Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per agost, 2015

Nous Clubs de lectura a la biblioteca Armand Cardona per la temporada 2015/2016

A partir del setembre es reprèn l’activitat dels Clubs de lectura i enguany la biblioteca Armand Cardona ho farà presentant tres noves propostes adreçades a tot tipus de lectors.

A més del tradicional Club de lectura d’Adults a càrrec de la Mercè Foradada, s’incrementa l’oferta amb tres clubs de lectura més:

cl_infantilClub de lectura d’adults – Dimecres: també conduit per la Mercè Foradada, i adreçat a lectors/es a partir de 18 anys, es farà els dimecres a les 18h iniciant-se el dimecres 30 de setembre.

Club de lectura Infantil: a càrrec de Susanna Peix, s’adreça a nens i nenes de 3er i 4rt de primària; les trobades són cada 15 dies i començaran el dimecres 28 d’octubre a les 17,30h.

Club de lectura en veu alta: a càrrec de Susanna Garcia-Prieto, s’adreça a joves i adults o les sessions són un dissabte al mes a les 17:15h, essent la primera el 17 d’octubre.

Les inscripcions per aquests nous tres clubs de lectura ja estan obertes a la pròpia biblioteca Armand Cardona.

A tota aquesta oferta de clubs de lectura cal afegir el Club de lectura Penedès-Garraf, un Club de lectura que aplega els diferents membres dels clubs d’aquestes zones entorn l’obra d’un autor concret que també provingui d’aquestes contrades. El 2015 la protagonista ha estat l’escriptora resident a Sitges Monika Zgustova.

Darrera trobada de la temporada 2014/15 del  CL Adults

En aquest enllaç trobareu informació dels diferents clubs de la biblioteca:

No hi ha comentaris

Animació ‘Made in Spain’

atrapalabandera_destac_peq

El proper 28 d’agost s’estrena Atrapa la bandera, segon llargmetratge de l’estudi Lightbox entertainment, amb seu a Madrid.

Richard Carson, un ambiciós i excèntric multimilionari, ha decidit que vol conquerir la Lluna i fer oblidar a tothom la gesta dels astronautes de l’Apol·lo XI i els seus famosos primers passos pel satèl·lit. L’únic capaç d’impedir que ho aconsegueixi és un nen de 12 anys, en Mike Goldwing, que amb l’ajuda dels seus amics i el seu avi, un antic astronauta, viatjarà a la Lluna per salvar el futur de la Terra.

Lightbox va triomfar el 2012 amb Les aventures de Tadeo Jones, la història d’un manobre que somia ser arqueòleg i que es veu involucrat en una aventura al més pur estil Indiana Jones al Perú. Actualment estan preparant la segona part de la pel·lícula que s’estrenarà el 2016.

El pioner de l’animació a Espanya va ser Segundo de Chomón que va realitzar mentre va estar en Pathé Frères algunes les pel·lícules que contenien diversos fragments animats, però no fou fins després de la Guerra Civil Espanyola que l’animació a Espanya va començar a funcionar i es va realitzar el primer llargmetratge d’animació a color: Garbancito de la Mancha d’Arturo Moreno el 1945.

Però el primer gran èxit de la indústria no va arribar fins a l’any 1985 amb l’estrena de Los cuatro músicos de Bremen, realitzada pels germans Moro, que ja eren molt coneguts al món de l’animació per televisió amb sèries com la Família Telerín.

En els últims 30 anys l’animació a Espanya ha multiplicat les seves produccions adreçades a infants amb pel·lícules com Nocturna, Donkey Xote, Pérez el ratoncito de tus sueños o Planet 51 entre moltes altres.

nocturna_poster3  P_rez_el_ratoncito_de_tus_sue_os-566400301-large  P3K_Pinocho_3000-914997799-large  El_sue_o_de_una_noche_de_San_Juan-454325407-large
mortadelo_y_filemon_contra_jimmy_el_cachondo_32038  Donkey_Xote-428201926-large  planet_51_caratula047  Justin_y_la_espada_del_valor-934043380-large

Però no tot és animació dirigida a nens, en els últims anys hem vist pel·lícules que empren l’animació per explicar històries més adultes, com Chico& Rita de Fernando Trueba i Xavier Marisca o Arrugas de Ignacio Ferreras, basada en la novel·la gràfica del mateix títol de Paco Roca.

Chico_Rita-269377124-large  arrugas

L’animació televisiva també ha tingut molt èxit els darrers anys amb sèries com Pocoyó, Sandra detective de cuentos, Jelly Jamm o Zoobabu.

pocoyo  sandra  CAJA DVD+Libros(sandwich)AF  zoobabu

A les Biblioteques de Vilanova podreu trobar totes aquestes pel·lícules i també gran quantitat de documentació sobre els fonaments de l’animació i les seves tècniques: Cinema d’animació.

Trobareu més informació sobre la nova indústria de l’animació a Espanya a aquest reportatge del País Semanal.

Us deixem amb el tràiler d’Atrapa la bandera.

No hi ha comentaris

Snoopy fa 65 anys

peanuts

Snoopy, el gos més filosòfic, lliure i irreverent, creat pel dibuixant nord-americà Charles Schulz, compleix 65 anys, una efemèride que celebrarà aquest any en gran perquè la seva imatge serà portada al cinema en 3D, juntament amb la resta dels seus amics, Carlitos, Lucy o Linus, els Peanuts. Carlitos y Snoopy: la película de peanuts dirigida per Steve Martino arribarà a les pantalles espanyoles el pròxim 25 de desembre.

El personatge va néixer a la tira còmica Peanuts el 4 d’octubre de 1950, però Carlitos i Lucy, els amics inseparables de Snoopy, van sorprendre el gos amb un pastís d’aniversari el 10 d’agost de 1968 en un dels capítols. Així doncs Snoopy fa 65 anys ‘humans’, i 445 ‘anys de gos’.

238019.full

El beagle de ficció ha canviat molt des de 1950. En les seves primeres aparicions, Snoopy anava a quatre potes i no es mostraven els seus pensaments.

Les tires còmiques de Snoopy (que en anglès significa tafaner o curiós) s’han publicat als diaris de pràcticament tot el món, estan traduïdes a 26 idiomes i han arribat a la xifra de més de 355 milions de lectors joves i adults.

tumblr_lu8t22vRvv1qa0q13o1_1280

«El món de Carlitos i Snoopy és un microcosmos, una petita comèdia humana vàlida tant per al lector innocent com per al sofisticat», assegura l’escriptor i semiòtic italià Umberto Eco d’aquests personatges que van néixer de la mà, el talent i el cor de Schulz.

Els protagonistes principals de les tires són Carlitos, el nen capgròs de sis anys, que va vestit amb una samarreta amb una franja de rombes negres, és lúcid, bó, imperfecte i perdedor, i el seu gos Snoopy, un filòsof existencialista, poètic, irreverent, lliure i que dorm sobre de la seva caseta.

A Carlitos i Snoopy els acompanyen la resta dels Peanuts (cacauet en anglès i terme amb el qual es denominava als nens petits), Linus, la Sally, Lucy, Patty, Schoroeder, el superdotat pianista, amant de Beethoven, o l’ocell Woodstock.

baixaCharles M. Schulz (1922-2000) va ser un dibuixant de còmics nord-americà d’ascendència alemanya. Als 20 anys es va allistar a l’exèrcit i va lluitar a Europa durant la II Guerra Mundial, experiència que va influir molt en la seva obra posterior.

Les seves primeres tires còmiques, Lil’ Forks, van ser publicades entre 1947-1949 a un diari local i aviat va aconseguir comercialitzar la seva obra a través de l’United Features Syndicate i així va néixer ‘Peanuts’ l’any 1950, sèrie que va estar publicant diàriament fins a la seva mort l’any 2000.

L’any 2002 va obrir el Museu Charles M. Schulz a la localitat de Santa Rosa, Califòrnia.

A la còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona trobareu una exposició amb tots els còmics d’aquest autor: Charles Schulz

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Els més prestats… a la Xarxa de Biblioteques

Tot i haver passat gairebé tres anys, es va publicar l’octubre de 2012, Victus, d’Albert Sánchez Piñol, continua sent la novel·la més prestada a la Xarxa de Biblioteques Municipals durant el segon trimestre de l’any. A continuació trobem algunes novel·les més recents com Misión Olvido, segona novel·la de María Dueñas després de l’èxit d’El temps entre costures, i en tercer lloc trobem Ofrenda a la tormenta, de Dolores Redondo, el darrer títol de la trilogia del Baztán de novel·la negra.

Novel·les

Lleial, de Veronica Roth, és la novel·la juvenil més prestada a les 225 biblioteques municipals i 9 bibliobusos de la demarcació de Barcelona. El segon lloc al rànquing correspon a El Teorema Katherine, de John Green, i el tercer és per a ¡Buenos días, princesa!, de Blue Jeans, el darrer títol de la col·lecció El club de los incomprendidos.

Pel que fa als còmics, els més sol·licitats són, de nou, Death Note, de Tsugumi Ohba, 20th Century Boys, de Naoki Urawasa, i The Gentlemen Alliance, d’Arina Tanemura.

còmics

En l’àmbit dels audiovisuals, s’imposa Juego de tronos, la primera temporada en primer lloc i en tercera posició la tercera temporada. Entre les dues temporades, es col·loca Ocho apellidos vascos, l’èxit de taquilla espanyol d’Emilio Martínez-Lázaro.

Pel·lícules

Finalment, pel que fa als CD més prestats a les biblioteques trobem Massatge amb cançons de DamarisGelabert,  Granada de Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández, i Cançons per emportar de Lali Rondalla.

Podeu consultar els diferents rànquings d’Els més prestats (Novel·la adults, Novel·la estrangera, Novel·la joves, Poesia, No ficció, Pel·lícules adults, Pel·lícules infantils, Còmics adults, Còmics infantils, Contes infantils, Música i Revistes) en el següent enllaç:

No hi ha comentaris

‘Un verano en el paraiso’ de Miranda Beverly-Whittemore

Com a novetat pel mes d’agost a la biblioteca Armand Cardona Torrandell, per gentilesa de Llorens Llibres, us presentem una història plena de misteri i seducció pel poder i els diners que té com a protagonista una, aparentment, modèlica família que amaga més del que sembla.

Un verano en el paraisoUn verano en el paraiso, editat per Suma de letras, ens apropa a la història de Mabel, una noia no especialment atractiva i d’origen humil, que coneix a la universitat a la guapa, atrevida i rica Ev Winslow. Quan aquesta la convida a passar l’estiu a Bittersweet (nom original de la novel·la), el llogarret que aquesta té a la finca de Vermont on la seva família ha viscut durant dècades, Mabel se n’adona que li agrada la seva forma de viure i de que la seva amiga té tot el que ella sempre ha volgut: diners, amics, un xicot ben plantat i, per sobre de tot, la sensació de pertinença.

Tot i això es va esvaint amb el temps i poc a poc la protagonista descobreix que els Winslow amaguen foscos secrets i que ningú d’ells és el que sembla. Això li comportarà un gran dilema: treure a la llum els terribles secrets que ha anat descobrint, amb la conseqüent expulsió del paradís, o bé deixar que segueixin ocults i redefinir el que està bé i el que està malament.

Inclosa en l’ampli ventall de novel·les de misteri que estan veient la llum en els darrers temps, aquesta obra ha rebut una càlida acollida per part de la crítica com reflecteixen els comentaris del New York Times Book Review, “un aire de conte de fades inunda la novel·la –de l’estil dels germans Grimm, no de Disney-, construint enginyosament una creixent sensació d’amenaça. [...] Beverly-Whittemore ens transporta a un món d’ensomni, amb cases al camp i els seus ritmes diaris d’estiu… Els secrets de família broten com bombolles dins d’una ampolla de xampany.» o del BookPage “condueix al lector a l’interior de l’opulent món dels superrics, on no tot és el que sembla, i els foscos secrets familiars que porten molt de temps tancats poc a poc comencen a sortir a la superfície. El resultat és una novel·la adictiva que mantindrà als lectors intentant esbrinar fins el final“.

Miranda Beverly-Whittemore Miranda Beverly-Whittemore és autora de tres novel·les, incloent-hi The Effects of Light i Set Me Free, aquesta última guanyadora del premi Janet Heidinger Kafka al millor llibre de ficció d’una americana publicat el 2007. Ha estat guardonada a més amb el Premi de Novel·la Crazyhorse. Actualment resideix i escriu a Brooklyn i Vermont.

No hi ha comentaris

Panikkar, una biografia

portadaAvui us presentem un llibre d’assaig, Panikkar, una biografia, de Maciej Vielawski, amb traducció de Jordi Pigem.

S’anomenava Raimon Panikkar (Barcelona 1918 – Tavertet 2010). Erudit excels, viatger incansable, interlocutor fascinant, oficiant extàtic, escriptor fecund que anava més enllà de l’escriptura i parlava del silenci de la paraula. Sempre serè i somrient, fresc i lúcid fins al final. Home bell i encisador, lleuger i robust, delicat i resistent. La llegenda és una mirada llunyana, i aquí rau la força, la bellesa, l’encís i la seducció que traspua. Panikkar es presentava i era vist així. Era un meteor, un cometa, un llampec. Sempre venia de lluny i tot seguit desapareixia. Procedia d’un passat molt ric, format per totes les terres que havia recorregut i per tots els coneixements que havia acumulat.

Més enllà de la llegenda, la investigació biogràfica ens permet superar el retrat hagiogràfic i obtenir una imatge més fidel a la realitat històrica. Si l’obra de Panikkar és interessant, important, fascinant i grandiosa, no ho és menys la seva trajectòria vital. Si es mira la seva vida amb honestedat, delicadesa i respecte, i sense prejudicis, idealitzacions ni censures absurdes, hom hi troba la clau de comprensió del seu missatge.

Maciej Bielawski (Bydgoszcz, Polònia, 1963) Bielawskiés teòleg, escriptor, pintor i professor universitari. Establert a Itàlia des de 1990, resideix actualment a Verona. És doctor en teologia per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs (Roma). Ha estat professor de teologia dogmàtica a l’Ateneu de Sant Anselm (Roma). Actualment ensenya a la Universitat de Verona.
Ha escrit llibres sobre personatges com ara Dumitru Stăniloae (The philocalical vision of the world in the theology of Dumitru Stăniloae, 1997), Nicèfor el Solitari (Il cielo nel cuore, 2002), Raimon Panikkar (Panikkar. Un uomo e il suo pensiero, 2013), Vittorino Andreoli (Tragedia folle, 2013) i Pere Damascè (Sguardo contemplativo, 2014); monografies dedicades a la mística i la cultura bizantines: Il monachesimo bizantino (2003), Blask ikon (2005), Oblicza ikony (2006), La luce divina nel cuore. Introduzione alla Filocalia (2007); i assajos de teologia i espiritualitat: Polis monachorum (2001), Odejścia (2007), Mikroteologie (2008), Wiara bezdomna (2013), In principio. Racconti sull’origine del mondo (2014). És autor del blog Panikkar Sūtra.

Jordi Pigem Jordi Pigem (1964) és filòsof de la ciència i escriptor. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona, amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència (Institut d’Estudis Catalans, 2007). Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l’Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). El 1999 va obtenir el Premi de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans, i el 2006 el Premi d’Assaig de Resurgence i la Scientifica and Medical Network. Fou coordinador de la revista d’ecologia Integral entre 1989 i 1992. La seva obra més recent és Bona crisi: Cap a un món postmaterialista (Ara Llibres, 2009). És assessor del futur Museu del Paisatge de Catalunya Coordina. Col·labora habitualment al suplement Cultura/s de La Vanguardia i ha escrit textos sobre les principals figures del pensament sistèmic. Ha estat el coordinador dels primers volums de l’edició catalana de l’Opera Omnia Raimon Panikkar.

A les biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú podreu trobar tots aquests llibres escrits per Raimon Panikkar.

No hi ha comentaris

‘Un conte de Festa Major’

Una de les novetats de la Festa Major d’enguany ha estat la publicació d’un conte, concretament Un conte de Festa Major, escrit a quatre mas per la Montse Balada i la Susana Peix i il·lustrat per Glòria Fort.

Fotografía de Glòria Fort

El conte va ser presentat coincidint amb la presentació del programa de Festa Major i els nens i nenes han pogut gaudir-lo durant aquests dies amb vàries representacions, com la feta per l’Estudi de Dansa Rosa Mari Gonzàlez i Carme Gatell el diumenge al Teatre Principal o la realitzada per Montse Panero ahir al Museu del Ferrocarril.

El conte ens presenta al Tonet, un escriptor amb l’encàrrec de fer un conte sobre la festa i que ha de triar el protagonista del conte entre els diferents personatges.

Presentació – Un conte de Festa Major from Glòria Fort on Vimeo.

A la Festa Major són molts els personatges i balls que participen així que en Tonet decideix fer un càsting a casa seva per tal d’escollir el protagonista de la seva història: els Diables, els Gegants, els Nans, les Mulasses, el Porró i la carpa Juanita, els Dracs i tots els balls de la cercavila i de la cercavila de l’Imaginari passen per casa seva i li expliquen les meravelles de la Festa Major, com la viuen, els vestits, qui els acompanya… i tots i cadascun d’ells creuen que seran els escollits.

A les Biblioteques VNG el podeu trobar durant aquests dies exposat com a novetat, juntament amb tota una selecció de documents relacionats amb la Festa Major i els balls populars que trobareu en aquesta guia: Tradicionàrius vilanoví

1 comentari

‘Star Wars’ de Wilco

wilco-star-wars-28-07-15La banda nord americana Wilco, ha pujat a la xarxa per sorpresa el seu nou àlbum, titulat Star Wars. El disc es podrà descarregar de forma gratuïta durant un temps limitat al web de la banda, a Itunes, a Google Play i Amazon Digital.

Jeff Tweedy, líder de la banda, ha justificat aquesta proposta dient a la seva pàgina de Facebook que ‘sentien que seria divertit. ¿i que hi ha més divertit que una sorpresa?’.

El grup va editar el seu darrer àlbum d’estudi The whole love el 2011.

No és la primera vegada que una formació de reconegut prestigi internacional, amb milions de seguidors, pren una decisió comercial d’aquestes característiques. Radiohead va penjar el seu disc In Rainbows a Internet el 2007 i va deixar que el públic establís el preu al qual hauria de comprar-ho.

Wilco és un grup de rock alternatiu de Chicago, Illinois, Estats Units, formada el 1994. La formació de Wilco ha patit diversos canvis des de la seva formació i només el vocalista/compositor Jeff Tweedy i el baixista John Stirratt es mantenen com a membres fixos des de l’inici.

Han llançat al mercat nou discos d’estudi, un àlbum en directe i tres col·laboracions: dues amb Billy Bragg i un amb The Minus 5.

baixa

La música de Wilco s’ha inspirat en una àmplia gamma d’artistes i estils, entre ells Bill Fay i Television, a més d’haver servit d’influència per altres bandes de rock alternatiu. En el seu àlbum de debut, A.M. (1995), van seguir amb l’estil country alternatiu d’Uncle Tupelo, mentre que en els seus discos posteriors han explorat aspectes més experimentals, tocant estils com el rock alternatiu i el pop més clàssic.

Gràcies al seu cinquè disc d’estudi A Ghost Is Born llençat el 2004, la banda va guanyar dos premis Grammy incloent-hi el de millor àlbum de música alternativa.

A les Biblioteques de Vilanova podreu trobar molts dels àlbums d’aquesta formació.

Us deixem amb un vídeo d’un concert de la banda al Concert Hall de Sydney al 2013.

No hi ha comentaris