Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per setembre, 2015

Trikitixaren historia txiki bat, Una pequeña historia de la trikitixa

portadaDemà comença el 35è Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú, i a la propera entrada d’aquest bloc en parlarem a bastament. Però avui us avancem que el plat fort de la nit de dissabte serà l’actuació d’un vell conegut del festival, el músic i compositor basc Kepa Junkera, que presentarà el seu nou treball acompanyat del grup Sorginak.
Després de l’èxit aconseguit amb el seu àlbum dedicat a Galiza, Kepa Junkera, amb tota una carrera dedicada a la música tradicional basca i a les músiques d’arrel, torna als seus orígens al País Basc però no amb un disc més; torna amb una obra magna: Trikitixaren historia txiki bat, Una pequeña historia de la trikitixa. El que ofereix Kepa és un treball a fons, rigorós, encara amè i sense pretensions de pontificar. Com a gran aficionat a l’acordió diatònic basc (trikitixa), Kepa Junkera escriu una història agradable i plaent on van sortint les dones i els homes precursors i els que després dels anys van anar forjant un so molt particular, molt propi, que ha calat extraordinàriament en la cultura basca.
Fa 35 anys que Kepa Junkera va prendre kepajunkera-sorginakentre les seves mans, en barri bilbaí de Rekalde, un acordió diatònic. Van ser el seu avi i la seva mare qui li van acostar aquest so, que no ha callat durant tot aquest temps, i Junkera ha volgut homenatjar els seus antecessors en el seu nou treball, acompanyat de la formació Sorginak (Bruixes), un grup de joves sonadores de panderetes i vocalistes que aporten frescor i tradició en cada tema.
El trikitilari d’Errekalde ha realitzat en el seu disc-llibre un repàs a la seva relació de 35 anys amb la trikitixa i al camí recorregut per aquest acordió arribat d’Itàlia fa 150 anys al mon de la música basca, homenatjant a aquells que han estat la seva font d’inspiració.
kepa junqueraEl CD-llibre gaudeix d’una acurada presentació, en la qual tenen el seu lloc fotografies preses per Igotz Ziarreta i pertanyents a l’arxiu de Junkera, il·lustracions d’Alberto Palomera i la prosa de Joxean Agirre.

Aquest és un fragment del llibre: “El blues originari es tocava en els anys trenta a la vora del Mississippi en uns llocs inmunds en què es bevia un alcohol d’ínfima qualitat. Aquests llocs, dels Juke joints, eren atacats per la comunitat negra creient que li va donar la denominació de Música del Diable – Devil’s Music -, en contraposició al Gospel -Música de Déu- que es cantava a les esglésies.
També la trikitixa neix entre nosaltres sota la sospita d’induir a la gent, sobretot als joves, a comportaments poc decorosos. Les teories sobre l’entrada de l’instrument al país basculen entre els que defensen que va ser introduït pels treballadors piomentesos que entre 1850 i 1860 van aportar la seva experiència, adquirida en la construcció de túnels en els Alps, al tram de Beasain – Altasuna, i els que creuen que s’expandeix a partir de Bilbao. La primera de les tesis, avançada per Aguirre Franco en el seu llibre “Trikitixa”, argumentava que difícilment podia haver entrat pel port de Bilbao, ja que la trikitixa tot just arrela a la costa i menys en els ports, i sí en el seu interior. Afegeix que la soinu txikia procedeix a més de l’Europa central (sud d’Alemanya, Àustria i en general de les regions alpines), zones allunyades del mar, pel que es fa difícil entendre que la seva extensió es realitzarà per la costa.”

A les biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú podreu trobar més treballs del músic basc, clicant aquí.

Aquest és el clip de la cançó “Sorginak Infernuko Hauspotik Irtetzenha”, que pertany a aquest àlbum i que ha estat realizat per Jordi Monedero íntegrament amb drons.

No hi ha comentaris

‘RUEDA: Festival Internacional de Cinema Ciclista’ a Barcelona

Festival RUEDAEntre el dijous 1 i el diumenge 4 d’octubre es celebrarà a Barcelona la primera edició del Rueda: Festiva Internacional de Cinema Ciclista, que tindrà la seva base d’operacions al cinema Zumzeig, al carrer de Béjar del districte de Sants.
Des de la biblioteca Armand Cardona, concretament des del seu @RacoCiclista, volem fer-ne difusió d’aquesta iniciativa cultura al voltant de la bicicleta i el ciclisme des de totes les seves diferents vessants.

El festival Rueda, en paraules dels seus organitzadors al diari Ara, “neix amb l’objectiu de recollir totes les representacions que envolten l’univers simbòlic de la bicicleta en un moment en què la velocitat es redueix, les ciutats es pacifiquen i la bicicleta guanya espais i transcendeix l’objecte mecànic dels pinyons”.
Pretén captar aquest moment, unir mirades, projectar un nou temps, ser l’escenari d’aquesta densitat cultural i recollir totes les representacions que envolten l’univers simbòlic de la bicicleta; “neix ni mes ni menys que per posar un altre maó a la catedral de les bicicletes”.

Entre els títols seleccionats per a la primera edició destaquen els documentals Rising from ashes, de T. C. Johnstone, For the love of mud, de Benedict Campbell, i Slaying the badger, de John Dower, a més d’altres títols com Unreal, Bicycle o The rider & The wolf, entre d’altres.

Rising from Ashes és un documental que narra la trobada de dos mons, quan la llegenda del ciclisme Jock Boyer es muda a Rwanda per ajudar a un grup de supervivents del genocidi a aconseguir el seu somni, el de tenir un equip nacional propi. En un viatge a contra corrent tant Jock com l’equip troben un nou propòsit que és el renéixer de les cendres del passat. La bicicleta es converteix així en una eina que ajuda a ressorgir tota una nació.

For the Love of Mud és un llargmetratge documental que il·lustra la bellesa del ciclocròs. Un curiós híbrid de carreres d’hivern, que va arribar molt abans que la bicicleta de muntanya. El documental dirigit per l’artista multidisciplinari britànic Benedict Campbell captura la comunitat primitiva del cros, des dels novells a les estrelles de rock; que participen actualment estan vivint el renaixement d’aquest esport.

Slaying the badger. Abans de l’arribada de Lance Armstrong, estava Greg LeMond, com el primer, i a dia d’avui (després de la despossessió dels títols d’Armstron) l’únic nord-americà a guanyar el Tour de França. LeMond repassa el Tour de França de 1986 durant el qual el seu amic, company d’equip i mentor Bernard Hinault, va prometre ajudar-lo en la seva primera victòria. Però es va demostrar que un esport que pretén ser d’equip, realment és individual. Hinault també té alguna cosa a dir, així com altres implicats en el conflicte, que deixaran veure la rivalitat, el requeriment físic i els condicionants i interessos que envolten el Tour. Un gran nombre d’imatges d’arxiu complementen comentaris sincers per oferir una mirada penetrant d’un esport que mai va ser innocent.

El 4 d’octubre, el darrer dia del festival, l’activitat es traslladarà la Base Nàutica de la Mar Bella per celebrar un mercat, activitats per a la canalla, ‘street food’ i una competició per equips mixtos.

Aprofitem per recordar-vos que al @RacoCiclista de la biblioteca Cardona podeu trobar tot un fons especialitzat en la bicicleta i el ciclisme, en les seves diferents accepcions, on trobareu moltes de les novetats literàries aparegudes darrerament.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘El Ministerio del Tiempo’

Ara que som a la tardor, una nova temporada de sèries comença a la televisió. A la Biblioteca Armand Cardona també ens afegim a aquesta estrena i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

el-ministerio-del-tiempo

Aquesta setmana podreu trobar com a novetat la primera temporada de la sèrie El Ministerio del Tiempo. Creada per Javier i Pablo Olivares i produïda per Onza Partners i Cliffhanger es va estrenar a La 1 de Televisió Espanyola el passat 24 de febrer.

Es tracta d’una sèrie fantástica que parla de viatges a través del temps.

Julián Martínez és un infermer del Samur deprimit per la mort de la seva dona que, durant un incendi, descobreix a unes persones vestides amb uniformes de l’exèrcit napoleònic. Julián és temari a la feina i és capaç d’arriscar la seva pròpia vida per salvar la dels altres. Aquestes qualitats fan que sigui fitxat pel Ministerio del Tiempo.

baixa (1)En Julián s’incopora a una de les patrulles de viatgers d’aquest ministeri, una institució governamental autònoma i secreta que depèn directament de Presidència de Govern. Només reis, presidents i un nombre exclusiu de persones saben de la seva existència.

Els companys d’equip del Julián seran l’Amelia Folch, una de les primeres universitàries d’Espanya a finals del segle XIX. De família burgesa acomodada, és una de les primeres dones a acudir a la Universitat de Barcelona. Intel·ligent, amb memòria fotogràfica i treballadora, és el cervell del grup.

També els acompanya Alonso de Entreríos, un soldat dels Terços de Flandes condemnat a mort en 1569 i salvat pel ministeri. Té uns valors molt antics i és un home d’honor. És el soldat perfecte i expert tirador, i que es posa al comandament de la situació quan es requereix la força.

El pas cap a altres èpoques es realitza a través de portes vigilades per les Patrulles del Ministeri. El seu objectiu: detectar i impedir que qualsevol intrús del passat arribi al nostre present -o a l’inrevés – amb la finalitat d’utilitzar la Història pel seu benefici. Per a això les Patrulles hauran de viatjar al passat i evitar que ho aconsegueixin.

21

Al llarg dels vuit capítols d’aquesta primera temporada, els membres de l’equip del Ministerio viatjaran a diferents èpoques de la història d’Espanya i es creuran amb personatges com Lope de Vega, Juan Martín Díaz ‘El empecinado’, Himmler, Hitler, Franco, el Cardenal Cisneros, Isabel la Católica, Pablo Picasso, Isabel II o Federico García Lorca, entre molts altres.

La sèrie és un producte singular i novedós i ha estat un gran èxit de públic i també de crítica. Fa unes setmanes va guanyar el premi a la millor sèrie de 2015 i el premi Alma al millor guió al Festival de la Televisió de Vitòria de 2015. RTVE ha confirmat que la sèrie tindrà una segona temporada.

Us deixem amb el tráiler d’aquesta primera temporada.

No hi ha comentaris

Fausto Coppi al Tour de França

El Tour de FranciaA punt de que es publiqui una de les novetats més esperades de la temporada, La pasión de Fausto Coppi de la mà de Cultura Ciclista, aquesta setmana us presentem com a novetat un relat que es pot considerar la introducció ideal per aquesta lectura.
Es tracta del llibre Tour de Francia: Fausto Coppi hacia la gloria, de Mario Fossati, una crònica periodística de primera mà que ens apropa de la manera més realista i fidedigna a la segona victòria del ‘campeonissimo’ a la Grande Boucle l’any 1952.

“Després de vint-i-tres etapes i gairebé cinc mil quilòmetres, al final del Tour de França de 1952, els aplaudiments del Parc dels Prínceps són tots per al mallot groc italià, el dominador absolut de la carrera: Fausto Coppi. Amb el suport de l’equip nacional, en el qual brillaven entre altres dos grans del ciclisme italià com Gino Bartali i Fiorenzo Magni, Coppi va aconseguir resistir als atacs dels francesos, dels belgues i dels espanyols i reposar-se a tota una sèrie de desafortunats accidents.”

El Tour de Francia: Fausto Coppi hacia la gloria narra el triomf de Coppi dia rere dia com si fos un guió cinematogràfic. L’autor no es limita a la descripció de les etapes sinó que ofereix un retrat de tots els seus protagonistes, analitza la rivalitat entre Coppi i Bartali, desvetlla les estratègies d’Alfredo Binda, excampió i capità de l’equip italià, i recopila les paraules de Biagio Cavanna, el fisioterapeuta cec i mentor de Coppi. Amb un estil tan elegant i potent com una escapada del Campeonísimo, un dels mestres del periodisme italià ens retorna aquell ciclisme heroic, l’esport per excel·lència, en el qual es va veure reflectida una generació sencera.

Tour de França 1952

Segons l’ABC “l’editorial Gallo Nero ja havia publicat a Espanya El Giro de Italia, de Dino Buzzati, que no va sobre el Giro d’Itàlia si no sobre la Itàlia de 1949, tot i que la excusa sigui la cursa i per allà veiem a Coppi i Bartali. [...] Lo de Buzzati amb el Giro és una meravella literària, un relat on la imaginació també està present. Lo de Fossati amb el Tour és una altra cosa, però no pitjor”.

Mario FossatiMario Fossati (1922-2013), va ser un dels més destacats periodistes esportius italians del segle XX. Després de sobreviure a la campanya rusa de la Segona Guerra Mundial, el 1945 inicià la seva col·laboració amb La Gazzetta dello Sport que el 1952 el permetria ser testimoni del llegendari triomf de Coppi al Tour.
El 1956 aterrà, juntament amb el seu gran amic Gianni Brera, a la redacció del Giorno i el 1982 arribà a La Repubblica. Va fer fonamentalment premsa esportiva, dedicant-se sobretot al ciclisme, boxa i hípica, essent aquest llibre que us presentem avui, El Tour de Francia (1977), el seu únic llibre.

A la Xarxa de Biblioteques podeu trobar més llibres sobre el ‘campeoníssimo’ en el següent enllaç:

- Fausto Coppi (1919 – 1960)

No hi ha comentaris

Els professors al cinema

Aprofitant que fa poc que ha tornat a començar el curs escolar, a la Biblioteca Armand Cardona volem fer un repàs a aquelles pel·lícules que parlen sobre l’ensenyament en tots els seus vessants: classes conflictives, professors carismàtics, l’educació al món rural, l’ensenyament en l’actualitat, al passat…

Ens hem centrat en les pel·lícules que podeu trobar a les Biblioteques de Vilanova, però n’hi ha moltes més.

Ensenyar en entorns hostils

Són moltes les pel·lícules que parlen com un professor o professora arriba de nou a una escola o institut on els alumnes són de classe baixa, conflictius, violents…i que amb paciència i tenacitat aconsegueix treure el bó i millor de cada un dels nois i noies del grup, normalment, establint una relació personal amb ella, més enllà del que hauria de fer un professor.

En altres ocasions tot està dintre la normalitat però un fet puntual fa que l’entorn a l’escola o la ciutat on està ubicada es torni en contra del professor.

400 golpes  la clase  la ola  934-hoy-empieza-todo19992
elprofesor  precious  hijos de un dios menor

Professors carismàtics

Dintre d’aquesta secció trobem pel·lícules protagonitzades per aquell professor que tots nosaltres hauriem volgut tenir. Divertits, espontanis, implicat amb la seva professió…tot i que, a vegades, potser ho estan massa i tot.

Són professors que canvien les vides dels seus alumnes, normalment, millorant-les però que també aprenen i reben ajuda dels seus pupils.

lazhar  la-lengua-de-las-mariposas  chcios del coro
club poetas muertos  half nelson

Altres professors

Aquí encabim aquelles pel·lícules que, estrictament, no es desenvolupen en un entorn escolar, però on hi ha un mestre i un alumne que, sovint, s’ensenyen mútuament lliçons que van més enllà de les purament acadèmiques.

my-fair-lady  billyelliotdvdee-300a  anna sullivan
sw  pianista portada

Documentals

Per acabar, us mostrem un parell de documentals que tracten el tema de l’ensenyament, un des d’una perspectiva més artística i l’altra des d’una perspectiva històrica.

ser y tener  Las_maestras_de_la_Rep_blica-737093307-large

Trobareu algunes d’aquestes pel·lícules exposades a l’Espai de Cinema de la Biblioteca.

Us deixem amb la mítica escena final de la pel·lícula El club de los poetas muertos.

No hi ha comentaris

Calendari de festes amb pirotècnia

portada Tot coincidint amb l’estiu que s’acaba, és a punt de finalitzar temporada més forta de Festes Majors al nostre país. Una de les darreres és la festa major de Barcelona, les Festes de la Mercè, que va ser instituïda l’any 1687 pel seu Consell de Cent, i que s’articulen al voltant del dia 24 de setembre. Un dels seus actes més multitudinaris i esperats és el Correfoc. Aquest mot va ser utilitzat per primera vegada durant les Festes de la Mercè en la primera etapa de la transició postfranquista, on una de les prioritats culturals va ser la recuperació dels elements de la cultura popular i tradicional catalana que havien estat silenciats pel franquisme. En aquest context, tot un seguit de persones vinculades al teatre de carrer, creadors artístics i diversos estudiosos i activistes de la festa van decidir organitzar una “concentració de dracs” que comptà, entre d’altres, amb la participació del Drac de la Geltrú i del Drac de Vilanova. Un d’aquest tècnics va ser el vilanoví Bienve Moya. Aquestes besties van ser acompanyades per tres grups de diables, uns de creats per la companyia de teatre Els Comediants, i dos balls de diables tradicionals, el Ball de Diables de l’Arboç i el Ball de Diables de Vilanova. En un moment de la drac-de-vilanova-enric-c-ricartcercavila, els espectadors es van posar a ballar sota els dimonis i diables, en comptes de fugir-ne o mirar-s’ho de lluny. Aleshores es va produir l’associació d’idees que van generar el nom de correfoc. L’any següent el programa de les Festes de la Mercè ja incloïa el nom de correfoc per anomenar aquesta cercavila de foc de bèsties, dimonis i diables.

Tot això i molt més ho podeu trobar al llibre que us presentem avui, Calendari de festes amb pirotècnia, de Manel Carrera i Escudé, que és el segon volum de la col·lecció Els llibres de festes, el primer volum del qual també el podeu trobar a les biblioteques de la ciutat: Les Festes populars. El llibre és un recull d’algunes festes populars de les terres de parla catalana que utilitzen la pirotècnia en algun moment de la seva seqüencia ritual. L’objectiu del llibre és donar a conèixer l’extraordinària diversitat d’expressions festives que tenen la pólvora i la seva combustió com a protagonistes, i reivindicar totes aquestes pràctiques de la cultura popular com a mostres indiscutibles del nostre patrimoni immaterial.

drac geltru Per mostrar la riquesa i diversitat existent l’autor ha dedicat un article complert i abundants fotografies a trenta-tres festes destacades. Algunes d’elles són de llarga tradició i molt conegudes, com la Cordà de Paterna, la Patum de Berga, la Festa del Corpus de Solsona, les Falles de València, la Festa Major de Sant Pere de Reus, la Cordà de Bétera, la Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès o l’Entrà de la Flor, per citar-ne algunes, però també altres celebracions de nova creació, que van arrelant amb força, com la Festa de Sant Jordi de Mataró, la Festa Major de Granollers, la Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia, l’Aquelarre de Cervera, l’Escaldàrium de Caldes de Montbui, el Correfoc de Barcelona, l’Encierru de Sant Llagasta d’Esparreguera, el Volcanet d’Olot, la Tupinada de Falset…

A banda de les festes destacades amb fotografies, bienveel llibre inclou un conjunt de ressenyes de nombroses festes menys conegudes però també interessants, com la Volada del Drac de Banyeres del Penedès, la Fogardera de la Ràpita, els Bous de Foc de la Freixneda, el Sostre de Foc de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, el Festival d’Enceses de Bestiari d’Artesa de Lleida, la Festa de Sant Joan d’Artés, el Passaferes d’Alpens …

Si voleu més informació sobre les festes populars del nostre país, a les biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú podreu trobar tots aquests documents que en parlen. També podreu tots aquests llibres del Premi Nacional de Cultura Popular de 2009, el vilanoví Bienve Moya.

En aquest vídeo del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú podeu veure el Sostre de Foc del Correfoc de la Festa Major de Vilanova d’aquest any:

No hi ha comentaris

De pans per Catalunya

portadaL’hivern passat us vàrem presentar dos llibres sobre el pa de dos forners vilanovins, Avui faràs pa, de Jordi Morera, i Panes con oficio: manual profesional de panes y masas enriquecidas de Joaquín Llarás. El 29 de gener la biblioteca també va organitzar una taula rodona sota el títol Avui tastarem pa, a càrrec de Jordi Morera, i Laura Arranz, nutricionista i autora de diversos llibres com Què hi ha per sopar?, i en acabar la xerrada es va fer un tast de pans.

Avui us presentem un altre llibre sobre el pa: De pans per Catalunya, escrit per Ànnia Monreal i amb pròleg d’Ibán Yarza. De pans per Catalunya ens ofereix una ullada reflexiva i en profunditat pel món del pa, un interessant recorregut reflexiu i crític sobre els millors forns i fleques del nostre entorn. Ànnia Monreal repassa la tradició i ens parla de les fórmules d’elaboració del pa heretades de temps immemorials i transmeses de generació en generació per mitjà dels forners, un ofici que a poc a poc es va recuperant i va rebent saba nova. De pans per Catalunya no és un receptari convencional, sinó una reflexió sobre el món del pa en la qual els lectors descobriran els forners, els forns, i les tècniques tradicionals amb les quals s’ha fet el pa en aquest país.

Per poder escriure el llibre l’autora s’ha passejat per camps i cultius, molins o farineres, i forners artesans de Catalunya. És per aixó que aquest llibre no és un receptari sinó una reflexió sobre un producte indispensable en la nostra gastronomia i en el nostre menjar diària. Una mirada crítica i exhaustiva sobre la fabricació del pa a Catalunya. I un recorregut fotogràfic fet per la pròpia autora. En ell trobareu pans i forns diversos, com es molen la farina i de quin tipus, com es couen els pans i quins tipus de pans. Forners, pagesos i moliners són protagonistes en el text. Tot amb la secreta intenció de poder trobar els millors pans del nostre país.

“I què és el pa de veritat? Què han estat fent i venent finsAnnia-Monreal ara els forners? I què hem estat comprant i empassant com a clients? Pa de veritat, pa com abans, la nostàlgia. Pa tradicional. Pa artesà. Sense maquinària ni carregaments d’additius ni de millorants ni de llevat fresc. On és aquest pa mitificat, a les fleques que llueixen placa del gremi que els pertoca per demarcació? Molts desenganys es couen en aquests establiments. Als forns que apareixen als mitjans de comunicació? Cal fer el tastaolletes i mossegar molts pans, recomanats i anònims, arreu de Catalunya per trobar el que podria escaure’s com a fruit del blat. Pa amb gust, fins i tot amb certa complexitat en més d’un cas, amb bona crosta, molla fresca i uns dies de conservació.”

Ànnia Monreal. Gran part de la trajectòria professional d’aquesta periodista està vinculada a la gastronomia. Va treballar en el programa de ràdio De boca en boca amb Jordi Estadella i és col·laboradora de la revista Cuina, on té el blog PA, TOMATA I XOCOLATA. També ha escrit per Time Out Barcelona, entre altres mitjans.

No hi ha comentaris

‘Vilanova sona’ a la biblioteca Armand Cardona Torrandell

Vilanova sonaLa música i Vilanova són els arguments de la taula rodona que aquest dijous, 24 de setembre, a les 19h., sota el títol #vilanovasona reunirà a la biblioteca Cardona a Marc Bala, cantant de Copa Lotus, Elisabet Raspall, pianista i compositora de jazz, Miquel Gonzàlez, músic de música popular i tradicional i exdirector del FiMPT, i Marijó Riba, gerent de la Camerata Eduard Toldrà. Moderada per Bernat Deltell, periodista i director d’El Far Blau producció discogràfica.

Es tracta d’una xerrada que vol posar de manifest el bon moment musical que viu la ciutat de Vilanova i la Geltrú i per fer-ho es comptarà amb la participació de protagonistes directes d’aquesta efervescència i que representen als diferents gèneres musicals: Marc Bala el pop-rock, Elisabet Raspall el jazz, Miquel Gonzàlez la música popular i Marijó Riba la clàssica.

El motiu és l’edició de la guia de lectura Vilanova sona – Amb V de Vilanova III, que recull els diferents enregistraments sonors presents a les dues biblioteques de la ciutat. La ‘banda sonora’ d’una ciutat tan estretament relacionada amb la música com és Vilanova i la Geltrú i una mostra de les diferents músiques vinculades al territori i creades per músics vilanovins d’avui i de sempre.

Marc Bala és cantant i guitarra de la banda vilanovina Copa Lotus. Grup que mescla el pop britànic, el rock el folk i que el 2013 va guanyar el concurs Sona 9 organitzat per la revista musical Enderrock. Enguany han publicat el seu primer disc amb el títol de Moixó foguer i sota la producció del músic californià Ken Stringfellow.

Elisabet Raspall és una música amb una àmplia carrera tan pel que fa a formació com a producció de discos i col·laboracions. Titulada Superior de Música, especialitat en jazz, a l´ESMUC, ha publicat 10 discos, essent Present amb Dani Pérez el seu darrer llançament, i ha rebut diverses vegades el premi al millor compositor de jazz de Catalunya per l’Associació de Músics de jazz de Catalunya.

Miquel Gonzàlez és impulsor i va ser director del FIMPT, a més de membre de la comissió de selecció de grups del Festival Mediterrània de Manresa i del Mercat de Música Viva de Vic. És graller i component del grup Grallers de l’Acord, grup que va ser constituït el 1979 i que tenen publicats tres discos. Al 1981 composà la coreografia pel ball de Nans de Vilanova. Ha participat en nombroses tertúlies sobre música d’arrel.

Marijó Riba és gerent de la Camerata Eduard Toldrà, que anteriorment al 2012 era l’Orquestra de Cambra del Garraf, i que enguany celebra el 30è aniversari de la seva fundació. L’anterior legislatura va ser Regidora de cultura a l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Una vegada clogui la intervenció dels protagonistes de la taula es donarà pas a un torn de paraules per tancar l’acte, que clourà amb una copeta de cava.

Vilanova sonaAl llarg de la setmana es pot trobar a la biblioteca exposat tot el fons musical relacionat amb aquest acte. Enregistraments dels principals artistes vilanovins tan passats com presents: Eduard Toldrà, Leonora Milà, Grallers de l’Acord, Grallers de Santa Madrona, Elisabet Raspall, José Luis Bieito, Biscuit, La Brigada, Suite Momo, Tokyo Sex Destruction,… i molts més que també trobareu en la següent selecció musical que hem creat per l’ocasió:

Playlist 'Vilanova sona'

Us esperem a tots a la biblioteca Armand Cardona dijous a les 19h!!!

No hi ha comentaris

‘La buena reputación’ de Ignació Martínez de Pisón

portadaAmb aquesta novel·la, l’escriptor aragonès arrelat a Barcelona, Ignacio Martínez de Pisón ha guanyat el Premi Nacional de Narrativa 2015, que atorga el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports.

El jurat ha subratllat “el retrat del món jueu-espanyol a Melilla a l’època del Protectorat i el complex desenvolupament d’una xarxa de relacions familiars en el marc d’un relat extens molt fidel a la tradició novel·lesca” El guardó distingeix cada any una obra d’un autor espanyol escrita en qualsevol de les llengües oficials i editades a Espanya. Està dotat amb 20.000 euros.

En Samuel i la Mercedes contemplen amb preocupació el futur de les seves dues filles davant la imminent descolonització del Marroc i el retorn dels espanyols del Protectorat a la Península. Estem a Melilla, són els anys cinquanta i, en aquest context de canvi i incertesa, el matrimoni decideix viatjar a Màlaga per establir-se a una Espanya que comença a obrir-se lentament a la modernitat. De la mà de cinc membres d’una mateixa família, aquesta saga recorre trenta anys de la nostra història i transita per ciutats com Melilla, Tetuán, Màlaga, Saragossa o Barcelona.

Els desitjos i il·lusions de Samuel i Mercedes, de les seves filles i dels seus néts es veuran condicionats per secrets inconfessables en una vida que transcorre fugaç i inesperada.

Una novel·la sobre l’herència que rebem del passat i sobre el sentiment de pertinença, la necessitat de trobar el nostre lloc al món.

pison--644x362Ignacio Martínez de Pisón (Saragossa, 1960) es va llicenciar en Filologia hispànica a Saragossa i en filologia italiana a Barcelona, on resideix des de 1982. Els seus llibres han estat traduïts al francès, a l’italià, al basc i al portuguès.

Després de la seva primera novel·la, La ternura del dargón (1984), que va obtenir el Premi Casino de Mieres, es va dedicar de ple a la literatura.

Entre els títols que ha publicat destaquen María Bonita (2000, Premi Pedro Saputo de les Lletres Aragoneses en llengua castellana), Enterrar a los muertos (2006, Premi Rodolfo Walsh a la millor obra de no ficció policíaca i Premi Dulce Chacón), Dientes de leche (2009, Premio Arquebisbe Juan de Sant Clement), El día de mañana (2011, Premio Ciutat de Barcelona de Literatura en Llengua Castellana i Premi Espartaco a la millor novel·la històrica).

Ha traduït obres dels autors italians Del Giudice i G. Morselli.

També ha participat en antologies i llibres col·lectius com El cuento hoy en Espanya (1988), Cuentos barceloneses (1989), Estrategias de la memoria (1990), Aeropuerto de Funchal (2009) o Partes de guerra (2009).

En 1990 el relat El filo de unos ojos, inclòs en la seva obra Alguien te observa en secreto, va ser portada als escenaris teatrals. La seva novel·la Carreteras secundarias va ser adaptada al cinema en 1997 per Emilio Martínez-Lázaro.

A les Biblioteques de Vilanova podreu trobar aquestes i altres obres d’aquest autor: Ignacio Martínez de Pisón.

Us deixem amb el vídeo de la presentació de la novel·la a Barcelona amb l’escriptora Najat El Hachmi i Elena Ramírez, directora de Seix Barral.

No hi ha comentaris

Elísabet Benavent ens porta la seva darrera trilogia: ‘Mí elección’

Mi elección

Elísabet Benavent, també coneguda com a BetaCoqueta, és un dels darrers fenòmens del món de la literatura popular des que el 2013 va publicar En los zapatos de Valeria, primera entrega de la saga Valeria.
Els gèneres que cultiva són els que més èxit tenen darrerament entre el públic femení, les novel·les ‘chick lit’, romàntiques per a públic jove, i l’eròtica, món en el que s’ha introduït amb aquesta darrera trilogia que es titula Mi elección i que es composa dels títols Alguien que no soy, Alguien como tú i Alguien como yo.

Mi elección ens apropa la història d’Alba, una periodista de vocació, soltera i que viu al barri madrileny de Lavapiés. Després de rebre un cop fort al perdre el seu treball s’ha de guanyar la vida fent de secretària, la qual cosa li crea una profunda frustració.
Quan comença la seva nova feina coneixerà a dos homes que marcaran la seva vida, Hugo i Nico, que la introduiran en un atractiu i sensual joc a tres bandes…

Tal i com comenta ella mateixa al seu blog BetaCoqueta Elisabet Benavent és llicenciada en Comunicació Audiovisual i ha cursat estudis amb un màster sobre Comunicació i Art a Madrid, ciutat en la que resideix amb el seu marit. Treballà durant gairebé set anys al departament de comunicació d’una multinacional, fins que el 2013 va donar el salt al món de la literatura, al que actualment dedica tot el seu temps.
També col·labora com a columnista a la revista Cuore, en webs com Glup Glup i We lover size i actualment es troba dins d’algun projecte editorial.

Des d’aquesta setmana els usuaris de la biblioteca Armand Cardona Torrandell podran llegir els llibres de la seva darrera trilogia, Mi elección, que han sortit com a novetat i també ho podran complementar amb la lectura de la seva primera saga sobre Valeria.

Saga ValeriaProperament disposarem dels dos llibres que composen la seva segona sèrie: Persiguiendo a Silvia i Encontrando a Silvia.

Us deixem amb l’enllaç a la guia de novel·les romàntiques que hem fet des de la biblioteca Cardona:  Guia de Novel·la romàntica

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »