Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per febrer, 2015

‘Verb de continuïtat’ de Jorge Brotons

Fa poc dies el poeta Jorge Brotons va presentar a la llibreria La Mulassa de Vilanova i la Geltrú el seu darrer treball poètic: Verb de continuïtat, publicat per edicions Curbet dins la col·lecció Vincles.

En paraules de Mireia Vidal-Conte, autora del pròleg, “No estem davant d’un poeta expressament o voluntària metafísic. De l’estil: Si s’entén, ja no val, ja és qualitat. Però atenció amb l’aparent senzillesa dels versos brotonians! [...] Per mi el títol d’aquest poemari diu la importància del llenguatge i l’herència pròpia que el poeta decideix i disposa sobre el seu ofici: aquí el tens. Apel·la a un tu lector AMB QUI enceta aquesta travessa del sempre desert poètic”.

'Verb de continuitat' de Jorge Brotons

Jorge Brotons ha publicat diferents llibres de poesia com ara El tiempo raro (2003), La raó de les sèquies (2006), Bloc al circ (2007) i Hoy era martes (2008), obra que va ser finalista del I Premi Màrius Sampere. Els seus poemes també han estat publicats a diverses plaquetes de Papers de Versàlia, i a les revistes Reduccions (88) i Kafka.
És també l’autor dels llibres infantils com Helena de Troia (2007) i A la cuina amb les tres bessones (2005). A més expressa la seva inquietud plàstica com aquarel·lista, havent realitzat diverses exposicions.

Us deixem amb la lectura per part del propi autor d’un dels seus poemes nous:

No hi ha comentaris

El grito en el cielo. La Zaranda. Teatro Inestable de Andalucía la Baja

e lgrito en el cielo

La companyia La Zaranda, Teatro Inestable de Andalucía la Baja, fa més de trenta anys que va emprendre el seu camí teatral realitzant una intensa tasca de creació que li ha valgut un gran prestigi internacional. La seva trajectòria té com a constants teatrals els objectes, l’expressionisme visual, la depuració de textos i la creació de personatges límits, i com a mètode de treball, un rigorós procés de creació en comunitat. La Zaranda, com a sedàs que preserva l’essencial i rebutja l’inservible, desenvolupa una poètica teatral que, lluny de fórmules estereotipades i efímeres, s’ha consolidat en un llenguatge propi que sempre intenta evocar la memòria i convidar a la reflexió.

Al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, durant la temporada febrer-juny del 2010 van presentar el seu treball Futuros Difuntos, i la temporada març-juny del 2011 el muntatge Nadie lo quiere creer (La patria de los espectros). Aquest diumenge dia u de març a les set de la tarda tornen al Principal per presentar-nos la seva darrera obra, El grito en el cielo.

cartell El gritoAquest muntatge el varen començar a preparar en residencia artística a la Biennale di Teatro de Venècia, i el varen estrenar al Festival Temporada Alta de Salt-Girona. La història que ens expliquen és aquesta: presoners de l’herència genètica, els historials mèdics i el consum estadístic que administra el seu temps, uns cossos desnonats acabar dipositats en un magatzem d’òrgans deteriorats sense possible regeneració. Una confortable i asèptica avantsala de la mort. No obstant això d’aquestes vides reduïdes a mecanismes orgànics no han pogut abolir totalment la contraindicació de somiar. Alguns decideixen escapar de l’acte final de la seva destinació, intentant una fugida de la defunció mèdicament certificada cap a la llegendària font de l’eterna joventut. Un viatge de tornada a la vida, recuperant el dolor com a dimensió humana i també el goig de la llibertat perduda. Viure a la intempèrie de l’ànima.

El grito en el cielo, d’Eusebio Calonge presenta a uns éssers desvalguts, al final dels seus dies, reduïts simplement a cossos, a òrgans, a historials mèdics que, però, no es resignen a la defunció pautada que els tenen assignada i busquen com sigui una fugida. Personatges extraviats que no han perdut l’esperança, que intenten escapar d’una situació que els empresona i emprenen un viatge de retorn a la llibertat, a la vida. Aquí una vegada més, amb el seu humor cru, amb imatges poderoses, amb una posada en escena que amb quatre elements transforma els espais, la Zaranda commou i colpeja, torna a donar una lliçó de teatre parlant d’un món deshumanitzat que aniquila qualsevol tipus de transcendència. L’expressionisme visual de La Zaranda té una relació molt directa amb la memòria dels materials, restes d’antics naufragis. Ara s’acosten a uns cossos desnonats pels historials mèdics i l’herència genètica per reivindicar la capacitat del somni com a clau de llibertat. L’humor negre i tendre de La Zaranda burxa en la dimensió humana del dolor i ens convida a la reflexió sobre la vellesa i la mort. És per aquest teatre autèntic que La Zaranda posa El grito en el cielo.

El germen de l’obra va néixer a l’agost a la Biennal de Venècia, on la companyia va ser convidada en residència artística, al final de la qual va mostrar un assaig obert al públic. Des de llavors, el procés de creació ha seguit en la seva nau de Jerez, on l’obra ha anat creixent, canviant, polint per emprendre el camí que inicià al Teatre de Salt.

Després de la funció trobada amb La Zaranda dins l’espai Escola de l’espectador, al mateix teatre, conduïda per Maite Guisado, periodista de TVE especialista en arts escèniques. Una valuosa oportunitat de conèixer aquesta companyia andalusa de més d’aprop.

Us recordem que a les biblioteques municipals de la ciutat hi ha tot una secció dedicada a obres de teatre.

No hi ha comentaris

Tallers formatius amb motiu de la 3a SETMANA DEL MÓN LABORAL

Entre el 9 i el 14 de març les Biblioteques VNG organitzen la 3a Setmana del Món laboral, que té per objectiu promoure i difondre els recursos relacionats amb la cerca de feina, l’emprenedoria i, especialment enguany, l’ús de les xarxes de contacte a l’hora de cercar feina (Networking).

Per això s’han organitzat els tres tallers que a continuació es relacionen i que ja tenen les inscripcions obertes:

  • Dijous 5 de març de 16 a 17.30h a la biblioteca Armand Cardona Torrandell taller d’informàtica El Currículum Vitae:

Taller 'Currículum vitae'

  • Dimarts 10 de març de 16 a 17.30h a la biblioteca Armand Cardona Torrandell taller d’informàtica Els recursos en la recerca de feina:

recursos_cercafeina

  • Dijous 12 de març de 10.30h a 12.30h a la biblioteca Joan Oliva i Milà o de 17:30h a 19:30h a la biblioteca Armand Cardona Torrandell xerrada-taller Networking: treballa la teva xarxa de contactes:

networking

Per aquests tallers les inscripcions són gratuïtes i es poden realitzar a les corresponents biblioteques.

No hi ha comentaris

El canon del jazz. Los 250 temas imprescindibles

el-canon-del-jazz Ted Gioia (Palo Alto, 1957) és músic, compositor, crític, historiador, professor, pianista i productor de jazz. Es va criar a Califòrnia, i va començar a fer classes de jazz a la Universitat de Stanford abans fins i tot de llicenciar-se. Obligat a abandonar la seva vocació de pianista a causa d’una primerenca artritis, Ted Gioa es va revelar fa molt de temps com a un dels historiadors i crítics més prestigiosos del jazz. Després de la seva Historia del jazzBlues: la música del Delta del Mississippi, ambdues disponibles a les biblioteques municipals de la ciutat, avui us presentem El canon del jazz. Els 250 temes imprescindibles.

 

Hi ha una sèrie de temes “clàssics”, els estàndards del jazz, que vostè ha xiulat, taral·lejat o fins i tot tocat més d’una vegada, potser sense saber el títol ni el compositor, ni la història que tenen al darrere. I, encara que sí conegui qui i com van compondre “Milestones” o “Blue Moon” o “St. Louis Blues”, podria dir quins han estat els seus intèrprets més destres, les millors gravacions d’aquest tema o en què bandes sonores famoses apareix?Ted Giolia
Totes aquestes dades i més, juntament amb anècdotes sucoses, opinions, una mica de crítica i fins i tot alguns rumors, conté aquest llibre torrencial, tota una ostentació d’erudició, amor al gènere i capacitat narrativa de Ted Gioia, que aquesta vegada es concentra en el repertori clàssic del jazz.

Gioia traça un recorregut exhaustiu pels millors temes, aprofundint en anècdotes, fets, compositors, interpretacions, etc. vinculades a cada peça, que, a més, apareix acompanyada d’una llista amb els seus millors enregistraments.
En resum, estem davant d’una obra que serveix com a introducció per als nous aficionats, alhora que es converteix en una guia per a fans i intèrprets i en obra de referència per a estudiants i professors.
Aquí teniu una Playlist de Spotify amb aquests 250 temes imprescindibles:

A les vostres biblioteques municipals trobareu aquests 24 àmbits de recerca al voltant del jazz.

No hi ha comentaris

25 anys de l’estrena de Bola de drac

bola-de-drac-z-kai

El passat 15 de febrer va fer 25 anys des que va sonar per primera vegada la famosa sintonia de la sèrie Bola de drac a TV3. Sense grans anuncis promocionals, poc se sabia de l’animació japonesa en aquestes contrades, i ningú s’havia imaginat la febre que el Goku i les boles màgiques provocarien a totes les escoles i instituts catalans.
imagesBola de drac, que està basat en una llegenda tradicional xinesa del Rei Mico, es va convertir en un fenomen social. Hi havia hagut antecedents, dibuixos provinents del Japó com Candy Candy, Heidi o Marco, però Bola de drac presentava una altra narració, un tempo asiàtic. La sèrie, a més, va obrir l’horitzó d’una cultura, la nipona, molt diferent a l’hora d’entendre el mon i d’explicar la historia. Potser va representar l’entrada, des d’un punt de vista massiu, de la cultura japonesa a Catalunya.
A la sèrie s’introduïen en un mateix univers elements de mons separats com ara samurais, paròdies de Terminator, dinosaures, i tot convergia en una mateixa trama: buscar les set boles de drac. Així doncs, va ser la descoberta dels animadors japonesos, amb un estil de dibuix característic i un star system propi. Bola de drac és més que una sèrie sobre lluites i combats, és la història d’un personatge molt carismàtic, un nen de l’edat de qualsevol dels que s’hi varen enganxar i que els convertia en herois. Es traspassava el límit de les històries per a nens de l’època, amb dosis d’acció més elevades, un suspenspersonatges constant remarcat per músiques repetides fins a l’infinit que encara afegien més drama, i un humor gamberro poc habitual i bromes del tipus caca-cul-pet-pits.
Possiblement va ser la primera sèrie anime intergeneracional, doncs tant agradava a un nen de vuit anys com a universitaris fanàtics, i va posar les bases del que ara és la industria de l’animació: el marxandatge. Figuretes, material escolar, roba de llit, àlbums de cromos… Va ser un fenomen social als anys noranta i amb el temps s’ha convertit en un títol imprescindibles que es repassa la història de TV3, que l’ha reprogramada en diverses ocasions, sempre amb èxit.
La sèrie no ha estat exempta de polèmica per part d’associacions d’espectadors, per les referències sexuals, actitud i llenguatge portadadels seus protagonistes: des de les calcetes de la senyoreta Yamabuki que obsessionaven el doctor Senbei Norimaki, fins als ulls esbatanats del Follet Tortuga, un ancià pervertit, quan veu una dona. D’altra banda, els seus defensors destaquen com a valors que aporta la força de l’amistat, l’esperit de superació, el no rendir-se mai sota cap adversitat mentre aquesta tingui solució, la voluntat de fer el bé…
Tot i això, Bola de drac no deixa de ser una sèrie infantil d’aventures on dos personatges, la Bulma i en Goku, volen reunir les set boles de drac per invocar el drac Xeron i demanar-li un desig.

A les biblioteques municipals de la ciutat podreu trobar els còmics i algunes guies sobre la sèrie, i els DVDs corresponents.

No hi ha comentaris

Nebraska

Nebraska
Avui com a novetat de la secció de cinema us presentem una altra pel·lícula d’Alexander Payne (Omaha, Nebraska, 10 de febrer de 1961). Payne és un director de cinema i guionista nord-americà. Les seves pel·lícules es caracteritzen per un fort sentit de l’humor, satiritzant l’actual societat del seu país. Va ser nominat a l’Oscar el 1999 per l’adaptació de Election, i en 2005 va guanyar  el Premi Óscar i el Globus d’Or pel guió d’Entre copes.

Nebraska fou estrenada el 2013. És una comèdia dramàtica protagonitzada per Bruce Dern i Will Forte. Va ser nominada a la Palma d’Or al Festival de Cinema de Cannes de 2013, on Bruce Dern va guanyar el Premi al Millor Actor. També va ser nominada a 6 premis Oscar 2014 entre els quals destaquen millor direcció per Alexander Payne i millor actor per a Bruce Dern. També va ser nominada a 5 Globus d’Or 2014.

A Woody Grant, un ancià amb símptomes de demència, li comuniquen per correu que ha guanyat un premi. Creu que s’ha fet ric i obliga a la seva recelós fill David a emprendre un viatge per anar a cobrar-lo. A poc a poc, la relació entre tots dos, trencada durant anys per l’alcoholismeAlexader Payne de Woody, prendrà un caire diferent per a sorpresa de la mare i del triomfador germà de David.

A més a més de Nebraska i Entre Copes, a les biblioteques municipals de la ciutat també podreu trobar la pel·lícula del mateix director Los Descendientes.

Aquest és el tràiler de la pel·lícula Nebraska.


Nebraska – Tráiler español (v.o.s.) per keane43

No hi ha comentaris

‘També això passarà’ novetat amb Milena Busquets

També això passaràUn dels fenòmens editorials d’aquest 2015 que tot just comença està sent la novel·la que avui us presenten i que podeu trobar entre les novetats exposades a la biblioteca Armand Cardona Torrandell. Es tracta del l’obra També això passarà que té com autora a Milena Busquets, filla de la recentment desapareguda Esther Tusquets.

La novel·la té un clar toc autobiogràfic i per veure’l només cal llegir la ressenya del llibre: “La Blanca, una dona d’uns quaranta anys, acaba de perdre la mare, una coneguda escriptora i editora barcelonina de personalitat desbordant. Amb un punt de bogeria, impulsiva com sempre, la Blanca decideix emprendre un viatge terapèutic a la casa familiar de Cadaqués acompanyada dels seus dos fills, els dos exmarits, l’amant actual i dues amigues tant o més peculiars que ella. Un viatge que l’ha de dur a retrobar l’essència de la complexa relació que tenia amb la seva mare, tot buscant les paraules adients per parlar de l’absència i de l’enyorança, però també del plaer i de l’alegria de viure.”

Es tracta d’un fenomen que ha entusiasmat les millors editorials del món, no en va s’ha traduït a més de 25 llengües, que va iniciar el seu exitós recorregut a la fira de  Frankfurt i que, fins i tot, una productora de Hollywood la vol dur al cinema. A aquest fet cal afegir la bona rebuda també per part de la crítica d’un llibre que parla, de manera sincera i directa, de la complexitat de les relacions entre mare i filla.
En paraules de l’escriptor Sergi Pàmies a La Vanguardia “a primera vista, el to és de comèdia afrancesada amb separats promiscus lleugerament esnobs. Però no us en refieu: quan mossegueu l’ham, el text se us clavarà al paladar, us arrossegarà i us farà tastar la sal, la sang, l’horitzó i els abismes d’un mar que no serà mai més el mateix de tots els estius”.

Milena Busquets va néixer el 1972 a Barcelona. Va estudiar al Liceu francès de Barcelona i va obtenir el Grau en Arqueologia a l’University College de Londres. Va treballar durant molts anys a l’editorial Lumen, l’editorial fundada per Esther Tusquets. La seva primera novel·la la va publicar l’any 2008 sota el títol Hoy he conocido a alguien. Actualment, treballa de periodista i de traductora d’anglès i francès al castellà.

A continuació podeu veure l’entrevista que, amb motiu de la presentació d’aquesta novel·la, li varen fer als Matins de TV3:

No hi ha comentaris

Presentem ‘El Moixó Foguer’ dels vilanovins Copa Lotus

El Moixó FoguerEn aquestes dates tan carnavalesques resulta d’allò més oportú presentar el darrer disc publicat pels Copa Lotus i que porta per títol un dels insignes personatges del nostre Carnaval: El Moixó Foguer.

A partir d’aquesta setmana podeu trobar, entre les diferents novetats exposades a la zona musical, aquest enregistrament que va sortí a la venda el 3 de febrer i que és el primer des que varen resultar guanyadors del Sona 9.

Per aquest disc, publicat per RGB, han comptat amb la producció del californià Ken Stringfellow, líder de The Posies i exguitarrista de R.E.M., que va visitar la banda a l’estudi de Sant Feliu de Guíxols l’estiu passat, per tal de perfilar l’enregistrament del debut. A partir del que es pot escoltar en els diferents temes d’aquest nou treball es veu una consolidació del so pop, country i folk d’aires anglosaxons que ja els havia caracteritzat en les seves anteriors cançons.

En paraules als companys de la revista Enderrock els propis membres de la banda, Marc Bala, Vidal Soler, Xavier Yerga i Marc Benaiges, comenten que “les influències no les podem dissimular pas, però no hem volgut fer un disc de manual. Segurament que la música d’arrel americana és la que més ens ha marcat… però també el pop anglosaxó i la tradició de la nova cançó feta a casa. En el fons hem fet un disc de pop sense més pretensions, a la recerca i captura de melodies i tornades com s’ha fet tota la vida”.

Copa Lotus

A la biblioteca Joan Oliva podeu trobar el seu anterior treball, The Misery of our days vol. 1, i a l’espera de conèixer dates per poder escoltar-lo en directe (la qual cosa ens encantaria que pogués ser a la nostra ‘terrasseta dels llimoners’ ;-), us deixem amb el primer clip que han realitzat i que porta per títol Els títols de crèdit:

No hi ha comentaris

Els indispensables de grupcòmic

 

El Grup de còmic i biblioteques del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya ha presentat la cinquena edició d’Els indispensables de Grupcòmic, on els membres del grup han escollit els 10 títols que els han semblat més rellevants de l’editat durant el 2014.
El grup es proposa promocionar, difondre i prestigiar el món del novè art. Plantejar, discutir, compartir i proposar solucions als problemes que ens trobem habitualment en el tractament del còmic a les biblioteques, aconseguint així, la captació de nous públics, provinents de l’interès que aquest mitjà desperta en els joves i promoure la millora en les col·leccions de còmic a les biblioteques, així com trencar amb la percepció que el còmic és un fenomen artístic i literari menor, dimensionant-lo amb tota la seva potencialitat i dignificant-lo fins a trencar estereotips.
Amb la presentació volen felicitar a totes les editorials que han apostat pel còmic i en especial les que ho han fet pels autors autòctons, en aquests temps més que mai necessiten suport. I també volen felicitar als lectors, doncs, les lectures que els esperen no són per menys.
De la llista que ens presenten volen significar que l’ordre no té rellevància i els presenten alfabèticament. La selecció té la voluntat de ser un reconeixement testimonial a partir de la perspectiva que dóna el col·lectiu professional de bibliotecaris. La major part d’aquests còmics els podreu trobar a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú:

portades 1

All You Need Is Kill, de Ryousuke Takeuchi i Takeshi Obata. A les nostres biblioteques podreu trobar l’àlbum Death note, del mateix dibuixant.

I am a Hero, de  Kengo Hanazawa.

Mi amigo Dahmer, de Derf Backderf.

Dream Team, de Mario Torrecillas i Artur Laperla.

portades 2

La gigantesca barba que era el mal, de Stephen Collins.

Las guerras silenciosas, de Jaime Martin.

Histories del barri: Silencis, de Gabi Beltrán i Bartolomé Seguí.

Miracleman: El sueño de volar, de varis autors.

versusVersus, de Luis Bustos.yo asesino En el nostre fons trobareu aquestes dues obres del mateix autor: Zorgo i Endurance: la legendaria expedición a la Antártida de Ernest Shackleton

Yo asesino, de Antonio AltarribaKeko. D’Antonio Altarriba podeu consultar el seu àlbum El Arte de volar.

No hi ha comentaris

’50 sombras de Grey’: arriba el fenomen cinematogràfic de l’any

50 Sombras de GreyAvui és l’esperat dia per milers de persones, si fem cas de les notícies que han aparegut en els darrers dies en els mitjans de comunicació (més de 4,5 milions d’entrades venudes anticipadament, 180.000 d’elles a Espanya), i que confirmen l’expectació que ha aixecat l’estrena al cinema de l’adaptació d’un dels majors èxits editorials dels darrers temps: la saga 50 sombras de Grey de l’escriptora E. L. James.

El film ha estat dirigit per Sam Taylor-Johnson i protagonitzat, en els papers principals, per Dakota Johnson (Anastasia Steele) i Jamie Dornan (Christian Grey). La seva estrena mundial s’ha realitzat aquesta setmana al Festival de Cinema de Berlin i va estar rebuda amb disparitat d’opinions per parts dels crítics allà presents.

El relat del llibre és respectat en aquesta adaptació, si bé dulcificant aquells moments més compromesos pels censor, doncs tampoc no és qüestió d’irritar als ‘censors’ de torn i que li posin la qualificació ‘per adults’ que resta molt públic als EEUU.
Anastasia Steele, una estudiant de Literatura de la Universitat de Washington, rep l’encàrrec d’entrevistar al popular i jove empresari Christian Grey, un milionari de 27 anys, i queda impressionada davant del seu extraordinari atractiu. La inexperta i innocent Ana intenta oblidar-lo, però se n’adona de com ha quedat d’impactada pel seu desig. Quan la parella inicia una apassionada relació, Anastàsia queda sorpresa per les peculiars pràctiques eròtiques de Grey, alhora que descobreix els límits dels seus obscurs desitjos.

50 sombras de GreySi fem cas de les reaccions de la crítica el resultat no ha estat d’allò més satisfactori: “Todo esto resultaría secundario si al menos estuviéramos hablando de una película entretenida. Pero, no. No hay historia, ni personajes con entidad, ni emoción”, El Periódico; “Estamos delante de un pastiche a medio camino entre el más torpe porno blando, el ‘backstage’ del desfile de Victoria Secret y el manual de ginecología de las muñecas de Famosa.”, El Mundo; i alguna més benèvola “No hay pubis –por favor, esto es Hollywood- masculinos y apenas se entrevé el femenino.[...] La película acaba en el mismo sitio que el libro, y al menos de la caligrafía del filme se puede decir que mejora la burda narrativa de James”, El País.

Però al final serà el gran públic el que dicti el seu veredicte, a l’igual que va fer amb les novel·les de l’autora anglesa i que ja han superat els 100 milions d’exemplars venuts arreu del món, una clara mostra de la satisfacció dels lectors amb l’obra i de l’efecte ‘boca-orella’ tan expansió.

De moment, aquells pocs que encara no hagin llegit les novel·les, les podeu trobar a les Biblioteques VNG:

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »