Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per gener, 2014

‘La cala de la mort’ de Lauren St. John

La vida de la Laura ha transcorregut tancada en un orfenat i en un constant anar i venir entre cases d’acollida. Ara, als seus onze anys, un misteriós oncle la reclama i la porta a viure amb ell a Cornualla, a un lloc ple de secrets, que farà possible el que ha estat sempre el seu major desig: exercitar-se en la recerca detectivesca.

La cala de la mort és una excel·lent història de misteri amb una protagonista alguna cosa peculiar, però decidida, intel·ligent, simpàtica i, sobretot, preocupada per ajudar als altres.

Amb una qualitat en l’escriptura poc freqüent en llibres infantils, la trama discorre amb fluïdesa alternant escenes d’amistat amb moments de tensió, missatges secrets, pistes, aparició personatges sinistres; elements tots que van configurant un clima de creixent intriga, on no falten sorpreses i tot es resol sense violència.

Les descripcions coloristes de la costa de Cornualla, en contrast amb altres de llocs lúgubres i perillosos com la Cala del Mort, sobre la qual circulen les més temibles llegendes, serveixen per crear un entorn digne de les millors novel·les del gènere. L’afició a la lectura de la protagonista, en la qual es refugia per superar dificultats i recuperar l’optimisme transmet un sa missatge motivador per a lectors joves.

La novel·la és la primera de la sèrie Els misteris de Laura Marlyn.

Lauren St. John va néixer a Zimbabwe. Als onze anys es va traslladar amb la seva família a la granja Rainbow’s End (El final de l’arc de sant martí) a la zona de Gadzema, on va tenir contacte amb tot d’animals salvatges.

Va estudiar periodisme a Harare, la capital, i després va tornar a Anglaterra, d’on provenia la seva família. Allà va treballar durant deu anys al diari Sunday Times escrivint sobre golf. Durant aquest temps va escriure molts llibres sobre esports i música i també la premiada sèrie de novel·les juvenils La girafa blanca, protagonitzada per la Martine, una nena que viu a una reserva d’animals salvatges.

El 2013 va publicar la seva primera novel·la per adults. Actualment viu a Londres.

El Club de Lectura Infantil ens tornarem a trobar el dissabte 22 de febrer a les 17:30h. Us esperem!

No hi ha comentaris

Saló del Còmic d’Angoulême

El proper dijous dia 30 de gener comença a Angoulême (França), la 41a edició del seu Festival Internacional de Còmics.

Fins diumenge dia 2 es poden trobar per tota la ciutat: exposicions, conferències, projeccions i el tradicional ‘Concerts de dessins’.

Enguany també hi haurà un altre concert amb dibuixos protagonitzat per la cantant Barbara Carlotti i el dibuixant Christophe Blain, que han publicat el llibre-disc ‘La fille’.

I per suposat, també hi haurà un espai per introduir al món dels còmics als més petits de la cassa i molts còmics per comprar i consultar als diferents estands de llibreries i editorials.

Enguany hi ha 35 còmics nominats per guanyar el Premi al Millor Àlbum. Molts d’aquests títols encara no han arribat al nostre país, però n’hi ha bastants que sí.

Tot seguit podeu trobar una selecció dels títols que tenim a les Biblioteques de Vilanova, d’entre els quals cal destacar obres d’autors espanyols com Max o Carlos Gimenez.

Eres mi madre? d’Alison Bechdel; Ojo de halcón de Matt Fraction; Goliath de Tom Gauld; Macanudo 4 de Liniers; Saga 1 de Brain K. Vaughan; Vapor de Max; 36-39 Malos tiempos de Carlos Gimenez.

Altres autors nominats són la israeliana Rutu Modan o els francesos Winshluss, Etienne Davodeau, Nicolas Wild.

Pel que fa a les exposicions que es podran veure, volem destacar l’homenatge que faran a autors com Jaques Tardi i les seves històries sobre la guerra de 1914 – 1918 i l’exposició per commemorar el 50è aniversari de la publicació de Mafalda de l’argentí Quino.

Enguany el Gran Premi del Saló ha caigut a les mans del belga Willem, al qual se li dedica una important retrospectiva.

I els autors que sonen per rebre el Gran Premi del Saló d’enguany son Bill Watterson, creador de Calvin & Hobbes, Katsuhiro Otomo, d’Akira i Alan Moore de Watchmen. Qui guanyarà?

Al vestíbul de la Biblioteca Armand Cardona podreu trobar una exposició de fons amb còmics de tots aquests autors que hem esmentat.

No hi ha comentaris

‘Sky: el límite es el cielo’, o una aproximació al ciclisme 2.0

Entre les novetats que la biblioteca Armand Cardona presenta aquesta setmana trobem aquest acurat estudi sobre el ciclisme professional en general i, més en concret, sobre l’equip britànic Sky i el que ha suposat per l’evolució d’aquest esport.
Es tracta d’un dels primers llibres publicats per l’editorial especialitzada en ciclisme Libros de Ruta, que ens presenta una completa traducció de l’obra realitzada pel prestigiós periodista esportiu Richard Moore.

Sky's the limitSky: el límite es el cielo (o Sky’s the limit en la seva versió original) repassa els principals esdeveniments relacionats amb l’inici de l’equip, la filosofia que l’envoltà en el seu naixement i el posterior desenvolupament d’un projecte que tenia per objectiu, a cinc anys vista, engendrar un guanyador britànic pel Tour de França.
Per dur a terme això varen revolucionar el món del ciclisme amb la introducció d’una metodologia desconeguda fins aleshores en un ambient tant conservador com el ciclista. A partir d’un model de treball extret del ciclisme en pista (el que més èxits havia donat al ciclisme britànic) l’equip Sky combina una sèrie de factors que són els que el van dur al seu actual domini: innovació tècnica i tecnològica, control diari dels entrenaments (mitjançant un exhaustiu anàlisis de les dades del SRM o mesurador de potència), de la nutrició, entrenaments en equip,… sobre una base de bons corredors.
En paraules del periodista d’El País, especialitzat en ciclisme, Carlos Arribas “l’Sky no és, en realitat, un equip ciclista, si no una fàbrica en la que el director de producció és un psiquiatra que diu als seus ciclistes que les passions les frenin, que la confiança en un mateix només es pot construir deixant de banda les emocions i confiant únicament en la raó”.

El 4 de gener de 2010 veia la llum, en una opulenta presentació pública, l’equip Sky, la esquadra ciclista més ambiciosa. Sota la direcció de Dave Brailsford (responsable de la triomfal selecció britànica a les olimpíades de Pequin 2008) i Shane Sutton (entrenador principal) passarien, en tan sols tres temporades, de fer doblet a la seva primera cursa professional (guanyant amb Greg Henderson i Chris Sutton la Cancer Council Classic el gener de 2010) a aconseguir el seu objectiu principal: guanyar el Tour de França amb un britànica, concretament l’any 2012 amb Bradley Wiggins (a la que ha seguit la de Froome al Tour de 2013).

Richard Moore, Edimburg-1973, és periodista freelance i escriptor. El seu primer llibre, En busca de Robert Millar, va aconseguir el guardó a la Millor Biografia en els Premis del Llibre Esportiu Britànic 2008. També és l’autor de Héroes, Villanos y Velódromos, Matar al tejón: LeMond, Hinault y el mejor Tour de Francia de la historia. El seu darrer llibre porta per títol La carrera más sucia de la historia: Ben Johnson, Carl Lewis y la final de los 100 m en los Juegos Olímpicos de 1988.

En el següent enllaç podeu veure els darrers llibres incorporats al fons de ciclisme de les Biblioteques de VNG:

No hi ha comentaris

‘La conjura de los necios’ de John Kennedy Toole

Aquesta és la primera novel·la del malaguanyat escriptor John Kennedy Toole, que mai va veure publicada la seva obra en vida, que va ser breu, doncs es va suïcidar als 31 anys.

El títol és una referència a una cita d’un dels clàssics de la sàtira, Jonathan Swift: “Quan un veritable geni apareix en el món, el reconeixereu per aquest signe: tots els necis es conjuren contra ell”.

Escrita l’any 1962, mentre feia el servei militar a Puerto Rico, narra les peripècies d’Ignatius J. Reilly, un personatge excèntric a la recerca de treball per pagar un deute, a la vegada que s’embarca en una sèrie d’estrambòtiques aventures amb l’objectiu de rivalitzar amb la seva amiga Myrna Minkoff en el terreny de l’agitació social.

El personatge central és un ésser inadaptat i anacrònic que somia que la forma de vida medieval i la seva moral tornaran a regnar en el món. Així, escriu gran quantitat de quaderns en els quals reflecteix la seva visió del món i els escampa per la seva habitació amb l’esperança d’ordenar-los algun dia per a crear la seva obra mestra.

Mentrestant, la deessa Fortuna, contra la seva voluntat el catapulta al món capitalista, obligant-lo a sotmetre’s a la nova forma d’esclavatge que per a ell és el treball. Ell s’hi resigna i surt a buscar feina.

La seva activitat laboral i vital és el fil que uneix i dóna sentit a tota l’obra i que ens permet conèixer altres personatges.

Lluny de les divertides anècdotes que Ignatius va generant al seu voltant, la novel·la transcendeix això per a convertir-se, en el seu rerefons, en un despietat retrat del gènere humà. Un retrat ple de pietat i comprensió, i al mateix temps d’amargor i resignació.

L’estructura és lineal. Està dividida en capítols, que a la vegada es divideixen en subcapítols.

L’obra està narrada en la seva major part en tercera persona. Està escrita amb un estil irònic. Alterna diferents escenes de diferents personatges que formen un tot comú, les accions d’uns afecten d’una manera o altra les vides dels altres.

Alguns fragments estan escrits en primera persona per Ignatius, i compleixen la funció de completar el text i la compressió tant de la història com la dels personatges.

John Kennedy Toole (1937-1969), va ser un escriptor nord-americà conegut per la seva novel·la, La conxorxa dels ximples, amb la que va guanyar el premi Pulitzer de manera pòstuma l’any 1981.

Toole va viure la seva infantesa a Nova Orleans, fill únic d’un mecànic i d’una mestra de música que el sobreprotegia. L’escriptor era un magnífic estudiant i es va llicenciar a la Universitat de Tulane per després seguir un màster en llengua anglesa a la Universitat de Columbia. Després va treballar com a professor ajudant a la Universitat de Louisiana i al Colegi Hunter de Nova York.

L’any 1961 va ser reclutat per l’exèrcit dels Estats Units i va passar dos anys a Puerto Rico ensenyant castellà als reclutes hispans.

Quan va acabar el seu temps a l’exèrcit va tornar a viure amb la seva mare a Nova Orleans, on era mestre al Dominican College.

En aquesta època, Toole va enviar el manuscrit de la novel·la a una editorial que va rebutjar l’obra. Arran d’aquest episodi es va deprimir i començà a beure en excés i a prendre massa medicaments per evitar les migranyes.

A principis de gener de 1969, després d’una discussió amb la seva mare, Toole va fugir de la seva ciutat natal i va emprendre un viatge a l’Oest dels Estats Units fins al Mississipí, on va ser trobat mort al seu cotxe a finals de març del mateix any.

Després de la seva mort, la seva mare aconseguí que la novel·la fos publicada l’any 1981. El Premi Pulitzer aconseguí fer-la popular i arribà a vendre més d’un milió i mig d’exemplars en 18 idiomes. La seva segona novel·la La Biblia de Neó, escrita quan tenia setze anys, va ser publicada l’any 1989 i adaptada al cinema al 1995.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: ‘La conjura de los necios’ – John Kennedy Toole

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 22 de febrer a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

Any Espriu, 1913 – 2013: relat d’una commemoració

Any Espriu: 1913 - 2013

Coincidint amb la celebració, aquest cap de setmana, dels darrers actes que clouran l’Any Espriu a Vilanova i la Geltrú és un bon moment per repassar el que ha estat aquesta commemoració a les Biblioteques de VNG i, més concretament a l’Armand Cardona Torrandell.

Va ser pels volts del mes d’abril que es va donar el tret de sortida a aquestes activitats i, des de llavors, han estat nombroses les iniciatives realitzades. Des de representacions teatrals, a exposicions, concursos, lectures, xerrades,…
De tot plegat en farem un resum a continuació, al qual afegirem altres activitats complementàries que s’han realitzat en relació a l’Any Espriu, acabant amb una relació dels principals documents editats durant aquest any.

Aquesta és la relació d’activitats organitzades per les Biblioteques de VNG:

  • Mon de Cardona Torrandell, lectura del poema que Savador Espriu dedicà al pintor Armand Cardona Torrandell, a càrrec de l’actor Sergi Punts de llibre Cardona & EspriuLópez
  • Edició del punt de llibre de Sant Jordi, il·lustrat per dos plafons realitzats per l’Armand Cardona Torrandell sobre l’obra Ronda de mort a Sinera
  • Xerrada Espriu & Cardona, a càrrec de Josep Anton Codina i Quim Roy
  • Fragments d’Espriu, a càrrec dels actors Josep Maria Teixell i Núria Valls

Es poden veure totes les imatges relacionades amb aquestes activitats en el següent àlbum al flickr: Espriu a les Biblioteques de VNG

A nivell de ciutat també s’ha organitzat tota una programació relacionada amb l’escriptor que té com a fites més importants, algunes amb la col·laboració de les Biblioteques, les següents:

Ronda de mort a Sinera

  • Lectura dramatitzada Espriu!, a càrrec de la companyia La Perla 29

Aquestes són les activitats que s’han realitzat a Vilanova i la Geltrú, però Espriu: he mirat aquesta terraresulten incomptables les que s’ha dut a terme al llarg i ample de la geografia catalana. D’aquest ventall en volem destacar les XX que considerem més rellevants i que han estat organitzades per la comissió promotora de l’Any Espriu:

També volem destacar la guia de lectura Salvador Espriu: 1913 – 1985 que les Biblioteques de VNG varen editar el mes de setembre amb una selecció d’obres de Salvador Espriu existents a les biblioteques Armand Cardona, Joan Oliva i Víctor Balaguer:

Per últim volem acabar aquesta notícia amb una selecció bibliogràfica dels nombrosos treballs relacionats amb l’insigne escriptor que s’han publicat durant aquest any i que han tractat la seva figura des de tots els punts de vista: artístic, literari, personal, musical, infantil,…

  • Espriu, l'escriptor compromès, el místic, el gran sarcàsticEspriu transparent d’Agustí Pons
  • Salvador Espriu de Pep Molist i amb il·lustracions de Jordi Vila Delclòs

Tots aquests documents els podeu trobar a les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú.

Us deixem amb un document que per nosaltres és especialment rellevant doncs mostra la relació que Espriu va tenir amb l’Armand Cardona Torrandell, fins el punt que li va dedicar el poema que a continuació recita l’actor vilanoví Sergi López: Món de Cardona Torrandell

No hi ha comentaris

BarnaSants 2014: continua la lluita…

Barnasants 2014

Un any més, i ja són dinou, torna el festival de la Cançó d’autor a la càrrega amb un cartell atapeït de noms, propostes i concerts: BarnaSants 2014. Respon a una voluntat aglutinadora i col·lectiva la dinàmica d’una iniciativa que va néixer en forma de cicle i que s’ha convertit en l’aparador més representatiu de la cançó d’autor que s’exhibeix a Catalunya.

BarnaSants 2014La presentació oficial es va realitzar el 20 de desembre sota el lema “La pàtria és el poble”, posant especial èmfasi en la paraula, el poble i els drets socials. Des del 23 de gener i fins el 14 d’abril més de 100 concerts tindran lloc a la capital catalana amb la participació de noms destacats del panorama musical català i de la resta de l’estat espanyol, a més de convidats internacionals.

Aquest festival ha esdevingut, en paraules del crític musical Jordi Bianciotto, “un búnquer ideològic, un espai resistent que té més sentit com més complexes són, any rere any, les condicions ambientals per a la cultura [...] cultura entesa no com luxe, ni exclusivament com indústria, que també, sinó com a servei públic. Aliment imprescindible per fer millor una societat; més exigent i menys conformista. Batalles ben vives com la de l’IVA cultural, que ataca amb acarnissament el sector, són assumides pel festival com causes pròpies de primer ordre”.

Dani Flaco ha estat el responsable de donar el tret de sortida a l’edició d’enguany ahir mateix amb un concert a l’Auditori, que repetirà avui, i que representa la presentació del seu darrer disc: Versos y madera.

A aquest seguirà una extensíssima relació de noms, edats i estils, des de Paco Ibañez, Pi de la Serra, Javier Ruibal, Pau Riba & Pascal Comelade, Javier Krahe, Juan Perro, Maria del Mar Bonet i Pedro Guerra, fins a Mazzoni, Cesk Freixas, Guillamino, Oliva Trencada, Els Catarres, Blaumut o La Iaia.

Tres concerts commemoratius destaquen: el record de la mort de Salvador Puig Antich, oficiat per Joan Isaac; el del general Moragues i la Coronela, en col·laboració amb l’Auditori de Barcelona i Tradicionàrius, i el del final de la guerra civil; a més de l’homenatge reivindicatiu a la carrera i figura de Francesc Pi de la Serra.

Si voleu fer un tast d’aquest BarnaSants en el següent enllaç accedireu a una selecció d’alguns dels artistes que hi participen:

No hi ha comentaris

Llegir el Teatre: ‘Ocells i llops’ de Josep Ma. de Sagarra

Un cop passades les vacances del Nadal, el club de lectura Llegir el Teatre torna a la normalitat, en aquesta ocasió, amb dues lectures: l’obra Ocells i llops de Josep Ma. de Sagarra, que es pot veure a la Sala Petita del TNC del 19 de febrer fins el 6 d’abril.

Ocells i llopsOcells i llops, del 1948, forma part d’un petit grup d’obres en què també hi ha Galatea i L’alcova vermella, amb les quals Sagarra s’allunya del teatre que havia escrit fins aleshores, amb l’afany de “fer un teatre més d’acord amb la meva consciència i més d’acord amb el clima espiritual del nostre temps”. Aquests textos, oberts a les renovacions estètiques impulsades pel teatre de Jean Cocteau, Eugene O’Neill o de Jean-Paul Sartre, mostren l’existència d’un dramaturg que probablement sorprendrà a qui el vulgui continuar considerant un autor convencional més pendent de l’èxit popular que del compromís personal amb el seu temps.

Lucrècia, una mare de família vídua sense gaire vida social, s’enfronta silenciosament als conflictes secrets dels seus tres fills, que els hi procuren amagar, tractant-la com si fos una nina innocent que no podria suportar cap mena de trasbals moral. El protagonisme que adquireixen temes com l’avortament, l’homosexualitat, la corrupció o la prostitució, sorprèn en una obra escrita l’any 1948 que recorda en molts sentits l’univers de la gran novel·la de Sagarra, Vida privada.

Amb aquesta obra Josep Ma. de Sagarra examina en plena postguerra espanyola les conseqüències d’una lluita fraterna en què els conflictes particulars dels fills acaben ofegant la seva mare.

El Club de lectura Llegir el Teatre es tornarà a trobar el dijous 20 de febrer a les 18:30h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

‘Charlie i la fàbrica de xocolata’ compleix 50 anys

L’any 1964 es publicava per primera vegada el llibre Charlie i la fàbrica de xocolata del popular autor britànic de literatura infantil Roald Dahl.

El llibre ens explica la història d’en Charlie Bucket, un noi que viu en la pobresa en una petita casa amb els seus pares i avis. Els avis d’en Charlie viuen postrats en un gran llit. En Charlie és un noi bo, i que rep una única rajola de xocolata a l’any, pel seu aniversari.

Prop de la casa d’en Charlie es troba la fàbrica de xocolata més gran del món, propietat d’en Willy Wonka. El Sr. Wonka és el millor productor de xocolata i és el més inventiu i innovador del món. Un dia, decideix organitzar una loteria i amaga dins cinc de les seves rajoles de xocolata cinc bitllets daurats, que permetran als guanyadors visitar la fàbrica.

En Charlie aconseguiex una de les entrades i va a visitar la fàbrica amb el seu avi. Els altres guanyadors han estat Augustus Gloop, un noi molt gras; Violet Beauregarde, amant dels xiclets;  Veruca Salt, una noia mimada els pares de la qual li donen tot el que vol i en Mike Teavee, que passa els seus dies assegut davant de la televisió.

A mida que van visitant els diversos indrets de la fàbrica, els altres nens van tenint accidents i desapareixent del seguici. Aquests càstigs són deguts a què no obeeixen les normes i es deixen emportar pels seus vicis: golafreria, orgull, mandra…

Aquests episodis estan adobats amb les cançons que canten els Ooompa Loompas, els misteriosos treballadors de la fàbrica de xocolata, sobre el mal comportament dels nois.

Finalment només queda en Charlie, que és un bon noi, humil i amable i resulta ser triat per en Willy Wonka per convertir-se en el seu hereu i dirigir la fàbrica en un futur.

Curiositats del llibre:

  • Al poc de la seva publicació, l’escriptor va ser acusat de racista pel tracte ‘esclavista’ dispensat als Ooompa Loompa, els treballadors de la fàbrica.
  • Un grup de rock de noies de Chicago va adoptar el nom de Veruca Salt, la nena mimada.
  • El llibre té una desconeguda segona parta, Charlie i el gran ascensor de vidre.

Roald Dahl (1916-1990) va néixer a Gal·les de pares noruecs. En Roald va rebre el seu nom en honor de l’explorador polar Roald Amundsen, heroi nacional de Noruega en aquella època.

Dahl va estudiar a diversos internats anglesos i passava els estius a Noruega amb la seva família. Acabada l’escola va entrar a treballar a la companyia Shell i va ser enviat a Tanzània, on viví una vida de luxe fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial l’any 1939. Dahl s’allistà a les Forces Arees i va combatre amb la RAF.

L’any 1942 va ser destinat als Estats Units, a Washington D.C. Va ser allà on començà a escriure articles sobre la seva experiència com a pilot. Aviat s’interessà per la literatura infantil i l’any 1943 publicava el seu primer llibre per infants, The Gremlins.

Dahl va escriure narrativa per adults amb força èxit, sobretot els seus llibres de relats curts. També es va dedicar a escriure guions de cinema i televisió i va deixar una autobiografia en tres volums.

Charlie i la fàbrica de xocolata ha estat adaptat al cinema en dues ocasions. La primera va tenir lloc l’any 1971 a la pel3lícula titulada Un món de fantasia amb l’actor Gene Wilder en el paper de l’amo de la fàbrica. Però la versió més coneguda, és l’adaptació que l’any 2005 va fer el director nord-americà Tim Burton. En aquesta ocasió, Willy Wonka va ser interpretat per l’actor fetitxe del director, un histriònic Johnny Depp.

Podeu trobar aquest i moltes altres obres de l’autor a les Biblioteques de Vilanova: Roald Dahl

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

25 anys de l’estrena d’ ‘Amanece que no es poco’

El gener de 1989 s’estrenava als cinemes espanyols la pel·lícula Amanece que no es poco, del director manxec José Luis Cuerda.

El passat cap de setmana més d’un centenar d’aficionats es van reunir el Círculo de Bellas Artes de Madrid per conmemorar l’efemèride. De la mateixa manera que els seguidors de sagues com La Guerra de las Galaxias, Star Trek o El Señor de los Anillos, van aparèixer disfressats d’algun dels personatges del film com l’alcalde o els guàrdies civils i d’altres repetien algunes frases mítiques dels diàlegs del guió.

Durant l’acte es va projectar el documental Veinte años amaneciendo, que no es poco de Gabriela Martí. I el mateix Cuerda ha publicat un llibre sobre la pel·lícula Amanece, que no es poco.

La pel·lícula ens explica l’esbojarrada història d’en Teodoro, un enginyer espanyol que és professor a la Universitat d’Oklahoma, torna a Espanya per gaudir d’un any sabàtic. En arribar, s’assabenta que el seu pare ha matat a la seva mare i, per compensar-ho de la pèrdua, li ha comprat una moto amb sidecar per viatjar junts.

Així és com arriben a un remot poble de muntanya que sembla desert; el que ocorre és que tots els veïns estan a l’església, perquè la missa és un autèntic espectacle. Pare i fill assisteixen a les eleccions que se celebren cada any per designar alcalde, guareix, mestre i puta.

A més, al poble ha arribat un grup d’estudiants d’una universitat nord-americana, uns meteoròlegs belgues, un grup de dissidents dels Cors de l’Exèrcit Rus i fins i tot invasors camuflats d’un poble proper.

José Luis Cuerda (Albacete, 1947) va començar a estudiar dret però ho va deixar per treballar com a tècnic de radiodifusió i televisió. L’any 1969 va començar a treballar a TVE fent reportatges i documentals pels serveis informatius. Al mateix temps va començar a realitzar curtmetratges i l’any 1982 va estrenar la seva primera pel·lícula Pares y nones, que el situa entre el grup de directors que cultiva el gènere de l ‘anomenada ‘comèdia madrilenya’. Un dels màxims exponents d’aquest corrent ha estat el realitzador Fernando Colomo.

La seva següent pel·lícula, El bosque animado (1987), inaugura una nova etapa a la seva carrera caracteritzada pel que es pot denominar com humor absurd i que va tenir el seu màxim exponent amb la pel·lícula que ens ocupa, Amanece que no es poco (1989), que també va ser un éxit de taquilla.

De Cuerda cal destacar la seva tasca com a productor cinematogràfic, feina que va començar a fer a les seves pel·lícules i que el va portar a apostar per produïr les primeres obres d’Alejandro Amenábar, avui un reconegut director de fama i carrera internacional.

Cuerda es caracteritza per ser també el guió de les seves pel·lícules però en els darrers anys ha adaptat obres d’escriptors com Manuel Rivas a La lengua de las mariposas (1999) o Todo es silencio (2012) o Alberto Méndez a Los girasoles ciegos (2008).

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquesta i altres pel·lícules del director: José Luís Cuerda.

Podeu seguir al director al seu perfil de Twitter

Us deixem amb el reportatge realitzat per l’equip del programa Dias de cine de RTVE per commemorar l’aniversari de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Jordan Belfort és…’El lobo de Wall Street’

El lobo de Wall StreetTot just aquest cap de setmana, que és quan arriba la nova pel·lícula de Martin Scorsese amb títol homònim, és el millor moment per presentar el llibre que relata la història real en la qual està inspirada. Perquè sí, efectivament, les esbojarrades i increïbles peripècies que podrem veure a partir d’avui a les sales de cinema estan inspirades en la vida real de Jordan Belfort, un home que va començar la seva carrera venent gelats als setze anys i va acabar guanyant cents de milions de dòlars de forma fraudulenta.

Perquè això és el que és El lobo de Wall Street, la autobiografia d’un jove broker de borsa que de la nit al dia, i mitjançant la compra-venda d’accions, assolí la propietat de l’agència Stratton Oakmont i esdevingué milionari comerciant amb els famosos ‘bonos basura’.
Això, afegit a la seva extravagant forma de vida amb excessos propis d’una estrella de rock (sexe, drogues &… molt més) li valgueren l’oportú sobrenom. Si durant el dia el seu exèrcit de traders li permetia guanyar milers de dòlars, per la nit els gastava amb la rapidesa en restaurants de moda, drogues de tot tipus, prostitutes de luxe i viatges al voltant del món amb freqüents visites als bancs suissos.

Belfort, que en els seus millors moments presumia de guanyar més de 50 milions de dòlars a l’any, defineix la seva experiència com segueix: “la bogeria no va trigar a enraigar i, l’estiu del 93, m’embargava la curiosa sensació de que Jordan Belfortera el protagonista d’un reality show, abans que aquests es posessin de moda. El meu programa s’hauria d’haver anomenat Vides de rics desequilibrats… i cada dia semblava més desequilibrat que l’anterior”.

Tota aquesta història s’aturà tal i com començà: de la nit al dia. En el moment que el FBI va entrar en escena els esdeveniments es varen precipitar… però aquesta és una altra història i els curiosos que vulguin saber com va ser i com va acabar ara poden estar satisfets, doncs disposen de dos documents per poder conèixer millor aquesta increïble aventura: llegir el llibre que aquí us presentem, i que trobareu a la biblioteca Armand Cardona juntament amb les novetats que traiem aquesta setmana:

O anar a les sales de cinema on s’estrena la darrera pel·lícula de Martin Scorsese i que, amb el protagonisme de Leonardo di Caprio, ens impactarà amb aquest impressionant relat: El lobo de Wall Street

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »