Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per febrer, 2014

Vilanova és Comparses!

Seguim amb el Carnaval vilanoví que és una font inesgotable de material literari i gràfic. Aquest cop, us presentem una de les novetats de la setmana:

Es tracta d’una obra que de ben segur s’ha de convertir en un referent visual de la història de les comparses i del Carnaval vilanoví. Un recull de fotografies i textos que rememoren la història de la comparsa des del 1959 amb els testimonis dels seus personatges i informació sobre totes les societats que hi han participat.

L’artista vilanoví artífex del llibre compta amb la col·laboració de personatges il·lustres del Carnaval com ara Bienve Moya, Pere Tàpies, Antoni Munné-Jordà, Sixte Moral, Xavier Vernetta, Xavier Capdevila, Francesc-Marc Àlvaro, Nuria Blanes, Magda Bandera, Raül Magí, Anna Poch i Marta Rius, entre d’altres. Cadascun d’ells explica en primera persona les seves vivències i records, plasmant emocions viscudes acompanyats de les instantànies preses durant tots aquests anys per fotògrafs i pintors de gran renom i prestigi de la nostra ciutat.

El llibre, a més de ser un recull de vivències i imatges, és un magnífic compendi, amb tota mena d’informació i referències sobre les societats  i tot el que envolta el món dels comparsers que hi han participat en aquests 59 anys.

No hi ha comentaris

Torna el Carnaval a la biblioteca Armand Cardona Torrandell

Ja ha arribat de nou “el millor Carnaval del món” i com cada any les Biblioteques Municipals de VNG hi participen amb vàries activitats. En el cas de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell en aquesta ocasió ho fem amb l’exposició ‘Carrers de Carnaval’ i amb la tradicional hora del conte d’En Dolcet, a més del Concurs Carrers de Carnaval.

Aquest passat dissabte, 22 de febrer, varem gaudir de l’hora del conte d’En Dolcet, el caramel que volia anar a la Comparsa, a càrrec de Beatriz Garcés i Xavi Roset, treballadors de la Biblioteca, que varen ser els encarregats d’apropar-nos a tal insigne figura del Carnaval vilanoví.
L’activitat, amb un gran èxit de públic, va cloure amb la tradicional cançó del Dolcet que varem ballar en companyia dels menuts, i no tant, que es trobaven a la sala infantil de la Biblioteca.

En Dolcet a la Cardona

A partir del dia 21 de febrer, i fins el 8 de març, es pot visitar l’exposició Carrers de Carnaval, organitzada per la pròpia biblioteca Armand Cardona en col·laboració amb la FAC i l’Arxiu Comarcal del Garraf.
El concurs de carrers de Carnaval va esdevenir una de les activitats més lluïdes del Carnaval de Vilanova. En aquesta exposició es mostra una selecció d’imatges de diversos anys. Alguns dels carrers representats són el de l’Aigua, Balears, Sant Onofre i Llibertat.

Visita el perfil de Vilanova Geltrú de Pinterest.

La gran novetat d’aquest any és el Concurs Carrers de Carnaval, organitzat per la biblioteca Armand Cardona amb la col·laboració de la FAC i el Cep i la Nansa. Els participants hauran d’identificar els cinc carrers incògnites que es triaran dels exposats a la Biblioteca.
Per participar s’haurà de visitar l’exposició a la biblioteca Armand Cardona o consultar els àlbums virtuals creats al facebook i al pinterest de les Biblioteques de VNG.

Lot concurs 'Carrers de Carnaval'
Iniciat el dia 21 i la data límit per presentar les respostes és demà divendres 28 de febrer. Entre tots els encertants dels 5 carrers incògnites es sortejarà un lot de productes relacionat amb el Carnaval de Vilanova i que inclourà dos passis per veure les Comparses des del balcó de la Casa Olivella, un exemplar del Dolcet, un llibre sobre la història del Carnaval i moltes altres sorpreses.

Carnaval a la biblioteca CardonaA tot això s’ha d’afegir l’exposició de fons que hi ha al vestíbul de la Biblioteca i en la que es poden trobar documents relacionats amb el Carnaval, com maquillar-nos, fer disfresses, músiques de carnaval i una novetat de recent publicació: Vilanova és Comparses!: 1955-2013, una mirada als últims 59 anys de les Comparses de Xavier Duran.

Per últim us recordem que la Biblioteca, amb motiu d’aquesta celebració, modifica lleugerament el seu horari habitual d’obertura: avui dijous 7 de febrer, Dijous Gras, i dissabte dia 9, estarà tancada a la tarda.

Us deixem amb la cançó que a tots ens fa posar ‘la pell de gallina’:

BON CARNAVAL A TOTHOM!!!

No hi ha comentaris

Somewhere over the rainbow…75 anys de ‘El mago de Oz’

Aquest proper diumenge, durant la cerimònia dels Premis Òscar, el film El mago de Oz de Víctor Fleming, rebrà un especial homenatge doncs es commemoren 75 anys de la seva estrena, l’any 1939.

La pel·lícula, protagonitzada per la mítica nena prodigi Judy Garland, va estar nominada als premis però tenia una gran competidora Lo que el viento se llevó. Això sí, s’emportà l’Òscar a la Millor Cançó per ‘Over the Rainbow’ i també a la Millor Banda Sonora Original.

La pel·lícula està basada en un relat infantil de L. Frank Baum que explicava la història de Dorothy, una nena de Kansas que, arrossegada per un cicló, emprenia un viatge al·lucinant acompanyada del seu gosset Totó a la Ciutat Maragda, al país d’Oz, on vivia el mag que podria portar-la de retorn a casa, a la seva deprimida i grisa Kansas.

Durant el viatge, Dorothy coneixeria a l’Home de Llauna que no tenia cor; a l’home de Palla, que no tenia Cervell  i a un Lleó que no tenia valor. Junts aniran darrere del mag que els concediria els seus desitjos. Tots tres seguiran el camí de rajoles grogues i es creuaran amb tot d’éssers fantàstics (bruixes dolentes, nans, micos voladors…) que els destorbaran en el seu trajecte fins al màgic.

Amb el pas dels anys, la pel·lícula ha tingut diverses interpretacions. A finals dels anys ’60, alguns espectadors identificaven el viatge de la Dorothy amb els seus propis, gràcies a la droga de moda, l’LSD. Veien en aquest somni/malson el reflex del seu propi infern, de la decepció d’una generació.

Per tancar el cercle, la crònica negra de Hollywood comenta que l’addicció a les drogues de la Judy Garland, que aleshores tenia 17 anys, començà precisament durant el llarg i complicat rodatge de la pel·lícula ja que el director li donava amfetamines per controlar els seus problemes de pes i aguantar les llargues jornades. L’actriu moria de sobredosi tan sols 30 anys després, als 47 anys.

El passat 2013 es va estrenar una nova versió cinematogràfica del relat, Oz, un mundo de fantasia, dirigida per en Sam Raimi. Raimi ens explica la història de l’Òscar Diggs, un mag de circ d’estar per casa i de dubtosa reputación que és llançat des de Kansas al lluent País de Oz.

En Diggs està convençut que li ha tocat el premi gros i que la fama i la fortuna estan al seu abast. Però les coses canvien quan coneix a tres bruixes: Theodora Evanora i Glinda, que no estan gens convençudes que Oscar sigui el gran mag que tothom estava esperant.

Al seu pesar, Òscar ha d’enfrontar-se als enormes problemes que té el País de Oz i als seus habitants, i haurà de descobrir qui estan del seu costat i qui són els seus enemics abans que sigui massa tarda. Utilitzant els seus jocs de màgia amb enginy, fantasia i una mica de bruixeria, Òscar no només es transformarà en el gran i poderós Mag de Oz, sinó també en un home millor.

A les Biblioteques de Vilanova podreu trobar tant les pel·lícules com el conte original: El mago de Oz

Us deixem amb el tràiler de la ‘precuela’.

No hi ha comentaris

Setmana del Món laboral: xerrades i tallers

Aquesta setmana s’obren les inscripcions pels tallers de l’Aula Multimèdia de la biblioteca Armand Cardona Torrandell.

En aquesta ocasió es relacionen amb el MÓN LABORAL, que durant la setmana del 24 al 30 de març se celebrarà la Setmana dedicada als emprenedors i a la cerca de feina a les Biblioteques de Vilanova Geltrú.

  • El Currículum Vitae*
  • Networking: les xarxes social i la cerca de feina (linkedin,…)*
  • Recursos de cerca de feina activa: la feina de buscar feina*

*Observacions:
.La inscripció té un cost de 2€ que inclou tot el material que es proporcionarà pel desenvolupament del taller.
.La capacitat dels tallers és de 7 places com a màxim. El nombre de places de la reserva serà com a màxim de 5.
.Les inscripcions es faran al taulell de préstec de la Biblioteca Armand Cardona en horari d’obertura al públic.
.Les tutories seran exclusivament els dimarts de 11:30 a 12:30.

Tallers 'Món laboral'

A aquestes sessions s’ha d’afegir el taller realitzat per Toni Contreras, tècnic en emprenedoria de l’IMET, que realitzarà a les dues biblioteques de la ciutat i pel qual també cal inscripció prèvia doncs les places són limitades:

  • Tu també pots emprendre – Dijous 27 de març a les 10:15h a la biblioteca Joan Oliva
  • Tu també pots emprendre – Dijous 27 de març a les 17:30h a la biblioteca Armand Cardona

En aquesta xerrada-taller, eminentment pràctica, es tractaran les competències bàsiques d’una persona emprenedora, quines són les meves habilitats, el Test de la persona emprenedora, les motivacions necessàries per emprendre i la gestió de l’error i la por al fracàs. Finalment, es farà un exercici pràctic al voltant de la creativitat.
Aquesta activitat es realitza en col·laboració amb l’IMET (Institut Municipal d’Educació i Treball).

Podeu consultar el programa complet de la Setmana del Món laboral en el següent enllaç: Programa de la Setmana del Món Laboral

No hi ha comentaris

‘L’altra cara de la veritat’ de Beverley Naidoo

La mare de la Sade i en Femi, dos nens nigerians, és assassinada davant de casa seva, com a revenja pels articles periodístics que escriu el pare en un diari de llengua anglesa, l’Speak. En veure la vida dels seus fills amenaçada, el pare decideix enviar-los a Anglaterra, on hi viu l’oncle Dele. Els nens surten clandestinament del país fent-se passar pels fills de la senyora Bankole. Però un cop a Londres, aquesta desapareix i del seu oncle no hi ha ni rastre. La Sade intenta superar la por i pren la responsabilitat de localitzar l’oncle i de protegir el seu germà petit.

Tot i així, els primers dies a la gran ciutat són dies de soledat, por i gana. Les coses comencen a canviar quan es fa càrrec d’ells en Robert, un assistent social que de moment, i davant el silenci dels nens, els porta a una casa d’acollida, la de la senyora Graham. Però la Sade i en Femi estan massa atemorits per parlar. Així és que la Sade decideix mentir i donar el cognom de la mare perquè no els relacionin amb en Folarin Solaja, el pare.

Aquesta mentida, és a punt de frustrar el retrobament amb el pare. Abans d’això, però, coneixen la senyora Appiah, del comitè de refugiats, qui els ajuda a arreglar els papers a través de l’advocat Nathan i els troba una nova casa d’acollida, aquesta vegada amb el senyor i la senyora King.

Però la Sade encara haurà de viure una experiència molt dura: al nou institut, no solament hi trobarà una amiga, una altra refugiada, la Mariam, i un mestre afable, el senyor Morris, sinó una colla de nois i noies, entre ells en Kevin, el fill de la senyora Graham, que li faran la vida impossible i li faran viure la cara més amarga del nou país d’acollida.

Beverley Naidoo va néixer l’any 1943 a la República de Sud-àfrica. Va estudiar magisteri i va formar part de l’oposició al règim de l’apartheid. Va ser empresonada i, finalment, l’any 1965, es va veure forçada a exiliar-se a Anglaterra.

Fou allà on va començar a escriure sobre la crua realitat sud-africana, i el seu primer llibre per a lectors joves, el premiat Viatge a Johannesburg, va estar prohibit a Sud-àfrica fins al 1991. No va poder tornar al seu país fins a vint-i-sis anys després d’haver-ne marxat.
A més de l’obra esmentada i de L’altra cara de la veritat, Beverley Naidoo és autora de Cadena de fuego. A Anglaterra va conèixer un altre exiliat sudafricà i s’hi va casar. Van tenir 18 fills. L’any 2005 es va llicenciar en Educació a la Universitat de York.

També ha escrit diversos àlbums il·lustrats.

El Club de Lectura Infantil ens tornarem a trobar el dissabte 29 de març a les 17:30h. Us esperem!

No hi ha comentaris

‘Las baladas del ajo’ de Mo Yan

El Comtat Paradís, una zona rural de Xina, amb prou feines ha conegut canvis socials en les últimes generacions. Però la misèria extrema deslligarà passions feroces que trenquen amb les antigues tradicions.

El govern comunista ha animat als grangers a plantar grans camps d’all. Aquests recorren enormes distàncies amb la seva collita, paguen elevats impostos i, al final, descobreixen que és impossible vendre-ho perquè els magatzems estatals estan replets. Els camperols es revolten i la repressió és brutal però, fins i tot empresonats en condicions terribles, encara floreixen entre ells l’amor i la lleialtat.

Mo Yan ha escrit una novel·la èpica, en la qual la bellesa està descrita amb lirisme i la brutalitat amb un realisme salvatge. Una tragèdia oriental que ens introdueix en una Xinesa recòndita i contemporània, que encara continua sent una desconeguda.

Mo Yan és el pseudònim de Guan Moye (Gaomi,Shandong, 17 de febrer de 1955) és un novel·lista xinès i també escriptor de relats curts, Premi Nobel de Literatura el 2012.

Mo Yan nasquè en una família d’agricultors. Va deixar d’anar a l’escola durant la Revolució Cultural per passar a treballar en una fàbrica que produïa petroli. S’uní a l’Exèrcit d’Alliberament del Poble quan tenia 20 anys i va començar a escriure quan era un soldat, l’any 1981, influït per les lectura de l’obra de Gabriel García Márquez, William Faulkner o Tolstoi.

Aquest mateix any va publicar la seva primera novel·la, Lluvia en una noche de primavera. El 1991 obtingué un Màster en Literatura i Art de la Universitat Pedagògica de Pequín. Alguna de les seves obres ha estat prohibida per les autoritats xineses.

A Occident és conegut per les adaptacions cinematogràfiques que l’escriptor Zhang Yimou ha fet de les seves novel·les Sorgo Rojo i Happy Times.

A la Biblioteca podreu trobar aquesta i altres novel·les de l’autor: Mo Yan

A la propera trobada del club també es comentarà el llibre Londres nevat de Jordi Llavina, protagonista de la trobada d’enguany dels Clubs de Lectura Penedès – Garraf, que tindrà lloc el 6 de juny a Sant Sadurní d’Anoia.

Podeu descarregar-vos les fitxes clicant els següents enllaços: Las baladas del ajo de Mo Yan ‘Londres nevat’ de Jordi Llavina

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el 22 de març a les 17h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

Llegir el Teatre: ‘Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores’ de Federico García Lorca

Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las floresEn aquesta ocasió els membres del club de lectura Llegir el Teatre comentaran la lectura Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores de Federico García Lorca. Es pot veure a la Sala Gran del TNC, del 27 de febrer fins el 6 d’abril d’enguany, amb direcció de Joan Ollé i amb la participació de Joan Anguera, Mercè Aránega i Marta Betriu entre d’altres.

L’obra té com a protagonista a Rosita, una noia òrfena que viu a casa dels seus oncles, a Granada, es veu obligada a separar-se del seu promès, que marxa a l’Argentina amb la seva família. Abans de marxar, però, aquest promet a Rosita que tan aviat com pugui tornarà per casar-s’hi, si ella està disposada a esperar-lo. La noia espera, però la situació es prolonga durant anys, mentre l’ambient opressiu i indiscret de la ciutat de províncies va caient sobre la família com una llosa cada cop més pesada.

Situant les fronteres del temps en el centre de la tragèdia contemporània, García Lorca evidencia les tensions irresolubles d’una cultura cronològica en què l’esperança ocupa un espai preeminent, malgrat no saber sovint què s’espera ni per què. Amb el mirall de la rosa mutabile cultivada per l’oncle de la protagonista, que en el curs d’un sol dia neix d’un vermell intens i es va Federico García Lorcaemblanquint fins a perdre els últims pètals, el poeta ofereix un àcid retrat de la vida d’aquesta «Rosita» que creu haver-se d’enfrontar al pas dels mesos i acaba topant contra la seva manera de viure i d’entendre l’espera.

Federico García Lorca va mantenir un estret vincle amb la ciutat de Barcelona, en la qual arribaria a estrenar dues de les seves obres, Mariana Pineda i Doña Rosita la Soltera. L’any 1935, la companyia de Margarida Xirgu va estrenar Doña Rosita al Teatre Principal Palace de Barcelona i aquesta va ser l’última obra que estrenaria en vida.

Més informació: Dossier ‘Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores’

El Club de lectura Llegir el Teatre es tornarà a trobar el dijous 27 de març a les 18:30h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

Centenari de la publicació de ‘Platero y yo’ de Juan Ramón Jiménez

Juan Ramón Jiménez va escriure Platero y yo influït per les idees i l’esperit de Francisco Giner de los Rios, l’ànima de la Institució Lliure d’Ensenyament. Per això, el llibre desborda amor per la naturalesa i pels altres, conrea la nostra sensibilitat a través d’un llenguatge poètic i ens proposa una visió del món basada en profunds valors humans.

Des de la seva publicació al 1914, Platero y yo es va convertir en l’obra més llegida i benvolguda pels escolars, que recitaven de memòria les belles i tendres paraules amb què comença.

Aquest 2014 el poble andalús de Moguer, poble natal de l’autor i lloc on transcorre l’acció de la novel·la, commemora l’Any Platero amb múltiples celebracions que volen fomentar la lectura i donar a conèixer tot el que fa referència a l’obra, l’autor i la localitat. Entre aquestes, cal destacar un congrés internacional sobre la figura de Juan Ramón Jiménez i una edición commemorativa de la novel3la que consta de 138 capítols i el pròleg original de l’autor, redactat l’any 1917 i que tindrà una tirada de només 7500 exemplars.

Platero y yo és l’obra més universal de Juan Ramón Jiménez, un d’aquests llibres que, en la seva aparent senzillesa, tanca els més profunds secrets de l’ànima humana. El poeta, en les seves aventures per Moguer, el seu bell poble natal, comparteix amb el seu entranyable ruc Platero les seves impressions i sentiments, i, junts, se submergeixen en el viure quotidià de les gents del poble, a les quals Juan Ramón retrata amb afecte i simpatia. La seva mirada bondadosa i tendra s’atura, sobretot, en els més humils i desvalguts.

L’obra ha estat traduïda a més de 48 idiomes, a més de esperanto i braille.

Juan Ramón Jiménez(1881-1958). Va estudiar a la Universitat de Sevilla la carrera de Dret per exigència del seu pare, encara que no va finalitzar els seus estudis. l 1900 va publicar els seus dos primers llibres de textos. La mort del seu pare aquell mateix any i la ruïna familiar li van causar una profunda preocupació,i el 1901 ingressà a causa d’una forta depressió en un sanatori a la ciutat francesa de Bordeus. El 1905 retornà al seu poble natal i sis anys més tard es traslladà a Madrid. Va fer diversos viatges a França i posteriorment als Estats Units d’Amèrica, on es va casar amb Zenòbia Camprubí i Aymar.

L’any 1936 es va veure obligat a abandonar Espanya en esclatar la Guerra Civil Espanyola i s’establí a l’illa de Puerto Rico, esdevenint professor universitari. El 1946 roman hospitalitzat vuit mesos a causa d’altra crisi depressiva. El 1956, tres dies després de ser-li concedit el Premi Nobel, morí la seva esposa a conseqüència d’un càncer. Jiménez mai es recuperà d’aquesta pèrdua i morí el  1958 a la ciutat de Santurce, situada a Puerto Rico. Posteriorment les seves restes foren traslladades a Espanya.

Trobareu aquesta i moltes obres de l’autor a les Biblioteques de Vilanova: Juan Ramón Jiménez

No hi ha comentaris

Sèries de TV: The Newsroom

Aquesta setmana trobareu com a novetat a l’espai de cinema la primera temporada de la sèrie The Newsroom, creada pel guionista, productor i escenògraf Aaron Sorkin, ideòleg també de la sèrie El ala oeste de la Casa Blanca. Sorkin va guanyar l’Òscar al Millor Guió Adaptat pel film La red social.

The Newsroom es va estrenar al canal de pagament nord-americà HBO, el juny del 2012.

La sèrie ens explica la feina a la redacció del programa de notícies de ficció Atlantis Cable News (ACN), del qual Will McAvoy (Jeff Daniels) n’és el presentador. MacKenzie McHale (Emily Mortimer) n’és la productora executiva, Charlie Skinner (Sam Waterston) n’és el director, i Jim, Maggie, Sloan, Neal i Don, entre d’altres, formen l’equip de redacció.

En McAvoy és un prestigiós presentador de notícies que ha guanyat un enorme respecte en la professió gràcies a la seva infrangible independència política. Una relliscada durant una conferència el col3loca al mig de la polèmica i provoca que la major part del seu equip l’abandoni.

Per omplir el buit la cadena contracta a una veterana reportera, la Mackenzie McHale, amb la qual en Will va tenir un romanç que va acabar malament. Junts intentaran tirar endavant un programa de notícies que ofereixi al gran públic informació veraç i li convidi a pensar amb esperit crític.

Daniels va guanyar el premi Emmy al Millor Actor d’una sèrie dramàtica pel seu paper a la sèrie l’any 2013.

Cada episodi basa el seu argument en una notícia real, com són el vessament de petroli de BP a l’abril del 2010 o l’assassinat de Bin Laden.

A Espanya, Canal + a emés les dues primeres temporades i n’està confirmada una tercera que serà la que tancarà aquesta ficció sobre els conflictes personals i laborals d’una redacció d’un programa d’informatius.

Si esteu interessat en el món de la ficció televisiva us recomanem dos blogs per estar al día de les darreres novetats:

Sèries en Blog de Toni de la Torre
Blog de series de Toni de la Torre
Quinta Temporada de El País

Us deixem amb el monòleg inicial del primer capítol de la sèrie.

No hi ha comentaris

‘Escuchando a The Doors’ o com apropar-se a l’imaginari d’una generació

Escuchando a The DoorsEntre les novetats que hem presentat durant la darrera quinzena a l’espai de música es troba aquesta obra que suposa una nova visió sobre el llegat cultural i musical de la dècada dels 60. El llibre publicat per l’escriptor i crític musical Greil Marcus porta per títol Escuchando a The Doors (editat per Contra) i analitza, mitjançant el tractament d’alguns dels principals temes de la banda, un moment històric amb uns matisos més enllà del que dicta la tradició.

The Doors (Ray Manzarek, 1939, Jim Morrison, 1943, John Densmore, 1944, i Robby Krieger, 1946) es varen formar a Venice, al sud de Califòrnia, a mitjans dels 60. Començaren tocant a festes, casaments i balls d’institut, i donaren el seu darrer concert el 12 de desembre de 1970 al Warehouse de Nova Orleans, tot just una any abans de la mort del seu cantant i icona mundial: Jim Morrison.
Durant aquests lustre, 1965 – 1970, la banda gravà algunes de les millors cançons de la història del rock.

En aquest assaig Marcus, un dels millors pensadors vius de la cultura popular, transcendeix l’atenta escolta d’aquests himnes d’una generació i projecta una de les mirades més intel·ligents i brillants sobre el llegat cultural d’aquesta època.
A més dels moments decisius de la història de la banda, convoca algunes manifestacions artístiques clau i personalitats de l’imaginari col·lectiu nord-americà en un relat torrencial que, per sobre de tot, fuig del tòpic dels 60 com la dècada de la pau, l’amor fraternal i l’alliberació, detectant els seus forats negres i instants decisius que la música de The Doors revelà millor que ningú.

The Doors

En paraules de l’escriptor Salman Rushdie “ningú llegeix una cançó com Greil Marcus, amb una prosa tan apassionada i omnívora com la música que ama. En aquest llibre viatja de la mà de Thomas Pynchon, el Pop Art i Charles Manson per portar de tornada a la maldita i inquietant vida a uns caòtics i majestuosos The Doors obsessionats amb la mort.”

Greil MarcusGreil Marcus (San Francisco, 1945) és un prestigiós crític nord-americà especialitzat en el  món de la música i, més concretament, en tot el que envolta la cultura del rock. Els seus textos destaquen per trobar-se entre els més influents i brillants de la literatura assagística. La seva primera obra, Mystery train: images of America in Rock‘n’Roll Music (1975), és un assaig sobre les arrels del rock i els seus autors més il·lustres. El 1993 publicà la monumental Rastros de carmín: una historia secreta del siglo XX, en la que fa un recorregut per la cultura occidental d’aquest segle.
També són coneguts els seus assajos sobre artistes com Elvis Presley (1991), Bob Dylan (1997) o Van Morrison (2010), als quals cal afegir aquest nou punt de vista sobre The Doors.

Un altre dels objectius d’aquest obra és, no tant reverenciar una música del passat com objecte congelat en el seu temps, si no tot el contrari: mostrar com algunes cançons i les idees que aquestes representen segueixen vigents i que, per aquest motiu, és precís que se segueixin reivindicant i escoltant.
Això ho podeu conèixer amb l’escolta de la següent selecció musical basada en el treball del Greil Marcus i que, no només se centra en la producció de The Doors, si no que es fa extensiva a la de tota un període:

Podeu complementar això amb l’escolta d’alguns dels treballs dels Doors a les Biblioteques de VNG.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »