoritat i la submissió, la intimitat sempre assetjada pels dimonis de la naturalesa humana i l’habitual marasme espiritual dels herois de Charlotte Borntë troben en el jove William Crimsworth complerta representació, i són objecte de un examen tan rigorós com febril.

De les tres germanes Brönte potser la que va obtenir més fama va ser la mitjana, Emily, qui setmanes més tard que Jane Eyre, va publicar Cims borrascosos, molt més innovadora formalment però menys vivencial.

No hi ha comentaris

Taxi driver

Taxi_DriverAquest any en fa quaranta que es va estrenar als Estats Units la pel·lícula Taxi driver, dirigida per Martin Scorsese, escrita per Paul Schrader i protagonitzada per Robert De Niro i Jodie Foster.

Jodie Foster era una adolescent quan va interpretar el personatge d’Iris Easy Steensma, la jove prostituta de Taxi driver. Era el 1976 i Robert De Niro havia acabat d’estrenar la segona part d’El padrino, però ella tot just començava una carrera que l’ha convertit en una actriu consolidada de Hollywood. Ja han passat 40 anys però la pel·lícula segueix sent un dels títols més recordats del cinema nord-americà dels 70.

La pel·lícula narra la història de Travis Bickle (Robert De Niro), un exmilitar que havia combatut a la guerra de Vietnam. Aquest fet li provoca ansietat i depressió fent-li sentir rebutjat socialment. En no poder agafar la son decideix treballar com a taxista pels barris de Nova York durant les nits.

Brickle se sent atret per Betsy (Cybill Shepherd), una bella dona que treballa molt de prop amb el senador Charles Pallantine, aspirant a president. Betsy li concedeix una cita per anar al cinema però en descobrir la afecció que Travis té per la pornografia, decideix no tornar a veure’l.

Atordit i fastiguejat per la delinqüència que veu a la nit, decideix comprar-se un arma i passar a l’acció, netejant els carrers de malfactors. El seu primer objectiu és el governador al que intentarà assassinar en plena campanya d’eleccions.jodi foster

Després del seu fracàs amb Betsy, Travis coneix l’Iris (Jodie Foster), una prostituta explotada per la seva xulo i a la qual intentarà convèncer perquè abandoni aquesta vida.

La pel·lícula va obtenir diversos premis, entre ells la Palma d’Or del Festival de Cannes, i quatre nominacions a l’Oscar. Actualment és considerada tant una pel·lícula de culte com una de les millors de la seva època; també sol ser avaluada per crítics professionals com una de les millors pel·lícules de tots els temps i una obra mestra del seu director.

Per celebrar l’aniversari, tot l’equip es tornarà a reunir al Festival de Cinema de Tribeca, a Nova York, en una projecció especial el 21 d’abril. “Taxi driver és una de les pel·lícules més brillants i pertorbadores de la història i la raó per la qual em vaig introduir en el cinema“, explica la directora del festival, Jane Rosenthal. La pel·lícula “va tenir un gran impacte en la cultura popular i les seves Robert de Nirointerpretacions perduren entre les més memorables del cinema“, afegeix.

Rosenthal és cofundadora del festival juntament amb De Niro. “Estic orgullós i content de l’esdeveniment i de la pel·lícula“, assegura l’actor. Uns sentiments compartits pel director, Scorsese: “En el rodatge hi va haver una energia especial i va ser extraordinari treballar amb un equip fantàstic, inclosa Jodie Foster, que era tan sols una nena“. A més d’ells dos i de Foster, el retrobament també comptarà amb al presència de l’actriu Cybill Sheperd i el guionista Paul Schrader.

El  Festival de Tribeca va ser impulsat per De Niro el 2001 arran dels atemptats de l’11-S amb la intenció de remuntar la vida cultural de Nova York. La 15a edició tindrà lloc del 14 al 23 d’abril.
escena

No hi ha comentaris

El libro de Shakespeare

portadaÉs la prudència el component principal del valor o ens fa a tots covards la consciència? Vivim dies d’immaduresa o és aquest l’hivern de les nostres desgràcies?

El llibre que us recomanem avui, El llibre de Shakespeare, recorre l’obra de William Shakespeare i ofereix una eloqüent informació sobre les temàtiques, les trames i els personatges de les seves obres de teatre i sonets.

Amb un llenguatge clar, ofereix útils esquemes i enginyoses il·lustracions que fan d’ell la introducció ideal a les obres de l’autor anglès, entre les quals s’inclouen des d’El mercader de Venècia fins a les grans tragèdies de Hamlet, Otel·lo, El rei Lear i Macbeth.

Tant el neòfit àvid d’entendre els versos i les trames de l’obra de Shakespeare com l’aficionat interessat en una perspectiva original de les seves peces preferides del Bard trobaran en aquest llibre material valuós sobre la seva obra.

Aquest any es commemora el quatre-cents aniversari de la mort de William Shakespeare, el 23 d’abril de 1616. Shakespeare fou un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal.shakespeare

Només amb els seus versos hagués ja passat a la història de la literatura; pel seu geni teatral, i especialment per l’impressionant retrat de la condició humana en les seves grans tragèdies, Shakespeare és considerat el millor dramaturg de tots els temps.

Shakespeare va publicar en vida tan sols setze de les obres que se li atribueixen; per això, algunes d’elles possiblement s’haguessin perdut de no publicar (pocs anys després de la mort del poeta) el Folio, volum recopilatori que serviria de base per a totes les edicions posteriors.

Les obres de Shakespeare han estat traduïdes a les principals llengües i les seves obres dramàtiques continuen representant-se per tot el món. A més, moltes cites i neologismes de les seves obres han passat a formar part de l’ús quotidià, tant en anglès com en altres llengües. Amb el pas del temps, s’ha especulat molt sobre la seva vida, qüestionant la seva sexualitat, la seva afiliació religiosa i, àdhuc, l’autoria de les seves obres.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu tots aquests documents sobre l’escriptor britànic, i més de 160 de diferents formats amb les seves obres.

No hi ha comentaris

Noves revistes de labors: Ottobre i Tricotar en casa

CAPCELERA

Aquest any a la biblioteca hem preparat un nou fons especial que trobareu al primer pis de la Biblioteca, Fet a mà. Un espai que agrupa una àmplia selecció de títols que fomenten l’esperit creatiu i d’autosuficiència en diversos àmbits de la vida: decoració, manualitats, patronatge, arts tèxtils…

Aquests documents tenen el seu complement al fons de revistes, on tenim diverses que tracten l’actualitat d’aquestes matèries. A la secció de premsa trobareu revistes de costura com Burda o Patrones, de labors com Labores del Hogar i d’altres.

Avui us volem presentar les subscripcions més recents que hem incorporat al nostre fons.

La revista Ottobre Design és una revista especialitzada en moda infantil que es dissenya a Finlàndia. La revista es publica en set idiomes, incloent-hi l’espanyol i cada número conté més de quaranta dissenys pels més petits de la casa amb els patrons complerts i les instruccions per cosir les peces de roba.

ottobre-design-mujer-22016-en-espanol Ottobre1

Per nens publiquen quatre números l’any, coincidint amb les estacions: hivern, primavera, estiu i tardor, però també es publiquen dues revistes a l’any amb moda per dones.

Al seu blog podreu trobar per descarregar en format .pdf els patrons d’alguns dissenys senzills amb tutorials amb fotografies com per exemple: calcetes per bebès, una bossa-flor, una gorra de punt i moltes altres coses!

La revista té un blog oficial, si sabeu una mica d’anglès trobareu tutorials de parts d’alguns dissenys de la revista i també de costures extres.

I en castellà trobareu el Blog Fans de Ottobre, un grup de costureres aficionades que recopilen els dissenys cosits per altres blogueres de models de les diferents revistes i també organitzen el que en anglès es denomina ‘Sew along’ amb patrons extrets de la revista.

dona nens

Què vol dir ‘Sew along’? Una bona traducció al català seria ‘Cosim plegades’. Des del blog proposen cosir un model d’un número concret de revista, pot ser tan per nens com per dones, i ens donen recomanacions a l’hora de comprar els materials que necessitem per cosir la peça triada i cada dia, durant uns dies determinats, publiquen uns detallats ‘pas a pas’ amb fotografies. Una bona forma d’aprendre i fer la costura més divertida!

A partir del 25 d’abril proposen cosir el model African Print o Horizontal de la revista de dones 2/2016. Si us animeu, trobareu la revista a la secció de premsa de la biblioteca.

tricotarencasa10I per les amants de les labors tenim la revista Tricotar en casa, una de les publicacions més recents del grup Alternativas Publicitarias, que també publica altres revistes tan conegudes com Labores de Ana o Patchwork en casa, que també podeu trobar a la biblioteca.

La revista consta de 5 números l’any. A cada número podeu trobar una secció amb tendències, recomanacions de botigues, webs, llibres, etc. I després un catàleg de propostes per teixir, des de peces de roba fins complements com bosses, espardenyes, etc.

També a cada número trobareu un resum dels punts bàsics com el dret o el revés, els punts bàsics de ganxet, brodat…així com les instruccions per fer cada un dels models que surten a la revista.

Si us interessa aprendre a teixir i no podeu fer cap curset us recomanem els vídeo-tutorials de We are Knitters, en trobareu molts al seu canal de Youtube. Us deixem amb un vídeo per aprendre a fer punt del dret.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »