Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per octubre, 2013

Guanyadors del concurs ‘Frases de Salvador Espriu’ i més sobre l’Any Espriu

Concurs 'Frases de Salvador Espriu'El concurs Frases de Salvador Espriu s’ha desenvolupat entre el 7 i el 12 d’octubre i tenia per objectiu identificar 6 fragments d’Espriu distribuïts per les biblioteques de la ciutat i les llibreries Llorens i La Mulassa, que alhora han estat les organitzadores del concurs.

El 21 d’octubre es va trobar el comitè organitzador amb la participació de Rosana Lluch (Llorens llibres), Anna Llosa (La Mulassa) i Griselda Ruiz (Biblioteques Municipals). Varen posar en comú les participacions rebudes i es va fer el sorteig per tal de saber els noms dels guanyadors.
Han participat un total de 13 concursants i tots ells han aportat les respostes correctes a les frases plantejades. Un cop fet el sorteig de 4 vals de 50€ cadascun per comprar a les llibreries Llorens i La Mulassa els guanyadors han estat:

Guanyadors

  • Josep Amaya Sanchís
  • Mercè Foradada Morillo
  • Laura Jacas Díaz
  • Joaquim Ruiz Vázquez

Els vals seran lliurats un a cada equipament participant.

Aprofitar aquesta notícia per informar de que s’ha creat un àlbum dins l’espai Flickr de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú on es pot veure una selecció fotogràfica de les diferents activitats que les Biblioteques Municipals de VNG han realitzat dins els actes de commemoració de l’Any Espriu: L’Any Espriu a les Biblioteques Municipals

  • Conversió i mort d’en Quim Federal’ a càrrec de l’Escotilló Grup de Teatre
  • Xerrada ‘Espriu & Cardona’ amb Josep Anton Codina i Quim Roy
  • Presentació del llibre ‘Espriu transparent’ d’Agustí Pons
  • Fragments d’Espriu’ amb Josep Ma. Teixell i Núria Valls
  • Concurs ‘Frases de Salvador Espriu

Igualment també posem a disposició de tots aquells usuaris que no varen poder assistir la representació Conversió i mort de Quim Ferderal, a càrrec de l’Escotilló Grup de Teatre, que varen realitzar a la biblioteca Armand Cardona Torrandell el passat 20 de setembre. Esperem que us agradi i en gaudiu com nosaltres ho varem fer:

No hi ha comentaris

El Saló del manga ja és aquí!

Des de demà fins diumenge 3 de novembre podeu gaudir als palaus 1 i 2 de la Fira de Barcelona a Montjuïc de la dinovena edició del Saló del Manga.

Degut al rècord de visitants de l’any passat, enguany es duplica l’espai del Saló i arriba fins al 25.000m2. El pavelló n º 2 acollirà expositors, exposicions, tallers de manga i jocs tradicionals japonesos, taller de vestir quimono, conferències, classes magistrals i taules rodones, àrea de videojocs, zona de gastronomia japonesa, espai infantil i altres activitats. Al pavelló n º 1 tindrem l’escenari, que donarà cabuda als concursos de Anime Song Contest, Cosplay i World Cosplay Summit, així com a les actuacions musicals, l’exposició Manga en joc, exhibicions esportives d’esports populars al Japó i espais de creació relacionats amb l’esport.

L’exposició ‘Manga en joc’, comisariada per l’especialista Marc Bernabé, realitzarà un interessant recorregut per les obres més importants dels manga amb temàtica esportiva com Capitan Tsubasa o Inazuma eleven (futbol), Cinturó negre (judo), The prince of tennis (tenis) o Slam Dunk i Chicho Terremoto (bàsquet).

Una segona exposició programada porta per títol ‘Els nostres mangakas’, comisariada per José Luis Puertas, que rendirà un homenatge als autors espanyols que s’han deixat atrapar per l’apassionant món del manga i han creat un nou gènere dins del còmic espanyol.

El XIX Saló del Manga de Barcelona comptarà amb la presència de destacats mangakas com Yoichi Takahashi, popular al Japó i internacionalment pel seu manga Capità Tsubasa conegut a Espanya per la seva adaptació a l’anime coneguda com a Campeones, i Shintaro Kago, màxim exponent del eroguro, un estil de manga transgresor que juga posant al límit el lector. També tenim confirmada la presència de l’artista xinès Li Kunwu, un dels autors més representatius de la seva generació. També cal destacar la important presència de grans creadors i productors japonesos de videojocs.

Si no us voleu perdre cap de les activitats que prepara el Saló, podeu consultar el programa complerta aquí.

A la Biblioteca us hem preparat una exposició amb el nostre fons de còmic manga, incloent algunes novetats com el primer volum de Thermae Romae de Mari Yamazaki, El perro enamorado de las estrellas de Takashi Murakami, el cinquè volum de Death Note Black Edition o les dues temporades de la sèrie d’anime Los caballeros del zodiaco: the lost canvas.

També trobareu com a novetat les pel·lícules en imatge real que adapten la sèrie de culte 20th century boys de Naoki Urasawa.

Podreu trobar tots aquests documents al vestíbul del primer pis de la Biblioteca.

No hi ha comentaris

‘Escorxador-5’ de Kurt Vonnegut

Escorxador-5 és, sens dubte, l’obra mestra de Kurt Vonnegut i és considerada, avui en dia, com una de les novel·les més importants de la literatura nord-americana del segle XX.

Fou publicada per primer cop el 1969 i el seu impacte va ser fortíssim entre la joventut de l’època, que la convertí immediatament en novel·la de culte. A això ajudà el fet que la classe política nord-americana la titllà de gens recomanable i d’antipatriòtica per narrar el bombardeig de la ciutat alemanya de Dresden efectuat per les tropes aliades durant la Segona Guerra Mundial, on es calcula que moriren més de 150.000 civils (molts d’ells refugiats i ferits de guerra) i el qual, fins aleshores, sempre s’havia tractat d’encobrir pel govern dels Estats Units per tal d’evitar la mala premsa.

Escrita amb un estil senzill, directe i absolutament personal, Escorxador-5 conta la vida d’un soldat americà anomenat Billy Pilgrim que posseeix l’habilitat de viatjar a través del temps, de manera que, sense cap ordre aparent, va saltant d’un episodi a un altre de la seva vida passada i futura. De l’atrocitat de la guerra a escenes quotidianes amb la seva esposa o amb la seva filla; de la seva feina d’optometrista al seu rapte pels extraterrestres del planeta Tralfamadore. La guerra és, senzillament, una part més de la vida de Billy.

Escorxador-5 està parcialment basada en una experiència que l’escriptor va viure en primera persona. Vonnegut va ser testimoni del bombardeig de Dresden del 1945, a Alemanya, que destruí bona part de la ciutat. Vonnegut fou un dels set americans que van sobreviure, en un magatzem de carn subterrani anomenat precisament, Escorxador 5. Durant el captiveri, els nazis li van ordernar que recollís els cadàvers que havien quedat escampats per tota la ciutat, per tal d’enterrar-los, però hi havia tants que finalment els van haver de cremar.

La novel·la va ser adaptada al cinema l’any 1972 per George Roy Hill i va obtenir el Gran Premi del Jurat del Festival de Cannes d’aquell mateix any.

Kurt Vonnegut(1922-2007) és un dels narradors més originals de la literatura nord-americana contemporània, conegut per la seva peculiar combinació de sàtira, comèdia negra i ciència-ficció. Autor popular i de culte a la vegada, Vonnegut ha sabut passar el món que li va tocar viure per un filtre excèntric i divertit.

L’experiència del jove Kurt Vonnegut, soldat d’infanteria i presoner de guerra durant la Segona Guerra Mundial, va tenir una influència profunda en tota la seva obra posterior. Vonnegut és capaç de convertir l’experiència bèl•lica en un seguit de vinyetes divertides i sarcàstiques sense banalitzar el dolor de la guerra.

Es va casar en dues ocasions i va viure durant gran part de la seva vida a Nova York.

Podeu trobar més obres d’aquest autor a les Biblioteques de Vilanova: Kurt Vonnegut

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: ‘Escorxador – 5′ de Kurt Vonnegut

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el 30 de novembre a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

1 comentari

Llegir el Teatre: ‘Terra de ningú’ de Harold Pinter

El passat dijous 18 d’octubre va tenir lloc la primera trobada del nou club de lectura, Llegir el Teatre.

El coordinador, Josep Mª Teixell va explicar als membres del grup quin seria el funcionament i es va repartir el primer títol que es llegiria: Terra de ningú de Harold Pinter, obra que es representarà al TNC des del 17 d’octubre fins al 24 de novembre. L’obra està protagonitzada per en Lluís Homar, Josep Maria Pou, Ramon Pujol i David Selvas.

Harold Pinter va morir l’any 2008 i per petició expressa seva, el seu funeral va començar amb la lectura d’aquest fragment de l’obra, considerada la seva obra mestra:

“Podria fins i tot ensenyar-li el meu àlbum de fotografies. Podria ser fins i tot que hi veiés una cara que li recordés la seva pròpia, allò que abans havia estat. Podria ser que hi veiés cares d’altres, en l’ombra, o galtes d’altres, girant-se, o mandíbules, o clatells. O ulls, foscos sota barrets, que podrien recordar-li altres persones que havia conegut, que pensava que eren mortes de feia molt de temps. Però de les quals encara rebrà una mirada de reüll, si se sap enfrontar al fantasma bo. Accepti l’amor del fantasma bo. Ells posseeixen tota aquella emoció… atrapada. Tregui’s el barret davant seu. No tingui cap dubte que això no els alliberarà, però qui sap… quin alleujament… pot ser que els doni… qui sap com poden reanimar-se… en les seves cadenes, en els seus gerros de vidre. ¿Li sembla cruel… apressar-los quan estan subjectats, empresonats? No… no. Profundament, profundament, ells desitgen respondre al seu tacte, a la seva mirada, i quan vostè somriu, la seva joia… és il·limitada. I per això li dic: tractem els morts amb la mateixa tendresa amb què voldríem ser tractats, ara mateix, en el que descriuríem com la nostra vida.”

Dos antics amics, que han oblidat tots els vincles que els unien abans de la Segona Guerra Mundial, es retroben en una nit carregada d’alcohol, la qual tornarà a despertar les ferides d’un passat que necessita ser ordenat per no quedar condemnat eternament a una esterilitat insalvable. En aquest personal descens als inferns contemporanis, Pinter ens ofereix una de les reflexions més lúcides que el teatre ha donat recentment sobre la funció necessària de la poesia en un món devastat que ja no es pot permetre creure en relats simplificadors.

Harold Pinter va nèixer a Londres l’any 1930, en una família d’ascendència jueva i durant la seva adolescència va viure els atacs nazis a la ciutat durant la Segona Guerra Mundial, fet que marcarà la seva vida i la seva obra per sempre.

De jove va escriure i publicar molta poesia i s’introduí al món del teatre com a actor. Va estudiar un any a la prestigiosa Royal Academy of Dramatic Art (RADA) i també a la Central School of Speech and Drama. Durant la dècada dels ’50 va fer d’actor en companyies regionals i va recòrrer tota Anglaterra.

L’any 1957 va escriure la seva primera obra The Room, representada a la Universitat de Bristol. Des d’aleshores, Pinter es va dedicar a l’escriptura i és autor de vint-i-nou obres teatrals, quinze esquetxos dramàtics i més de vint guions per a televisió i cinema.

Pinter va rebre un Premi Tony l’any 1967 per l’obra Qui torna a casa i va ser candidat a l’Òscar pels guions de Traïció (1984) i La dona del tinent francès (1982).

Durant 25 anys va estar casat amb Vivien Merchant, actriu de repartiment amb qui tingué un fill, Daniel. El matrimoni va ser turbulent i al poc de divorciar-se, la Vivien va morir d’alcoholisme agut. Pinter es tornà a casar amb Antonia Fraser.

Pinter va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2005.

Us recordem les properes activitats del club Llegir el Teatre:

Dijous 7 de novembre a les 17.45 h. Parlarem una mica de Terra de ningú i també d’Expedient K, obra inspirada en el llibre Carta al pare de Franz Kafka. Podeu passar a recollir el llibre per la Biblioteca a partir del dia 29 d’octubre a la tarda. Expedient K es podrà veure al Teatre Principal el dia 22 de novembre.

• Dijous 21 de novembre a les 18.30h. Parlarem d‘Smiley, obra que es podrà veure al Teatre Principal el 23 de novembre.

Dijous 19 de desembre a les 18.30h. Comentarem  Terra de ningú de Harold Pinter.

Podeu trobar més obres de Harold Pinter a les Biblioteques de Vilanova: Harold Pinter

Us deixem amb el tràiler de l’obra.

2 comentaris

Temps de bolets

baner_bolets

Parafrasejant la màxima del bisbe Torras i Bages podríem dir que Catalunya serà terra de boletaires o no serà.

A partir de mitjans d’agost, però sobretot amb l’arribada de la tardor són molts els catalans que s’endinsen pels boscos a la recerca de tota mena de bolets comestibles. Fredolics, moixernons, múrgules, ceps, pinatells, llenegues, mollerics, rossinyols, camagrocs, trompetes de la mort, carlets i per descomptat els rovellons, són objectes preuats que van omplint cabassos, cistells o fins i tot bosses de plàstic per posteriorment anar a parar a casa, on seran cuinats i assaborits amb gran delit per un públic cada vegada més entès en la matèria.

boletsAmb tot, la massificació dels boscos catalans per boletaires ha generat una sèrie de conflictes de difícil solució: brutícia i sobreexplotació dels boscos, gent que es perd per la muntanya i se’ls ha de rescatar, propietaris que veuen com les seves terres s’omplen de gent que després fa negoci amb el que recull i en contrapartida decideix fer pagar una taxa per agafar bolets en les seves terres…

Que els bolets tenen tirada a Catalunya es pot veure en la bona audiència del veterà programa de TV3 Caçadors de Bolets, l’existència d’un Concurs de Boletaires de Berga que enguany ha celebrat la 57a edició o la gran quantitat de mercats i fires relacionades amb els bolets que es fan per tot Catalunya durant la temporada boletaire.

El bolet és l’aparell esporífer, on es produeixen les esperes necessàries per a la reproducció, de diversos tipus de fongs superiors. La tipologia més familiar consta d’un casquet esfèric que s’anomena barret o capell, sostingut per una cama o peu; sent la part visible d’aquests organismes. Els bolets es troben a mig camí entre el món vegetal i l’animal, perquè a diferència dels vegetals no necessiten clorofil·la per desenvolupar-se, a més que contenen quitina, una substància que es troba a la closca dels insectes i glicogen, un element característic del regne animal.

Són moltes les espècies de bolets comestibles i que s’utilitzen tradicionalment a la cuina catalana. A la brasa, guisats o estofats, acompanyant carn o peix, en truites, amanides, pasta… són innombrables les possibilitats culinàries que ofereixen els diferents bolets. Ara, moltes altres espècies són al·lucinògenes o verinoses i poden produir greus lesions, fins i tot la mort. És per això que cal conèixer molt bé les diferents espècies i davant qualsevol mínim dubte optar per no agafar el bolet en qüestió.

Bolets: la saó de boscos i pratsDes de la biblioteca Armand Cardona Torrandell volem destacar una de les darreres novetats que hem incorporat al nostre fons; el llibre Bolets: la saó de boscos i prats, de Mariona Quadrada i Josep Borrell, que ens apropa l’elaboració de tot tipus de plats amb bolets: un ventall de gustos i aromes de boscos tardorencs i prats de primavera on es troben des de pastes, arrossos, amanides, coques, pastissos salats, fins a ous, carns i fins i tot peixos.
En el següent enllaç podeu consultar tot un seguit de llibres i DVD’s relacionats amb els bolets per tal de saber més coses sobre ells:

-    Bolets a les Biblioteques VNG

Us deixem amb aquest “curiós” clip amb aquelles indicacions que tot bon boletaire ha de tenir presents:

No hi ha comentaris

Centenari del naixement de Robert Capa

Ahir va fer cent anys que Ernö o Ernest Andrei Friedman més conegut com a Robert Capa neixia a Budapest. Capa va ser un dels fotògrafs dels corresponsals guerra més famosos del segle XX.

Capa venia d’una família jueva. La seva mare era modista i el seu pare un pensador intel·lectual. Es va introduir en el món de la fotografia de la mà d’Eva Besnyo voltant pels carrers de Budapest. Quan ja era major d’edat va deixar Hongria, i després de passar per Alemanya va anar a parar a París, on va trobar una bona feina de reporter.

L’any 1934 coneix la fotògrafa alemanya Gerda Taro, qui més tard esdevindria la seva companya sentimental i professional. En veure que les seves fotos acostumaven a ser refusades, s’inventen el pseudònim “Robert Capa”, un suposat fotògraf americà. D’aquí ve la polèmica de qui dels dos va ser l’autor d’algunes de les seves obres més famoses.

Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola el juliol de 1936, Robert i Gerda van viatjar a Espanya per cobrir els fets. Des del cantó republicà, van ésser presents des de les primeres batalles a Madrid fins a la retirada a Catalunya. Durant la retirada de l’exèrcit republicà a la batalla de Brunete, el 1937, Gerda Taro va morir en un accident amb un tanc. Mentrestant, Ernest estava fotografiant la invasió japonesa de Xina, el que seria el preludi de la Segona Guerra Mundial.

D’aquesta època data la famosa fotografia, ‘el miliciano muerto’, però la veracitat de la foto ha estat qüestionada en moltes ocasions. La darrera, pels autors del documental La sombra del iceberg (2007).

Molts d’aquests negatius van estar perduts durant anys, fins que van arribar a l’ICP de Nova York en tres capses de cartró, conegudes com ‘La maleta mexicana’. D’aquest fet se’n va fer un documental que podeu trobar a la Biblioteca i del qual ja us vàrem parlar al Biblioblog.

Capa treballà en moltes ocasions per la revista Life i l’’any 1947 va fundar, amb l’ajuda de Henri Cartier-Bresson, Rodger, Vandiver i David Seymour, la prestigiosa agància fotogràfica Magnum Photos. Per Magnum no només va fotografiar conflictes bèl·lics sinó també molts artistes coneguts com Picasso o Hemingway.

Durant la Segona Guerra Mundial, Capa va immortalitzar amb la seva càmera diverses campanyes, però sens dubte passarà a la història per les seves fotografies a Omaha Beach durant l’entrada dels aliats a Europa a les platges de Normandia o per l’alliberament de París.

Després de la guerra, Capa viatjà a Israel amb motiu de la declaració oficial de la fundació de l’estat d’Israel i posteriorment es traslladà a l’Orient llunyà, primer, per realitzar un reportatge sobre els costums i tradicions japoneses i més tard per cobrir la primera guerra d’Indochina. Allà trobà la mort, a la que tantes vegades havia desafiat, en trepitjar una mina durant una expedició amb l’exèrcit francès.

El seu lema va ser: ‘Si la teva fotografia no és prou bona, és perquè no t’has apropat prou a l’objectiu’

Podeu trobar diversos documents sobre la seva figura a les Biblioteques de Vilanova: Robert Capa

Us deixem amb el documental Robert Capa, en el amor y en la guerra (2003).

No hi ha comentaris

40 anys sense Pau Casals, el mestre del violoncel

Pau Casals

Avui a les 18h els alumnes de violoncel de l’ECMM  (Escola i Conservatori Municipal de Música) tocaran alhora “El cant dels ocells”, en commemoració  pel 40è aniversari de la mort de Pau Casals.
Amb aquesta original idea l’ACEM (Associació Catalana d’Escoles de Música), amb la col·laboració de la Fundació Pau Casals, pretén retre un merescut homenatge a l’insigne músic català Pau Casals, que avui fa 40 anys va traspassà a la ciutat de San Joan de Puerto Rico.

Més de 1.500 alumnes de diferents poblacions d’arreu de Catalunya faran el seu particular homenatge amb la interpretació tant especial i significativa de l’adaptació que Pau Casals va fer al violoncel d’aquesta melodia popular catalana. Durant els seus anys d’exili, Pau Casals sempre la tocava en finalitzar els seus concerts, com a símbol de l’amor i enyorança que tenia a Catalunya i també com a símbol de pau. La última vegada que Pau Casals va tocar el Cant dels Ocells en públic va ser davant de l’Assamblea General de les Nacions Unides a Nova York, el 24 d’octubre de 1971, amb motiu de l’entrega de la Medalla de la Pau i de l’estrena de l’Himne a les Nacions Unides, que ell mateix va composar. En aquella ocasió Pau Casals va definir aquesta melodia com “ …una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat…i a més neix de l’ànima del meu poble, Catalunya”.

Pau CasalsPau Casals, nascut al Vendrell el 1876, és considerat un dels millors violoncel·listes del segle XX i reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps. mostrar ja des de la infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals, la qual cosa feu que ja des de la infantesa mostrés una gram sensibilitat per la música que va ampliar amb estudis a Barcelona i Madrid.
Va destacar com a intèrpret, actuant als millors auditoris del món, aportant canvis innovadors en l’execució del violoncel i introduint noves possibilitats tècniques i expressives; no envà va ser un dels principals recuperadors de Bach, i la seva Suites per a violoncel sol. També exercí com a director, com a professor i compositor, amb una escassa producció en nombre però no en qualitat: obres com l’oratori El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau, la sardana Sant Martí del Canigó o la cançó sacra Nigra Sum.

Morí el 22 d’octubre de 1973, a l’edat de noranta-sis anys, a San Juan de Puerto Rico (tot i que les seves despulles descansen en el cementiri del Vendrell). La premsa internacional i espanyola se’n va fa fer ressò dedicant portades i articles especials, destacant la pèrdua no només del millor violoncel·lista del segle XX, sinó també d’un músic icona de la lluita per la democràcia, la llibertat i la pau, que fins i tot a traspassat la manera de tocar el violoncel que s’ensenya en l’actualitat.

Suite 1 Prelude by Pau Casals on Grooveshark

Sant Martí Del Canigó by Pau Casals-El Cant Dels Ocells. Íntimo (Discmedi, 2006) on Grooveshark

Concerto for Violin, Cello and Orchestra in A Minor, Op. 102: I. Allegro by Pablo Casals, Alfred Cortot, Pau Casals Ochestra on Grooveshark

A les Biblioteques de VNG podeu trobar els següents documents relacionats amb l’artista:

- Concierto en la Casa Blanca: 13 de noviembre de 1961 (1991)
- Concert a la Casa Blanca (1994)
- Cello suites de Bach (1997)
- Música coral sacra (2005)

- Informació biogràfica – Pau Casals

Us deixem amb aquest reportatge de la seva Fundació que recull un dels moments culminants de la seva vida: la recollida de la Medalla de la Pau a la seu de les Nacions Unides el 1971

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: The Killing

The Killing és una sèrie de televisió nord-americana de gènere policíac basada en la sèrie de televisió danesa Forbrydelsen.

La detectiu Sarah Linden (Mireille Enos) està a punt de deixar la seva feina al departament d’homicidis de la policia de Seattle per traslladar-se amb el seu fill a la daurada Califòrnia, on l’està esperant el seu promès.

El seu substitut, el detectiu Stephen Holder (Joel Kinnaman), està preparat per prendre el relleu, però abans d’anar-se’n, Sarah respon a una trucada d’un cotxe patrulla que ha trobat un suèter ensangonat en un camp. El jersei pertany a una noia que ha desaparegut, Rosie Larsen, a la que aviat troben al maleter d’un cotxe en el fons d’un llac.

La Sarah descobreix que el cotxe està registrat a nom del comitè de campanya del regidor Darren Richmond (Billy Campbell) que es presenta per a alcalde. El cas la comença a absorbir i decideix posposar la seva marxa uns dies.

Aquesta primera temporada consta de 13 episodis i cada un és un dia d’investigació en el cas de la Rosie. A mida que van passant els dies, la Sarah, una dona aparentment freda i calculadora, s’implica cada cop més a la feina i comencem a conèixer la seva història i el seu costat fosc, una persona mentalment inestable marcada per una infància itinerant a cases d’acollida.

En Holder, en canvi, és un detectiu acabat d’arribar al departament d’homicidis des de narcòtics, on va treballar molt de temps d’incògnit als carrers, el que va provocar que acabés convertint-se en addicte a la metanfetamina.

La Sarah és el gel i en Holder el foc, aparentment no tenen res en comú, però aviat aprenen a entendre’s i es converteixen en un bon equip. La seva relació i la química que hi ha entre ells és gairebé el més interessant d’aquesta proposta televisiva.

Amb el seu ambient humit i plujós, sempre amb núvols, podem dir que la ciutat de Seattle en un personatge més de la sèrie i representa sovint l’estat d’ànim dels protagonistes de la sèrie.

Al llarg d’aquesta primera temporada és barregen les històries personals dels detectius, de la família de la noia morta i dels sospitosos de l’assassinat de la Rosie amb la investigació del crim i la disputada cursa electoral per l’alcaldía de la ciutat.

The Killing va ser estrenada a l’abril de 2011 a la cadena privada AMC i va tenir una bona recepció per part de la crítica i el públic, el que va fer que es renovés per dues temporades més. Les dues primeres tracten sobre el cas Larsen i la darrera està relacionada amb un antic cas que va investigar fa anys. Recentment la cadena va anunciar que la sèrie no tindria una quarta temporada.

Una atmosfera molt reeixida, una trama que enganxa des del primer minut i uns personatges carismàtics i propers són els punts forts d’aquesta sèrie, no us la deixeu perdre!

No hi ha comentaris

La biblioteca Cardona presenta el llibre ‘Los Ángeles de la medallita’

Los ángeles de la medallitaDivendres, 18 d’octubre, la biblioteca Armand Cardona Torrandell va acollir la presentació del llibre Los ángeles de la medallita, amb la presència del seu autor, Juli Rubia. A aquest el varen acompanyar en l’acte Alícia Laguna, coordinadora de zona del servei de teleassistència a Vilanova i la Geltrú, Núria Cortada, Cap d’Àrea de Serveis Socials i Convivència i Equitat de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i Antònia Tamayo, presidenta de l’Associació dels Amics de la Gent Gran.

El llibre ens presenta, mitjançant 17 narracions basades en històries reals d’ancians, la realitat d’un centre de teleassistència municipal i quines són les principals inquietuds i situacions que es troben habitualment tant els seus professionals com els seus usuaris: l’actitud davant la mort, la soledat, l’abandó institucional, la relació amb els fills, la dependència psíquica i física, la valentia davant la malaltia o el coratge enfront l’adversitat.

Presentació del llibre 'Los ángeles de la medallita'

Tots els protagonistes varen coincidir en la rellevància d’aquesta feina tant a nivell professional com personal; per ells és un camí d’anada i tornada: els professionals ajuden als usuaris amb les seves necessitats, però a l’hora aquests els hi aporten unes experiències i un bagatge que enriqueixen les seves vides.
Presentació del llibre 'Los ángeles de la medallita'Alícia Laguna va incidir en el fet que aquest servei, el de teleassistència, no només està per atendre les urgències o contingències que els usuaris puguin patir, si no que també és pot utilitzar en aquells moments de soledat, necessitat de suport, etc. Per la seva banda Núria Cortada, en representació de l’ajuntament vilanoví, va destacar l’aposta que aquest sempre ha fet per oferir aquest servei a la nostra ciutat, la qual cosa li ha valgut assolir més de 1000 usuaris inscrits en l’actualitat. Per últim, Antònia Tamayo va destacar la importància del teixit associatiu i de la societat a l’hora d’atendre i donar suport a un sector de població, com el de la gent gran, que en ocasions és molt vulnerable i, més encara, si tenim en compte l’actual context de crisi que estem patint.

Una lectura d’allò més interessant en els temps que estem vivint i que ens porten a realitzar una madura reflexió davant molts dels aspectes que envolten la vellesa i el procés d’envelliment: la crisi de l’estat de benestar i el seu impacte en la gent gran, l’acompanyament d’aquelles persones més desemparades, la implicació de tota la societat en el seu benestar, que serà el nostre futur,…
En paraules del propi autor “els relats tenen per objectiu connectar amb el lector i transmetre’l el tresor que resulten les experiències dels majors i les claus de futur per les generacions properes que tenen en la seva actitud davant la vida el seu gran exemple”.

No hi ha comentaris

‘Ha tornat’ de Timur Vermes: una de les lectures més sorprenents de la temporada

És 30 d’agost de 2011 i el Führer, Adolf Hitler, que encara vesteix el seu uniforme, es desperta en un descampat de Berlín. Desorientat, no sap on és, ni tampoc com a arribat a aquest lloc. Quan aconsegueix aixecar-se crida “on és Bormann!” i, davant de la manca de resposta, es posa en marxa per la capital del Reich fins a arribar a un quiosc on el propietari li diu “et sembles a Hitler”.

Ha tornatAixí comença aquesta esbojarrada història concebuda per la ment de l’escriptor alemany Timur Vermes i que en els darrers mesos ha assolit un èxit inesperat en les llistes de vendes alemanyes en particular i a tota Europa en general.
Amb una portada singular i un preu de venda universal gens anecdòtic, 19’33€ (any de l’ascens de Hitler al poder a Alemanya), s’ha convertit en un fenomen editorial no només per la història que recrea si no, sobretot, pel debat i la controvèrsia que ha despertat entre la societat, especialment l’alemanya, sobre la seva conveniència. No tothom està d’acord amb que aquest sigui un tema amb el que es pugui fer broma, però l’acceptació que aquesta sàtira literària ha tingut per gran part del públic demostra l’evolució d’una majoria de la societat.

Ha tornat ens presenta a un Hitler que, lògicament i tenint en compte la cultura de masses i la realitat dels mitjans de comunicació en l’actualitat, esdevé un personatge mediàtic, una estrella. Amb la seva retòrica i la seva personalitat acaba sent el protagonista estel·lar d’una societat on l’èxit es mesura per l’audiència i per la difusió que se’n fa mitjançant les xarxes socials.
Aquesta absorbent lectura, tan malintencionada com pèrfida, fa que a mesura que avança la història el lector s’adoni cada cop més sovint que no se’n riu de Hitler, sinó que riu amb Hitler. ¿És possible riure amb Hitler? ¿És moralment acceptable? Aquestes i altres qüestions són les que hauran que anar responent els curiosos que s’apropin a aquesta provocadora novel·la.

Timur VermesTimur Vermes, nascut el 1967 a Nuremberg i fill de mare alemanya i pare hongarès, va estudiar història i ciències polítiques a la Universitat d’Erlangen. A continuació es va dedicar al periodisme, treballant per als diaris Abendzeitung i Kölner Express fins al 2001. També ha publicat en diverses revistes, la darrera de les quals va ser Shape, especialitzada en moda i fitness. A partir del 2009 va publicar quatre llibres com a ghost writer i en l’actualitat està redactant dos més.

Un altre dels focs polèmics que a aixecat aquesta obra és el debat sobre la possibilitat que una figura com Hitler, amb tot el que representà, tornés a tenir èxit en una societat com l’actual; predeterminada per un escenari de crisi en el qual els moviments més radicals i de caire feixista cada vegada estan tenint més acceptació, com s’ha pogut veure en eleccions recents de països europeus com Noruega o la pròpia França amb el partit de Marie Lepen. Per l’autor aquesta possibilitat “és molt possible. Ara pensem que estem segurs i molt preparats perquè ja sabem el que va passar amb el nazisme. En aquest punt estem capacitats per resistir-ho, però un altre tipus Hitler que no es presenti com a tal, potser ja no hi estem tan preparats. Som molt poc conscients del que tenim al davant i la política s’ha convertit en una rutina. Falta una conscienciació del que tenim al davant dels nassos”, tal i com sosté en l’entrevista apareguda a la revista l’Illa dels llibres.

Per finalitzar us deixem amb l’enllaç al primer capítol d’aquesta novel·la que de ben segur us enganxarà: Ha tornat – 1r capítol

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »