Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per juliol, 2015

Pixar: pelis per nens… perquè gaudeixin els pares!

Del revésLa recent estrena del film Del revés a tornat a posar de manifest la bona mà que tenen des de la productora Pixar per fer feliços als nens/es i als seus pares/mares a l’hora de triar una pel·lícula per veure plegats. El comentari és habitual i ningú és aliè al fet que es tracta de pel·lícules amb un missatge per adults que, com a mínim en aparença, els més petits no són capaços de captar.

La nova pel·lícula de Pete Docter, director de Monstruos S.A. i UP, és tremendament divertida pels nens i intel·ligent pels adults. Un acostament al comportament humà, al funcionament de la ment, que radiografia la preadolescència amb una encertada personificació de les cinc emocions bàsiques: alegria, por, ràbia, tristesa i fàstic.

Aquesta dualitat ho han sabut reflectir més que correctament a la revista ICON (El País) en l’article que porta per títol Siete momentos en los que Pixar se olvidó de que había niños en la sala. Es tracta d’un brillant repàs als set treballs de la productora nord-americana que millor han plasmat aquesta dualitat i que a continuació us referim:

  • Bichos (1998): la sàdica llagosta colonialista

Una colònia de formigues viu intimidada per unes llagostes que les obliguen a recol·lectar el seu menjar si volen viure. El to còmic amaga una lectura política amb la perpetuació de les classes socials, l’explotació dels treballadors,… que té el seu punt àlgid en la pertorbadora escena en la que el cap Hopper assassina a tres sequaces per demostrar que les formigues han de viure amenaçades per ser productives i impedir que s’amotinin.

L’aquari en el qual recala Nemo està ple de peixos extravagants que òbviament no estan bé del cap, vivint tancats en la consulta d’un dentista. Deb és un peix castanyola que està com unes ídem i creu que el seu reflex és la seva germana bessona, Flo, de la qual no es fia en absolut però sense la qual no pot viure.

Un exsuperheroi frustrat amb la seva existència anodina ja és un protagonista difícil de captar per a un nen, la vida del qual és emocionant pel simple fet d’existir. Quan es planteja el retorn a la lluita contra el crim, Bob torna a la il·lusió i a la doble vida. La seva dona, Helen, tem haver perdut al seu marit, creu que li enganya amb una altra i fins i tot entén que Bob necessiti escapar de la vida grisa que han construït junts.

  • Ratatouille (2007): 30 segons que descobreixen un cas de ‘bullying’

A Pixar li van bastar 30 segons per convertir a Anton Ego (implacable crític gastronòmic especialitzat a enfonsar restaurants) en una víctima de la nostra societat. Ego prova el ratatuoille (plat d’hortalisses cuinades) d’Alfredo Linguini, l’aspirant a xef ajudat per una rata, i immediatament les seves sensacions li transporten a les tardes en les quals arribava a la seva casa de petit, atemorit pel maltractament dels seus companys de col·legi. El ratatouille que li cuinava la seva mare representava l’amor més incondicional, la seguretat de la llar i la felicitat de saber que per unes hores el seu infern havia acabat.

  • Wall-e (2008): el descobriment de l’amor

Els nens perceben l’amor com un sentiment col·lectiu que engloba l’amistat, la família i les parelles. Els nens assumeixen que Wall-E i Eva es fan amics, però els adults sí reconeixem la mà tremolosa del robot que porta una eternitat solament, amb l’únic llaç afectiu de Bàrbara Streisand en un VHS de Hello Dolly.

  • Up (2009): naixement, vida i mort 10 minuts

Un cruel joc amb l’expectativa porta a creure que els dos nens solitaris i somiadors que obren la pel·lícula seran els protagonistes. Quin error; Ellie estarà morta als 10 minuts de pel·lícula. Un increïble maneig de l’el·lipsi repassa l’emotiva vida en comú de Ellie i Carl, que són un equip i passen junts per les frustracions i la quotidianitat que solament algú que hagi tingut relacions sentimentals pot fer seves.

Les joguines estan atrapades en una cinta d’enderrocs que inevitablement els llançarà al foc. El seu instint de supervivència els empeny a lluitar contra això, fins que de manera col·lectiva s’adonen que no hi ha esperança, és la fi. S’agafen les mans, intenten no semblar tenir por i esperen el seu destí. Al cap i a la fi, ja han sofert la major por de qualsevol individu: deixar de tenir identitat, el dia que Andy es va fer gran.

Tota una lliçó de com fer cinema d’ampli espectre.

En el següent enllaç podeu veure tots els films de la factoria Pixar que es troben a les Biblioteques de Vilanova:

Si voleu llegir l’article original complet ho podeu fer en aquest enllaç: Siete momentos en los que Pixar se olvidó de que había niños en la sala

Us deixem amb el tràiler de Del revés (Inside Out):

No hi ha comentaris

Restaurant La Cucanya: 25 aniversari, 1979-2004

PORTADA2

El restaurant La Cucanya de Vilanova i la Geltrú es va inaugurar el 1979. Amb motiu del seu 25è aniversari s’ha publicat el llibre Restaurant La Cucanya: 25 aniversari, 1979-2004.

Al llibre el desaparegut Ambrosio Alcover, la seva dona Pilar Ballestero i el seu fill Carlos ens expliquen que, una vegada superats els primers nou any de consolidació de l’establiment pels senyors Elsa i Ezio Cappellitti, el restaurant va seguir creixent: la capacitat dels menjadors ha passat de 80 a 500 places, la plantilla de personal fix de 7 a 34 persones i la superfície de cuines de producció, de 20 a més de 150 metres quadrats. Amb orgull també expliquen que no ha estat un creixement ràpid sinó pausat, reflexionat, desenvolupat, ajustat a les possibilitat i paït pas a pas, amb il·lusió i confiança. Ens fan partícips del seu somni, construir l’hotel Costes de Barcelona a la ubicació del restaurant, sense fer-lo desaparèixer.

logo-cucanya-grup1El llibre s’ha editat a partir dels records ordenats cronològicament del desaparegut Andreu Parra, periodista reconegut ens els àmbits de l’hostaleria, els vins i la gastronomia. Aquest material, escrit amb estil divertit i intel·ligent, ha estat revisat i ampliat per la família Alcover-Ballestero amb fotografies i receptes de cuina mediterrània que contenen tots els detalls de la seva oferta gastronòmica: antipastos, pastes, pizzes, peix i marisc, carns i els seus inoblidables postres, i a donat peu a la edició del llibre que ha coordinat la periodista Tere Gallimó de Castellarnau.

A portada del llibre hi apareixen dues setrilleres que relliguen tot d’elements de la seva cuina i la frase “25 anys amanint la cuina mediterrània, el peix i la pasta, envoltats del blau del mar i la claror del sol”. Definitòria del restaurant i la seva cuina.

No hi ha comentaris

Enganchados a los cuentos

portadaAvui us presentem com a novetat Enganchados a los cuentos, de Lisa Cron amb traducció de Bianca Southwood.

Enganxats als contes un manual teoricopràctic d’escriptura o narració literària, recolzat en constatacions científiques o neurocientífiques, branca del saber de què l’autora es confessa seguidora, i d’aquí el subtítol del llibre: “Com aprofitar el que sabem del cervell per atrapar el lector des de la primera frase”.

El llibre ens ajudarà a saber quins trucs són els que mantenen els lectors enganxats a les pàgines, i ens recordarà així la importància de tenir en compte una sèrie de factors a l’hora d’escriure.

Com lectors, detectem a la velocitat del llamp, intuïtivament, l’atracció d’un relat potent. Però, com a autors (excepte els genis), no podem menysprear una anàlisi raonada dels mecanismes que la bona literatura conté … i oculta per enlluernar. Aquest anàlisi reflexiva és el que ens ofereix Lisa Cron al seu llibre.

L’autora no dubta a recórrer a l’adaptació evolutiva, a la psicologia cognitiva o la neurociència per explicar el perquè de la bona literatura. La seva àmplia experiència com a assessora literària li permet també abordar el com, i ho fa a peu d’obra: amb consells concrets, amb una abundant exemplificació i en un estil clar i desenfadat. Aquesta innovadora guia s’adreça a tots els interessats en la literatura i en especial als escriptors novells que volen fer un autoexamen rigorós, pragmàtic, sobre les tècniques narratives que asseguren l’enganxi del lector.

Cal destacar que, tot i que el llibre és didàctic, és també divertit i amè. Així, quan Lisa Cron ens diu què fer per no avorrir, almenys podem comprovar que ella mateixa sap del que parla. LisacronEl segon és que el llibre, en general, és molt clar. I encara que en ocasions recorre a les generalitats, la major part del temps funciona com una guia bastant concreta que pot ajudar a analitzar la pròpia obra, i sobretot, a millorar-la per fer-la el més addictiva possible. El tercer és que es recolza també en nombrosos exemples, per la qual cosa podem comprovar, in situ, que el que diu té sentit.

En l’actualitat, Lisa Cron fa classes dins el programa d’Extension Writers de la Universitat de Califòrnia.
Ha treballat en el món editorial en WW Norton, com a agent de l’Agència Literària Rinaldi Angela, com a productora d’espectacles per Showtime i CourtTV, i com a consultora de guions per a Warner Brothers i l’Agència William Morris.

A la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat podreu trobar abundants documents sobre la creació literària i sobre l’art d’escriure.

No hi ha comentaris

Nova col·lecció de còmic: ‘Pulgarcito’ de Jan

pulgarcitoJa podeu trobar a la Còmicteca de la Sala Infantil una nou personatge, en Pulgarcito.

Es tracta de la reedició restaurada i tornada a colorejar de les historietes aparegudes a la revista del mateix títol que Ediciones B va començar a publicar l’any 1981. El responsable de la reedició ha estat en Jordi Coll de la revista Amaníaco.

Podeu veure el ‘making of’ del procés de restauració aquí.

El còmic d’en Pulgarcito agafa com a punt de partida el conte tradicional però el porta a la nostra época i al nostra voltant. Pulgarcito és un nen de deu anys molt curiós i amb esperit d’investigaor. És el menor de sis germans (els altres són quintigèmins) que, acompanyat del seu gat Mitjanit, viu les seves aventures entre la realitat i la ficció de la literatura infantil: El país de Mai més, el País de les Meravelles, contes tradicionals…

Un personatge emblemàtic de la sèrie és el científic Senyor Ogre, que sembla temible però en el fons té bon cor, i sempre és aplacat per la seva filla Trini, amiga d’en Pulgarcito.

El senyor Ogre crearà una màquina del temps amb la qual Pulgarcito recorrerà diferents èpoques, de la prehistòria a l’Edat Mitjana, a més de presenciar importants esdeveniments, com el descobriment d’Amèrica.

jan_pulgarcito_1981

L’autor del còmic és Juan López Fernández, conegut com a Jan, creador d’altres personatges que també tenim a la sala infantil com Súper López, el Supergrupo o Don Talarico.

1398532547472Jan va néixer a Castella i Lleó, però de ben petit es traslladà a Barcelona amb la seva familia. Quan tenia 6 anys es va quedar sord i els seus pares el van encoratjar des del principi perquè es dediqués al dibuix, activitat per a la qual la seva discapacitat no suposava un problema.

L’any 1956 va començar a treballar professionalment als Estudis Macián com a rotulista aprenent l’ofici d’animador, al mateix temps que feia els seus primers passos al món del còmic al col·laborar amb la revista “Yumbo”.

El 1959, va emigrar al costat de la seva família a Cuba, i entra a treballar en L’Havana en la Televisió Cubana i més tard en el ICAIC (Institut Cubà d’Art i Indústria Cinematogràfics) com a tècnic assessor i dibuixant animador. Compaginà amb aquests treballs la realització de còmics en diverses publicacions juvenils.

Deu anys després, de tornada a Barcelona, casat i amb dos fills, aconsegueix col·locar-se en l’editorial Bruguera, tot i que va alternant el seu treball amb altres revistes i editorials menors com Gaceta Junior i Strong creant personatges com “Sicodelic Hood”, paròdia de Robin Hood, els Germans Rengifo o Lucas el Maldito.

Podeu trobar aquests i altres còmics de Jan a la Còmicteca de la Biblioteca.

No hi ha comentaris

Ceviche: cocina peruana

portadaEl ceviche és un plat que en diferents versions forma part de la culinària de diversos països llatinoamericans litorals de l’Oceà Pacífic. El Perú és probablement l’únic país del món on el ceviche és considerat per la seva població com a part de la identitat nacional, sent un plat d’ampli consum sobretot al nord del país ia més venerat com a element central de la seva gastronomia, al punt d’haver estat declarat formalment com a Patrimoni Cultural de la Nació i catalogat pels peruans com el plat que millor representa al seu país. La seva història es remunta a èpoques precolombines. El plat és servit en un tipus de restaurant conegut com cevichería.

Els ingredients bàsics de qualsevol ceviche del Perú són trossos de peix, ceba i suc de llimona, en el cas del cebiche del Perú ha de ser exclusivament llimona piurano, de la vall de Tambogrande, és per això que es diu que l’origen del ceviche és de la ciutat de Piura. A més a més inclou ajíCeviche i sal. Es poden afegir altres ingredients com ceba vermella (morada) en juliana, coriandre picat, blat de moro i api. De preferència, el peix no ha d’haver estat atrapat amb xarxes, sinó amb ham, per no fer gaire malbé la carn. Per preparar-lo, es barregen en un dipòsit el peix juntament amb els altres ingredients, deixant marinar d’acord al gust. En alguns llocs com a Lima i cap al Nord, se sol preparar i servir a l’instant de manera que no arribi a coure el peix amb la llimona.

El llibre que us presentem avui és Ceviche: cocina peruana del cuiner i productor musical Martin Morales, exfundador d’Apple iTunes Europa, que també va estar al carreg de Disney llançant als Jonas Brothers, “Hannah Montana” i “High School Musical”.

martinmoralesEl seu pare era angles i la seva mare peruana. A la seva pàgina web Martín Morales ens explica que cuina des dels 11 anys, i després de viure de la música durant uns anys a Perú, Mèxic, Marroc, Nova York, Tòquio, Rio i Moscou i estudiant a Barcelona, va dedicar-se a difondre la cultura peruana a Londres, on va fundar diversos restaurants de cuina del seu país, amb el nom de Ceviche.

No hi ha comentaris

Dàmaris Gelabert a l’Auditori Eduard Toldrà

poster-GIRA-ESTIU

Aquest diumenge 26 de juliol a les 6 de la tarda, a l’Auditori Eduard Toldrà de la ciutat la cantant Dàmaris Gelabert portarà el seu espectacle Gira d’estiu, en un dels 11 únics concerts programats. Amb més de deu persones a l’escenari, comptant músics, cantants i actors, podreu conèixer la Lola (Qui sóc jo?) i la Caterina (Bon dia!). A mes a més la Dàmaris cantarà algunes de les seves cançons més populars: Bon dia! Els dies de la setmana, Qui sóc jo?, Les vocals, i moltes més… la venda d’entrades la podreu fer clicant aquest enllaç.

Dàmaris Gelabert és pedagoga, musicoterapèuta, autora i cantant de cançons infantils. És llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, especialista en Musicoteràpia i graduada amb honors pel Berklee College of Music de Boston (E.E.U.U.). Educadora de massatge infantil, creadora del mètode Totsona d’Estimulació Musical a l’etapa 0-6 i pionera a Espanya de les Cançons Personalitzades.
Després de tornar dels E.E.U.U, les ganes de posar a l’abast de mestres, pares i nens unes cançons i una manera de fer que estava convençuda que funcionaria, van animar a Dàmaris, junt amb el músic Àlex Martínez, a crear el segell discogràfic: Totsona Records. Des del seu primer disc Totsona!, un referent per l’educació musical al nostre país, Dàmaris Gelabert ha escrit més de 150 cançons, la major part d’elles, editades en els seus 13 discos.
endirecteCançons que es canten a diari dins de l’àmbit escolar i familiar pel seu contingut pedagògic útil en la formació d’hàbits i rutines, d’ensenyaments bàsics i de valors educatius. Amb una manera pròpia d’entendre l’estimulació musical i amb una base musicoterapèutica ha creat el Mètode Totsona que es fonamenta en la cançó i en la necessitat d’entendre la música com el primer llenguatge de l’infant. És formadora i assessora d’aquest programa en diferents Escoles d’Educació Infantil de Catalunya.
És professora en el Màster interuniversitari de Musicoteràpia a la Universitat Pompeu Fabra i a l’ Escola Universitària Gimbernat. Col•labora com a docent en el postgrau de Creació Musical de la Universitat de Barcelona. Imparteix xerrades, cursos i seminaris a diferents universitats, escoles i centres de formació.  Combina la docencia amb concerts, audicions i espectacles per a nens, famílies i escoles.

mes content
Al programa de Canal Blau Ràdio Més content que un gínjol, programa de les biblioteques públiques de Vilanova i la Geltrú dedicat a la Literatura Infantil i Juvenil, s’han realitzat sortejos d’entrades pels concerts de la gira.
A les biblioteques públiques de la ciutat podreu trobar moltes de les obres de la Dàmaris Gelabert.

No hi ha comentaris

Recomanacions d’estiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat

portada

Com cada estiu la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú ha editat una petita guia amb les lectures recomanades per a l’estiu dels llibres que posen a la vostra disposició.

De totes les recomanacions, us volem destacar les següents:

Pel que fa a novel·les,

El Cuaderno de Paula, de Sara Ballarin

La Noia del tren, de Paula Hawkins

Irène, de Pierre Lemaître

A flor de piel, de Javier Moro

Las Puertas del paraíso, de Nerea Riesco

París 2041, d’Ezequiel Szafir

Mientras llueva, de Teresa Viejo

novelesDels còmics proposats:
Ciudad, de Juan Giménez

I de les pel·lícules,

Birdman o (la inesperada virtud de la ignorancia), d’Alejandro G. Iñárritu

El Hobbit: la batalla de los cinco ejércitos, de Peter Jackson

Perdiendo el Norte, de Nacho G. Velilla

comics i pelicules

 

 

 

 

 

 

 

Aquí podeu consultar totes les Recomanacions d’estiu – 2015

BiblioplatjaUn any més, a l’estiu, les lectures surten de la biblioteca per apropar-se als usuaris d’una manera ben fresca. Una trentena de biblioteques i bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona porten els seus serveis a l’aire lliure perquè sigui possible llegir a la vora del mar, a la piscina o a prop d’un riu. Podeu consultar les condicions d’aquest servei d’estiu i el llistat de biblioplatges i bibliopiscines 2015 en aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Tingladu 2015

eix-agenda-62815Aquest cap de setmana els carrers de Vilanova s’ompliran de música amb la vuitena edició del festival ‘El Tingladu’, organitzat per l’associació Can Pistraus.

La pedra angular del Tingladu són els concerts gratuïts oberts a tothom. L’entitat sempre ha optat a promocionar i donar un escenari important i merescut a la música en la nostra llengua pròpia, el català.

El Festival comença demà dijous, 23 de juliol, amb les expressions culturals no musicades com ja ve sent habitual, amb el Torneig de Botifarra, popular joc de cartes, l’assaig dels Bordegassos de Vilanova i el teatre amb la República dels contes.

El divendres 24 de juliol comença la música a partir de les 20h amb les actuacions de Joan Rovira, Mishima, Zoo Sidral Brass Band

Joan Rovira és un cantautor de les terres de l’Ebre que vindrà a presentar el seu disc ‘Peix sense espina’.

Dels Mishima poca cosa s’ha de dir, una de les bandes clàssiques del rock en català, continuen la gira del seu darrer disc ‘L’ànsia que cura’.

Els Zoo són un col·lectiu musical valencià nascut el 2014 que es centra entre el rap, el hip-hop, el rock o ska, però també mescla ritmes electrònics.

La Sidral Brass Band, sorgeix d’entre les vinyes i els rius de vi que reguen les terres argiloses del Penedès sobirà amb la inquietud de crear una festa boja per a tots els públics.

Dissabte 25 continuen els concerts amb Rombo, Sanjosex, Mazoni, i Rigodonians

Rombo és un grup d’amigues que, fent broma sobre la possibilitat de fer música, decideixen fer-la i en menys de dos anys sumen un grapat de cançons memorables i molts concerts.

Sanjosex es va formar l’any 2000 a la Bisbal d’Empordà però van caldre cinc anys d’actuacions esporàdiques abans d’enregistrar un primer disc d’aromes dylanianes, Viva!, que va sorprendre crítica i públic l’any 2005.

Mazoni és el nom artístic del músic empordanès Jaume Pla. Va formar el seu primer grup als 13 anys, juntament amb Carles Sanjosé (Sanjosex), i des d’aleshores no ha parat de tocar i compondre música, primer amb el grup Holland Park i des de 2004 com a Mazoni.

Rigodonians son Pablo Tudela i Rodrigo Laviña són The Rigodonians, un duet nascut el 2011 i que porta com a senyal d’identitat la llegenda “… la volta al món en 80 discos”. Un selector, un presentador i dues col·leccions de discos diverses que naveguen en l’ahir i l’avui de la música.

Dhorari-tingladu-2015iumenge 26 el festival tanca amb Astrio, Aspencat i Miquel del Roig

Astrio és una capsa de sorpreses. Des de la seva formació, ara fa 10 anys, ha estat un grup en constant renovació. Qui hagi gaudit del privilegi de seguir la seva trajectòria haurà estat testimoni de la progressiva, silent, tossuda transformació de la seva música.

Aspencat són una banda de la Marina Alta (País Valencià) de Reggae i fusió amanits amb algunes gotes electròniques. Aspencat ha aconseguit un so propi i personal que trasllada als seus directes amb un dinamisme increïble.

Miquel del Roig no és un cantautor intel·lectual de paraules rebuscades i místics missatges. És un home senzill que reparteix el seu temps entre la seva feina de mestre, i les seves aficions, la pesca i la música.

Si no vols perdre’t cap novetat sobre El Tingladu, segueix-los a Facebook, Twitter o Instagram i utilitza el hashtag oficial #eltingladu15. Atenció als concursos, perquè hi ha molts Globus en joc! No sabeu que és un Globus? És la beguda oficial del festival, amb base de granissat de llimona, no deixa a ningú indeferent!

Us deixem amb una playlist amb una selecció de cançons de tots aquests grups!

No hi ha comentaris

Còmics per viatjar

Els companys del Prestatge Virtual de Còmics de la Biblioteca Virtual de la Diputació de Barcelona ens proposen un estiu viatjant en low-cost, no hauràs de comprar bitllets, ni fer cues, farem servir els còmics com a mitjà de transport, ens permetran moure’ns per on vulguem sense sortir de casa.

Guy Delisle, autor de còmics viatgers com Crónicas de Jerusalén o Pyongyang, descriu els còmics com postals plenes de detalls. Els còmics ens mostren altres cultures i realitats, en forma de fotos fixes.

Ajusteu-vos els cinturons i prepareu-vos per viatges de tota mena!

Quaderns de viatges

Molts dibuixants de còmics han publicat els seus quaderns de viatges, aquelles llibretes on apunten les seves idees i expressen la seva particular mirada als països que visiten.

por el camino yo  cuaderno de viajes  emotional  conejo de viaje

A la recerca d’aventures

Personatges de còmic com Tintin, Corto Maltés o Dieter Lumpen es caracteritzen per la seva passió viatgera. Les seves aventures tenen lloc a països llunyans com el Tíbet, Sibèria o fins i tot…la Lluna!

tintin al tibet  dieter lumpen  corto maltes en siberia  endurance

Viatges Fantàstics

També hi ha còmics que ens proposen viatjar una mica més lluny…més enllà dels límits del nostre planeta i es dediquen a fer viatges interestel·lars.

valerian  saga  flash gordon  lupus

Viatges a conflictes

I de l’espai passem a la més crua de les realitats. Alguns autors de còmic han optat per transmetre la seva visió de paÍsos immersos en conflictes de tota mena mitjançant els seus dibuixos i les estructures narratives del novè art. Palestina, Afganistan, Índia, Israel…són alguns dels llocs on.

palestina  sonrisas  fotografo  cronicas de jerusalen

Retrats costumistes

Aquí trobarem còmics que tracten de transmetre com és la vida quotidiana a altres països.

tokio es mi jardin  portugal  persepolis  pyongyang

Viatges físics i emocionals

A vegades els viatges no ens marquen només per les vivències que trobem al nostre destí, sinó per la experiència del viatge mateix. I altres vegades el nostre destí representa un retorn físic i sentimental a paisatges del nostre passat.

la propiedad  isla de nunca jamas  cenizas  nacida en cualquier parte

Trobareu tots aquests còmics i molts altres a la Còmicteca de la Biblioteca!

No hi ha comentaris

Björk presenta ‘Vulnicura’ al Poble Espanyol

Bjork al Poble EspanyolLa cantant islandesa Björk aterra a Barcelona, concretament al Poble Espanyol, el proper divendres 24 de juliol per presentar el seu darrer disc Vulnicura en el que serà el seu únic concert en territori espanyol.
En el que havia de ser un concert a la plaça dels Àngels, al costat del MACBA, com a complement a l’exposició retrospectiva que es fa de l’artista al MOMA des del mes de març, finalment s’ha limitat a aquesta actuació en el recinte de Montjuic.

Vulnicura és el vuitè disc de la seva carrera i suavitza un estil que ens seus darrers treballs s’havia convertit en excessivament experimental, més allunyada de l’aire pop i tecnològic que la va apropar al gran públic durant els 90 i començaments dels 2000.
És un disc marcat fortament pel trencament amb la seva parella, amb la que portava 15 anys, i que és el pare de la seva filla Isadora, l’artista nord-americà Matthew Barney. La pròpia cantant el defineix com “un àlbum sobre un cor completament trencat”, i ha estat escrit i produït en col·laboració amb el productor veneçolà Arca i el músic britànic The Haxan Cloak.

En destaquen alguns temes com Lionsong, que la apropen a la Bjork més melòdica i pop de treballs com Vespertine, o la peca estrella: Black Lake, que va donar peu a un videoclip experimental de deu minuts que rodà el jove cineasta Andrew Thomas Huang el passat estiu en una cova volcànica d’Islàndia, i que va esdevenir una de les parts fonamentals de l’exposició que el MoMA li ha dedicat aquest 2015.

El llançament de Vulnicura coincidí amb la inauguració d’una exposició retrospectiva sobre l’artista al MoMA de Nova York. L’experiència psicosonora de la polifacètica artista reflecteix la seva valentia a l’experimentar amb la música i amb l’art durant més de vint anys. Resultat de la col·laboració entre Björk i el comissari, presenta una cronologia de sons, vídeos, objectes, instruments, vestits i imatges ideal per submergir-se en el particular món de la soprano islandesa.

Bjork a l'ACTDes del llançament del seu primer disc, Debut el 1993, Bjork porta venuts més de 20 milions de discos, ha guanyat 4 premis BritsAdwars, 4 premis VMA’s i el  Polar Music Prize de la Reial Acadèmia Sueca de la Música.

Els amants de la cantant, perquè això està clar, és una artista que desperta passions i aversions per igual, poden gaudir de nombrosos dels seus treballs a les Biblioteques VNG. A la biblioteca Cardona els trobareu exposats al llarg d’aquesta setmana:

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »