Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per octubre, 2015

Todo ese fuego

portadaAvui us presentem el nou llibre d’Ángeles Caso, Todo ese fuego, una obra en què l’escriptora ha volgut donar un dia de felicitat en les tràgiques vides de les germanes Brontë. Aquestes escriptores angleses de mitjans del segle XIX van tenir una existència molt trista marcada per les pèrdues de la mare i de les dues germanes grans i pels problemes econòmics. De fet, va ser la recerca d’ingressos que les va animar a dedicar-se a l’escriptura.

L’autora explica que va descobrir a aquestes novel·listes una mica tard perquè tenia el prejudici que eren cursis. Quan va llegir les seves obres es va adonar que tant Charlote com Emily són dos dels grans noms de la literatura universal, i que Anne, la petita, també és una magnífica novel·lista. Després d’aquesta troballa, la periodista va visitar la casa familiar al nord d’Anglaterra i va impactar tant que va decidir fer-les protagonistes de la seva següent història. Caso ha volgut que els lectors visquin i respirin durant un dia les emocions que embargaven a les autores d’obres tan conegudes i plenes de passió com Cims borrascosos, Jane Eyre o Agnes Grey.

16 de juliol de 1846. A la casa parroquial del poblet anglès de Haworth, les tres filles del pastor comencen la jornada ocupant-se de les tasques domèstiques mentre esperen que arribi la tarda, quan puguin seure juntes per dedicar-se a escriure d’amagat les novel·les que anhelen publicar. Són les germanes Brontë, tres dones solteres al voltant de trenta anys que, des de la infància i gràcies a la literatura, han sobreviscut a les tragèdies familiars, la manca de recursos econòmics i l’aïllament. Ignorant l’extraordinari destí que espera a les seves obres literàries, les tres aboquen en elles els seus somnis, les seves frustracions i les seves passions ocultes, convertint aquella casa fosca i vulgar, travessada per les morts primerenques de molts dels seus habitants, en un espai ple de llum.

A l’estiu de 1846, Charlotte Brontë va escriure Jane Eyre, que publicarà un any més tard sota el pseudònim masculí de Currer Bell, sobre l’amor entre la jove institutriu i el senyor Rochester; Emily Brontë es concentrarà a Cumbres borrascosas, publicada també amb el pseudònim d’Ellis Bell, al voltant de la relació entre Heathcliff i Catherine Earshaw; i Anne Brontë -Acton Bell en impremta- donarà les últimes pinzellades a Agnes Grey, o la història d’una dona que lluita per la seva independència.

Todo ese fuego és una novel·la exquisida que busseja en la vida de tres sorprenents dones plenes de talent, que van aconseguir rebel·lar-se contra les cruels normes de la societat victoriana i convertir-se en grans escriptores en un món reservat als homes.

Ángeles Caso

Ángeles Caso va néixer a Gijón el 1959. És llicenciada en Història de l’Art i considerada «una escriptora magnífica. Escriure no és posar-se a explicar coses. Ella no es posa a explicar coses. Crea un món» (Ana María Matute). Entre la seva obra narrativa destaquen: Elisabeth, emperadriu d’Àustria-Hongria o la fada maleïda; El pes de les ombres (finalista del Premi Planeta 1994); El món vist des del cel, i La resta de la vida. Un llarg silenci (Premi Fernando Lara 2000) s’ha convertit en una fita en les novel•les per a la recuperació de la memòria històrica, amb nombroses edicions. Ha escrit també les biografies Elisabeth d’Àustria- Hongria: àlbum privat i Giuseppe Verdi. La intensa vida d’un geni, així com els assajos Les oblidades. Una història de dones creadores i Les cases dels poetes morts. La seva obra es completa amb contes infantils, guions de cinema i traduccions. Contra el vent, Premi Planeta 2009, ha estat traduïda a deu idiomes (holandès, italià, xinès, romanès, serbi, eslovè, francès, polonès, rus i turc) i guardonada amb el Premi a la millor novel·la estrangera a la Xina. Col·labora a la Cadena Ser, a RNE i a La Vanguardia. En aquest enllaç podreu trobar les obres d’Ángeles Caso disponibles a les biblioteques municipals de la ciutat.

Aquí teniu l’entrevista que van fer al programa Els Matins de TV3 a l’autora per parlar del seu nou llibre:

No hi ha comentaris

Arriba la darrera aventura dels irreductibles gals… ‘Astèrix i el papir del Cèsar’

Astèrix i el papir del Cèsar“Som a l’any 50 abans de Crist. Tota la Gàl·lia és ocupada pels romans…Tota? No! Un llogaret del nord habitat per gals indomables rebutja una i altra vegada ferotgement l’invasor.”

Així comencen totes les aventures d’Astèrix i a la biblioteca Armand Cadona ja tenim disponible el 36è àlbum publicat: Astèrix i el papir del Cèsar, ara a càrrec del guionista Jean -Yves Ferri i Didier Conrad, el dibuixant,  i el segon que signen conjuntament. La guerra de les Gàl·lies i la visita que Juli Cèsar fa als irreductibles gals des de Roma, és el tema central d’aquesta nova entrega d’Astèrix.

Amb l’obsessió de Cèsar per conquerir la Gàl·lia, recorrerà a una nova arma: la comunicació. La nova aventura incorpora personatges inspirats en la vida real, com ara Fetspolèmix, un periodista combatiu que està inspirat en Julian Assange, el malvat Menyspreus, personatge inspirat en el publicista francès Jacques Séguéla, antic assessor de l’ex president socialista François Mitterran, qui aconsella a César falsejar el seu famós llibre Comentaris sobre la Guerra de les Gàl·lies, traient  l’episodio dedicat al irreductible poblet dels gals, de manera que sembli que tot el territori gal ha estat conquerit.

La primera aventura d’Astèrix i Obèlix va sortir el 1959, sota l’autoria de Goscinny i Uderzo i, segons la pàgina oficial, ha està traduïda a més de 107 idiomes i dialectes.

Les aventures d'Astèrix

A les Biblioteques VNG podeu llegir la resta d’exemplars d’aquesta famosa col·lecció:

Us deixem amb un vídeo on podeu veure el treball creatiu dels responsables de les noves aventures d’Astèrix:

No hi ha comentaris

XXI Saló del Manga de Barcelona

660_x_xxi-salo-del-manga-de-barcelona-cartell-baixaAvui dijous comença el XXI Saló del Manga de Barcelona.

El certamen, que organitza FICOMIC, es celebrarà fins diumenge 1 de novembre al recinte de Fira Barcelona Montjuïc. El Saló ocupa aquest any un total de 60.000 metres quadrats, espai rècord de la seva història.

Un XXI Saló del Manga de Barcelona que també augmenta el nombre d’activitats i expositors perquè el visitant pugui gaudir plenament de l’esdeveniment. Enguany, ja han exhaurit les entrades pel cap de setmana.

gatochiEl cartell oficial del Saló del Manga de Barcelona ha estat realitzat per una artista japonesa per primera vegada en el certamen. Es tracta de Konami Kanata (Nagano, Japó), una autora de manga molt estimada a casa nostra gràcies a El dulce hogar de Chi i a La Abuela y su gato gordo (Planeta Cómic).

El Saló està ple d’activitats. Des del famós concurs de cosplay, fins a concerts de grups de pop japonesos, passant per mostres de gastronomia japonesa i, com no pot ser d’altra manera, de novetats de còmics i projeccions d’animes.

COSPLAY

Un espai a destacar és el de les exposicions. El programa inclou, entre d’altres, l’exposició ‘Manga en construcció’, una mostra sobre la presència de l’arquitectura japonesa en el manga. Un dels seus apartats és la influència de Gaudí i el modernisme al Japó, així com les edificacions d’arquitectes japonesos a Barcelona. ‘Kôsen: després del somni oriental’ és una exposició dedicada al manga de les autores espanyoles Aurora García i Diana Fernández.

‘Dracs de paper: entre orient i occident’ és un recorregut a través del manga i del còmic de com s’ha vist aquesta figura mitològica en la cultural oriental i occidental. Star Wars Japan mostrarà il·lustracions de Tsuneo Sanda, així com manga i marxandatge produïts al Japó d’aquesta saga galàctica.

En el marc del 70è aniversari dels bombardejos a Hiroshima i Nagasaki, el Saló del Manga acull diverses activitats relacionades amb l’efemèride, com la conferència de Sadae Kasaoka o l’exposició titulada ‘Mangas nuclears’. En aquesta, es mostraran algunes obres claus centrades en l’atac nuclear de 1945.

És el cas del manga Pies descalzos, una historia de Hiroshima (Random House), de Keiji Nakazawa o Infierno (Ediciones La Cúpula), de Yoshihiro Tatsumi. També tindrà protagonisme l’anomenada cultura post-nuclear del Japó, que s’ha traduït en tota mena de pel·lícules, mangas o animes que ens han mostrat els perills i les conseqüències de l’energia nuclear i els conflictes armats en general.

INFIERNO  pies-descalzos-1

El Saló també compta amb molts convidats dels quals destaquem la presència de l’autor Inio Asano, autor de Solanin, una novel·la gràfica que ens mostra les relacions, els somnis i la realitat d’un grup de joves que lluita per trobar el seu lloc en la societat.

Al vestíbul del primer pis de la Biblioteca trobareu una exposició de fons amb aquests i molts d’altres còmics japonesos.

No hi ha comentaris

Aquell d’allà no sóc jo

portadaAvui us presentem Aquell d’allà no sóc jo, la primera novel·la d’un jove i polifacètic autor vilanoví, Pau Escribano.

Durant una curta estada a Nova York per motius de feina va desenvolupar en forma de novel·la el que en principi era l’esquelet d’un guió cinematogràfic de vint fulls. I el resultat és aquest relat de ciència ficció que, tot sigui dit, es llegeixen d’una tirada. Acostumat com estava a escriure guions de televisió, curtmetratges, publicitat… aquesta obra li ha representat un canvi d’hàbits en la seva manera de escriure, per passar del guió d’un gag de tres pàgines a tota una obra de dos-centes setanta-set, llegint i reescrivint fins que el resultat li era satisfactori.

En un futur indeterminat, en un món on els casquets polars s’han fos i el món està parcialment inundat, la teletransportació s’ha convertit en el mitjà de transport habitual. Tothom el fa servir, però la veritat és que l’invent de la companyia WTC i el seu maligne president, l’Albert Grey, no és el que sembla. El Marc Garcia, juntament amb la Laura Sala, treballadora de WTC, es convertirà en el revelador de la veritat després de la primera vegada que es teletransporta.

Pau Escribano Valls (Vilanova i la Geltrú, 1981).Pau Escribano El seu somni des de petit era ser escriptor, pallasso o astronauta. Per això es va empaperar l’habitació d’estrelles fluorescents. Dos dies després ja n’estava fart de dormir amb tanta llumeta. Llicenciat en Comunicació Audiovisual, ha desenvolupat la seva carrera a la televisió, com a guionista de programes d’humor com Una Altra Cosa, Polònia o Crackòvia, que també ha dirigit; al teatre, on és coautor de La Família Irreal i Polònia El Musical; en el món literari, al cinema, realitzant els curtmetratges Primer Contacte i L’Encenedor Quàntic i a la cuina, especialitzat en hummus i truita de patates. I finalment amb aquesta novel·la. Tot i que no és ni un pallasso ni un astronauta, ha aconseguit dedicar-se a escriure i realitzar pallassades i marcianades.

No hi ha comentaris

El bar de las grandes esperanzas

portadaJ.R. va créixer amb la seva mare, ja que el seu pare els abandonà quan JR no havia pronunciat la seva primera paraula. Ell, però, sap qui és el seu pare: un DJ de Nova York que té un programa de ràdio. I és la veu que JR escolta amb l’orella enganxada a l’aparell, fins un dia en que la veu desapareix de l’aire i JR es queda sense ningú a qui escoltar. Troba refugi en l’amor de la seva mare i al Dickens, el bar del seu barri, un lloc on poetes, policies, apostadors, soldats, boxejadors i estrelles de cinema sempre tenen una història per explicar. Allà, entre totes aquestes veus que el captiven com en un somni, JR podrà donar-li veu al seu propi destí i podrà forjar, també, una identitat.

Al mes de gener d’aquest any us vàrem presentar el llibre Open, Mi Historia, la biografia del tenista Andre Agassi escrita amb el premi Pulitzer John Joseph “J.R.” Moehringer. Avui us presentem un altre dels seus llibres, El bar de las grandes esperanzas, una obra autobiogràfica, en la que se’ns narra les peripècies d’un noi ansiós per triomfar en la vida i que sent una gran absència des dels primers anys, l’absència d’un pare. El pare és La Veu que sent a través de la ràdio, però li falta la seva presència. I la supleix amb els personatges que visiten el Dickens, el bar de Steve, el més conegut de la seva barriada, a Manhasset, prop de Nova York. Aquest bar li dóna la saviesa que no li va saber donar Yale, i fins i tot li aporta la masculinitat que mai va saberJR moehringer on trobar-la. I els seus personatges, en forma de capítols i diferents anècdotes, són el gruix d’aquest deliciós llibre.

És un llibre sobre homes i bars. Sobre amistat, borratxeres, ressaques també, sentiment de pertinença, i tristesa persistent i ràbia heretada, i com vèncer les dues. Una novel·la que parla de famílies, pares i fills, mares i fills, llaços de sang, ritus de passatge i amor, i ruptura i grans gestos atemporals, i les cicatrius que arrosseguem. Però sobretot d’homes i bars. Moehringer relata tot això amb emoció, humor, enorme empatia i un prodigiós sentit per al diàleg de bar. A més d’un palpable amor per tots aquells xerraires assedegats amb ànimes tormentades que s’aferren a mort als seus alcohòlics ritus, vincles i bromes.

J.R. Moehringer va néixer a Nova York el 1964. Llicenciat a Yale, va començar la seva carrera periodística a The New York Times i ha treballat a Los Angeles Times, entre altres mitjans. Ha estat guardonat amb el premi Pulitzer.

Aquí teniu el Booktrailer editat amb motiu del llibre:

No hi ha comentaris

Quatre exposicions complementàries

expos

Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977 al (MNAC), 1960-1963: El Museu d’Art Contemporani. Testimoni d’una època a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (BMVB), Argimon, ètica i estètica (1929-1996) al Centre d’Art Contemporani La Sala i Miserachs Barcelona-Xavier Miserachs al MACBA són els títols de les quatre exposicions d’art contemporani que hi ha ara mateix a les ciutats de Barcelona i Vilanova i la Geltrú.

Les dues primeres corresponen a un període concret de l’art català -poc exposat, excepte les fotografies- que comparteixen artistes, i les altres dues són monogràfiques d’artistes presents a les primeres.

L’exposició de Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977 del Museu Nacional de Catalunya, mostra un recorregut cronològic de diversos artistes i unes 400 obres -pintura, escultura, fotografia, cinema- dividida en tres dècades ( anys 50, 60 i 70). El ventall d’artistes és extens, gairebé no es repeteixen en els diversos àmbits expositius, que són complementats amb documents de l’època, sobretot catàlegs d’exposicions. Cronològicament arrenca després de Dau al Set i apunta cap al procés de restitució democràtica i institucional del país.

1960-1963: El Museu d’Art Contemporani. Testimoni d’una època de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, és una excel·lent exposició que documenta i mostra una part de les obres d’art que van estar exposades en la curta vida del Museu d’Art Contemporani (1960-1963) a la cúpula del Colisseum de Barcelona.

El pensament d’Alexandre Cirici Pellicer, un dels impulsors d’aquest desaparegut museu junt amb Cesáreo Rodríguez-Aguilera, està plasmat en una frase a l’inici de l’exposició: “El Museu d’Art Contemporani de Barcelona no aspira a ser un cementiri d’obres passades, sinó una col·lecció actuant per donar a les creacions més valuoses de la nostra època la plataforma irradiant que mereix”, ens dóna una idea de què pretenia ser.

La major part de les obres i la documentació aportada són petites joies que mostren i donen sentit a un període de la història de l’art català complementades amb cronologies brillants i textos aclaridors, convertint aquesta exposició en una visita obligatòria pels amants de l’art, res a envejar a la ja citada del MNAC.

Argimon, ètica i estètica (1929-1996) del Centre d’Art Contemporani La Sala, exposa un recorregut essencial de l’obra de l’artista Daniel Argimon , per tal de donar a conèixer aquest coetani d’Antoni Tàpies, amb un gran pes dins l’informalisme, i caigut en l’oblit igual com molts altres artistes d’aquest període. L’obra d’aquest artista també està present a l’exposició del MNAC i del Museu Balaguer.

Miserachs Barcelona-Xavier Miserachs del Museu d’Art Contemporani de Barcelona  mostra diverses fotografies de l’artista que planteja experiències urbanes, instantànies d’un moment que conserven l’efímer i ens apropen al present un passat molt proper. Les obres de Xavier Miserachs també les trobem a l’exposició del MNAC, que va ser un fotògraf rellevant l’època.

Un artista de la ciutat, l’Armand Cardona Torrandell, està present a les exposicions del MNAC i del Museu Víctor Balaguer, amb el magnífic ‘tríptic Homenatge a Jean-Paul Sartre’ (1965) de l’Institut Francès de Barcelona a la primera i amb ‘ Univers concentracionari’ (1959) a la segona.

La mostra del MNAC destaca l’aportació de Cardona amb els seus collages expressionistes i la seva participació en exposicions col·lectives rellevants com van ser Crónica de la realidad al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears (1965) i Convergencias entre el pensamiento y la plástica actuales (1965) del Cercle Maillol a l’Intitut Francés de Barcelona. A l’exposició del Balaguer, l’Armand forma part del gran gruix d’artistes que van contribuir a tirar endavant una iniciativa que volia apropar l’art emergent a l’època, que es va concentrar al voltant de l’any seixanta.

Armand Cardona Jean Paul Sartre2  Univers concentracionari. Armand Cardona Torrandell.1959

A les biblioteques de Vilanova i la Geltrú trobareu informació sobre aquests artistes i sobre aquest període de l’art català. Aquí teniu l’enllaç al catàleg a una selecció de documents d’art contemporani català i a als artistes Armand Cardona, Daniel Argimon i Xavier Miserachs.

 

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: Vikingos – Segona temporada

vikingsA la Biblioteca us seguim presentant més novetats en sèries de televisió per aquesta tardor.

Aquesta setmana podreu trobar com a novetat la segona temporada de la sèrie Vikingos.

En aquesta segona temporada trobem que Ragnar Lothbrok, s’ha convertit en un home poderós. Però la seva ambició i ànsies de conquerir noves terres romanen intactes. El seu acord amb el rei Horik el portarà, fins i tot, a enfrontar-se cara a cara amb el seu germà Rollo, que ha promès lleialtat a Jarl Borg.

La batalla entre aquests dos exèrcits tindrà lloc als primers episodis de la sèrie que promet noves emocions, conflictes i amenaces. Finalment, decidiran unir forces per tornar a atacar les terres de l’Oest, on trobaren un nou i perillós enemic.

La sèrie combina les trames bèl·liques amb les que afecten les vides personals dels personatges.

En aquesta ocasió Lothbrok es veurà sorprès per l’arribada a Kattegat de la princesa Aslaug, i això afegeix molta tensió a la relació de Ragnar amb la seva esposa Lagertha. També trobem que el jove Björn ja no és un nen, sinó un adolescent desitjós de demostrar la seva vàlua com a guerrer i al monjo cristià Athelstan, que cada vegada està més integrat en la cultura i costums víkings.

Vikingos_2T_1

La sèrie, produïda per History Channel, està creada per Michael Hirst, guionista anglès responsable de la sèrie Los Tudor i està basada en les llegendes sobre el víking Ragnar Lothbrok, un dels herois més famosos de la cultura nòrdica que saquejà França i Bretanya.

La sèrie destaca per la fidelitat històrica de les situacions que retrata i no amaga la seva voluntat didàctica amb una curosa reproducció dels costums víkings, tot i que s’han permès alguna llicencia per poder aportar més emoció a algunes trames.

La tercera temporada de la sèrie es va emetre als Estats Units entre febrer i abril de 2015.
Actualment es troben rodant la quarta temporada a Irlanda i es preveu que la seva emissió comenci al febrer del 2016.

Us deixem amb el tràiler d’aquesta segona temporada.

No hi ha comentaris

Un món d’aplicacions: Apps musicals!

Els companys del Prestatge virtual – Música de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ens ofereixen una selecció d’allò Prestatge virtual - Músicamés pràctica en els temps que vivim amb les millors aplicacions per iOS i Android relacionades amb la música i tot el que l’envolta: streaming, edició, identificació,…

Ens ofereixen una selecció d’aplicacions per iOS i Android de música amb el punt en comú que totes són gratuïtes o bé són la versió gratuïta i reduïda d’una aplicació de pagament. Les aplicacions de música solen integrar diferents funcionalitats que fan sovint difícil d’enquadrar-les en una sola de les categories següents. Trobareu només els serveis que es troben disponibles actualment a Espanya.

IDENTIFICACIÓ I DESCOBERTA: en el món de les apps de música sovint les funcionalitats s’entrecreuen i es fusionen. És el cas de les apps d’identificació, que permeten la identificació gairebé instantània d’una determinada música que soni en un moment donat.

shazamShazam
Servei d’identificació molt popular i multiplataforma.
iOS
Android

musixmatchMusiXmatch
Mostra les lletres de les cançons sincronitzades amb la reproducció d’un tema determinat, també té funcions d’identificació i és compatible amb Spotify, Google Music i Samsung Music Player.
iOS
Android

trebleTreble.cat
Vols començar a llegir música? App dissenyada per ajudar els nens i els adults aprenent a identificar les notes en la clau de sol. Joc creat en col·laboració amb músics professionals i educadors.
iOS
Android

STREAMING: en el cas de l’streaming tenim dues grans opcions; serveis de gran volum que pretenen ser exhaustius però amb un tractament de l’accés a la informació poc refinat i basats en llistes (playlists) creades pels propis usuaris (Spotify o Deezer) i serveis que aposten per introduir la selecció a càrrec d’experts (Songza).

spotifySpotify
Aplicació estrella de streaming musical, disponible per a diverses plataformes, tres opcions de subscripció: Free, Family, Premium. Es calcula que aplega uns 22 milions de temes
iOS
Android

deezerDeezer
Veterana plataforma francesa que ostenta la major quantitat disponible de temes actualment: uns 30 milions.
iOS
Android

SongzaSongza
Adquirida recentment per Google, el servei de Songza es basa en recomanacions elaborades per experts i recuperables per criteris com activitat, gènere, dècada i estat d’ànim.
iOS
Android

REPRODUCTORS: Dins aquesta categoria hi trobem fiables reproductors d’àudio com VLC o sofisticats sistemes de control com Kodi, a més de ràdios de tot el món des de TuneIn o vídeos musicals amb Vevo.

kodiKodi
Anteriorment conegut sota el nom d’XBMC, Kodi és un reproductor multimèdia de codi obert que permet control remot d’altres dispositius d’una xarxa local o Internet.
Android

tuneinTuneIn
Permet escoltar en línia i en directe més de 100.000 emissores convencionals de ràdio d’arreu del món.
iOS
Android

vevoVevo
App que permet accedir a més de 75.000 vídeos musicals en alta definició, continguts exclusius i actuacions en directe.
iOS
Android

CREACIÓ I PRÀCTICA MUSICAL: amb les apps, creació i pràctica musical sovint es fonen amb el joc, una altra manera d’aprendre o, simplement, passar l’estona.

perfect_pianoPerfect Piano
Senzilla aplicació que barreja joc amb pràctica musical, amb altres funcions com enregistrament, multiusuari o connexió a dispositius MIDI externs via USB.
iOS
Android

pocketBandPocketBand Lite
Anunciat com a “Social Digital Audio Workstation”, Pocketband és un miniestudi de gravació de “loops” amb funcionalitats pròpies de les xarxes socials per compartir les teves creacions musicals.
Android

songifySongify
Divertida app de l’empresa Smule que converteix les nostres paraules o sons en la lletra d’una petita peça musical.
Android

No hi ha comentaris

Exposició: ‘Macbeth’ i adaptacions d’obres literàries al còmic

01203443801_gFins a l’11 de novembre podeu trobar al primer pis de la Biblioteca l’exposició Macbeth, produïda per Norma Editorial amb la col·laboració de Còmics Cornellà i està formada per reproduccions i esbossos d’aquest còmic de Josep Maria Polls i Jordi Sempere publicat l’any 2013.

Aquesta versió de Macbeth, feta amb tota la humilitat, reconeix el gran valor del clàssic i destaca especialment la manipulació i l’atreviment per replantejar grans temes com el destí o l’ambició de poder, a més d’afegir algun punt de vista nou a aquesta obra per tothom reconeguda.

Tal com diu José Luis Munuera en la introducció de l’exposició, “els autors d’aquest Macbeth han pres decisions creatives radicals i, com a resultat, l’adaptació té menys d’adaptació que de creació. Partint de la base i de l’estructura proposada per Shakespeare, aquest Macbeth proposa una lectura plàstica pròpia, totalment autònoma”.

20151022_185508

Josep Maria Polls és guionista de còmics. Va començar treballant en guions d’horror a començament dels anys setanta, per passar a fer ciència ficció, fantasia i aventura durant aquesta dècada i durant els vuitanta, tant a Espanya com per a empreses de l’exterior (Disney, per al mercat italià, etc.).

Durant els anys vuitanta, noranta i al segle XXI, va seguir escrivint historietes per a la revista Cimoc, El Víbora, i publicacions de Planeta DeAgostini, Dude Comics o Diábolo. També ha creat guions per a còmics de caràcter publicitari per a empreses com Codorníu o IMC. Va tenir una llarga relació com a cap d’estudis de l’Escola Joso.

sempere-pollsJordi Sempere  és un dibuixant de registre humorístic, conegut sobretot per la seva llarga trajectòria com a tàndem creatiu amb el guionista Francisco Pérez Navarro, amb qui va començar a col·laborar en els primers anys vuitanta, signant conjuntament com “Sempereznavarro”. Junts van realitzar multitud d’historietes per a diverses revistes de còmic durant els anys 80 i 90.

Als darrers anys ha dibuixat alguns còmics per França, com la sèrie Nemrod (Soleil, 2006-2007, amb un acabat més realista i un important canvi de registre respecte a la majoria de la seva obra) o una participació en l’àlbum col·lectiu La vielle dame (Dupuis, 2009).

Per complementar l’exposició trobareu a la comicteca una exposició de fons amb diverses adaptacions d’obres literàries al còmic.

En aquesta selecció trobareu des d’adaptacions de narracions clàssiques fins a novel·les de ciència ficció, passant per clàssics de la literatura europea i nord-americana i també novel·les de països tan llunyans com el Japó.

genesis  Cumbre_Tapa.indd  androides

lametamorfosis  paraios  de ratones
No hi ha comentaris

30 anys de l’estrena de ‘Regreso al Futuro’

21.20.2015

El futur ja ha arribat! Avui és 21 d’octubre de 2015, el dia que Marti McFly, Jennifer, la seva xicota, i Doc Emmett Brown viatjaven al futur amb un DeLorean reconvertit en màquina del temps per salvar els seus fills d’un perill imminent.

Estem parlant de la segona part de la trilogia de pel·lícules dirigides per Robert Zemeckis i produïdes per Steven Spielberg, Regreso al Futuro.

Mítiques són les escenes del film on McFly, en un hipotètic 2015, es passejava amb un patinet volador, feia servir unes sabatilles esportives que es cordaven soles i portava jaquetes que s’adaptaven al cos del propietari automàticament.

back-future-part-ii_1

El futur que plantejaven a la pel·lícula no és ben bé igual al nostre present. Tot i que podem dir que en lloc de monopatins voladors tenim ulleres que et permeten contestar el telèfon i també roba intel·ligent, encara que no ho és de la mateixa manera que surt a la pel·lícula.
Més enllà de l’anècdota amb la data triada pels guionistes de la pel·lícula, volem destacar un aniversari, els 30 anys de l’estrena de la primera entrega de la trilogia.
Per commemorar aquesta efemèride, Nike ha anunciat que posarà a la venda les famoses sabatilles d’en Marti, Pepsi ha creat l’ampolla de la Pepsi Perfect, la beguda que prenen els protagonistes de la pel·lícula i Toyota ha aconseguit reunir als dos protagonistes de la saga, Michael J.Fox i Christopher Lloyd en un anunci pel seu nou cotxe, el Mirai, un vehicle elèctric que funciona amb una pila de combustible d’hidrogen.

L’èxit d’aquesta trilogia segons el seu propi director rau en ‘que mai van saber a on col·locar-la a les estanteries dels videoclubs. No sabien si era comèdia, o ciència ficció o històrica’. Potser és tot a la vegada.

A la Biblioteca ens unim a aquesta commemoració posant disponibles com a novetats les tres pel·lícules de la saga. Les trobareu exposades a l’espai de cinema.

regreso_al_futuro_cartel_1  regreso-al-futuro-poster-3  Regreso_Futuro_3_Póster

Si voleu més informació sobre Regreso al futuro podeu consultar l’‘Avui fa…’ que han preparat els companys del Prestatge Virtual de Cinema de la Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

Enguany, els rumors a Hollywood deien que es rodaria una quarta part de la saga. Zemeckis i la resta de membre de l’equip han contestat una sèrie de paròdies. Segur que entendreu la broma si sou fans de la trilogia.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »