Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per setembre, 2013

8a Setmana Garraf per la Pau

Un any més, les Biblioteques de Vilanova col·laboren amb la Setmana Garraf per la Pau, organitzada pel Consell Comarcal del Garraf amb el suport de la Diputació de Barcelona i que tindrà lloc del 27 de setembre a l ‘11 d’octubre de 2013.

La Setmana sempre s’organitza al voltant del 2 d’octubre, Dia Internacional de la no violència, establert per Nacions Unides com a commemoració de l’aniversari de Mahatma Gandhi, líder del moviment d’independència a l’Índia i pioner de la filosofia i l’estratègia de la no violència.

Enguany, la Setmana tindrà com a tema central el poder de la ciutadania en la transformació pacífica dels conflictes i la construcció de pau.

A través de diverses activitats es mostraran experiències de mobilitzacions ciutadanes que actualment es porten a terme des de diferents àmbits, per aconseguir nous camins cap a la construcció de la pau, la reflexió i el diàleg.

La programació comença el divendres 27 de setembre a les 19h amb la inauguració de l’exposició fotogràfica “Líbia, Any Zero”, produïda per l’Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP). Aquesta exposició, que es podrà visitar al Centre d’Art Contemporani La Sala de Vilanova i la Geltrú fins al 13 d’octubre, ens apropa al conflicte viscut a Líbia arran de la revolta popular, quan milers de manifestants van sortir al carrer per reclamar llibertat i justícia i van fer caure el règim de Muammar al-Gaddafi.

Una altra activitat destacada és la sèrie de documentals ‘Latituds’, realitzats per TV3 i que es podran veure per Canal Blau des del dilluns 30 de setembre i fins al 7 d’Octubre.

La selecció dels capítols s’ha realitzat tenint en compte la temàtica de la Setmana, així es podran veure importants experiències de mobilitzacions ciutadanes com el 15M, el moviment de resistència Sahrauí, les campanyes de denúncia contra els abusos d’algunes multinacionals, la funció socials dels mitjans de comunicació o les campanyes que denuncien l’ús habitual de tècniques i substàncies tòxiques en la producció de roba, entre d’altres. S’emetran set programes en doble emissió, una a les 11:30h i un altre a les 17:30h.

Les Biblioteques de Vilanova col·laboren exposant tot el seu fons sobre la pau i la no violència. Al catàleg, podreu trobar documentals, monografies, revistes o contes infantils: Pau

Aquí us podeu descarregar el programa complert de la Setmana: Programa 8ª Setmana Garraf per la Pau

No hi ha comentaris

‘Aquell dia de 1714′ d’Antoni Munne-Jordà

Avui s’ha presentat a la Biblioteca el conte Aquell dia de 1714, escrit per Antoni Munné Jorda i il·lustrat per l’Òscar Julve.

El conte ens explica la història de l’Eulària, una nena que vol ajudar a defensar la muralla de Barcelona durant el setembre del 1714, i per fer-ho compta amb l’ajuda de dos amics molt especials… en Patufet i el bou! Els personatges ficticis i els personatges reals es barregen en una aventura divertida i tràgica alhora, que apropa a tota la família aquest episodi tan important de la nostra història.

Després de la presentació, en Bernat Soler ha fet un petit espectacle de titelles amb una posada en escena planera i molt actual per poder connectar millor amb els infants i, així, encetar una reflexió entorn de la història de Catalunya i el moment actual del nostre país.

Antoni Munné-Jordà(Barcelona, 1948) és escriptor, corrector lingüístic i redactor de la revista Serra d’Or. Va estudiar Història de l’Art a la universitat de Barcelona, però s’ha dedicat professionalment al món de les publicacions en català i a la seva passió literària.

L’Antoni es dedica a la narrativa, tant per a públic adult com infantil i juvenil, i té un especial interès pel gènere de la fantasia i la ciència ficció. També ha escrit alguns assaigs on s’ha dedicat a analitzar diversos personatges de la història literària de Catalunya, com ara la figura de Manuel de Pedrolo.

Òscar Julve és llicenciat en Belles Arts per la UB i treballa d’il·lustrador. Col·labora habitualment amb diverses editorials, revistes, estudis de disseny gràfic, agències de publicitat i productores audiovisuals. Té una extensa producció iniciada pels volts de l’any 2000 i dedicada majoritàriament als infants. És també professor de secundària en a l’àrea de Dibuix. Ha obtingut alguns dels més prestigiosos premis d’il·lustració com el Premi Mercè Llimona, Premi Lola Anglada i el Premi Junceda.

Per commemorar el tricentenari de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes borbòniques, s’han editat altres llibres que expliquen als més petits l’origen de la Diada de Catalunya.

L’onze de setembre de Núria Font i Jordi Sunyer. Cruïlla, 2013. Què és això de la Diada de l’Onze de Setembre? Probablement, molts nens i nenes es facin aquesta pregunta ara que tenim tan a prop aquesta data tan assenyalada. Aquest llibre inclòs a la col·lecció Què celebrem? pretén donar una resposta d’una manera senzilla, molt visual i entretinguda.

 

L’auca de la diada d’Estel Baldó. Barcanova, 2013. A través d’un text amb rodolins i unes il·lustracions plenes de detalls acosta als més petits de la casa el que representa la celebració de l’Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya. Una col·lecció pensada per afavorir la lectura autònoma dels primers lectors. Cada doble pàgina presenta, a la banda dreta, la il·lustració i , a la banda esquerra, el text, breu i escrit en dues modalitats de lletra: pal i lligada.

Si voleu saber-ne més d’aquest dia i del que va significar per Catalunya, consulteu el catàleg de les Biblioteques de Vilanova: 1714, Onze de setembre

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: Homeland

Durant els darrers deu anys la ficció televisiva ha patit un canvi considerable. Uns guions de qualitat, una gran producció i unes interpretacions magistrals han fet ressorgir aquest format.

Ara que som a la tardor, una nova temporada de sèries comença a la televisió.  A la Biblioteca Armand Cardona també ens afegim a aquesta estrena i cada setmana podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Diumenge vinent, 29 de setembre, s’estrena als Estats Units la tercera temporada de Homeland, una sèrie de televisió desenvolupada per Howard Gordon i Alex Gansa, basada en la sèrie israeliana Hatufim (Presoners de Guerra), creada per Gideon Raff. Als Estats Units s’emet pel canal Showtime i a Espanya es pot veure a Cuatro.

La sèrie ha rebut l’aplaudiment de la crítica, a més de diversos premis, incloent el Premi Emmy a Millor Sèrie Dramàtica al 2012, el Globus d’Or a la millor sèrie de televisió dramàtica al 2012 i al 2013, i el Premi Emmy a Millor Actor en Sèrie Dramàtica per a Damian Lewis (2012) i a  Millor Actriu  i Claire Danes respectivament (2012 i 2013).

La trama segueix a Carrie Mathison, una oficial d’operacions de la CIA qui, després de portar a terme una operació no autoritzada a l’Iraq, és posada sota tutela i reassignada al Centre de Contraterrorisme de la CIA a Langley, Virgínia. A Iraq, Carrie va ser alertada que un presoner de guerra estatunidenc havia passat a formar part d’al-Qaeda.

La feina de Carrie es torna més complicada quan el seu cap anuncia a Carrie i els seus col·legues que Nicholas Brody, un sergent dels marines que se l’havia donat com a desaparegut en acció des de 2003, ha estat rescatat durant un atac de la Delta Force mentre que buscaven el terrorista Abu Nazir. Carrie creu que Brody és el presoner del qual li va parlar el seu contacte a Iraq, mentre que, el govern federal i els superiors de la Carrie consideren a Brody com un heroi de guerra.

Adonant-se que serà pràcticament impossible convèncer el seu cap de posar a Brody sota vigilància, Carrie es dirigeix a l’única persona en qui pot confiar, el seu mentor Saul Berenson. Ambdós ara treballaran conjuntament per investigar a Brody i prevenir un nou atac terrorista en terra americà.

Si voleu saber si realment en Brody és una terrorista, si la Carrie pot superar el seu desordre emocional, de quin peu calça en Davis Estes o si ens podem refiar d’en Saul, no dubteu en venir a l’espai de cinema de la Biblioteca Armand Cardona, on podreu trobar com a novetat la primera temporada d’aquesta addictiva sèrie.

Us deixem amb el tràiler de la 3a temporada.

No hi ha comentaris

Amb música ho escoltaries potser millor: Espriu i la música

Any Espriu

Dins de les diferents accions que s’estan desenvolupant en el marc de l’Any Espriu: 1913 – 2013, n’hi ha un bon grapat que tenen una estreta relació amb el món de la música i, fonamentalment, amb algunes de les interpretacions que s’han fet dels textos de l’escriptor al llarg del temps. Volem aprofitar aquesta notícia per fer-ne un breu repàs i posar a disposició dels usuaris els diferents treballs que s’han enregistrat i també per informar de les diferents iniciatives que s’han realitzat durant aquest any en relació amb la música.

En aquest sentit és important destacar la col·laboració de la revista Enderrock que va dedicar el seu número de juliol a Salvador Espriu i, especialment, a les interpretacions que ha fet al llarg del temps el cantautor Raimon, doncs va ser el primer a musicar els poemes d’Espriu en clau moderna amb la “Cançó del capvespre” de 1963, arribant en l’actualitat als 22 poemes adaptats.
El cantant de Xàtiva va popularitzar l’obra del poeta fent que alguns dels seus versos, recollits en el clàssic Cançons de la roda del temps, esdevinguessin himnes.

Al voltant de la figura de Salvador Espriu es publiquen al llarg d’aquest 2013 diversos treballs discogràfics entre els quals volem destacar el doble CD Espriu: amb música potser ho escoltaries millorEspriu: amb música ho escoltaries potser millor: el primer disc es troba la producció de nous temes a càrrec del guitarrista Toni Xuclà i amb interpretacions d’artistes com Dolo Beltran, Lídia Guevara, Núria Tamayo o Gemma Humet; el segon disc conté un bon nombre de poemes d’Espriu musicats i cantats per noms de diversos al llarg del temps, com Ovidi Montllor o Ramon Muntaner.
També trobem altres iniciatives com el recopilatori produït per la revista Enderrock, Celebració de la Roda del temps, el treball realitzat per Dídac Rocher i que, sota el títol d’El minotaure i Teseu, realitza una nova interpretació a l’obra poètica d’Espriu, o l’enregistrament Arran sempre de terra, que combina el recital de poemes amb composicions de Marcel Casellas i Laia Carreras.

Pel que fa a activitats, a banda del Concert del Centenari que es va celebrar al juliol i del qual ja us varem parlar en aquest blog, també trobem el cicle de concerts organitzat pel restaurant 7 Portes entre els mesos de setembre i novembre i que inclou actuacions de Maria del Mar Bonet (14 de setembre), Rosa Novell (5 d’octubre), Toni Xuclà i Gemma Humet (9 d’octubre), Toti Soler i Joan Massotkleiner (19 d’octubre) i Miquel Àngel Pasqual (30 de novembre). Un altre proposta és l’espectacle OrbistEspriu, a càrrec del grup VerdCel que inspirà el seu darrer treball Petjades (2010) en cançons de Raimon.

La cloenda pensada per aquest Any Espriu es realitzarà el 2 de desembre al Palau de la Música amb l’espectacle Geografia Espriu, ideat, compost i dirigit per Enric Palomar, del Taller de músics, amb la participació d’un gran nombre de músics.

A les Biblioteques Municipals de VNG podeu trobar alguns dels treballs als que ens hem referit en aquesta notícia i que us relacionem a continuació:

Us deixem amb l’enllaç Salvador Espriu: poemes amb la veu del poeta, un document molt interessant per conèixer l’obra de l’escriptor.

Esperem que us agradi!

No hi ha comentaris

Un món d’aplicacions: Apps de cuina

Als Prestatges Virtuals de la Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona podeu triar i remena entre tots els recursos que ofereixen: seleccions de webs, guies de lectura, activitats, recomanacions i novetats documentals, bases de dades, enquestes i concursos…, d’aquesta manera podreu saber tant com vulgueu dels temes que més us interessen.

Nosaltres encetem un cicle on us volem recomanar diverses APP’s, aplicacions pels telèfons intel·ligents i tauletes relacionades amb les temàtiques dels diversos prestatges: cuina, esports, cinema, música, cultura popular, etc.

Comencem amb una selecció d’aplicacions sobre el món de la cuina i dels vins.

En aquesta tria hi ha diversos tipus d’app’s: des d’aplicacions per trobar i endreçar les teves receptes fins aplicacions, basades en geolocalització, que t’ofereixen llocs propers on gaudir d’un bon àpat segons les teves preferències. Les aplicacions són gratuïtes.

¿Qué cocino hoy?

Amb el “Modo lectura” ens llegeix en veu alta tots els ingredients, els passos per fer el plat i les observacions de qualsevol recepta que triïs. Una de les característiques més interessant es que et facilita la feina de calcular les proporcions dels ingredients segons els comensals.

iOS
Android

 

15000 Receptes fàcils

Pots sacsejar el telèfon per anar per atzar a una recepta quan et falta inspiració, pots fer una recerca per títol ingredients de la recepta, o categories (Nadal, Acció de Gràcies, Dia de Sant Valentí, etc), guardar les teves receptes favorites al telèfon per accedir sense cobertura, compartir i comentar les receptes a Facebook i informar a la seva xarxa de Twitter que està cuinant aquesta nit!

Android

 

Canal Cocina

Amb aquesta aplicació pots veure totes les receptes del Canal Cocina, 13000 receptes de les quals 1800 les pots seguir, pas a pas, en vídeo. A més pots fer cerca per cuiner, ingredients i tipus de plats. Pots compartir les teves receptes.

iOS
Android

 

Cocinillas

Pensada per a persones que no disposen de molt temps per cuinar i que volen fer una dieta equilibrada sense deixar de banda el preu dels plats. Les receptes van acompanyades de fotografies de la seva preparació, pots cercar per tipus de recepta o seleccionar ingredients que tinguis a casa per veure que et pots preparar amb ells.

iOS
Android

 

Foodspotting

És una de les aplicacions més populars per descobrir bons restaurants. En base a la teva ubicació geogràfica, no només t’oferirà establiments de restauració sinó plats específics segons les teves preferències.

iOS
Android

 

 

Joc de cuina

Aplicació per a mòbils, que alhora és un joc i un receptari, inclou una cuina totalment moblada i equipada i amb tots els ingredients necessaris per aprendre a crear les nostres receptes. Una manera molt visual i divertida d’aprendre, pas a pas, a preparar plats exquisits i originals.

Android

 

 

Todas mis recetas

Aplicació derivada de la famosa web mis-recetas.org, una comunitat internacional de cuina que compta amb més de 35.000 receptes, classificades per tipus, país, ingredients, temps, cost o dificultat. També incorpora, com altres, l’opció d’elaborar una llista de la compra amb els ingredients que fan falta.

iOS
Android

Si voleu trobar més aplicacions relacionades amb el món de la cuina, no dubteu en consultar el Prestatge Virtual de Cuina i Vins.

No hi ha comentaris

La malaltia d’Alzheimer al cinema

Avui es commemora a tot el món el dia Internacional de la malaltia d’Alzheimer. La malaltia d’Alzheimer, o simplement alzheimer, és la demència més comuna. És  incurable i degenerativa.

Aproximadament, es calcula que al setembre de 2009 al món hi havia més de 35 milions de casos registrats i, segons sembla, es podria arribar als 107 milions de persones afectades l’any 2050.

Malgrat que la causa d’aquesta malaltia és diferent per a cada cas, hi ha força símptomes comuns. Els primers a manifestar-se solen ser confosos per simples efectes de l’edat o causes de l’estrès. En aquestes primeres etapes, el símptoma més comú que es detecta és la pèrdua de memòria, així com la dificultat per recordar coses apreses recentment.

A mesura que la malaltia avança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i l’agressivitat, canvis d’humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat. Ja que no hi ha tractament mèdic, la figura essencial per un malalt d’Alzheimer és la del cuidador, que pateix també un gran Calvi a la seva vida i una forta pressió social, psicològica, física i també econòmica.

Avui, us volem presentar una selecció de pel·lícules que tenen com a protagonistes a una persona malalta d’Alzheimer. Tot i la duresa d’aquesta malaltia, trobareu films que també hi aporten un toc d’humor i, sobretot, d’esperança.

Arrugas d’ Ignacio Ferreras (2012). Es tracta d’un llargmetratge d’animació 2D per a un públic adult basat en l’aclamat còmic del mateix títol de Paco Roca (Premi Nacional de Còmic 2008). La pel·lícula narra l’amistat entre Emilio i Miguel, dos ancians reclosos en un geriàtric. Emilio, que acaba d’arribar a la residència en un estat inicial d’Alzheimer serà ajudat per Miguel i altres companys per no acabar en la planta superior de la residència, el temut pis dels assistits. El seu eixelebrat pla tenyeix de comèdia i tendresa el tediós dia a dia de la residència perquè encara que para molts les seves vides havien acabat, ells acabaven de començar una nova.

Bicicleta, cullera, poma de Carles Bosch (2011) és un documental que recull el procés vital i la lluita del ex – president de la Generalitat Pasqual Maragall contra aquesta malaltia que li va ser diagnosticada l’any 2007. Se’ns mostra la seva vida quotidiana: visites al neuròleg, escenes familiars a la seva masia de Rupià o les reunions amb el patronat de la fundació que ha creat per promoure la investigació sobre l’Alzheimer. El film va guanyar els premis Goya i Gaudí al millor documental.

La caja de Pandora de Yesim Ustaoglu (2009) va guanyar la Concha de Oro del Festival de Cinema de Sant Sebastià i ens explica la història de tres germans d’Istambul que es tornen a reunir per buscar la seva mare, malalta d’Alzheimer i que ha desaparegut de la casa familiar a la costa del Mar Negre. El viatge físic dona pas a un viatge emocional, on aviat sorgeixen les diferències i els conflictes.

Bucarest, la memòria perduda d’Albert Solé (2008) és un documental sobre la memòria. Albert, el director, fill del polític Jordi Solé Tura, intenta recuperar les seves arrels abans que el seu pare, malalt d’Alzheimer, perdi tots els seus records. Al llarg del film es barregen les imatges de l’exili, personatges que van formar part de la seva vida com Santiago Carrillo, Jorge Semprún, Manuel Fraga o Jordi Pujol amb el dia a dia d’una persona malalta.

El hijo de la novia de Juan José Campanella (2001) és una tendra història sobre la importància de la família. Rafael està divorciat, gairebé no veu la seva filla, no vol comprometre’s amb la seva parella actual i només fa que treballar al seu restaurant. Per acabar-ho d’adobar, la seva mare pateix Alzheimer i viu a un geriàtric. Un dia apareix un vell amic de la infància que li ensenya a veure les coses d’una altra manera i el seu pare decideix complir el somni de la seva mare i organitzar un casament religiós. Tot això li fa repensar la seva vida.

Lejos de ella de Sarah Polley (2006) ens explica la història de Grant i Fiona, un matrimoni madur que viuen a una zona rural del Canadà. La Fiona comença a patir pèrdues de memòria i és diagnosticada d’Alzheimer. Aviat no es pot valdre per ella mateixa i decideix ingressar en un centre per gent gran. Durant el primer mes d’estada no pot rebre visites i quan en Grant pot visitar-la descobreix que la Fiona l’ha oblidat i ha centrat el seu afecte en un altre malalt del centre. 

Nader y Simin, una separación de Asghar Farhadi (2011) és un film iranià que ens narra la història d’un matrimoni i la seva filla que volen sortir del país a la recerca d’una vida millor. Quan l’home decideix quedar-se per cuidar del seu pare malalt d’Alzheimer, la dona decideix divorciar-se. En Nader contracta una dona per ajudar-lo i a partir d’aquí es veu immers en una espiral de mentides i problemes que capgiraran la seva vida de dalt a baix.

El diario de Noa de Nick Cassavettes (2004) és un drama romàntic que ens explica la història d’en Noa i l’Allie, dos joves de Carolina del Nord, que malgrat pertànyer a classes socials diferents s’enamoren. Però som als anys ’40 i les seves famílies no accepten la relació. Les circumstàncies i l’esclat de la Segona Guerra Mundial aconsegueixen separar als amants. Molts anys més tard, un home visita a una dona malalta d’Alzheimer a una residència. Li llegeix un diari i la dona, per uns breus moments, aconsegueix recordar la seva història d’amor.

Podreu trobar totes aquestes pel·lícules al nostre espai de cinema i al catàleg de les Biblioteques de Vilanova.

Us deixem amb un fragment del programa d’ahir divenres d’Els matins de TV3 on van parlar amb metges i cuidadors de persones amb Alzheimer.

No hi ha comentaris

Guia de lectura: Salvador Espriu (1913 – 2013)

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 – Barcelona, 22 de febrer de 1985) és considerat un dels escriptors catalans més significatius del S.XX. Guardonat amb diversos premis i traduït en diversos idiomes,va tenir una alta implicació amb la llengua i la cultura, amb l’objectiu de “salvar-nos els mots”. Espriu és també el creador de Sinera – anagrama d’Arenys – un dels mites de referència de la literatura catalana.

En aquesta guia s’ofereix una selecció dels recursos disponibles a les biblioteques municipals Armand Cardona Torrandell i Joan Oliva i Milà i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Si es fa un repàs biogràfic a la seva carrera literària es conegut que va sentir molt aviat la vocació literària i el 1929, amb 16 anys, va escriure el seu primer llibre: Israel. Espriu, que estudià Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona, viu l’època de la preguerra civil espanyola, de gran vitalitat cultural sobretot a Barcelona, i es relaciona amb intel·lectuals com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ferran Soldevila i Carles Riba. Del 1934 és Aspectes i del 1935, Ariadna al laberint grotesc, amb una prosa que consolida el seu do de narrador situada entre la sàtira esperpèntica i el lirisme.

Després de la guerra, i amb les llibertats catalanes abolides, viu el que es coneixerà com a ‘exili interior’. En questa època combina la seva feina d’advocat amb la d’escriptor i sorgeixen obres de teatre com Primera història d’Esther (editada el 1948 i estrenada el 1957) o els llibres de poemes Les cançons d’Ariadna (1949), Les Hores i Mr. Death (1952), El caminant i el mur (1954), i Final del laberint (1955). Ja a la dècada dels seixanta i dels setanta, l’obra d’Espriu, i ell mateix, es converteixen en símbol de la literatura catalana (La pell de brau, 1960).

Les musicacions que fa el cantautor Raimon d’alguns dels seus poemes contribueixen de manera notable a la popularització, amb treballs com Poesia cantada, i més recentment han aparegut altres enregistraments com Espriu: amb música ho escoltaries potser millor o Celebració de la Roda del temps.

També han col·laborat en aquesta popularització les diverses representacions que s’han fet de les seves obres teatrals com Ronda de mort a Sinera (1966), muntatge fet per Ricard Salvat sobre textos del poeta i que comptà amb la col·laboració de l’Armand Cardona Torrandell per les diferents escenografies que realitzà (1965, 1970 i 1975).

Va ser una intensa relació la que Cardona va establir amb l’obra d’Espriu, submergint-se en el món literari espriuà i pintant nombrosos quadres de temàtica sinerenca, entre els quals destaquen la’ Batalla de dos cecs captaires’, ‘El Carro d’en Quel·la’ o els dos magnífics quadres sobre el personatge de l’Esperanceta Trinquis, l’indigent embriaga, que es pot veure a la biblioteca Cardona Torrandell. Per la seva part, Espriu homenatjà Cardona en el seu poema “Món de Cardona Torrandell”, que forma part del seu últim poemari Per a la bona gent (1984).

Per finalitzar aquesta notícia ens agradaria fer un petit recordatori de les activitats organitzades per les Biblioteques Municipals en relació a l’Any Espriu i que avui comencen amb la dramatització-xerrada Espriu & Cardona:

• Espriu & Cardona, a la biblioteca Armand Cardona aquest  divendres, 20 de setembre, a les 18:30h. En primer lloc es farà una lectura dramatitzada de l’entremès ‘Conversió i mort d’en Quim Federal’, a càrrec de la companyia l’Escotilló Teatre.

A continuació hi haurà una xerrada a càrrec de Josep Anton Codina, professor de l’Institut del Teatre i membre de l’EADAG, i de Quim Roy, autor teatral i escenògraf.

• També a la biblioteca Armand Cardona Torrandell es pot visitar l’exposició Homenatge a Salvador Espriu, organitzada pel Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, que es podrà visitar a la pròpia Biblioteca fins el 28 de setembre. L’exposició recull de manera breu la trajectòria d’Espriu i hi pren especial rellevància la relació entre l’escriptor i l’artista Armand Cardona Torrandell.

• El divendres 27 de setembre a les 19:30h a la biblioteca Joan Oliva es realitzarà la dramatització d’una selecció de fragments d’obres de Salvador Espriu a càrrec dels autors Josep Maria Teixell i Núria Valls. Seguidament es presentarà el llibre Espriu transparent a càrrec del seu autor, Agustí Pons.

• Entre el 7 i el 12 d’octubre, i organitzat per les biblioteques de Vilanova i la Geltrú i les llibreries Llorens i La Mulassa, es convoca el concurs Frases de Salvador Espriu, per tal d’identificar sis fragments d’obres d’Espriu. Es poden consultar les bases en el següent enllaç: Concurs de Frases de Salvador Espriu

El programa complet de les activitats organitzades a la ciutat es pot consultar en aquest enllaç: Activitats Any Espriu a Vilanova i la Geltrú

No hi ha comentaris

John Ford

Un 31 d’agost es van complir 40 anys de la mort d’en John Martin Feeney, més conegut com a John Ford, un dels millors realitzadors de cinema de tots els temps.

Ford va néixer a l’estat de Maine l’any 1894, fill d’emigrants irlandesos i començà a treballar com actor als escenaris el 1914, amb el nom artístic “Ford” però aviat es va sentir atret per l’altre costat de la càmera. El 1917, John Ford començà a dirigir els seus primers westerns a Hollywood, després d’aprendre l’ofici treballant com a ajudant de la productora i realitzadora, Lois Weber.

Al llarg dels anys vint va anar consolidant la seva fama i estil inconfusibles, basat en una acurada economia d’elements de retòrica cinematogràfica.
Les primeres fites importants les assolí amb el western èpic El caballo de hierro (1924), així com aprofundint en la psicologia dels personatges, per primera vegada al gènere, a Tres hombres malos (1926).

Poc després, John Ford demostrà que podia fer altres tipus de films amb la mateixa mestria amb què havia dirigit westerns, rodant la prestigiosa Cuatro hijos (1928).

L’arribada del cinema sonor no representà un canvi important al seu estil, eminentment visual i pictòric. La diligencia, rodada l’any 1939, va significar l’inici de la seva col·laboració amb John Wayne, amb qui va rodar més de vint pel·lícules. Ford també va ser fidel als seus actors secundaris, que gairebé sempre eren els mateixos, i al paisatge del Monument Valley, on fins i tot han posat el seu nom a un mirador: El John Ford Point.

Durant la Segona Guerra Mundial, Ford, s’allistà a l’Armada dels Estats Units, on arribà a assolir la categoria de contraalmirall, fent-se càrrec de la secció de rodatge d’importants documentals de guerra, dos dels quals guanyaren l’Oscar de l’Acadèmia el 1942 i el 1943.

Els anys ’40 i ’50 es quan roda les seves millors pel·lícules: Las uvas de la ira (1940), Fort Apache (1948), La legión invencible (1950), El hombre tranquilo (1952), Mogambo (1953) i Centauros del desierto (1956).

Els seus darrers anys de vida, va treballar cada cop menys degut a la seva salut, cada cop més dèbil degut a tants anys d’excessos amb l’alcohol i el tabac. El hombre que mató a Liberty Valance (1962) es considera la seva darrera gran pel3lícula, tot i que la últim film que va completar va ser Siete mujeres (1966).

John Ford ha estat una gran influència per directors de la categoria d’Ingmar Bergman, Orson Welles, Akira Kurosawa, Martin Scorsese, Clint Eastwood o Wim Wenders, solament per esmentar-ne uns pocs. Amb els seus quatre premis Oscar de l’Acadèmia de Hollywood per al millor director de llargmetratges i els dos com a director de documentals ostenta el rècord al director més premiat de tota la història del cinema.

Hem preparat una fitxa on podreu trobar una petita biografia del director i una selecció de les pel·lícules que trobareu a les Biblioteques de la ciutat.

 

 

Al catàleg de les Biblioteques Municipals de VNG podeu trobar els documents relacionats amb aquest autor: John Ford

No hi ha comentaris

‘Un mar tranquil… però no tant!’; un nou conte d’en Gènius i els seus amics

A punt d’acabar l’estiu en Gènius, en PlayMe, la Valentina i en Bit, els personatges virtuals del portal Gènius de la web de la xarxa de biblioteques Gèniusde la Diputació de Barcelona, ens ofereixen la possibilitat de viure una nova aventura, el tercer conte virtual: Un mar tranquil..però no tant!

Després de caminar tot el dia amb un sol espatarrant, els nostres amics es troben amb un mar una mica estrany.. així comença aquesta darrer aventura que porta per títol Un mar tranquil..però no tant! i que ja pots llegir al portal Gènius. Hi trobaràs coves, llànties màgiques, genis amb turbant, catifes voladores, rellotges de sorra i molt més.

Vols saber en quina nova aventura s’han ficat els nostres amics? No t’ho pensis més i comença a descobrir-la:

Aquest és el tercer conte que es presenta al portal amb l’objectiu de potenciar la dinamització de la part infantil de la web. Els contes presentats anteriorment són El monstre de les neus, per a la temporada d’hivern, i Gossos-llop, dracs i lluna plena, coincidint amb la primavera.

No hi ha comentaris

El mundo invisible de Hayao Miyazaki

Fa tot just una setmana, el mestre del cinema d’animació japonesa contemporània Hayao Miyazaki anunciava la seva retirada definitiva als 72 anys. L’anunci el va fer Koji Hoshino, productor, durant la presentació a la Mostra de Venezia del seu darrer film, Kaze tachinu (The wind rises).

Pocs dies després, el mateix Miyazaki va explicar els motius del seu comiat a una multitudinària roda de premsa a Tòquio.

Miyazaki va dir que se sentia cansat, que la feina li exigia moltes hores a la taula de dibuix i que cada vegada trigava més en acabar els seus projectes i que aquesta dedicació a la feina li estava suposant problemes físics, com la pèrdua de visió.

Hayao Miyazaki va néixer a Tòquio el 5 de gener de 1941. El seu pare, Katsuji, era enginyer aeronàutic i tenia la seva propia empresa Avions Miyazaki, on va fabricar parts per avions durant la Segona Guerra Mundial.

Va estudiar ciències econòmiques pensant que continuaria amb a l’empresa familiar però, degut al seu interès en el dibuix, l’any 1961 entrà a treballar com a intercalador a l’empresa d’animació Toei. Allà va conèixer al seu amic i soci, Isao Takahata, amb qui anys més tard va fundar l’estudi Ghibli, considerat un dels millors estudis d’animació de tot el món.

A la Biblioteca podreu trobar moltes de les seves pel·lícules, i, com a novetat, podreu trobar el llibre publicat per l’editorial Dolmen El mundo invisible de Hayao Miyazaki, un complet estudi sobre la seva filmografia escrit per la Laura Montero Plata.

El llibre és el resultat de la tesi doctoral de la Laura, llicenciada en comunicació audiovisual. El títol vol fer referència a totes les coses que es poden trobar al cinema d’aquest realitzador però que no es veuen al primer cop d’ull: jocs de paraules, referències a autors de literatura infantil europeus, els elements de la cultura popular japonesa, etc.

El llibre està dividit en cinc grans blocs on se’ns introdueix al cinema d’animació japonès, es parla dels referents cinematogràfics de Miyazaki, com construeix els seus personatges, el que suposa la cultura japonesa i com ha creat un imaginari propi.

Títols com El viaje de Chihiro, guanyadora de l’Òs d’or de la Berlinale i del Premi Òscar al millor llargmetratge d’animació, Porco rosso, Mi vecino Totoro, El castillo ambulante o Ponyo en el acantilado pasaran a la història com obres mestres del cinema i Miyazaki estarà a l’alçada d’altres directors japonesos cèlebres com Akira Kurosawa o Yasujiro Ozu.

Al catàleg de les Biblioteques de Vilanova trobareu aquest llibre i les pel·lícules d’aquest autor: Hayao Miyazaki

I si voleu conèixer a fons la figura d’aquest animador, no us perdeu l’especial ‘Sospitosos habituals’ que va preparar l’equip del Prestatge Virtual de Cinema.

Us deixem amb el tràiler de la seva darrera pel·lícula.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »