Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per gener, 2016

Vuitena edició dels Premis Gaudí

gi_logo-vii-premis-gaudi_fons-blanc501-510

El proper diumenge 31 de gener tindrà lloc la vuitena edició dels Premis Gaudi, atorgats per l’Academia de Cinema Català.

Quatre films  s’erigeixen com a candidats a triomfar: El Rey de la Habana (12), Truman (11), Barcelona, nit d’hivern (7) i El camí més llarg per tornar a casa (5).

Entre les nominades a Millor Pel·lícula trobem la pel·lícula Un dia perfecte per volar. Dirigida per Marc Recha, està enregistrada a les muntanyes del Garraf i el protagonitzada per l’actor vilanoví més universal, Sergi López, que també està nominat al Premi Gaudí al Millor Actor Protagonista.

En un paratge solitari, a prop de la costa, un nen fa volar l’estel que li ha construït el seu pare. Fa vent i l’estel s’enreda entre la vegetació. El nen necessita de l’ajuda del pare per seguir fent volar l’estel. Junts, errant enmig de la natura, expliquen un conte íntim i especial: el d’un gegant que sempre té gana.

un dia perfecte

Aquesta setmana trobareu la pel·lícula com a novetat a l’espai de cinema de la Biblioteca Armand Cardona.

Podeu veure la resta de nominats als premis al següent vídeo.

imageRossy de Palma, musa d’Almódovar i model destacada de Jean-Paul Gaultier, convidada pels germans Joel i Ethan Coen a formar part del jurat de la passada edició del Festival de Cannes, conduirà la gala del cinema català.

Enguany, l’actriu, presentadora i directora teatral Rosa Maria Sardà rebrà el màxim reconeixement del cinema català, el Gaudí d’Honor.

Moros y cristianos, Alegre ma non troppo, Airbag, La niña de tus ojos, Todo sobre mi madre, Sin vergüenza o la recent Ocho apellidos catalanes avalen una popular carrera al cinema de més de 50 títols.

La Junta directiva del l’Acadèmia del Cinema Català, ha acordat distingir l’actriu, presentadora i directora teatral pel caràcter i personalitat amb què ha dotat les seves interpretacions al llarg d’una fructífera trajectòria combinant la pantalla i l’escenari.

Els premis Gaudí són joves, només porten set edicions, però en aquests anys han estat premiades films de gran qualitat.

Us deixem amb una selecció de pel·lícules que han guanyat el Premi a la Millor Pel·lícula en Llengua Catalana i no Catalana en les anteriors edicions dels premis i que trobareu a l’espai de cinema de les Biblioteques de Vilanova.

Vicky_Cristina_Barcelona-142674934-large  tres  condenados  pa engre
buried  eva  mientras-duermes  blanacnieves
Una_pistola_en_cada_mano-840459076-large  la plaga  Los_ltimos_d_as-470742881-large  10000

Us deixem amb l’anunci oficial de la VIII cerimònia dels Premis Gaudí

No hi ha comentaris

FLIC 6, Festival de literatura i Arts Infantil i Juvenil

cartel-flicEl Festival de Literatura i Arts Infantil i Juvenil és un festival ple d’experiències i creació literària que convida a les famílies a gaudir de la literatura i les arts, apostant per la innovació i l’experimentació en els formats culturals i promou la creació al nostre país, apropa iniciatives internacionals a les nostres terres a través del ‘crossing art literari’ i posa especial atenció en incentivar l’acció literària en espais poc habituals, així com en fer-la arribar a públics amb risc d’exclusió social.

Per això han iniciat la campanya ‘Cap nen sense cultura’, on conviden a empreses, organitzacions i a particulars a facilitar l’accés al festival a famílies en una situació de vulnerabilitat social i econòmica.

La temàtica d’aquesta sisena edició és la literatura de viatges i aventura, que esdevé l’eix vertebrador de tota la programació sota el lema “Aventura’t amb la literatura”. Per aquesta edició s’ha comptat amb la col·laboració de la il·lustradora argentina Marisol Misenta, més coneguda com a Isol, i ha creat el personatge il·lustrat que acompanya el lema del festival, les fotografies són de Tristán Pérez-Martín, i la nova imatge gràfica del Flic és obra de la dissenyadora Maria Molsosa.

Tantàgora-Flic_1390web_P-e1443622219996-384x384El Flic es celebra a diverses ciutats de forma itinerant, té un programa per a les escoles i una trobada professional.

Pensant en el públic familiar, per aquest proper cap de setmana 30 i 31 de gener estan previstes dins de la programació narracions, tallers , accions amb llibres, espectacles i performances, com ara Viatges de conte, 100.000 Passages, El concert de les paraules, Espai Kit, Pòquer literari, El silenci d’Hamelin, Aventura a les fosques, Explica’m una pel.li, Roald Dahl al quadrat, Peuitoc, El camerino de Maquillatge, La volta al món en 300 globus…. i aniran a càrrec de Tantàgora , Josep Pedrals, El burro dels jocs, Maria Antònia Salas, Anna Manso, Farrés Brothers & Cia., Roger de Gràcia, Aina Huguet, Beti Alemany i Gemma Garcia, Segni Mossi, Sílvia Marimon i Roser Ros, entre d’altres.

Aquestes activitats tindran lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i al MACBA.

Imagen3

Us podeu descarregar el programa complert aquí.

El Flic Professional és una trobada internacional, interdisciplinària i intersectorial que, en aquesta sisena edició del festival, sota el títol «Dissenyant literatures: from paper to screen» reflexiona sobre el nou paradigma de la literatura infantil i juvenil i les múltiples possibilitats que ofereixen els mitjans digitals a l’art i a la creació literària. La jornada, que es celebrarà els dies 18, 19 i 20 de febrer al Museu del Disseny de Barcelona, està dirigida a il·lustradors, escriptors, creadors digitals i analògics, editorials, plataformes de mecenatge i finançament, així com a tots els professionals interessats en els processos d’innovació creativa i d’emprenedoria del sector literari i digital.

Flic Festival ha estat reconegut amb el segell de qualitat Europeu d’EFFE LABEL 2015-2016, que atorga l’EFA, (European Festivals Association) als Festivals que destaquen per la seva qualitat artística i que tenen un impacte significatiu, tant a nivell local, nacional com internacional.

Al web del Festival podeu trobar una selecció de llibres sobre el lema de l’Aventura. Hi ha històries per explicar Per Terra, Per Aigua, per Aire i Per Arreu!

Imagen2

A la sala infantil de la Biblioteca trobareu una exposició de fons amb molts d’aquests llibres que ens recomanen!

Us deixem amb un primer tast del Festival.

No hi ha comentaris

El rellotger miop. Les desventures de l’evolució

portadaTot allò que sempre hauríeu volgut saber sobre els animals… i que no sap ningú.

Què tenen en comú Alien i una larva de crustaci?

O els pops amb els replicants de Blade Runner?

I el caduceu dels metges amb el cuc de Medina?

La novetat que us presentem avui és un llibre de divulgació científica, El rellotger miop. Les desventures de l’evolució, de Lisa Signorile amb traducció de Carme Arenas.

L’evolució i la biodiversitat tal com no les heu llegit mai. Sovint considerem inquietants els animals que viuen en ambients extrems perquè no aconseguim comparar-los amb l’animal que coneixem millor: nosaltres mateixos. De vegades és l’aspecte allò que ens trasbalsa, d’altres els costums, també l’alimentació; però queda la idea que com més diferent dels nostres estàndards són més ens impressionen, quasi mai en sentit positiu. I d’aquesta manera ens quedem amb la boca oberta, ben estranyats que animals tan anòmals comparteixin el nostre mateix planeta, sense que ni tan sols no ho sospitem. És una mica com si descobríssim que els elfs viuen a la sala d’estar…

Però no cal tanta fantasia: aquestes criatures ‘inimaginables’ dibuix—que semblen dissenyades no tant pel famós rellotger cec de Richard Dawkins, sinó per algú miop i una mica distret— existeixen realment. He volgut desdramatitzar una mica la imatge de Richard Dawkins: l’evolució que no es veu, què fa i cap on va? Molt més que en l’endeví Tirèsias em fa pensar en Mister Magoo, un antic personatge de dibuixos animats molt miop que perd contínuament les ulleres. Hi ha un drama en la ceguesa i en la implicació d’altres sentits que poden guiar el rellotger. Quan he perdut les lents de contacte, en canvi, m’he limitat a topar contra tots els obstacles possibles i m’he omplert de blaus. Fins que he trobat el camí de casa.

La idea del rellotger va ser recuperada per l’evolucionista Richard Dawkins al seu llibre El rellotger cec (1986) on menciona que “L’analogia entre el rellotger i l’organisme viu és falsa”, “l’únic rellotger de la natura són les forces físiques de la natura ” i “[La selecció natural] Podríem dir que fa el paper del relloger a la natura, és el rellotger miop”.

Lisa-SignorileDesprés de llicenciar-se en biologia i començar bioquímica, Lisa Signorile ha treballat voltant pel món traslladant tritons, comptant rates tropicals, perseguint llops i esquirols. Actualment viu a Londres, treballant amb genètica de poblacions. Des del 2007 manté un bloc amb molts seguidors, www.lorologiaiomiope.com, que ha estat la font d’inspiració d’aquest llibre.  D’aquestes criatures, en definitiva, que no semblen dissenyats pel famós “rellotger cec”, com per un de miop i distret.

 
Si esteu interessat en el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més de setanta títols que parlen de l’evolució.

No hi ha comentaris

‘La llavor immortal, els arguments universals del cinema’ de Jordi Balló i Xavier Pérez

llavor immortal 001Fins a quin punt són originals els arguments cinematogràfics? Des de les primeres projeccions dels Lumière, el cinema es va convertir en el gran fabulador del segle XX, i encara.

La llavor immortal, llibre recuperat vint anys després de la primera edició, rastreja els motius argumentals que es repeteixen en el cinema de tots els temps i mostra la seva relació–no sempre conscient– amb les narracions fonamentals de la història de la cultura. Les pel·lícules es constitueixen així en una etapa fèrtil d’una continuïtat narrativa: obres que són fruit d’un llegat i que poden generar-ne un de nou.

De què ha parlat el cinema en els últims 100 anys? La conclusió a la qual arriben Jordi Balló i Xavier Pérez després d’agrupar temes i arguments, és que, el cinema, com qualsevol altra forma narrativa, té preocupacions constants.

De la història de Jason i els Argonautes procedeixen, segons aquesta teoria, tot el cicle de Simbad el marí i les pel·lícules de cerques de tresors, incloses les de Steven Spielberg i les de James Bond. Per exemple, Medea, que va ajudar Jason a robar el tresor i les noies Bond, lligades moltes vegades amb l’enemic, acaben ajudant a l’heroi.

L’Eneida estaria darrere dels films la base argumental dels quals és la cerca d’una nova pàtria i el western recrea l’itinerari històric del poble americà. L’Odissea tracta sobre la tornada a la llar i John Wayne emulava a Ulisses a Centaures del desert; i Orfeu i el seu descens a l’infern té lectures cinematogràfiques amb personatges que busquen la seva Eurídice perduda, com a Frenètic, de Roman Polanski, o Vellut blau, de David Lynch.

Entre els temes que més preocupen en la nostra època estan els amors prohibits a l’estil de Romeu i Julieta, la dona adúltera inspirada en Madame Bovary, o l’ascensió per amor inspirada en el model de Ventafocs i en el qual s’han basat pel·lícules com Cantant sota la pluja o Rebeca.

Segons els autors, el motiu essencial de la ficció contemporània, plasmat El castell de Kafka, és l’eix de moltes pel·lícules de Hitchcock -Amb la mort en els talons, entre d’altres- i de recerques sobre una realitat que es reflecteix hermètica, com Blow up, d’Antonioni.

El llibre consta de 21 capítols, cadascun s’inicia explicant els continguts de l’argument original i després desenvolupa com el cinema ha agafat aquests referents i els ha desenvolupat.

jordi balloJordi Balló és professor en la UPF des de 1993 i des del 1997 és director del Màster de Documental de Creació de la UPF, que s’ha convertit en un lloc de referència internacional sobre com des d’una iniciativa de formació es pot impulsar un moviment cinematogràfic. Des del Màster s’han impulsat més de vint llargmetratges, entre ells films renovadors de Guerin, Jordà, Mercedes Álvarez o Isaki Lacuesta.

Col·laborador del diari La Vanguardia i del Suplement Cultura/s del mateix diari, també ha estat director d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona entre 1998 i 2011. Ha comissariat exposicions com El segle del cinema, Estarrufi/Kiarostami: correspondències, Hammershoi i Dreyer o Totes les cartes. Correspondències fílmiques (Premio Ciutat de Barcelona 2011), on ha explorat els límits entre la sala de cinema i l’espai del museu.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAXavier Pérez és Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i doctorat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra.

Especialitzat en narrativa i crítica cinematogràfica i televisiva, ha publicat diversos articles en El Temps, Avui, Cultura/s, i llibres com Jo ja he estat aquí. Ficcions de la repetició (amb Jordi Balló), El temps de l’heroi. Èpica i masculinitat al cinema de Hollywood (amb Núria Bou), i El suspens cinematogràfic.

Actualment és docent i vicedegà dels Estudis de Comunicació Audiovisual en la UPF, així com coordinador del grup CINEMA (Col·lectiu de Recerca Estètica dels Mitjans Audiovisuals).

Trobareu aquests documents a l’espai de cinema de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell.

No hi ha comentaris

L’Holocaust jueu i el nazisme al cinema

KAPO 2

Avui, 23 de gener, es celebra el Dia internacional de l’Holocaust i de Prevenció de Crims Contra la Humanitat. Un dia Internacional, decretat per les nacions Unides per commemorar l’alliberament del camp d’Auschwitz el 27 de gener de 1945 i també denunciar els horrors del feixisme.

A Vilanova i la Geltrú i al Garraf, aquest acte s’emmarca dins del projecte Buchenwald, que impulsa l’Amical Mathausen amb la participació de nombroses entitats i de centres de secundària de la comarca, i que té entre les principals finalitats la recuperació de la memòria història republicana i de la deportació als camps nazis, i la prevenció del feixisme.

holocasuteix-lamical-de-mauthausen-commemorara-a-vilanova-el-dia-internacional-de-lholocaust-69069

Una de les activitats principals que organitza el projecte és el Cicle de Cinema sobre la deportació als camps, que aquest mes de febrer arriba a la seva quarta edició.

El nazisme, l’holocaust o els camps de concentració són temes que el cinema ha tractat en nombroses ocasions.

A les Biblioteques de Vilanova us hem preparat una selecció de pel·lícules que tracten aquest moment de la història d’Europa des de molts angles diferents.

Nazisme

tercer reich hundimiento Europa_dvd  libro negro

Valkiria-Cartel  malditos bastardos  dictador  cabaret

ladrona de libros  resistencia aimee y jaguar

Holocaust i camps de deportació

llave de sarah  la zona gris  iluminado  gran evasion
falsificadores  El Lector - The reader  vida es bella shoah
niño pijama schlinder  la zona gris
Trobareu aquestes i altres pel·lícules a l’espai de cinema de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell.
No hi ha comentaris

WONDER, una novel·la molt humana i plena de sentiments

portadaQuan R.J. Palacio, l’any 2012 va publicar Wonder, no es podia arribar a imaginar que la seva novel·la arribés a ser tot un fenomen.

R.J. Palacio viu a Nova York amb el seu marit, els deus dos fills i els seus dos gossos. Durant molts anys ha estat directora d’art i dissenyadora de tapes de llibres. I sempre havia volgut escriure… fins que un dia quan estava amb els seus dos fills menjant un gelat en un parc va veure que al seu costat seien una nena amb la seva mare. La nena tenia un sever problema a la seva cara i el seu fill petit, al veure-la, es va posar a plorar i l’autora va decidir marxar amb els seus fills. Al vespre, pensant en la situació viscuda se’n va adonar que hauria estat molt millor afrontar les coses amb naturalitat ja que intentar solucionar realitats diferent amb el fet de no mirar, possiblement ni sigui la solució més correcta. Només fa faltar que aquella mateixa nit escoltés la cançó de Natalie Merchant, Wonder, per decidir començar a escriure.

«Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.»

Aquesta és la carta de presentació de l’August, un nen de 12 anys que ha nascut amb una malformació a la cara. Ja des de ben petit ha patit tot un seguit d’operacions que l’han allunyat de l’escola i del món.

Després d’investigar sobre genètica i anomalies craniofacials, rj palacioR.J. Palacio comença a escriure una faula sobre la superació personal utilitzant diferents punts de vista. Aquest fet ajuda a construir una visió molt més amplia de la història, que ens permetrà reflexionar sobre qüestions referents a l’amistat i la superació de les adversitats. L’autora aconsegueix presentar un drama en to de comèdia, per acabar transmetent en el fons més tendresa que tristesa.

Wonder és lectura obligatòria als Estats Units des de l’any 2013 i ha estat el número 1 de la llista de llibres infantils més venuts a EEUU per a lectors d’entre 8 a 12 anys.

I aquí ara també després que les recomanacions escolars anessin prenent força, i que Pep Guardiola la recomanés en una entrevista radiofònica, després de que una de les seves filles la llegís a la seva escola de Nueva York i el llibre passés per les mans de tota la família.

el capitol del julianNomés a Catalunya se la leccion de augustn’han venut gairebé 100.000 exemplars en català i des de la seva publicació, segueix a la llista dels 10 llibres més venuts en català per tercer any consecutiu.

A les biblioteques municipals de la ciutat també trobareu El Capítol del Julian i La lección de August, de la mateixa autora.

No hi ha comentaris

Lola Anglada. Memòries 1892-1984

 

Dibuixos_Lola_Anglada2

 

LolaAnglada«La meva vida era aparentment regalada com la que una noia de bon estament menava, mentre els meus familiars no comprenien la meva inquietud i creien que jo vivia en la fal·lera d’estar al taller bo i fent ninots que per a ells era un passatemps. M’havia promès traçar-me el meu camí i per tirar endavant havia de sentir-me molt forta en enteresa i voluntat (…).»

Dolors Anglada Sarriera, Lola Anglada, fou un personatge de gran rellevància històrica i cultural, una artista compromesa amb la societat catalana del seu temps. Va ser la il·lustradora catalana més prolífica de la primera meitat del segle XX i la primera dibuixant professional de Catalunya i de l’estat. Artista polifacètica, a banda de dibuixant il·lustradora també va ser escriptora, decoradora, pintora, ceramista i escultora.

Dibuixos Lola Anglada1

portada

La Diputació de Barcelona ha editat el llibre que us presentem avui, Lola Anglada. Memòries 1892-1984, i amb ell vol contribuir a ampliar la difusió d’aquesta gran artista que sovint ha estat silenciada i oblidada pel fet de ser dona, artista i catalanista.

Les memòries de Lola Anglada dibuixen una vida, una època i il·lustren tot un segle d’història de Catalunya. I també precisen l’abast del compromís personal d’aquesta polifacètica artista amb una visió del país i de la societat, carregada de modernitat, de progrés, de justícia i d’equitat.

Polifacètica, amb una tècnica de dibuix excel·lent, una gran sensibilitat i un fort sentiment nacionalista, Lola Anglada és considerada la darrera dels clàssics il·lustradors de l’escola catalana de principis de segle XX i una de les escriptores més importants de l’etapa de la el mes petit de totspreguerra. Va col·laborar en diverses revistes infantils, com ara En Jordi, En Patufet, La Nuri (fundada per ella mateixa) o La Mainada. El personatge que l’ha fet més coneguda, “El més petit de tots”, és un símbol d’identitat nacional de l’època.

Lola Anglada, abans de morir, va preparar un conjunt d’escrits, poemes, dibuixos, cartes…, que volia publicar a manera de memòries. Núria Rius i Teresa Sanz, autores del llibre, han realitzat la tasca d’endreçar tot aquest material i explicar, amb notes a peu de pàgina, els esdeveniments socials, llocs o simplement mots que esmenta l’autora. També s’acompanya d’una breu biografia de moltes persones, reconegudes històricament, que Lola Anglada cita en els seus textos.

En aquest vídeo les autores parlen del llibre:

A les biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu diverses obres que parlen de Lola Anglada, la seva obra, i algun del seus treballs d’il·lustració.

No hi ha comentaris

Dibuixos de Joaquim Mir. La confidència de l’artista

portadaEn els dibuixos de Joaquim Mir no hi podem veure l’espectacle dels colors en espais assolellats o humits, o el trànsit de la llum solar sobre la terra. Els dibuixos i notes que feia Joaquim Mir sobre el terreny conformen un recull d’instants, descripcions orogràfiques que creen tensions dins els petits espais de paper on foren executats. La màgia de la simbiosi de l’home i la naturalesa s’aplega en un repte dins d’una superfície de paper molt petita i en què malgrat les seves dimensions podem copsar un diàleg, com si es tractés d’un joc de seducció.

Avui us presentem el catàleg de l’exposició Dibuixos de Joaquim Mir. La confidència de l’artista que la Fundació Caixa Tarragona va fer durant el 2003, sota el comissariat de Joan Gil, que coordina el catàleg, i amb la coordinació de Conxita Oliver. Ells dos, amb Josep Maria Mir, son també els autors dels textos del catàleg, i l’autor de les fotografies és Jaume Soler.

Joaquim Mir i Trinxet és un pintor català nascut a Barcelona el 6 de gener de 1873. A Olot, ciutat del seu pare, fou influït pel paisatgisme de l’escola Vayreda. El seu estil més personalJoaquim Mir es basa en una superació pròpia i segurament inconscient de la pintura impressionista, basada en una visió intuïtiva i lliure del paisatge a base de taques i masses de color que sintetitzen l’aparença real vorejant molt sovint l’abstracció. El 1921 es casà i s’instal·là a Vilanova i la Geltrú, en una finca actualment coneguda com a Casa Mir.

Se’l considera un dels màxims exponents de la pintura immediatament posterior al Modernisme, creador d’un postimpressionisme molt personal. Morí a Barcelona el 1940 després d’una estada a la presó, acusat pel franquisme de connivència amb la República. Fou enterrat al cementiri de Vilanova i la Geltrú.

Està clar que Mir, el gran pintor postimpressionista català, pintava a l’aire lliure i, de torna, també hi dibuixava. Molts cops en el recorregut d’un dia de treball el pintor troba més d’un element interessant, llavors, unes poques línies, uns tocs de color, satisfan el desig de plasmar la troballa, guarden la memòria d’allò entrevist, fugisser. Sovint una tela no es pot acabar del tot en una sortida i s’arrodonirà a l’estudi. Llavors els dibuixos, els apunts a llapis, a tinta o amb color al pastel, són el recordatori que ajudarà a mantenir la memòria de l’artista.

Ermita de Sant Joan i Torre d'Enveja

Ermita de Sant Joan i Torre d’Enveja

En els dibuixos de l’exposició es poden recórrer els paisatges on Mir va trobar la inspiració per a les seves magnífiques teles. Hi ha la síntesi d’aquelles imatges que es van transformar en unes pintures expressionistes, camí de l’abstracció, dedicades a mostrar una visió original i moderna del paisatge i un treball rotund, sobre el color. L’itinerari vital del pintor es converteix en un mirall on deixa constància de les seves observacions: Mallorca, l’Aleixar, Maspujols, Montserrat, Miravet, Mollet, Vilanova, etc. Hi ha llocs que coneixem perquè encara conserven la mateixa fesomia de fa gairebé un segle: campanars, paratges del riu, muntanyes, barrancs, etc. I n’hi ha altres que també reconeixem perquè els associem a quadres seus que probablement es van pintar en paral·lel a la realització dels dibuixos. És certament sorprenent com uns traços simplificats, uns gargots expressius que es podrien considerar gairebé abstractes, ens resulten tan familiars i recognoscibles. Quatre línies nervioses i rítmiques i veiem les muntanyes de La Mussara, Montserrat, el castell de Miravet, el turó de Castellvell, la plana de Reus, l’ermita de Sant Blai, el barranc de Maspujols…

A les biblioteques municipals de la ciutat trobareu més de vint documents que ens parlen del pintor Joaquim Mir i la seva obra.

No hi ha comentaris

Activitats entorn al ciclisme a la Biblioteca

logo03

Aquesta setmana el Racó Ciclista de la Biblioteca Armand Cardona torna a ser protagonista amb la presentació de dues noves activitats al voltant d’aquest esport.

A partir de demà i fins al proper 20 de febrer és podrà visitar a la primera planta de la Biblioteca l’exposició Ciclisme a Vilanova: un llarg viatge sobre dues rodes, que mostrarà la importància d’aquest esport a la nostra ciutat en un recorregut de fotografíes que daten des de finals del segle XIX fins a l’actualitat.

El ciclisme ha despertat una gran afició a Vilanova i la Geltrú i han sigut nombrosos els esdeveniments relacionats amb les dues rodes que han tingut lloc a la nostra vila, com la importància de la Volta a Catalunya o el fet de tenir a la ciutat importants personalitats vinculades a aquest esport, com Vicenç Iturat, Isaac Gálvez o, més recentment, Joan Font i Marc Soler.

escanear0034

L’exposició recull una selecció de fotografies emblemàtiques d’aquest esport a la ciutat de la mà dels fotògrafs Mas, Horro, Bellmunt, entre d’altres, provinents del fons fotogràfic municipal, arxiu Mas i Horro conservades a l’Arxiu Comarcal del Garraf, i d’altres fons com la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i col·leccions particulars.

Coberta Ca–ardo finalPer inagurar l’exposició, el divendres 22 les 19h es presentarà a la sala d’actes el llibre El primer campeón: el mundo que vió Mariano Cañardo, escrit per Iván Vega i editat per Cultura Ciclista.

El llibre és la crònica d’un món que veia com el ciclisme començava a guanyar protagonisme en la societat dels anys trenta al nostre país. Un llibre que parla de la història del ciclisme en una època on hi havia escassetat de curses –Volta a Catalunya, Tour de França, Giro i clàssiques-, tot s’estava gestant i va aparèixer un ciclista professional navarrès que va creuar fronteres i que marcà un abans i un després en aquest esport al nostre país, esdevenint el corredor amb més triomfs a la Volta a Catalunya amb un total de set victòries.

Iván Vega és autor de El Cuaderno de JoanSeguidor, un web inaugurat l’1 de gener de 2011, on recull la seva experiència com a redactor a les revistes Ciclismo en Ruta, Ciclismo a Fondo i Meta 2Mil, col·laborador de Radio Marca, cap de premsa de la Federació Catalana de Ciclisme i col·laborador en guions televisius del programa A Ritme de Pedal que va retransmetre la televisió catalana. També és col·laborador de ciclisme a l’Enciclopèdia de l’Esport Català. El primer campeón és el seu darrer llibre publicat, tot i que actualment es troba treballant en nous títols.

20160119_123728

El Racó ciclista és un espai que existeix a la biblioteca Armand Cardona des de l’any 2013. En aquest racó els aficionats al ciclisme trobaran tot tipus de documents relacionats amb la pràctica de l’esport de dues rodes: història del ciclisme, entrenament, alimentació i planificació, cicloturisme, bicicleta de muntanya, rutes en btt, revistes, etc.

Tots aquests documents estan recollits a la Guia de Ciclisme de les Biblioteques VNG.

No hi ha comentaris

#1Lib1Ref

BANNER Viquiprojecte

El passat divendres 15 de gener va engegar el programa #1Lib1Ref (de l’anglès One Librarian, One Reference). És tracta d’una campanya internacional que tindrà lloc fins el proper 23 de gener de 2016, on bibliotecaris d’arreu del món faran servir la seva expertesa per afegir una referència bibliogràfica en un article de la Viquipèdia.

La campanya forma part del 15è aniversari del naixement de la Viquipèdia i a nivell català és promoguda per Amical Wikimedia, The Wikipedia Library, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, Biblioteques de Barcelona, la Gerència de Serveis de Biblioteques Diputació de Barcelona, la Xarxa de Biblioteques Andorranes i la Biblioteca Nacional d’Andorra.

WikimaratóViquipèdia ha esdevingut la porta d’accés al coneixement a nivell global: Això significa que cadascuna de les referències afegides per un bibliotecari ajudarà a la propera persona que cerqui informació sobre aquesta temàtica a Internet, assegurant-nos que les millors fonts bibliogràfiques són compartides amb el conjunt de la ciutadania.

Quan un lector o un editor de la Viquipèdia troba informació no referenciada en un article, hi afegeix l’etiqueta [cal citació] al text afectat.

Aquestes etiquetes -en el fons- són molt similars a les preguntes bibliogràfiques que els bibliotecaris reben a diari al taulell de consultes: Són ciutadans demanant informació validada per una font fiable.

Hi ha centenars d’articles a la Viquipèdia en català amb aquesta etiqueta, i milions a nivell mundial. Imagineu si cada bibliotecari del planeta li dediqués 10 minuts a contestar una d’aquestes sol·licituds de citació. S’acabarien aquests forats a la Viquipèdia i el món sencer hi sortiria guanyant!

foto1Les Biblioteques de Vilanova volen aportar el seu granet de sorra a aquest projecte i posarem referències a alguns articles que parlin sobre vilanovins coneguts i altres aspectes de la nostra ciutat: cultura popular, patrimoni, etc.

Les Biblioteques de Vilanova ja van encetar el passat estiu una col·laboració amb la Viquipèdia amb l’organització d’una Viquimarató sobre autors locals.

Es van crear uns dossiers d’informació i es va donar informació sobre l’eina a tots aquells que hi van voler participar.

Finalment vam aconseguir engegar vuit articles sobre autors locals i estem treballant en l’organització d’altres esdeveniments com una altra Viquimarató o també un Wikitake (fer fotografies lliures de drets d’imatges i incorporar-les al repositori multimèdia de la Viquipèdia, per ampliar el fons fotogràfic) per continuar contribuint amb informació sobre Vilanova a aquesta suma de tot el coneixement humà.

Trobareu tota la informació a la pàgina de la Viquipèdia sobre el projecte: 1Lib1Ref

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »