Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per febrer, 2016

La camisa del marido

portadaQuan va tornar del cementiri, Elisa organitzà les pertinences del seu difunt marit. Actuava com si aquest hagués partit de viatge sense anunciar-ho i li hagués faltat temps per ocupar-se dels seus propis béns. Es desplaçava pel dormitori amb aparent indiferència, com si ell encara visqués i ella res sabés dels detalls de la seva mort. I, per tant, com si ignorés les circumstàncies en què havia estat executat i no li fes falta compartir amb els seus fills les sospites que abrigava sobre la identitat del botxí. Li interessava més fer veure que l’assumpte no li concernia i, d’aquesta manera, no haver de prendre mesures. I així es va comportar, indiferent al sobresalt de la família, que en aquest moment menjava, present a la vetlla, abans de tancar el fèretre.

Així comença el conte La camisa del marido, el primer del recull de vuit contes de Nélida Piñón recollits en el llibre que us presentem avui, i que li dona títol. Amb ressons de tragèdia grega, ens descriu la destrucció d’una família per la força dels sentiments, més enllà de tota racionalitat. La camisa ensangonada del títol és la que guarda Elisa del seu marit assassinat, en una urna de vidre, per a veure cada dia i recordar així la seva determinació de venjar sense pensar en les conseqüències.
En la mateixa estela podria enquadrar un altre, La dona del meu pare, en el qual Piñón manté aquesta influència de la tragèdia grega, aquest cop centrada en l’Èdip Rei de Sòfocles. No importa aquí el realisme, ja que el lector es deixa arrossegar per la prosa nua de tot ornament, i s’endinsa en aquest món de sentiments extrems. Anna, la dona del major terratinent de Brasil, és objecte del desig del fill d’aquest, el qual ens explica les seves ardors en primera persona.
Al darrer dels llibres Piñón fa un homenatge a Luis de Camoes, sota el títol La desgràcia de la lira. El relat tracta sobre la grandesa i la futilitat de la literatura. És el propi Camoes qui ens parla en primera persona, per explicar-nos les seves desgràcies. Al final de la seva vida, després d’escriure Os Luisiadas, passeja per Lisboa oblidat per tots i es pregunta: Qui s’equivoca: jo o el meu poema? No correspon a les paraules encertar. Són meres presoneres del pit sotmès a un sentiment fugaç que no sap d’on va venir ni on va. I conclou amb aquestes belles i pessimistes paraules: Que trist és ser portuguès, què amarg és ser europeu, quina desgràcia ser un home.

Un nen que sent atracció cap a la nova esposa del seu pare, un vell poeta que ha perdut per sempre la il·lusió i una jove que no entén les maniobres amoroses d’un cavaller delirant que intenta seduir-la. Aquests són només alguns dels sorprenents personatges creats en aquestes pàgines per una de les millors escriptores contemporànies

Nélida Piñon va néixer a Rio de Janeiro (Brasil)Nelida piñon el 3 de maig de 1937, en el si d’una família d’origen gallec. Va començar a escriure amb tan sols deu anys.
Va cursar la carrera de Periodisme a la Facultat de Filosofia de la Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro i va ampliar els seus estudis a la Universitat de Columbia (EUA). Ha estat professora de diferents universitats dels Estats Units, Brasil, França, Espanya i Perú. És col·laboradora habitual en mitjans de comunicació brasilers i ferma defensora dels drets humans, especialment dels de la dona.
Des de 1989 és membre de l’Acadèmia Brasilera de les Lletres, institució que va presidir durant un any (1996-1997), convertint-se en la primera dona que ocupava aquest càrrec en els seus cent anys d’història i la primera dona a tot el món en presidir una acadèmia literària nacional. També és membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa des de 1999. En 2004 va ser triada membre de l’Acadèmia de Filosofia del Brasil. En la seva tasca com a acadèmica s’ha distingit pel seu esforç en apropar les comunitats literàries de parla hispana i portuguesa. Entre les seves obres hi ha llibres de contes i llibres d’assajos i memòries. La seva extensa producció literària, traduïda en més de vint països, ha rebut nombrosos guardons literaris, entre els quals destaquen el Premi Internacional de Literatura Llatinoamericana i del Carib Juan Rulfo 1995, el Premi Internacional Menéndez Pelayo 2003 i el premi Príncep d’Astúries de les Lletres 2005. També ha estat nomenada doctora honoris causa per diferents universitats i en 2012 Ambaixadora Iberoamericana de la Cultura.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú també trobareu el llibre Corazon andariego, novel·la autobiogràfica de la mateixa autora

No hi ha comentaris

Núria Pompeia, sola davant la vinyeta

EXPONURIAPOMPEIAEntre el 2 de març i el 2 d’abril la Biblioteca acollirà l’exposició Núria Pompeia, sola davant la vinyeta, produïda pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i comissariada pel periodista i guionista de còmics Pepe Gálvez.

L’exposició mostra l’humor gràfic i les il·lustracions de Núria Pompeia, un treball compromès i modern que va desenvolupar en un ofici que sempre havia estat dominat per el punt de vista masculí. Els seus dibuixos, molts d’ells plenament actuals, mereixen una visita.

Núria Vilaplana i Buixons va néixer el 1931 a l’esquerra de l’eixample. L’afició pel dibuix li va venir, més que res, per manca d’altres alternatives.

El seu pare deia que no li agradaven les dones sàvies i la va matricular a l’Escola Massana perquè aprengués a dibuixar.

Aquest contacte amb els llapis i els pinzells es va trencar el 1952, quan es va casar amb Salvador Pàniker, i durant una llarga temporada es va dedicar a la professió de mare de família en la qual no li va faltar feina, ja que va tenir cinc fills. Salvador Pàniker, el seu marit durant molts anys, és escriptor i propietari de l’editorial Kairós.

nuria-pompeia-pilar-aymerichCap al 1960 va tornar a agafar el llapis i va començar a fer algun dibuix amb intenció crítica i humorística. Va fer un llibret i el va donar a un agent literari, que va aconseguir vendre’l a una editorial francesa que el va publicar el 1968. El llibre es diu Maternasis i és totalment mut.

El mateix any va començar a publicar la sèrie Metamorfosis a la revista Triunfo. Les vinyetes d’aquesta sèrie evolucionen i expliquen un canvi de forma sense cap línea de text.

L’èxit del seu treball la va animar, i va seguir amb els llibres de dibuixos Y fueron felices comiendo perdices(1969), ja amb textos a sota dels grafismes, Pels segles dels segles (1970), La educación de Palmira (1972) i Mujercitas (1975), on pels diàlegs ja fa servir els globus, bafarades o nuvolets.

472-610-906  publicaciones-F952-192-213-716  Mujercitas-Nuria-Pompeia-200x300

Mentre els seus dibuixos anaven apareixent en altres publicacions nacionals com Oriflama (1970), Sábado Gráfico (1973), Cuadernos para el diálogo (1974), Por Favor (1974-1978), Vindicación Feminista (1978), L’Hora (1979), Dúnia (1979-1982) i a El Món (1983), amb el personatge d’una noia que es deia Ramoneta, també sortien a l’estranger en publicacions com Linus, Charlie Hebdo o Brigitte.

El seu estil és de línies inacabades i de figures que de vegades s’insinuen mig tremoloses, fet que ella justifica per un desig inconscient de passar desapercebuda. Les seves imatges són plenes d’ingenuïtat i d’ironia, alhora que estan plenes de vitalitat i de sensualitat.

mujercitas-nuria-pompeia-texto 43382409_20071130

La seva trajectòria l’ha portat a defensar unes idees feministes i a lluitar per la igualtat de sexes, i és per això que la seva obra reflecteix aquesta problemàtica i fins i tot fa d’ella el motiu principal. A finals dels anys seixanta era pràcticament l’única dona que es dedicava a l’humor gràfic, i hi va aportar un punt de vista diferent i alhora de gran qualitat.

L’any 2000 va rebre la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, l’any 2003 va rebre el premi Rosa del Desert atorgat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i el 2007 la Creu de Sant Jordi. L’Asociación de Autoras de Cómic (AAC) li va concedir el seu Premi Honorífic l’any 2013.

Per saber més de la figura d’aquesta autora, en Pepe Gálvez ens farà una xerrada i visita guiada a l’exposició dijous 3 de març a les 19h.

No hi ha comentaris

Exposició ‘Immersos en les dades’ a La Sala

destacado_12328

Avui s’inaugura al Centre d’Art Contemporani La Sala, aquesta mostra itinerant de la Diputació de Barcelona, ideada a partir de l’exposició ‘Big Bang Data’, del CCCB i la Fundación Telefónica.

La producció de l’exposició va a càrrec del Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, que ha estat comissariada per l’Olga Subirós i en José Luis de Vicente.

La producció de dades en quantitats massives és un dels fets fonamentals del nostre temps. Mentre que al llarg dels últims quinze anys el cost d’emmagatzemar informació digital ha disminuït enormement, el nombre de dispositius que capten, produeixen i transmeten dades s’ha multiplicat de manera exponencial.

1416053698873La vasta infraestructura industrial que es desplega arreu del món per emmagatzemar memòries, paraules, imatges i actes ja requereix el 2% del consum energètic mundial. L’explosió de les dades creix desenfrenadament, sense que ningú no en pugui veure la fi.

Les dades generades per xarxes de sensors en infraestructures i en tecnologies industrials, i també pels ciutadans a les xarxes socials, els telèfons mòbils, les transaccions amb targeta de crèdit i els dispositius GPS, avui apareixen com una oportunitat i una eina clau.

Darrere de l’explosió de dades hi ha noves maneres de resoldre problemes i plantejar preguntes que ja estan canviant la forma de practicar la ciència, de generar valor en l’economia i d’organitzar la política i la societat.

Gunnar Knechtel Photography, BIG BANG DATA Exposició, CCCB, 9 Mayo - 26 Octubre 2014Les dades poden ser un element central per promoure una democràcia més participativa i una administració més eficaç. Tanmateix, també es poden utilitzar com a armes per instaurar un estat de vigilància sense precedents.

L’accés a les dades, el dret a fer-les servir i el valor que representen són factors que se situen al centre de múltiples conflictes contemporanis: des de la lluita per la transparència fins a les repercussions polítiques de les filtracions de Wikileaks i el cas Snowden, passant per la mercantilització de la intimitat que practiquen els gegants de Silicon Valley.

«Immersos en les Dades» explora l’emergència de la base de dades com a marc de pensament cultural i polític i els efectes de la dadificació del món, un procés tan determinant al segle XXI com ho va ser l’electrificació al segle XIX.

L’exposició està estructurada en set àmbits, cinc de temàtics més l’espai de documentació i el del servei educatiu:

1- El pes del núvol. Geografies emergents de les dades.
2- El batec del món. Què és la dadificació?
3- Què penses, que fas, què sents. La producció social de les dades.
4- Som dades. De la quantificació a la mercantilització del jo.
5- Dades per al bé comú. Cap a una cultura crítica i participativa.

En l’espai de documentació, al centre de la sala, hi haurà una àmplia bibliografia per consultar i es podrà consultar entrevistes, vídeos i webs.

L’espai del servei educatiu, gestionat per especialistes en educació, ciència, divulgació i cultura, s’adrecen i s’adapten a diferents segments de públic i s’estructuren en una visita dinamitzada i un taller experimental.

images

Per complementar l’exposició el servei educatiu ha organitzat aquestes activitats així com dues activitats vinculades, la visita comentada a l’exposició de la comissaria Olga Subirós que tindrà lloc el diumenge 28 de febrer a les 12h i la conferència ‘Què és el Big Data?’ a càrrec de José Luís de Vicente, el divendres 11 de març a les 19h.

Trobareu més informació al web de La Sala.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu informació sobre alguns dels temes que es tracten a l’exposició: Big Data, Informàtica en núvol, Protecció de Dades

Us deixem amb una entrevista als dos comissaris de l’exposició amb motiu de la seva inauguració a Barcelona.

No hi ha comentaris

El sostre d’ombra

portadaIslàndia, 2008. Els bancs ensorren l’economia del petit país mentre la banquisa de l’Àrtic està desapareixent per culpa del canvi climàtic. Una óssa polar i els seus dos cadells viatgen en un iceberg assetjats per una família d’orques mentre a Islàndia, l’Helga, l’altra protagonista d’aquesta història (una treballadora de la duana del port de Reykyavik) vol ser mare i endreçar una vida ensopida. El sostre d’ombra, està ambientat al centre desèrtic i gelat d’Islàndia, un lloc exòtic i amb una atmosfera coberta per la grisor hivernal on l’Helga ha muntant un alberg per a turistes i una granja de cavalls islandesos amb el seu marit, en Fjalar.

Un viatge a Islàndia va propiciar que l’escriptor nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1967, Juan Carlos Borrego, comencés a escriure la seva darrera novel·la El sostre d’ombra. La narració se situa l’any 2008 a Reykjavik i amb la crisi dels bancs islandesos com a rerefons. Ens assabentem de la vida de l’Helga i del seu marit, el Fjalar. Una vida rutinària que no els acaba d’agradar, dels seus desigs de tenir una existència diferent, de les seues frustracions… Però de sobte, tot es capgira i el lector se sent sacsejat, la història pateix un daltabaix que ens obliga a composar de nou el relat i gairebé a tornar a començar.jcborrego

Paral·lelament hi ha la crònica d’una ossa polar i els seus dos cadells i la seva lluita per sobreviure. Una lluita que esdevindrà el símbol del patiment que suposa  la destrucció del seu hàbitat natural per culpa de l’home i de les seues nefastes actuacions.

Una prosa plena de lirisme que contrasta amb el tema dur que planteja. Un horitzó sense massa esperances si no s’hi posa remei. A què ens durà la lluita contra la naturalesa, què comportarà l’escalfament climàtic? Ens pensem que ens en sortirem sense conseqüències?
Una narració àgil, plena de canvis, que ens sorprendrà i que no ens deixarà indiferents.

Juan Carlos Borrego Pérez, veí de Les Roquetes del Garraf, ha publicat llibres sobre temàtica excursionista del Penedès, com Guia de camp dels arbres i arbustos del Garraf, amb Pilar Carbó (2004), i diversos treballs d’investigació històrica local, com El Penedès llegendari (2010); col·labora en revistes de viatges i de muntanya (Descobrir Catalunya, Vèrtex i Collado Sur) i realitza treballs de camp per a mapes excursionistes. Amb la novel·la Cafè amb sal, la seva irrupció en la narrativa, va obtenir el XXI Premi Ciutat de Mollerussa.

PORTADES
Podeu trobar totes aquestes obres de Juan Carlos Borrego a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

No hi ha comentaris

Nou Club de Cinema a la Biblioteca Armand Cardona

cl_cinemaAquest any, les Biblioteques de Vilanova enceten una línia d’acció per dinamitzar les seves col·leccions de cinema. En els darrers anys s’ha fet un esforç per crear col·lecciones actualitzades i de qualitat, que reforcen el fons documental tradicional de llibres, revistes i bandes sonores.

Per tal de promoure aquests tipus de fons s’ha decidit extrapolar el concepte de ‘club de lectura’ al fons cinematogràfic, organitzant activitats de debat i anàlisi de pel·lícules.

L’objectiu és potenciar i difondre la col·lecció de pel·lícules de ficció de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú i connectar persones amb els mateixos interessos (veure bon cinema), propiciar que posin en comú les seves impressions sobre els films i dotar-los d’eines per realitzar una anàlisi cinematogràfica i pautes per fer un debat.

Aquesta iniciativa ja la duen a terme altres biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona com la Biblioteca Josep Soler de Gavà o la Biblioteca Pau Vila de Molins de Rei.

Per posar en marxa aquest Club de Cinema, que tindrà lloc a la Biblioteca Armand Cardona un dimecres al mes a partir del proper 16 de març a les 18h, es compta amb la col·laboració del Cineclub Sala 1.

Les persones que s’inscriguin al Club podran assistir a una de les projeccions que organitza el Cineclub al Teatre Principal els dimarts i debatre sobre el film l’endemà dimecres a una trobada que tindrà lloc a la biblioteca i serà conduïda per un dels membres del Cineclub.

El preu de l’entrada a la projecció pels membres del Club de Cinema serà de 3€ (el preu habitual és de 5€ sinó s’és soci de l’entitat).

La Biblioteca el·laborarà materials de suport i posarà a disposició dels membres del Club de Cinema un espai al blog per si volen continuar el debat ‘online’.

20150519_133413El Cineclub Sala 1 és un col·laborador habitual de les biblioteques de la ciutat. Fins ara han cedit una cinquantena de DVDs i Blu-Rays, pel·lícules projectades dins la seva activitat habitual, a la biblioteca Armand Cardona.

L’objectiu és que els ciutadans i ciutadanes se’n puguin beneficiar a través d’un fons a la biblioteca pública, on les poden adquirir en préstec.

Per poder participar al club de cinema només cal inscripció prèvia a la Biblioteca. Places limitades.

Podeu descarregar la butlleta d’inscripció aquí:Butlleta d’inscripció Club de Cinema

No hi ha comentaris

El mètode KonMari

magia del ordenMarie Kondo és una autora japonesa i consultora d’organització. Ha escrit quatre llibres sobre l’art d’organitzar i porta venuts gairebé quatre milions de còpies en 33 països. Ha estat traduïda a múltiples idiomes entre ells el coreà, xinès, francès, alemany, anglès i espanyol.

Kondo es va interessar des dels cinc anys per les revistes de decoració que comprava la seva mare i pel ‘katazuke’, terme japonès que fa referència a les accions de netejar i ordenar.

Quan va ser a l’institut li agradava ordenar les prestatgeries mentre els seus companys practicaven esport i en els anys d’Universitat posar les coses en ordre l’ajudava a superar la pressió dels exàmens.

Un dia va experimentar un estat de consciència d’ordre perfecte i va decidir fer de la seva passió la seva professió amb el seu senzill mètode KonMari, que conjumina la filosofia oriental, el feng shui i el coaching inspiracional.

Marie KondoHa estat inclosa en la llista de les 100 persones més influents del món elaborada per la revista Time en 2015 , sent l’única japonesa d’aquesta llista a més de l’escriptor Haruki Murakami.

El seu llibre La mágia de l’orden: herramientas para ordenar tu casa…¡Y tu vida! li ha obert les portes al mercat en espanyol.

Segons l’autora japonesa: “La veritable vida comença després de posar la teva casa en ordre”.

La gurú de l’organització ha aconseguit vendre milions d’exemplars dels seus llibres a tot el món amb asseveracions com aquestes: “Quan experimentis el que és tenir una casa realment ordenada, sentiràs com s’il·lumina tot el teu món”; “ordenes la teva casa, però també ordenes els teus assumptes i el teu passat. El resultat és que pots veure amb claredat el que necessites i el que no”.

Així doncs, si voleu gaudir d’una vida ordenada, on regni el positivisme, només heu de seguir els 9 punts bàsics que proposa el mètode.

big_b856210bad78038a0b3c680f6154db7e1.- Ordena les peces per categories, no per localització. És a dir, reuneix tota la roba de la casa –estigui on estigui- i prepara’t per col·locar-la d’una vegada per sempre.

2.- Guarda únicament les peces que et transmetin emocions d’alegria.

3.- Prescindeix del que no s’usa (si no ho necessites tu, tampoc ningú de la teva família).

4.- Abans de tirar la roba acomiada’t d’ella “amb gratitud pel servei donat”.

5.- Ordena correctament i de forma efectiva una sola vegada i ja romandrà sempre ordenat.

6.- No facis maratons d’ordre, ja que té efecte rebot. Crea una rutina de neteja.

7.- Comença a ordenar les coses més fàcils. Així no abandonaràs.

8.- No compris caixes ni materials d’emmagatzematge petit. Omplen l’espai de l’armari.

9.- El més important: aprèn a doblegar la roba correctament per estalviar espai!

I aquí és on el mètode KonMari ens ha sorprès. Per exemple, els mitjons no s’emmagatzemen units en les convencionals “boles”. És millor formar una espècie de cadena.

A Internet podeu trobar molts vídeos amb les tècniques per plegar la roba de la Marie Kondo.

Us deixem amb un sobre com doblegar les samarretes.

A les Biblioteques municipals podeu trobar La mágia del órden i altres llibres sobre economia domèstica.

No hi ha comentaris

Entendre el món amb onze pensadors contemporanis

portadaAlguns dels pensadors contemporanis més rellevants protagonitzen el llibre que us presentem avui: Entendre el món amb onze pensadors contemporanis, de Carles Capdevila. El volum compila onze de les entrevistes que l’exdirector del diari ARA ha mantingut amb filòsofs, sociòlegs, economistes i altres intel·lectuals. Tots aborden la complexitat del moment de transició que viu el món -l’interregne, en paraules de Zygmunt Bauman- i són capaços d’explicar-ho amb gran claredat expositiva.

El llibre conté unes versions actualitzades d’aquestes converses, que van aparèixer originàriament al suplement Ara Diumenge d’aquest diari. Les entrevistes van tenir lloc a Barcelona, Londres, Cambridge i París.

“Entendre el món. Aquest és el propòsit, ara que ens desborda la incertesa. Ara que creix l’interès per saber què ens passa, ara que les crisis -l’econòmica, la moral, la de la política- fan créixer els moviments socials, desperten consciències, ens obliguen a fer-nos totes les preguntes incòmodes”, escriu Capdevila, al pròleg que obre el llibre.

pla1

Els intel·lectuals reunits al llibre són figures de primera línia, amb tota una carrera al darrere i, per tant, una capacitat de perspectiva singular. És el cas de George Steiner (París, 1929), que reflexiona amb la mirada posada en l’auge dels moviments feixistes a França per lamentar que “la democràcia ha sigut un experiment, i potser no ha funcionat”. Es tracta sovint d’una veterania vitalista. Ágnes Heller, nascuda el 1929, va perdre bona part de la seva família als camps de concentració nazis i ella mateixa va ser condemnada, quan tenia 14 anys. Tot i haver mirat l’horror de cara, confessa: “Tinc la mateixa curiositat que tenia quan tenia divuit anys”.

pla2

Una mirada al món d’avui no pot obviar els efectes de la crisi econòmica i com el sistema capitalista ha exposat algunes de les seves flaqueses. L’economista Jeremy Rifkin (Denver, 1945) presideix la Foundation on Economic Trends i considera que està en marxa una Tercera Revolució Industrial. Així, llança alguns missatges optimistes, com ara que la generació que té menys de quaranta anys serà capaç de salvar un planeta aparentment condemnat gràcies a l’ús de les energies renovables.carles capdevila

pla3

Un altre dels reptes que aborda el llibre és el de la diversitat i les conseqüències d’una globalització que sembla que amenaça la sobirania dels mateixos estats. La filòsofa política Seyla Benhabib (Istanbul, 1950) en parla: “És fantàstic que hagi sorgit una nova manera d’entendre allò universal com un diàleg entre identitat i diferència, i no en un sentit d’homogeneïtzar, de fer que tothom sigui igual que l’altre, sinó en un sentit heterogeni. Això és un canvi en la nostra manera d’entendre què significa ser ciutadà”.

La llista d’entrevistats es completa amb John Gray, Alain Touraine, Judith Butler, Saskia Sassen, Richard Sennett i Tzvetan Todorov. Capdevila qualifica les entrevistes de “descripcions carregades de certeses d’un món carregat d’incerteses”. Segons ell, les converses recollides al llibre tenen “voluntat transformadora, compromís ètic i social”, però també inclouen “pinzellades de sentit de l’humor”. Al capdavall, i tal com recorda Steiner, l’ésser humà és l’únic amb capacitat de somriure.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres de Carles Capdevila.

No hi ha comentaris

Umberto Eco

ecoEl filòsof, escriptor i semiòleg italià Umberto Eco ha mort avui als 84 anys a Milà. La premsa italiana ha reaccionat amb elogis unànimes cap a un dels intel·lectuals més influents de les darreres dècades a Europa. El diari italià La Repubblica titulava ‘Adéu a Umberto Eco, l’home que ho sabia tot’.
Umberto Eco va ser famós tant per les seves obres de ficció, en què destaca sobretot en el camp de la novel·la, com pels seus tractats de semiòtica. Nascut el 1932 a la població d’Alessandria en una família de 13 fills, va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Torí, on es va doctorar. Ha exercit com a professor en diversos centres de prestigi i des de l’any 1971 ocupà la càtedra de semiòtica a la Universitat de Bolonya, on el 2008 el van fer professor emèrit.el nom de la rosa Ha escrit nombrosos assajos de semiòtica, estètica medieval, lingüística i filosofia –i també es considerava expert en James Bond.
Eco era autor d’una de les novel·les italianes de més èxit internacional, amb 50 milions de còpies venudes, El nom de la rosa, on desplegava el seu interès per l’època medieval, els símbols, la teologia i la filosofia, barrejant les reflexions amb una intriga dins d’un monestir benedictí del segle XIV. La novel·la peli el nombre de la rosautilitzava de forma intel·ligent materials originals per relligar literàriament una obra que demostra que “tot ja ha estat dit i escrit”, com sostenia l’autor. L’adaptació de Jean-Jacques Annaud al cinema, amb Sean Connery i Christian Slater el 1986, va incrementar l’interès per l’autor i pel gènere de la novel·la històrica, que anys després viuria un ‘boom’.
Apocalíptics i integrats va ser la seva primera gran obra, que va posar les bases perquè els semiòlegs comencessin a treballar en la comunicació de masses, enfrontant la perspectiva negativa i conservadora que considerava que la cultura globalitzada era una devaluació mercantilista i la que considerava que les noves tecnologies garantirien l’accés més ampli a la cultura. Unes teories que s’estudien a totes les facultats de comunicació. Número zeroDesprés, a El superhome de masses analitzaria les novel·les fulletons i el seu èxit a partir de personatges protagonistes, d’Arsène Lupin a James Bond, de Tarzan a Superman. L’altre gruix d’obres seves està dedicat a la teoria de la semiòtica i també a la reflexió sobre l’actualitat. Havia escrit assajos i centenars d’articles sobre l’actualitat per als mitjans, com el ‘New York Times’.
En el camp de la novel·la, el seu últim llibre publicat és Número zero, el 2015. Era la seva setena novel·la, i tracta temes que ja apareixen en les seves obres anteriors, com ara els complots (El pèndol de Foucault), les mentides (Baudolino) i la corrupció (El cementiri de Praga). En totes, la història i la semiòtica hi tenen papers crucials, sigui per parlar del pas del temps i les el-péndulo-de-foucaultconvencions (L’illa del dia abans) o d’un home que perd la memòria i intenta recuperar-la (La misteriosa flama de la reina Loana). En el cas de Número zero tracta d’un retrat de la societat italiana del 1992 que mostra les falsedats que rodegen el món de la informació amb una crítica punyent al periodisme. L’autor va escriure una novel·la perquè volia fer arribar a un públic major la seva advertència que “els diaris menteixen, els historiadors menteixen, i la televisió, avui, menteix”. Algunes crítiques que hi llançava: “el periodista ha d’introduir opinions disfressades de fets”, “la insinuació és part de la manipulació” o “les necrològiques donen diners”.
L’any 2000 va guanyar el premi Príncep d’Astúries de comunicació i humanitats. Havia rebut desenes de condecoracions a universitats de tot el món. “Qui no llegeixi, als 70 anys haurà viscut una vida. Qui llegeixi, haurà viscut cinc mil anys”, havia dit. “La lectura és la immortalitat cap enrere”.

resta
A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat podreu trobar totes aquestes obres d’Umberto Eco.

No hi ha comentaris

Webs per triar lectures

ff.jpg_1718483346

Una de les tasques principals de les Biblioteques avui en dia és la de ser prescriptores. Els metges recepten medicines pel cos i les biblioteques, sobretot el personal que hi treballa, s’han convertit en centres on anar a buscar receptes per l’esperit: de llibres, pel·lícules, música, informació…

Però a vegades és més fàcil ‘parlar’ amb una màquina, deixar a un comentari a Internet o omplir un formulari…Actualment hi ha diverses xarxes socials i comunitats online pels amants de la lectura però també tot un seguit de webs que us poden ajudar a triar la pròxima lectura mitjançant preguntes, configurant els teus gustos lectors i preferències, estudiant les teves lectures anteriors…

Tot seguit us deixem una selecció de webs que ens proposa en Julian Marquina, documentalista i especialista en xarxes socials per biblioteques i arxius, al següent article del seu web personal.

Quelibroleo.com

Quelibroleo.com és una web d’intercanvi de gustos literaris amb una extensa base de dades en la qual l’opinió de cada lector és important. Té un potent ‘recomanador’ de llibres en el qual amb tant sol introduir el títol del llibre que t’hagi agradat i el seu autor et mostra una llista de llibres afins i que poden ser del teu interès.

Quelibroleocom

Ebrolis

Ebrolis és un servei gratuït que selecciona per a tu, segons els teus interessos, els millors ebooks gratis o a preu molt reduït. T’informa per correu electrònic sobre les millors ofertes segons la selecció de tipus de llibres que més t’interessen. Les seves categories van des del misteri fins a llibres de negoci, passant per la història, la política, la cuina…

ebrolis

Boolino

Boolino selecciona cada dia els millors llibres infantils i juvenils. A més, des del seu cercador principal, pots introduir els termes de cerca que més t’interessen i l’edat perquè trobi els títols que més s’adaptin al jove lector.

Boolino

Librotea

Librotea és un ‘recomanador’ de llibres d’El País en el qual professionals del món del llibre recomanen nous títols per llegir. Des de les últimes novetats fins als clàssics, els llibres que no et pots perdre o aquells que t’ajudin a entendre millor què està passant en aquest moment. Tal com diuen a la seva pàgina web: “Descobrim llocs per a tu… Et donem el que camines buscant”.

librotea-beta

Tu qué lees

Aquesta és una comunitat de lectors d’accés lliure. Per als seus usuaris registrats disposa d’un apartat per buscar la seva ànima bessona lectora. Consisteix que a través de la teva votació, el lloc t’ajuda a trobar usuaris afins perquè trobis la teva propera lectura.

Tú-qué-lees

Goodreads

Goodreads és un lloc web per a lectors i recomanacions de llibres. Tenen la missió d’ajudar a la gent a trobar i compartir els llibres que volen. Els usuaris de Goodreads podran veure els llibres que els seus amics estan llegint, fer un seguiment dels llibres que estan llegint, han llegit o volen llegir, donar un cop d’ull a les recomanacions de llibres segons els teus gustos i saber si un llibre és adequat per a tu a través dels comentaris de la comunitat.

goodreads

En català també trobem algunes webs similars:

Què llegeixes

Què llegeixes és una producció de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que es troba dins del seu Pla de Foment per la Lectura i que es realitza amb la col·laboració del Departament d’Educació i la Subdirecció General de Biblioteques. Aquest fòrum sobre llibres neix després de l’èxit del “Què llegeixes? Connecta’t als llibres!” creat l’any 2005, i després de l’interès dels participants del primer QL? a eixamplar les eines del primer portal i crear un espai de trobada i comunicació entre lectors.

quellegeixes

Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Dins de cada Prestatge Virtual trobareu la secció ‘Els bibliotecaris recomanen’, on cada setmana , els professionals de les més de 200 biblioteques i 9 bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques us proposen una selecció dels millors llibres, música, cinema i altres propostes que trobareu a les biblioteques de la xarxa.

Bibliotecaris recomanen

Quan ja tingueu triada la vostra propera lectura no dubteu en cercar al Catàleg Aladí si està disponible en alguna biblioteca pública.

No hi ha comentaris

‘La mare que ens va parir de La Quiles’ i altres còmic sobre maternitat i paternitat

QUILES_09Aquesta setmana trobareu com a novetat a la Comicteca de la Biblioteca el llibre La mare que ens va parir, de l’il·lustradora Cristina Quiles.

La Quiles (Alancant, 1980), com l’anomenen, ens ofereix la seva visió sobre la maternitat. Per a aquesta mare de dos fills, revolucionada, l’humor és una vàlvula de fuita i les xarxes socials una manera de compartir i relativitzar petits drames.

I és que la realitat que ens mostra La mare que ens va parir dista molt de la imatge que ens reflecteixen els anuncis de televisió i les xarxes socials: mares perfectes que semblen immunes als estralls d’aquesta intensa etapa.

El llibre, publicat per Bridge, una secció de l’editorial La Galera, és una petita joia il·lustrada que al llarg de les seves pàgines ens guia a través de tot el procés, des dels primers dies de l’embaràs, fins a arribar al primer any del bebè, i tot això explicat d’una forma clara, directa, senzilla, fins i tot barroera en algunes ocasions.

Moltes mares es veuran reflectides en més d’una situació, la qual cosa els farà treure més d’un somriure, fins i tot més d’una riallada.

La protagonista és una embarassada que es passa nua tot el llibre. D’un dibuix a un altre podem veure-la només coberta per les seves calces i així observar com evoluciona la panxa, quins efectes secundaris té sobre ella l’embaràs i el part (marques per la pressió de la roba, estries, tetes escorxades per la lactància, els antulls…) mentre es desmitifica l’embaràs i es dóna una visió molt terrenal i del tipus que podríem viure qualsevol de nosaltres

12549002_1032818383452162_5069918658665568916_n 12366315_1009738275760173_5601362174560512919_n 12651065_1040693935997940_8349865744410411557_nquiles3

12341082_1010817125652288_4289823214266262021_n

El llibre es divideix en vuit capítols: l’embaràs, part i post part, la lactància, les opinions de l’entorn, el bebè, l’escola de mares, la relació i gelosia entre germans petits i el que els nens ‘desaprenen’ amb el pare. Tots replets de tòpics amb els quals és fàcil identificar-se.

Sobretot el de la saviesa popular de totes aquestes persones que opinen sobre el diví i l’humà de l’embaràs i la criança, com si haguessin nascut per convertir-se en els únics experts del gremi i que et fan sentir fatal per la teva falta de coneixement.

Podeu veure el primer capítol del llibre aquí.

La Quiles és activa a la xarxes socials, la podeu seguir al seu Blog i Facebook.

A la Comicteca de la Biblioteca tenim altres àlbums que tracten sobre l’embaràs i l’aventura de la paternitat i maternitat.

mamma mia guia apra padred cuerpo diario
canastilla baby blues somos padres de repente papa

 

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »