Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per desembre, 2015

Shakespeare al cinema

o-SHAKESPEARE-WORDS-facebook

El passat divendres es va estrenar una nova adaptació cinematogràfica d’una obra de William Shakespeare.

En aquesta ocasió ens trobem una nova versió de Macbeth, protagonitzada per en Michael Fassbender i la Marion Cotillard. Aquesta obra ens parla de la tragèdia de Macbeth, un duc escocès que seguint la profecia de tres bruixes i l’ànsia de poder de la seva dóna, assassina el Rey Duncan i usurparà el tron, convertint-se en cruel tirà.

Les obres de Shakespeare han estat una gran font d’inspiració pel cinema tant adaptant les seves tragèdies i comèdies com realitzant versions més lliures o inspirades en alguns dels seus textos o de la seva pròpia vida.

Tot seguit us presentem alguns d’aquests films que podreu trobar a les Biblioteques de Vilanova.

Mucho ruido y pocas nueces (1993) (2012). Dues versions d’aquesta comèdia romàntica, una realitzada per en Kenneth Branagh, amb vestuari d’època i ambientada en una villa a la Toscana italiana i una altra realitzada al 2014 per en Josh Wheddon, en blanc i negre i que transcorre en l’actualitat a una casa de Los Àngeles.

Coriolanus (2011) . Coriolanus torna a la seva pàtria com un triomfador després de vèncer als invasors. No obstant això, les seves polítiques el fan impopular entre els seus conciutadans, que el condemnen a l’exili. Coriolanus, en un atac de fúria, s’uneix als seus rivals per atacar al seu país i es posa a les ordres del que fins ara havia estat el seu enemic. Primera pel·lícula com a director de l’actor Ralph Fiennes.

Enrique V (1989). Primer film com a director de Kenneth Branagh, que és un dels realitzadors actuals més devots a Shakespeare, amb sis adaptacions de les seves obres. Enrique V arriba molt jove al tron d’Anglaterra. Manipulat per les persones de la seva al voltant, entra en guerra amb França, per reclamar la corona d’aquest país. El principal repte del monarca consistirà a aixecar la moral de les seves tropes.

Hamlet (1990). Sòbria versió de l’italià Franco Zeffirelli protagonitzada per Mel Gibson. Hamlet ha estat portada al cinema en nombroses ocasions per directors com Laurence Olivier, Kenneth Brannagh o Michael Almereyda, aquest últim en una revisió moderna de la història del torturat Príncep de Dinamarca.

Julio César (1955). Superproducció històrica protagonitzada de Joseph L. Mankiewitz i protagonitzada per un Marlon Brando. La pel·lícula compta amb un gran guió, diàlegs brillants, esplèndids decorats i uns magnífics actors.

Mercader de Venecia (2004). Realitzada pel britànic Michael Radford, compta amb un fantàstic Al Pacino interpretant a l’usurer jueu Shylock.

Gnomeo y Julieta (2011). Versió animada i protagonitzada per nans de jardí de la tragèdia Romeu i Julieta. L’acció transcorre a Stratford-upon-Avon, localitat natal de Shakespeare, on els amos de dues cases adossades estan barallats i mantenen discussions diàriament. El conflicte explota quan un dels nans s’enamora de la seva veïna…

West Side Story (1961). Moderna i musical versió de Romeu i Julieta. Al West Side de Nova York, un barri marginal, es disputen l’hegemonia dues bandes de carrer: els “sharks” procedents de Puerto Rico, i els “jets”, d’ascendència europea. El cap dels primers és Bernardo, que viu amb la seva germana María, que acaba d’arribar a Nova York. Una nit, en un ball, coincideixen els dos grups i es desencadena una violenta baralla mentre en Tony dels Jets i la Maria s’enamoren…

Campanadas a medianoche (1965). En aquesta pel·lícula rodada a Espanya, Orson Welles va adaptar diverses obres de Shakespeare Enrique IV, Enrique V, Ricardo III y Las alegres comadres de Windsor amb la fi d’explicar la història de Falstaff, personatge interpretat per ell mateix.

El Rey León (1994). Hamlet en versió animada i protagonitzada per animals. La sabana africana és l’escenari en el qual tenen lloc les aventures de Simba, un petit lleó que és l’hereu del tron. No obstant això, en ser injustament acusat pel malvat Scar de la mort del seu pare, es veu obligat a exiliar-se. Durant el seu desterrament, farà bones amistats i intentarà tornar per recuperar el que legítimament li correspon.

Mi Idaho Privado (1991). Parcialment inspirada en l’obra Enrique IV, el director Gus van Sant ens narra la vida d’en Mike i l’Scott, dos joves que sobreviuen prostituint-se pels carrers d’Oregon i que emprenen un llarg viatge a la recerca d’un familiar i també d’ells mateixos.

Ran (1985). Al Japó medieval, el poderós senyor Hidetora decideix abdicar i repartir els seus dominis entre els seus tres fills. El menor considera que la idea és absurda i només servirà per causar problemes. El seu pare, enfuriat, el deshereta. Molt aviat descobrirà el seu error: l’ambició farà que els seus fills majors s’enfrontin pel poder en una cruenta guerra. Akira Kurosawa s’inspira en el drama El rei Lear.

César debe morir (2012). A una presó de màxima seguretat a Roma, els presoners preparen una versió teatral de Julio César. Inspirat film dels germans Taviani que ens mostra com fins i tot assassins poden redimir-se per l’amor a l’art.

Otel·lo (2013). Arriscada i radical adaptació del clàssic de Shakespeare dirigida pel català Hammudi Al-Rahmoun Font. A mig camí entre el documental i el ‘thriller’ psicològic explora el costat més sinistre de la relació entre el director i els actors.

Shakespere in Love (1998) Fabulació sobre la vida de Shakespeare i el procés creatiu de la tragèdia de Romeu i Julieta que va guanyar set premis Òscar.

Anonymous (2011) Ambientada a l’Anglaterra isabelina, el film especula sobre qui va ser l’autèntic autor de les obres que s’atribueixen a William Shakespeare.

Trobareu algunes d’aquestes pel·lícules exposades a l’espai de cinema de la Biblioteca Armand Cardona.

Us deixem amb el tràiler d’aquesta nova adaptació de Macbeth.

No hi ha comentaris

Ojos de hielo

portadaAvui us presentem com a novetat l’edició en espanyol del llibre Ulls de gel, de na Carolina Solé.

La Cerdanya, mes de novembre. Plou de matinada i una boira densa cobreix el fons de la vall. El cos d’en Jaume Bernat, el terratinent més poderós de la comarca, jeu inert sobre la terra gèlida d’una era. Entre els veïns, totes les sospites apunten a la Dana Prats: la seva família manté un litigi generacional amb la família Bernat per un assumpte de terres. Assetjada, la Dana demana ajuda a la seva amiga d’infància, l’advocada Kate Salas, que tornarà al seu poble natal disposada a demostrar la innocència de la seva amiga.

La Cerdanya és una vall del Pirineu on la calma és acompanyada per la verdor a l’estiu i el blanc de la neu a l’hivern. En aquest lloc, on molta gent de ciutat hi va a descansar, fer muntanya, esquiar i altres activitats de lleure, ningú no hauria pensat mai que hi pogués passar cap crim… fins que la Carolina Solé va escriure aquesta novel·la.

Sí, la Cerdanya és una vall en calma però, com a tot arreu, els rumors, els secrets i les mentides corren entre els seus habitants. I això crea un ambient opressiu, tancat i boirós, a l’alçada dels escenaris nòrdics o de qualsevol ciutat de l’est plena d’espies!

Ja sento una veïna: “I què dius que ha passat, Pepita, que han matat al Jaume Bernat? Ai ves, segur que ha estat la noia aquella, la Dana Prats… Des que la seva àvia va comprar aquella hípica sempre m’han semblat una família tota estranya, i han tingut més d’una baralla per terres amb els Bernat! Ara la Dana diuen que té problemes econòmics, i potser l’ha matat per això… Sort en té de la Catalina, la néta de l’ex comissari Salas que és advocada i ha vingut a representar-la i a esclarir el cas! Tot i que ja saps com n’és d’esquerpa i estirada, que es porta malament amb el seu avi, amb lo bon home que és! Si es fa dir Kate des que viu a Barcelona… tu creus?”.

Ojos de hielo és la primera novel·laCarolina Solé de Carolina Solé, nascuda a Sabadell el 1966 en una família d’empresaris. Va començar a estudiar Economia però va deixar els estudis per endegar la seva pròpia empresa del ram tèxtil. Sempre va tenir una certa vocació literària que la va impulsar a dedicar-se a escriure amb un resultat prou interessant ja que ha donat aquesta novel·la ambientada a la idíl·lica Cerdanya. L’autora ja ha anunciat la seva continuació amb els mateixos personatges…

No hi ha comentaris

‘El plagi’ de Sílvia Romero i Olea

9788475884806L’escriptura ha estat la gran il·lusió de la Carme Carreras des de ben jove. El seu company Joan, que ha conegut durant l’exili republicà a Mèxic, és un dels seus grans mestres literaris.

Però aïllada del món i òrfena, la Carme va darrere del gran amor que li doni l’empenta definitiva per viure. És una obsessió que l’acompanya i que, amb el temps, se suma al desig d’excel·lir en les lletres i de triomfar en el món literari. Res ni ningú pot apartar-la d’aquests objectius. Publica una novel·la, es fa famosa, s’enamora… i molts anys després la veiem en una clínica geriàtrica, convertida en una persona amargada, dominada per la culpa i la por.

L’Àngels Riudor, una jove periodista encara més ambiciosa que com va ser-ho la Carme Carreras, l’entrevistarà per conèixer-la, per saber quin gran secret amaga aquesta dona escriptora que, a la postguerra barcelonina, va enlluernar el món de les lletres amb la seva primera novel·la.
Fotografia - SÃ-lvia Romero i Olea - 400Sílvia Romero i Olea neix a Barcelona el 1962, i es llicencia en Filologia Catalana a la universitat d’aquesta mateixa ciutat. S’inicia en el món de l’escriptura amb la creació de contes infantils, alguns d’ells publicats a la revista Tretzevents.

Posteriorment treballa el relat breu, gènere amb el qual obté diversos guardons literaris, dels quals cal destacar el “III Premi Ramon Planes de Narrativa Breu” (2006) amb el recull de contes titulat Verbes.

També ha cultivat el gènere de la poesia i el dramàtic, però és en el camp de la novel·lística on s’hi troba més a gust i ha escrit diverses obres com Amor a sang freda, finalista del “II Premi Sèrie Negra de Novel·la” (2002); Ànima mesquina, guanyadora del “XVII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó” (2004); Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres, guanyadora del “5è Premi Lleida per a Projecte de Novel·la” (2006) i finalista del “I Premi Ictineu” (2009), escrit amb coautoria amb Alícia Gili; Júlia M., guanyadora del “IV Premi Ramon Roca Boncompte” (2008); i El camí del Bandama Vermell, guanyadora del “Premi Columna Jove 2010″, escrit amb coautoria amb Alícia Gili.

Recentment ha estat guardonada amb el “XVè Premi El Lector de l’Odissea” amb la novel·la Lladres d’històries, publicada per Proa el març de 2014 sota el títol El plagi.

A banda d’escriure, la Sílvia té molta experiència en el món dels clubs de lectura i ha actuat com a conductora del club “La Crisàlide”, a la biblioteca Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú (des de 2008), club “Tardes literàries”, a la biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes (des de 2008), club “Celler de lletres”, a la biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia (des de 2012).

També ha conduït el “Club de lectura d’adults” de l’Ajuntament de Canyelles durant el curs 2010-2011, i participa activament en el col·lectiu “Psicoanàlisi i literatura” des de 2005.

Des de gener de 2009 s’ha encarregat del bloc de crítica literària Caducitat immediata, malauradament desactivat a causa de la crisi econòmica, que també repercuteix i sacseja la nostra cultura.

Trobareu aquesta i altres obres de l’autora a les Biblioteques de Vilanova: Sílvia Romero

Aquí us podeu descarregar la fitxa d’aquest mes: ‘El plagi’ de Sílvia Romero i Olea

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 30 de gener a les 18h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

Poemas y poetas. El canon de la poesía

BLOOM_PYP_C_ImprentaPer Harold Bloom, la poesia és aprendre a suportar la mortalitat, en línia amb Freud. “La poesia no pot curar la violència organitzada de la societat, però pot realitzar la tasca de curar el jo”, afegeix.

Aquest eminent i controvertit crític ha anat tramant, llibre a llibre, un complex cànon de la literatura occidental que travessa totes les èpoques i, per descomptat, tots els gèneres sense excepció. Al llibre que us presentem avui, Poemas y poetas. El canon de la poesia, recala en la que potser és la seva més preuada activitat: la lectura i crítica de poesia. Els més de cinquanta estudis sobre poetes i les seves obres, des de Shakespeare i Donne fins Ashbery, Walcott o els desapareguts Heaney i Strand, passant, és clar, per les peces magistrals que dedica a autors com Shelley, Byron o Dickinson, componen un generós panorama de la història de la poesia, en què Bloom no evita ni la polèmica, ni les habituals manies personals, així com tampoc limita les seves lectures a la llengua anglesa i fixa la seva mirada en autors com Petrarca, Pushkin, Baudelaire, Octavio Paz o Pablo Neruda.

Amb una mirada rigorosa però didàctica al mateix temps, amb descobriments, tributs, i alguna que una altra omissió reconeguda, Harold Bloom ha escrit a Poemes i poetes no només algun dels millors textos crítics sobre poesia que puguem llegir, sinó també una emocionant i valuosa antologia de poemes ineludibles.

«La meva memòria segueix retenint gairebé tota la poesia que he estimat. Potser la memòria (sense la qual la lectura i el pensament són igualment impossibles) va tenir un paper d’allò més determinant en la meva orientació crítica ».

Bloom escriu en la introducció que es va enamorar de la poesia fa setanta anys, quan tenia quatre. “Encara que nascut al barri novaiorquès del Bronx, a aquesta edat només parlava i llegia en jiddisch”, diu.

“Els poetes que llegia eren els millors que havien vingut a Estats Units: Moshe Leib Halpern, Mani Leib, H. Leivick o Jacob Glatstein”, explica; però després, el prestigiós crític, gràcies a la Biblioteca Pública del Bronx, va aprendre de manera autodidacta a llegir anglès endinsant-se en l’estudi de la poesia americana, i aquí va començar tot per a aquest escriptor, que sempre fa una encesa defensa dels clàssics.

Harold Bloom

Harold Bloom és Catedràtic Sterling d’Humanitats a la Universitat de Yale. És autor de més de vint llibres, entre ells La creació de mites en Shelley (1959), La companyia visionària (1961), L’Apocalipsi de Blake (1963), Yeats (1970), Mapa de les lectures errònies (1975), Càbala i crítica (1975), El cànon occidental (1994), Presagis del mil·lenni: la gnosi d’àngels, somnis i resurrecció (1996). L’angoixa de la influència (1973) exposa la provocadora teoria de Bloom sobre la relació entre els grans escriptors i els seus predecessors. Entre els seus llibres més recents estan Shakespeare: la invenció del que és humà (1998), finalista del National Book Award aquest mateix any, Com llegir i per què (2000), Genios: un mosaico de cien mentes creativas y ejemplares (2002), Hamlet: el poema il·limitat (2003), i ¿Dónde se encuentra la sabiduría? (2004). El 1999 Bloom va rebre la prestigiosa Medalla d’Or a la Crítica per part de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres, i el 2002 va rebre el Premi Internacional de Catalunya.

En aquest enllaç trobareu totes les obres d’en Harold Bloom disponibles a les biblioteques municipals de la ciutat.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘Twin Peaks’

914e1KPV1aL._SL1500_Aquesta setmana tenim com a novetat a l’espai de cinema la sèrie que va canviar la televisió.

Des que el 8 d’abril del 1990 va aparèixer el cadàver de l’adolescent Laura Palmer al petit poble de Twin Peaks, les sèries de televisió no van tornar a ser el que eren i els hi devem al geni de David Lynch i Mark Frost.

Era el 1989 i la cadena ABC buscaba un producte que anès més enllà de les sèries que triomfaven aleshores com Cheers o Canción triste de Hill Street i, per la seva part, David Lynch ja havia dirigit Cabeza borradora, El hombre elefante, Dune i Terciopelo Azul, a més d’estar plenament embolicat en la pre-producció de Corazón Salvaje.

Junt amb Mark Frost, van plantejar un misteri on l’aparició del cadàver embolicat en plàstic de la Laura Palmer, la reina de la bellesa de l’escola, la més popular i maca del poble, els serveix d’excusa per mostrar-nos la vida de l’assassinada i, de retruc, la de tots els habitants del poble.

L’episodi pilot es va enregistrar el 1989. Dirigit pel mateix Lynch comptava amb un repartiment mític: el seu actor fetitxe, Kyle McLachlan, va donar vida al protagonista, l’agent especial de l’FBI Dale Cooper.

153735-600-300

Al seu costat, uns quants actors del passat clàssic de Hollywood: Richard Beymer, ni més ni menys que el Tony de West Side Story, i el seu amic Riff al mateix film, Russ Tamblin, que interpretarien a Benjamin Horne i al Dr. Jacoby, respectivament; la popular actriu Piper Laurie, que havia fet de mare de Carrie, seria Catherine Martell; una estrella en descens, Michael Ontkean, amb el seu passat de glòria com a protagonista de El castañazo ja una mica lluny, donaria vida al sheriff Harry S. Truman; i una actriu que acabava de saltar a la fama internacional pel seu paper a El último emperador de Bertolucci, Joan Chen, interpretaria Jocelyn Packard.

TWIN PEAKS

Per tancar el repartiment, tota una colla d’actors i actrius molt joves, desconeguts i amb poquíssima experiència obtindrien la glòria amb l’estrena de la sèrie l’any 1990 i la twinpeaksmania.

L’èxit va ser immediat, inesperat i aclaparador. Audiències milionàries, multitud de productes de marxandatge, fama per als protagonistes, una banda sonora composta per Angelo Badalamenti que vendria tres milions de còpies, i una pregunta que es convertiria en obsessió a tot el món: però quí és l’assassí de la Laura Palmer?

Per Lynch, que gairebé s’havia desentès del projecte, aquesta era la pregunta menys important de la sèrie. Encara que ho sabia perfectament des del principi, la seva intenció no era que el clímax fos descobrir l’assassí, sinó mostrar que el mal pot estar present a tot arreu per poc que gratem una mica la superfície.

La sèrie va tenir tres temporades però va anar perdent l’interès de l’audiència un cop es va descubrir qui havia estat l’assassí.
Si voleu més informació sobre la sèrie podeu consultar l’article que trobareu al Prestatge Virtual de Cinema de la Biblioteca Virtual de la XBM.

Us deixem amb un tast d’aquesta primera temporada.

No hi ha comentaris

Superxefs, a la cuina! Receptes per a nens i nenes per cuinar amb tota la família

superxefsAvui us presentem el primer volum d’una iniciativa de la revista Cuina i el diari La Vanguardia, Superxefs, a la cuina!. A aquest primer volum, 50 plats de Nadal i hivern, en seguiran tres més dedicats a la cuina de primavera, estiu i tardor, un per cada estació de l’any, per posar en valor la importància dels productes de cada temporada.

El receptari català és ple de plats tradicionals. Des dels canelons fins a l’escudella, passant per la sopa de galets o la botifarra amb seques. Aquesta gastronomia, més nostrada, conviu amb les darreres tendències culinàries, que al nostre país gaudeixen d’un gran prestigi internacional. Unint el passat amb el present, aquest és un receptari per gaudir en família i apropar de manera segura i lúdica l’art dels fogons als més petits.

La col·lecció incorpora receptes pensades per a nens d’entre 6 i 12 anys amb les indicacions i la supervisió d’Ada Parellada, que ha creat les receptes.

Són receptes saboroses, equilibrades, saludables i pensades perquè les puguin preparar sols o, millor encara, amb l’ajuda d’un adult. Als llibres, plens d’il·lustracions i amb un estil de redacció amè i directe, els nenssuperxefs, fulls trobaran els millors consells per posar-se mans a l’obra. A més de les receptes, hi trobaran consells i trucs de l’Ada Parellada, descripcions dels diferents aliments, propostes de menús per a les ocasions especials i, al final de cada volum, el Test del Superxef, un joc de preguntes i respostes al voltant de la cuina i l’alimentació.

Les receptes, consells i trucs de ‘Superxefs, a la cuina!‘ són obra d’Ada Parellada, la xef del restaurant Semproniana de ada-parelladaBarcelona; la seva passió per la cuina va molt més enllà de posar-se darrere els fogons. De fet, imparteix tallers i conferències, i és l’autora del bloc Semproniana.

L’Ada Parellada també ha escrit diversos llibres com ‘A dinar!: receptari pràctic perquè els nens mengin de tot’, Fem pastissos amb les Tres Bessones: el llibre més dolç de Roser Capdevila, i Cuinem: tallers de cuina a l’escola, 6-12. Ara, amb la col·lecció ‘Superxefs, a la cuina!’, dóna un pas més i s’implica en una obra elaborada i pensada per a un públic infantil.

Aquí teniu un vídeo promocional de la col·lecció ‘Superxefs, a la cuina!‘:

No hi ha comentaris

La Terra un planeta inquiet

Volcà Croscat, La Garrotxa

Volcà Croscat, La Garrotxa

Fa 11.500 anys, l’idíl·lic paisatge de la Garrotxa es va veure sacsejat per un fenomen violent, l’erupció del volcà Croscat. No en va ser la primera, ni la més important, però sí la darrera, si més no per ara. Podria tornar a entrar en erupció? Fem un salt en el temps i ens traslladem al 9 d’abril del 2015: davant la costa del Baix Ebre s’enregistra l’epicentre d’un terratrèmol de 3,4 graus de magnitud. De fet, cada any a Catalunya es produeixen al voltant d’un miler de moviments sísmics, la majoria massa febles per ser percebuts sense l’ajut d’instruments específics. Tot sovint, però, les notícies ens parlen de terratrèmols i erupcions volcàniques en altres indrets del planeta amb efectes devastadors, tant directes com indirectes, en forma de tsunamis, esllavissades de pedres, terra i fang, etcètera.

Al llarg de generacions contemplem el mateix paisatge. Muntanyes, valls i planes se’ns presenten com el marc estàtic en què vivim. portadaDe tant en tant, però, ens adonem que potser aquest marc no és tan reposat com sembla: els terratrèmols i les erupcions volcàniques mostren de manera contundent que el nostre planeta és extraordi­nàriament dinàmic. Davant d’aquests fenòmens ens preguntem: es poden preveure? Com s’estudien? És possible mitigar-ne els efectes i conviure-hi amb tranquil·litat?

El llibre que us presentem avui, La Terra un planeta inquiet: com funcionen els volcans i els terratrèmols, com ens afecten i què podem fer per conviure-hi, ens apropa al batec d’un planeta inquiet. En un viatge a través del temps i de l’espai, des de l’origen del Sistema Solar fins a l’actualitat, del cinturó de foc del Pacífic a la Garrotxa, explica els coneixements actuals sobre volcans i terratrèmols. I ho fa d’una manera tan entenedora i àgil que el lector quedarà plenament immers en una narració que, de ben segur, no el deixarà indiferent.

Els autors del llibre, Meritxell Aulines, Guillem Gisbert i Maria Ortuño, són professors i investigadors de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona i especialistes en la matèria amb nombroses publicacions especialitzades en l’àmbit internacional.

MeritxellAulinasMeritxell Aulinas Juncà. És Professora associada del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia. Ella mateixa diu que la seva principal línia d’investigació és la Petrologia i Geoquímica de roques ígnies. Les seves àrees d’estudi principals són les Illes Canàries, el complex volcànic del Vesuvi i Campi Flegrei (Itàlia) i l’àmbit mediterrani nord-occidental.

Guillem Gisbert Pinto. Nat a Barcelona el 1984, es guillem gisbertva llicenciar en Ciències Geològiques per la Universitat de Barcelona (2006), guanyant el Primer Premi Nacional de Finalització de Carrera (2007). Pel seu treball de fi de carrera va dur a terme un estudi sobre els mecanismes explosius del volcà La Garrinada (Olot). Dins del Màster en Geologia (2008), va realitzar el seu Treball Tutelat de Recerca sobre l’estudi petrològic del vulcanisme basàltic de la Garrotxa.

Maria OrtuñoMaría Ortuño Candela va estudiar Geologia a les Universitats de Granada i Washington (Seattle, EUA) i és Professora Titular del Departament de Geodinàmica i Geofísica Universitat de Barcelona. És Experta en paleosismologia i tectònica activa, terratrèmols del passat i la seva relació amb el futur. La seva experiència de camp inclou estades a Kamchatcka, Itàlia, Canadà, Nicaragua i Mèxic, així com la falla Bètica i el Pirineu central, a la península Ibèrica.

A les biblioteques municipals de la ciutat podreu trobar més informació sobre els volcans i els terratrèmols.

No hi ha comentaris

‘La pasión de Fausto Coppi’, passió per la bicicleta

La pasión de Fausto CoppiLa dimensió més èpica i més notòria de l’esport li ve donada, en moltes ocasions, per les desgràcies patides pels seus protagonistes. Casos com el de George Best o Paul Gascoigne en el futbol, Simoncelli al motociclisme o el mateix Tom Simpson en el ciclisme en són un exemple.
En el cas que avui ens ocupa hi ha una data associada a la tragèdia: el 2 de gener de 1960. Aquell dia Itàlia sencera va quedar colpida, a l’igual que tot el món del ciclisme, per la prematura mort d’un dels seus mites més recents: Fausto Coppi.
Il campionissimo, el millor esportista de la postguerra, va morir fruit d’una malaltia fulminant. En aquells temps es tractava del referent en l’esport de les dues rodes: cinc Giros (1940, 1947, 1949, 1952 i 1953), dos Tours (1949 i 1952), cinc voltes a Llombardia (1946, 1947, 1948, 1949 i 1954), tres Milà-San Remo (1946, 1948 i 1949), una Paris-Roubaix (1950), un campionat del món (1953) i el rècord de l’hora (1942, fins 1956) feien lluir un palmarès inigualat fins l’arribada d’un altre dels grans: Eddie Merckx.

Però, tal i com es reflecteix en aquesta completa biografia, “més enllà de les seves gestes esportives, que varen contribuir a la recuperació del malmès orgull italià i a la cohesió d’aquest poble després del desastre de la guerra mundial, els avatars de la seva vida privada catapultaren la seva figura a les seccions de societat dels diaris i a les pàgines de paper cuixé de les revistes del cor. A la tradicional i ultracatòlica Itàlia dels anys 50, la seva separació matrimonial i la seva vida en pecat amb una dona casada provocaren un escàndol enorme que el va valdre fins i tot una pena de presó. El celebrat escriptor britànic William Fotheringham narra magistralment en aquesta obra el pas del cometa Coppi per la història del ciclisme, amb tot el seu fulgor i tot el seu drama.

Copi al Tour de França
El llibre és fruit d’una minuciosa investigació periodística basada en una amplia selecció de fonts, que inclouen entrevistes amb els dos fills de Coppi, Faustino i Marina, i amb varis dels seus excompanys com Jean Bobet, Fiorenzo Magni, Nino Defilippis, Michele Gismondi i Sandrino Carrea.
Es tracta de la primera biografia, pròpiament, sobre Coppi disponible en castellà, si bé recentment també hem presentat al @RacoCiclista de la biblioteca Cardona el llibre El Tour de Francia : Fausto Coppi hacia la gloria, que relata les vivències de Coppi i l’equip italià durant el Tour que va guanyar el 1952.

William Fotheringham és periodista especialitzat en ciclisme del prestigiós diari britànic The Guardian i autor de varis best sellers de la literatura ciclista en anglès. Entre aquests destaquen Merckx, half man half bike, Bernard Hinault and the fall and rise of French cycling, i Put me back on my bike, una biografia del desafortunat corredor anglès Tom Simpson considerada por la revista francesa Vélo Magazine com la millor biografia de temàtica ciclista mai publicada. La pasión de Fausto Coppi es la seva primera obra traduïda al castellà.
Fausto Coppi 'Il campenonisimo'

El Racó ciclista de la biblioteca Armand Cardona incorpora amb aquesta novetat un nou llibre al seu fons i en aquest cas provinent d’una de les editorials que més està fent per promoure la literatura ciclista; ens referim, com no, a l’editorial catalana Cultura Ciclista.
A banda d’aquest llibre, al @RacoCiclista de la biblioteca Cardona hem incorporat darrerament els següents títols:

Us deixem amb un documental imprescindible per a tots aquells aficionats a aquesta gran figura del ciclisme. Es tracta del que forma part de la col·lecció I Miti del Ciclismo, editada per La Gazzetta dello Sport, i dedicat a la figura d’Il Campionissimo, Fausto Coppi:

No hi ha comentaris

Guia de novetats Nadal 2015

PORTADA

La Xarxa de biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú posa a la vostra disposició una nova selecció de les principals novel·les publicades al llarg dels darrers dies coincidint amb la campanya de Nadal.

lateralD’aquesta extensa guia us volem destacar, entre d’altres, els següents títols de narrativa:

- El Regreso del Catón, de Matilde Asensi.

- Todo ese fuego, d’Ángeles Caso.

- El Llegat de la serp, de Jessica Cornwell.

- La Sega, de Martí Domínguez.

- La Filla estrangera, de Najat El-Hachmi.

- Los Besos en el pan, d’Almudena Grandes.

- No me dejes = Ne me quitte pas, de Màxim Huerta.

- Revival, de Stephen King.

- Días de perros, de Gilles Legardinier.

- Tres abuelas y un cocinero muerto, de Minna Lindgren.

- Pídeme lo que quieras y yo te lo daré, de Megan Maxwell.

- El Secreto de la modelo extraviada, d’Eduardo Mendoza.

- La Merceria, de Teresa Roig.

- En el cielo no hay cerveza: un evangelio de cerveza-ficción, de Carlos Salem.

- Vae Victus, d’Albert Sánchez Piñol.

- Les Veus del Liceu, de Xulio Ricardo Trigo.

- La Biblia andorrana, d’Albert Villaró.

- El Curioso mundo de Calpurnia Tate, de Jackeline Kelly.

- Los Supervivientes, de Jimina Sabadú.

- Star Wars: consecuencias, de Chuck Wendig.

- La Cinquena Onada, de Rick Yancey.

Podeu consultar el contingut sencer de la guia en el següent document:

BON NADAL I FELIÇ ANY 2016!

No hi ha comentaris

65a Nit de Santa Llúcia – Festa de les Lletres Catalanes

portada

Tortosa va acollir divendres dia 11 la celebració de la 65a Nit de Santa Llúcia, organitzat per Òmnium Cultural, on es van lliurar els premis més rellevants de les lletres catalanes.

Pep Puig

Pep Puig

El 56è premi Sant Jordi de novel·la va recaure en Pep Puig per l’obra “La vida sense la Sara Amat”, el 57è Carles Riba de poesia en Víctor Obiols per “Dret al miracle” i el 18è Mercè Rodoreda de contes i narracions en Empar Moliner per “Tot això ho faig perquè tinc molta por“. En l’àmbit de literatura infantil i juvenil, el 53è Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies el va obtenir Francesc Puigpelat per “La nena que es va convertir en mòbil”, i el 42è Joaquim Ruyra de narrativa juvenil va recaure en Santi Baró per l’“Efecte Calders”. El segon Premi Frederic Roda de textos teatrals va ser atorgat ex-aequo a David Plana per “Els encantats” i a Josep Maria Miró per “La travessia”.

- Pep Puig (Terrassa 1969) escriu des que era un adolescent. És un

Víctor Obiols

Víctor Obiols

d’aquells rars escriptors catalans que no ha estudiat filologia. No arriba a la literatura a través d’una obsessió per la llengua, ni ha pretès mai fer d’intel·lectual. És probablement l’exemple d’escriptor que no intel·lectualitza el que escriu, sinó que busca aquella facilitat tan difícil d’aconseguir. Sempre diu que l’escriptor ha de construir el relat com si hagués passat de veritat. Pep Puig narra a partir dels sentiments, amb la voluntat de connectar amb el lector des de les emocions. Podreu trobar obres d’en Pep Puig al catàleg de la Xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona.

- Víctor Obiols Llandrich va néixer a Barcelona el 26 de maig de 1960. El seu àlter ego com a músic és Víctor Bocanegra. Assagista, traductor, poeta i fins i tot terapeuta musical, Obiols és un promotor

Empar Moliner

Empar Moliner

incansable de la cultura. Començà a escriure als onze anys, primer una obra de teatrei després va començar a fer poemes, sobretot satírics i familiars. El 1978 va conèixer J.V.Foix. Fou escollit entre els estudiants de la carrera per recitar sonets del Sol i de dol a l’Aula Magna, en un Homenatge als 80 anys del poeta, amb la seva presència. S’ha dedicat a la pràctica i a la docència en el camp de la traducció literària i científica, llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i Doctor en Literatura comparada per la Universitat de Southampton, i Lector de català a la Universitat de Bristol. Ha estat professor de la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació de la Universitat de Vic. És membre del consell de redacció de la revista de poesia Reduccions. Ha col·laborat al llarg dels anys en pàgines de crítica literària a diversos diaris i

Francesc Puigpelat

Francesc Puigpelat

revistes… A les biblioteques municipals de la ciutat trobareu aquestes obres de Vícor Obiols.

- Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, 16 de desembre de 1966) és una escriptora i periodista catalana. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l’humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions. Empar Moliner és sinònim d’entusiasme, de nervi, de força literària. La crítica ha assenyalat l’ímpetu, la poderosa personalitat i l’enginy amb què els seus textos retraten frenèticament el món contemporani i les seves contradiccions. És una literatura trepidant, amb ritme, sense concessions ni temps morts, que retrata amb intel·ligència la desorganització de la societat, entre divertida i angoixada per l’absurd,

Santi Baró

Santi Baró

la manca de sentit i la crueltat que ens administrem nosaltres mateixos. Empar Moliner és el món modern en tota la seva plenitud, amb les seves contradiccions, inquietuds i beneficis, amb tota la complexitat i llibertat escassa. En els seus escrits no hi ha distincions entre narrativa, cròniques periodístiques, articles d’opinió o fins i tot crítiques de televisió de la mateixa manera que la vida real no té compartiments estancs ni entendrà mai de consideracions teòriques. Aquestes són les obres de l’Empar Moliner que trobareu a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú.

- Francesc Puigpelat Valls (Balaguer, 25 de novembre de 1959) és un escriptor i periodista català. Es va llicenciar en Filosofia l’any 1982 a la Universitat de Barcelona. Col·labora habitualment amb el diari Avui i altres mitjans de comunicació escrita. És membre adherit de la Fundació

David Plana

David Plana

Catalunya Oberta. També trobareu obres de Francesc Puigpelat a les vostres biblioteques.

- Santi Baró va néixer a Olesa de Montserrat el 30 de Novembre del 1965. De ben jove, motivat pel seu pas per la Passió d’Olesa, va decidir que volia ser dramaturg i actor, però les coses no van anar com ell volia i es va trobar, amb només setze anys, treballant de joier al taller de joieria dels seus pares. Mica a mica, però, i havent treballat una mica de tot, ha acabat atrapant aquell vell somni amb la única diferència: escriu novel·les enlloc de teatre i els personatges només els interpreta a l’intimitat. Podeu fer un cop d’ull a les seves obres en aquest enllaç.

Josep Maria Miró

Josep Maria Miró

- David Plana és dramaturg, guionista, Script Doctor i director de teatre. Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona, les seves obres de teatre s’han estrenat al Teatre Nacional de Catalunya, al Teatre Lliure i a la Sala Beckett. A la Xarxa de Biblioteques podreu trobar aquestes obres de David Plana.

- Josep Maria Miró (Vic, 1977) és llicenciat en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre i en periodisme a la UAB. És autor de Fum, Nerium Park, El principi d’Arquimedes, Gang Bang o La dona que perdia tots els avions, entre d’altres. També a la Xarxa de Biblioteques trobareu aquestes obres de Josep Maria Miró.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »